17 d’agost de 2022
Les teves zones errònies
29 de juliol de 2022
Humanitas
Humanitas és un llibre divulgatiu de caire científic i filosòfic sobre la història i evolució de la humanitat, però des d'una mirada diferent ja que fusiona amb rigor les visions científica i espiritual. Els autors, Xavier Ginesta i Sergi Torres, senyalen que la ciència necessita l'espiritualitat per explorar la veritat igual que l'espiritualitat necessita la ciència per posar fre a l'absurditat. Les seves més de cinc-centes pàgines ens fan reflexionar sobre l'origen de l'univers, el fet existencial i el sentit de la vida. A més, emulant a Yuval Noah Harari, els autors s'atreveixen a vaticinar com serà el futur al qual ens dirigim. De fàcil lectura, molt amè, entretingut i amb tocs subtils d'ironia i humor. I en català. Sens dubte, un llibre de referència, d'aquells que de tant en tant s'ha de tornar a rellegir.
- Genèticament parlant, el nostre ADN és idèntic en un 99% al d'un ximpanzé, en un 90% al d'una rata i, el que és pitjor, en un 60% al d'un plàtan.
- En una caixa d'un parell de mil·lilímetres hi cabrien els àtoms de tota la humanitat. Som absolutament eteris.
- Des que va néixer la Política SA, cada vegada és menys clar si votar significa complir una obligació o cometre un acte d'irresponsabilitat.
- La clau de la democràcia ha estat transformar el rebuig per un totalitarisme que nega la democràcia en un totalitarisme invertit que la utilitza per legitimar-se. Amb la ment anestesiada per una hipnòtica sensació de llibertat, el poder està convertint la democràcia en un mer ritual sense cap efecte pràctic.
- El populisme és l'art de dir les barbaritats que la gent vol escoltar amb l'objectiu d'obtenir el poder a curt termini sense importar les conseqüències a llarg.
- El poder atrau diner i el diner atrau poder. No només són bescanviables, és retroalimenten.
- Poder, diners i materialisme són els protagonistes d'una pel·lícula de ciència-ficció dirigida per l'ego titulada A la recerca de la Felicitat.
- Renunciar a l'ego des de la mentalitat de l'ego és més difícil que suïcidar-se contenint la respiració.
- La ciència-ficció és el periscopi amb què la fantasia imagina la realitat futura. I que la realitat, sovint, supera la ficció.
- No he entès mai per què se'n diu assegurança de vida a una pòlissa que només se t'abona després de morir.
- Des de l'instant que Eva va mossegar la poma, la humanitat sencera no ha parat de confondre desitjos amb necessitats que cal satisfer a qualsevol preu. Aquest és el veritable pecat original.
- Tot és qüestió de perspectiva. El que als nostres ulls avui sembla distopia, en un milió d'anys serà la baula perduda entre l'ésser humà i el nou superorganisme que la natura està gestant.
17 de juliol de 2022
Metàfora dels micos infinits
15 de juliol de 2022
El procés Coaching
13 de juliol de 2022
Deixar de fumar
Mark Twain deia que "deixar de fumar és fàcil, jo ho faig cada dia". Una realitat de molta altra gent. I per què passa això? Es tracta de distingir entre INTENCIÓ i COMPORTAMENT, és a dir entre allò que intentes i allò que fas.
Sovint passa que allò que fem no ens reporta el que volem. Exemple: treballes molt per tenir més diners per a la família, però la família no està contenta perquè treballo massa i no hi soc a casa.
Altres vegades, el comportament sí reporta el que volem, però no encaixa amb la nostra personalitat. Exemple: treballes molt per tenir diners, la família està contenta perquè té més diners, però necessites contínuament fer la gara-gara (hacer el pelota) al teu cap, cosa que fa que t'odies per la teva actitud rastrera.
En tot cas, darrere de tot comportament amaga una intenció positiva. En aquest cas, el comportament de treballar més i de fer la gara-gara té com a intenció guanyar diners.
Ara bé, de vegades aquest comportament pot estar caducat i llavors la intenció ja no és la mateixa. El fumar n'és un bon exemple: quan vas començar a fumar, et relaxava, t'ocupava les mans amb alguna cosa, ajudava a relacionar-te amb altres... Fumar s'ha convertit en un hàbit i els hàbits no es destrueixen, només es poden canviar per uns altres. I deixar de fumar sense atendre les necessitats inicials, deixen un buit que s'ha d'omplir d'alguna manera.
La forma de desfer-se de comportaments no volguts (com fumar) no es deixar de fer-ho a través de la voluntat perquè això només garanteix que persisteixin perquè els prestem atenció i energia. Es tracta de trobar una manera diferent i millor que satisfaci la teva intenció de deixar de fumar, sempre i quan s'amotlli a la teva personalitat. El secret per deixar de fumar és trobar aquesta nova manera que ompli el buit de no fumar.
És el mateix que la integració de parts de la PNL: cal buscar els "per a què" de les dues parts del conflicte (la part de voler deixar de fumar i la part de continuar fumant) fins trobar allò que hi ha en comú a través d'una negociació i a partir d'aquí buscar una alternativa que satisfaci les dues parts.
Cadascú té la seva pròpia personalitat, amb els seus propis valors i interessos. Per això no hi ha una fórmula màgica. Ha de ser cadascú qui ha de trobar una alternativa millor al fumar que permeti alinear el que penses, el que sents i el que fas. Aquesta nova manera que ha de substituir el fumar ha d'omplir el seu buit. I a canvi, t'aportarà un equilibri i una harmonia a la teva vida que abans no tenies.
[Font: Introducció a la PNL de Josep O'connor i John Seymour]
10 de juliol de 2022
Limitacions del llenguatge
Cal estar atents sobre la manera com la gent tradueix els seus pensaments en paraules i saber què ens vol dir. A l’hora de parlar, de manera inconscient seleccionem només una part de la informació (no ho diem tot). Aquesta petita part, a més la sotmetem a una simplificació que distorsiona el significat. I finalment, generalitzem. Resultat, el missatge que surt de l’emissor sempre arriba de manera esbiaixada al receptor perquè ens manca informació.
La programació neurolingüística ens diu que per entendre millor la informació que ens volen dir, ens caldria preguntar-nos freqüentment “¿quina és la pregunta més útil que puc fer ara? A continuació tenim alguns exemples en relació a les eliminacions, les distorsions i les generalitzacions emprades:
- Substantius no especificats → Quan una frase no té subjecte potser ens cal preguntar específicament per “¿Qui o què?”. Exemple: han trencat el telèfon.
- Verbs no especificats → Quan una frase no té subjecte i a més el predicat és imprecís potser ens cal preguntar específicament per “¿Com?”. Exemple: m’ha decebut.
- Comparacions → Quan una frase s’utilitza paraules com “millor o pitjor que” potser ens cal preguntar específicament per “¿Comparat amb què?”. Exemple: el telèfon Oppo és millor.
- Judicis → Quan es jutja o critica algú o alguna cosa, potser ens cal preguntar específicament per “¿Qui és qui jutja i en base a què?”. Exemple: el telèfon Oppo no val res.
- Nominalitzacions → Quan convertim verbs en noms potser i aclarir el significat, potser ens cal preguntar per “¿qui nominalitza i com ho fa?”. Exemple: la pràctica ens facilita l’ús del telèfon.
- Operadors modals de possibilitat → Quan en una frase s’utilitza paraules del tipus “no puc o és impossible” potser ens cal preguntar “¿Què passaria si... o què li impedeix...?”. Exemple: és impossible que aprengui com funciona el telèfon.
- Operadors modals de necessitat → Quan en una frase s’utilitza paraules del tipus “hauria de fer alguna cosa” potser ens cal preguntar “¿Què passaria si haguessis fet la cosa...?”. Exemple: hauria de trucar al meu amic.
- Quantificadors universals → Quan en una frase s’utilitza paraules del tipus “tot, ningú, sempre, mai” potser ens cal preguntar a través d’un contraexemple del tipus “¿Ha hagut algun moment en què...?”. Exemple: mai em truca ningú.
- Equivalència complexa → Quan dues afirmacions es relacionen com a iguals, potser ens cal preguntar “¿Com és que això significa això altre...?”. Exemple: no truques, estàs enfadat.
- Pressuposicions → Quan les creences i expectatives extretes de l’experiència personal ens fan suposar de forma automàtica, potser ens cal preguntar “¿Què et fa pensar que...?”. Exemple: per què no truques més (no truques suficientment).
- Causa i efecte → Creure que algú és responsable de l’estat emocional d’una altra persona, potser ens cal preguntar “¿De quina manera aquesta persona et fa sentir això?”. Exemple: em treu de polleguera.
- Llegir la ment → Gent que endevina les coses sense preguntar, potser ens cal preguntar “¿Com saps exactament que...?”. Exemple: no estàs bé.
Anècdota de Richard Bandler
Di que un dia una pacient va anar a la seva consulta per un problema de manca de seguretat en sí mateixa. I ell li va preguntar:
-- Ha hagut algun instant en la seva vida en què s'hagi sentit segura de sí mateixa?
-- No.
5 de juliol de 2022
Els ulls del germà etern
- El món ordinari → Virata és un fidel servidor del rei, comanda l'exèrcit i aconsegueix vèncer la insurrecció.
- La crida a l'aventura → Durant la repressió de la insurrecció Virata mata, sense saber-ho, el seu germà. Sent la necessitat de redimir la seva vida a través d'impartir justícia com a jutge del regne.
- Trobada amb el mentor → La revelació li ve quan un criminal que jutja li diu que com vol saber la veritat a partir de les paraules dels altres. I li pregunta que on és la mesura amb que mesura? Aquesta pregunta el fa reflexionar.
- Creuar el llindar → Virata decideix conèixer la vida dels presos durant una lluna i deixa marxar el criminal amb la promesa que passada la lluna parli amb el rei sobre l'intercanvi.
- Ventre de la balena → Virata té por que el criminal que por que el criminal no compleixi la seva paraula i es passi tancat per sempre.
- El camí de proves → Virata s'adona que per molt just i equànime que sigui, mai serà prou just.
- La caverna més profunda → Virata viu aïllat del món com una persona anònima.
- El retorn → Finalment, descobreix que la llibertat s'aconsegueix quan ets útil als altres i torna a casa totalment transformat.
3 de juliol de 2022
Sobre la vida buena
L'estoïcisme és una filosofia de responsabilitat individual i generositat cap els altres basada en la virtut (areté o excel·lència) i la tranquil·litat mental (ataràxia) que s’aconsegueix quan tens un estat mental serè, lluny de patiments emocionals. Viure de manera coherent amb els nostres principis i valors, conforme a la naturalesa racional i social i amb el propòsit final (telos) d’aconseguir la felicitat (eudaimonia o vida bona). Això es tradueix de manera pràctica en el cultiu de les quatre virtuts o valors principals (saviesa, temprança, coratge i justícia) i el desenvolupament de l’atenció plena a través de les tres disciplines de vida (del judici, del desig i de l'acció).
En l'estoïcisme, les actuacions es guien per la raó, no per emocions, que no vol dir suprimir les emocions, sinó gestionar-les millor. D’això se’n diu autocontrol. Per ignorància, de vegades s’ha assimilat com a estoic a algú que no mostrava emocions. Doncs bé, Crisip de Soli, conegut com el segon fundador de l’estoïcisme, va morir literalment d’un atac de riure. L’estoïcisme no pretén anul·lar les emocions ni controlar-les, sinó domesticar-les per evitar que ens pertorbin la nostra calma mental.
17 de juny de 2022
Decir sí a la vida
Diu també que totes les persones tenen dificultats en algun moment, però les que no perden el temps discutint amb la realitat solen ser molt més eficaces en la gestió dels problemes. En canvi, les que s'enrosquen a la queixa, el victimisme, l'enuig, o la fatalitat o qualsevol altra posició estàtica perden tota eficàcia, malgasten la seva energia i es paralitzen en un lloc patint.
Segurament, una vida amb sentit es reconeix quan la persona s'orienta amorosament de la millor manera tot el temps. Quan estima. Quan té un propòsit cada dia. Quan cuida bé el cos, la salut, els enllaços. Quan dona a la vida el que té per donar-li. Quan aconsegueix acceptar que la vida és com és a cada moment i ho pot apreciar. I, sobretot, quan sent integrat al seu interior el valor del que transcendeix i l'abasta, del que el mou i el recull, del món i del misteri. I troba un centre tan humil com indestructible: l'ésser.
15 de juny de 2022
Les 7 habilitats per deixar un impacte positiu
14 de juny de 2022
Metàfora de les matrioskes
M'agrada molt la metàfora de les matrioskes (escoltada en la ponència de Ovidio Peñalver en el Coaching Pro Live 22). Diu així:
Imagina que tu ets una matrioska. La teva primera matrioska és la imatge o carcassa com et veuen els altres i correspon amb la teva personalitat. La segona matrioska és com t'agradaria que et veiessin els altres i correspon al teu jo ideal, super jo o ego. La tercera matrioska és la part que amagues, la teva ombra que no vols que els altres vegin i correspon al teu alter ego. Quan la veus en els altres et molesta perquè et recorda allò que no t'agrada de tu. De la mescla de l'ego i de l'alter ego, és el que els altres veuen de tu, una personalitat egoica plena de màscares diàriament. I per darrere de tot això es troba la quarta matrioska que correspon a la teva essència. En aquest estat és com et presentes davant dels altres, sense aparentar qui no ets i sense ocultar el qui en part ets. És llavors quan els altres veuen la teva autenticitat i no el cartró-pedra de la mescla de les anteriors.
La pregunta és, ¿amb quantes persones et comuniques des de l'essència sent autèntic i sincer, sense aparentar el que no ets i sense ocultar el que en part ets, i qui es presenta davant teu així? Quan tenim una conversa d'essència a essència, és la canya, és màgic. Per desgràcia, passa molt poc.
Finalment, la darrera matrioska seria la que ens uneix a tots, l'energia universal que es troba per tot arreu, diga-li déu, univers o consciència superior.