30 de desembre de 2015

Ferradura de la sort?

Abans d'ahir em vaig trobar una ferradura mentre feia la caminada habitual per la muntanya. El primer que em va venir al cap ha estat la creença popular de que això és un símbol de fortuna. No li vaig donar més importància, perquè jo no crec en les supersticions, ni les bones ni les dolentes. No pot ser que un pensament màgic o irracional pugui influir en cap esdeveniment o tenir res a veure amb el futur. Pensar el contrari és propi d'ignorants o de no entendre bé això de les casualitats o les estadístiques. Per això li vaig fer una foto i prou. Vaig continuar amb la caminada.
Han passat dos dies i no sé per què la imatge de la troballa no me la trec del cap. Començo a pensar (o creure) que havia d'haver recollit la ferradura i tenir-la a casa com a talismà, no fos cas que en el fons hi pugui tenir alguna cosa a veure amb això de l'atracció de la bona sort. Qui sap, coses més estranyes i sorprenents s'han vist, com per exemple l'empat a 1.515 vots de la CUP del diumenge passat. ¿I si aquest fet (el de la ferradura, no l'empat de la CUP) no va ser casual i formés part de la determinació còsmica o divina o vés a saber què? ¿M'estic tornant un agnòstic en comptes d'ateu?
Avui mateix he sortit a caminar i a recuperar-la abans que no fos tard... i voilà allà hi era! Encara que no cregui que porti bona sort, tampoc passa res per agafar-la.

27 de desembre de 2015

192.168.1.1 o com entrar en el router

Per poder entrar en la configuració del router hem de fer el següent:
  1. Connectar el router al portàtil (amb cable Ethernet)
  2. Obrir el navegador (millor Internet Explorer) i posar "192.168.1.1" o bé "192.168.2.1"
  3. Entrar com a usuari "1234" o "admin". I com a contrasenya posar el mateix.
  4. Ja hi estem dins per -per exemple- canviar el codi d'accés.

8 de desembre de 2015

L'excés d'empatia

Si podem escollir entre ser empàtics o antipàtics, és millor la primera opció, encara que sigui per una qüestió de màrqueting personal i social. Ja se sap, sempre motiva més tractar amb algú que hi connectes que no pas amb algú amb qui no et sents còmode.

Això de posar-se en la pell de l'altre permet aprofundir en les nostres relacions interpersonals i dotar-les de contingut. Facilita un camí d'anada i tornada i per tant l'enteniment mutu amb qui tenim davant. Vindria a ser com una espècie de connexió Bluetooh entre les persones que permet entendre'ns quasi bé sense dir-nos res.

Actualment estic veient la sèrie de ficció The Americans que ens trasllada als anys 80 en plena Guerra Freda, sobre els espies soviètics infiltrats com a ciutadans nord-americans i en concret d'un matrimoni amb dos fills, els quals desconeixen la doble vida dels seus pares, que no els tremola el pols cada vegada que s'han de carregar algú que els podria perjudicar en el seu objectiu.

Doncs bé, l'empatia que els personatges transmeten, amb els seu problemes personals com a parella, amb l'educació dels fills o amb les “instruccions de feina” rebudes com a membres del KGB, ha aconseguit minimitzar el que són en realitat, uns assassins disposats a tot en pro de la causa comunista. És més, cada capítol que veig (vaig per la 2a temporada), pateixes quan estan a punt de ser descoberts per l'FBI i desitges que no els enxampin. Arribes a emfatitzar de tal manera amb els personatges que arribes a trobar fins i tot “normal” que es vagin carregant tot aquell que els pugui perjudicar el seu objectiu.

En conclusió, pensava que l'empatia era sempre un valor positiu, però ja no ho tinc tan clar quan és capaç de banalitzar o posar en dubte un dels manaments de Déu i principi més elemental de la convivència humana com és no atemptar contra la vida de ningú. Els excesos no són bons, probablement tampoc l'excés d'empatia.

https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Americans

5 de desembre de 2015

Ridícul

  • Fer el préssec.
  • La burla i el ridícul són, entre totes les injúries, les que menys es perdonen (Plató).

2 de desembre de 2015

Festa

  • Post festum, pestum / Després de la festa, pesta.
  • Sense crueltat no hi ha festa (Friedrich Wilhelm Nietzsche).
  • Torno de festa el diumenge pel matí perquè tornar de nit em dona por.
  • Una "pity party" és una festa de les lamentacions en què l'objectiu és l'exhibició de la llàgrima de cocodril.

12 de novembre de 2015

Evolució del Windows

Si fem un cop d'ull al naixement del sistema operatiu que tothom utilitzem, va ser a partir de l'any 1985 quan van sortir les primeres versions de l'entorn operatiu anomenat Windows com un complement de l'antic MS-DOS: Windows 1.0, Windows 2.0, etc. Anys després, es va saber que si al primer intent no s'aconsegueix l'èxit, la versió se l'anomena 1.0. Mica a mica arriben versions millorades (amb excepcions):
  1. Windows 95 (amb molt d'èxit)
  2. Windows 98 (amb poc èxit)
  3. Windows Me (sense pena ni glòria)
  4. Windows NT (fins no fa gaire era utilitzat per moltes empreses públiques)
  5. Windows XP (pràcticament ha estat vigent durant set anys i en Informàtica és una eternitat)
  6. Windows Vista (que va ser tot un nyap)
  7. Windows 7 (que ha rectificat el nyap anterior)
  8. Windows 8 (que ha incorporat la pantalla tàctil però es complica l'operativitat)
  9. Windows 9 (nonat)
  10. I finalment el Windows 10 (han passat del 9 per demostrar que es tracta d'un canvi important i de fet ho és: tornen a incorporar el botó principal d'inici i sobre tot es carrega molt més ràpid)

PD. Encara recordo quan em vaig comprar un ordinador amb el W-95 i un disc dur de 60 Gb i el venedor em van dir que mai m'acabaria aquest disc dur. Mai més he confiat en cap venedor.

25 d’octubre de 2015

Inoblidable

  • No espero que sigui etern, espero que sigui inoblidable.

Origen

  • Canvia de fulles però mai perdis les teves arrels.
  • De porc i de senyor se n'ha de venir de mena.
  • Qui perd els orígens, perd identitat.

21 d’octubre de 2015

La dualitat de Plató

Plató creia que la realitat estava dividida en dues parts (dualisme):
  • El món dels sentits, del qual només podem tenir un coneixement incomplet o aproximat a través dels nostres cinc sentits. En aquest món, tot flueix (res és permanent), només hi ha coses que van i vénen.
  • El món de les idees, que només podem conèixer de manera veritable a través de la raó, no dels sentits. Aquestes idees (o formes) són eternes i immutables.
En aquest cas, l'home també era una criatura dual, amb el cos (els sentits) lligat al món sensible i amb el mateix destí que una bombolla de sabó, i amb una ànima immortal, regne de la raó i que pot veure el món de les idees.

Mite de la caverna

El mite de la caverna és una història de Plató on hi descriu la presó en què es troben els homes i dones, cecs davant de la veritat, i la penosa ascensió d'alguns cap a la llum.

Imaginem uns homes que viuen en una caverna subterrània, asseguts i lligats de mans i peus de tal manera que sempre estan d'esquena a l'entrada. Al seu darrere hi ha un mur alt i per darrere caminen uns personatges que aguanten diverses figures. Com que hi ha un foc darrere d'aquestes figures, projecten unes ombres a la paret de la caverna. Així, l'única cosa que han vist de sempre els habitants de la caverna són aquestes ombres i per tant, pensen que són l'única cosa que existeix.
Ara imaginem que un dels habitants s'allibera, es gira i veu amb nitidesa l'origen de les ombres. Sent més curiositat i surt a l'exterior i s'enlluerna davant de la bellesa del cel, el sol, flors, plantes, animals,.. Després de descobrir la realitat, l'habitant retorna a la caverna per convèncer els altres habitants que les ombres no són més que reflexos de coses reals. Però no el creuen, assenyalen la paret de la caverna i diuen que és tot el que existeix. Al final el maten (com van fer amb Sòcrates, perquè alterava les idees tradicionals).

14 d’octubre de 2015

Escollir el vi en el restaurant

Millor dit, quin vi no hem de demanar mai en un restaurant?
No demanar mai el segon vi més barat 
perquè tothom ho fa i el propietari del restaurant ho sap.
[Xavier Sala Martín]

13 d’octubre de 2015

Edat del cervell

El cervell té dos hemisferis: l'esquerre, és més lògic/verbal, s'encarrega de les anàlisis (desfà les coses) i del pensament seqüencial; i el dret, és més intuïtiu i creatiu, s'encarrega de les síntesis (ajunta les coses) i del pensament simultani i holista.
I perquè funcioni l'hem de bellugar, treure'l a passejar i pensar una estona cada dia.
Posa't a prova i comprova quina edat té el teu cervell en la següent adreça: 


Aquest ha estat ser el meu resultat

11 d’octubre de 2015

Diferències entre Facebook, Twitter i Google+

Hi ha una frase graciosa que ho resumeix: "Facebook és per saber com vesteixes; Twitter és per saber com penses; Google+ és per saber què penses del meu vestit". Donat que aquesta simplificació pot semblar injusta, veiem d'una manera més objectiva quines són les diferències:
  • Sobre els amics o seguidors. El punt fort de Facebook són les relacions que s'estableixen amb els anomenats amics (el que importa és l'entramat social). El punt específic de Twitter són la qualitat dels seguidors (el que importa és la informació) i tu decideixes a qui seguir en funció dels teus interessos. Pel que fa a Google+, et permet ordenar les amistats o seguidors en cercles creats a la teva mida, de tal manera que tu decideixes la informació què vols veure (importa l'entramat social però també la informació). 
  • Sobre la naturalesa del mitjà. Facebook és una xarxa social que fa funcions de mitjà de comunicació mentre que Twitter és un mitjà de comunicació on la informació de tot tipus és constant i que fa funció de xarxa social. I Google+ ve a ser una xarxa social que integra les funcionalitats de Google amb tots els avantatges que això suposa.
  • Sobre seguiment i popularitat. Facebook és la més coneguda, però abunden les amistats passives (no actualitzen el seu estat). Twitter està per sota, però per contra els seguidors són més actius. I Google+, tot i que té el millor de Facebook i del Twitter, avui en dia encara és una eina poc coneguda. 
  • Sobre el tipus d'informació. Facebook és més social i lúdic, on es valoren les emocions i la vessant més personal. En canvi Twitter és un mitjà de comunicació on es comparteixen fets i notícies més centrats en els propis interessos. I a Google+ es comparteix qualsevol aspecte personal, fets i notícies amb els cercles prèviament escollits per l'usuari i amb la possibilitat d'ordenar-ho tot per col·leccions o comunitats.
  • Sobre el tipus de públic. Facebook és més heterogeni, tant en edats com en interessos personals. Twitter, en canvi és més homogeni, amb edats compreses entre 25 i 50 anys i vinculats d'alguna manera a la creativitat i a les tecnologies de la informació. I a Google+ la vinculació del públic a les tecnologies de la informació és encara més important. 
  • Sobre el disseny o aparença. Facebook és una eina dinàmica i complexa però molt intuïtiva, contràriament a Twitter que és una eina dinàmica i senzilla però poc intuïtiva. El fet que Google+ sigui tan diferent del Facebook i Twitter, dificulta el seu ús, si bé quan es coneix resulta senzilla i altament dinàmica.
  • Sobre la privacitat. A Google+ l'usuari pot configurar-se la informació personal que es mostra i qui la pot veure. Últimament a Facebook ha avançat molt en aquest camp i també permet que els usuaris puguin configurar-se la informació personal què es mostra públicament. En canvi a Twitter, qualsevol usuari pot veure la informació que publiques.
Font: http://wwwhatsnew.com/

10 d’octubre de 2015

Velocitat ADSL

Per comprovar la velocitat real de l'ADSL tenim un test gratuït en la web:

(compte, no serveix per comprovar la velocitat del microones)

9 d’octubre de 2015

Temps (meteorològic)

  • Amb el rigor de l'hivern s'ha mort tot el que hi havia plantat a l'hort, un rigor mortis.
  • Atenció a la jugada que pot ploure altra vegada (Ovidi Montllor).
  • El soroll de pluja pot ser una bona banda sonora per a la lectura.
  • Fer tan fred que fins i tot el Ieti porta peücs.
  • La pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa (cançó d'en Raimon).
  • La pluja només és un problema sí no vols mullar-te (proverbi japonès).
  • Ploure a bots i barrals (ploure molt).
  • Quan el grill canta, no fa falta manta (dita catalana).
  • Quan plou al cim de la muntanya, els que viuen a baix s'ofeguen (Max Wolff).
  • Quan plou molt no valen paraigües.
  • Rentar el cotxe per fer que plogui no funciona.
  • Sempre que ha plogut, ha parat (Raúl Abelenda).
  • Sempre que plou, escampa. Però segueix plovent.
  • Sempre que ve tempesta; pujo a muntar un parallamps al terrat.

Gravar so des de Youtube

Per gravar un arxiu de so d'un vídeo de Youtube en mp3 es pot fer a través de la web www.listentoyoutube.com/:
  1. Copiar l'adreça (URL) del vídeo de Youtube
  2. Enganxar aquesta adreça en el lloc "Enter YouTube URL" de la web www.listentoyoutube.com/ i clicar "GO"
  3. Una vegada ha convertit el vídeo en so, clicar "CLICK HERE to get your Download Link". I ja el tens!

4 d’octubre de 2015

Bocamoll / Xerraire

  • Cada vegada que obre la boca se li haurien de donar punts de sutura a la llengua.
  • De bocamolls, el món n'està ple.
  • És capaç de resumir una conversa de 10 minuts en tan sols una hora i mitja.
  • És millor quedar-se callat i semblar idiota enlloc de parlar i no deixar el menor dubte.
  • Estigues callat tant de temps com puguis o digues només, i amb poques paraules, allò que sigui necessari (Epictet d’Hieràpolis).
  • La boca el perd.
  • La gent que xerra molt amaga molt; la gent que calla, calla molt.
  • La pirotècnia ens enlluerna i ens dificulta l'observació.
  • L'home hauria de dir sempre molt més del que pretén i pretendre molt més del que diu (Oscar Wilde).
  • Lo que más indigna al charlatán es alguien silencioso y digno (Juan Ramón Jiménez).
  • Moltes persones estan massa educades per parlar amb la boca plena, però no els preocupa fer-ho amb el cap buit.
  • No t'imaginis que els altres tenen tant interès en escoltar-te com el que tu tens de parlar (Antístenes).
  • Per la boca mor el peix.
  • Quan l'home obre la boca es jutja ell mateix (Ralph Waldo Emerson).
  • Qui molt parla, sovint s’erra.Ser sincer és una virtut, ser bocamoll no ho és tant (Carles Capdevila).
  • Quant menys pensa l'home, més parla (Montesquieu; n'hi han tants exemples!).
  • Rarament ens penedim d'haver parlat poc, en canvi, molt sovint ens adonem que hem parlat més del compte (Jean de La Bruyère).
  • Té el mèrit de dir el que pensa i el demèrit de pensar poc el que diu (Màrius Carol).
  • Tothom opina de tot i ningú sap de res.

Xantatge

  • El que avui t'ha promès que s'endurà el llop, tornarà demà a protegir-te d'una bèstia més grossa, reclamant més sacrificis.
  • El xantatge emocional és una tècnica rastrera que utilitzen alguns caps per tenir agafat pels collons al potencial candidat a ascendir (Carles Capdevila).

Virtut

  • De la crisi en fan virtut.
  • Fer de la necessitat virtut.
  • Hi ha dos tipus de persones, els qui només parlen de les virtuts i els que es limiten a complir-les (Antonio Machado).
  • La virtut no és pas hereditària (Thomas Paine).
  • L'amor, com la virtut, té en si mateix la recompensa (John Vanbrugh).
  • No hi ha cap camí més segur per arribar a la felicitat que el de la virtut (Jean-Jacques Rousseau).

Vigilància

  • Magnífic guardià d'ovelles, el llop! (Ciceró).
  • Si busques més, trobes més (efecte de la vigilància).
  • Un ull al plat i un altre al gat


Màrtir / Victima

  • Anar de víctima per la vida és una manera de fer que els altres es preocupin més pel seu estat i rebin més afecte i això, inconscientment els agrada.
  • Convertir víctimes en botxins, i viceversa (praxi lerrouxista).
  • El màrtir espera la mort; el fanàtic li va darrere (Denis Diderot).
  • Mai ens hem de plànyer, perquè ens fa febles (Mandela).
  • No hi ha crist que aguanti aquesta creu.
  • Només hi ha una classe de màrtirs: els morts.
  • Quan t'ataquen tens dos problemes: que t'has de defensar i alhora has de procurar no quedar-te a la defensiva. Quan ets víctima corres dos riscos: ensorrar-te i instal·lar-te en el victimisme.

Vici

  • Agafeu un cercle i feu-li carícies: es tornarà viciós! (Eugen Ionesco). *
  • De la fusta torta de la humanitat no es va fer mai cap cosa recta (Immanuel Kant).
  • El vici corregeix millor que la virtut. 
  • Els vicis dels amos són la fortuna dels criats (Émile Zola).
  • Els vicis no necessiten mestre.
  • És més curt el camí de la virtut als vicis que dels vicis a la virtut (Sèneca ).
  • Qui més qui més, en algun moment ha volgut satisfer la seva luxúria, gola, avarícia, peresa, ira, enveja o supèrbia.
  • Suporta a un viciós i tindràs horror al vici. Suporta a un virtuós i aviat odiaràs la virtut sencera. [Tony Duvert, Abecedari malèvol]
  • Tenir més vici que una tomaquera vella.

Veu

  • A cau d’orella (fluixet).
  • El 10% dels conflictes són fruit d'una diferència d'opinió i el 90% restant, d'un to de veu equivocat.
  • No és necessari elevar el to de veu quan es té la raó.
  • To de sotstinent nazi.

Veterania

La veterania no és un grau sinó una nosa.

Elegància

  • Anar de vint-i-un botó (ben vestit).
  • Una persona es fa rica però neix elegant (Balzac).
  • Vestir sota els principis de normalitat, funcionalitat, versatilitat i comoditat, tant en el dia a dia com en ocasions especials: es pot anar elegant amb una camisa blanca, un vestit negre o un vestit jaqueta.

Verí

  • La dosi fa el verí / La quantitat crea el verí. [Paracels, alquimista suïs del segle XVI]
  • Perquè el verí sempre és a la dosi, tampoc no ens passem per excés.

Vent

  • Per molt que bufi el vent, no s'apaguen les estrelles.



Venjança

  • Aquell que busqui venjança haurà de cavar dues tombes: la del seu enemic i la seva pròpia (Confuci).
  • Combatrem el foc amb foc (Donald Trump).
  • En la venjança el dèbil és sempre el més ferotge (Honoré de Balzac). *
  • La millor venjança és no actuar com qui ens ataca (Marc Aureli). *
  • La revenja és una espasa de doble tall (Mohandas Karamchand Gandhi).
  • La sang és neteja amb aigua, no amb venjança (pel·lícula El milagro de la celda 7).
  • La venjança és un plat que se serveix fred (ho diu Denzel Washington a Man on Fire).
  • L'ull per ull ens deixa tots guenyos.
  • Obsessionat per la venjança com el capità Ahab perseguint a Moby Dick.
  • Qui la fa, la paga (dita popular).
  • Soc més partidari del rancor i la venjança silenciosa que d'enfadar-se (Berto Romero).
  • Trepitja'm, però quan m'aixequi... val més que corris!
  • Ull per ull, dent per dent. [Llei del Talió, Levític 24:20, una llei de Déu transmesa per Moisès en què el càstig que s'havia d'imposar a un malfactor havia de ser proporcional al mal que havia comès. Posteriorment, en el sermó de la muntanya recollit a l'Evangeli per Sant Mateu, Jesús va demanar als seus seguidors que "posin l'altra galta" i acceptin la resta del càstig en lloc de seguir les recomanacions de l'Antic Testament de "l'ull per ull, dent per dent"]
  • Ull per ull i el món quedarà cec.
  • Ull per ull seixanta-quatre.
  • ... sentir aquella profunda satisfacció servida en safata de plata.



Escena cap de Cavall - El Padrí - Francis Ford Coppola

Vanitat / Jactància

  • Abans era vanitós, però em vaig curar i ara soc perfecte.
  • Com menys parlen els homes de les seves virtuts, més ens els estimem   (Ralph Waldo Emerson).
  • El bohemi no solament és vanitós, també és una mica egòlatra; sent o bé crea admiració envers ell mateix. [Pío Baroja]
  • Els homes vanitosos mai escolten més que els elogis.
  • La vanitat és l'excés per més, la modèstia és l'excés per menys (Azorín).
  • La vanitat no és més que una capa falsa que utilitzem per projectar una imatge de triomf i èxit.
  • Mira que bonic que és un gall dindi vist de davant. Però si el mires per darrere, veus la realitat. Qui cau en la vanitat amaga una misèria molt gran.
  • Si els homes no fóssim vanitosos, les dones ens ho farien ser (Stendhal).
  • Tot el món s’imagina distint a com és. Si no fos així, pocs tindrien la paciència de suportar-se a sí mateixos. [Joan Fuster]
  • Voler ser el mort de l'enterrament i el nen del bateig (José María García).

Atrevir-se / Valentia

  • Els valents són aquells que vencen la molta o poca por que tenen (Pere Casaldàliga).
  • Fes visible allò que, sense tu, potser no s'hauria vist mai (Robert Bresson, director de cinema).
  • Hi ha pors que ens fan valents.
  • Hi ha valents que tenen por, i fins i tot algun que no en té.
  • La valentia es mesura no pel que estàs disposat a guanyar sinó pel que estàs disposat a perdre.
  • No és perquè les coses semblin difícils que no ens atrevim. És perquè no ens atrevim que les coses semblen difícils. [Sèneca).
  • No es pot fer una truita com cal si no es té un parell d'ous.

Vacances

  • Aprofito per descansar i fer baixar les pulsacions, que és molt necessari de tant en tant, i llegir (Berto Romero).
  • En comptes de preguntar-te quan seran les teves properes vacances, hauries de construir-te una vida en què no necessitis fugir (Seth Godin).
  • Ja han passat 23 dies des de que es van acabar les vacances, temps raonable per declarar oficialment finalitzada la meva depressió post-vacacional. Ara passo a la meva "depre" habitual (Telémaco).
  • Ja he tornat de les vacances, ara em toca descansar.
  • Les millors vacances són les dels trenta minuts diaris que tinc per perdre'ls amb mi mateix.
  • Les vacances no són un malbaratament de temps, sinó una inversió en salut mental.
  • Les vacances són com alguns amors: les anticipem amb delit, les vivim amb incomoditat i les recordem amb nostàlgia (Lourdes Parramon).
  • Les vacances són una fugida a una realitat diferent per poder afrontar la quotidiana (Cristina Sánchez Miret).
  • L'estiu està fet per passar-se'l assegut sota una olivera llegint Virgili.
  • Quan s’aca­ben les vacan­ces d’estiu no és que tor­nem al món real, sinó que lla­vors és jus­ta­ment quan comença la comèdia (Jordi Cabré).
  • Qui més necessita unes vacances és qui acaba de fer-les.
  • Vegetar davant la tele.

Utopia

  • Cent quimeres no paguen un deute
  • Hi ha utopies que canvien el món, però no existeixen els mons utòpics.

Urgent

  • Allò urgent no deixa pas a allò important.
  • L'urgent mai deixa pas a l'important.
  • Si tot és urgent, res és urgent.

Terra / Univers

  • A l'univers no hi ha déus, ni nacions, ni empreses, ni diners, ni drets humans, ni lleis, ni justícia més enllà de l'imaginari compartit dels éssers humans (Yuval Noah Harari, Sàpiens).
  • A vegades crec que hi ha vida en altres planetes (Carl Sagan).
  • En si mateix, l'univers solament és un poti-poti d'àtoms sense sentit (Yuval Harari).
  • La Física és el sistema operatiu de l'Univers (Steven R Garman).
  • La prova més irrefutable que a l'univers existeix la vida intel·ligent és que mai no han volgut mantenir cap contacte amb nosaltres (Homenatge als caiguts, Albert Sánchez Piñol).
  • La Terra no pertany a l'home blanc, és l'home blanc que pertany a la Terra (cap Seattle).
  • L'univers té un ori­gen i té un final, o és etern, sense ori­gen ni final? [La pregunta del milió]
  • Preguntar-se què hi ha abans del Big Bang és com preguntar-se què hi ha al nord del pol Nord (Stephen Hawking).
  • Si l'univers és infinit no pot tenir un centre (Nicolàs de Cusa).
  • Tot en l'univers està connectat.


3 d’octubre de 2015

Turisme

Webs d'interès:

Trànsit

  • Com el coure, soc molt bon conductor.
  • Els accidents verdaders no existeixen, són el resultat d'una falla mecànica o humana, o d'una combinació de les dues.
  • La velocitat inadequada i la distracció és una combinació de conseqüències dramàtiques (Josep Pérez Moya, cap SCT)
  • Recorda que el cotxe no és cap caixa forta!
  • Si l'univers és infinit, per què costa tant aparcar? (Andreu Buenafuente; sempre m'ha fet pensar aquesta frase).

Truc

  • Com si fos un truc del Mago Pop o del Mag Lari, patapam!
  • Tripijoc de l'ametller (truco de l'almendruco).

Trobar

  • Anar-se’n a rodar (la cosa s'ha perdut).
  • El més important no és buscar sinó trobar (principi de Serendipia).
  • Jo no busco, trobo (Picasso). 
  • La forma més ràpida de trobar alguna cosa és començar a buscar-ne una altra (observació de Oiens).
  • El més important no és buscar sinó trobar (principi de Serendipia).
  • Una vegada t'extravies, el bosc és extens fins a l'infinit (Haruki Murakami, en la seva obra sobre Franz Kafka, reconeix el risc de l'abisme).

Aflicció / Pena / Tristesa

  • Als ulls tristos hi ha que fer-los menys preguntes i donar-los més abraçades.
  • Deixa que les teves llàgrimes flueixin, però deixa també que cessin (Sèneca).
  • És millor beure d'afliccions profundes que tastar els plaers superficials (William Hazlitt).
  • Hi ha dies que quan et mires al mirall pel matí, la cara que hi veus li falta poc perquè t'escupi a la cara.
  • Ja estic millor. Ara només fa mal quan respiro.
  • La felicitat és beneficiosa per al cos, però és l'aflicció la que desenvolupa els poders de la ment (Marcel Proust). *
  • La tristesa durarà per sempre (les últimes paraules de Van Gogh).
  • La tristesa és absència d'alegria.
  • No tenir por de la tristesa: si l'encares, desapareix.
  • Plores perquè estàs trist o estàs trist perquè plores?
  • Qui s'afligeix abans d'hora, s'afligeix més del que cal (Luci Anneu Sèneca).
  • Si estàs trist, ves-te'n a la pelu a rapar-te les tristeses, et pentines les idees i et tenyeixes d'alegria totes les penes (és una bonica cançó, "La pelu" del cantautor Pep Bordes, del grup Pepet i Marieta).
  • Si sentiu amargura, poseu-vos a contemplar una rosa (Albert Samain).
  • Tenim un visat per a la felicitat que hem d'anar renovant de tant en tant perquè sempre caduca molt aviat i en canvi tenim de per vida un passi per a la tristesa (Carrie Fisher, actriu de La guerra de les Galàxies).
  • Val més una veritable tristesa que una falsa alegria (André Comte-Sponville). *

Transparència

  • Donar la cara.
  • El problema ja no és l'obscuritat, sinó l'excés d'il·luminació (Byung-Chul Han).
  • La transparència absoluta no sé si és possible, però segur que no és desitjable.
  • Sense angles morts ni asos a la màniga.

Transició

  • Allò que és vell no acaba de morir, i allò que és nou no acaba de néixer (màxima d'Antonio Gramsci).
  • El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur, sorgeixen els monstres. [Gramsci].
  • Les velles maneres de fer les coses no funcionen i les noves encara no estan inventades.