Decadència / Progrés

• El progrés és fer una passa cada vegada (mètode de pas-a-pas o principi de la propera milla o que tota realització gran és una successió de realitzacions petites).
• El progrés es el nostre producte més important (lema de l'empresa General Electric).
• La decadència es repetir patrons que no porten enlloc fins que tard o d'hora arriba el col·lapse (Dr. Josep Maria Fericgla).
• La decadència només pot trobar suport quan duu la careta del progrés (George Bernard Shaw).

Ira / Iracund

• Aferrar-se a la ira és com agafar-se a un carbó calent amb la intenció de llençar-lo a algú; tu ets el que et cremes. [Buda]
• Com pots saber si algú ha obrat malament si no coneixes els seus motius? [Epictet]
• El millor tractament contra la còlera és la paciència (Sèneca).
• Expressar la ira de manera compassiva actua al nostre favor.
• La còlera que es desfoga per la boca, no es desfoga per les mans (Francisco de Quevedo).
• La ira és més perillosa que allò que la causa (consell estoic).
• La ira és un àcid que fa més mal al recipient que la conté que a l'objecte sobre el qual s'aboca (Sèneca).
• La ira és un verí que un pren esperant que morí l'altre (William Shakespeare).
• La ira és una bogeria passatgera per la qual paguem un alt preu (Sèneca).
• La ira és una mena de bogeria breu (Horaci).
• La millor acció correctiva contra la ira és la postergació de la resposta. El seu primer assalt és dur, però es debilitarà amb l'espera. [Sèneca]
• L'home enrabiat obre la boca i tanca els ulls (Jack Nicholson a la pel·lícula "Executiu agressiu").
• Rere de la ira sempre hi ha el desig de tenir raó. *
• Sentim ira si els nostres drets com a individus independents són anul·lats, sentim menyspreu si algú s'aprofita de la solidaritat del grup i sentim repugnància si es degrada la santedat de la vida (Paul Rozin i Richard Schweizer).
• Si domines la teva còlera, domines el teu enemic (Confuci).
• Si estàs colèric, compta fins a cent abans de parlar (Thomas Jefferson, 1743-1826).

Càstig

• A cadascú el que li correspon / Jedem das Seine. [Màxima del dret romà incorporada a la llei alemanya i que també estava escrit al camp de concentració de Buchenwald]
• Al final, la història sempre troba la manera de posar cadascú al lloc que li pertoca.
• Al racó de pensar.
• Aquell que escup al cel, l'acció se li gira en contra.
• El primer càstig del culpable és que la seva consciència el jutja i no l'absol mai (Juvenal).
• Els caurà al damunt les set plagues bíbliques.
• Estic a favor de l'avortament o la pena de mort fins i tot amb efectes retroactius.
• Patapam, zasca!
• Tastar la seva pròpia medicina.

Criteri

• En els temes que no tinc un criteri format aplico el sentit comú.
• Tothom es queixa de no tenir memòria, però ningú no es queixa de no tenir criteri (François de la Rochefoucauld).

Foc

• Cremar com una teia.
• El foc té aturador, que l'aigua no.
• Els incendis s'apaguen a l'hivern fent una bona gestió dels boscos (Joan Rovira).
• Si desapareixen els boscos, s'esvaeix el perill d'incendi.
• Si no et vols cremar no t'hi acostis a les brases.
• Neró, que, segons la llegenda, tocava la lira mentre Roma s'incendiava.
• Temperatures de més de 30°, humitat de menys del 30% i vent de més de 30 Km/h (regla dels 30's dels incendis).

Antoni Berenguer "el traïdor"

Recordo un personatge de la gran novel·la "Víctus" de l'Albert Sánchez Piñol, un tal Antoni Berenguer, un pendó vermell i militar català que encapçalà la desastrosa expedició a la rereguarda borbònica el 1713. Aquest personatge, que solia anar amb un orinal per problemes intestinals i que no parava de tirar pets, va tenir l'oportunitat de prendre, el magatzem d'aliments de les tropes borbòniques que tenien a Mataró i probablement l'oportunitat de guanyar la guerra. I incomprensiblement no ho va fer. ¿Inepte o traïdor? No sabria dir de quin partit polític unionista seria avui.