Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xarxes socials. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xarxes socials. Mostrar tots els missatges

1 de novembre de 2020

Clica m'agrada si estàs d'acord amb...

Davant d'un post que utilitza el xantatge emocional per pidolar el "clic" fàcil, tinc com a norma no seguir el joc, més encara quan veus que es tracta d'una de tantes cadenes falses que circulen per les xarxes (hoax). Algú pot creure que hi hagi algú mínimament amb el cap moblat que no estigui d'acord en acabar amb la pobresa, la fam, la guerra, la violència de qualsevol tipus, etc.?
Curiosament, en no entrar en aquest joc del bonisme i clicar "m'agrada", automàticament pots passar a ser etiquetat, de manera conscient o no, com a "insensible" o "indiferent" per no mostrar activament que hi estàs d'acord i que t'importen totes les maldats que malauradament hi ha pel món. La realitat és que per molt de patiment que mostrem tots plegats, no arreglarem res.
Una altra cosa és que la intenció sigui mostrar públicament la seva bondat, cosa que comprenc i accepto aquesta necessitat, igual que accepto que el món sigui tal com és, que no vol dir resignar-se i que hi estigui d'acord. Fins i tot accepto que no acceptis tot això.


7 d’octubre de 2020

Premsa de merda

Ja fa molt que vaig decidir no perdre el temps en llegir periòdics de mitjans de comunicació massius, una premsa agenollada amb el poder i sense cap credibilitat. Des de llavors estic molt més informat de l'actualitat i alhora he descobert altres lectures que t'aporten coneixement. Sense premsa de merda es viu molt millor.

13 de juny de 2020

Comentaris del Facebook

Els comentaris que faig en el Facebook me'ls treballo una mica perquè tinguin un mínim de qualitat. Intento fer-ne amb aquell toc provocatiu que pugui generar algun tipus de reacció apassionada, per negativa que sigui, que no pas uns de tebis i convencionals. O pitjor encara, compartir coses sense fer cap comentari.

10 de juny de 2020

Anònims virtuals

¿Deixaries entrar a casa teva un desconegut que truca a la porta, no saps qui és, com és diu i a sobre es tapa la cara? Doncs passa el mateix en el Facebook.

13 de maig de 2020

La postcensura

Interessant les reflexions de Juan Soto Ivars sobre el que ell anomena els "pajilleros de la indignación", és a dir aquells que busquen temes per les xarxes socials amb els quals indignar-se, com qui cerca l'excitació exprés en les pàgines porno.
La creixent agressivitat en les xarxes amaga alguna cosa massa comuna en la nostra societat: la incapacitat per pensar de forma distinta i la dificultat per qüestionar les coses absurdes.
Es tracta d'una nova censura que és eficaç perquè s'acaba interioritzant. Per tal d'evitar una resposta hostil, es genera l'efecte d'autocensura: millor callar a ser insultat, independentment que tinguem raó o no.

19 d’abril de 2020

La tecnologia ens controla

Quan veus zombis pel carrer amb la cara enganxada al mòbil penses, 
¿tenim el control de la tecnologia o és la tecnologia qui ens controla?

13 d’abril de 2020

Postveritat (post-truth)

Un fenomen en què una notícia que aparenta ser veritat (tenyida d'emocions, creences personals o prejudicis) acaba essent més important que els mateixos fets objectius.
És una manera de manipular o d'influir de manera interessada en l'opinió pública que sovint es guia per component irracionals i passionals.
En resum, que les coses siguin certes o no és secundari, l’important és que siguin emocionalment satisfactòries.



12 d’abril de 2020

Fakes

Per les xarxes socials proliferen els digitals sensacionalistes que no informen sinó que recullen rumors o directament notícies que són falses, coses que es troben per internet sense contrastar, xafarderies, successos morbosos i per dissimular també poden barrejar alguna curiositat o informació de servei públic. Són fàcils de detectar pels titulars espectaculars i sorprenents amb textos breus pensats per ser consumits i compartits ràpidament per guanyar el màxim de “clics”.

3 d’abril de 2020

Llei de Godwin

També anomenada "Regla de Godwin de l'analogia amb els nazis" (de l'anglès Godwin's Rule of Nazi Analogies) és un adagi formulat per Mike Godwin el 1990.
La llei proposa que a mesura que una discussió a la xarxa creix, la probabilitat que es doni una comparació amb els nazis o Hitler tendeix a u. La Llei de Godwin és citada habitualment a les discussions online com un avís contra l'ús de retòrica incendiària, especialment contra arguments fal·laços de la forma reductio ad Hitlerum.
La regla no diu si l'ús de la comparació amb els nazis o Hitler en cada cas concret és adequada, només afirma que és probable que s'esdevingui. 
Precisament pel fet que una comparació així pot ser adequada, Godwin ha argumentat que el sobreús d'aquestes comparacions s'hauria d'evitar, perquè treu força als usos legítims. 
En l'àmbit cultural català aquesta regla és també vàlida, encara que la probabilitat de comparació amb els feixistes, franquistes o amb Franco és també alta, a falta d'estudis científics que ho corroborin.

23 d’abril de 2018

El primer vídeo al Youtube

Va ser el 23 d'abril del 2005 amb el de nom "Me at the zoo" 
en què l'únic interès és la curiositat que desperten les novetats.


14 de desembre de 2017

Xarxes socials

Gràcies a les xarxes socials, avui estem tots més connectats i també informats o no, fins i tot han aconseguit a motivar les masses socials mancades d'iniciatives per participar en qualsevol tipus d'activisme social, polític, etc. És a dir, s'han convertit ràpidament en un poder fàctic de la informació, incontrolable pels governs de torn, de manera que la llibertat d'expressió ha guanyat algun esglaó en aquest món. I només per això ja han valgut la pena. Tot i així, els insults, la provocació, el plagi i l'ego també han crescut.
La seva irrupció han posat fi al quart poder, patrimoni dels mitjans de comunicació tradicionals. Ara, la influència mediàtica és compartida entre tots. Primer va ser el Facebook, després el Twitter i més tard el Google+, les tres amb les característiques molt diferents i cadascuna amb els seus adeptes. Són xarxes perquè d'alguna manera o altra t'atrapen.
Actualment Facebook és la xarxa social més coneguda per ser la primera que va aparèixer (2004) i perquè és una eina dinàmica i complexa però molt intuïtiva. Ara bé, aquesta popularitat està sobre-dimensionada: una gran majoria d'usuaris són passius (no actualitzen el seu estat). Quan veus que el 90% dels anomenats “amics” mai diuen res, que un 9% participa ocasionalment i que només un 1% ho fa de manera activa, penses que, o bé et falta gent d'aquest 1% o bé te'n sobren dels del 90%. No saps si passen del Facebook o formen part dels anomenats lurkers, del verb anglès lurk que significa estar a l'aguait de manera secreta i silenciosa (voyeurs).
El tipus de públic és heterogeni, tant en edats com en interessos personals, cosa que pot provocar tensions entre coneguts (alguns dels quals molt propers) per les seves incompatibilitats culturals, socials o polítiques. Ho detectes quan algú fa aquell comentari fora de lloc, mig en broma o molt en serio. I és quan has de decidir d'eliminar aquell suposat “amic” o bé vigilar allò que poses en el mur per no ser jutjat.
Una altra cosa són els anomenats “piquets de l'opinió”, similars als piquets informatius de les vagues, en què el seu objectiu és forçar un estat d'opinió únic (el seu) i no dubten en boicotejar qualsevol reflexió crítica. Uns torracollons!
Els mal anomenats “amics” són el seu punt fort i alhora també el seu taló d'Aquiles: el més important és l'entramat social i no tant la informació, fet que a la llarga degrada la relació per manca d'interès i motivació. I per no ferir ningú, prefereixes continuar amb la farsa.
El tipus d'informació és de caire social i lúdic, on es valoren les emocions i la vessant més personal. En aquest cas, ens podem trobar gent que sempre diu que és feliç i que tot li va d'allò més bé, com gent que ens recorda a cada moment que el món és una merda, cosa que hi podríem estar d'acord. Però de tant en tant, alguna cosa positiva també va bé.
Passat el temps, em sento saturat de les absurdes cadenes falses (hoax) del tipus “aquest mes d'octubre serà extraordinari perquè té 5 dissabtes, 5 diumenges i 5 dilluns i que això només passa cada 823 anys”. I quan mires els calendaris comproves que és mentida. I molt cansat també dels falsos muntatges o fakes, alguns dels quals són divertits fins que els has vist unes tres-centes vegades.
I també avorrit de veure fotos dels viatges tan fantàstics, activitats (sempre les mateixes) o els dinars que han gaudit (i tu no) i que no fan més que recordar-te que hi ha gent que viu molt millor que tu. O almenys ho sembla.
Uns dos anys més tard apareix el Twitter, un mitjà de comunicació lliure i instantani que a més fa funcions de xarxa social. El seu disseny és dinàmic i senzill, encara que poc intuïtiu. Quan vens del Facebook i entres per primer cop al Twitter, al principi costa d'entendre perquè esperes que funcioni de manera semblant. I no és així. Però la seva extremada simplicitat fa que ràpidament t'hi acostumis.
A diferència de Facebook, Twitter té un tipus de públic més homogeni, amb edats compreses entre 25 i 50 anys i amb un nivell cultural mig i alt. Algú va fer córrer una frase divertida però exagerada i injusta que diu "Facebook és una eina intel·ligent per a gent simple, Twitter és una eina simple per a gent intel·ligent".
El que importa és la informació que li interessa a cadascú, no els seguidors, sense cap obligació moral de seguir algú que et segueix (com passa en el Facebook). I aquest plus de llibertat dóna peu a que els seguidors, pocs o molts, siguin més actius.
És sens dubte el mitjà de comunicació que ha revolucionat el món de la informació tradicional per la seva immediatesa (pràcticament a temps real) i perquè arriba a qualsevol punt del planeta, cosa que el fa imprescindible davant de qualsevol fet rellevant o catàstrofe. Pots saber tot el que passa i es comenta per tot el món i a més s'utilitza per coordinar moviments de protesta social o polítics.
Però com tot, no és perfecte: la seva escassa fiabilitat, si fa o no, com la majoria de mitjans de comunicació tradicionals espanyols. Per consegüent és necessari verificar la informació amb altres informadors, periodistes o mitjans professionals que coneixem i que habitualment no magnifiquen, manipulen ni menteixen.
Un altre defecte no menys important són la proliferació dels anomenats trolls, gent estúpida capaç de perjudicar els altres, emparats en l'anonimat que ofereix el Twitter, provoquen, molesten o insulten als qui pensen diferent. Fins i tot sense obtenir-ne cap benefici tangible. El millor que es pot fer és bloquejar-los i avall que fa baixada.
Finalment, l'any 2011 apareix una nova xarxa social que integra les funcionalitats de Google amb tots els avantatges que això suposa. Es diu Google+ i no té la popularitat de Facebook (per sort) de manera que és un lloc -podríem dir- selecte on es poden trobar coses diferents i interessants, ideal per distreure la ment amb les seves vistoses entrades (tots els comentaris tenen la seva corresponent imatge).
D'entrada sobta no conèixer ningú, més si vens del Facebook on coneixes pràcticament tothom que tens com a amic. Precisament això li dóna una certa llibertat per emetre pensaments o judicis sense que ningú s'emprenyi.
El seu funcionament també és molt simple i l'únic que despista una mica són els cercles que pots crear dels usuaris, cosa que va molt bé per ordenar els seguidors en grups afins, de tal manera que tens l'opció de filtrar determinats cercles segons la informació que t'interessa a cada moment.
A Google+ es comparteix qualsevol aspecte personal o no, fets, notícies o qualsevol reflexió amb els cercles prèviament escollits per l'usuari i amb la possibilitat d'ordenar les entrades per col·leccions o comunitats, segons temàtiques.
En quant a la privacitat, les tres xarxes socials mostren la informació personal que vulguis i que la vegi qui vols. I sobre la informació publicada, els usuaris la podran veure segons la configuració establerta (pública o restringida).
En conclusió, les tres xarxes socials són molt diferents i tenen les seves peculiaritats. I cadascú té les seves preferències i gustos. Pel que fa a mi, després d'haver estat en les tres xarxes socials, haig de dir el següent:
  • Sobre Facebook, em cansa i m'avorreix enormement. Ha deixat d'interessar-me llegir sempre els mateixos amics i els mateixos temes. S'ha convertit en una habitació tancada sense finestres amb l'aire està enrarit de falsedats i egocentrisme. Abandono però sense esborrar-me perquè em serveix per accedir a altres aplicacions.
  • Sobre el Twitter, afluixo l'activitat per no caure en el joc de veure qui la diu més grossa i haver de lamentar-ho. Trobo massa negativitat i massa gent estranya. La continuaré fent servir sobre tot com a mitjà de comunicació.
  • Sobre el Google+ actualment és la preferida perquè m'aporta coses noves, novetats interessants i en definitiva, em distreu d'una manera efectiva i positiva, que és la principal feina que té una xarxa social.

5 de març de 2016

Inserir un GIF en el Facebook

Per inserir un GIF (imatge en moviment) en el Facebook, és necessari que aquesta imatge estigui prèviament publicada en qualsevol pàgina d'Internet. En aquest cas, només ens caldrà copiar la seva "adreça d'imatge" (veure imatge de sota) i enganxar-la en el mur del Facebook. Una vegada carregada la imatge, netegem el mur i... ja està!
Hi ha una pàgina molt pràctica amb nombroses imatges GIF ordenades segons categories: http://giphy.com/categories.

11 d’octubre de 2015

Diferències entre Facebook, Twitter i Google+

Hi ha una frase graciosa que ho resumeix: "Facebook és per saber com vesteixes; Twitter és per saber com penses; Google+ és per saber què penses del meu vestit". Donat que aquesta simplificació pot semblar injusta, veiem d'una manera més objectiva quines són les diferències:
  • Sobre els amics o seguidors. El punt fort de Facebook són les relacions que s'estableixen amb els anomenats amics (el que importa és l'entramat social). El punt específic de Twitter són la qualitat dels seguidors (el que importa és la informació) i tu decideixes a qui seguir en funció dels teus interessos. Pel que fa a Google+, et permet ordenar les amistats o seguidors en cercles creats a la teva mida, de tal manera que tu decideixes la informació què vols veure (importa l'entramat social però també la informació). 
  • Sobre la naturalesa del mitjà. Facebook és una xarxa social que fa funcions de mitjà de comunicació mentre que Twitter és un mitjà de comunicació on la informació de tot tipus és constant i que fa funció de xarxa social. I Google+ ve a ser una xarxa social que integra les funcionalitats de Google amb tots els avantatges que això suposa.
  • Sobre seguiment i popularitat. Facebook és la més coneguda, però abunden les amistats passives (no actualitzen el seu estat). Twitter està per sota, però per contra els seguidors són més actius. I Google+, tot i que té el millor de Facebook i del Twitter, avui en dia encara és una eina poc coneguda. 
  • Sobre el tipus d'informació. Facebook és més social i lúdic, on es valoren les emocions i la vessant més personal. En canvi Twitter és un mitjà de comunicació on es comparteixen fets i notícies més centrats en els propis interessos. I a Google+ es comparteix qualsevol aspecte personal, fets i notícies amb els cercles prèviament escollits per l'usuari i amb la possibilitat d'ordenar-ho tot per col·leccions o comunitats.
  • Sobre el tipus de públic. Facebook és més heterogeni, tant en edats com en interessos personals. Twitter, en canvi és més homogeni, amb edats compreses entre 25 i 50 anys i vinculats d'alguna manera a la creativitat i a les tecnologies de la informació. I a Google+ la vinculació del públic a les tecnologies de la informació és encara més important. 
  • Sobre el disseny o aparença. Facebook és una eina dinàmica i complexa però molt intuïtiva, contràriament a Twitter que és una eina dinàmica i senzilla però poc intuïtiva. El fet que Google+ sigui tan diferent del Facebook i Twitter, dificulta el seu ús, si bé quan es coneix resulta senzilla i altament dinàmica.
  • Sobre la privacitat. A Google+ l'usuari pot configurar-se la informació personal que es mostra i qui la pot veure. Últimament a Facebook ha avançat molt en aquest camp i també permet que els usuaris puguin configurar-se la informació personal què es mostra públicament. En canvi a Twitter, qualsevol usuari pot veure la informació que publiques.
Font: http://wwwhatsnew.com/

9 d’octubre de 2015

Gravar so des de Youtube

Per gravar un arxiu de so d'un vídeo de Youtube en mp3 es pot fer a través de la web www.listentoyoutube.com/:
  1. Copiar l'adreça (URL) del vídeo de Youtube
  2. Enganxar aquesta adreça en el lloc "Enter YouTube URL" de la web www.listentoyoutube.com/ i clicar "GO"
  3. Una vegada ha convertit el vídeo en so, clicar "CLICK HERE to get your Download Link". I ja el tens!

28 d’agost de 2015

Silenciar o blocar

Hi ha diverses formes de treure't de sobre un seguidor a Twitter no desitjat:
  • Blocar. El seguidor no podrà seguir-te o veure els teus tuits, i tu no veuràs els tuits o notificacions d'ell. Ell ho sap.
  • Silenciar. Continues seguint el seguidor, però sense veure els seus tuits, retuits o notificacions. Ell no ho sap.

3 de gener de 2015

Idees per compartir en xarxes socials

Cada dia del mes, una idea:
  1. Actualitat (notícies)
  2. Agraïments (a qui s'hagi pres la molèstia de fer-nos un comentari o per seguir-nos)
  3. Ajudes (demanar o oferir, animar els amics)
  4. Anècdotes
  5. Cinema / Música (que t'agradi)
  6. Comparticions (comentaris d'altres que siguin de qualitat amb opinió pròpia, previsions futures, comunitats interessants)
  7. Consells (demanar o donar que siguin pràctics, interessants, per viure millor, per estalviar temps o diners, sobre un producte o servei, sobre hobbys, emergències...)
  8. Continguts (que faci riure / plorar i pensar)
  9. Converses (iniciar-ne de noves o sobre el que altres escriuen)
  10. Dates importants (efemèrides)
  11. Emocions (esforços per aconseguir algun objectiu, estimació per algú)
  12. Enllaços (interessants de vídeos, podcasts, continguts)
  13. Enquestes (compartir o iniciar)
  14. Felicitacions (aniversaris o per haver publicat alguna cosa divertida o inspiradora)
  15. Fotos / vídeos (propis o aliens d’oci, cuina, que siguin divertides o interessants)
  16. Frases fetes
  17. Gent (descobreix gent interessant per seguir)
  18. Històries (en un o en diversos comentaris)
  19. Humor (acudits, bromes)
  20. Informacions (per ajudar la gent a qualsevol cosa, guies per aprendre o ensenyar)
  21. Interessos (comuns, amb seguidors)
  22. Moments (quotidians, humans, cançons)
  23. Opinions
  24. Pensaments (divertits o interessants)
  25. Preguntes (obertes o tancades SI/NO)
  26. Queixes (amb cura i només de tant en tant)
  27. Temps (meteorològic)
  28. Ubicacions (compartir ubicacions de llocs favorits)
  29. Salutacions (un simple hola, bon dia o bona nit)
  30. TV o ràdio (sobre el que surt ara mateix)
  31. Webs (compartir continguts de blogs o pàgines web)

20 de juny de 2012

Twitter en català

El mur del Twitter era l'idioma i ja no ho és perquè avui  20 de juny ja el tenim en català, l'endemà mateix de la bajanada del govern de l'Aragó per inventar-se una nova llengua anomenada "aragonès oriental". Tot per no haver de dir-li català, que és una paraula que a molts els crea paràlisi facial en pronunciar-la i a més els surten grans.
En fi, que avui és un bon dia per dir que:
  • parlo en català
  • penso en català
  • escric en català
  • somio en català
  • estimo en català
  • m'il·lusiono en català
  • recordo en català
  • imagino en català
  • gaudeixo en català
  • llegeixo en català
  • ploro en català
  • m'emociono en català
  • treballo en català
  • estudio en català
  • visc en català
  • vaig al vàter en català
  • i des d'avui també tinc el Twitter en català!!!
Ara, a pel DNI.

17 de febrer de 2012

Els primers 1.000 tuits

Twitter ve a ser com una cafeteria on tothom xerra i on la majoria de converses acostumen a ser trivials, algunes són divertides, altres iròniques fins i tot sarcàstiques, però també serveix com a font d'informació immediata amb tota la credibilitat que li vulguis donar, com també passa amb qualsevol altre mitjà de comunicació dels de tota la vida. La cafeteria en sí, no és ni bona ni dolenta, sinó que tot depèn de l'ús que se’n faci. Com tot en aquesta vida, es tracta de trobar l'equilibri correcte per tal que la vida fictícia no es mengi la real. No confondre un agregat o seguidor amb un amic i tenir clar que no hi ha cap compromís o obligació de publicar twits cada ics temps. En cap cas ha de ser una font de mal de caps o d'estrès, tot al contrari, ens ha de servir per distreure'ns i en tot cas com a vàlvula d'escapament dels neguits que ens empaiten en el dia a dia.
I tot això per dir que avui he arribat als meus primers 1.000 tuits!

21 de novembre de 2011

Facebook o la Rue del Percebe

Crec que arriba el moment de fer neteja en el Facebook. Començo a tenir símptomes de fatiga feisbuquera perquè això de tenir tants agregats no em deixa veure els amics de debò i tampoc és normal tenir gent que et demana ser "amic o amiga" (per no quedar-se fora de la moda) i no tenir pràcticament cap més notícia d'ell o ella. Actualment, de les tres xarxes socials que utilitzo amb més o menys assiduïtat (Twitter, Google + i Facebook), la pitjor és amb diferència, el Facebook, per moltes raons, però a destacar-ne una: si tens pocs amics, és avorrida, i si en tens molts, continua sent avorrida i a més insegura. I això passa perquè no té sentit agrupar gent que no tenen res en comú, amb interessos diferents. I menys sentit té haver d'anar en compte amb els comentaris que fas per no emprenyar ningú. I és en aquest moment quan t'adones de l'absurditat de compartir res i menys encara emocions amb gent que segurament ni les entén, ni els importa un rave.
A més, tinc la sensació que el Facebook s'ha convertit en unes espècie de Rue del Percebe amb els mateixos personatges fixos encasellats en el seu paper de sempre juntament amb una gran massa de gent totalment apàtica o pitjor encara, fent el paper de la portera tafanera.
Per això, jo sóc més del Twitter (per dir bestieses) i del Google + (per compartir determinades idees amb determinats cercles d'amistats).