30 de maig de 2020

The white walkers

No és que winter is coming, sinó que els mateixos white walkers ja han creuat el mur d'aquesta societat malalta, consumista i insolidària que ens ha portat aquest sistema capitalista desbocat promogut per l'oligarquia d'uns estats que ens han demostrat que els seus polítics no serveixen per liderar res. Ha hagut de ser un simple virus qui ha fet evident la merda que supura per les escletxes de l'espai i el temps i qui ha precipitat una crisi econòmica i social que sens dubte ens canviarà la vida tal i com l'havíem conegut fins ara. Deixem una etapa fosca per entrar en una de nova que no sabem si serà de tenebres i de supervivència o potser (esperem) una oportunitat de millora del planeta Terra. Podria ser un gran moment que ens ha tocat viure per aprofitar i canviar la humanitat, de poder canviar el sistema abans que aquest ens canviï a nosaltres. Els resultats els veurem quan la majoria de la societat desperti, si desperta.
[M'han motivat les reflexions de Borja Vilaseca:  https://www.youtube.com/watch?v=vgNcRXxznhA]

Destrucció del mur, Joc de Trons

El procés evolutiu de la ment

Etapes en el procés evolutiu de la ment humana:
  1. Etapa de la innocència (absència d'informació). Els nens tenen la ment en blanc, no són escèptics, no tenen pensament crític, a través de les neurones mirall s’ho creuen tot i absorbeixen les creences dels pares, de l’entorn i van co-creant la seva personalitat.
  2. Etapa de la ignorància (informació falsa). De la innocència es passa a la fase de la ignorància on les creences estan arrelades i plenes de falsedats. D’aquí sorgeixen un munt de pensaments que ens creiem perquè vivim adormits i que es converteixen en les emocions que determinen el nostre estat d'ànim, les actituds, les conductes i les decisions que desembocaran en queixes pels resultats i fruits negatius que tindrem. Els ignorants ignoren la seva pròpia ignorància i pitjor encara, ridiculitzen el camí que els portaria a la saviesa. 
  3. Etapa optativa (informació verdadera). La majora de persones malviu en la ignorància de per vida, encara què cada vegada més persones estan despertant en l'època del coneixement: la saviesa s'està democratitzant. Quan comptes amb les llavors de qualitat de la informació veraç basada en la saviesa i la poses en pràctica de manera conscient, arriben els fruits de la felicitat, la plenitud i l'abundància. És un procés exponencial que dura tota la vida.
Font: Cómo reprogramar la mente, Borja Vilaseca

Metàfora de l'arbre dels pensaments

Fa vint segles el filòsof estoic i emperador Marc Aureli ho tenia clar quan va dir que la qualitat de la teva vida depèn dels teus pensaments. I és que la ment és terra fèrtil per a les llavors que són els poderosos pensaments. El problema és que moltes d’aquestes llavors que sembres no són de qualitat, no són teves, són de segona mà, venen dels pares, de l’educació, dels dibuixos animats que vam veure de petits. Tot això crea uns arrels molt arrelades en la teva psicologia, les creences que en general són molt limitades, basades en la ignorància, la falsedat... creences de les quals poc a poc van sorgint uns brots que són les emocions. Quan tu et creus el pensament, generes l'emoció corresponent. L'emoció és energia que ens mou cap a unes branques i fulles en forma de conductes, actituds, decisions que prens davant de la vida i que finalment determinen els fruits, els resultats que obtenim, la teva realitat, les teves circumstàncies. 
Fes una foto a la teva vida ara mateix i veuràs els teus resultats en relació amb la parella, fills, treball, diners, amistats, salut... Tots aquests fruits tenen un origen que són les llavors dels teus pensaments. Diga'm quines llavors plantes i et diré els fruits que recolliràs. Què important és ser conscient d'això!

[Font: Cómo reprogramar la mente, Borja Vilaseca]

Llei del mirall

No em veus com soc sinó com tu ets. 
No veiem el món com és sinó com som nosaltres.

Llei de la causa-efecte

Tot el que has fet fins ara t'ha portat aquí i ara.

28 de maig de 2020

El Àngels em miren

El Àngels em miren, una novel·la de Marc Pastor que t'enganxa des del primer moment fins al final de les seves més de quatre-centes pàgines i no saps qui és es el psicòpata fins bastant cap el final.
Es tracta d'un relat fictici però farcit de detalls ben reals: dues noies joves sense aparent connexió apareixen mortes en circumstàncies estranyes, tot això combinat amb una situació política convulsa que es viu a Catalunya que afecta d'alguna manera en la investigació i la relació entre els mateixos mossos i l'estament judicial.
Aquest és un petit diàleg qualsevol entre un vigilant de l'IMELEC i l'Abraham Corvo, el caporal mulat de la UTI Barcelona i principal protagonista impregnat d'un caràcter sobrat i carregat d'ironia, segurament a conseqüència de les dures situacions trobades al llarg de la seva vida com a policia:
- Què vol?
- Resoldre el cas. Unes vacances. Un fetge sa i vigorós. La pau mundial. En aquest ordre.

Un altre detall que em va fer gràcia va ser el nom d'un càrrec inventat (suposadament) però que té certes semblances amb la realitat de més d'un: "Cap de la Unitat Central de Fotocòpies i Recanvi de Tòners (UCFRT)".
Només un petit retret, hi surten tants personatges que et perds una mica a l'hora de recordar qui és qui. I vés per on que quan acabo el llibre descobreixo que al final del llibre hi ha un índex dels personatges!
Estic convençut que d'aquesta història en podria sortir una gran sèrie de TV!

Dedicatòria del Marc Pastor 
que em va fer en poc més d'un minut

Oda a l'optimisme

Lamento viure en un país dins d'un estat hostil. 
Lamento viure en un estat corrupte, carrincló i intolerant amb la diversitat. 
Lamento viure en una Europa que només actua com un gestor d'estats obsolets. 
Lamento viure en un món tan injust i antinatural. 
De vegades lamento viure.

Covar l'ou de la serp

El qui és causa de la causa, és causa del mal causat. Si un dia vas decidir covar l'ou de la serp, ara no et queixes de que et piqui 🐍

Una cayetanada

Una cortina de fum és una expressió que s'usa quan es vol tapar un fet amb un altre, molt utilitzada en la política. Quan això és fa en contra del teu propi partit, se'n diu una "cayetanada".


Poema del compromís individual

Miquel Martí i Pol


23 de maig de 2020

El miracle de la cel·la 7

Quanta gent hi haurà que no veurà aquesta pel·lícula perquè és turca i subtitulada? Jo mateix hi vaig estar a punt però me'n van parlar molt bé i vaig començar a veure-la sense tenir clar si l'acabaria. Doncs bé, ja la tinc catalogada com una de les millors pel·lícules que he vist mai.
Sí d'acord, és tot un dramon i plores molt per la forta emotivitat que es desprèn de la relació tan humana entre un home amb discapacitat intel·lectual però amb una gran capacitat de bondat i la seva filla. Un dia les seves vides es veuen truncades quan el pare és injustament empresonat per la mort accidental d'una nena. Tot el que arriba a passar a la presó, el que fa la seva filla per demostrar la innocència del seu par i el gir final... Genial!

Prohibit parlar en català per telèfon

Tal dia com avui de 1896 la Direcció General de Correus i Telègrafs prohibeix parlar en català per telèfon. De sempre, a Espanya la tolerància a la diversitat ha estat una de les seves grans fortaleses.

Diari El Imparcial (3/6/1896)

17 de maig de 2020

Visió pessimista o optimista

Sempre hi ha més d'una manera d'observar la vida
[El text es pot llegir de dalt a baix o de baix a dalt]

Arrels i valors

En la caminada d'avui m'he trobat aquest arbre caigut i es pot veure'n el motiu: té unes arrels massa superficials per suportar tempestes.
Passa el mateix amb les persones i els valors.

16 de maig de 2020

La casa del paper

Els personatges estan sempre contra les cordes, però tranquils perquè el corresponent flashback ens mostra que tot havia estat previst pel megacervell del professor que sempre té una solució per a cada problema, per molt increïble (literal) que sigui. Aquesta és la clau del seu èxit juntament amb la imatge positiva d’un equip d’atracadors de tan bon rotllo que tots en voldríem formar part, amb molts més valors ètics que no pas l’antipàtica policia corrupta i curta de gambals.
Una fantasmada de sèrie de ficció amb tocs ben reals que per ser espanyola està bé.

13 de maig de 2020

La postcensura

Interessant les reflexions de Juan Soto Ivars sobre el que ell anomena els "pajilleros de la indignación", és a dir aquells que busquen temes per les xarxes socials amb els quals indignar-se, com qui cerca l'excitació exprés en les pàgines porno.
La creixent agressivitat en les xarxes amaga alguna cosa massa comuna en la nostra societat: la incapacitat per pensar de forma distinta i la dificultat per qüestionar les coses absurdes.
Es tracta d'una nova censura que és eficaç perquè s'acaba interioritzant. Per tal d'evitar una resposta hostil, es genera l'efecte d'autocensura: millor callar a ser insultat, independentment que tinguem raó o no.

Internacional Progressista

Enfront del dogmatisme i els interessos de la política tradicional de partits (buf!), neix aquest moviment internacional on a priori els seus propòsits no pinten malament.
Estarem atents a la seva evolució 🤔

 Internacional Progressista

12 de maig de 2020

Regla de les 24 polzades

Hi ha una dita que diu "una cosa per a cada temps i un temps per a cada cosa". Doncs bé, les 24 divisions de la regla ens recorden les 24 hores del dia, de les quals 8 hores són de treball, 8 hores d'oci i 8 hores per descansar. 
Aquesta regla conducta o de comportament diari ens ajudarà en el nostre camí i perfeccionament en la nostra vida.

9 de maig de 2020

Equilibri de Nash

En la teoria de jocs, l’equilibri de Nash es basa en la noció de que cada jugador obtindrà el millor resultat si comparteixen les seves estratègies amb la resta.
I també dona resposta a, ¿com sortir de festa amb els amics i acabar triomfant tots?
El problema que es planteja és el següent: Nash es troba amb els amics en un bar i davant d’ells hi ha un grup de noies, entre les quals hi destaca una noia rossa. El grup d’estudiants de Princeton es planteja abordar al grup segons els ensenyaments d’Adam Smith, pare de l’economia, segons el qual “en la competència, l’ambició individual afavoreix el bé comú, és a dir, tots a una”.
Tanmateix, Nash els respon el següent: “si tots anem a per la rossa, ens obstaculitzem i ningú de nosaltres se l’emportarà, així que anem a per les amigues d’entrada, en cas contrari ens ignoraran perquè a ningú li agrada ser el segon plat. No ens obstaculitzarem i no ofendrem a les noies, victòria assegurada!”.

Una ment meravellosa

Òptim de Pareto

Va ser l'economista italià Vilfredo Pareto que va desenvolupar el concepte de Òptim per aquella situació en la qual es compleix que no es possible beneficiar a una persona sense perjudicar-ne a una altra. Es basa en criteris d'utilitat: si alguna cosa genera o produeix profit, comoditat, fruit o interès sense perjudicar a ningú, despertarà un procés natural d'optimització que permetrà aconseguir un punt òptim.


Dilema del confinat

L’única solució lògica pel màxim benefici comú (que ningú es contagiï) seria cooperar entre sí de tal manera que tothom respectés les mesures higièniques preventives per evitar un rebrot i la propagació del contagi del Covid-19. Aquest plantejament ens porta a la correcta solució del dilema, que és pensar en el benefici dels altres (ser generós, tenir cura dels altres) i no en el benefici propi (ser egoista, jo a la meva, els altres m’importen un rave ).

El problema és la inconsciència generalitzada que domina aquesta societat malalta que entre tots hem creat per davant del sentit comú. En aquest cas, veure grups de passejadors, runners i ciclistes, uns als costat dels altres i sense mascaretes, no presagia res bo. L’últim que tanqui la porta.

5 de maig de 2020

L'habitació 101

L'habitació 101 apareix a la novel·la "1984" de George Orwell
Es tracta d'una cambra de tortura situada al Ministeri de l'Amor en la qual el presoner és obligat a enfrontar-se al seu pitjor malson.

L'holandès que es vol treure 20 anys

Un holandès de 69 anys, Emile Ratelband, va demanar per via judicial poder canviar la seva edat a 49 anys amb l'argument que qualsevol es pot canviar de nom o de gènere en el seu document d'identitat. Diu que se sent discriminat per la seva edat, que l'afecta a l'hora de trobar feina i també de tenir èxit en el Tinder. I assegura que no té por a envellir sinó que vol aprofitar al màxim la vida el major de temps possible.

4 de maig de 2020

La bona discussió

És bona idea dir a la persona amb qui discuteixes què és exactament el que voldries que fes, en comptes de parlar del que ha fet o del que fa ara (el ressentiment és tòxic). Però assegura't que el que demanes a l'altre et satisfarà. D'aquesta manera, quan comencis a discutir tindràs una solució a aportar, no tan sols un problema.
[12 Regles per viure, Jordan B. Peterson]

Les llàgrimes

Les llàgrimes es poden fer servir per suscitar culpa en l'acusador per haver provocat, teòricament, sentiments d'ofensa i de dolor. Però sovint es plora de ràbia. N'és un bon indici quan la cara es posa vermella.
[12 Regles per viure, Jordan B. Peterson]

Síndrome de la cabana

Es tracta de la mandra, respecte o fins i tot por a sortir a fora i canviar d'entorn. Això es donava als qui vivien els llargs hiverns en una cabana. I també passa quan surts d'un ingrés hospitalari, de la presó o del confinament d'una pandèmia com l'actual.

3 de maig de 2020

Origen de l'anestèsia

L'any 1847, James Young Simpson va fer servir l'èter per ajudar una dona amb la pelvis deformada a parir. Després d'allò va començar a fer servir cloroform, que donava més bons resultats. Al primer nadó que va néixer amb l'ús de cloroform li van posar Anaesthesia. L'any 1853 el cloroform es considerava prou segur perquè el fes servir la reina Victòria, que va parir el seu setè fill sota els seus efectes. Sorprenentment aviat després d'allò, parir sense dolor era una opció a l'abast de tothom.
[12 Regles per viure, Jordan B. Peterson]


Conte del corb i el conill

Un corb es passava tot el dia assegut en un arbre sense fer res. Un conill li va preguntar: "Podria seure amb tu i passar-me la resta del dia sense fer res?". El corb va respondre: "Clar, per què no?". Així doncs, el conill es va seure al terra al costat de l'arbre i es va quedar adormit. Una guineu va saltar al damunt del conill i se'l va cruspir. Moralina de la història: per passar-te el dia assegut sense fer res cal estar assegut molt alt!

L'estatus

Si proves d'enlluernar els que són a dalt de tot, t'equivoques. Et miraran des de dalt de totes maneres. I si proves d'enlluernar els que són a baix de tot, t'equivoques igualment. Només t'envejaran. L'estatus no et portarà enlloc. Només un cor obert et permetrà flotar entre els uns i els altres de la mateixa manera.
[Els dimarts amb Morrie, Mitch Albom].

Fràgil / Vulnerable

  • Per molt rics que siguem, només vivim un grapat de dècades que es poden comptar amb els dits de les mans.
  • Sovint, quan s'han sumat dues fragilitats no ha donat com a resultat una fortalesa, sinó una fragilitat doble.

2 de maig de 2020

A la merda

Qui som?
D'on venim?
A on anem?
Les dues primeres preguntes no tenen resposta.
Il Silenzio delle Parole

El cant del rossinyol

De tots els ocells que he pogut sentir mentre corria,
el més espectacular sens dubte és el del 𝗿𝗼𝘀𝘀𝗶𝗻𝘆𝗼𝗹 🐦

Primera sortida a córrer després de 50 dies

Em considero un privilegiat de ser un provincià (de poble) i poder córrer sol per camins com el de l'esquerra (la foto és d'avui). Però com el desconfinament és per província (demarcació política) i no per l'especifitat del territori, podem veure imatges com la de la dreta (de Vilaweb) que, la veritat, em fan dubtar bastant de què ens en sortirem.