Per què Amèrica es diu així

T'has preguntat alguna vegada, si Cristòfor Colom va descobrir Amèrica, 

¿per què porta el nom d'un mariner italià anomenat Amerigo Vespucci? 

Colom creia que havia arribat a la costa est de l'Àsia. El motiu és que ell era un home medieval, convençut que coneixia el món sencer, i ni tan sols el seu descobriment transcendental el va convèncer del contrari. En canvi, un mariner italià amb la ment més moderna i oberta que va formar part de diverses expedicions a Amèrica entre 1499 i 1504 va tenir clar que aquelles terres eren un nou continent i va encarregar un mapamundi actualitzat i el cartògraf va creure que Amerigo Vespucci era la persona que l'havia descobert i el va batejar en honor seu. Aquest nou mapamundi va tenir molt èxit i el van copiar molts altres cartògrafs i així es va estendre arreu.
Un detallet que no em van explicar a l'escola franquista que vaig patir, com tantes altres coses. De fet els mestres de la EGB que vaig tenir tenien la mateixa mentalitat visigoda i medieval de Colom.

Anècdota d'Einstein i el meteorit

Una vegada li van preguntar a Einstein què faria si li diguessin que, en una hora, un meteorit impactaria contra la Terra. Einstein va dir que dedicaria cinquanta-cinc minuts a estudiar el problema i cinc minuts en executar-lo. El que ens volia dir és que davant d'un problema no cal córrer sinó analitzar-lo el temps necessari.

El monjo que es va vendre el Ferrari

La seva sinopsis diu que és la historia de Julian Mantle, un advocat superestrella que pateix un atac de cor per culpa del seu desenfrenat ritme de vida. Consegüentment, Mantle cau en una crisi espiritual que l'obliga a replantejar-se les coses i a buscar respostes als dubtes eterns de l'existèencia. Amb l'esperança de trobar la plenitud i la felicitat, el personatge s'embarca en una extraordinària odissea per una cultura ancestral i descobreix un sistema puixant per alliberar el potencial de la ment, el cos i l'ànima, i aprèen a viure amb mes passió, propòsit i pau. Amb aquesta extraordinària historia, i fusionant magistralment l'ancestral filosofia espiritual d'Orient amb les idees mes avançades d'Occident, el seu autor Robin Sharma ens mostra, pas a pas, el camí per viure amb mes coratge, mes equilibri, plena abundància i vertadera felicitat.

Com ens enganya el cervell

Alguns dels paranys o biaixos més comuns que ens fa creure el cervell:

• Biaix retrospectiu. Creure que podies haver predit què t'ha passat.
• Biaix d'ancoratge. Jutgem alguna cosa amb l'última informació que tenim a la memòria.
• Biaix d'aversió a la pèrdua. Preferim perdre poc a guanyar molt.
• Biaix d'arrossegament. Creiem alguna cosa perquè moltes persones ho creuen.
• Biaix del científic. Donar més valor a la informació que confirma el que pensem i desestimem el que ens contradiu.
• Biaix puc llegir el pensament. O creure el lladre que tots són de la seva condició, és una projecció del que pensem, desitgem o temem en el nostre interlocutor.
• Efecte cunyat. Quan et veus més llest que la resta de persones que coneixes, molt típic dels tertulians.
• Tendència a recordar les decisions pròpies com millors del que en realitat van ser (d'aquí la dita que l'home és l'únic animal que s'entrebanca dues vegades en la mateixa pedra).
• Analitzem amb prejudici el que no coincideix amb els nostres valors i donem per bo el que sí coincideix amb el que pensem o creiem (el secret del bon venedor sintonitza amb els valors de l'incaut comprador).
• Biaix de la pseudocertesa. Prenem decisions adverses o de risc si ens enfoquem en veure el que podem guanyar i ignorem la resta. Confonem desig amb realitat. Per exemple, comprar loteria.
• Biaix de la sort. Ens fa convèncer que som víctimes de la mala sort.
• M'ho mereixo. Cada vegada que pensem que mereixem alguna cosa sol passar que no tenim arguments racionals per justificar una decisió.
• Il·lusió de validesa. L'excés de confiança en les nostres prediccions a partir d'una única experiència.
• En tal també ho fa. Sembla que si una altra persona ho fa s'obren tots els cadenats que ens frenen.
• Mereixo que la gent sigui bona amb mi. La gent va pel món ignorant-te i prou feina tenen amb viure. Tu fes el bé sense esperar que la gent faci el que tu creus que ha de fer.
• Tot és una merda. El món segueix igual que sempre però nosaltres projectem el nostre estat anímic.
• No és per tant. Excusa utilitzada quan ens emparem en la relativització sempre que ens suposi un benefici.
• I tu més. L'altre sempre més. Recurs per quedar-nos tranquils, desviar l'atenció i seguir amb la nostra aparent impunitat.
• A mi no em passarà. Tenim una espècie d'esperança o creença de ser especials, quan en realitat som bastant comuns i ordinaris.

[Font: llibre "Piensa bonito" de Tomàs Navarro]

La lluna nova

En astronomia, una Lluna Nova (també coneguda com Lluna negra o Lluna fosca) marca la primera fase lunar, el moment i el que la Terra, la Lluna i el Sol formen un angle de gairebé 180º i es troben en una aparent línia recta. És en aquesta fase quan les marees estan en el seu punt més alt i més baix. 

Si el cos humà té entre un 55 i un 60 per cent d'aigua, no costa gaire pensar que la Lluna pogués també afectar les persones...

L'excusitis

Tracta de no lligar la teva vida amb les cadenes del teu horari de treball i centra't en les coses que la teva consciència i el teu cor et diuen que facis. 

Inverteix en tu mateix!

[Font: Robin Sharma, El monjo que va vendre el seu Ferrari]

Quiero paz

És un llibre de Paz Calap i alhora és també un curs pràctic de vuit setmanes per descobrir el poder de la ment per viure amb alegria i pau d'esperit. L'autora estableix en format de curs un ritme de lectura, encara que jo me l'he llegit de cop perquè el cos m'ho ha demanat així. Com ella diu en algun capítol, hem de seguir el nostre cor o intuïció, i això he fet.

Podríem dir que és un recull en un sol llibre de coneixements i experiències de saviesa  recollides en molts altres llibres, personalitzat per la mateixa autora en un llenguatge planer i molt amè. Per exemple, ens indica com podem viure el present o com podem calmar una ment estressada a través del seu propi exemple.

Una vegada llegit, reconec que és un magnífic llibre que pot ajudar molta gent i que penso recomanar a qualsevol persona que necessiti disposar d'unes eines senzilles i pràctiques de millora de la seva vida. És un llibre pràctic i molt complet que ens motiva a seguir un camí de plenitud i pau. 

The Equalizer (el protector)

Diàleg interessant entre la prostituta adolescent Teri (Chloë Grace Moretz) i el protector Robert McCall (Denzel Washington) en la pel·lícula "The Equalizer (El protector)". Ella li pregunta a ell sobre com acaba l'episodi del pescador del llibre que llegia ("El vell i el mar" d'Ernest Hemingway) i ell amb la reflexió final ens recorda que podem ser el que volem ser, només depèn de nosaltres mateixos:

- Al final el pesca?
- Umm ...
- Al peix, el pesca?
- Oooh, sí, sí que el pesca si.
- Un final feliç.
- Bé, no exactament. El vell lliga al peix en el lateral del barco i rema fins a la costa. El peix sagna a l'aigua, venen els taurons i es mengen tot el peix fins que no queda res.
- Quina pèrdua de temps.
- No, depèn de com ho vegis. El vell es troba al seu millor adversari quan creu que aquesta època de la seva vida ja ha passat, es veu a sí mateix en el peix, i acaba respectant-lo quant més lluiten.
- I ¿Perquè no deixa anar el peix i ja?
- El vell ha de ser el vell i el peix el peix. Has de ser el que ets en aquest món, no? Sigui el que sigui.

Metàfora de la canoa

Diu la llegenda que una persona va decidir fer el viatge de la seva vida. Un dia, en el seu camí es va trobar un riu i al costat una canoa que va decidir utilitzar-la per travessar el riu. Quan va ser a l'altra cantó, va decidir carregar i portar sempre la canoa per si es trobava algun dia un altre riu. L'home va pujar muntanyes carregat amb la pesada canoa. Passaven els dies i setmanes i continuava amb la canoa al damunt perquè pensava que podria necessitar-la en algun moment. Feia mesos que no trobava cap riu. La canoa s'havia convertit en un llast que el limitava i el feia patir, però tot i així l'home continuava carregant la canoa perquè un dia gràcies a ella, va poder seguir endavant.
Passa el mateix amb les creences limitadores que ens van ajudar en algun moment de la nostra vida per sortir endavant i pensem que hem de continuar carregant sempre amb elles.
[Font: Quiero paz, Paz Calap]

Abstracte / Concret

• Concretar és la gota d'essència dels efluvis del cervell (Joaquín Lorente, Pensa és gratis).
• En la dispersió germina i creix l'ambigüitat.
• L'estil abstracte és dolent, procura omplir les teves frases de cadires, taules, pedres, homes, dones (Alain Robbe-Grillet).
• Parlar en concret i no de manera abstracta.

Quan les coses no surten com pensàvem

Pablo d'Ors (Biografia del silencio) ens diu:

En realitat, vaig comprenent que sempre succeeix allò que ha de succeir. El que succeeix és sempre el millor que podia haver succeït. L'esdevenidor és molt més savi que les nostres idees o plans. Pensar el contrari és un error de perspectiva i la causa última del nostre patiment i infelicitat. Només patim perquè pensem que les coses haurien de ser d'una altra manera. Quan abandonem aquesta pretensió, deixem de patir. Quan deixem d'imposar els nostres esquemes a la realitat, la realitat deixa de presentar-se adversa o propensa i comença a manifestar-se tal qual és, sense aquest patró valoratiu que ens impedeix accedir a ella mateixa.

Biografia del silencio

Meditar no és difícil; 

el que és difícil és voler meditar

Un petit gran llibre de tan sols cent fulls de Pablo d'Ors, un sacerdot filòsof i deixeble zen que ens explica a través de 49 petits relats (una xifra que coincideix amb l'edat que tenia l'autor), que és per a ell això de la meditació. D'entrada pot semblar que, si tu no medites, aquest llibre no et pugui interessar, però res més lluny de la realitat, perquè és tracta d'un recull de vivències de l'autor amb les quals emfatitzes i que pots arribar a sentir com a pròpies. 

De molt fàcil lectura, humil i sense pretensions, que ens ensenya a conviure amb nosaltres mateixos i poder viure d'una altra manera més satisfactòria a través de la consciència i l'atenció que ens dona la meditació. Gràcies a la meditació s'aprèn a no voler anar a cap lloc diferent a aquell on som ara; es vol ser on som, plenament.