14 de setembre de 2022

Com fer que et passin coses bones

SINOPSI

¿Saps que les teves emocions i els teus pensaments tenen un impacte directe en el teu organisme, en la teva percepció de la realitat i fins i tot en els teus propis gens? ¿Ets conscient que la manera que tens de gestionar els conflictes et pot predisposar a tenir ansietat o depressió, les malalties més freqüents del segle XXI?

Per a la doctora Marian Rojas Estapé la felicitat consisteix a viure instal·lat de manera sana en el present, havent superat les ferides del passat i mirant amb il·lusió el futur. Molts dels trastorns que patim provenen de la incapacitat de gestionar el nostre present. La felicitat no és el que ens passa, sinó com interpretem allò que ens passa. Amb Com fer que et passin coses bones entendràs la importància d’aprendre a enfocar l’atenció i descobriràs pautes per combatre les pors, les angoixes i com canalitzar les emocions negatives que t’arriben a bloquejar físicament i mentalment.

I el resum en una frase: La medicina natural més poderosa que tenim al nostre abast, i potser la que menys és té en compte, és tenir una actitud adequada i sana.

12 de setembre de 2022

Quant hem de dormir

L'ésser humà necessita quatre o cinc cicles de són d'una durada de noranta minuts cadascun. Cada cicle consta de 5 fases: la 1 i la 2 de son lleuger, la 3 i la 4 de son profund i la 5 o fase REM que és quan somiem i dura uns vint minuts. 
El truc consisteix a dormir cicles complets, no hores. Per exemple, cinc cicles serien unes 7:30 hores, si dorms vuit hores hauràs d'esforçar-se més per llevar-te perquè no hauràs completat el sisè cicle. Hi ha gent que amb només quatre cicles (6 hores) o fins i tot tres cicles (4:30 hores) en té suficient.

8 de setembre de 2022

Vulgar

  • Aficionat al kitsch.
  • L'home superior pensa sempre en la virtut; l'home vulgar en la comoditat (Confuci).

7 de setembre de 2022

Como el hombre piensa, así es el.

SINOPSI

És el llibre més conegut de James Allen, un dels autors d'autoajuda més llegits i citats de tots els temps. Aquest llibre es va escriure per a totes aquelles persones que busquen saviesa i tranquil·litat en un món turbulent i hostil com ara. Per James Allen, els nostres pensaments són les llavors del que passarà a les nostres vides. La ment humana pot comparar-se amb un jardí i el seu cultiu és, alhora, un treball i un camí espiritual que Allen ens presenta amb veritable mestratge. Tenir cura del jardí dels nostres pensaments ens condueix, de manera natural, a una vida plena i feliç. «Només l'home savi, només aquell els pensaments del qual són controlats i unificats, pot aconseguir que li obeeixin els vents i les tempestes de l'esperit.» James Allen El manual per excel·lència per aprendre a pensar i a crear la teva pròpia realitat!

Algunes idees i frases que he subratllat:

La felicitat, i no les possessions materials, és la que dóna la mida del bon pensament; la misèria, i no la manca de béns materials, és la que dóna la mesura del pensament errat. Un home pot ser desgraciat malgrat ser ric, i pot ser feliç no obstant la seva pobresa. La felicitat i la riquesa només s'uneixen quan aquesta és emprada amb saviesa i rectitud, i el pobre només se sumi a la misèria quan considera la seva sort com una càrrega injustament imposada. 

Els bons pensaments i les bones accions mai poden produir mals resultats, com els mals pensaments i les males accions mai no poden produir bons resultats. Això equival a dir que el blat de moro només pot produir blat de moro, i l'ortiga només ortigues. 

Els que viuen en el temor de la malaltia són els que es posen malalts.

La malaltia i la salut, igual que les circumstàncies, tenen les seves arrels en el pensament.

Tots s'imaginen que el pensament es pot mantenir ocult, però no és així: ràpidament aquest es cristal·litza en hàbits, i l'hàbit, alhora, se solidifica en circumstàncies.

El patiment sempre és efecte d'algun pensament errat.

Les circumstàncies no fan l'home, ho revelen a si mateix; tots anhelen millorar de circumstàncies, però ningú està disposat a millorar-se a si mateix; per tant, segueixen lligats als seus mals.

Fal·làcia del sentit comú

Cadascú te el seu sentit comú.

Apelar al sentit comú no és un argument vàlid, tot i que funcioni sovint com a obvi, evident i lògic. En realitat té una nul·la qualitat científica ja que és totalment subjectiu i per tant no és comú a totes les persones. Cadascú té el seu sentit comú que ve determinat per les seves observacions i experiències.

Per exemple, el sentit comú ens diu que la balena és un peix o que la lluna és una esfera platejada d'uns vint centímetres, encara que pot variar, i que les estrelles -Sol inclòs- giren al voltant de el nostre planeta perquè això és el que determinen els sentits, que són els grans executors del sentit comú.

Com combatre-la. Sense dades o proves no es pot afirmar que alguna cosa sigui certa. Que una cosa sembli lògica, no és cap argumentació.


Fal·làcia de la bola de neu

La fal·làcia del pendent relliscós o de la bola de neu és de la mateixa família que la fal·làcia de la causa falsa ja que juga amb les relacions de causa efecte, en aquest cas futures. Consisteix a augurar un efecte B si té lloc un fet A, sense que hi hagi cap demostració causal.

Com combatre la fal·làcia del pendent relliscosa. Pregunta com exactament succeirà B i planteja escenaris alternatius en què això no passaria.

Fal·làcia del punt mitjà

La fal·làcia del punt mitjà es basa a afirmar que la veritat ha de trobar-se al punt mitjà entre dues proposicions extremes. Sol funcionar per la voluntat integradora de la majoria de persones, però la veritat o la millor solució pot estar perfectament més propera a un extrem o altre.

Exemple: “Al meu avi li agrada prendre's 4 copes de vi al dia, però el metge diu que només n'hauria de fer una. Suposo que el millor seria un terme mitjà; dues copes al dia”

Com veus, s'arriba a una conclusió pel sol fet d'estar al centre de dues postures, no per una argumentació lògica.

Com combatre la fal·làcia del punt mitjà. Deixant clar que el fet de ser el punt mitjà no assegura que sigui la veritat o la solució correcta. En aquest cas, un contraexemple sol ser útil: "Si tu vols vendre el teu cotxe per 10.000€ i jo t'ofereixo 1€, la solució òptima és que el venguis per 5.000€ perquè és el punt mitjà. M'ho vendries?"

5 de setembre de 2022

Causa general

LA REPRESSIÓ DE L ESTAT ESPANYOL CONTRA EL MOVIMENT PER LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA (2009-2021) - CRÒNICA DE LA PERSECUCIÓ JUDICIAL AL MOVIMENT INDEPENDENTISTA 

SINOPSI

"Venen a fer-te un escorcoll, 
t'ho buiden tot i et diuen que ja trobaran alguna cosa. 
D'aixo se'n diu causa general." 

Segons el recompte minuciós de Jordi Panyella, són 2.562 les persones represaliades per l'Estat espanyol, amb investigacions policials i judicials de tota mena, víctimes de la persecució administrativa, econòmica i política per la seva participació en el moviment independentista de Catalunya. Si hi afegim les 1.066 persones bastonejades l'1ád'octubre de 2017, pugen fins a 3.628. Al darrere dels números freds hi ha el retrat d'un moviment polític tan complex com agosarat i multitudinari, però tambe un calidoscopi d'històries personals, amb noms i cognoms, que Jordi Panyella ha reconstruït: histories de coratge i determinació, de conviccions fermes i antigues,ámassa sovint relats on la por hi apareix en primera persona. Perquè quan la repressió actua de forma indiscriminada, organitzada en una "causa general" que tot ho arrana, ho fa amb l'únic proposit d'inocular el verí de la por per desmobilitzar l'adversari polític, per convertir la dissidència en pols de silenci. 

"Volen atemorir una generació sencera." 

Algunes frases del llibre que he subratllat:
  • Una democràcia on l'individu no pot ser públicament allò que és, ni dir allò que pensa, no és una democracia.
  • Les dictadures no toleren la llibertat d'expressió, controlen la informació, tanquen a la presó la dissidència política generen l'exili i el submon de la clandestinitat.
  • A l'estat espanyol funciona el principi de culpabilitat en la repressió contra el moviment independentista de Catalunya (Pere Aragonès, president de la Generalitat de Catalunya).
  • Espanya és menys democràtica del que ja sabíem (Carles Puigdemont, amb l'experiència dels fets viscuts de l'1 d'octubre).
  • Encara que no hagi estat objecte directe de cap investigació que sàpiga, em considero víctima de la repressió perquè l'he patit. Una de les conseqüències es la desconfiança en tothom, amics inclosos, seguida de la corresponent prudència i autocensura.
  • La justícia com a mètode per passar comptes amb el dissident polític.

A solas

SINOPSI

No tenir parella no vol dir estar sol@. Aprendre a estar sol pot ser la major aventura de la teva vida i un viatge fascinant cap al teu interior que et connectarà amb el món i amb tu mateix.

Desitjada, buscada, provocada, inadvertida, la solitud pot adoptar moltes formes, però en la majoria de casos és una situació que ens fa por, ens genera rebuig i intentem evitar tant sí com no. En el món actual i especialment a partir d'una certa edat, sembla que la soledat s'entén com un fracàs: estar solter, divorciat o separat és una cosa que s'ha de superar tant sí com no. Tot i així, saber estar sol és en realitat un signe de maduresa, d'autonomia, de riquesa personal.

Només és una oda a la vulnerabilitat, a l'atreviment, a no deixar-se vèncer. Silvia Congost, una de les psicòlogues més conegudes del nostre país, trenca en aquest llibre, ple de reflexions i consells, amb les idees preconcebudes sobre no tenir parella i ens convida a perdre por al monstre de la solitud des de la seva pròpia experiència. A quedar-nos en silenci escoltant el nostre cos, connectant amb els batecs del nostre cor, amb el soroll de la nostra respiració o observant la forma i el contingut dels nostres pensaments. A travessar els tortuosos camins de la soledat fins arribar al mateix alliberament, aquest que només s'aconsegueix quan anem de front, sense deixar d'avançar.

4 de setembre de 2022

Elvis

Una història particular i curiosa de l'Elvis Presley, amb un transformat Tom Hanks en el paper del vividor i manipulador Coronel Parker.

Com a curiositat, en el seu declivi, Elvis diu amb tristesa que no ha fet res bé a la vida i que no serà recordat per ningú. Quant de mal pot fer la veu interior que tots tenim!.

Al final, el Coronel Parker ens vol manipular fins i tot als mateixos espectadors que mirem la pel·lícula amb la seva versió sobre la verdadera causa de la mort del rei del rock i que no explicaré per no fer espòiler.
Bona pel·lícula, m'ha agradat

1 de setembre de 2022

Diari de gratitud

DIARI DE GRATITUD

Si ho penses bé, et sobren raons per donar les gràcies.

Un diari de gratitud és un registre de tot allò que et fa sentir agraït. A través de la repetició i pràctica, de reflexionar i escriure a mà aquests pensaments positius podràs interioritzar millor els beneficis que té l'agraïment. Obligar-te a buscar diàriament allò positiu tindrà sens dubte un efecte molt positiu en el teu estat d'ànim i en general de la teva actitud davant de la vida. 

Avui en dia sabem que el nostre cervell, per raons de supervivència, està configurat per percebre les mancances i les coses negatives que ens passen a la vida. En canvi, tot allò positiu ens passa desapercebut perquè donem per fet que així ha de ser i no és especial. Així doncs, tenim el mal hàbit de veure i fins i tot magnificar allò dolent. Com a resultat d'aquest biaix cognitiu, acostumem a tenir una visió negativa del què passa en el món. El pitjor de tot és que ens ho creiem.  I quan poses el focus en alguna cosa, la veus per tot arreu. Recordem la llei universal de l'atracció que diu: "així com penses, sents; així com sents, vibres; així com vibres, atraus." Cal doncs de canviar l'hàbit per enfocar-nos en les coses positives i així poder atraure les coses bones. 

Aprenent a agrair tots els dies, aprendrem a veure la vida més positiva i a equilibrar la nostra percepció de les coses. Tinguem l'hàbit de donar gràcies per tot i agrair incondicionalment tot els que ens passa. Sentir agraïment del que sigui o per algú, crea abundància i desenvolupa l'hàbit de viure el present. Valorem les coses que ens ha regalat la vida, que ens ha ofert la gent i l'experiència. Tenim tot el que necessitem. No costa res i produeix un enorme benestar. Només pel fet de "ser i estar" ja som uns privilegiats. L'estima i gratitud estimulen la vida més que cap altra cosa. Ser agraïts ens fa més feliços.

Siguem conscients de quant afortunats som de, per exemple, tenir dos ulls, dues cames o poder respirar. Per un moment, pensem com estaríem si alguna vegada ens faltés alguna d’aquestes coses tan importants. Deixem de lamentar-nos per allò que no tenim. Si posem l'atenció en el que ens falta sentirem desig o pitjor encara enveja, però si la posem en el que tenim sentirem gratitud i benestar.

Com fer el diari

Només necessitem una llibreta i tenir la disciplina diària de recollir almenys tres de les activitats i els esdeveniments que hagin estat bons o positius. El moment d'escriure pot ser qualsevol que tinguis tranquil·litat. 

Agraeix fets concrets i específics que han succeït avui, no els desitjos de demà. Utilitza sempre un vocabulari positiu i evita expressions victimistes o de llàstima pels altres que no aconsegueixen el mateix que tu. Que tu tinguis coses bones no té res a veure amb que els altres no les tinguin. 

Una darrera cosa important: el teu diari de gratitud és íntim i personal, per tant no tinguis por a ser jutjat per ningú.

Preguntes de gratitud d'avui:
  1. Quin moment ha estat el millor del dia?
  2. Quan m'he sentit agraït?
  3. Què m'ha fet riure?
  4. Qui m'ha ajudat?
  5. Qui ha estat amable amb mi?
  6. Què he après?
  7. Què ha fet per mi la tecnologia?
  8. Quina activitat m'ha fet gaudir?
  9. Què ha estat el més bo que he menjat?
  10. Què he gaudit escoltant?
  11. Quina olor agradable he sentit?
  12. Quin tacte agradable he sentit?
  13. Què és el més agradable que he vist?
  14. Quin és el petit assoliment aconseguit?
  15. Quin és el petit plaer que he gaudit?
  16. Quin acte de bondat he presenciat?
  17. Què he creat?
  18. Quines habilitats he utilitzat?
  19. Quines fortaleses he aplicat?
  20. Quina debilitat he pogut controlar?
  21. Com he ajudat els altres?
  22. En quina meta he avançat?
  23. Amb qui m'he sentit a gust?
  24. Quin compliment he fet o he rebut?
  25. Quina oportunitat s'ha presentat?
  26. Quin obstacle he superat?
  27. Quin problema he resolt?
  28. Què m'ha fet sentir il·lusió?
  29. Com he demostrat valor?
  30. Quin ha estat el major encert?
  31. Quin hàbit positiu  he practicat?
  32. Quin hàbit negatiu he evitat?
  33. Quan i com he sentit amor?
  34. Quan he sentit pau?
  35. Què ha estat el més divertit?
  36. Com he demostrat compassió?
  37. Que he gaudit del meu entorn?
  38. Què m'ha fet sentir motivat?
  39. De què em sento orgullós?
  40. Quina ha estat la millor decisió?
  41. Què m'agrada més de mi?

31 d’agost de 2022

La felicitat segons Martin Seligman

Martín Seligman, pioner de la Psicologia positiva diu que la felicitat es pot construir treballant tres dimensions: la vida plaent, la bona vida i la vida significativa.

A. LA VIDA PLAENT. Consisteix en saber promoure emocions positives duradores. Abans, cal tenir cobertes les necessitats bàsiques primeres de la piràmide de Maslow (alimentació, seguretat, afiliació i reconeixement). Tanmateix, és important trobar un equilibri entre el nostre passat, present i futur. 

Accions per tenir una vida plaent:
    1) Ser agraïts
    2) Saber perdonar 
    3) Saber gestionar emocions negatives
    4) Practicar l'atenció plena
    5) Viure el present, en l'aquí i ara
    6) Mirar el futur amb esperança i optimisme

B. LA VIDA BONA. La felicitat no sempre és sinònim de riquesa, poder o èxit social. És saber trobar el nostre màxim potencial humà i desenvolupar-lo per sentir-nos amb plenitud, lliures i feliços. Cal potenciar diàriament determinades fortaleses humanes (que inclouen les conegudes quatre virtuts bàsiques estoiques):

1. La saviesa i el coneixement (fortaleses cognitives). Ens capacita per aprendre i usar els coneixements. Accions que les desenvolupen:
a) Curiositat i interès pel món → Implica tenir interès en viure experiències que inclou el reconeixement actiu i la recerca d'activitats retadores i de nous coneixements. Comporta disposar de flexibilitat i tolerància.
b) Interès per aprendre → Involucrat en aprendre nova informació i habilitats.
c) Mentalitat oberta → Qüestionar-se totes les creences.
d) Imaginació → Capacitat per tenir idees originals.
e) Perspectiva → Capacitat per discernir les eleccions més beneficioses per a un mateix i per als altres.

2. Coratge (fortaleses emocionals). És imprescindible la pràctica de la voluntat per aconseguir els objectius malgrat les dificultats. La voluntat és la capacitat de posposar la recompensa perquè controlem els impulsos. Accions que les desenvolupen:
a) Valentia → Disposició a actuar en una circumstància arriscada, difícil o perillosa.
b) Perseverança i diligència → Continuació voluntària d'una acció adreçada a un objectiu, malgrat obstacles o desànim.
c) Integritat, honestedat, autenticitat → Valors que configuren el caràcter d'una persona digna de confiança.
d) Vitalitat i passió → Capacitat d'una persona activa per viure, créixer i desenvolupar-se.

3. Amor i humanitat (fortaleses interpersonals). Es basa en la cura i acostament als altres. Accions que les desenvolupen:
a) Capacitat d'estimar → Sentiment d'afecte cap algú o alguna cosa.
b) Generositat → La simpatia i amabilitat fa que les persones siguin compassives i col·laboradores amb els altres.
c) Intel·ligència emocional → La capacitat de connectar i comprendre els altres, comunicar-se i interactuar satisfactòriament.

4. Justícia (fortaleses cíviques). Promoure una vida social saludable. Accions que les desenvolupen:
a) Ciutadania → Civisme, sentit del deure, treballar amb lleialtat pel bé del grup en lloc de pel benefici personal.
b) Sentit de justícia→ Obrar i jutjar amb equitat, respectant la veritat i donant a cadascú el que li correspon.
c) Lideratge → Atributs cognitius i de temperament orientats en l'ajuda als altres que fomenten la seva influència, orientació i motivació.

5. Temprança (fortaleses de protecció davant dels excessos). Moderació de les necessitats. Accions que les desenvolupen:
a) Capacitat de perdó → Perdonar és oblidar la falta comesa per una persona, sense rancúnia. Disposició a la compassió aliena.
b) Modèstia, humilitat → Capacitat de conèixer les pròpies limitacions i debilitats. No fer ostentació de les qualitats pròpies o èxits.
c) Prudència, discreció → Actuar amb cura, de forma justa, adequada i amb cautela.
d) Autocontrol → Capacitat de gestió de les emocions, pensaments, comportaments i desitjos davant dels impulsos.

6. Transcendència (fortaleses emocionals de connexions més elevades amb els altres). Accions que les desenvolupen:
a) Apreciació de l'excel·lència → Capacitat per trobar, reconèixer i gaudir de l'existència de la bondat i la bellesa del món.
b) Gratitud → Sentiment que experimentem com a resposta a un favor o benefici rebut.
c) Optimisme → Esperança que es port a terme el que es desitja.
d) Sentit de l'humor → Actitud positiva i capacitat de riure malgrat els problemes.
e) Espiritualitat → Creença sobre l'existència d'una dimensió transcendent de la vida.

C. LA VIDA SIGNIFICATIVA. Té una íntima connexió amb el cim de la piràmide de Maslow, allà on orientem les pròpies virtuts i fortaleses desenvolupades per contribuir a la felicitat dels altres. Parlem de l'altruisme o exercici de la bondat que tant repercuteix directament en el nostre nivell de felicitat.