Conte del cap i els tres empleats

En una empresa hi ha tres empleats que treballen amb un cap molt exigent i malhumorat, que tendeix a centrar-se en corregir els errors en comptes de valorar els encerts. Cada empleat s'ho pren a la seva manera.

El primer empleat està totalment identificat amb l'ego, és visceral, se sent imperfecte i per tant és molt susceptible a judicis i crítiques. Li costa molt combregar amb el cap, s'emprenya i reacciona amb molta ràbia. Per això discuteix amb vehemència amb ell.

El segon empleat no té autoestima. No es vol ni es valora a sí mateix. I depèn bastant de l'aprovació dels altres. Per això davant dels comentaris del cap calla, es queda capcot i se sent menyspreat.

No obstant, el tercer empleat és una persona sàvia i conscient que se sent bé amb sí mateixa. En cap moment es pren la conducta del cap com una cosa personal. Essencialment perquè sap que acostuma a anar estressat. I que degut al seu nivell d'ignorància i inconsciència és incapaç de relacionar-se amb el seu equip d'una forma amable i assertiva.

Els dos primers empleats volen inconscientment que el seu cap canviï d'actitud, en canvi el tercer l'accepta tal com és i s'evita pertorbar-se. Això sí, està pensant en canviar d'empresa.

[Font: Las casualidades no existen, Borja Vilaseca]

Origen de l'univers

La primera teoria que ha perdurat durant uns quants segles la va donar la religió i diu que va ser déu qui el va crear. La pregunta que es fan els ateus és, i ¿qui va crea a déu? I aquí entra la fe que explica tot allò que no té resposta, és a dir, que t'ho has de creure i prou.

Després ha vingut la ciència i diu que tot va començar  fa 13.800 milions d'anys amb un big bang o gran explosió d'una partícula de la qual va sorgir tota l'energia i la matèria, i a la vegada va originar el naixement de l'espai i el temps tal i com avui el coneixem. En aquest cas la pregunta és, ¿qui va crear aquesta partícula? La resposta científica és que va sorgir del no-res i que anomenen "el bossó de Higgs" o també anomenada com "partícula de déu".

Hi ha una tercera hipòtesi anomenada "estadi estacionari" que parteix del principi metafísic que diu que "res surt del no-res". En aquest cas, es creu que l'univers no té origen sinó que existeix de sempre i per sempre, doncs és infinit.

De les dues teories anteriors, tant la religiosa com la científica, no sabria dir quina és més fantàstica i irreal. I si n'hagués d'escollir alguna, de moment em quedaria amb la hipòtesi última perquè almenys no haig de forçar tant la imaginació.

La programació metabòlica

Alguns estudis demostren que si en el tercer trimestre de gestació es priva a un fetus de certs nutrients, el seu metabolisme canviarà per sempre. Se'n diu "programació metabòlica". Demostra que encara que tot fos equitatiu a partir del teu naixement, si t'ha faltat aliment durant l'etapa fetal, quan tinguis seixanta anys tindràs més probabilitats de patir diabetis, hipertensió i obesitat, perquè el teu cos va decidir, quan eres un fetus, que havia d'emmagatzemar tot el que estava a la sang, per por a què necessités després aquelles calories. El teu metabolisme decideix ser estalviador, i quedes exposat en major mesura a aquestes malalties. El teu pàncrees recordarà aquell precari trimestre de quan eres un fetus.

[Font: del llibre Viaje a la felicidad, en una entrevista que li fa Eduard Punset al científic i escriptor Robert Sapolsky, l'autor entre d'altres de "Per què les zebres no tenen úlcera?"]

És típic dels primats fer infeliços els altres

En el llibre Viaje a la felicidad llegeixo una entrevista que li fa Eduard Punset al científic i escriptor Robert Sapolsky, l'autor entre d'altres de "Per què les zebres no tenen úlcera?" que em fa entendre l'agressivitat humana en forma de discussions, baralles, robatoris o guerres: 

Per entendre alguns dels aspectes més negatius de la nostra experiència com a humans sobre la terra, sospito que un dels factors que més ajuden a alleujar la càrrega de l'estrès, tant per a nosaltres com per a la resta d'animals, és fer infeliços als altres, dirigint la nostra agressivitat cap a altres persones. Hi ha múltiples evidències de què es tracta, per desgràcia, d'una resposta que ajuda a enfrontar-se a l'estrès, que contribueix a fer del món un lloc molt pitjor. Molts eviten desenvolupar úlceres a costa de provocar-se-les als altres: "estic de mal humor, estic estressat, necessito descarregar-me sobre algú físicament més dèbil". És típic dels primats.

Recordem que els humans estem inclosos en aquesta categoria, juntament amb els lèmurs, els micos i els simis.

Modificar el passat

El psicòleg William Braud va plantejar la següent pregunta provocativa: 

¿És possible reescriure la nostra pròpia reacció emocional davant d'un esdeveniment?

Un pensament, una vegada creat, viu per sempre. No obstant, segons els especialistes en Bioneuroemoció, la resposta a la pregunta és sí per un motiu: el temps no és lineal per a l'inconscient on tot roman alhora. El propi acte de la intenció de canviar el present, pot també afectar en tot allò que ens ha portat fins aquí en aquest moment. 

[Font: El arte de desaprender, Enric Corbera]

Espiritualidad y vida cotidiana

Un llibre que vaig descobrir de la seva existència a través del programa de ràdio "L'ofici de viure". De només noranta pàgines però amb un contingut extraordinari. Una vegada llegit, el seu autor en Jordi Sapés de Lema passa a ser un dels meus referents del creixement espiritual. 

Explica de forma clara i amena els conceptes de la personalitat o Ser Essencial i el personatge o l'entelèquia que representa l'ego. La personalitat és el cos que tenim amb els coneixement i viu a través de diversos nivells de consciència com a jo personal, col·lectiu i superior, mentre que el personatge és l'ego, un muntatge exclusivament mental que parteix de premisses errònies i per tant el que ens porta a conclusions errònies. 

Aquesta perspectiva de mirar el personatge des de dalt qüestiona el concepte de "creixement personal" associada a la idea de fer créixer el personatge de sota, cosa que no té res a veure amb l'autorealització. Molts llibres d'autoajuda tracten precisament de reforçar el personatge amb metes de desenvolupament personal. Ens aconsellen dissimular allò que no funciona i ressaltar allò que ens afavoreix, i ja resoldrem la qüestió en un futur més o menys proper. És l'embolic habitual del personatge que jutja la realitat que considera incorrecta i així l'allibera de responsabilitat.

També indica que quan estem desperts deixarem de trobar-nos amb gent punyetera; trobarem gent amb problemes o dificultats i ens interessarem per ells. No es tracta de tenir més paciència o de ser més civilitzats, sinó d'aportar quelcom en allò que ens arriba, des de la consciència i a través de tres dons i qualitats: intel·ligència (o capacitat de veure i investigar allò que no entenem), amor (per integrar el que ens sembla contrari) i energia (per afrontar obstacles i situacions difícils). Atenent a la realitat ordinària a través d'aportacions a la consciència social és com actualitzem el nostre potencial. I tot això ens apareix en l'existència diària.

Finalment, sobre la mort física, diu que sempre fa por. I si creus que aquesta mort representa la teva aniquilació, la por es converteix en terror. Això passa perquè ens identifiquem amb la forma. Segons la consciència del Ser essencial que tinguis, et resistiràs més o menys a abandonar-la quan arribi el moment. Identificar-se amb aquest Ser essencial ens permetrà deixar anar la forma amb una major tranquil·litat i confiança. Només que aquesta intuïció sigui subconscient, és suficient per tenir una mort en pau. Tard o d'hora perdrem la forma, però no l'essència. Just en aquell moment, la dimensió espiritual ens hi ajuda a prendre consciència d'aquest Ser essencial. Això ja ho podem viure ara, no cal esperar a la mort.

El deixeble queixós

A un deixeble que sempre estava queixant-se dels altres, li va dir el mestre: 

—Si és pau el que busques, intenta canviar-te a tu mateix, no als altres. És més fàcil calçar-se unes sabatilles que emmoquetar tota la terra.

[Anthony de Mello]

Cèl·lules NK (natural killers)

Les cèl·lules natural killers (matadores naturals) formen part del sistema immunitari innat i tenen un paper important en el refús de tumors i cèl·lules infectades per virus. Són les nostres grans aliades de la salut!

L'epigenètica

La paraula epigenètica (epi en llatí és per damunt) és una neurociència molt recent que representa tota una revolució per a la medicina i la biologia perquè ens diu que podem aprendre a curar-nos si canviem el medi ambient, amb independència de l'herència genètica.  

En aquest cas, cal desprogramar-nos del programa heretat dels pares i fer una reprogramació de comportaments, emocions i sentiments. I el primer que s'ha de fer és separar la persona malalta de la família, real o simbòlica. Es tracta d'un aïllament, retir o quarantena de l'ambient emocional anterior.

La família és tòxica per definició, perquè d'ella deriven els programes tòxics que enverinen la ment dels seus membres. Els vincles familiars són vincles d'interessos egoistes. La família es creu amb el dret a immiscir-se en la vida dels altres, amb el dret d'opinar, de jutjar, de fer sentir culpable al membre que desitja un canvi de vida. 

Un exemple molt típic és quan una persona malalta de gravetat és a l'hospital i s'activa la corrua de familiars que fa mesos o anys que no es veuen, però que ara venen per dir-li que es cuidi, el que ha de fer o no fer, etc. Algú creu que això li fa algun bé a la persona malalta? Realment trist.

[Font: El arte de desaprender, Enric Corbera]

Afinitat amor-odi

A diferència de la resta d'animals, els humans tenim emocions mesclades. Podem odiar i amar alhora. Per això els humans no podem fer gala de la lleialtat d'un gos. Un gos és lleial, bàsicament perquè és incapaç de mesclar emocions distintes. En la lleialtat al seu amo no hi ha ni rastre d'odi.
[Font: El viaje al amor, Eduard Punset]

El llop estepari

Una novel·la d'Hermann Hesse que es desenvolupa a través d'uns manuscrits creats pel mateix protagonista, Harry Haller, que narren els problemes, la vida del protagonista i la seva difícil relació amb el món i amb si mateix.

La novel·la està composta per quatre apartats:
- Una introducció a càrrec del nebot de la dona que li lloga la seva habitació, que presenta les anotacions del protagonista sota el tema de "El manuscrit trobat".
- La primera part d'aquestes notes, titulada "Anotacions de Harry Haller", Només per a bojos
- Un "Tractat del llop estepari", No per qualsevol, en què s'analitza la complexa psicologia del protagonista des d'un punt de vista extern.
- La segona i última part de les "Anotacions de Harry Haller", Només per a bojos
A mesura que la novel·la avança, la distinció entre realitat i somni desapareix, sobretot en el metafòric "Teatre Màgic", on les grans preocupacions de la seva vida es desintegren mentre participa una sèrie de fantasies que només existeixen en la seva ment. 

Una gran novel·la que retrata de manera magistral l'angoixa emocional provocada per l'ego del seu protagonista Harry Haller, coneguda com la malaltia de l'ànima i que la ciència anomena com a neurosi. Per cert, les inicials del protagonista (HH) són les mateixes de l'autor. Casualitat?

El viaje al amor

El llibre "El viaje al amor" d'Eduard Punset ens explica els secrets de l'amor. Diuen que l'amor és cec, però en realitat els cecs som nosaltres. En realitat l'amor s'encarrega d'eliminar el pensament conscient i així evitar d'interferir en el procés biològic automatitzat de la reproducció. Avui en dia sabem que es mou per raons evolutives i biològiques extremadament precises. Interessant les tres etapes de la parella. 

Algunes idees que m'han fet pensar:

• L'antítesi de l'amor no és l'odi, sinó el menyspreu.
• La rata que llepa amb freqüència al fill el converteix en un individu més amable i segur de sí mateix. Un toc d'atenció per a les mares poc pròdigues en petons i carícies! I ho remata dient que els nens maltractats d'avui són els pares irresponsables de demà.
• L'ansietat de la separació activada per l'abandó té efectes equivalents als del temor a la mort o l'estat emocional previ al suïcidi, tant en els nens com en els adults.
• Els gens determinen la conducta potencial i l'entorn pot modelar la pràctica del comportament. I el cervell de l'home i de la dona és diferent, per això quan els homes senten atracció física, també senten impuls sexual, en canvi les dones poden sentir-se atrets físicament i no tenir desig sexual. O que les dones tendeixen a sentir-se atretes pels homes que les fan riure, mentre que als homes els agraden les dones que els riuen les gràcies.
• Els majors de seixanta-cinc anys són més feliços per un doble motiu: la mida més gran de l'arxiu que sustenta la capacitat metafòrica, així com la lògica codificació i sofisticació de les darreres experiències amoroses per a què puguin superar a les primeres.
• Els cossos simètrics resulten, definitivament, més atractius per a la majoria d'animals, inclosos els humans.
• El gran secret de l'evolució ha estat intuir el que els altres pensaven per poder sobreviure.