28 de novembre de 2016

Fal·làcia de l'al·legat especial

És una fal·làcia que té lloc quan algú, en la seva argumentació, fa al·lusió a una visió o sensibilitat especial pel tema objecte de debat, de tal manera que manté que l'oponent possiblement no pot comprendre les subtileses o complexitats del tema en qüestió perquè no té el nivell de coneixement o empatia suficient. Per tant, les opinions de l'oponent no poden ser avaluades perquè aquest no té la capacitat de fer cap judici vàlid. 
Aquest tipus de fal·làcies són comuns en les columnes d'opinió dels diaris, en els discursos polítics, debats, o quan la tesi se sustenta en premisses no demostrades, etc. en què es tracta d'influir en el receptor o bé quan no es tenen arguments ben assentats. Qualsevol declaració del tipus "no ho entens perquè ets un... si vostè fos com jo o tingués la meva sensibilitat o... estaria d'acord amb mi" és un argument susceptible de ser ignorat pels escèptics.
Els al·legats especials s'utilitzen com a escapatòria davant de qualsevol crítica a una posició dogmàtica (que no està basada en l'evidència) com succeeix amb la religió, la superstició, etc.
La manera de lluitar contra aquest tipus de fal·làcia és amb l'escepticisme.
Alguns exemples:
  • Com pot haver un Pare, Fill i Esperit Sant, tres persones divines en un únic ésser? Argument especial: "no comprens el misteri diví de la Santissima Trinitat". 
  • Com pot un planeta influir sobre mi? Argument especial: "per entendre-ho has d'entendre l'astrologia".
  • L'homeopatia hauria de ser assajada clínicament. Argument especial: "L'assaig clínic no és adequat per provar la verdadera naturalesa de l'homeopatia".
  • Quan una obra d'art valorada però que no s'entén. Argument especial: "per entendre-la has d'estar en sintonia amb el minimalisme...".

27 de novembre de 2016

Fal·làcia de l'home de palla

No mal interpretaràs o exageraràs l'argument d'una persona per debilitar la seva postura
(Home de palla)

És una fal·làcia que consisteix en prendre la postura oposada del contrincant, modificar-la i després atacar aquesta versió tergiversada. Bàsicament posar paraules en la boca de l'altre per poder refutar amb més facilitat el seu argument inicial. El seu nom fa al·lusió a què l'argumentador no combat els arguments contraris, sinó una imitació falsa i vulnerable (l'home de palla) per guanyar amb facilitat.
Exemples:
  • Argumentar en contra de l'ateisme com si la postura de l'ateu fos el rebuig a Déu  o l'adoració al diable, en lloc de simplement no acceptar la seva existència.
  • Argumentar en contra del feminisme com si fos la versió oposada al masclisme, en lloc que els que busca és la igualtat de tracte i oportunitats entre sexes.
  • Argumentar en contra dels pro avortament com si fossin assassins de nadons, en lloc de buscar que sigui possible decidir acabar amb un embaràs no desitjat.
La manera d'atacar aquesta fal·làcia és preguntar a l'altra part sobre la seva postura abans d'atacar-la, així com no acceptar els arguments distorsionats com a propis, excepte si la correcció no és contradictòria.

Fal·làcia del franctirador

El seu nom ve d'un tirador que va disparar aleatòriament diversos trets contra un graner i després va pintar una diana centrada en cadascun dels trets per autoproclamar-se franctirador
És una fal·làcia lògica en què la informació és interpretada o manipulada fins que sembli que tingui un sentit i té a veure amb el biaix cognitiu (alterament sobre el significat de la informació degut a prejudicis, inducció excessiva o la perspectiva de l'observador) en què les persones tendeixen a veure patrons on només hi han números aleatoris.
Aquesta fal·làcia passa quan -de manera interessada- usa unes dades obtingudes per construir una suposada hipòtesi, i després trobar noves dades (només les que interessin) que avalin la hipòtesi.
Com a exemples d'aquesta fal·làcia són les teories de conspiracions i profecies en que es tracta de buscar alguna relació entre esdeveniments que són simplement coincidències.

26 de novembre de 2016

Obvi

  • Blanc + botella = llet
  • Demà, el Sol tornarà a sortir per l'Est.
  • Deu milions de cercles no fan un quadrat (Oliver Goldsmith).
  • Diuen els americans que quan veuen un ocell que camina com un ànec, neda com un ànec i claca com un ànec, en diuen ànec. 
  • El cotxe mai substituirà el cavall (ho va dir una euga).
  • Les sabates sempre tenen la punta cap endavant (Joaquín Lorente, "Pensar, és gratis").
  • Obviem el que és obvi (paradoxa).
  • Si la muntanya ve a tu, corre, és un allau.
  • Totes les misses surten de la sagristia.

22 de novembre de 2016

Fal·làcia de la causa falsa

No asseguraràs que alguna cosa és la causa simplement perquè va passar abans
(Post hoc ergo propter hoc)

També anomenada en llatí com a "Cum hoc ergo propter hoc" (amb això, per tant causa això).
És una fal·làcia que es comet quan pensem que dos o més esdeveniments estan connectats per una relació causal per haver-se observat que existeix una correlació estadística entre ells. Causa i efecte, tota una temptació de qualsevol ésser humà. La manera de refutar aquesta fal·làcia és amb la frase "correlació no implica causalitat". Un exemple seria el següent argument: 
  • Molts consumidors de cannabis tenen problemes psiquiàtrics, per tant, el consum de cannabis causa problemes psiquiàtrics.
Encara que la conclusió pogués ser verdadera, l'argument és fal·laç perquè la correlació entre el consum de cannabis i tenir problemes psiquiàtrics no té per què tenir una relació de causa i efecte. També podria ser que els problemes psiquiàtrics fossin la causa del consum de cannabis
Una variant és la fal·làcia de direcció incorrecta o causalitat inversa que es comet quan s'infereix una relació causal entre dos esdeveniments correlacionats, però en aquest cas la causa és l'efecte i l'efecte la causa. Un exemple històric i curiós seria que la gent de l'Edat Mitjana creia que els polls eren bons perquè la gent malalta no els tenia, quan en realitat és perquè els polls són molt sensibles a la febre.

21 de novembre de 2016

Fal·làcia de la generalització precipitada (mostra esbiaixada)

No prendràs una petita part per representar el tot
(Generalització apresurada o Secundum quid)

És una fal·làcia lògica en què s'arriba a una conclusió a partir d'una prova insuficient. 
Exemple:
  • El rovelló és comestible i de molt bon gust.
  • El cep és comestible i de molt bon gust.
  • El rossinyol és comestible i de molt bon gust. 
  • Per tant, tots els bolets són comestibles i de molt bon gust.
Concloure que tots els bolets són comestibles i de molt bon gust perquè hi ha tres que ho són, és una generalització precipitada i en aquest cas també perillosa. A més, hi ha bolets comestibles que no tenen bon gust.
Una mostra esbiaixada és una mostra estadística considerada falsament com la típica d'una població determinada. Per exemple, això passa quan diem que a tot el món li ha agradat una pel·lícula, sense esmentar que "tot el món" va ser un grup de fans del protagonista de la pel·lícula.
Un tipus particular d'aquest error són els sondejos en línia o per trucades voluntàries en què només hi participen les persones més interessades sobre l'assumpte o aquelles que responen al telèfon.

Un exemple amb gràcia  d'aquesta fal·làcia: El Quixot no és només un dels llibres més llegits del món, sinó un dels menys llegits si comptem la gent que no l'ha llegit (Perich).


Fal·làcia de l'afirmació del conseqüent

És una fal·làcia lògica en què l'autor té en compte les conseqüències negatives o positives per demostrar que la posició és falsa o certa respectivament, segons la seva conveniència.
Exemple. La prova més irrefutable que a l'univers existeix la vida intel·ligent és que mai no han volgut mantenir cap contacte amb nosaltres.




20 de novembre de 2016

Obsessió

  • Al principi ens il·lusionem, a la meitat ens apassionem i al final ens obsessionem.
  • Que l'obsessió no ens faci perdre la coherència.

Diable / Dimoni / Satanàs

  • Cadascú som el nostre propi dimoni i fem d'aquest món el nostre propi infern (Oscar Wilde).
  • De vegades cal ballar amb el diable per sortir de l’infern.
  • El dimoni pot citar les Sagrades Escriptures si li convé (William Shakespeare, 1564-1616).
  • The devil is in the detail (el diable és en els detalls).
  • Venc ànima al diable per mort imminent (Graffiti).

19 de novembre de 2016

Fal·làcia de la petició de principi

No intentaràs demostrar una proposició suposant que una de les premisses és certa
(Petitio principii)

És una forma de raonament circular en què la prova de la conclusió de l'argument es troba implícita o explícita entre les premisses. Dit d'una altra manera, és demostrar la conseqüència a través de la causa i la causa a través de la conseqüència. Exemples:
  • Jo sempre dic la veritat, per tant, jo mai menteixo.
  • Déu existeix perquè ho diu la Bíblia, i la Bíblia és certa perquè és la paraula de Déu.
Com es pot comprovar, la conclusió es troba continguda en la premissa ja que dir la veritat és sinònim de no mentir.
Aquest tipus de fal·làcia resulta més persuasiva  sempre que no sembli massa obvia respecte les premisses o que sigui suficientment llarga i despisti al receptor que la conclusió ja va ser admesa com a premissa. En aquest cas, la fal·làcia deixa de ser un cercle viciós per convertir-se en un cercle virtuós.

Argument ontològic

Es tracta d'un raonament apriorístic (independent de l'experiència) que pretén provar l'existència de Déu a través únicament de la raó, és a dir a través de premisses analítiques que conclouen finalment en què Déu existeix. La idea fonamental és que la noció de perfecció pressuposa l'existència d'un ésser perfecte, Déu. Aquest argument va ser proposat per primera vegada pel filòsof persa Avicena, pel monjo Anselm de Canterbury i seguit per altres com René Descartes (Discurs del mètode) o Leibniz.
Aquest tipus d'argument ha suscitat força crítica entre els filòsofs creients o no (per exemple Hume, Kant, Russell, Bakon i fins i tot Santo Tomàs d'Aquino), no per pretendre provar l'existència de Déu, sinó per la manera en què ho fa; l'argument afirma que el propi concepte de Déu implica l'existència de Déu ja que si podem concebre un Déu, llavors ha d'existir. Com es pot comprovar, aquest tipus d'argument no ofereix cap premissa a la demostració més enllà de donar per vàlid a una proposició no desmostrada. Es tracta doncs d'un argument circular en què les premisses es basen en les conclusions i aquestes en les premisses (fal·làcia per petició de principi).

Millorar

  • A la vida tot és qüestió de sortir-ne millor del que hi hem entrat, sigui quina sigui la cosa o la situació de què estem parlant.
  • Coneix-te, accepta't, supera't (Agustí d'Hipona).
  • El temps la va millorar com a un Stradivarius.
  • El veí més perillós és el sentiment d'assoliment. L'antídot és cada tarda pensar que es pot fer millor demà. [Ingvar Kamprad]
  • No hi ha cap noblesa a ser superior a un altre home, la veritable noblesa és ser superior al teu jo anterior (W.L. Sheldon).
  • No tractis de ser original, només tracta de ser bo (Paul Rand).
  • Si no t'agrades com ets tens dues opcions, queixar-te al fabricant o bé aprendre a prosperar i progressar amb el que tenim.
  • Tot es pot fer millor; només has de mirar al teu voltant amb un punt d'inconformisme optimista. [Joaquín Lorente, "Pensar, és gratis"]

18 de novembre de 2016

Motivació

  • Aixeca el cap princesa, no deixis que se't caigui la corona.
  • Gent que es posa el cinturó de seguretat només per sentir que algú els abraça.
  • No hi ha res pitjor que un tonto motivat.
  • No tens collons! [Xesco Empar, frase motivadora versió home; en versió hispana, ¡no hay huevos!]
  • Quan arribi la inspiració que em trobi treballant (Picasso).
  • Qui no ha sentit alguna vegada aquella frase obsessiva de "tots estem en el mateix vaixell". I al primer risc de tempesta, comencen a tirar la tripulació per la borda.
  • Qui té un "què" i un "per què" sempre acaba trobant un "com".
  • Qui vol fer alguna cosa, troba el mitjà. Qui no, l'excusa.
  • Sacsejar el vesper. 
  • S'entesten en enterrar-nos, i no saben que som llavor (dita mexicana).
  • Si aquesta pot fer-ho, jo també puc! [Xesco Empar, frase motivadora versió dona; en la versió hispana cal remarcar amb to despectiu el pronom "esa"]
  • Tenir el cervell excitat.
  • Tot està per fer i tot és possible (Miquel Martí i Pol).


Reducció a l'absurd

Del llatí reductio ad absurdum, no és una fal·làcia sinó un argument lògic.
Es tracta de trobar un argument absurd que converteixi alguna premissa de la hipòtesi en falsa o absurda (prova per contradicció).
Exemple típic:
  1. Totes les opinions són vàlides.
  2. Jo crec que no totes són vàlides.
  3. Com tu dius que totes són vàlides i la meva és una opinió, aquesta també ha de ser vàlida (contradicció).
Un altre exemple de reducció a l'absurd de la legislació espanyola sobre les ocupacions d'immobles:
  1. Si un policia veu com algú ha forçat el pany d'un habitatge i s'emporta el microones, el policia el deté per un robatori amb força.
  2. Però si aquest algú decideix forçar el pany de l'habitatge per ocupar-lo i quedar-se amb tot l'habitatge i el microones inclòs, llavors no se'l pot detenir perquè es considera que és una ocupació i no un robatori, encara que el propietari es quedi sense el seu habitatge ni el microones fins durant un any o dos.

17 de novembre de 2016

Argument cosmològic

És un argument sobre l'existència de Déu defensat per Tomàs d'Aquino que sosté que tot allò que existeix té una causa, que a la vegada té una altra causa (causa i efecte), i així successivament fins arribar a la causa primigènia, és a dir a Déu. No admetia que la sèrie de causes pogués ser infinita.
Una variació d'aquest argument seria:
  1. Tot allò que té un origen té una causa.
  2. L'univers té un origen.
  3. Per tant, l'univers té una causa (que és gràcies a Déu)
La pregunta que ens podem fer és, si tot té alguna causa ¿Déu no hauria de tenir també una causa? I la resposta més fàcil per a un creient seria que Déu és causa sense ser causat perquè és un ésser diví. Aquest raonament però, es pot considerar com una fal·làcia lògica coneguda com "petició del principi" (es dóna per fet que alguna de les premisses és certa).
Així mateix, aquest raonament comporta també el següent raonament sobre Déu: causa sense ser causat perquè és Déu, és Déu perquè és un ésser diví i és un ésser diví perquè causa sense ser causat. Arribem aquí a una altra fal·làcia lògica coneguda com a "fal·làcia circular (es presenta el raonament mateix com a prova de la seva veracitat). 
Sant Tomàs d'Aquino

15 de novembre de 2016

Certesa / Evidència

  • Cadascú és cadascú i sis mitja dotzena (Aristòtil).
  • Cau pel seu propi pes o bé per efecte de la gravetat. 
  • Cent conjectures no fan una evidència. 
  • Com diuen els pagesos, quan li veus el cul dius que és femella. 
  • De vegades, la millor evidència la dona el gos quan no lladra (Sherlock Holmes). 
  • Demà, el Sol, tornarà a sortir per l'Est. 
  • Elemental, estimat Watson (Basil Rathbone The Adventures of Sherlock Holmes).
  • Hi ha dues paraules que obren moltes portes: tiri i empenyi. 
  • La "H" és muda, però no "hinvisible".
  • No és la mamella la que ens alimenta, sinó la llet (Jorge Bucay).
  • Si busques una agulla, no busquis en un paller, busca en un costurer (és una qüestió de lògica, no?). 
  • Si els teus pares no van tenir fills, tu tampoc (llei genètica). 
  • Si l'arbre no et deixa veure el bosc, no el tallis, puja-t'hi. 
  • Tal com en un desert no hi ha fronteres: el desert és la frontera.

9 de novembre de 2016

Ensenyar / Escola / Mestre

  • Ara par­lem de bullying però abans en dèiem “coses de nens”
  • Des de molt petit vaig haver d'interrompre la meva educació per començar a anar a l'escola (Gabriel García Márquez).
  • Dona un peix a un home i l'alimentaràs un dia. Ensenya'l a pescar i l'alimentaràs durant tota una vida.
  • Donat que no tenim ni idea de com serà el món i el mercat de treball el 2050, les escoles haurien d'insistir menys en les habilitats tècniques i treballar més les habilitats d'ús general per a la vida: la capacitat d'adaptar-se al canvi, d'aprendre coses noves i de mantenir l'equilibri mental en situacions inhabituals. [Yuval Noah Harrari, 21 lliçons per al segle XXI]
  • El qui ensenya i l'ensenyat, creen l'ensenyament (dita oriental).
  • Ensenyar és aprendre dues vegades (Joseph Ludwig).
  • Ensenyar per mitjà de la teoria és un procediment lent. Utilitzar els exemples resulta, però, breu i eficaç (Sèneca).
  • Gent desmotivada que explica informació inútil a gent que no li interessa (inscripció en la porta dels lavabos de molts instituts, Qué harías si no tuvieras miedo, Borja Vilaseca).
  • Hem de preparar els estudiants per a feines que encara no existeixen, en les quals hauran d’utilitzar tecnologies que no s’han inventat per respondre a problemes en què encara no hem pensat”. [Richard Riley, exsecretari d’Educació dels Estats Units]
  • Hi ha mestres que recorren al vell truc de dir-li a l'autor d'un text feixuc "explica'm què diu" i, quan acaba d'explicar-ho, "doncs ara escriu el que m'has dit".Hi ha professors als quals cada dia els suspèn la vida i alumnes a qui la vida mai els aprovarà.
  • La gent ensenya per dissimular la seva ignorància, el mateix que somriu per ocultar les seves llàgrimes (Oscar Wilde).
  • La paradoxa que ser mestre d'altres nens "estigui valorat i remunerat i ser-ho dels teus fills, no". És pervers.
  • Res et serveix més per aprendre que ensenyar
  • Sempre que ensenyis, ensenya també a dubtar del que ensenyes (José Ortega i Gasset).
  • S'ha d'ensenyar, no s'aprèn per osmosi.
  • Teaching little and learning a lot / Ensenyar poc i aprendre molt (Reg Revans).

Fatal

Un boig es fa càrrec del manicomi.

7 de novembre de 2016

Negoci

  • Amb el cor en la mà, pocs negocis faràs. 
  • El millor negoci d'un mal negoci és tancar-lo. 
  • Hi ha dues regles d'or infal·libles per tenir èxit en els negocis: 1r. Mai digui tot el que sap.
  • La regla d'or de tot home de negocis és aquesta: posa't en el lloc del teu client (Orison Swett Marden).
  • Les oportunitats de negoci són com els busos, sempre n'hi ha un que arriba (Richard Branson
  • L'últim 10% que porta rellançar alguna cosa requereix la mateixa energia que el primer 90% (Rob Kalin).
  • No existeixen els negocis sense risc, excepte a l'Espanya de Florentino i el cas Castor, esclar. 
  • No et preocupis pel finançament si no el necessites. Avui començar un negoci és més barat que mai. [Noah Everett
  • No juguis a jocs que no entens, inclús si veus a moltes altres persones que hi guanyen diners (Tony Hsieh).
  • Penso que una regla simple dels negocis és, si fas primer les coses que són més fàcils, llavors pots de fet progressar molt (Mark Zuckerberg).
  • Per tenir èxit en els negocis, arribar al cim, un ha de conèixer tot el que és possible conèixer sobre aquell negoci (Jean Paul Getty).
  • Soc un home de negocis i res més (Alphonse Gabriel Capone ).

5 de novembre de 2016

Quiet / Inquiet

  • Plantat com un tòtem.
  • Posar el cap sota l'aigua i deixar que passi l'onada.
  • ¿Qui és capaç de fer que l'aigua tèrbola s'aclareixi? Deixa-la quieta i poc a poc es tornarà clara. [Lao Tzu]
  • Ser un cul de mal seient.
  • Tot el que no avança es para i costa molt de tornar a arrencar.

2 de novembre de 2016

Traïció

  • Canviar de vestit és la manera d'acabar en pilotes (Joaquín Lorente, "Pensar, és gratis").
  • El rei es val de la traïció i no del traïdor.
  • És com una hiena: et somriu abans de menjar-te les entranyes.
  • Qui té el cul llogat no seu quan vol.
  • Roma no paga els traïdors.