31 de desembre de 2017

Adéu 2017!

De l'any 2017 recordaré per sempre més:
  • L'atemptat terrorista de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost i la gestió i resposta eficaç dels Mossos comandats pel nostre Major Trapero. Una lliçó mundial de com gestionar un incident tan greu. I la posterior manifestació amb el lema #notenimpor amb la visita del rei i la rebuda amb xiulets.
  • La cantarella de "¿Dónde estan las paperetas, las paperetas dónde estan? i que tots els aparells de l'estat espanyol no van ser capaços de trobar ni una sola puta urna!
  • La concentració de tot un dia davant de la conselleria d'Economia de almenys 50.000 persones el dia 20 de setembre que va durar tot un dia. Crec que allà molta gent va fer el clic definitiu de trencament.
  • L'altra cantarella de "¡A por ellos, oe!" de tots aquells policies vinguts d'arreu d'Espanya a atonyinar "a ellos" és a dir atonyinar-nos "a nosaltres", allotjats en el vaixell dels piulets. La catalanofòbia és una cosa ben normal i acceptada a Espanya i ara tothom n'és conscient, aquí, allà i també a Europa.
  • El referèndum del dia 1 d'octubre celebrat i defensat amb dignitat i sang per més de 2 milions de catalans. La vaga general del dia 3. El discurs del rei posicionant-se en un dels bàndols, un error que l'acompanyarà de per vida. I la repressió posterior de l'article 155 de la constitución española, la seva eina repressiva que fan servir a la seva conveniència. Mai m'hagués imaginat que tindríem presos polítics i exiliats a Brussel·les. I que Europa ho permeti.
  • La frustració de no saber (és un dir) si «M. Rajoy» és o no és qui és, és a dir qui cobrava diners en negre en sobres. 
  • Aquell infame, un de tants, titulars de El País com el que deia "El separatisme passeja el seu odi a Espanya pels carrers de Brussel·les”, Tot un insult per als qui (unes 60.000 persones) vam fer més de mil quilòmetres, no per odiar ningú, sinó per donar suport als nostres polítics exiliats.
  • I que dir de les anormals eleccions del 21 de desembre, preparades per canviar el Parlament català i que amb una participació d'un 82% han confirmat la majoria del bloc independentista, per demostrar que molta de la majoria silenciosa també era independentista i per veure que el PP és un partit radical a Catalunya que no pinta absolutament res. Gràcies.
  • I també és l'any que el pare ens va deixar a l'edat de 91 anys. Trist i alhora satisfet perquè hem fet tot el que hem pogut perquè estigués el millor possible fins al final.
Deixem un any (especialment els últims tres mesos) ple de emocions, d'indignació, d'incertesa, de por, de tristesa, però també de dignitat i superació. Políticament ha estat sens dubte l'any més interessant viscut mai. Tot allò de que vivíem en una democràcia consolidada, que la transició va ser modèlica, etc. s'ha fet evident davant del món que tot era una absoluta farsa. La democràcia a Espanya és de pa sucat amb oli. Han caigut les màscares de tothom i ara tots sabem de quin peu calça, és a dir si ets de la causa independentista i republicà o unionista i monàrquic. També n'hi han que diuen que no són ni una cosa ni l'altra, que són equidistants i tal, que vol dir el mateix que ser partidaris de l'statu quo i que tampoc enganyen a ningú. I això està bé perquè s'ha acabat allò de fer veure el que som o no som. No hem aconseguit la república catalana, encara, però som una mica més lliures que l'any que mai, malgrat la repressió de l'article 155, la persecució policial i de tenir tot l'aparell fiscal i judicial en contra.
Aquest any 2017 ha estat molt intens, però ha estat necessari per trobar-nos, per millorar, per trencar amb el passat. I això és el que ha passat aquest any que deixem: hem trencat amb el passat de manera definitiva. Col·lectivament hem fet un gran pas. 
Sens dubte aquest any nou pinta que serà també força interessant, amb uns quants desitjos pendents, un dels quals és molt urgent: que deixin en llibertat els nostres presos polítics i que alhora puguin tornar els nostres polítics exiliats. I mentrestant continuem dempeus, pacients i resistents en el procés fins a arribar a la somiada república catalana. Continuem amb el color groc. Donec perficiam.

Bon any 2018!

Google

  • D'ençà que existeix Google, ningú pot esquivar el seu passat.
  • Déu no contesta; Google sempre, immediatament.
  • El que em sorprèn sempre és que encara hi ha persones que busquen Google al mateix Google.
  • És com Google, té tot que busco.
  • Google, el cervell que mai he tingut.
  • Gogle és la segona pàgina més visitada del món.
  • Ja no busquem informació, ara googlegem.
  • No cal recordar res perquè tot ho trobes a Google (efecte Google).


28 de desembre de 2017

Presó

  • Cada escola que s'obre és una presó que es tanca (Victor Hugo).
  • El carceller és un pres més.
  • El més important és que no et fiquin la presó a dins (Núria Cadenes).
  • El que facis amb un, s'ha de poder fer amb tots (màxima dels presos penitenciaris, Montserrat Tura).
  • La presó és un fracàs de la humanitat (Jordi Cuixart).
  • La presó és una tremenda educació en la paciència i la perseverança (Nelson Mandela). 
  • La presó no és el pitjor lloc del món per a algú que pensa (Nadia de les Pussy Riot).
  • Màxima dels presos penitenciaris: el que facis amb un, s'ha de poder fer amb tots (Montserrat Tura).
  • Ningú coneix un país fins que no ha passat per les seves presons (Nelson Mandela a Long Walk to Freedom).
  • Un pres preventiu és una persona innocent en què cada dia que passa tancada és un dia més, no un dia menys (advocat Andreu Van den Eynde).

27 de desembre de 2017

Valor

  • Donem valor a coses que no en tenen i això ens porta a grans desil·lusions en la vida (Els dimarts amb Morrie, Mitch Albom).
  • Els valors són com les empremtes dactilars, ningú té els mateixos però els deixaràs marcats en tot el que facis.
  • És quincalla (poc valor).
  • Només el neci confon valor i preu.
  • Pa sucat amb oli.
  • Per valorar X hem de rebutjar allò que no sigui X.
  • Quan el valor és absurd, deixa de ser virtut per esdevenir temeritat.
  • Quan tot resulta fugisser, calen punts de referència estables.
  • Res no val el que res no costa.
  • Tanto tienes, tanto vales (dirá castellana del Quixot).

Escoltar

  • Considero que qualsevol trobada ha anat millor si la possessió de paraula l'ha tingut l'altre (Miqui Otero).
  • De vegades el que la gent necessita no és una ment brillant que parli, sinó un cor especial que escolti.
  • El secret de parlar és escoltar.
  • Escolta tothom, però no parlis amb tothom (William Shakespeare).
  • Fer l'orella sorda.
  • La humana tendència a escoltar només el que volem sentir.
  • Les ganes de parlar que tingui algú no sempre són més legítimes que les ganes de no escoltar de l’altre (Josep Maria Espinàs)
  • No prestar atenció a qui ens parla, no solament és falta de cortesia sinó també senyal de menyspreu. Escolta qui et parli; en el tracte social res és tan productiu com l'almoina de l'atenció. [Honoré de Balzac]
  • No t'imaginis que els altres tenen tant d'interès en escoltar-te com el que tu tens de parlar (Antístenes).
  • Parlar és una necessitat, escoltar és un art (Johann Wolfgang von Goethe).
  • Pateixo d'otitis testicular, o sigui que només escolto el que em surt dels collons!
  • Qui sap molt, escolta i pregunta; qui sap poc, parla i sentencia. [Paradoxa de la Saviesa]
  • Qui tingui orelles, que escolti (Mateu apòstol 13,9).
  • Si un dia et diuen lleig, no passa res, si t'ho diuen dos cops, mira't al mirall.
  • Tot està ja dit; però, com que ningú no escolta, cal tornar-ho a dir (André Gide).

25 de desembre de 2017

Tirania

  • El secret de la llibertat radica en educar a les persones, mentre que el secret de la tirania està en mantenir-los ignorants.
  • No hi ha pitjor tirania que la que s'exerceix a l'ombra de les lleis i sota l'aixopluc de la justícia (Montesquieu).
  • Quan la tirania és llei, la revolució és ordre (Pedro Albizu, l’últim llibertador d'Amèrica)
  • Quanta més por tinguis, menys val la teva vida.
  • Sobre la tirania, no obeir amb anticipació (Snyder).

24 de desembre de 2017

Opressió / Repressió

  • ¡A por ellos, oé, oé! [La cultura carcellera espanyola, que en anglès seria Go get them!]
  • Allò que es reprimeix tard o d'hora acaba trencant-se.
  • Com més cedíem i obeíem, pitjor ens tractaven (Rosa Parks).
  • Com més em maltracten, més odio el maltractador.
  • Contra l’acció de bords i lladres el meu poble i jo (Salvador Espriu, la repressió omple de raons i dona força).
  • Els polítics catalans acusats de sedició i rebel·lió, unes acusacions tan excèntriques i falses com la d’espionatge o alta traïció en temps de guerra.
  • Em nego a viure sense esperança. Em nego a odiar ningú. No renunciaré mai a ser feliç. [Síntesi del pensament de Jordi Cuixart]
  • Ens trencaran la cara però mai el somriure (David Fernàndez).
  • Hem après a ser lliures quan més oprimits ens tenen (Jordi Cuixart).
  • Jo no soc un polític pres, sinó un pres polític. I vull denunciar que, a l'Estat espanyol, avui, la presó encara es fa servir com un instrument per perseguir i castigar la dissidència política. [Jordi Cuixart]
  • La gent ferida és perillosa perquè sap que pot sobreviure (Jeremy Irons a la pel·lícula Damage).
  • La repressió fa por i pot ser efectiva a curt termini, però mai surt gratis.
  • La repressió funciona perquè té molts còmplices.
  • La repressió política de la dissidència vol inhabilitar el pensament i l'acció (Jordi Cuixart).
  • L'opressor no seria tan fort si no tingués còmplices entre els propis oprimits (Simone de Beauvoir).
  • Maleït sigui el soldat que torni les armes contra el seu poble (Simón Bolivar).
  • Más vale morir de pie que vivir de rodillas (Che Guevara durant la Revolució Cubana).
  • No puc ni vull deixar de sentir la ràbia profunda que sento d'un estat que empresona i fa exiliar els meus representants polítics. No puc ni vull oblidar-ho. 
  • On hi ha bruixes és perquè hi ha inquisidors.
  • Què tal per Espanya? No ens podem queixar. Ah, bé. No, no ens podem queixar literalment! 
  • Si el primer ministre del Canadà fes empresonar els líders independentistes del Quebec, seria la fi: no del Quebec, sinó del Canadà. [Naomi Klein referint-se als líders polítics i civils catalans empresonats]
  • Si Jordi Cuixart és a la presó, qualsevol de nosaltres hi podria ser (Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural).
  • Sortir de la Via Laietana i anar a la presó era un alliberament (Carles Vallejo, president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme).
  • Sota un govern que empresona injustament, el lloc on ha de ser un home és precisament la presó (Henry David Thoreau).
  • Voldrien que fins i tot demanéssim permís per respirar.

Presos i exiliats catalans


22 de desembre de 2017

Com demostrar el que dius

Per comunicar amb eficàcia, cal dominar de forma clara l'art de provar allò que diem. Algunes tècniques:
  1. Ser exacte i explícit. Cal ser concret i detallar el que dius.
  2. Ser coherent. Fer el que dius. Un camí molt fàcil per ser coherent és ser sincer (és molt difícil mentir bé).
  3. Oferir dades. Les proves demostren el que dius i els receptors quedaran convençuts. I a falta de proves, la credibilitat minva. La prova és l'antídot de l'escepticisme.
  4. Citar testimonis.
  5. La prova numèrica. Les xifres donen suport als fets.
  6. L'ús de mitjans visuals. Les imatges tenen poder de convicció.

Font: llibre "Saber hablar para triunfar" de Godefroy-Barrat.

17 de desembre de 2017

Com fer una bona introducció

Veiem algunes tècniques:
  1. La tècnica de Bettger (autor de Com vaig passar del fracàs a l'èxit). Es tracta d'imaginar, segons el tema escollit, quina classe de preguntes podrien servir per suscitar interès. Exemples: li agradaria...?, sabia vostè que...?, què és...?, etc.
  2. La novetat. La clau és preguntar-te a tu mateix quina novetat anunciaràs en la introducció. Exemples: començar amb "ara...", "per fi...", "una nova...", "una bona notícia...", etc.
  3. La idea-impacte. Pregunta't a tu mateix si tens alguna manera de començar l'exposició amb una idea original i impactant.
  4. El resum. Amb aquesta tècnica és quasi impossible equivocar-se ja que consisteix a resumir des del principi la proposta, dient els avantatges amb el mínim de paraules, de manera que els oients vulguin saber més.
  5. L'evocació d'imatges. L'avantatge d'aquest plantejament és que implica els oients en algun gènere d'acció. Exemple: imaginin vostès que estem a Paris quan de sobte...
  6. Personalització. Es tracta d'interpel·lar directament a cada individu de l'audiència fent esment d'algun tret característic que guardi relació amb tots ells. Exemple: les persones com vostès tenen una gran motivació...
  7. El testimoni personal. La millor introducció per captar l'atenció dels oients és explicar una experiència o anècdota personal.
  8. La narrativa. Les narratives sempre interessen a l'audiència. Aprofita qualsevol succés interessant que hagis escoltat o llegit i apunta algun detall (nom, data, etc.) que li doni veracitat.
  9. Les cites. Escull cites que es puguin aprofitar en l'exposició.
I els erros a evitar:
  1. Les expressions negatives.
  2. Demanar excuses (per no estar preparat, per no ser un bon orador, per no tenir temps, etc.).
  3. Allargar massa la introducció.
  4. Donar-se-les d'expert.
  5. Donar la sensació de confusió.
  6. Ometre una introducció.

Font: llibre "Saber hablar para triunfar" de Godefroy-Barrat.

Com estructurar les idees

Hi ha diferents possibles plantejaments:
  1. Introducció / Desenvolupament / Conclusió. És el plantejament clàssic. És molt important la introducció i la conclusió.
  2. Tesi / Antítesi / Síntesi. La tesi és la idea que es vol promoure, i l'antítesi és la seva contrària. L'avantatge d'aquest plantejament és que afavoreix l'originalitat i reté l'interès de l'audiència. A més, dóna una impressió d'objectivitat cosa que afavoreix l'acceptació final de la síntesi.
  3. El problema / Les seves causes / Les solucions. És un pla molt senzill i segueix amb facilitat perquè reprodueix la manera com funciona el nostre cervell. És la base del mètode científic: Identificar el problema - Analitzar els fets i les causes - Possibles solucions - Posar les possibles solucions a prova -Escollir la millor solució
  4. Causa / Efecte. És el raonament deductiu que acostuma a tenir tres proposicions: Tots els homes són mortals, Sòcrates és un home, per tant, Sòcrates és mortal.
  5. Cronologia. S'utilitza principalment per desenvolupar una narració o tot allò que suposi un procés, com per exemple la bibliografia d'un personatge.
  6. Organització espacial. En aquest cas la lògica opera de "allò més proper a el més llunyà" o "d'allò interior a l'exterior" o a l'inrevés. Per exemple, és l'estil indicat per explicacions relatives a viatges.
  7. Definició. Es tracta d'explicar en què s'assembla i es diferencia un assumpte respecte d'altres coneguts. Per mantenir l'interès dels oients, és recomanable adoptar un punt de vista original.
  8. Classificació. És el plantejament de calaixos, consistent en dividir el tema en les seves parts.
  9. El fil conductor. Expliquem diferents elements i posteriorment senyalem com tots ells es vinculen amb un fil central. És el plantejament utilitzat pels advocats.
  10. Exemple / Argument / Raonament. És idoni per les explicacions breus: un punt de partida amb una dada o anècdota, argumentar el que es vol, explicació dels beneficis i avantatges.
  11. La dialèctica. Examina les solucions una a una, i rebutjant-les. D'aquesta manera es reiteren nombroses vegades el problema. Finalment s'explica l'única solució factible.
  12. El pla de Rudyard Kipling. El famós escriptor va deixar dit "sis servents fidels em van ensenyar quant sé, i els seus noms són: QUI, QUÈ, QUAN, ON, PER QUÈ  i COM.
  13. Expectativa. Dir primer que vas a dir alguna cosa, després dir-la, i per últim, dir que ho has dit.
I la millor fórmula per persuadir la gent, com si es tractés d'una carta comercial:
  1. Desperta la curiositat dels teus oients
  2. Parla'ls d'ells mateixos
  3. Demostra'ls el que guanyen amb la proposta
  4. Exposa el teu missatge
  5. Demostra el que dius
  6. Resumeix la proposta
  7. Exposa les raons per decidir a l'acte


Font: llibre "Saber hablar para triunfar" de Godefroy-Barrat.

Com fer una bona conclusió

 Els dos moments més importants són la introducció i... la conclusió, la qual ha de tenir qualitats com: vocabulari senzill, imatges abundants, suscitar l'interès i curiositat, resumir el tema i l'última frase ha de ser la més clara, la més senzilla i la més impactant. i cal evitar:

  1. Allargar-la massa
  2. Parlar més de pressa o acabar de manera brusca
  3. Les frases negatives
  4. Les proposicions que ofereixin dubtes (potser..., confio en què...)
  5. Les excuses i les justificacions
  6. No saber com acabar
  7. Dir "gràcies per la seva assistència i atenció" o pitjor encara "això és tot, no hi ha més".
Veiem conclusions estimulants:
  1. La recapitulació. És fer un resum final del discurs. Acostumen a començar amb "en una paraula, per consegüent, en conclusió..."
  2. La reiteració (repetir el missatge). Es tracta de repetir la idea central.
  3. La perspectiva. Aquest tipus de conclusió obre un panorama a la consideració dels oients. Exemple: en el futur serà obligat...
  4. La incitació. La conclusió invita a una actuació per part dels oients que ajuda a la conclusió final.
  5. La pregunta-desafiament. Del tipus: per acabar, la pregunta que tots ens hem de fer és...
  6. La cita il·lustre. Acabar amb una cita: tal com deia..., recordant a...
  7. La faula i la seva moralina. Escull una anècdota (que sigui clara) que exemplifiqui i faci de resum.

16 de desembre de 2017

Societat

  • El gran teatre de la societat.
  • El que no beneficia al rusc no beneficia a l'abella (Marc Aureli). *
  • Els vells herois estaven acostumats a protegir a la societat dels seus enemics, ara és la societat mateixa l'enemic (Paul Newman, 1970).
  • Formar part de la societat és un fàstic, però estar exclòs és una tragèdia (Oscar Wilde).
  • ¿He fet alguna cosa en favor de la societat? Si és així, he treballat en el meu profit. [Marc Aureli]
  • Hi ha una societat líquida que ens ha portat una crisi espessa.
  • La societat contemporània és una farsa plena de farsants.
  • La vida de la majoria no es guia per l'elecció, sinó per la inèrcia. Si no saps qui ets ni on vas és fàcil deixar-se arrossegar. [Invicto, Marcos Vázquez]
  • L’actual societat és intel·lectualment fofa, invalidada i que necessita que li diguin quan ha d'anar al vàter.
  • Ningú parla la nostra presència de la mateixa manera que en la nostra absència. La societat humana està fundada en aquest mutu engany. [Blaise Pascal]
  • Si l'acte més horripilant que pot fer un individu és matar-ne un altre, el pitjor acte que pot cometre una societat és assassinar una altra societat humana (Albert Sánchez Piñol).
  • Si tots hi guanyem, les renúncies individuals són digeribles (concepció utilitària de la vida col·lectiva).
  • Socialment, tendim a agrupar-nos en metròpolis o centres urbans com una gran munió solitària (David Riesman, La muchedumbre solitaria).

Adaptador d'audio Bluetooth

Tens un altaveu bo però és antic i no té wifi i per tant no s'entén amb l'smartphone per connectar l'spotify?
Cap problema. La solució és un adaptador d'audio de Bluetooth!

Dimensions: 4,5 x 4,5 x 2 cm

Calendari 2018

El divendres 15 de desembre es va inaugurar al Centre Cívic l'exposició de fotografies presentades al concurs per il·lustrar el calendari de Begues del 2018. El tema d'enguany eren els paisatges de Begues, i s'hi van presentar 63 imatges. I vés per on, hi apareixen dues fotos meves:
  • La Portada: Pineda de Mas Ferrer
  • I el mes de Juny: Façana del Centre Cívic
Calendari 2018

14 de desembre de 2017

Retornar la propaganda electoral

Per retornar la propaganda electoral:
  1. Recollir la carta de la bústia i escriure a l'anvers (la teva adreça) "RETORNAT" i en el revers (qui te l'ha enviat) "REBUTJADA".
  2. Introduir-la a la bústia del carter, correus o oficina postal.
D'aquesta manera la carta tornarà a qui la va enviar. Recordeu que Correus s'encarrega de retornar les seves cartes. No es fan càrrec de la devolució d'altres operadors postals.
Sens dubte, aquest sistema és millor que tirar-les simplement a les escombraries, sobre tot perquè les despeses del rebuig les paguen els partits.

Xarxes socials

Gràcies a les xarxes socials, avui estem tots més connectats i també informats o no, fins i tot han aconseguit a motivar les masses socials mancades d'iniciatives per participar en qualsevol tipus d'activisme social, polític, etc. És a dir, s'han convertit ràpidament en un poder fàctic de la informació, incontrolable pels governs de torn, de manera que la llibertat d'expressió ha guanyat algun esglaó en aquest món. I només per això ja han valgut la pena. Tot i així, els insults, la provocació, el plagi i l'ego també han crescut.
La seva irrupció han posat fi al quart poder, patrimoni dels mitjans de comunicació tradicionals. Ara, la influència mediàtica és compartida entre tots. Primer va ser el Facebook, després el Twitter i més tard el Google+, les tres amb les característiques molt diferents i cadascuna amb els seus adeptes. Són xarxes perquè d'alguna manera o altra t'atrapen.
Actualment Facebook és la xarxa social més coneguda per ser la primera que va aparèixer (2004) i perquè és una eina dinàmica i complexa però molt intuïtiva. Ara bé, aquesta popularitat està sobre-dimensionada: una gran majoria d'usuaris són passius (no actualitzen el seu estat). Quan veus que el 90% dels anomenats “amics” mai diuen res, que un 9% participa ocasionalment i que només un 1% ho fa de manera activa, penses que, o bé et falta gent d'aquest 1% o bé te'n sobren dels del 90%. No saps si passen del Facebook o formen part dels anomenats lurkers, del verb anglès lurk que significa estar a l'aguait de manera secreta i silenciosa (voyeurs).
El tipus de públic és heterogeni, tant en edats com en interessos personals, cosa que pot provocar tensions entre coneguts (alguns dels quals molt propers) per les seves incompatibilitats culturals, socials o polítiques. Ho detectes quan algú fa aquell comentari fora de lloc, mig en broma o molt en serio. I és quan has de decidir d'eliminar aquell suposat “amic” o bé vigilar allò que poses en el mur per no ser jutjat.
Una altra cosa són els anomenats “piquets de l'opinió”, similars als piquets informatius de les vagues, en què el seu objectiu és forçar un estat d'opinió únic (el seu) i no dubten en boicotejar qualsevol reflexió crítica. Uns torracollons!
Els mal anomenats “amics” són el seu punt fort i alhora també el seu taló d'Aquiles: el més important és l'entramat social i no tant la informació, fet que a la llarga degrada la relació per manca d'interès i motivació. I per no ferir ningú, prefereixes continuar amb la farsa.
El tipus d'informació és de caire social i lúdic, on es valoren les emocions i la vessant més personal. En aquest cas, ens podem trobar gent que sempre diu que és feliç i que tot li va d'allò més bé, com gent que ens recorda a cada moment que el món és una merda, cosa que hi podríem estar d'acord. Però de tant en tant, alguna cosa positiva també va bé.
Passat el temps, em sento saturat de les absurdes cadenes falses (hoax) del tipus “aquest mes d'octubre serà extraordinari perquè té 5 dissabtes, 5 diumenges i 5 dilluns i que això només passa cada 823 anys”. I quan mires els calendaris comproves que és mentida. I molt cansat també dels falsos muntatges o fakes, alguns dels quals són divertits fins que els has vist unes tres-centes vegades.
I també avorrit de veure fotos dels viatges tan fantàstics, activitats (sempre les mateixes) o els dinars que han gaudit (i tu no) i que no fan més que recordar-te que hi ha gent que viu molt millor que tu. O almenys ho sembla.
Uns dos anys més tard apareix el Twitter, un mitjà de comunicació lliure i instantani que a més fa funcions de xarxa social. El seu disseny és dinàmic i senzill, encara que poc intuïtiu. Quan vens del Facebook i entres per primer cop al Twitter, al principi costa d'entendre perquè esperes que funcioni de manera semblant. I no és així. Però la seva extremada simplicitat fa que ràpidament t'hi acostumis.
A diferència de Facebook, Twitter té un tipus de públic més homogeni, amb edats compreses entre 25 i 50 anys i amb un nivell cultural mig i alt. Algú va fer córrer una frase divertida però exagerada i injusta que diu "Facebook és una eina intel·ligent per a gent simple, Twitter és una eina simple per a gent intel·ligent".
El que importa és la informació que li interessa a cadascú, no els seguidors, sense cap obligació moral de seguir algú que et segueix (com passa en el Facebook). I aquest plus de llibertat dóna peu a que els seguidors, pocs o molts, siguin més actius.
És sens dubte el mitjà de comunicació que ha revolucionat el món de la informació tradicional per la seva immediatesa (pràcticament a temps real) i perquè arriba a qualsevol punt del planeta, cosa que el fa imprescindible davant de qualsevol fet rellevant o catàstrofe. Pots saber tot el que passa i es comenta per tot el món i a més s'utilitza per coordinar moviments de protesta social o polítics.
Però com tot, no és perfecte: la seva escassa fiabilitat, si fa o no, com la majoria de mitjans de comunicació tradicionals espanyols. Per consegüent és necessari verificar la informació amb altres informadors, periodistes o mitjans professionals que coneixem i que habitualment no magnifiquen, manipulen ni menteixen.
Un altre defecte no menys important són la proliferació dels anomenats trolls, gent estúpida capaç de perjudicar els altres, emparats en l'anonimat que ofereix el Twitter, provoquen, molesten o insulten als qui pensen diferent. Fins i tot sense obtenir-ne cap benefici tangible. El millor que es pot fer és bloquejar-los i avall que fa baixada.
Finalment, l'any 2011 apareix una nova xarxa social que integra les funcionalitats de Google amb tots els avantatges que això suposa. Es diu Google+ i no té la popularitat de Facebook (per sort) de manera que és un lloc -podríem dir- selecte on es poden trobar coses diferents i interessants, ideal per distreure la ment amb les seves vistoses entrades (tots els comentaris tenen la seva corresponent imatge).
D'entrada sobta no conèixer ningú, més si vens del Facebook on coneixes pràcticament tothom que tens com a amic. Precisament això li dóna una certa llibertat per emetre pensaments o judicis sense que ningú s'emprenyi.
El seu funcionament també és molt simple i l'únic que despista una mica són els cercles que pots crear dels usuaris, cosa que va molt bé per ordenar els seguidors en grups afins, de tal manera que tens l'opció de filtrar determinats cercles segons la informació que t'interessa a cada moment.
A Google+ es comparteix qualsevol aspecte personal o no, fets, notícies o qualsevol reflexió amb els cercles prèviament escollits per l'usuari i amb la possibilitat d'ordenar les entrades per col·leccions o comunitats, segons temàtiques.
En quant a la privacitat, les tres xarxes socials mostren la informació personal que vulguis i que la vegi qui vols. I sobre la informació publicada, els usuaris la podran veure segons la configuració establerta (pública o restringida).
En conclusió, les tres xarxes socials són molt diferents i tenen les seves peculiaritats. I cadascú té les seves preferències i gustos. Pel que fa a mi, després d'haver estat en les tres xarxes socials, haig de dir el següent:
  • Sobre Facebook, em cansa i m'avorreix enormement. Ha deixat d'interessar-me llegir sempre els mateixos amics i els mateixos temes. S'ha convertit en una habitació tancada sense finestres amb l'aire està enrarit de falsedats i egocentrisme. Abandono però sense esborrar-me perquè em serveix per accedir a altres aplicacions.
  • Sobre el Twitter, afluixo l'activitat per no caure en el joc de veure qui la diu més grossa i haver de lamentar-ho. Trobo massa negativitat i massa gent estranya. La continuaré fent servir sobre tot com a mitjà de comunicació.
  • Sobre el Google+ actualment és la preferida perquè m'aporta coses noves, novetats interessants i en definitiva, em distreu d'una manera efectiva i positiva, que és la principal feina que té una xarxa social.

12 de desembre de 2017

Ego / Egotisme / Egocentrisme

  • Al capó que es torna gall, ventar-les-hi amb un buscall.
  • Cada vegada que ens sentim superiors o inferiors a algú, és problema del nostre ego (Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra). *
  • Darrere de la por, la tristesa i la ira es troba amagat l'ego, el responsable que ens fa sentir que la nostra existència no té propòsit ni sentit (Borja Vilaseca, Encantado de conocerme).
  • El jo és odiós (Blaise Pascal).
  • El lego m'allibera del meu ego.
  • El problema de l'ego és que si som el que fem, quan no fem no som. *
  • El que no fas conscient es manifesta a la vida com a destí (Carl Jung).
  • El seu ego i la seva miopia contenen el seu propi càstig (regla quasi universal, El enemigo es el ego de Ryan Holiday).
  • Els altres són l'infern (Jean Paul Sartre, la veu de l'ego).
  • Els psicòlegs solen dir que, quan està sota amenaça, l'egocentrisme és una de les forces més perilloses de la terra (Ryan Holiday, El ego es el enemigo).
  • Hem de formar part de l'univers enlloc de ser el centre del mateix.
  • Hi ha dues coses que fan molt de mal sense ser-ne conscients, són l'ego i les creences col·lectives.
  • Hi ha qui es creu un líder per tenir un seguidor: la seva ombra.
  • La clàssica cançó popular I Can't Get No Satisfaction (No aconsegueixo satisfacció alguna) és la cançó de l'ego.
  • La foscor és absència de llum. L'ego és absència de consciència. [Osho] *
  • La insatisfacció crònica és la principal conseqüència de viure identificats en "jo" il·lusori (L'ego no té mai suficient amb allò que aconseguim, Borja Vilaseca, Encantado de conocerme). 
  • La malaltia del jo.
  • La necessitat compulsiva de tenir raó en una discussió i demostrar que l'altre està equivocat és per defendre la posició mental amb la que ens identifiquem. L'ego no pot permetre estar equivocat, equivocar-se és morir. [El poder del ahora, Eckhart Tolle]
  • La persona que bufa les teves espelmes d'aniversari. 
  • La primera persona del singular, aquest dimoniet del jo, no és ni primera, ni persona ni singular (James Hillman).
  • L'ego ens converteix en esclaus de les nostres reaccions emocionals i ens impedeix viure en pau i harmonia amb nosaltres mateixos i amb els altres (Borja Vilaseca, Encantado de conocerme).
  • L'ego ens porta a construir un personatge amb el que interactuar en el teatre de la societat (Borja Vilaseca, Encantado de conocerme).
  • L'ego ens tira cap avall com si fos la llei de la gravetat (Cyril Connolly).
  • L'ego és el germà pervers de l'èxit (Ryan Holiday, L'ego és l'enemic).
  • L'ego és el nostre crític interior.
  • L'ego és el nostre instint de supervivència emocional. També se li diu "personalitat" o "fals jo". [Borja Vilaseca]
  • L'ego és la màscara que hem anat creant amb creences de segona mà per adaptar-nos a l'entorn social i econòmic en el que hem nascut i ens hem desenvolupat (Borja Vilaseca, Encantado de conocerme).
  • L'ego és molt vulnerable i insegur, i se sent amenaçat constantment encara que externament estigui molt segur (Eckhart Tolle, El Poder de l'Ara).
  • L'ego es troba a l'arrel de quasi qualsevol problema o obstacle que puguem imaginar (Ryan Hiday, L'ego és l'enemic).
  • L'ego és un verdader mestre de la percepció selectiva i la interpretació distorsionada (Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra).
  • L'ego és una creença malsana en la nostra pròpia importància (Ryan Hiday, L'ego és l'enemic).
  • L'ego està buit d'amor i l'amor està buit d'ego (Krishnamurti).
  • L'ego i el ser són com la foscor i la llum que conviuen en una mateixa habitació. L'interruptor que encèn i apaga cadascun d'aquests dos estats és la nostra consciència. [Borja Vilaseca, Encantado de conocerme]
  • L'ego s'alimenta de l'atenció dels altres, busca el reconeixement, la lloança, l'admiració, o senzillament ser notat d'alguna manera, aconseguir que es reconegui la seva existència (Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra).
  • L'egocentrisme se sustenta sobre la ignorància de no saber qui som i la inconsciència de no voler saber-ho.
  • Quan apago l'ego, s'encén el jo (Hiroji Kubota).
  • Quan no parlo jo m'avorreixo (Pepe Rubianes).
  • Quan un treu l'ego de l'equació, l'opinió dels altres i els indicadors externs perden importància (Ryan Holiday, El ego es el enemigo).
  • Quant més gran l'ego, més dura la caiguda (Ryan Holiday, El ego es el enemigo).
  • Quant més s'eleva un home, més petit els sembla a qui no saben volar (Friedrich Wilhelm Nietzsche).
  • Reconèixer les pròpies limitacions ens allunya del centralisme egòlatra. 
  • Som titelles moguts per l'ego i la seva necessitat de tenir sempre la raó en la seva forma de veure la vida (Tómate un respiro! Mindfulness, Dr. Mario Alonso Puig).
  • Som un malalt que desconeix la causa de la seva malaltia (Lucreci, es refereix a l'ego).
  • Té un ego que no li cap en el seu cos; no camina, galleja!
  • Tot el que et molesta dels altres és una projecció d'alguna cosa que no has resolt (Buda).
  • Tots sabem que Oscar Wilde no parlaria mai d'ell mateix en tercera persona, va dir Oscar Wilde.
  • Viure des de l'ego ens porta a estar tiranitzats per un empresonament psicològic: en no ser amos de nosaltres mateixos -de la nostra actitud-, ens convertim en esclaus de les nostres reaccions emocionals i, en conseqüència, de les nostres circumstàncies. [Borja Vilaseca, Encantado de conocerme]
  • Vivim en un univers d'egos desmesurats en què massa individus intenten ser més alts tallant el cap dels altres (Eva Piquer).






11 de desembre de 2017

Google+: escriure en negreta, cursiva i ratllat

El format dels comentaris de Google+ es poden millorar de la següent manera:
  • _text_ escriu en cursiva text
  • *text* escriu en negreta text
  • -text- escriu ratllat text
Més trucs de Google+

5 de desembre de 2017

Disgust

  • Com més anys, més desenganys.
  • Si has de tenir un gust, tindràs un disgust.

3 de desembre de 2017

Donar

  • Do ut des / Dono perquè donis.
  • Donar i després rebre.
  • El que dones, t'ho dónes; el que no dones, t'ho treus (Alejandro Jodorowsky).
  • El secret de la vida és donar (anònim). * 
  • La mà que dona està per sobre de la mà que pren (Napoleó Bonaparte).
  • L'únic que donen els notaris és la fe, la resta t'ho cobren (Eva Piquer).
  • No ets el que tens, ets el que dones.
  • Si ens interessem per l'altre, li farem la vida agradable i ens omplirem també nosaltres. Donar és una manera de rebre i rebre és necessari per sentir-nos bé i per tenir alguna cosa per donar (Eva Bach i Pere Darder a Des-educa't).
  • Tothom dona el que rep i rep el que dona.
  • Una premissa important és primer donar, després demanar i, per acabar, exigir.
  • Vigila que no et donin massa. Donar és un acte de poder enorme, però qui et dona t'obliga. [Xavier Rubert de Ventós]

Esclavitud

  • El poble que és esclau és perquè ho mereix (Manuel Tamayo y Baus).
  • Epictet que va ser inicialment un esclau reconeixia altres tenien el control del seu cos, però no podien arrabassar-li la llibertat de la seva ment (Invicto, Marcos Vázquez).
  • Jo soc un ostatge de mi mateix (Josep Cuní).
  • L'esclau cria esclaus.
  • L'esclavitud més denigrant és la de ser esclau d'un mateix (Sèneca, referint-se a qui té la ment encadenada per les seves passions i superat per les seves emocions).
  • L'esclavitud no s'ha abolit, tan sols s'ha posat en nòmina. 
  • L'esclavitud no es va abolir, es va canviar a 8 hores diàries.
  • Ningú és més esclau que aquell que es creu lliure sense ser-ho (Johann Wolfgang von Goethe).
  • Ningú pot estimar les seves cadenes encara que siguin d'or pur (Thomas Heywood).
  • No hi ha cap esclavatge més vergonyós que el voluntari (Sèneca ).
  • Són pocs els que prefereixen la llibertat; la majoria només vol un amo just (Salusti).
  • Tots els homes han estat creats iguals (Thomas Jefferson, proclamació de quan els esclaus encara no tenien categoria d'homes).
  • Un esclavatge sense termini és una misèria sense esperança (Hugues Felicité-Robert de Lamennais).

1 de desembre de 2017

Bicicletes elèctriques

D'acord amb la normativa europea (EN 15194:2009), les bicicletes elèctriques tenen la consideració de bicicletes convencionals, a efectes de circulació, sempre que:
  1. L'assistència del motor es realitzi únicament quan es pedala.
  2. L'assistència del pedaleig queda limitada a 25km/h.
  3. La potència nominal proporcionada per l'assistència (motor) sigui màxim de 250W.
Les bicicletes que tenen més potència se les anomena High Speed (45 Km/h)  i se les considera ciclomotors elèctrics, i per tant requereixen llicència, assegurança i matriculació.

Per saber la distància què pot arribar una e-bike, una bona regla és dividir watts hora per 12. Així, les bateries per a bicicletes elèctriques tenen voltatge i amperes hora. Per exemple, una bicicleta de 36 volts de potència amb 10 amperes de capacitat per a 360 watts hora total. Si dividim 360 per 12 obtenim 30 km.

GIANT PRIME E+1 GTS

CUBE CROSS HYBRID SL ALLROAD 500


ORTLER MUNICH - BICICLETAS ELÉCTRICAS DE TREKKING - NEGRO MATE (2017)

Llibre

  • Els llibres bons són els que ens ajuden a pensar, els que ens diuen què hem de pensar aporten poc (en aquest cas poden generar falses expectatives).
  • Els llibres no es poden jutjar per les seves tapes, en canvi els bars sí.
  • Els llibres transmeten malalties infeccioses, com la lectura (Josep Maria Espinàs).
  • En algun lloc d'un llibre hi ha una frase que ens espera per donar un sentit a l'existència (Miguel de Cervantes Saavedra).
  • Hi ha llibres que són a la literatura el mateix que els xiclets a la gastronomia.
  • Llibre tancat, mestre callat (per molts llibres que tinguem, si no tenim voluntat de llegir...).
  • Llibres, camins i dies porten saviesa.
  • L'únic defecte dels llibres bons és que gairebé sempre donen origen a una munió de llibres dolents (George Christoph Lichtenberg).
  • Mentre vivim, tot i no ser conscients, tots anem escrivint el nostre llibre (Pensa, és gratis, de Joaquín Lorente).
  • M'agraden els llibres que em revelen coses que sabia que no sabia que sabia.
  • No hi ha cap llibre dolent que no tingui alguna cosa bona.
  • No n'hi ha, de llibres dolents, tot depèn de les ulleres amb què vulguem lle­gir-los (Xevi Sala).
  • No pots jutjar un llibre per la portada, si pels primers capítols i sobretot de l'últim (Blacklist).
  • No s'ha de pensar en quant costa un llibre sinó en quant costaria no haver-lo llegit (Jim Rohn, 'Dotze Pilars'). *
  • On es cremen llibres s'acaba cremant també persones (Heinrich Heine).
  • Per viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre (Emily Dickinson).
  • Quan necessito llegir un llibre, l'escric (Benjamin Disraeli).
  • Si no s'obren els llibres, llavors passa el que passa.
  • Tots els personatges te'ls estimes, perquè tu, l'autor, ets, en certa manera, tots els personatges (Jaume Cabré).
  • Un llibre és el millor amic del savi.
  • Un llibre és un feix d'arbres morts.