L'èxit segons Ralph Waldo Emerson

Guanyar-se el respecte de les persones intel·ligents i l'afecte dels nens.
Apreciar la bellesa de la natura i de tot allò que ens envolta.
Buscar i fomentar el millor dels altres.
Donar el regal de tu mateix a altres sense demanar res a canvi, perquè és donant com rebem.
Haver complert una tasca, com ara salvar una ànima perduda, curar un nen malalt, escriure un llibre o arriscar la teva vida per un amic.
Haver celebrat i rigut amb gran entusiasme i alegria i cantat amb exaltació.
Tenir esperança fins i tot en temps de desesperació, perquè mentre hi ha esperança hi ha vida.
Estimar i ser estimat.
Ser entès i entendre.
Saber que algú ha estat una mica més feliç perquè tu has viscut.
Aquest és el significat de l'èxit.

Teoria de Maslow

Abraham Maslow diu que els éssers humans tenen un conjunt de necessitats essencials que han de satisfer per ser feliços i estar bé. Aquestes necessitats es poden organitzar jeràrquicament de tal manera que quan tens cobertes satisfactòriament les necessitats bàsiques, ens sentim impulsats a satisfer nivells més elevats. 

La jerarquia de necessitats té els següents nivells:

1. Necessitats fisiològiques. Són les necessitats fonamentals que hem de satisfer per viure: menjar, aigua, oxigen, calor, dormir, etc.
2. Necessitats de seguretat. Abasten la necessitat de seguretat, d'estabilitat i d'ordre a la nostra vida.
3. Necessitats socials. Resoltes les necessitats fisiològiques i de seguretat, és prioritària la necessitat d'amor i de pertinença.
4. Necessitats d'estima. Aspirem a aconseguir majors assoliments i èxits inspirats pels nostre herois.
5. Necessitats d'autorealització. Ja no és suficient recollir aplaudiments pels nostres èxits, ara es tracta de descobrir qui som realment. És un viatge introspectiu cap a el verdader destí cap a l'autoconeixement i el creixement personal.

Pensar rápido, pensar despacio

És un llibre d'unes 600 pàgines de Daniel Kahnemann que explica, entre d'altres, els dos sistemes que tenim de pensar: el pensament intuïtiu i el pensament racional. I ens  preveu que  no es pot confiar en la intuïció en absència de regularitats estables en l'entorn. Però tampoc en la raó per la quantitat de biaixos cognitius que tenim gràcies a les nostres creences. 

Un exemple de biaix que tothom hi cau de quatre potes és el WYSIATI o frase "el que veus és tot el que hi ha" que ens fa entendre com el pensament intuïtiu ens porta al biaix cognitiu d'activar la maquinària associativa i ens precipita a fer conclusions sense tenir en compte la qualitat i quantitat de la informació que disposem. O també l'efecte priming o predisposició a donar una determinada resposta davant d'alguna situació, influenciada per un estímul anterior.

En resum, he après aspectes molt interessants que desconeixia però reconec també que han hagut moments d'avorriment degut al seu nivell tècnic i superior per a la meva capacitat cognitiva. Només per la reflexió cap al final del  llibre de si controles el temps, augmentes la felicitat, ja hauria valgut la pena. És a dir, la qüestió és que tots podem organitzar-nos la nostra vida de tal manera que puguem trobar temps a coses que ens agradi fer. I en cas contrari, el millor que podem fer és replantejar-nos l'actual modus vivendi abans que sigui massa tard.

WYSIATI

El que veus és tot el que hi ha

(acrònim en anglès WYSIATI)

És una frase per entendre com el pensament intuïtiu ens porta al biaix cognitiu d'activar la maquinària associativa i ens precipita a fer conclusions sense tenir en compte la qualitat i quantitat de la informació que disposem. Un exemple d'això és la figura de sota. El primer pensament intuïtiu és pensar que la línia del damunt és més llarga que la de sota. Però si fem servir el pensament racional, comprovarem que són iguals.

[Font: Daniel Kahneman, 'Pensar rápido, pensar despacio]

Si controles el temps, augmentes la felicitat

Daniel Kahnemann a 'Pensar rápido, pensar despacio' diu que la manera més fàcil d'augmentar la felicitat és controlar l'ús del temps. Així doncs, la gran pregunta que ens hem de fer fer és, ¿en la nostra situació actual, podem trobar més temps per fer coses amb les quals gaudim? La resposta és que tothom pot organitzar la seva vida de tal manera que pugui trobar temps per fer coses que li agradi fer. En cas contrari, el millor que pot fer és replantejar-se l'actual manera de viure. Es tracta de reduir tot el que puguem l'anomenat "índex U" o percentatge del temps total que passem en estat desagradable a través de millorar l'experiència i els sentiments associats a les diferents activitats.

Una de les grans contribucions de la ciència i el progrés a la humanitat ha estat l'augment de l'esperança mitjana de vida. No fa gaire, el pensament d'una persona que arribava als 60 anys era esperar la mort. Ara l'esperança de vida mitjana ens regala uns 25 anys més. No és meravellós? No es tracta de donar sentit a la vida sinó més aviat d'experimentar-la amb plenitud.

Podem fer una autoavaluació de la nostra vida actual amb una pregunta senzilla ideada per l'organització Gallup (Escala d'autoavaluació de Cantril). Imaginem una escala amb esglaons numerats del 0 al 10, en què quan més amunt siguis, representa una millor vida. La pregunta és, ¿en quin esglaó diries que personalment sents que et trobes en aquest moment? El gran objectiu d'aquests 25 anys extres hauria de ser trobar-se la majoria de dies a dalt de tot. La manera d'aconseguir-ho ja és una qüestió molt personal.

Efecte de possibilitat vs efecte de certesa

Imaginem que tenim un 1% de guanyar 1 milió d'euros, i que sabrem el resultat demà.
I ara imaginem que estem pràcticament segurs de guanyar 1 milió d'euros, però hi ha un 1% de possibilitats que no el guanyem, i que sabrem el resultat també demà.
L'ansietat que provoca l'efecte de certesa de la segona situació sembla més intensa que l'efecte de possibilitat de l'esperança que suscita la primera.
[Font: 'Pensar rápido, pensar despacio' de Daniel Kahneman]

Error d'atribució fonamental

En psicologia es coneix com 'error d'atribució fonamental' la tendència a donar per fet que algú té la culpa d'alguna cosa. Aquestes aparents injustícies ens enfureixen constantment i encenen la indignació de la nostra ira. Però quan ens assabentem dels factors atenuants aquesta es dissol d'immediat.

Fal·làcia de la planificació

 Els errors en els pressupostos inicials no sempre són innocents. Als autors de plans poc realistes amb freqüència els mou el desig que el seu pla sigui aprovat (pels seus superiors o pel client), i s'emparen en el coneixement que els projectes rarament s'abandonen sense acabar-los perquè els costos s'incrementen  o els terminis vencin. En aquests casos, la major responsabilitat per no evitar la fal·làcia de planificació recau en qui decideix o aprova el pla. Mentre no es reconegui la necessitat d'una visió des de fora, incorreran en aquest tipus de fal·làcia.

Quines emocions sents

Quines emocions sents quan mires la foto d'aquest nen?

La foto correspon a una persona coneguda (el nom de la qual és a sota en color blanc).

Després de saber qui és, ¿tens les mateixes emocions del principi?

Si has canviat d'emocions, vol dir que les influències del  món extern et condicionen la teva manera de sentir, cosa que no justifica que absolutament res sobre aquesta persona.

Hitler de petit

Com escollir un treballador

Si hagéssim de contractar algú i volem que sigui la persona més indicada per a la feina que hagi de fer, hem de fer els següents preparatius (1/2 hora):

1. Escollir unes quantes característiques que siguin prerequisits per a l'èxit en aquest lloc. Que no siguin masses, sis dimensions estan bé. Aquestes característiques han de ser el més independents possible unes de altres, i que siguin avaluables amb poques preguntes.
2. Fer una llista d'aquestes preguntes per a cada característica i pensar com puntuar-les. Per exemple, en una escala de l'1 al 5. Cal tenir una idea per poder dir si el candidat és fluix o satisfactori.

Per evitar l'efecte halo, cal reunir informació sobre una característica cada vegada, puntuant cadascuna abans de passar a l'altra (no saltem d'una a l'altra).

Per avaluar cada candidat, cal tenir en compte les sis puntuacions i finalment escollir qui tingui més punts, encara que hi hagi un altre que ens agradi més. És molt més probable que trobem el millor candidat si utilitzem aquest fàcil procediment que si ho fem sense tenir una entrevista preparada i basar l'elecció en un judici purament intuïtiu de tipus "li vaig mirar els ulls i em va agradar el que vaig veure".

[Font: 'Pensar rápido, pensar despacio' de Daniel Kahnemann]

Enlloc o en lloc?

Les formes enlloc i en lloc tenen significats diferents:

• L'adverbi enlloc significa 'en cap lloc'. Per exemple: no anem enlloc.
• En canvi, la construcció en lloc sol anar seguida de la preposició de (en lloc de), i vol dir 'en comptes de'. Per exemple: Li han donat lluç en lloc de rap. També s'usa la construcció en lloc en l'expressió en lloc segur.

Diferència entre ansietat, angoixa i por

L'ansietat és la nostra antena emocional que ens adverteix del risc, que explora el nostre entorn en busca d'amenaces. És el radar intern que ens garanteix estar alerta davant dels fenòmens que ens poden perjudicar en el futur. També és cert que aquest radar pot funcionar malament de tant en tant. Pot estar hipervigilant o activar-se al mínim estímul de manera desproporcionada per a la gravetat de l'amenaça. O que aquesta alarma es mantingui encara que l'amenaça hagi desaparegut. Llavors estaríem davant d'una ansietat patològica i potser d'un trastorn d'angoixa o malestar profund, alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d'un perill imminent.

En quan a la diferencia entre ansietat i por, és temporal: la por és una amenaça urgent del perill en el present que ens motiva a passar immediatament a l'acció.

[Font: El poder positivo de las emociones negativas, Tim Lomas]