Decadència / Progrés

• La decadència només pot trobar suport quan duu la careta del progrés (George Bernard Shaw).

Ira / Iracund

• El millor tractament contra la còlera és la paciència (Luci Anneu Sèneca, 4 aC - 65 dC).
• La còlera que es desfoga per la boca, no es desfoga per les mans (Francisco de Quevedo).
• La ira és un verí que un pren esperant que morí l'altre (William Shakespeare).
• La ira és una mena de bogeria breu (Horaci).
• L'home enrabiat obre la boca i tanca els ulls (Jack Nicholson a la pel·licula "Executiu agresssiu").
• Si domines la teva còlera, domines el teu enemic (Confuci).
• Si estàs colèric, compta fins a cent abans de parlar (Thomas Jefferson, 1743-1826).

Càstig

• A cadascú el que li correspon / Jedem das Seine. [Màxima del dret romà incorporada a la llei alemanya i que també estava escrit al camp de concentració de Buchenwald]
• Al final, la història sempre troba la manera de posar cadascú al lloc que li pertoca.
• Al racó de pensar.
• Aquell que escup al cel, l'acció se li gira en contra.
• El primer càstig del culpable és que la seva consciència el jutja i no l'absol mai (Juvenal).
• Els caurà al damunt les set plagues bíbliques.
• Estic a favor de l'avortament o la pena de mort fins i tot amb efectes retroactius.
• Patapam, zasca!
• Tastar la seva pròpia medicina.

Criteri

• En els temes que no tinc un criteri format aplico el sentit comú.
• Tothom es queixa de no tenir memòria, però ningú no es queixa de no tenir criteri (François de la Rochefoucauld).

Foc

• Cremar com una teia.
• El foc té aturador, que l'aigua no.
• Els incendis s'apaguen a l'hivern fent una bona gestió dels boscos (Joan Rovira).
• Si desapareixen els boscos, s'esvaeix el perill d'incendi.
• Neró, que, segons la llegenda, tocava la lira mentre Roma s'incendiava.
• Temperatures de més de 30°, humitat de menys del 30% i vent de més de 30 Km/h (regla dels 30's dels incendis).

Antoni Berenguer "el traïdor"

Recordo un personatge de la gran novel·la "Víctus" de l'Albert Sánchez Piñol, un tal Antoni Berenguer, un pendó vermell i militar català que encapçalà la desastrosa expedició a la rereguarda borbònica el 1713. Aquest personatge, que solia anar amb un orinal per problemes intestinals i que no parava de tirar pets, va tenir l'oportunitat de prendre, el magatzem d'aliments de les tropes borbòniques que tenien a Mataró i probablement l'oportunitat de guanyar la guerra. I incomprensiblement no ho va fer. ¿Inepte o traïdor? No sabria dir de quin partit polític unionista seria avui.