22 de desembre de 2018

Teoria de la relativitat

El 22 de desembre de l'any 1915, Albert Einstein (1879-1955) va publicar la seva teoria general de la relativitat. Aquest geni va deixar dit "Si la meva teoria de la relativitat es demostra amb èxit, Alemanya em declararà alemany i França ciutadà del món; si la meva teoria resulta falsa, França em declararà alemany i Alemanya dirà que sóc jueu". Però no va esperar a veure el resultat perquè per aquella època pintaven bastos i finalment va decidir nacionalitzar-se suís i nord-americà, llocs per on podia passejar tranquil·lament pel carrer.

28 de novembre de 2018

Psicologies

  1. Adaptació hedònica
  2. Anàlisi de l'angoixa
  3. Aprenem 10 coses dels gats
  4. Arrels i valors *
  5. Càlcul erroni de l'error
  6. Canvia el món interior
  7. Canviar la realitat *
  8. Carpe Diem segons un poeta mort *
  9. Com combatre la negativitat
  10. Com mantenir el sentit comú
  11. Com reduir el dolor causat per una pèrdua
  12. Concepte de dissociació
  13. Concepte FOMO *
  14. Condicionament instrumental
  15. Cultura de l'esforç
  16. De fet, tots som uns campions!
  17. De la indignació a la indiferència
  18. Dependència emocional
  19. Diferència entre tímid i introvertit
  20. Discapacitat social *
  21. Discurs d'acomiadament del president de Coca Cola
  22. Dissonància cognitiva
  23. Efecte Dunning-Kruger *
  24. El cercle d'influència
  25. El mirall social *
  26. El patiment és innecessari
  27. El per què de la crisi dels 40
  28. El PEA
  29. El present és l'enemic de l'ego
  30. Els 9 enneatipus de la personalitat
  31. En la pròpia pregunta està la resposta
  32. Enfadat amb algú? *
  33. Esperar és de perdedors
  34. Estar sonat
  35. Evitar que la nostra ment sigui la galleda d'escombraries de ningú
  36. Experiència vital molt forta
  37. Experiment de les 5 mones i els plàtans
  38. Experiment per disminuir l'ego
  39. Falsa equidistància
  40. Feliç o desgraciat
  41. Fer crides absurdes a l'optimisme
  42. Ferida narcisista
  43. Gent reactiva Vs gent proactiva
  44. Hemisferis del cervell
  45. Incertesa *
  46. Insatisfacció crònica
  47. Intel·ligència emocional
  48. Intento que cada dia sigui una petita vida en 24 hores *
  49. La felicitat no existeix *
  50. La frustració genera estrès
  51. La ment no entén la negació
  52. La navalla d'Ockham
  53. La negativitat *
  54. La negativitat és antinatural
  55. La persona més important som nosaltres mateixos
  56. La personalitat *
  57. La preocupació
  58. La realitat és polièdrica *
  59. Les tres opcions davant d'una emoció
  60. L'alfabet emocional Sard
  61. L'ego no soc jo
  62. L'èxit no és un fi
  63. L'impacte de Tunguska
  64. L'inconscient
  65. L'olla exprés
  66. L'oportunitat és ara i aquí
  67. La vida és com un moble d'Ikea 
  68. La vida és com un pal de galliner *
  69. La vida és una claveguera plena de cucs llefiscosos trossejats
  70. Les deu habilitats per la vida de la OMS
  71. Les llàgrimes
  72. Llei de la causa-efecte
  73. Llei de l'espiritualitat
  74. Llei del mirall
  75. Mètode de respiració 7-7-7
  76. Neuroticisme
  77. No estar trist
  78. Per a què ens passen les coses
  79. Per què estem tristos
  80. Per ser feliç hem d'acceptar la tristesa
  81. Preocupació o ocupació
  82. Primer salt en paracaigudes
  83. Principi Kiss *
  84. Procés evolutiu de la ment
  85. Quan es tanca una porta...
  86. Què tal estàs?
  87. Satisfacció vicària *
  88. Segueix el teu cor i intuïció
  89. Ser normal
  90. Ser optimista o pessimista
  91. Si et donen llimona
  92. Si sentim molt pensem poc
  93. Sistema reticular activador (SRA)
  94. Somiatruites
  95. Tantra Totem
  96. Tenir la bioquímica alegre
  97. Tenir una vida equilibrada
  98. Teràpia cognitiva conductual
  99. Teràpia Gestalt
  100. Tot és perfecte i necessari *
  101. Visió pessimista o optimista *

4 de novembre de 2018

Efecte d'ancoratge

En ciències del comportament, es tracta d'un biaix cognitiu que porta els individus a utilitzar la primera peça d'informació disponible com a punt de referència per al que se li presenta a continuació, independentment de si el primer és un punt de referència útil o raonable. Per exemple, en una negociació sobre el preu d'un determinat producte, si la primera xifra és molt elevada, els preus posteriors que la rebaixen li poden semblar barats al comprador, fins i tot si no ho són. És una vella tècnica en el regateig dels mercats de carrer.
El efecte ancoratge es basa doncs en el valor de les primeres impressions i en la comparació d’elements que en principi són similars: el nostre cervell li dóna més pes a la primera informació rebuda a l’hora de prendre una decisió.

Dilema de Brabeck

Peter Brabeck, antic dirigent de Nestlé, va tenir el següent problema:
-- Si pagava un preu just als camperols etíops pel seu cafè, resulta que tenia un problema al consell d'administració de la seva empresa perquè els accionistes li demanarien comptes per no guanyar tants diners com podrien guanyar, a més d'afavorir la competència. Els accionistes, molt lluny dels camps dels camperols, no en sabien res, dels camperols etíops. Només hi entenien de números. Però si les collites no es pagaven suficientment, els camperols es morien de gana
El dilema era, ¿guanyar diners al preu que sigui? 

27 d’octubre de 2018

Caos o pactes

La cultura d'una organització parteix d'unes normes formals i informals, regles de joc o aliances que estableixen els seus individus amb l'objectiu d'aconseguir compromís i responsabilitat envers l'organització. És evident que el caos no és el millor camí. En aquest cas, per aconseguir aquesta corresponsabilitat, les aliances establertes han de ser bones per a un mateix, per a l'equip i per a l'organització.
Pel que fa a les normes informals, aquestes s'han d'anar pactant constantment de tal manera que tothom es fa corresponsable dels pactes. En el moment que algú no els compleix perquè no hi està d'acord, una de les sortides és pactar noves regles de joc.
Quan un nou cap arriba a un nou destí i no encaixa amb les seves normes, o bé canvia aquestes normes o bé el cap haurà de marxar. Però per tal de canviar les regles de joc cal ser prudents i tenir una bona dosi de preparació, curiositat i humilitat, en cas contrari el sistema t'acaba expulsant: “si el nou cap entra com un coet, acostuma a sortir pel mateix lloc també com un coet”. Les normes informals del grup també expliquen per què algú no encaixa en un determinat destí i en en canvi en un altre sí.


12 d’octubre de 2018

El Codi d’Hammurabi

Al llarg del seu regnat, el monarca babilònic Hammurabi (1792-1750 a.C.) va realitzar una compilació de les lleis (tot i que seria més correcte parlar de sentències) que ell mateix havia dictat, creant el primer corpus legislatiu de la història que ha arribat complet fins els nostres dies. Gravat en una estela de diorita d’uns tres metres d’alçada i escrit en lletra cuneïforme acàdia, la seva finalitat era que els súbdits no poguessin excusar-se en el desconeixement davant d’una hipotètica sanció.

Més enllà de la seva condició jurídica, el Codi d’Hammurabi és un document excepcional per a conèixer la vida i la societat de l’època antiga en incloure disposicions legals sobre àmbits com el comerç, el pagament d’impostos, el matrimoni, el divorci, el robatori, l’esclavitud o els deutes. Per exemple, es descriuen tres tipus de castes de súbdits: els homes lliures, els semilliures i els esclaus, i les sentències s’ajustarien a la condició social i jurídica pròpia de cada casta.

El Codi recorre freqüentment a l’anomenada llei del talió. És a dir, es concebia la justícia com una forma de revenja en la qual es castigava el culpable amb una pena similar al delicte realitzat. És el famós “ull per ull”:

En la part superior de l’estela s’hi representa el déu Xamaix (Shamash, divinitat relacionada amb la justícia i els oracles) entregant les lleis a Hammurabi. A continuació trobem les 282 sentències judicials repartides en un cos de text cuneïforme que recorre les quatre cares. A més, la compilació està precedida per un pròleg que lloa el paper pacificador de Hammurabi i acaba amb un epíleg poètic al voltant de les virtuts del sobirà.


Font: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2013/02/19/el-codi-d%E2%80%99hammurabi/

9 d’octubre de 2018

Vestimenta

  • Mal vestit com el drapaire de l'Oliver Twist.
  • Mudat com un margalló.
  • Portar aixecat el coll de la camisa hauria d'estar recollit en el codi penal (xaró).

Geni

  • El mal geni és el que ens porta embolics. L'orgull és el que ens hi manté.
  • La genialitat col·lectiva és una matèria més delicada que la individual: sempre és més difícil incubar un ou magnífic entre moltes gallines. [Pensa, és gratis, de Joaquín Lorente]
  • Soc alcohòlic. Soc drogoaddicte. Soc homosexual. Soc un geni. [Truman Capote]
  • Tots som genis, però si es jutja a un peix per la seva habilitat per trepar arbres, viurà tota la seva vida creient que és un inútil (Albert Einstein).

16 de setembre de 2018

Generació

  • Cada generació es creu més llesta que l'anterior.
  • La generació de les pantalles tàctils.
  • La generació del “nen, quin iogurt vols?
  • Una generació planta un arbre. L’altra en rep l’ombra.

9 de setembre de 2018

Insignificant / Trivial

  • Brams d'ase no arriben al cel.
  • El més important és el que hi ha a dins (Jack l'esbudellador).
  • Passar-se pel folre, les manilles i els puntals.
  • Per molt que bufi el vent, no s'apaguen les estrelles.
  • Tantsemenfotisme
  • Tempesta en un got d'aigua.
  • Torticoli selectiva.

2 de setembre de 2018

Marxar

  • Anar a escampar la boira.
  • Girar cua (marxar en direcció contrària).
  • Sigues el primer a arribar i l’últim a marxar (Ryszard Kapuściński).
  • Tocar el dos (anar-se'n).

1 de setembre de 2018

26 d’agost de 2018

Professions

  • El forner i el ferrer, mal estiu i bon hivern té.
  • L'arquitecte no ha de construir el mur, sinó comprovar que puja recte. 

18 d’agost de 2018

Anècdota de Sòcrates sobre l'educació

Un dia, un ric d'Atenes li va encarregar a Sòcrates l'educació del seu fill.
El filòsof li va demanar cinc-cents dracmes en concepte d'honoraris, però l'home li va semblar un preu excessiu.
Llavors el ric li diu:
-- Per aquest diner puc comprar-me un burro.
I Sòcrates respon:
-- Té raó. Li aconsello que el compri i així en tindrà dos.

15 d’agost de 2018

Faula del porc espí

En un dels dies més freds d'un hivern gèlid, un grup de porcs espins es va refugiar en un cau. Volent aprofitar l'escalfor dels seus cossos, es van arreplegar tan precipitadament que es van clavar les seves pues afilades. Van separar-se astorats, planyent-se del mal que havien trobat en la seva recerca del bé comú. Però una vegada separats, la tremolor els anava acostant prudentment els uns als altres fins que van aprendre a dominar la proximitat justa, amb què gaudien d'una escalfor respectuosa amb la privacitat de cadascú. 
Arthur Schopenhauer

10 d’agost de 2018

Llàgrimes de Sant Llorenç

Cada any, entre el 8 al 14 d'agost té lloc la pluja de meteors anomenats Perseids, també coneguda com les llàgrimes de Sant Llorenç (el sant es celebra el 10 d'agost).

Segons la mitologia grega, Perseu (fill de Zeus), estava enamorat de la nimfa Dànae. Per poder entrar a la seva habitació i engendrar-li un fill, el déu va escollir la forma de pluja daurada (no té res a veure amb la parafília).

Segons la mitologia cristiana, les estrelles fugaces són les llàgrimes de Sant Llorenç que recorden el seu patiment pel fet de ser cremat com un xai en una graella a la foguera a Roma i que, en ple martiri, va exclamar: "gireu-me, que per aquest costat ja estic fet".

I segons la ciència, la pluja de meteors ve provocada per la cua de pols còsmica del cometa Swift-Tuttle que dona una volta al Sol cada 135 anys però que cada any la Terra travessa la seva cua i en fer-ho, les partícules de pols i sorra travessen l'atmosfera terrestre i degut a la gran velocitat poden produir impressionants traces de llum quan arriben als 100 Km de la superfície terrestre.

Crec que la tercera versió s'acosta més a la realitat.

9 d’agost de 2018

Lider informal i tòxic

El lider informal no té per què ser dolent. Fins i tot pot  tractar-se d'una figura aprofitable pel comandament formal sempre que sigui conscient del següent: que el líder informal no té tota la informació, que gestiona les relacions dels companys perquè té més temps per fer-ho i que només parla d'expectatives, no d'objectius.
Una eina per “combatre” els líders informals és la informació fiable que ens dona la perspectiva adequada. Pel que fa a les expectatives, serà el temps qui s'encarregarà de diluir-les. 
Una altra eina és tenir “receptors”, persones de confiança que t'avisin oportunament dels moviments d'aquests líders informals.
El líder tòxic apareix quan aquest no té una resposta a les seves peticions ni tampoc informació de la negativa a les seves necessitats.

Terrorisme

  • L'assassinat aleatori de persones innocents impulsat per l'esperança de produir un temor generalitzat (Michael Walzer).
  • Els terroristes se senten cridats pel que anomena "la cultura de la mort" i la descriu com el moment en què l'islamisme s'apodera de l'islam i mata la cultura i la civilització (Ramin Jahanbegloo, filòsof iranià).
  • Una petita moneda dins d'una gran gerra buida fa molt de soroll.



29 de juliol de 2018

Cap i Líder

No fa gaire vaig sentir un comentari que em va sorprendre i alhora em va alleujar. És el següent:
Tothom pot ser un líder en un moment determinat, 
o dit d'una altra manera, que no cal ser-ho les 24h". 
Sempre havia cregut que un líder havia de ser-ho sempre, cosa que sovint m'ha portat algunes contradiccions. El fet d'ocupar un càrrec (el que sigui) o simplement per ser el germà gran, no per això has de tenir cap obligació ètica de demostrar res a ningú. L'absurda idea -conscient o inconscient- d'intentar no decebre ningú és un llast que no té cap sentit. Tots som humans i com a humans que som, som imperfectes. Com qualsevol líder. 
A la pregunta, “¿qui és un líder?”, la resposta simple podria ser “un líder és aquell que té seguidors”. Per Internet corre el vídeo "el chico bailarín" que mostra com un noi comença a ballar, sembla un boig perquè està sol però a poc a poc es van afegint seguidors fins que els bojos són ja una massa de gent. És obvi que un líder ha de ser valent per aixecar-se i semblar ridícul, però la clau és que sigui fàcil de seguir. El primer seguidor és essencial perquè transforma el boig en un líder i encén la flama perquè s'hi sumi el segon seguidor i d'aquí l'impuls fins a la multitud.
Les claus del bon líder és tenir consciència de ser-ho (les emocions personals), de posar nom a les coses (tenir-ho clar), de compartir-ho i de mantenir-ho en el temps. 
Important recordar la fórmula magistral del coach Víctor Kruppes: 
V = (C + H) A
 [és a dir, el valor de les persones és igual a la suma de coneixements més les habilitats o experiències multiplicat per l’actitud]
Els coneixements (què saps fer) i les habilitats (l'experiència o com ho fas) són importants però l'actitud és primordial. És evident que sense coneixements ni experiència no anem enlloc (recordem allò de “no hi ha res pitjor que un inútil motivat”), però amb una actitud positiva les portes se t'obren per tot arreu. Al final, la gent no et recorda pel que saps fer sinó pel tracte que li vas donar.

27 de juliol de 2018

Persones i Relacions

En tot grup tothom fa una funció. I per a un cap desgasta menys centrar-se en les relacions que no pas en les persones, perquè cada persona és un món i és impossible arribar a conèixer mínimament tota la gent que depèn de nosaltres. En canvi, si que tenim l'opció d'establir unes relacions correctes amb tothom.
Aquest concepte ens és útil a l'hora de tractar l'anomenada gent tòxica que ens trobem amb més o menys intensitat en qualsevol grup. Si considerem (més o menys) l'existència d'un 10% de gent tòxica, un 30% de gent motivada i un 60% de gent grisa que va a remolc en funció de qui tingui al costat, la millor estratègia és invertir el temps amb aquest 60%. La resposta és perquè ningú vol estar sol en una organització i un tòxic tampoc, motiu pel qual no li surt a compte continuar per aquell camí. I per motivar la gent, no hi ha res millor que conèixer les persones, les seves aficions, preocupacions, etc.

24 de juliol de 2018

Expectatives i Objectius

Les expectatives depenen dels altres, en canvi els objectius depenen només de nosaltres. Per tant, parlar d'expectatives és el millor camí de la frustració, és allò conegut de “vendre motos” o “vendre fum” i ja sabem com acostuma a acabar. El pas del temps s'encarrega de demostrar que la majoria d'expectatives només eren això.
Per evitar frustracions a les persones que depenen de nosaltres no ens queda més remei que tocar de peus a terra amb la feina ben feta, ser clars i en definitiva ser sincers i honestos. Qualsevol organització es construeix coneixent les necessitats de la seva gent (cada persona és un món), no generant falses expectatives.

20 de juliol de 2018

Experiment de la sala d'espera

El conformisme social és una actitud que fa que els seus membres segueixin unes rutines o exigències per por o inseguretat a perdre el lloc social que ocupa algú.
El vídeo és potser exagerat però cadascú trobarà exemples viscuts més reals.

18 de juliol de 2018

Experiment de les 5 mones i els plàtans

Ens ajuda a entendre com neixen els nostres paradigmes o regles que ens condicionen la nostra llibertat, sovint sense saber ben bé per què.


13 de juliol de 2018

Història de l'onada

Una vegada, una petita onada avançava alegrement per l'oceà gaudint del vent i de l'aire fresc fins que descobreix que les onades que van al seu davant s'estavellen contra la platja.
-- Déu meu, és terrible! -diu l'onada-. Mira què em passarà!
Aleshores ve una altra onada. Veu la primera onada amb aire sorrut i li pregunta:
-- ¿Per què estàs tan trista?
La primera onada diu:
-- Però ¿què no ho veus? Ens estavellarem totes! ¿No és terrible?
La segona onada respon:
No, ets tu, qui no ha entès res.A més d'una onada, ets part de l'oceà!


Font. Llibre "Els dimarts amb Morrie" de Mitch Albom.

29 de juny de 2018

Fatalisme

El fatalisme és la creença en el determinisme dels esdeveniments, dirigits per causes independents de la voluntat humana. Tot el contrari del lliure albir.
La doctrina fatalista per excel·lència és l'estoïcisme quan afirma que el destí no és altra cosa que la cadena causal dels esdeveniments. Una immoralitat. Podríem reduir a l'absurd aquesta negació de la responsabilitat humana de la següent manera: un assassí podria al·legar la boutade de que el verdader culpable ha estat Déu i el destí.
No obstant, Ciceró va aclarir que encara que l'ésser humà no pot modificar el curs dels esdeveniments que li afecten, sí que té la llibertat en la manera com reacciona i els acull.

17 de juny de 2018

Únic

  • Cadascú de nosaltres és únic, però som part d'un tot (tots hi estem connectats).
  • Ets únic i potencialment extraordinari. Mai ha hagut, i mai existirà algú que sigui igual a tu: sigues tu mateix. Tots els altres ja estan assignats. [Controla el teu temps, controla la teva vida, Brian Tracy]

12 de juny de 2018

Qüestionar

  • Les coses deixen de ser el que eren un cop les posem en dubte (Nemrod Carrasco).
  • Què n'és d'interessant qüestionar-ho absolutament tot!
  • Sempre hi ha algú disposat a qüestionar la lògica.
  • Una vida sense examen és una vida que no val la pena viure-la (Sòcrates).
  • Vivim en les nostres creences (José Ortega y Gasset. No ens qüestionem les coses que donem per sabudes).

9 de juny de 2018

El Cercle de l'Or del Lideratge

La manera habitual de comunicar que té qualsevol empresa és fer-ho de fora cap en dins, és a dir
  1. Del QUÈ centrat en els resultats
  2. Al COM ho fem
  3. I finalment el PER QUÈ fem el que fem, el nostre propòsit o missió
En canvi, els líders inspiradors amb grans dots de convenciment utilitzen el camí invers, és a dir la comunicació es fa de dins cap enfora.


Per entendre-ho millor, mira el següent vídeo de Simon Sinek:


29 de maig de 2018

Teoria "broken windows"

Experiment de psicologia social de la Universitat de Stanford (EEUU) l'any 1969 consistent en deixar dos cotxes idèntics abandonats al carrer, un al Bronx i l'altra a la part alta de Nova York. Es va comprovar que el del Bronx va començar a ser depredat en poques hores i el de la part alta ningú el va tocar. Posteriorment, el de la part alta però, se li va trencar un vidre i el resultat va ser inesperat: li va passar un procés similar que en el Bronx. Posteriorment, la teoria es va aplicar als vuitanta en el metro de Nova York: es van combatre les petites infraccions (graffitis, coses trencades, poca puntualitat, borratxos... ). Finalment l'any 1994, l'alcalde Rudolph Giuliani, basat en aquesta teoria, va impulsar la política de "tolerància zero" en què l'estratègia consistia a crear comunitats netes i ordenades, sense permetre transgressions a la llei i a les normes de convivència urbana. El resultat va ser una baixada dels índex criminals.

28 de maig de 2018

Diferència entre judici analític i judici sintètic

Per a Kant, "pensar" és "jutjar", en aquest sentit, un judici és un subjecte unit a un predicat. Per exemple, "La mar és blava" seria un judici analític perquè el predicat no està en contradicció amb el subjecte. 
En canvi, si diem "Totes les coses pesen", seria un judici sintètic, no comprovat, ja que a través del subjecte no es pot deduir el predicat. 
Conclusió: és evident que els judicis sintètics són els que fan avançar el coneixement.

27 de maig de 2018

Estratègia Serengueti

Les zebres ho tenen magre a la sabana africana. La varietat de depredadors és tan bèstia que el millor que poden fer és formar un tumult: el seu pijama de ratlles confon els atacants, que no saben contra quants animals s'enfronten i acaben optant per altres preses més assequibles. Les lleones poden intentar separar un individu del ramat. Aleshores la seva conversió en aliment és molt més segura.
[Michael Mann]

19 de maig de 2018

Carícia / Moixaina

  • Com l'aventura i l'enigma, la carícia comença abans de convertir-se en carícia (Mario Benedetti).

Síndrome del narcís ferit

En el col·lectiu d'intel·lectuals, gent reconeguda en algun àmbit, és habitual que es considerin amb mèrits suficients per emetre les seves opinions contundents sobre l'actualitat, encara que tinguin un escàs coneixement. Són gent especialista en la crítica despietada per dues raons, pura vanitat i un enorme ressentiment, pel fet de sentir-se més intel·ligents que la resta de mortals i conseqüentment no ser prou reconeguts.
Aquests "narcisos ferits" busquen en la rotunditat de les desqualificacions l'aplaudiment popular que no troben en els seus escrits més seriosos. Tant a Espanya com a Catalunya, d'exemples en tenim un munt!

9 de maig de 2018

El gos de Pavlov

Ivan Pavlov és conegut per l'experiment -una mica cruel- que va fer amb gossos per demostrar l'existència i funcionament del reflex condicionat, entenent aquest com aquella activitat que s’activa mitjançant algun determinat estímul repetitiu.

En un principi, l'experiment consistia a fer sonar una campana abans d'alimentar-los, de tal manera que els gossos associaven el son de la campana amb el fet de menjar. Una vegada establert el patró, va comprovar que quan sonava la campana, els gossos començaven a salivar.

La crueltat de l’experiment estava en la segona part de l’experiment: per tal de tenir una observació immediata dels sucs gàstrics secretats, Pavlov va tenir la idea d’obrir dos petits orificis en la zona abdominal dels gossos. D’aquesta manera va poder demostrar que cada vegada que tocava la campana (estímul auditiu) s’activava el sistema digestiu dels gossos, sense necessitat de presentar-los l’aliment.

Finalment, l'última part de l'experiment consistia a tallar les connexions entre el sistema nerviós i gàstric, de tal manera que en sonar la campana, ja no secretaven sucs estomacals, cosa que demostrava que aquesta acció estava lligada a l'aspecte psicològic controlant l'aspecte biològic.

Quedava demostrat que és possible modificar el comportament d’un ésser viu mitjançant la relació estímul-comportament, molt útil en el tractament de determinades malalties del sistema nerviós com les fòbies, les depressions greus, les psicosis i els desordres per estrès post-traumàtic.

3 de maig de 2018

Síndrome de la trucada imaginària

És aquella ansietat que es dona quan creus que el mòbil que tens a la teva butxaca ha sonat o vibrat i el mires per veure si tens algun missatge o trucada. I comproves que no, que ho has imaginat o pitjor encara, com si haguessis tingut una al·lucinació. I penses, ¡juraria que he notat una vibració!
Per què passa? Doncs perquè fem tant d'ús del mòbil que el nostre cervell associa directament al mòbil qualsevol impuls que rep.
A qui no li ha passat?

2 de maig de 2018

Beneficis de caminar o córrer

Caminar o córrer té un doble avantatge:
  1. físic, ja que de seguida et trobes millor que una persona sedentària, 
  2. i mental, perquè endreces el pensament si et sents bé. 
És a més l'esport més fàcil: el fas en qualsevol lloc, horari i a qualsevol edat.

Història de Mark Twain

L'he trobada en un text de Josep M. Espinàs que parlava de la corrupció i diu així:S'explica que un dia va tenir la idea estrafolària d'enviar una carta a les dotze personalitats més importants d'una petita població dels EEUU. La idea era estrafolària perquè totes dotze cartes eren iguals i només deien això: "Fugiu. S'ha descobert tot". Diuen que, abans d'una hora, les dotze personalitats havien abandonat el poble.


30 d’abril de 2018

Tendresa

  • La tendresa és el repòs de la passió (Joseph Joubert).
  • Tant en l'art com en l'amor, és la tendresa allò que dona la força (Oscar Wilde).

29 d’abril de 2018

Anècdota de la creativitat d'Spielberg

Un alumne d'una escola de cinema li va preguntar a Steven Spielberg per les claus de la creativitat. Spielberg li va respondre immediatament:
-- “El que cal és conèixer l'ofici. I treballar molt. Preocupa't per fer bé la feina i deixa els judicis sobre la teva creativitat en mans dels altres”.



Font: http://www.ara.cat/suplements/criatures/Mestre_0_1286871315.html

Conte de l'arquer i la Lluna

"Un arquer volia caçar la Lluna. 
Nit rere nit, sense descans, llançava les seves fletxes cap a l'astre. 
Els veïns van començar a riurse-se'n. 
Immutable, va continuar llançant les seves fletxes. 
Mai no va arribar a la Lluna, però va esdevenir el millor arquer del món."
Alejandro Jodorowsky

25 d’abril de 2018

Efecte Pigmalió

Es tracta d'un principi de psicologia que fa referència a què les expectatives que tenim sobre els altres tendeixen a complir-se. Benjami Disraeli té una frase que ho deixa molt clar: "El millor regal que podem fer a una altra persona no és només compartir-hi les nostres riqueses, sinó revelar-li les seves pròpies".
Aquest efecte pren el nom de la llegenda a un tal Pigmalió, antic rei de Xipre i també aficionat a l'escultura. Segons el poeta romà Ovidi, narra en la seva obra Les Metamorfosis el mite de Pigmalió, l'escultor que fa modelar una estàtua inspirada en la bella Galatea, tant bonica que se'n va enamorar d'ella. Fins al punt que va demanar als déus que l'escultura cobrés vida per poder estimar-la com una dona real. I els déus el van complaure fent realitat el seu desig.
La moralina de tot plegat és si tu penses que algú et defraudarà, començarà a comportar-se amb desconfiança davant d'aquesta persona i és bastant probable que aquesta persona acabi distanciant-se de tu. I si, pel contrari, tu confies en algú i demostres la teva confiança al llarg del temps, probablement aquesta persona d'alguna forma correspondrà aquesta confiança. 



23 d’abril de 2018

El primer vídeo al Youtube

Va ser el 23 d'abril del 2005 amb el de nom "Me at the zoo" 
en què l'únic interès és la curiositat que desperten les novetats.


Metàfora de la pedra a la sabata

En el camí de la nostra existència, sovint se'ns fiquen pedres a les sabates que ens incomoden i dificulten la nostra caminada. Fins i tot ens poden arribar a lesionar. Quan això ens passa, el més normal és aturar-nos i treure'ns la pedreta de torn. Però moltes vegades preferim "encaixar-la" en algun raconet de la sabata abans d'aturar-nos.
El motiu d'aquest estrany comportament podria ser per la inèrcia, la pressa, la mandra o simplement pensar que d'aquí una estona arribaré al destí i ja me la trauré allà.
Tota una paradoxa el fet de preferir patir aquesta petita tortura, de la mateixa manera que de vegades carreguem a les nostres espatlles problemes que ens compliquen una existència lleugera, amable i en pau, abans de buscar-ne les solucions.


PD. Extreta del llibre "La bona vida" de l'Àlex Rovira. 

20 d’abril de 2018

Culpa / Remordiment

  • A vegades em sento malament per estar bé.
  • Alerta amb els que en cas de conflicte s'inventen la línia del mig i reparteixen les culpes igual entre l'agressor i la víctima.
  • Avui he fet una migdiada de dues hores i, com que en despertar-me encara no em sentia prou culpable, he dormit dues hores més.
  • Biaix per excés de culpa de manera no realista.
  • Carregar-li els neulers.
  • Dos elements han de ser eliminats d'una vegada per totes: la por al sofriment futur i el record de sofriments passats. El segon ja no m'afecta i el primer encara no m'afecta. [Sèneca]
  • El remordiment és un sentiment que és cosí germà de la pena.
  • Els humans no tenen cap remordiment de les coses que tenen costum de fer (Voltaire).
  • Els remordiments són com les males herbes que les arrenques una vegada i tornen a sortir. I les tornes a arrencar i tornen a treure el cap i, amb el temps, cada vegada el brot triga més a créixer i la mala herba surt més dèbil. [Dora Ortíz]
  • Encara que en alguns casos és bo fer el que està malament, això no ens treu ni la culpabilitat ni el penediment (Michel Walzer).
  • Entre tots la van matar i ella tota sola es va morir (quan un mal és produït per molts).
  • La culpa de la cara mai la té el mirall. *
  • La culpa és la falta més o menys greu que es comet de forma voluntària.
  • La culpa només produeix ira, una de les emocions més destructives (Invicto, Marcos Vázquez).
  • La intenció crea la culpabilitat i el delicte.
  • La paradoxa de l'autocàstig: sentir-se malament per sentir-se èticament bé.
  • L'elusió de responsabilitats és una temptació estructural de la humanitat: la culpa sempre és d'algú altre.
  • No ensopeguis amb alguna cosa que es troba darrere teu (Sèneca).
  • No puc culpar-te per ser qui ets, em culpo a mi per pensar que eres diferent.
  • Només els psicòpates no tenen remordiments (ho diuen els manuals de psiquiatria).
  • Presumpte culpable.
  • Quan la culpa és de tothom, no és de ningú (Concepción Arenal).
  • Qui estigui lliure de culpa, que llanci la primera pedra.
  • Quin sentit té portar sofriments del passat? Ser infeliç ara perquè vas ser infeliç abans? [Sèneca]
  • Si ets capaç de somriure quan tot va malament, és perquè ja has descobert a qui donar la culpa.

19 d’abril de 2018

La prova diabòlica

La prova diabòlica (probatio diabolica) és una expressió jurídica que descriu la pràctica d'exigir una prova impossible. En aquest cas, l'interpel·lat haurà de demostrar, per exemple, que una cosa no ha passat, la inexistència d'alguna cosa, o la seva pròpia innocència en un procés judicial, quan el correcte segons el Dret modern és que la càrrega de la prova correspon a qui afirma o manté alguna cosa, a qui acusa.
Per exemple, jo no puc demostrar que no he estat a Moscou o bé jo no puc demostrar que no he comès malversació de fons.


8 d’abril de 2018

Dissonància cognitiva

L'any 1957, el psicòleg Leon Festinger de la Universitat de Stanford, va publicar un dels documents més influents escrits mai sobre el comportament humà: la dissonància cognitiva. La teoria és senzilla, es basa en què tots tenim una sèrie de creences, idees i pensaments (cognicions), la majoria de les quals no estan relacionades unes amb les altres, i la dissonància cognitiva apareix quan apareixen cognicions contraposades o incompatibles sobre un mateix aspecte. Un conflicte que la ment no pot tolerar i que s'ha de solucionar canviant la cognició o el comportament perquè el cervell recuperi l'equilibri.

Festinger va posar l'exemple del tabac. El fumador experimenta dissonància cognitiva quan sent a dir que el tabac és dolent per a la salut. La solució és deixar de fumar, però com el comportament és difícil de canviar, opta per canviar la idea sobre el tabac per reduir l'estrès produïda per la dissonància. En aquest cas, en centra en la part positiva del tabac per a la salut com ara la reducció de l'estrès o la pèrdua de pes: "si deixo de fumar, m'engreixaré i això també és dolent per a la salut" o bé pot comparar els perills del tabac amb altres riscos com el de patir un accident de cotxe "i la gent agafa el cotxe tots els dies". Gràcies a aquest tipus de raonament, la gent pot fer que el seu comportament sigui coherent amb les seves creences, reduint així la dissonància cognitiva.

Una de les primeres dissonàncies cognitives que vaig tenir i recordi va ser amb l'atemptat de Carrero Blanco. Tenia 11 anys i vaig viure una contradicció: em vaig alegrar perquè era el cap de les forces armades i mà dreta del dictador Franco, però al mateix temps matar no estava bé. Vaig solucionar el remordiment repensant que Franco havia provocat moltes més morts i per tant l'acció estava més que justificada. Era un nen però ja era conscient que vivia en una dictadura.

2 d’abril de 2018

Síndrome d'Estocolm

Estat psicològic en què la víctima d'un segrest o la persona retinguda contra la seva pròpia voluntat, desenvolupa una relació de complicitat amb el seu segrestador. A vegades, els ostatges poden acabar ajudant els captors a aconseguir els seus fins o bé a evadir la policia.

El segrestat crea un lligam amb el segrestador com a mecanisme de defensa que el permeti simpatitzar amb el seu raptor i acceptar la situació traumàtica amb més facilitat. 
Les víctimes de segrestos tenen quatre trets en comú:
  1. Han estat amenaçades de manera directa.
  2. Les han mantingut aïllades.
  3. Han tingut una oportunitat d'escapar durant el captiveri, però no l'han aprofitat.
  4. Han mostrat compassió pels seus raptors després de l'alliberament.