31 de gener de 2018

Com enfilar una agulla

Un imatge val més que mil paraules

La síndrome de Procust

La síndrome de Procust o el  menyspreu a qui sobresurt. La pateixen aquells que no dubten en tallar el cap o els peus de qui sobresurt. Parlant clar, es tracta de l'enveja de tota la vida, la incapacitat per reconèixer que les idees dels altres són millors, la por a ser superat professionalment o personalment pels altres...
Aquest sentiment negatiu ens pot portar a prendre males decisions amb tal d'evitar que ens deixin en evidència a nivell personal i que pot afectar en qualsevol organització o societat.
El mite neix de la mitologia grega. Procust era un home que tenia una taverna en un turó d'Àtica (Grècia), on oferia posada al viatger solitari, concretament l'invitava a jeure en un llit de ferro i quan aquest dormia, aprofitava per lligar-lo. Si la víctima era alta i el seu cos més llarg que el llit, llavors els serrava les parts del cos que sobresortien, com els peus o el cap. I si pel contrari, era de baixa estatura, li donava cops de martell per estirar-lo.
El significat metafòric d'aquest mite es dona quan algú vol que tot s'ajusti a allò que diu o pensa i que no tolera la diferència. En definitiva, que voldria tenir a tothom lligat en el llit de Procust i adaptar-lo a la força als seus pensaments.

30 de gener de 2018

Content però auto-enganyat?

Michael P. Lynch, professor de filosofia de la Universitat de Connecticut, ens planteja a la importància de la veritat en un interessant exercici:
"Suposem que tinc una màquina que et permet experimentar el que vulguis. Un cop a dins, flotant dins una cubeta, viuràs una realitat virtual dissenyada al teu gust, plena d’experiències d’amics entranyables, aventures meravelloses, un menjar espectacular, sexe del bo i converses profundes. Res d’això seria real, per descomptat, però ho semblaria. Podríem fins i tot fer que, un cop dins de la màquina, oblidessis completament que ets dins d’una màquina. T’hi ficaries? ¿I si et dic que un cop a dins no en podràs sortir mai?"
És una versió de Matrix en què Neo ha d'escollir una de les dues pastilles: amb una coneixerà la veritat, encara que sigui desagradable; amb l'altra continuarà vivint a Matrix, un agradable món de mentida. Ja sabem com acaba: es decideix per la pastilla de la veritat.
Jo tampoc m'hi ficaria dins de la màquina.


PD. L'exemple de Matrix forma part del argumentari habitual dels de Ciutadans fent veure que hi ha més de dos milions de catalans que vivim alienats com l'acudit aquell que va en direcció contrària i creu que són els altres que no van bé.

29 de gener de 2018

Tot canvia

Heràclit pensava que la natura canvia constantment, que s'ha de fer cas als sentits. Deia que "tot flueix", tot es mou contínuament i res és permanent, que el sol és nou cada dia. És per això que "no podem tocar dues vegades el mateix riu": quan toquem el riu per segona vegada, ja no és el mateix riu.
I no només la natura, sinó que tot canvia, també en el món de les amistats. Per cert, actualment estic fent alguns canvis a la meva vida i si fa temps que no tens noticies meves, és possible que tu en siguis un.

No hi ha res permanent excepte el canvi.

28 de gener de 2018

Paradoxa de l’acceptació

Només quan m'accepto tal com sóc, és llavors quan puc canviar (Carl Rogers).

Regla dels 5 segons

És aquell mite que assegura que si et cau un tros de pa al terra durant cinc o menys segons ens el mengem, però si fa més estona no, pensant que els microbis són més lents que nosaltres...

Història de "La camisa de l'home feliç" de Tolstoi

A les llunyanes terres del nord molt temps enrere vivia un Tsar que va caure greument malalt. Metges, mags i curanderos no li trobaven cap mal. Va ser un trobador que passejava pel regne qui li va diagnosticar la seva malaltia: “Aquest home no és feliç”. I també li va donar el remei: “Heu de trobar un home feliç i que es posi la seva camisa”. Un emissari reial recorre el món buscant l’home més feliç del món i finalment va descobrir que l'home feliç era tan pobre que no tenia ni camisa. (Això ens ho volen fer creure els reis, que no són pobres precisament).

27 de gener de 2018

Llei de l’espiritualitat

Allò que ha passat havia de passar
A l'Índia tenen present la llei de l'espiritualitat que ve a dir que "allò que succeeix és l'única cosa que podia haver succeït". Res, absolutament res del que ens passa a les nostres vides, podria haver estat d'una altra manera. Ni tan sols el detall més insignificant. 
No existeix allò de "si hagués passat tal cosa... hagués pogut fer..." No. El que ha passat ha estat l'única cosa que ha pogut passar. I és així per aprendre la lliçó i poder continuar endavant.
Així doncs, totes i cadascuna de les situacions que ens trobem a la vida, són perfectes, encara que ens resistim a acceptar-ho.

Anècdota del polític populista

El personatge polític de torn que s'enfila a una caixa de sifons i proclama:
-- “Us construiré un pont per poder creuar el riu”. 
I quan li deien “És que no tenim riu”, la resposta era: 
-- “Doncs us construiré un riu”.

Productivitat

  • El tòpic que l’economia no és una ciència exacta és fàcilment il·lustrable a través del concepte productivitat.
  • En tot equip, el 10% dels participants fan el 30% de les coses. Si s'augmenta el nombre de participants, la productivitat disminueix.
  • Fem molt i aconseguim poc.
  • La productivitat consisteix a fer més coses treballant menys.
  • Si vols canviar el món, comença per fer-te el llit. [Així ho sosté Charles Duhigg, reporter de ' The New York Times' i autor d'' El poder de l'hàbit', que assegura que fer el llit aporta sensació de benestar i, fins i tot, t'ajuda a no ser malgastador, ja que un hàbit porta a un altre. "Està relacionat amb una productivitat més elevada. No és que dinar en família o tenir el llit ben fet et faci reduir despeses, però d'alguna manera aquests primers canvis poden ser el principi d'una cadena de canvis que generi altres bons hàbits"]
  • Una dona té un fill en nou mesos, però nou dones no pot tenir un fill en un mes. [La Llei de Brooks és un principi utilitzat en el desenvolupament de programari que afirma que "afegir més efectius a un projecte de programari en retard, el retardarà més.1 Va enunciat per Fred Brooks en el seu treball de 1975 The Mythical Man-Month. El corol · lari de la llei de Brooks és que quan s'incorpora una persona en un projecte, aquest s'alenteix en lloc d'accelerar. Brooks també va afirmar que "Una dona té un fill en nou mesos, però nou dones no pot tenir un fill en un mes"]
  • Una persona ocupada no és necessàriament una persona productiva.

24 de gener de 2018

Fingir

  • Quan no les pot haver diu que són verdes.

Castella

  • Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora (Antonio Machado).
  • De ponent, ni vent ni gent.
  • Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança.

17 de gener de 2018

Bé / Mal / Maldat

  • A grans mals, grans remeis (Hipòcrates).
  • Amb la justificació del mal menor s'han fet els mals majors (Raimon Panikkar).
  • Anar com l'anell al dit.
  • Anar el carro pel pedregar / Fer anar el carro pel pedregar.
  • Amb la justificació del mal menor s'han fet els mals majors (Raimon Panikkar).
  • Del mal que fan els llops, molt se n'alegren els corbs (vol dir que les calamitats són profitoses als dolents).
  • D'un gran mal en surt un gran bé.
  • El bé públic està format per un gran nombre de mals particulars (Anatole France)
  • El mal que fem és sempre més trist que el mal que ens fan (Jacinto Benavente).
  • El mal ve a bótes i se’n va a gotes.
  • El principi del mal menor és el principi de la desesperació. La majoria de vegades no fa més que allargar les coses fins que s’imposa el mal major. [Erich Fromm]
  • El que està bé, està bé, i el que està malament, està malament; no hi ha excepcions.
  • Els mals sempre vénen d'Almansa.
  • En el dilema d'haver d'elegir un mal, vaig elegir el més petit (Demòcrit d’Abdera).
  • Entre dos mals trieu el més petit (Tomàs de Kempis).
  • Entre el foc i les brases.
  • Es disculpa a l'ignorant, però es perdona al malvat (Jankélévich).
  • Fem-ho bé, que de malament ja hi surt.
  • Heu de tornar bé per mal (Ponç Pons).
  • La justa indignació contra el mal és una forma d'ira i odi.
  • L'error es disculpa, la maldat es perdona. *
  • L'única cosa que és necessària per a què el mal triomfi en el món és que els homes de bé no facin res (Edmund Burke, una frase que es pot llegir en la bibliotèca del Trinity College de Dublín).
  • No fer el bé és un mal molt gran (Jean-Jacques Rousseau).
  • No hi ha cap mal que duri cent anys, ni cos que no el pugui resistir.
  • Només el bé és una finalitat en si mateixa (Simone Weil).
  • Qui fa el mal és perquè ignora el bé (Sòcrates).
   
D'un gran mal en surt un gran bé.
Un mal dia

15 de gener de 2018

Ningú / Tothom

  • Ectoplasma del present, condensació de l'espai-temps.
  • El planeta està habitat per uns 7.300 milions d'éssers humans i la nostra existència representa el 0,00000000013% del total.
  • El que és comú no és de ningú.
  • És com una closca buida.
  • Fins i tot l'onada més alta no pot evitar morir a la sorra.
  • La grandesa d'un home està en saber reconèixer la seva pròpia petitesa (Blaise Pascal).
  • La talla de les estàtues disminueix en allunyar-se d'elles; la dels homes, acostant-se (Alphonse Karr).
  • La vida gira al voltant del protagonista i no a l'inrevés (Jim Carrey en el Él Show de Truman).
  • L'alçada de l'ésser humà es mesura en metres perquè si es mesurés en quilòmetres resultaria depriment (Jaume Perich).
  • L'home no és res comparat amb l'infinit (Blaise Pascal).
  • No hi ha res més insignificant i orgullós que l'ésser humà (Michel de Montaigne).
  • No seràs ni el record d'un record.
  • No soc més que una minúscula peça dins de l'immens mosaic de la natura.
  • No som més que un número d'una placa rovellada.
  • No som res i lo poc que som ens ho volen fotre (Teatre de Guerrilla).
  • No som res més que pols d'estrelles (Carl Sagan).
  • O ens escalfem tots, o llancem l'estufa al carrer.
  • Quan veus la mort de prop te n'adones que només tens allò que pots salvar en un naufragi.
  • Qui no és ningú és igual que tothom (Alphonse Karr).
  • Ser un cartutx gastat.
  • Ser un vegetal sense potes.
  • Som només un sospir de l'univers.
  • Som un gra de sorra a la platja infinita del desgavell universal (Quim Monzo).
  • Som un holograma.
  • Som un tros de mantega a temperatura ambient davant del ganivet de la realitat.
  • Tu només ets una coma en les pàgines d'aquesta història.

14 de gener de 2018

Ésser humà

  • De tots els animals de la creació l'home és l'únic que beu sense tenir set, menja sense tenir fam i parla sense tenir res a dir (John Steinbeck).
  • Hem d'entendre on acaba l'ésser humà i comença el fill de puta.
  • La realitat és complexa i els éssers humans singulars.
  • L'ésser humà és el virus del planeta.
  • L'ésser humà és una criatura tan covarda que el més corrent és que no estigui disposat a arriscar la seva vida ni per salvar-la (Victus de l'Albert Sánchez Piñol).
  • L'ésser humà és una rata per a l'home.
  • L'home és sagrat per a l'home (Sèneca ).
  • L'home és un experiment, el temps dirà si valia la pena (Mark Twain, 1835-1910, escriptor i periodista nord-americà).
  • L'home ha fet de la Terra un infern per als animals (Arthur Schopenhauer).
  • L'objectiu de qualsevol és gaudir experiències que ens facin sentir reconfortat en formar part de l'espècie humana.
  • Quan dues persones s'ajunten, sumen menys que separades (pel·lícula Dolç setembre).
  • Som humans i pequem, en la majoria d'ocasions, per sobergs, altres per ignorància i altres menys, per desconeixement. 

Persona

  • A vegades la persona que ningú imagina capaç de res és la que fa coses que ningú imagina (Alan Turing, matemàtic i creador de la màquina de desxifrar missatges Enigma).
  • Al meu entendre, la millor definició d’home és la d’un ésser que s’acostuma a tot (Fiódor Dostoievski, Apunts de la casa morta).
  • Algunes persones estan vives només perquè l’homicidi és il·legal.
  • Allunyat d'aquelles persones que tracten de menysprear les teves ambicions. Les persones petites sempre ho fan, però les veritablement grans et fan sentir que tu també pots ser gran. [Mark Twain]
  • Cada persona és única i la seva pertinença a un grup no pot reflectir aquesta variabilitat.
  • ¿Com és que les persones sempre confiem que les coses «s'arreglin»? No pensem a arreglar-les nosaltres, sinó que confiem que s'arreglin soles (Charles Dickens).
  • Com més conec els homes, més m'estimo el meu gos (Marquesa de Sévigné).
  • Creiem que som la persona que apareix en el registre de naixement, però és només un pensament (Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra).
  • Desconfio dels anacoretes. Són gairebé sempre gent fastigosa o avorrida i el que és més greu, són ben sovint homes dolents. [Johann Wolfgang von Goethe]
  • El món es divideix en gent que mereix morir i gent que no mereix haver nascut. 
  • El món està dividit en dues classes de persones, les que creuen que el món està dividit en dues classes i les que no.
  • En el cas de les persones, una imatge no val més que mil paraules.
  • És més fàcil conèixer l'home en general que conèixer un home en particular (Valéry Larbaud, 1881-1975).
  • Hi ha dos tipus de persones, les que són l'hòstia i els que se la mereixen.
  • Hi ha dues classes de persones en aquest món, bones i dolentes. Les bones dormen millor, però les dolentes semblen gaudir més durant el dia. [Woody Allen]
  • Hi ha persones que ens parlen i ni les escoltem; hi ha persones que ens fereixen i no deixen ni cicatriu però hi ha persones que simplement apareixen en la nostra vida i ens marquen per a sempre (Cecília Meireles).
  • Hi ha persones que entren a la teva vida per casualitat; però no és per casualitat que s'hi quedin. 
  • Hi ha persones que fan millorar la humanitat amb el seu pas per aquest món.
  • Home petit, carregat de punyetes.
  • Jo em definiria com a mamífer. Així no enganyo ningú.
  • Jo soc persona, no vull ser personatge (David Fernàndez).
  • Les persones canvien amb el temps però és el temps qui ens mostra el que en realitat són.
  • Les persones no són dolentes, són desgraciades (Abraham Maslow)
  • No s’ha de jutjar un home per les seves qualitats, sinó per l’ús que en fa (François de la Rochefoucauld).
  • Persona non grata / Persona no grata (que no és benvinguda).
  • Persones que milloren el món amb la seva presència.
  • Quan un munta el vol, l’altre inicia el descens. Tot passa ràpidament. L’home que no es considera en estat de transició esdevé menyspreable (Joan Brossa).
  • Qui no té un all té una ceba.
  • Som humans i pequem, en la majoria d'ocasions, per supèrbia, altres per ignorància i altres menys, per desconeixement.
  • Tothom té l'oportunitat d'escollir si vol ser el Dr. Jekyll o bé el Sr. Hyde.
  • Utilitza coses, no persones. Estima persones, no coses.

13 de gener de 2018

Veïns

  • Abans de prendre casa per habitatge, mira bé el veïnatge.
  • És més fàcil estimar la humanitat que al veí (Eric Hoffer).
  • La llengua d'un mal veí pica més que un escorpí.
  • La millor manera de viure en pau amb els veïns és no tenir-ne.
  • Les tanques fan bons veïns (Gil Grissom del CSI).



Intel·ligència emocional

El primer cop que es va parlar d'intel·ligència emocional va ser el 1990, en un article dels psicòlegs John Mayer i Peter Salovey on la definien com "la capacitat de validar la raó amb emocions i d'usar les emocions per millorar el raonament. Dit d'una manera més clara, és la capacitat d'una persona per utilitzar de manera profitosa les emocions pròpies i alienes per adaptar-se a les situacions, tenir èxit i sentir-se bé. O sigui, parlem de l'empatia, de fer que l'altre s'adoni que tu també sents els que ell mateix sent.

La intel·ligència emocional ajuda a regular les nostres emocions i controlar els nostres sentiments, una font important d'informació que ens pot comprometre. Però també ens ajuda els altres a controlar les seves emocions i superar les seves crisis i problemes. Segurament el consell més habitual serà el de la prudència i de saber valorar els beneficis a llarg termini davant de la frustració o desànim del present. Es tracta d'imaginar i anticipar les emocions positives que podrien aportar un canvi en el futur.

Les persones que tenen intel·ligència emocional són bones en l'establiment de relacions socials positives i per evitar conflictes de qualsevol mena. Són gent que eviten riscos com les drogues i que saben aconsellar i ajudar els altres a conviure amb harmonia i satisfacció.

L'educació emocional s'ha d'encaminar no tant a reprimir els sentiments o a imposar la raó, sinó a utilitzar la raó per aconseguir un equilibri coherent entre tots dos. I perquè aquesta generi benestar, cal orientar-la als sentiments positius. Justificar racionalment l'odi és una situació menys desitjable que trobar raons per canviar-lo per un sentiment positiu com per exemple la compassió, no en benefici de l'odiat sinó del propietari del sentiment.

No obstant això dit i donada la maquiavèl·lica naturalesa de la condició humana per aconseguir allò que vol, es corre el risc de fer un mal ús d'aquesta intel·ligència emocional i actuar amb hipocresia. Però també l'altra persona pot tenir la intel·ligència suficient per detectar l'engany o la falsedat.

Algunes frases fetes que fan referència a la intel·ligència emocionals:
  • Més val un pessic de bon sentit que muntanyes d'intel·ligència (Baltasar Gracián).
  • Si hom és senyor d'un mateix, també ho serà després dels altres (Baltasar Gracián).
Finalment, per arribar a ser emocionalment intel·ligents, ens hem de fer i respondre aquestes quatre preguntes:
  1. Com estic?
  2. Com em vull sentir?
  3. Per què em sento d’aquesta manera?
  4. I què puc fer per sentir-me com em vull sentir?

Font: Llibre "Emocions i Intel·ligència Emocional" de Ignacio Morgado.

12 de gener de 2018

Decàleg de la lògica

  1. No atacaràs la persona, sinó l'argument (Ad hominem)
  2. No mal interpretaràs o exageraràs l'argument d'una persona per debilitar la seva postura (Home de palla)
  3. No prendràs una petita part per representar el tot (Generalització apresurada o Secundum quid)
  4. No intentaràs demostrar una proposició suposant que una de les premisses és certa (Petitio principii)
  5. No asseguraràs que alguna cosa és la causa simplement perquè va passar abans (Post hoc ergo propter hoc)
  6. No reduiràs una discussió només a dues possibilitats (Fals dilema)
  7. No afirmaràs que per la ignorància d'una persona, una afirmació ha de ser vertadera o falsa (Ad ignorantiam)
  8. No deixaràs caure la càrrega de la prova sobre aquell que qüestiona una afirmació (Onus probandi)
  9. No assumiràs que "això" segueix "allò" quan no existeix connexió lògica alguna (Non sequitur)
  10. No assumiràs que una afirmació per ser popular ha de ser certa (Argument ad populum)

Fal·làcia non sequitur

No assumiràs que "això" segueix "allò" quan no existeix connexió lògica alguna
(Non sequitur)

Es tracta d'un raonament inconseqüent en què la conclusió no es dedueix de les premisses.
Aquest argument té la següent forma:
  1. Si A, llavors B
  2. B
  3. Per tant, A
Exemple (sil·logisme equivocat):
  1. Si sóc humà, llavors sóc mamífer.
  2. Sóc mamífer.
  3. Per tant, sóc humà.
Encara que les premisses són vertaderes, la conclusió pot ser falsa, perquè no tots els mamífers són humans.

Un exemple més evident (petició de principi):
  1. Si sóc a Barcelona, llavors sóc a Catalunya
  2. Sóc a Catalunya
  3. Llavors, sóc a Barcelona
Encara que és correcte que Barcelona està a Catalunya, no sempre que sóc a Catalunya estic a Barcelona.

Fal·làcia de l'onus probandi

No deixaràs caure la càrrega de la prova sobre aquell que qüestiona una afirmació
(Onus probandi)

L'onus probandi (càrrega de la prova) assenyala qui està obligat a provar un dret determinat davant dels tribunals. El fonament de l'onus probandi radica en el vell aforisme de dret que expressa que
 "allò què és normal es presumeix, allò què és anormal es prova". 
Per tant, qui trenca l'estat de normalitat, ha de provar-ho ("affirmanti incumbit probatio": a qui afirma, incumbeix la prova).
En el Dret penal, l'onus probandi és la base de la presumpció d'innocència de qualsevol sistema jurídic que respecti els drets humans i significa que tothom és innocent fins que no es demostri la seva culpabilitat. Ha de ser qui acusa que ha de demostrar-ho i l'acusat no ha de demostrar la seva innocència, ja que d'ella es parteix.

Fal·làcia del fals dilema

No reduiràs una discussió només a dues possibilitats
(Fals dilema)

Es dona quan es presenten dos punts de vista com les úniques opcions possibles, quan en realitat n'hi han més alternatives que no han estat considerades. Normalment les dues possibilitats se simplifiquen amb les més extremes.
Exemples:
  • No hi ha esquerra o dreta, només tirania o llibertat.
  • Si el president Puigdemont no pot ser investit pel Parlament, s'hauran d'anar a unes noves eleccions.
Per rebatre aquesta fal·làcia, cal enumerar de forma clara les altres opcions.

11 de gener de 2018

Disciplina

  • La disciplina és la mare de l'èxit (Èsquil).
  • Les llistes de comprovació aporten disciplina i esforç davant de la rutina i l'avorriment (l'efecte Checklist del cirurgià Atul Gawande).
  • Res d'acció sense disciplina.

9 de gener de 2018

Eficàcia versus eficiència

L'eficàcia fa referència a la capacitat en aconseguir un objectiu encara que no s'hagi fet el millor ús dels recursos. En canvi l'eficiència fa referència a la millor utilització dels recursos.
Així, és possible ser eficaç sense ser eficient i també és possible ser eficient sense ser eficaç.

Exemple. Imaginem que hem de construir un pont en un mes:
-- Es pot donar el cas que aconseguim construir el pont en un mes però utilitzant més recursos dels necessaris. En aquest cas hem estat eficaços però no eficients.
-- O bé es pot donar el cas que hem utilitzat menys recursos dels previstos en la construcció del pont, però hem trigat un mes i mig. En aquest cas hem estat eficients però no eficaços.
-- L'ideal seria construir el pont en un mes (eficaços) amb menys recursos dels previstos (eficients). 

8 de gener de 2018

Paradoxa del gat de Schrödinger

Es tracta d'un experiment que consisteix en posar un gat dins d'una caixa tancada opaca juntament amb una substància radioactiva que té un àtom que al cap d'una hora té una probabilitat del 50% de desintegrar-se i matar al gat. La pregunta que sorgeix llavors és si, passada l'hora, el gat està viu o està mort... 
En aquest escenari, seguint el principi d'incertesa propi d'un sistema quàntic, mentre no obrim la caixa, el gat és viu i alhora és mort perquè no ho sabem. En el moment precís d'obrir la caixa, el mateix fet de l'observació modifica l'estat del gat, el qual passa a ser només viu o només mort.
La paradoxa és, si ambdues possibilitats es compleixen i són reals, ¿per què només en veiem una? L'explicació és que l'experiment aplica les lleis quàntiques (l'estat d'una partícula en el temps i en l'espai no existeix fins que no és observada, és a dir depèn sempre d'una altra cosa). Quan el sistema quàntic es trenca, la realitat es defineix per una de les opcions. Només veurem el gat viu o mort, mai ambdues. Aquest procés de trànsit de la realitat quàntica a la nostra realitat clàssica és la responsable de que veiem el món tal i com el coneixem. És a dir, una única realitat.

Expectació

  • Matí d'expectació, tarda de decepció.
  • Si la felicitat és una mescla d'expectació i certesa, érem feliços (Toni Morrison).

Paradoxa de l'ambigüitat

Daniel Ellsberg va ser un economista nord-americà de l'Administració del president John F. Kennedy que va postular que quan les persones hem d'elegir entre diverses alternatives, rebutgem instintivament aquelles en què les probabilitats no estan clares i ens inclinem per aquelles en què estan ben definides. Veiem el següent exemple:

Imaginem  que tenim dues baralles de vint cartes cada una. La de la dreta conté deu cartes vermelles i deu blaves. La de l'esquerra conté també cartes vermelles i blaves però no ens diuen quantes de cada color. Ens demanen llavors que agafem a l'atzar una carta de cada baralla i sense mirar-les les deixem de cap per avall sobre la taula. Després ens diuen que si endevinem el color d'una de les dues cartes elegides guanyarem cent euros. Quina carta preferirem endevinar, la de la dreta o la de l'esquerra? La majoria de persones es decantarà per la de la dreta, és a dir, la que ve d'una baralla amb una proporció de cartes vermelles i blaves coneguda. Aquest coneixement cert, davant de l'ambigüitat de la proporció de la segona baralla, li genera el sentiment que és més fàcil encertar si tria la carta de la dreta. 
Però això és fals, perquè la probabilitat d'encertar és exactament la mateixa, el 50%, tant si es tria la carta de la dreta com si es tria la de l'esquerra. Per entendre-ho, hem de deixar de pensar en les baralles i pensar només en les dues cartes que  hi ha sobre la taula: qualsevol pot ser vermella o blava. Si el lector tria la de l'esquerra (procedent de la baralla de proporció ambigua) i llança una moneda en l'aire per decidir-ne el color, tant si la carta és vermella com si és blava tindrà el 50% de probabilitat d'encertar-la. És a dir, exactament la mateixa probabilitat que si tria la carta de la dreta (procedent de la baralla de proporció coneguda. 
La conclusió és que la majoria de la gent prefereix allò que coneix i recela de l'ambigüitat, els sentiments guanyen a la raó.



Font: llibre Emocions i intel·ligència social de Ignacio Morgado

Cara

  • Es calcula que els humans són capaços de mostrar més de deu mil expressions facials diferents (Paul Ekman).
  • La cara és el mirall de l'ànima i els ulls els seus delators (Ciceró).
  • No n'hi ha prou amb tenir raó si la cara és de malícia (Baltasar Gracián).

7 de gener de 2018

Entendre

  • A bon entenedor, breu parlador.
  • Agafar el rave per les fulles (agafar o entendre una cosa pel cantó més maliciós o també exagerar la importància de les coses).
  • És millor entendre poc que equivocar-se molt (Anatole France).
  • Fer bones miques (entendre, simpatitzar).
  • In albis (locució llatina que significa 'en blanc', 'sense entendre res').
  • La lluna no sempre és rodona, les plantes no sempre floreixen i els homes no sempre s'entenen (proverbi xinès).
  • Procureu entendre primer, i després, que us entenguin (principi clau de la intercomunicació efectiva, Els 7 hàbits de la gent altament efectiva, de Stephen R. Covey]
  • Quan se sent de veritat no cal entendre.
  • Si no pots entendre per què una persona ha fet una cosa, examina'n les conseqüències, i dedueix-ne els motius (màxima psicoanalítica perversa).
  • Si no saps explicar alguna cosa de manera senzilla, és que no ho entens del tot (Albert Einstein).
  • Tot el que no s'entén, activa el recel com a mecanisme d'autodefensa.
  • Tu ja m'entens.
  • Treure'n l'entrellat (entendre-ho).
  • Val més una mala entesa que un bon plet.
.

6 de gener de 2018

L'origen de la paraula "robot"

Va ser suggerida pel germà de Karel Čapek que va escriure una obra de teatre que es deia R.U.R. [Rossum's Universal Robots] i que va es estrenar al Teatre Nacional de Praga el 25/01/1921. Poc després es va incorporar a totes les llengües per designar el giny mecànic dirigit per una mena de cervell artificial.
L'argument de l'obra tracta d'una societat (R.U.R) que fabrica homes artificials molt més eficients per treballar i fàcils de mantenir, sense els inconvenients dels humans com ara les emocions i la vida afectiva. Amb el pas del temps però, la humanitat es veu amenaçada pels robots, els quals es rebel·len per l'explotació que pateixen. Arriba un moment en què els robots maten tots els humans menys l'arquitecte de la fàbrica perquè "treballa amb les mans" i és qui pot continuar la fabricació de la vida artificial, però no pot  perquè la fórmula essencial ha estat cremada. Finalment un robot i una robota s'enamoren i d'aquesta manera naixerà una nova civilització diferent a la humana...

5 de gener de 2018

El número 7 és màgic

  • La creació del món es va fer en 7 dies (diuen).
  • Els set pecats capitals.
  • Els set dolors de la Mare de Déu.
  • Les set paraules de Jesucrist a la creu.
  • Els set sagraments.
  • Els set savis de Grècia.
  • Sentir-se al setè cel.
  • Beure els set calzes d'amargura (passar grans calamitats).
  • Ser un setciències.
  • ¿Per quins set sous?
  • Topònims com Setcases, Setfons, Septimània...
  • Els set turons de Roma.
  • Els set dies de la setmana.
  • Les set meravelles del món.
  • Els set colors de l'arc de Sant Martí.
  • Els canelobres de set braços.
  • Les botes de set llegües.
  • M'he fet un set als pantalons

1 de gener de 2018

Propaganda / Publicitat

  • En virtut de l'efecte Streisand, la demanda de prohibició d'activitat d'Uber ha aconseguit que molta més gent el conegui i tingui intenció de provar-lo.
  • Fer negocis sense publicitat és com fer l'ullet en la foscor: un sap què està fent, però no se n'assabenta ningú més.
  • La nostra millor propaganda és la vostra ineptitud (Grígor Dimitrov).
  • La tècnica de propaganda més brillant no tindrà cap èxit tret que es tingui constantment present un principi fonamental: ha de cenyir-se a uns pocs punts i repetir-los una vegada i una altra. [Hitler, A Mein Kampf. Algun tertulià actual per millorar-ho?]
  • No s'admet correu comercial, aquí ja som feliços.
  • Propaganda és la capacitat de fer creure a algú allò que et convé a tu a través de mecanismes psicològics (Joaquim Franch).