17 d’agost de 2022

Les teves zones errònies

El llibre Les teves zones errònies de Wayne W. Dyer consta de dotze capítols on l'autor exposa de forma amena i amb exemples les 12 fonts de malestar (una per capítol) que tenim la majoria de les persones. I també explica les solucions de cadascuna d'aquestes, aplicables en el dia a dia i com poder transcendir-les. 
Un bon llibre d'inici al creixement personal per als neòfits de l'espiritualitat però amb una ment oberta. I molt recomanable per a qui vulgui entendre el tipus de percepció que té de veure les coses i així poder millorar la seva vida. 


29 de juliol de 2022

Humanitas

Humanitas és un llibre divulgatiu de caire científic i filosòfic sobre la història i evolució de la humanitat, però des d'una mirada diferent ja que fusiona amb rigor les visions científica i espiritual. Els autors, Xavier Ginesta i Sergi Torres, senyalen que la ciència necessita l'espiritualitat per explorar la veritat igual que l'espiritualitat necessita la ciència per posar fre a l'absurditat. Les seves més de cinc-centes pàgines ens fan reflexionar sobre l'origen de l'univers, el fet existencial i el sentit de la vida. A més, emulant a Yuval Noah Harari, els autors s'atreveixen a vaticinar com serà el futur al qual ens dirigim. De fàcil lectura, molt amè, entretingut i amb tocs subtils d'ironia i humor. I en català. Sens dubte, un llibre de referència, d'aquells que de tant en tant s'ha de tornar a rellegir.

La ciència no s'explica com la pols estel·lar del Big Bang va acabar donant forma a criatures com l'ésser humà. I quan la ciència no té explicacions dels fets, llavors tira de l'atzar. Ens volen fer creure que el que no és computable ha de ser necessàriament aleatori. Però no és atzar tot el que sembla aleatori. Tots els esforços científics per intentar entendre el fet existencial no han servit per treure’ns del pou del «Només sé que no sé res». 

Els autors es pregunten quan la biologia deixarà de refiar-se només d'allò que referma les seves hipòtesis i s'atreveix a qüestionar la creença "el cervell és dins el cos, la ment és dins el cervell i la consciència dins la ment". I és fa preguntes sobre si és la consciència dins nostre o som nosaltres dins la consciència, o si és la vida una conseqüència del procés evolutiu o és el procés evolutiu la conseqüència de la vida o si existeixen múltiples formes de vida o hi ha una única vida expresant-se de múltiples formes.

A més, qualsevol ésser humà té ego. I l'ego sempre acaba per corrompre qualsevol cosa per als seus propis fins, incloent l'espiritualitat que va esdevenir la religió; però també la l'ego científic ha fet de la ciència una religió en què has de creure sí o sí i sense qüestionar les seves teories no demostrades.

Algunes frases que he apuntat perquè m'han cridat l'atenció:
  • Genèticament parlant, el nostre ADN és idèntic en un 99% al d'un ximpanzé, en un 90% al d'una rata i, el que és pitjor, en un 60% al d'un plàtan.
  • En una caixa d'un parell de mil·lilímetres hi cabrien els àtoms de tota la humanitat. Som absolutament eteris.
  • Des que va néixer la Política SA, cada vegada és menys clar si votar significa complir una obligació o cometre un acte d'irresponsabilitat.
  • La clau de la democràcia ha estat transformar el rebuig per un totalitarisme que nega la democràcia en un totalitarisme invertit que la utilitza per legitimar-se. Amb la ment anestesiada per una hipnòtica sensació de llibertat, el poder està convertint la democràcia en un mer ritual sense cap efecte pràctic.
  • El populisme és l'art de dir les barbaritats que la gent vol escoltar amb l'objectiu d'obtenir el poder a curt termini sense importar les conseqüències a llarg.
  • El poder atrau diner i el diner atrau poder. No només són bescanviables, és retroalimenten.
  • Poder, diners i materialisme són els protagonistes d'una pel·lícula de ciència-ficció dirigida per l'ego titulada A la recerca de la Felicitat.
  • Renunciar a l'ego des de la mentalitat de l'ego és més difícil que suïcidar-se contenint la respiració.
  • La ciència-ficció és el periscopi amb què la fantasia imagina la realitat futura. I que la realitat, sovint, supera la ficció.
  • No he entès mai per què se'n diu assegurança de vida a una pòlissa que només se t'abona després de morir.
  • Des de l'instant que Eva va mossegar la poma, la humanitat sencera no ha parat de confondre desitjos amb necessitats que cal satisfer a qualsevol preu. Aquest és el veritable pecat original.
  • Tot és qüestió de perspectiva. El que als nostres ulls avui sembla distopia, en un milió d'anys serà la baula perduda entre l'ésser humà i el nou superorganisme que la natura està gestant.



17 de juliol de 2022

Metàfora dels micos infinits

La teoria dels micos infinits és un bon exemple del que no pot succeir mai. Es tracta d'una proposta d'experiment mental que afirma que un mico picant tecles a l'atzar en una màquina d'escriure durant un temps infinit "gairebé amb tota seguretat" acabaria escrivint les obres completes de William Shakespeare.
La probabilitat que un mico escrigui exactament una obra sencera com Hamlet de Shakespeare és extremadament petita, però no és "0". Però quan el temps és infinit, això no és un problema i la probabilitat és "1". 
No deixa de ser més que una teoria que tots sabem que ni amb un temps infinit aquesta proesa és absolutament impossible. Per dues raons: perquè el mico no és cap generador de text aleatori i perquè l'atzar no fa miracles.

15 de juliol de 2022

El procés Coaching

Quan volem fer un canvi i no sabem com, en Coaching s’utilitza el mètode GROW, acrònim de “créixer” en anglès. Es tracta d’un camí per arribar a la situació desitjada en què cada lletra fa al·lusió a cadascun dels passos que cal fer. L’objectiu del coach és fer les preguntes adequades per desenvolupar la consciència i la responsabilitat de la persona. I el procés es transforma en un recorregut cap a l’autoconeixement i

G " GOAL (la concreció de la meta i els objectius). Una vegada sabem la meta final, cal determinar els objectius a curt termini que ens acostin a la meta final.

R " REALITY (realitat o anàlisi de la situació). Cal avaluar la situació a través de preguntes del tipus, “on soc actualment”, “que estic fent per aconseguir l’objectiu”, “què puc fer que no faig” o “què necessito”. Es detectaran les oportunitats i els obstacles existents. I si és viable o no, segons si la predisposició, el nivell de consciència o la responsabilitat s’ajusten a la meta.

O " OPTIONS (trobar les millors opcions). Estudi de les idees del pas interior. Valorar la multitud d’opcions possibles.

W " WILL (voluntat). És el pas decisiu que es concreta amb la ferma voluntat d’actuar. Decidir quan es faran els canvis, el compromís adquirit i el temps previst d’execució. Cal tenir clar que sense acció no s’avança. És imprescindible establir un full de ruta on sempre quedi clar “el següent pas a fer”.

I per definir els objectius s’utilitzen els 4 passos del mètode META. Els objectius són més clars i ens hi ajuden a posar l’enfocament necessari i aprofitar millor el nostre esforç . Qualsevol objectiu que et plantegis, passa-li aquest check list:

M " Mesurable. Que sigui mesurable (km, kg, pàgines, notes...) per saber com estem de prop o lluny de l’objectiu. I si no és tangible, inventat alguna mesura personal. La idea és poder fer-ne un seguiment per saber si anem bé. Possibles preguntes: “quant? – com sabré quan ho he aconseguit? – quines evidències necessito per confirmar-ho?

E " Específic. Que sigui específic i limitat en el temps, possibles etapes i sobre tot que sigui molt clar. Possibles preguntes: “què vull realment? – qui està implicat? – on i quan vull aconseguir-lo? – com vull aconseguir-lo?- els objectius estan alineats amb les teves prioritats vitals?

T " Tangible. El resultat s’ha de poder veure d’alguna manera. Hem de tenir clar per a què ho fem. La recompensa ha de ser tan atractiva i beneficiosa que no ens importarà lluitar per ella. Possibles preguntes: “  quins beneficis tindré? - què puc perdre?- com canviarà la teva vida? - I la dels altres?

A " Assolible. Que es pugui aconseguir. És realista?  Ni massa difícil per desmotivar-nos, ni tampoc massa senzill. Aquest pas aclareix a veure l’actual situació i la situació desitjada. Possibles preguntes: “quines inversions de temps, diners i energia cal fer? – algú més ho ha aconseguit això?

13 de juliol de 2022

Deixar de fumar

Mark Twain deia que "deixar de fumar és fàcil, jo ho faig cada dia". Una realitat de molta altra gent. I per què passa això? Es tracta de distingir entre INTENCIÓ i COMPORTAMENT, és a dir entre allò que intentes i allò que fas. 

Sovint passa que allò que fem no ens reporta el que volem. Exemple: treballes molt per tenir més diners per a la família, però la família no està contenta perquè treballo massa i no hi soc a casa.

Altres vegades, el comportament sí reporta el que volem, però no encaixa amb la nostra personalitat. Exemple: treballes molt per tenir diners, la família està contenta perquè té més diners, però necessites contínuament fer la gara-gara (hacer el pelota) al teu cap, cosa que fa que t'odies per la teva actitud rastrera.

En tot cas, darrere de tot comportament amaga una intenció positiva. En aquest cas, el comportament de treballar més i de fer la gara-gara té com a intenció guanyar diners. 

Ara bé, de vegades aquest comportament pot estar caducat i llavors la intenció ja no és la mateixa. El fumar n'és un bon exemple: quan vas començar a fumar, et relaxava, t'ocupava les mans amb alguna cosa, ajudava a relacionar-te amb altres... Fumar s'ha convertit en un hàbit i els hàbits no es destrueixen, només es poden canviar per uns altres. I deixar de fumar sense atendre les necessitats inicials, deixen un buit que s'ha d'omplir d'alguna manera.

La forma de desfer-se de comportaments no volguts (com fumar) no es deixar de fer-ho a través de la voluntat perquè això només garanteix que persisteixin perquè els prestem atenció i energia. Es tracta de trobar una manera diferent i millor que satisfaci la teva intenció de deixar de fumar, sempre i quan s'amotlli a la teva personalitat. El secret per deixar de fumar és trobar aquesta nova manera que ompli el buit de no fumar. 

És el mateix que la integració de parts de la PNL: cal buscar els "per a què" de les dues parts del conflicte (la part de voler deixar de fumar i la part de continuar fumant) fins trobar allò que hi ha en comú a través d'una negociació i a partir d'aquí buscar una alternativa que satisfaci les dues parts.

Cadascú té la seva pròpia personalitat, amb els seus propis valors i interessos. Per això no hi ha una fórmula màgica. Ha de ser cadascú qui ha de trobar una alternativa millor al fumar que permeti alinear el que penses, el que sents i el que fas. Aquesta nova manera que ha de substituir el fumar ha d'omplir el seu buit. I a canvi, t'aportarà un equilibri i una harmonia a la teva vida que abans no tenies.

[Font: Introducció a la PNL de Josep O'connor i John Seymour]

10 de juliol de 2022

Limitacions del llenguatge

Les paraules tenen un significat diferent per a cada persona perquè cadascú experimenta el món d’una forma única. L’experiència no és la realitat i la paraula no és experiència. D’aquí que les possibilitats de confusió són enormes. Per a mi, “relaxar-me” seria fer esport i per una altra persona potser seria estar assegut al sofà. I els dos tindrem raó. Per això, discutir sobre el significat real d’alguna paraula és una despesa d’energia que potser podríem estalviar-nos-la.

Cal estar atents sobre la manera com la gent tradueix els seus pensaments en paraules i saber què ens vol dir. A l’hora de parlar, de manera inconscient seleccionem només una part de la informació (no ho diem tot). Aquesta petita part, a més la sotmetem a una simplificació que distorsiona el significat. I finalment, generalitzem. Resultat, el missatge que surt de l’emissor sempre arriba de manera esbiaixada al receptor perquè ens manca informació.

La programació neurolingüística ens diu que per entendre millor la informació que ens volen dir, ens caldria preguntar-nos freqüentment “¿quina és la pregunta més útil que puc fer ara? A continuació tenim alguns exemples en relació a les eliminacions, les distorsions i les generalitzacions emprades:
  • Substantius no especificats → Quan una frase no té subjecte potser ens cal preguntar específicament per “¿Qui o què?”. Exemple: han trencat el telèfon.
  • Verbs no especificats → Quan una frase no té subjecte i a més el predicat és imprecís potser ens cal preguntar específicament per “¿Com?”. Exemple: m’ha decebut.
  • Comparacions → Quan una frase s’utilitza paraules com “millor o pitjor que” potser ens cal preguntar específicament per “¿Comparat amb què?”. Exemple: el telèfon Oppo és millor.
  • Judicis → Quan es jutja o critica algú o alguna cosa, potser ens cal preguntar específicament per “¿Qui és qui jutja i en base a què?”. Exemple: el telèfon Oppo no val res.
  • Nominalitzacions → Quan convertim verbs en noms potser i aclarir el significat, potser ens cal preguntar per “¿qui nominalitza i com ho fa?”. Exemple: la pràctica ens facilita l’ús del telèfon.
  • Operadors modals de possibilitat → Quan en una frase s’utilitza paraules del tipus “no puc o és impossible” potser ens cal preguntar “¿Què passaria si... o què li impedeix...?”. Exemple: és impossible que aprengui com funciona el telèfon.
  • Operadors modals de necessitat → Quan en una frase s’utilitza paraules del tipus “hauria de fer alguna cosa” potser ens cal preguntar “¿Què passaria si haguessis fet la cosa...?”. Exemple: hauria de trucar al meu amic.
  • Quantificadors universals → Quan en una frase s’utilitza paraules del tipus “tot, ningú, sempre, mai” potser ens cal preguntar a través d’un contraexemple del tipus “¿Ha hagut algun moment en què...?”. Exemple: mai em truca ningú.
  • Equivalència complexa → Quan dues afirmacions es relacionen com a iguals, potser ens cal preguntar “¿Com és que això significa això altre...?”. Exemple: no truques, estàs enfadat.
  • Pressuposicions → Quan les creences i expectatives extretes de l’experiència personal ens fan suposar de forma automàtica, potser ens cal preguntar “¿Què et fa pensar que...?”. Exemple: per què no truques més (no truques suficientment).
  • Causa i efecte → Creure que algú és responsable de l’estat emocional d’una altra persona, potser ens cal preguntar “¿De quina manera aquesta persona et fa sentir això?”. Exemple: em treu de polleguera.
  • Llegir la ment → Gent que endevina les coses sense preguntar, potser ens cal preguntar “¿Com saps exactament que...?”. Exemple: no estàs bé.
[Font: llibre Introducció a la PNL de Joseph O'connor i John Seymour]

Anècdota de Richard Bandler

Anècdota explicada per Richard Bandler, cofundador juntament amb John Grinder i Frank Pucellik de la programació neuro lingüística (PNL).

Di que un dia una pacient va anar a la seva consulta per un problema de manca de seguretat en sí mateixa. I ell li va preguntar:

-- Ha hagut algun instant en la seva vida en què s'hagi sentit segura de sí mateixa?
-- No.
-- Vol dir que mai a la seva vida s'ha sentit segura de sí mateixa?
-- Exactament.
-- Ni tan sols una vegada?
-- No.
-- Està segura?
-- Absolutament!


[Font: llibre Introducció a la PNL de Joseph O'connor i John Seymour]

5 de juliol de 2022

Els ulls del germà etern

Llibre Els ulls de germà etern de Emilio Cabrera

Està escrit com una llegenda oriental situada molt abans dels temps de Buda. Narra la història de Virata, home just i virtuós, el jutge més cèlebre del regne, que després de viure voluntàriament en pròpia carn la condemna a les tenebres destinada als assassins més sanguinolents, redescobreix el valor absolut de la vida i reconeix en els ulls del germà etern la impossibilitat intrínseca de tot acte judicatiu. Virata esdevé, després de la seva renúncia, un home anònim a qui espera, un cop mort, un oblit encara molt més perenne, el de la història que continua adelerada prescindint de l’home més just de tots els temps.

La història segueix el periple de l'heroi de Joseph Campbell:
  1. El món ordinari → Virata és un fidel servidor del rei, comanda l'exèrcit i aconsegueix vèncer la insurrecció.
  2. La crida a l'aventura → Durant la repressió de la insurrecció Virata mata, sense saber-ho, el seu germà. Sent la necessitat de redimir la seva vida a través d'impartir justícia com a jutge del regne.
  3. Trobada amb el mentor → La revelació li ve quan un criminal que jutja li diu que com vol saber la veritat a partir de les paraules dels altres. I li pregunta que on és la mesura amb que mesura? Aquesta pregunta el fa reflexionar.
  4. Creuar el llindar → Virata decideix conèixer la vida dels presos durant una lluna i deixa marxar el criminal amb la promesa que passada la lluna parli amb el rei sobre l'intercanvi.
  5. Ventre de la balena → Virata té por que el criminal que por que el criminal no compleixi la seva paraula i es passi tancat per sempre.
  6. El camí de proves → Virata s'adona que per molt just i equànime que sigui, mai serà prou just.
  7. La caverna més profunda → Virata viu aïllat del món com una persona anònima.
  8. El retorn → Finalment, descobreix que la llibertat s'aconsegueix quan ets útil als altres i torna a casa totalment transformat.
No jutgen els altres perquè jo puc ser tu.

3 de juliol de 2022

Sobre la vida buena

Llibre Sobre la vida buena de Emilio Cabrera

Una guia pràctica per tenir una vida bona amb reflexions, consells i estratègies originàries de l'estoïcisme i la filosofia budista. Una gran font de saviesa de dues filosofies que tenen moltes coses en comú i que després de vint-i-cinc segles han superat el pas del temps. El llibre conté un extens recull de coneixements intel·ligents i pràctics aplicables a la vida quotidiana. Aquesta vida bona és accessible a qualsevol persona sense importar les seves circumstàncies, ja que la virtut i el creixement personal es pot desenvolupar en qualsevol moment. Especialment en els més difícils.

A diferencia de les religions, l'estoïcisme i el budisme parlen a través de la lògica i no necessiten de cap acte de fe per creure en alguna cosa. Tant l'estoïcisme com el budisme comparteixen moltes coses. Per exemple, que si canviem la nostra percepció de les coses, disciplinant el pensament, podem tenir una vida millor. 

L'estoïcisme és una filosofia de responsabilitat individual i generositat cap els altres basada en la virtut (areté o excel·lència) i la tranquil·litat mental (ataràxia) que s’aconsegueix quan tens un estat mental serè, lluny de patiments emocionals. Viure de manera coherent amb els nostres principis i valors, conforme a la naturalesa racional i social i amb el propòsit final (telos) d’aconseguir la felicitat (eudaimonia o vida bona). Això es tradueix de manera pràctica en el cultiu de les quatre virtuts o valors principals (saviesa, temprança, coratge i justícia) i el desenvolupament de l’atenció plena a través de les tres disciplines de vida (del judici, del desig i de l'acció).

En l'estoïcisme, les actuacions es guien per la raó, no per emocions, que no vol dir suprimir les emocions, sinó gestionar-les millor. D’això se’n diu autocontrol. Per ignorància, de vegades s’ha assimilat com a estoic a algú que no mostrava emocions. Doncs bé, Crisip de Soli, conegut com el segon fundador de l’estoïcisme, va morir literalment d’un atac de riure. L’estoïcisme no pretén anul·lar les emocions ni controlar-les, sinó domesticar-les per evitar que ens pertorbin la nostra calma mental.

Alguna vegada m'havien preguntat quin personatge de la història t'hagués agradat conèixer. Després de llegir el llibre ho tinc clar: Epictet (50 dC – 138 dC). Va ser l’esclau d’un secretari de l’emperador romà Neró, procedent de Turquia; va aprendre filosofia de l’estoic Gai Musoni Rufos i posteriorment va impartir filosofia pragmàtica a Grècia; va imitar tota la seva vida a Sòcrates; va aconseguir més fama que el mateix Plató; la seva obra va ser recollida per un deixeble anomenat Arrià de Nicomèdia amb El manual d’Epictet o Enquiridió i les Dissertacions d’Epictet; I va ser el referent de l’emperador i estoic Marc Aureli: la majoria dels seus textos no són més que els exercicis pràctics del filòsof esclau.

Un llibre excel·lent que ha escalat a les primeres posicions dels meus llibres motivadors preferents. Si algú em demana que li recomani algun llibre sobre com viure bé, sens dubte aquest és un dels candidats.

17 de juny de 2022

Decir sí a la vida

Un llibre de Joan Garriga. Al principi comença amb la metàfora de l'espelma per definir la vida: "La vida és com una espelma que es consumeix amb el temps més o menys programat, segons la qualitat de la seva cera, del medi ambient que l'envolta i en especial dels aires que la circumden". A partir d'aquí, entrem en un viatge cap el nostre interior per créixer aprendre de nosaltres mateixos i reflexionar sobre el sentit de la vida. Com si fos una teràpia d'autoconeixement. No és de lectura fàcil (per a mi), però tampoc ho és conèixer i entendre l'origen de les nostre ombres.

Diu l'autor que tenir dificultats ens pot resultar molt útil. Potser no les desitgem, però les necessitem. Amb sort, ens fan més humils i humans: aprimen l'ego i ensenyen que, en allò essencial, no som allò en què ens invertim o amb allò que ens identifiquem. Com ho expressava Nietzsche: 'el que no ens mata ens enforteix'. 

Diu també que totes les persones tenen dificultats en algun moment, però les que no perden el temps discutint amb la realitat solen ser molt més eficaces en la gestió dels problemes. En canvi, les que s'enrosquen a la queixa, el victimisme, l'enuig, o la fatalitat o qualsevol altra posició estàtica perden tota eficàcia, malgasten la seva energia i es paralitzen en un lloc patint.

Sobre l'adhesió a la realitat o acceptació com l'entén l'autor, diu que la realitat ja manifestada ha de ser acceptada, per difícil que sigui. Encara que el procés resulti emocionalment titànic, és l'única forma raonable i sana de seguir amb força en el present i orientar-nos cap el futur. 

Segurament, una vida amb sentit es reconeix quan la persona s'orienta amorosament de la millor manera tot el temps. Quan estima. Quan té un propòsit cada dia. Quan cuida bé el cos, la salut, els enllaços. Quan dona a la vida el que té per donar-li. Quan aconsegueix acceptar que la vida és com és a cada moment i ho pot apreciar. I, sobretot, quan sent integrat al seu interior el valor del que transcendeix i l'abasta, del que el mou i el recull, del món i del misteri. I troba un centre tan humil com indestructible: l'ésser.

Finalment ens fa imaginar que si el nostre "ancià del futur" ens parlés i ens cuidés, segurament ens diria: viu, estima, respecta't, crea, arrisca, aprofita el moment, contempla la bellesa en tot, coneix el teu verdader ser i sigues feliç.

15 de juny de 2022

Les 7 habilitats per deixar un impacte positiu

Les habilitats per deixar un impacte positiu en les persones es troben en les 7 lletres de IMPACTA (escoltada en la ponència de Adelaida Abruñedo en el Coaching Pro Live 22). Diu així:

I → Interessa't per per les persones: interès genuí, sense jutjar, per allò que et volen contar, pel que fan o el que senten.
M → Modela i modula: tot el que fas ensenya, educa i lidera amb el teu exemple, i modula tot allò que sents i fas perquè tenim tot el dret a enfadar-nos, però sense l'obligació d'estar enfadats tot el temps. 
P → Pregunta't qui és el protagonista de la història: quan interactues amb algú, el protagonista no soc jo, no l'interrompis i practica l'escolta activa. 
→ Actitud positiva: ves amb una actitud oberta, d'aprenentatge i amb un somriure, i no et deixis arrossegar per la queixa; permetem transitar les emociones i acceptem les coses que passin amb esperança i actitud d'aprenentatge.
→ Coherència: sigues coherent amb allò que penso, el que dic i el que faig; la incoherència genera desconfiança i la confiança és la base de les relacions.
→ Temps: respecta els temps de les persones, no tots aprenem a la vegada, no et comparis, ofereix i dona el teu temps a les persones.
→ Amor incondicional: com mires, veus el món; les persones actuen tan bé com saben i poden, per tant creiem, confiem i alentem-les amb el que necessitin per a què puguin créixer.

14 de juny de 2022

Metàfora de les matrioskes

M'agrada molt la metàfora de les matrioskes (escoltada en la ponència de Ovidio Peñalver en el Coaching Pro Live 22). Diu així: 

Imagina que tu ets una matrioska. La teva primera matrioska és la imatge o carcassa com et veuen els altres i correspon amb la teva personalitat. La segona matrioska és com t'agradaria que et veiessin els altres i correspon al teu jo ideal, super jo o ego. La tercera matrioska és la part que amagues, la teva ombra que no vols que els altres vegin i correspon al teu alter ego. Quan la veus en els altres et molesta perquè et recorda allò que no t'agrada de tu. De la mescla de l'ego i de l'alter ego, és el que els altres veuen de tu, una personalitat egoica plena de màscares diàriament. I per darrere de tot això es troba la quarta matrioska que correspon a la teva essència. En aquest estat és com et presentes davant dels altres, sense aparentar qui no ets i sense ocultar el qui en part ets. És llavors quan els altres veuen la teva autenticitat i no el cartró-pedra de la mescla de les anteriors.

La pregunta és, ¿amb quantes persones et comuniques des de l'essència sent autèntic i sincer, sense aparentar el que no ets i sense ocultar el que en part ets, i qui es presenta davant teu així? Quan tenim una conversa d'essència a essència, és la canya, és màgic. Per desgràcia, passa molt poc.

Finalment, la darrera matrioska seria la que ens uneix a tots, l'energia universal que es troba per tot arreu, diga-li déu, univers o consciència superior.