30 de desembre de 2016

Viatge

  • El final d'un viatge no és més que l'inici d'un altre.
  • El millor viatger és qui no sap on va.
  • El millor viatge que es pot fer és el de la transformació cap a la millor versió de tu mateix.
  • El turista busca llocs que s'adaptin a les seves necessitats, en canvi el viatger s'adapta als llocs que troba.
  • El veritable acte del descobriment no consisteix a sortir a buscar noves terres, sinó a aprendre a veure la vella terra amb nous ulls (Marcel Proust).
  • En un viatge s'ha de menjar bé, dormir bé, quedar-se on interessi i, sobre tot, fugir com de la pesta dels monuments i dels pesats (Jules Renard).
  • És una bona idea visitar aquells llocs on van tenir lloc grans esdeveniments històrics, pel punt d'emoció que ens aporten.
  • La ciutat passejada és una col·lecció de moments (Josep Maria Espinàs)
  • Per viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre (Emily Dickinson).
  • Porta més equipatge que un passatger de primera del Titànic.
  • Qui viatja amb massa pressa perd l'essència del viatge.
  • Si viatges tens alguna cosa de què parlar quan tornes a casa (Aldous Huxley).
  • Si viatjar donés cultura els revisors serien les persones més cultes del món (Josep Pla).
  • Un viatge de mil quilòmetres comença amb el primer pas.
  • Viatjar és l'única cosa que pagues i et fa més ric.

28 de desembre de 2016

Ja ha fet 24 anys

No sóc d'expressar sentiments i això és un dels tants defectes que tinc. Però avui faré una excepció, simplement perquè em ve de gust expressar una alegria, més quan el context rutinari del dia-a-dia no és per tirar coets precisament, per mil coses que no vénen al cas. Un dels efectes és que cada vegada passa més temps d'un riallada a una altra. En fi, anem al tema.

Ara fa tot just uns dos mesos que la Mireia, la meva filla, s'ha independitzat per anar a viure en un pis de lloguer a Barcelona, juntament amb el Juli, el seu company sentimental i millor persona. I ahir va fer 24 anys. Aprofitant que ella i jo teníem festa, vam quedar pel matí per muntar una cortina en una habitació i penjar un mirall a l'entrada que feia poc li havia arribat d'una compra per Internet. Com que hi havia temps, ella em va convidar a anar junts al seu gimnàs per veure'l i de pas podria provar màquines de càrdio i acabar en la sauna. I per què no, em vaig dir...

En el trajecte fins al gimnàs hi ha uns deu minuts caminant. Entrem i la meva filla diu orgullosa a l'empleada, que el seu pare venia a fer una prova (una manera d'entrar gratuïtament). I cap endins. Vaig provar una elíptica, un cinta de córrer amb dues cintes (una per cada cama), un rem i vaig fer una sessió d'estiraments amb professor, on vam coincidir els dos. I per acabar, una sauna humida i una de seca. I deu minuts més caminant de tornada al pis. Em trobo bé, molt bé. Relaxat. La meva filla sembla feliç i jo estic satisfet, molt satisfet.

Una vegada al pis, em disposo a fer les feines domèstiques i és llavors, quan penso com ha canviat la vida. Jo vaig ser nedador i waterpolista durant tota la meva infància i fins passada la vintena. He participat en infinitat de competicions, travessies i partits de waterpolo, i mai de la vida havia vingut el meu pare a veure'm com nedava o com jugava de porter. Jo no he sigut el pare ideal però tenia clar que no podia fer el mateix que ell i de sempre, quan ha calgut he acompanyat la meva filla a tot arreu (rítmica, volei, sessions fotogràfiques, etc.). I per això ahir a la primera oportunitat que se'm presenta, vaig acceptar la seva invitació sense pensar-m'ho. I estic content d'haver-ho fet perquè ens ho hem passat molt bé i perquè he tingut més conversa amb la meva filla en un matí que en tot un any.

Ha estat un dia fantàstic!

24 de desembre de 2016

Fal·làcia ad misericordiam

Consisteix en apel·lar a la compassió, la simpatia o altra emoció relacionada per tal que l'argument sigui acceptat.
Exemples típics:
  • Si us plau agent, no em posi la multa que no podré arribar a final de mes.
  • Professor, si em suspèn, els meus pares em castigaran i no podré sortir en un mes.

Família

  • A les famílies, sovint hi ha el que toca de peus a terra i el que somia, el que s'ocupa dels aspectes pràctics del dia a dia i el que fa volar coloms, el realista i l'utòpic.
  • Cada casa és un món.
  • Com més cosins, més endins.
  • Els amics i la família són font de moltes alegries, però també són l'origen de moltes emocions negatives (Invicto, Marcos Vázquez).
  • En cada mare hi ha una sogra en potència.
  • La família és el mirall de la societat (Victor Hugo).
  • La família és igual a la suma de problemes, resta de possibilitats, multiplicació de despeses i divisió d'opinions.
  • La família és una de les coses grans d'aquest món. L'altre és suportar-la. [Jaume Perich]
  • La família és una maqueta de la societat (Jenn Díaz).
  • La família no s'escull, et toca.
  • La vida familiar és un pilar fonamental, juntament amb els amics, la salut i la part econòmica; però si aquesta falla, i les altres tres les tens segures, amb el temps, paciència i treballant molt, s'acaba sortint endavant.
  • Totes les famílies felices s'assemblen; les desgraciades ho són cadascuna a la seva manera (Lev Tolstoi, a Anna Karènina).
  • Una família és un grup de gent que viu a l'entorn d'una nevera.

   


23 de desembre de 2016

Fal·làcia ad conditionallis

Fal·làcia que es dóna quan l'argument està condicionat a una suposició que no ha passat. Dit d'una altra manera, d'especular sobre què hauria passat si... És fàcil trobar-ne en els títols dels periòdics.
Per exemple: què hagués passat si no haguessis vingut?

22 de desembre de 2016

Paper de vàter

El 22 de desembre de 1891 s'inventa el paper de vàter. 
I com es pot veure en el plànol original, la direcció correcta és aquesta.


Can Felip. Denominació sarcàstica de la comuna o el vàter (i antigament, les latrines dels masos), en al·lusió al rei Felip V d'Espanya (1683-1746).

21 de desembre de 2016

Fal·làcia ad antiquitatem

És una fal·làcia lògica, també anomenada apel·lació a la tradició, que es dóna quan una tesi és proclama correcta perquè així s'ha considerat durant molt de temps.
Per exemple, dir "això que faig és correcte perquè sempre s'ha fet així".

18 de desembre de 2016

Fal·làcia ad verecundiam

Un tipus de fal·làcia lògica que consisteix en basar la veracitat o la falsedat d'una afirmació apel·lant a l'autoritat, fama o prestigi de la persona que la realitza (magister dixit).
Per exemple, creure que tot el que està publicat a Viquipèdia és veritat. O per què ho diu La Vanguardia (bé, poder no és el millor exemple).

17 de desembre de 2016

Fal·làcia ad nauseam

És un tipus de fal·làcia adreçada a les emocions en el que les persones creuen falsament que una afirmació és certa quantes més vegades l'hagi escoltat. La manca d'arguments vàlids o proves d'una afirmació se supleix amb la repetició constant fins a la nàusea.
En política es coneix com el Principi d'orquestació, un dels principia de propaganda de Goebbels que diu que si una mentida es repeteix suficientment, acaba per convertir-se en veritat. Com a mínim, alguna cosa queda.
Un exemple seria la intenció del govern espanyol de fer creure que vol dialogar amb el govern català perquè ho repeteixen constantment, però en realitat és mentida.

Fal·làcia ad populum

No assumiràs que una afirmació per ser popular ha de ser certa
(Argument ad populum)

Fal·làcia dirigida al poble provocant emocions. És un raonament demagògic que conclou falsament que una premissa ha de ser verdadera perquè moltes persones ho creguin així. Si una opinió individual pot ser incorrecta, la mateixa opinió de moltes persones també pot ser-ho. Que un argument sigui verdader o falç no depèn del nombre de persones que hi creguin.
És una fal·làcia molt utilitzada en publicitat i en política on es recorre sovint la manipulació de les masses per vendre el seu producte.

Exemples:
- El PP és el millor partit polític, tanta gent que l'ha votat no pot estar equivocada.
- Aquest restaurant és boníssim, hi va molta gent.


14 de desembre de 2016

Fal·làcia ad ignorantiam

No afirmaràs que per la ignorància d'una persona, una afirmació ha de ser vertadera o falsa
(Ad ignorantiam)

Consisteix en afirmar que una premissa és verdadera o falsa pel fet que no es pot demostrar el contrari, quan en realitat, que no es pugui demostrar el contrari només significa que no es pot demostrar, no que sigui verdader o fals.
Els que argumenten d'aquesta manera no basen el seu argument amb el coneixement, sinó amb la ignorància del coneixement. I la manera de rebatre aquesta fal·làcia és amb la frase "l'absència de prova no es prova d'absència" (principi de suficiència).
Un exemple molt clar seria sobre l'existència de Déu: no es pot provar que Déu no existeixi, per tant, Déu existeix; o a l'inrevés, no es pot provar que Déu existeixi, per tant no existeix.
Un altre modalitat és l'anomenada fal·làcia de quietisme o de reserva (qui calla, atorga), per exemple, suposar que si ningú es queixa, és perquè tothom està satisfet.

Prova

  • És tradició que a tots els mandataris se'ls concedeixin 100 dies de gràcia abans de jutjar la seva feina.
  • It's not what you know, it's what you can prove / No és el que saps, és el que es pots demostrar. [pel·lícula Training Day]
  • La prova del nou és un mètode per verificar que els càlculs fets a mà de sumes, restes, multiplicacions i divisions d'enters són correctes.
  • L'absència de prova no és prova d'absència.
  • Les persones menteixen, les proves no (CSI).


Engany / Estafa

  • A cada bugada es perd un llençol.
  • Aixecar la camisa (enganyar).
  • Caure-hi de quatre potes.
  • Crec que la teva dona ens enganya.
  • Diguem que tot anirà bé, encara que sigui mentida (desig de trobar algú, qui sigui, que ens transmeti seguretat).
  • Donar garsa per perdiu.
  • Donar gat per llebre.
  • Donar peixet (tàctica de simular afavorir l’adversari).
  • El millor sistema per a ser enganyat és creure's més llest que els altres (Valéry Larbaud).
  • El primer principi és que no has d'enganyar-te i que tu ets la persona a la que és més fàcil d'enganyar (Richard Feynman).
  • Els homes no viurien molt de temps en societat si no s'enganyessin els uns als altres (Valéry Larbaud).
  • En temps d'engany universal, dir la veritat és converteix en un acte revolucionari (George Orwell). 
  • Encara que sembli mentida, hi ha enganys que ens fan l'existència més suportable.
  • Ens han donat garsa per perdiu.
  • És més fàcil enganyar la gent que convèncer-los que han estat enganyats (Mark Twain).
  • És més fàcil enredar una multitud que un sol home (Heròdot).
  • Fer la puta i la Ramoneta.
  • Fer passar bou per bèstia grossa.
  • Ficar el rem (enganyar-se).
  • Hi ha enganys que ens fan l'existència més suportable, encara que sembli mentida.
  • Ningú no dóna duros a quatre pessetes.
  • No ens hauríem de deixar enredar més.
  • Que les víctimes del’estafa siguin estúpids no implica que l'estafa sigui menys punible.
  • Quan tothom enganya tothom, ningú creu ningú.
  • Sense engany, la humanitat moriria d'avorriment i desesperació (Anatole France).
  • Si et roben dos cops, o ets un desgraciat o vols cobrar de l'assegurança.
  • Si m'enganyes una vegada, la culpa és teva. Si m'enganyes dues vegades, la culpa és meva. [Anaxàgores de Clazòmenes].
  • Sopar de duro (avui té significat de enganyifa però l'origen prové de Can Culleretes, el restaurant més antic de Catalunya - 1786).
  • Tu creus que m'enganyes i jo faig que et crec.

10 de desembre de 2016

Fal·làcia ad baculum

Vol dir apel·lació al bastó. Per establir una conclusió, en comptes d'aportar arguments, es recorre a l'amenaça, la força o la por. Aquesta fal·làcia la practiquen persones que ostenten algun tipus de poder, sobre tot quan els arguments racionals no hi són o han fracassat.
En resum, es pot dir que qui la practica li permet vèncer, però no convèncer. Exemples:
  • No atenguis el públic en pantalons curts; recorda que qui paga, mana.
  • Si no treus almenys un nou a l'examen, no et compro el cotxe.
  • Si no vas a missa, aniràs a l'infern.

Fal·làcia ad hominem

No atacaràs la persona, sinó l'argument 
(Ad hominem)
És un tipus de fal·làcia informal en què el raonament consisteix en atacar o desacreditar la persona oposada. No és un atac a les idees (cosa respectable) sinó a les persones (cosa no tan respectable).
Segons contra qui o què va dirigit l'atac, es contemplen tres formes d'arguments ad hominem:
  • Ad hominem ofensiu: contra la persona que manté l'opinió (insultar per desprestigiar la seva tesi). 
    • Exemple--> el teu company diu que no li agrado, quan tothom sap que ell no té amics.
  • Ad hominem circumstancial: contra les seves circumstàncies especials (suggerir interessos per desprestigiar la seva tesi). 
    • Exemple --> el teu company diu que no li agrada còrrer amb el cotxe, però què vols amb el cotxe tan vell que té.
  • Ad hominem tu quoque: contra la disparitat entre allò que diu i què fa (descobrir la incoherència entre el que diu i el que fa per desprestigiar la seva tesi). 
    • Exemple --> el teu company diu que l'alcohol és dolent, però ell no fa més que beure.

Fal·làcia per silenci

És una fal·làcia amb la qual es conclou que el silenci de l'interlocutor sobre algun assumpte suggereix que és per ignorància o per algun altre motiu interessat. Es tracta d'un prejudici molt estès, en què quan algú diu alguna inconveniència, es té l'obligació de respondre-hi. L'aforisme de "qui calla, atorga" ho resumeix perfectament.
Així doncs, en la pràctica de la pura retòrica, el silenci s'entén com un indici de manca d'arguments o de capacitat per respondre a l'adversari. I també en el terreny jurídico-processal el silenci pot ser considerat una prova de certesa. Negar-se a respondre una pregunta pot significar que no la sap o simplement que no la vol dir per motiu que sigui.
Un exemple d'argument fal·laç pel silenci seria arribar a la conclusió que la Gran Muralla Xinesa (es va començar a construir al segle III aC) no existia a l'època de Marco Polo (segle XIII) perquè aquest no en va parlar (probablement perquè no se la va trobar pel camí).
La manera de rebatre aquesta fal·làcia és senyalant els possibles motius del silenci, que siguin més plausibles que els al·legats pel fal·laç.

Principi de Pareto

El principi de Pareto (conegut també com la llei 20-80) diu que, en molts casos, el 20% de les causes produeixen el 80% dels efectes. En Pareto es va adonar que a Itàlia el 20% de la població eren els propietaris del 80% de la riquesa. Va examinar altres països i va trobar que es produïa un distribució similar. Finalment ha esdevingut una espècie de regla empírica que s'aplica a qualsevol qüestió i que es compleix aproximadament aquest 20-80.
Exemples:
  • En les relacions, el 20% de les amistats són amb les que tens el 80% de relacions.
  • En la roba que et poses, el 20% de la roba que tens te la poses el 80% del temps.
  • En els negocis, el 20% dels clients compren el 80% dels productes.
  • En els delictes, el 20% dels delinqüents habituals produeixen el 80% fets delictius.
Tenint en compte aquesta llei, podem optimitzar qualsevol aspecte de la vida personal o professional: és més productiu focalitzar en aquell 20% d'accions que proporcionen el 80% dels resultats.

8 de desembre de 2016

Fal·làcia de la pista falsa

Es tracta d'una fal·làcia lògica, en anglès anomenada "red herring" (arengada fumada), que consisteix en despistar l'atenció cap a un altre assumpte col·lateral, és a dir de desviar l'atenció del tema tractat per dissimular la debilitat de la pròpia posició. Contràriament a la fal·làcia de l'home de palla en què es caricaturitza l'argument proposat, la pista falsa és una raonable, encara que irrellevant maniobra de distracció. Una mica seria anar-se'n per les branques sense canviar d'arbre.
Això passa en qualsevol conversa, quan xerrem de manera intranscendent, sense adonar-nos-en. I passa sobre tot en les tertúlies, però en aquest cas com a tàctica per donar la impressió que es domina el debat i/o marejar la perdiu.
Exemple:
  • Caldria resoldre el problema de la pobresa del barri.
  • Estem d'acord, però ja s'han fet accions sense èxit, és molt car i a més hauríem de renunciar a altres programes socials.
  • El que li passa és que no entén el problema ni li preocupa tampoc la infància marginada ni els joves toxicòmans...
Com es pot comprovar, cap resposta sobre la proposta o a les tres objeccions plantejades.

Internet

  • A internet preval allò que impacta per damunt d'allò que importa.
  • Es veu que hi ha gent que es pensa que tot el que surt a internet és veritat.
  • Internet és com la biblioteca més gran del món. Només que els llibres són tots per terra. [John Allen]
  • Internet és una nova forma d'espai públic. L'espai públic no vinculat a l'estat nació. [Bernard Stiegler]
  • La barra lliure gratuïta de manera continuada pot enfonsar qualsevol bar i també la cultura a través d'Internet.
  • L'opinió d'una persona pot canviar després de llegir informació al respecte a Internet. La naturalesa del canvi és tal que es passa de no tenir opinió a tenir una opinió equivocada. [Ley de Pommer]
  • Qualsevol que recorri a l'argument de que "qualsevol que recorri a l'argument de que... perd el debat automàticament", perd el debat automàticament. [Llei de Cohen]
  • Quants més signes d'exclamació contingui un correu electrònic (o qualsevol altre missatge a Internet), més possibilitats hi ha que tot sigui mentida. Això també s'aplica a l'excés de lletres majúscules. [Llei de l'exclamació]
  • Tothom parla malament del navegador Internet Explorer i gràcies a ell ens podem baixar el Chrome.
  • Tothom pot aprendre el que vulgui trobant altres persones a internet (Philipp Schmidt).

Hoax (cadena falsa)

6 de desembre de 2016

Guerra / Pau

  • Aquesta guerra només la guanyarem amb la pau.
  • Aquí pau i allà Glòries, centre comercial.
  • El corresponsal de guerra, sense guerra, no és ningú (Ferran Monegal).
  • En la pau, els fills enterren els pares, mentre que en la guerra, els pares enterren els fills (Heròdot).
  • En temps de guerra, qualsevol forat és trinxera. *
  • Hi ha coses que no es fan; si es fan no es diuen; si se n'informa, es desmenteixen (general José Antonio Sáenz de Santamaría i la guerra bruta).
  • La clau és la pau.
  • La guerra a vegades és necessària per obtenir la pau (Barack Obama, discurs a Oslo en el premi Nobel de la pau).
  • La Guerra del Vietnam va ser aquella guerra en què els blancs van enviar a la guerra els negres per impedir que els grocs es tornessin rojos.
  • La guerra és la continuació de la política per altres mitjans (Carl von Clausewitz).
  • La Guerra Freda era una partida d'escacs que es basava en la teoria de la dissuasió. 
  • La guerra, tan a prop del cor dels homes i tan lluny del seu pensament.
  • La pau obtinguda amb la punta de l'espasa no és més que una treva (Pierre-Joseph Proudhon).
  • La veritat és la primera víctima d'una guerra. 
  • L'art suprem de la guerra és sotmetre l'enemic sense lluitar (és l’essència de la filosofia de Sunzi sobre la guerra que descansa en què l’estratègia és superior a la violència i la intel·ligència és millor que la brutalitat).
  • Les nacions més poderoses tenen el deure i la responsabilitat de mantenir la pau (Pau Casals).
  • L'amenaça d'un holocaust nuclear fomenta el pacifisme.
  • L'objectiu de la guerra és la pau (paradoxa d’Aristòtil).
  • Mai hi ha hagut una bona guerra ni una mala pau (Benjamin Franklin).
  • Mai seguiràs les ordres d'un general capturat per l'enemic (Sunzi). *
  • No hi ha un camí cap a la pau: la pau és el camí. Desobeirem les lleis angleses amb tanta bondat i obstinació que ells cansats per la nostra apatia, hauran de marxar.[Mohandas Karamchand Gandhi]
  • ¡No pasarán! / They shall not pass! / Sie kommen nicht durch! / On ne passe pas! [va cridar Dolores Ibárruri, La Pasionaria, durant l’assetjament de Madrid en la Guerra del 36]
  • No pressionis l'enemic fins a acorralar-lo. Quan les bèsties salvatges estan acorralades lluiten amb desesperació. [general Sunzi]
  • No sé com serà la tercera guerra mundial, només sé que la quarta serà amb pedres i llances (Albert Einstein).
  • Perseguir la victòria total i la humiliació de l'enemic se't pot acabar girant en contra (general Sunzi). *
  • Quan la batalla es perd queda la retirada; només qui fugi podrà tornar a lluitar (Demòstenes de Peània).
  • Quan la guerra ja ha acabat tothom vol ser l'heroi (proverbi rus).
  • S'anomenen insurrectes els vençuts. Els vencedors no són mai insurrectes. [Anatole France]
  • Si tots ens donem les mans, qui traurà les armes? [Bob Marley]
  • Si vis pacem para bellum / Si vols la pau, prepara't per a la guerra [Flavi Renat Vegeci ]
  • Sigues selectiu en les teves batalles. A vegades tenir pau és millor que tenir raó.
  • Tota la pau que trobaràs al cim de la muntanya és aquella que vas portar amb tu en arribar-hi (proverbi zen).
  • Un exèrcit victoriós primer guanya i després entra en batalla (Sunzi; actuar sense una estratègia guanyadora porta a la derrota).
  • Una de les tesis de Sun Tzu és que un general guanyador, quan surt al camp de batalla, ja sap si es donen les condicions per aconseguir el triomf. Si no és el cas, busca un altre camp de batalla per a l'enfrontament. 
  • Una guerra civil és una salvatjada, quan acaba la guerra no torna la pau (general Charles de Gaulle).
  • Una guerra no s'acaba fins que els dos bàndols ho decideixen (pel·lícula Assassins d'elit).





5 de desembre de 2016

Soledat / Solitud

  • De vegades, la millor companyia és la soledat.
  • Estar més sol que una dona en el Leroy Merlin.
  • Estic sol i no hi ha ningú al mirall (Jorge Luis Borges).
  • Jo era un infant a qui agradava la solitud, a qui agradava més d'estar amb les coses que amb les persones (Giuseppe Tomasi di Lampedusa).
  • La soledat no és sentir-se sol, sinó sentir-se buit (Sèneca ).
  • La soledat per alguns introvertits por ser tan important com l'aire que respirem (Susan Cain, 'El poder de los introvertidos en un mundo incapaz de callarse').
  • La soledat seria un estat perfecte si no fos tan avorrit (Sergi Pàmies).
  • La solitud és com la fam o la set: un estat de carència.
  • Mai estarà sol, ja que ets part d'un tot i tot és part de tu (Fran Sabal).
  • Més val sol que mal acompanyat (refrany català).
  • Més val una amiga que qualsevol fàrmac (Eduard Punset).
  • Molta gent se sent sola perquè construeix murs en lloc de ponts.
  • No tenim llibre d'instruccions ni llibre de reclamacions.
  • Qui va tot sol, fa el que vol.
  • Si et fas amic de tu mateix, mai estaràs sol.
  • Si quan estàs sol et sents sol, és que estàs amb mala companyia (Jean Paul Sartre). *
  • Tothom té dret a consumir la seva soledat amb el punt de vinagre que li complagui.
  • Vinc a buscar soledat per acompanyar la meva tristesa (Lo Cartanyà).

3 de desembre de 2016

Esperança / Desesperació

  • A vegades la vida et colpeja amb un totxo al cap. No perdis la fe. [Steve Jobs]
  • De tots els sentiments, el de perdre l'esperança és un dels més perillosos, perquè sense esperança no hi ha futur.
  • Desitja el millor i preparat pel pitjor (Padmasambhava).
  • El nostre cel té la primavera emparaulada (Josep Carner, 1884-1970, poeta, periodista, autor de teatre i traductor català, conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme). *
  • Hem de saber encaixar la decepció més infinita, però mai no podem perdre l'esperança infinita (Martin Luther King des de la presó de Birmingham el 1963).
  • La desesperança és l'avantsala de la derrota (per això els nostres adversaris no paren de fomentar-la).
  • La por és encomanadissa; l'esperança també.
  • Les grans mines sempre s'amaguen rere d'una veta diminuta.
  • L'esperança era verda i se la va menjar un burro.
  • L'esperança és el somni de l'home despert (Aristòtil).
  • L'esperança és la força que ens anima quan estem desesperats (Gilbert Keith Chesterton).
  • L’esperança és l’autoengany [Joaquim Jubert, neuròleg]
  • L'esperança és l'últim que es perd.
  • L'esperança és l'últim que es perd i la dignitat és l'últim que queda quan ja no hi ha res més a perdre.
  • L'esperança és tan irracional com indispensable. I que no hi ha esperança sense por ni por sense esperança. [Gilbert Keith Chesterton]
  • L'esperança no és una estratègia. És una recepta pel fracàs, o pitjor encara, pel desastre. [Controla el teu temps, controla la teva vida, Brian Tracy]
  • Mai perdis l’esperança. Els miracles succeeixen cada dia.
  • Malgrat que hàgim perdut el gust per les profecies, no podem oblidar el deure de les esperances (Raymond Aron).
  • No ens podem permetre el luxe de la desesperança: deixem el pessimisme per a quan arribin temps millors. [Jordi Cuixart]
  • No et donis per vençut tot i estar vençut (Pedro Bonifacio Palacios).
  • No et rendeixis, coses bones estan per arribar (creença potenciadora).
  • Només l'esperança ens pot sostenir en les adversitats.
  • Quan un nàufrag s’ofega, braceja compulsivament i crida coses incoherents mentre intenta surar.
  • Teoria del parèntesi: algun dia tot tornarà a ser igual.
  • Tot està per fer i tot és possible (Miquel Martí i Pol).
  • Tota esperança decep sempre, només hi ha felicitat inesperada (André Comte-Sponville.
  • Una cosa és donar esperances i una altra donar falses esperances.
  • Una persona que s'ofega s'agafa a un bri de palla (refrany japonès).
  • Us ho demanem, Senyor.
  • Voldria que caigués en un riu ple de cocodrils.

Neteja

  • Fer cau i net.
  • Fer dissabte (netejar).
  • Hi ha un lloc per a cada cosa i una cosa per a cada lloc.
  • No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta.


28 de novembre de 2016

Fal·làcia de l'al·legat especial

És una fal·làcia que té lloc quan algú, en la seva argumentació, fa al·lusió a una visió o sensibilitat especial pel tema objecte de debat, de tal manera que manté que l'oponent possiblement no pot comprendre les subtileses o complexitats del tema en qüestió perquè no té el nivell de coneixement o empatia suficient. Per tant, les opinions de l'oponent no poden ser avaluades perquè aquest no té la capacitat de fer cap judici vàlid. 
Aquest tipus de fal·làcies són comuns en les columnes d'opinió dels diaris, en els discursos polítics, debats, o quan la tesi se sustenta en premisses no demostrades, etc. en què es tracta d'influir en el receptor o bé quan no es tenen arguments ben assentats. Qualsevol declaració del tipus "no ho entens perquè ets un... si vostè fos com jo o tingués la meva sensibilitat o... estaria d'acord amb mi" és un argument susceptible de ser ignorat pels escèptics.
Els al·legats especials s'utilitzen com a escapatòria davant de qualsevol crítica a una posició dogmàtica (que no està basada en l'evidència) com succeeix amb la religió, la superstició, etc.
La manera de lluitar contra aquest tipus de fal·làcia és amb l'escepticisme.
Alguns exemples:
  • Com pot haver un Pare, Fill i Esperit Sant, tres persones divines en un únic ésser? Argument especial: "no comprens el misteri diví de la Santissima Trinitat". 
  • Com pot un planeta influir sobre mi? Argument especial: "per entendre-ho has d'entendre l'astrologia".
  • L'homeopatia hauria de ser assajada clínicament. Argument especial: "L'assaig clínic no és adequat per provar la verdadera naturalesa de l'homeopatia".
  • Quan una obra d'art valorada però que no s'entén. Argument especial: "per entendre-la has d'estar en sintonia amb el minimalisme...".

27 de novembre de 2016

Fal·làcia de l'home de palla

No mal interpretaràs o exageraràs l'argument d'una persona per debilitar la seva postura
(Home de palla)

És una fal·làcia que consisteix en prendre la postura oposada del contrincant, modificar-la i després atacar aquesta versió tergiversada. Bàsicament posar paraules en la boca de l'altre per poder refutar amb més facilitat el seu argument inicial. El seu nom fa al·lusió a què l'argumentador no combat els arguments contraris, sinó una imitació falsa i vulnerable (l'home de palla) per guanyar amb facilitat.
Exemples:
  • Argumentar en contra de l'ateisme com si la postura de l'ateu fos el rebuig a Déu  o l'adoració al diable, en lloc de simplement no acceptar la seva existència.
  • Argumentar en contra del feminisme com si fos la versió oposada al masclisme, en lloc que els que busca és la igualtat de tracte i oportunitats entre sexes.
  • Argumentar en contra dels pro avortament com si fossin assassins de nadons, en lloc de buscar que sigui possible decidir acabar amb un embaràs no desitjat.
La manera d'atacar aquesta fal·làcia és preguntar a l'altra part sobre la seva postura abans d'atacar-la, així com no acceptar els arguments distorsionats com a propis, excepte si la correcció no és contradictòria.

Fal·làcia del franctirador

El seu nom ve d'un tirador que va disparar aleatòriament diversos trets contra un graner i després va pintar una diana centrada en cadascun dels trets per autoproclamar-se franctirador
És una fal·làcia lògica en què la informació és interpretada o manipulada fins que sembli que tingui un sentit i té a veure amb el biaix cognitiu (alterament sobre el significat de la informació degut a prejudicis, inducció excessiva o la perspectiva de l'observador) en què les persones tendeixen a veure patrons on només hi han números aleatoris.
Aquesta fal·làcia passa quan -de manera interessada- usa unes dades obtingudes per construir una suposada hipòtesi, i després trobar noves dades (només les que interessin) que avalin la hipòtesi.
Com a exemples d'aquesta fal·làcia són les teories de conspiracions i profecies en que es tracta de buscar alguna relació entre esdeveniments que són simplement coincidències.

26 de novembre de 2016

Obvi

  • Blanc + botella = llet
  • Demà, el Sol tornarà a sortir per l'Est.
  • Deu milions de cercles no fan un quadrat (Oliver Goldsmith).
  • Diuen els americans que quan veuen un ocell que camina com un ànec, neda com un ànec i claca com un ànec, en diuen ànec. 
  • El cotxe mai substituirà el cavall (ho va dir una euga).
  • Les sabates sempre tenen la punta cap endavant (Joaquín Lorente, "Pensar, és gratis").
  • Obviem el que és obvi (paradoxa).
  • Si la muntanya ve a tu, corre, és un allau.
  • Totes les misses surten de la sagristia.

22 de novembre de 2016

Fal·làcia de la causa falsa

No asseguraràs que alguna cosa és la causa simplement perquè va passar abans
(Post hoc ergo propter hoc)

També anomenada en llatí com a "Cum hoc ergo propter hoc" (amb això, per tant causa això).
És una fal·làcia que es comet quan pensem que dos o més esdeveniments estan connectats per una relació causal per haver-se observat que existeix una correlació estadística entre ells. Causa i efecte, tota una temptació de qualsevol ésser humà. La manera de refutar aquesta fal·làcia és amb la frase "correlació no implica causalitat". Un exemple seria el següent argument: 
  • Molts consumidors de cannabis tenen problemes psiquiàtrics, per tant, el consum de cannabis causa problemes psiquiàtrics.
Encara que la conclusió pogués ser verdadera, l'argument és fal·laç perquè la correlació entre el consum de cannabis i tenir problemes psiquiàtrics no té per què tenir una relació de causa i efecte. També podria ser que els problemes psiquiàtrics fossin la causa del consum de cannabis
Una variant és la fal·làcia de direcció incorrecta o causalitat inversa que es comet quan s'infereix una relació causal entre dos esdeveniments correlacionats, però en aquest cas la causa és l'efecte i l'efecte la causa. Un exemple històric i curiós seria que la gent de l'Edat Mitjana creia que els polls eren bons perquè la gent malalta no els tenia, quan en realitat és perquè els polls són molt sensibles a la febre.

21 de novembre de 2016

Fal·làcia de la generalització precipitada (mostra esbiaixada)

No prendràs una petita part per representar el tot
(Generalització apresurada o Secundum quid)

És una fal·làcia lògica en què s'arriba a una conclusió a partir d'una prova insuficient. 
Exemple:
  • El rovelló és comestible i de molt bon gust.
  • El cep és comestible i de molt bon gust.
  • El rossinyol és comestible i de molt bon gust. 
  • Per tant, tots els bolets són comestibles i de molt bon gust.
Concloure que tots els bolets són comestibles i de molt bon gust perquè hi ha tres que ho són, és una generalització precipitada i en aquest cas també perillosa. A més, hi ha bolets comestibles que no tenen bon gust.
Una mostra esbiaixada és una mostra estadística considerada falsament com la típica d'una població determinada. Per exemple, això passa quan diem que a tot el món li ha agradat una pel·lícula, sense esmentar que "tot el món" va ser un grup de fans del protagonista de la pel·lícula.
Un tipus particular d'aquest error són els sondejos en línia o per trucades voluntàries en què només hi participen les persones més interessades sobre l'assumpte o aquelles que responen al telèfon.

Un exemple amb gràcia  d'aquesta fal·làcia: El Quixot no és només un dels llibres més llegits del món, sinó un dels menys llegits si comptem la gent que no l'ha llegit (Perich).


Fal·làcia de l'afirmació del conseqüent

És una fal·làcia lògica en què l'autor té en compte les conseqüències negatives o positives per demostrar que la posició és falsa o certa respectivament, segons la seva conveniència.
Exemple. La prova més irrefutable que a l'univers existeix la vida intel·ligent és que mai no han volgut mantenir cap contacte amb nosaltres.




20 de novembre de 2016

Obsessió

  • Al principi ens il·lusionem, a la meitat ens apassionem i al final ens obsessionem.
  • Que l'obsessió no ens faci perdre la coherència.

Diable / Dimoni / Satanàs

  • Cadascú som el nostre propi dimoni i fem d'aquest món el nostre propi infern (Oscar Wilde).
  • De vegades cal ballar amb el diable per sortir de l’infern.
  • El dimoni pot citar les Sagrades Escriptures si li convé (William Shakespeare, 1564-1616).
  • The devil is in the detail (el diable és en els detalls).
  • Venc ànima al diable per mort imminent (Graffiti).

19 de novembre de 2016

Fal·làcia de la petició de principi

No intentaràs demostrar una proposició suposant que una de les premisses és certa
(Petitio principii)

És una forma de raonament circular en què la prova de la conclusió de l'argument es troba implícita o explícita entre les premisses. Dit d'una altra manera, és demostrar la conseqüència a través de la causa i la causa a través de la conseqüència. Exemples:
  • Jo sempre dic la veritat, per tant, jo mai menteixo.
  • Déu existeix perquè ho diu la Bíblia, i la Bíblia és certa perquè és la paraula de Déu.
Com es pot comprovar, la conclusió es troba continguda en la premissa ja que dir la veritat és sinònim de no mentir.
Aquest tipus de fal·làcia resulta més persuasiva  sempre que no sembli massa obvia respecte les premisses o que sigui suficientment llarga i despisti al receptor que la conclusió ja va ser admesa com a premissa. En aquest cas, la fal·làcia deixa de ser un cercle viciós per convertir-se en un cercle virtuós.

Argument ontològic

Es tracta d'un raonament apriorístic (independent de l'experiència) que pretén provar l'existència de Déu a través únicament de la raó, és a dir a través de premisses analítiques que conclouen finalment en què Déu existeix. La idea fonamental és que la noció de perfecció pressuposa l'existència d'un ésser perfecte, Déu. Aquest argument va ser proposat per primera vegada pel filòsof persa Avicena, pel monjo Anselm de Canterbury i seguit per altres com René Descartes (Discurs del mètode) o Leibniz.
Aquest tipus d'argument ha suscitat força crítica entre els filòsofs creients o no (per exemple Hume, Kant, Russell, Bakon i fins i tot Santo Tomàs d'Aquino), no per pretendre provar l'existència de Déu, sinó per la manera en què ho fa; l'argument afirma que el propi concepte de Déu implica l'existència de Déu ja que si podem concebre un Déu, llavors ha d'existir. Com es pot comprovar, aquest tipus d'argument no ofereix cap premissa a la demostració més enllà de donar per vàlid a una proposició no demostrada. 
Es tracta doncs d'un argument circular en què les premisses es basen en les conclusions i aquestes en les premisses (fal·làcia per petició de principi):
  • Deu va crear l'univers.
  • Com ho saps?
  • Perquè ho diu la Bíblia.
  • I com sap que la Bíblia diu la veritat?
  • Perquè la va escriure Deu.

Millorar

  • A la vida tot és qüestió de sortir-ne millor del que hi hem entrat, sigui quina sigui la cosa o la situació de què estem parlant.
  • Coneix-te, accepta't, supera't (Agustí d'Hipona).
  • El temps la va millorar com a un Stradivarius.
  • El veí més perillós és el sentiment d'assoliment. L'antídot és cada tarda pensar que es pot fer millor demà. [Ingvar Kamprad]
  • No hi ha cap noblesa a ser superior a un altre home, la veritable noblesa és ser superior al teu jo anterior (W.L. Sheldon).
  • No tractis de ser original, només tracta de ser bo (Paul Rand).
  • Només que milloris un 0,27% cada dia, en un any hauràs millorat un 100% (Àlex Rovira).
  • Si no t'agrades com ets tens dues opcions, queixar-te al fabricant o bé aprendre a prosperar i progressar amb el que tenim.
  • Tot es pot fer millor; només has de mirar al teu voltant amb un punt d'inconformisme optimista. [Joaquín Lorente, "Pensar, és gratis"]