26 d’octubre de 2014

Estat / Nació

  • A vegades l'estat, amb el pretext d'ajudar als invàlids, acaba per tractar tothom com si fossin invàlids.
  • Cap nació podrà emetre un judici si abans no és capaç de jutjar-se a si mateixa (Johann Wolfgang von Goethe).
  • Declaro lliurement la meva guerra a l'estat, a la meva manera, tot i que seguiré fent-ne ús i obtenint-ne tants avantatges com pugui (Henry David Thoreau).
  • Definicions de l’estat espanyol: estado de desecho, estat demofòbic, estat del malestar...
  • El millor programa de benestar és un lloc de treball (un conservador dels EEUU).
  • Els Estats fan servir l'exèrcit, les forces policials i la burocràcia per perseguir els individus en lloc de defensar-los. [Sàpiens, Yuval Noah Harari]
  • Els estats són ous durs i amb ous durs no fas la truita que seria Europa (Charles de Gaulle).
  • La diferència entre una màfia i un estat, és que la màfia aspira a ser un estat que no ha triomfat, i l'estat sí (Oriol Junqueras).
  • La política crea els estats, la naturalesa crea les nacions (Johann Gottfriend Herder). *
  • L'estat del benestar d'un país ha de tenir, exactament, les dimensions de la seva butxaca. Ni més, ni menys. [Xavier Roig]
  • L'estat és un mecanisme històricament temporal, una forma transitòria de societat (Mikhail Alexandrovitx Bakunin).
  • Les clavegueres de l'estat quan es desborden arrosseguen tothom sense distincions.
  • Les persones treballadores i honestes ens preguntem si mereix la pena els beneficis de l'estat del benestar.
  • No hem vingut aquí per defensar-nos, hem vingut aquí a acusar l'Estat (Karl Liebknecht).
  • Si l'estat és fort ens aixafa. Si és dèbil morim. [Paul Valéry; i si no tens estat, no existeixes]

Fal·làcia estatal

24 d’octubre de 2014

Estalvi

  • Com menys gastes més lliure ets, perquè tot el que de debò és valuós sempre surt de franc.
  • De mica en mica s'omple la pica.
  • El més ric de tots els homes és l'estalviador; el més pobre, l'avar (Sébastien Roch Nicolas Chamfort).
  • Estalviar massa et fa viure com un pobre i tenir un enterrament d'un ric.
  • Hi ha coses valuoses que no es poden guardar, com ara el temps o la bellesa (Yuval Noah Harari, Sàpiens). *
  • Les despeses augmenten fins a cobrir els ingressos (guanyis el que guanyis, al final, tens el mateix o sigui res).
  • Les sobres d'ahir fan falta avui.
  • L'esperit de l'estalvi és bo si es fa amb prudència i moderació, i sense convertir-lo en un fi en sí mateix (actitud previsora). 
  • Posats a anar a peu, prefereixo córrer darrere d'un taxi a fer-ho darrere d'un autobús, perquè així estalvio més (Groucho Marx).
  • Qui en té cinc i en gasta quatre en té més que qui en té deu i en gasta onze (virtut de l'estalvi).
  • Qui guarda quan té, menja quan vol.
  • Si saps gastar menys del que guanyes, has trobat la pedra filosofal (Benjamin Franklin).

22 d’octubre de 2014

Estadístiques

  • Davant les estadístiques caldria practicar un escepticisme crític.
  • Hi ha tres tipus de mentides: les petites, les grans i les estadístiques (Benjamin Disraeli i després citada per Mark Twain)
  • La Rioja és la comunitat que menys vi consumeix. Aquest error metodològic resulta pel simple fet que és la menys poblada, quan resulta evident que les dades s'han de mirar per capita. 
  • Les estadístiques demostren que les estadístiques no demostren res (Julio Camba).
  • Les estadístiques són com les minifaldilles: et donen algunes idees, però amaguen el més important (Ebbe Skovdahl).
  • L'estadística és l'art de fer dir mentides a les matemàtiques.
  • L'estadística és per elaborar dades, no per verificar resultats.
  • L'objectiu de les estadístiques no és predir el vot sinó orientar-lo.
  • Si una persona menja dos pollastres i una altra no en menja cap, l'estadística dirà que toca un pollastre per barba (estadística del pollastre).

17 d’octubre de 2014

Espontaneïtat

  • L'anàlisi mata l'espontaneïtat. El gra molt i farina no podria germinar ni créixer. [Henri-Frédéric Amiel]
  • L'espontaneïtat absoluta no és cap virtut (per evitar disgustos, aprenguem a comptar fins a deu, que assumim que no tot s'ha de dir, a donar un parell de voltes als impulsos)

16 d’octubre de 2014

Espoli

  • De la solidaritat obligatòria se'n diu esclavatge.
  • Ens estan pelant com una ceba i de ceba ja no en queda.
  • La solidaritat no pot acabar perjudicant a qui l'exerceix.
  • Quan la solidaritat sempre va en la mateixa direcció i és obligatòria, llavors ja no és solidaritat, és tribut (Empar Moliner).
  • Què és capaç d'oferir-nos l'estat espanyol, tret d'espoli i garrotades?
  • Som el 16% de la població de l'estat espanyol, generem el 20% del PIB, paguem el 24% d'impostos i rebem el 10% en prestacions. [Els càlculs donen una mitja que va del 8% al 10% del PIB; dit d'una altra manera, el 40% dels impostos que paguem són per mantenir Espanya, i no tornen aquí mai més]
  • Un treballador català haurà d'afrontar una mitjana de 1.200 euros a l'any en peatges, mentre que a Madrid n'estan exempts. Són els avantatges de tenir un estat propi.         

12 d’octubre de 2014

Espavilar

  • A pilota passada, sempre es pot escollir entre el dit o bé la direcció que aquest indica.
  • Des de que el món és món, cadascú s'apanya com pot (Julio Camba).
  • La llei de la selva: o menges o ets menjat (Joaquín Lorente, "Pensar, és gratis").
  • La teoria de la poma: qui mossega primer s'emporta la millor part, encara que aquesta estigui podrida.
  • L'espavilat fa de la necessitat virtut.
  • Qui vulgui peix que es mulli el cul.
  • Sempre cal estar atents i vigilants (Joaquín Lorente, "Pensar, és gratis").
  • Tots hem nascut amb ales, però cada un ha d'aprendre a volar a la seva manera.
  • Un dia inventa la sopa d'all i l'altre descobreix el Mediterrani.
  • Una vegada ha passat el toro, tothom és torero.

Conte de l'innocent condemnat (Posted on 26/02/2011 by Sophia Blasco):
Temps era temps, en plena Edat Mitjana, un home savi fou injustament acusat d’assassinat; fou portat a judici sabedor de l’escassa, o nul·la, oportunitat que tindria d’escapar de la forca.
El jutge, encarregat de condemnar-lo de totes totes, procurant aparentar que el judici fora just, va dir a l’acusat:
– Coneixent la teua fama d’home devot deixarem en mans Déu el teu destí. Escriurem en dos papers separats les paraules culpable i innocent, tu en triaràs un, i serà la mà del Déu la que decidisca el teu destí.
El funcionari, seguint instruccions del jutge, va preparar dos papers idèntics, tots dos amb la paraula ‘culpable‘.
Fet això, el jutge ordenà a l’acusat que triés un dels papers.
L’acusat va adonar-se del parany que li estaven preparant, respirà profundament, quedà amb els ulls tancats per uns moments i quan la sala començava a impacientar-se, va obrir els ulls i prengué un dels papers i se’l va engolir ràpidament.
El jutge, indignat, li va retraure iradament:
– Però, què has fet insensat? Ara, com sabrem el veredicte?
L’acusat respongué:
– És senzill. Llegint el paper que queda sabrem que deia el que ha triat Déu.
Al jutge, no li va quedar altra opció que declarar-lo innocent i l’alliberar-lo.

6 d’octubre de 2014

Escepticisme


  • Començo a dubtar que Noé tingués una parella d'agapornis a l'arca. 
  • El verdader escèptic és el que explora allò que desconeix fins que viu l'experiència per sí mateix.
  • Em titllen d'escèptic perquè no crec en els que em titllen d'escèptic (José Posada Herrera).
  • Escèptic com un vegà als toros.
  • L'escepticisme només pot ser acusat de mesura de prudència.
  • L'home és la mesura de totes les coses (Protàgoras, 485-410 aC; amb això volia dir que el problema de saber si una cosa era correcta o no, o si era bona o dolenta, s'havia de supeditar a la necessitat de l'individu). 
  • Mai arribareu a conèixer la veritat (Pirró d'Elis, el fundador de l'escepticisme a la Grècia antiga -aleshores dit pirronisme).

4 d’octubre de 2014

Erotisme

  • L'erotisme implica una reivindicació de l'instant contra el temps, de l'individu contra la col·lectivitat (Simone de Beauvoir).

1 d’octubre de 2014

Epitafis / Esqueles

  • Aquí jeu el segon marit de la vídua de Mozart (làpida del segon marit de la vídua de Mozart, un diplomàtic danès).
  • Aquí jeu la meva dona, com sempre freda (làpida de Julia Pancracia).
  • Bona nit estimats. Us veuré demà. [Noel Coward]
  • Cony mira, es mou!
  • Difícilment passarà a millor vida (Jordi Bosch, fent broma).
  • En el meu funeral vull que posin Paquito el Chocolatero. Ja n'estic cansat del Cant dels Ocells.
  • Escopiu sobre aquesta tomba, perquè aquí jau Baruch Spinoza (escrit per algun dels seus enemics, jueus, catòlics o calvinistes que va tenir el filòsof i mestre de la serenitat).
  • Ha valgut la pena.
  • Ja us vaig dir que no em trobava bé.
  • Jo aspiro a que la meva esquela digui "no passa a millor vida".
  • L'última frase que voldria dir és "No tinc més remei que morir-me, perdonin les molèsties" (Josep Maria Espinàs).
  • Me'n vaig per sempre.
  • No em truqueu que no tindré cobertura.
  • Si no he viscut més, és perquè no m'ha donat més temps (Marques de Sade).
  • Tot el món ha de morir, però sempre vaig creure que en el meu cas es faria una excepció (William Saroyan).
  • Va morir viu.
  • Visc (Calígula, emperador romà).
El que va ser president de Xile, Salvador Allende, ho va aconseguir al tercer intent. Com que tenia tanta vocació presidencial com sentit de l’humor, de jove, ja s’havia escrit el seu propi epitafi: “Aquí yace Salvador Allende, futuro presidente de Chile.” Genial. Vist ara, la cosa desprèn una inefable tristesa perquè el lector sap prou bé que, al socialista Allende, la presidència li va costar la vida per l’infame cop d’estat d’un militar cruel de nom ridícul: Pinochet.
El que va ser president de Xile, Salvador Allende, ho va aconseguir al tercer intent. Com que tenia tanta vocació presidencial com sentit de l’humor, de jove, ja s’havia escrit el seu propi epitafi: “Aquí yace Salvador Allende, futuro presidente de Chile.” Genial. Vist ara, la cosa desprèn una inefable tristesa perquè el lector sap prou bé que, al socialista Allende, la presidència li va costar la vida per l’infame cop d’estat d’un militar cruel de nom ridícul: Pinochet.