29 de juny de 2020

Tàctica de distracció

L'ocell pescador
Tàctica de distracció per aconseguir desplomar algú, utilitzada també en el món animal.

Llibres

  1. 21 lliçons per al segle XXI (Yuval Noah Harari)*
  2. Amar lo que es (Byron Katie)
  3. Apories de la vida quotidiana (Nemrod Carrasco)
  4. Autoestima automàtica (Sílvia Congost)
  5. Biografia del silencio (Pablo d'Ors)
  6. Cree en ti (Rut Nieves)
  7. De què parlo quan parlo de córrer (Haruki Murakami)
  8. De què parlo quan parlo d'escriure (Haruki Murakami) *
  9. Despertando al gigante interior (Anthony Robbins)
  10. Doce pilares (Jim Rohn)
  11. El cociente agallas (Mario Alonso Puig)
  12. El cos ens parla (Joe Navarro)
  13. El ego es el enemigo (Ryan Holiday)
  14. El hombre en busca de sentido (Viktor Frankl)
  15. El llop estepari (Hermann Hesse)
  16. El monjo que va vendre el seu Ferrari (Robin Sharma)
  17. El poder positivo de las emociones negativas (Tim Lomas)
  18. El sinsentido común (Borja Vilaseca) *
  19. El poder de l'ara (Eckhart Tolle)
  20. El sutil arte de que (casi todo) te importe una mierda (Mark Manson)
  21. El vendedor más grande del mundo (Og Mandino)
  22. El viaje a la felicitat (Eduard Punset)
  23. El viaje al amor (Eduard Punset)
  24. El viatge de l'heroi (Alexis Racionero)
  25. Els 7 hàbits de la gent altament efectiva (Stephen R. Covey)
  26. Els àngels em miren (Marc Pastor) *
  27. Els quatre acords (Miguel Ruiz)
  28. Enamórate de ti (Walter Riso)
  29. Encantado de conocerme (Borja Vilaseca) *
  30. Espiritualidad y vida cotidiana (Jordi Sapés de Lema)
  31. Ho tornarem a fer (Jordi Cuixart) *
  32. Homenatge als caiguts (Albert Sànchez Piñol)
  33. Invicto (Marcos Vázquez)
  34. La bona sort (Àlex Rovira i Fernando Trias de Bes)
  35. La bona vida (Àlex Rovira)
  36. La hija del Este (Clara Usón)
  37. La llibertat interior (Gaspar Hernàndez)
  38. La mort del comanador - Llibre 1 i 2 (Haruki Murakami)
  39. La saviesa de l'enneagrama (Don Richard Riso i Russ Hudson) *
  40. La trampa de la felicitat (Russ Harris)
  41. La vida te está esperando (Javier Iriondo)
  42. Lo bueno de tener un mal dia (Anabel González)
  43. Les 7 lleis espirituals de l'èxit (Deepak Chopra)
  44. Llibres motivacionals favorits 
  45. L'enzim prodigiós (Hiromi Shinya)
  46. Manifiesto para los héroes de cada día (Robin Sharma)
  47. Mentalidad (Jim Rohn)
  48. Nutrició emocional (Fran Sabal)
  49. Optimismo y salud (Luis Rojas Marcos)
  50. Pensa, és gratis (Joaquín Lorente)
  51. Pensar bien, sentirse bien (Walter Riso)
  52. Pensar rápido, pensar despacio (David Kahnemann)
  53. Piensa bonito (Tomàs Navarro)
  54. Piénsatelo otra vez (Adam Grant)
  55. Què faries si no tinguessis por (Borja Vilaseca)
  56. Quiero paz (Paz Calap)
  57. Reinventar-se (Mario Alonso Puig)
  58. Sense por (Rafael Santandreu)
  59. Siddartha (Herman Hesse)
  60. Tómate un respiro: Mindfulness (Mario Alonso Puig)
  61. Tot és mentida (Quim Monzó)
  62. Un món feliç (Aldous Huxley)
  63. Una Nova Terra (Eckhart Tolle)

De què parlo quan parlo d'escriure

Ja en porto uns quants llibres llegits de Haruki Murakami perquè m'agrada el seu estil senzill d'explicar les coses, amb frases curtes i els adjectius justos. És difícil perdre el fil en un llibre d'ell. Però també m'atrau la persona, la seva figura d'escriptor diferent, solitari, metòdic i humil.
Amb aquest llibre, "De què parlo quan parlo d'escriure" he tornat a passar-m'ho bé. Tracta de la seva vida i el seu món que és l'escriptura, en què deixa anar algunes de les seves intimitats personals. 
Durant la lectura he subratllat algunes frases que m'han agradat i  m'han fet pensar:
  • És molt difícil reconèixer l'originalitat al moment que neix i es comença a posar en marxa.
  • Miraran de fer-te'n fora, com quan els glòbuls blancs intenten eliminar un cos estrany de l'organisme.
  • Tothom, més o menys, té algun tipus de problema mental que la majoria pot mantenir en un pla inconscient sense que apareguin a la superfície, però tots som estranys, tots estem una mica sonats.
  • Sóc força tossut --o, dit en positiu, coherent--.
  • De vegades et feliciten pel resultat, però ningú no et valora especialment la tasca mateixa d'escriure.
  • El que importa no són les grans idees dels altres, sinó les petites coses que se t'acudeixen a tu.
  • Allà on no existeix la imaginació, no pot sorgir la responsabilitat.
  • El número de novel·listes no està limitat, però l'espai a les llibreries, sí.

28 de juny de 2020

Atenció / Meditar

  • La vida és un moment, només som feliços en aquell instant. I així eternament. [Paz Calap, Quiero paz]
  • Escolta en silenci (regla benedictina).
  • Et converteixes en allò que prestes atenció (Epictet).
  • Gràcies a la meditació s’aprèn a no voler anar a cap lloc diferent a aquell on som ara; es vol ser on som, però plenament. [Pablo d’Ors, Biografia del silencio]
  • La majoria dels homes tenen un llindar d'atenció d'aproximadament dos minuts pels temes sensibles. En quant passa el segon minut, la seva ment comença a divagar. [Por qué los hombres aman a las cabronas, Sherry Argov]
  • La meditació ajuda a recuperar la infantesa perduda (Pablo d’Ors, Biografia del silencio).
  • La meditació és l’art de la rendició.
  • L'atenció, aquesta capacitat que resulta ser el secret de l’excel·lència, s’està convertint en un talent escàs i subestimat en la nostra societat (Daniel Goleman).
  • L'atenció és la llum de la ment: ens permet veure pensaments dels quals abans no n'érem conscients. [Invicto, Marcos Vázquez] *
  • L’atenció o capacitat d’observació és la mare de totes les virtuts (Simone Weil).
  • L'atenció plena ens proporciona una manera senzilla però molt potent per sortir de l'estancament i recuperar el contacte amb la nostra saviesa i vitalitat, fent-nos càrrec de la direcció i la qualitat de la nostra vida, de la nostra relació amb nosaltres mateixos, amb les relacions familiars, amb el treball i amb el món en general. [Jon Kabat-Zinn]
  • Meditar no és difícil; el que és difícil és voler meditar. [Pablo d’Ors, Biografia del silencio]
  • Meditar significa contemplar d'un mode amable i bondadós la nostra vida i descobrir la manera de despertar i alliberar-nos (Jack Kornfield, Meditación para principiantes).
  • Mentre hi hagi un meditador amb expectatives d'obtenir alguna cosa de la meditació, meditar serà inútil. La verdadera meditació succeeix quan gradualment el meditador desapareix dins de la meditació (Ramesh Balsekar).
  • Mirar alguna cosa no la canvia, però ens canvia a nosaltres (Pablo d’Ors, Biografia del silencio). *
  • No importa on vagis, ja hi ets (Jon Kabat-Zinn, "Mindfulness en la vida cotidiana").
  • Per a la ment que està quieta, l'univers sencer es rendeix (Lao Tse).
  • Quan divideixes la teva atenció entre diferents tasques, els resultats són més superficials (biaix de multitasques).
  • Quan es tenen necessitats, no es medita, es treballa.
  • Quan menjo, menjo; quan dormo, dormo. [Definició del zen]
  • Seu a meditar 20 minuts cada dia, a no ser que estiguis molt ocupat; llavors hauries de seure una hora sencera. [Proverbi zen] *
  • Tot lloc és aquí i tot moment és ara (Buda; és la base del mindfulness).



Fa deu anys de la sentència de l'Estatut

Neo ha d'escollir una de les dues pastilles. Amb una coneixerà la veritat, encara que sigui desagradable. Amb l'altra continuarà vivint a Matrix, un agradable món de mentida. Finalment, es decideix per la pastilla de la veritat.
Avui fa deu anys que es van "cepillar" l'Estatut i una part important de la societat catalana va decidir prendre la pastilla vermella i deixar així de confondre els desitjos amb la realitat.
Casualment avui també fa mil dies de l'1-O, el dia que aquella part de la societat va llançar al mar totes les pastilles blaves per abandonar definitivament la possibilitat de retorn cap a qualsevol altra mentida.

24 de juny de 2020

Ho tornarem a fer

He llegit el llibre de Jordi Cuixart que ha escrit a la presó que, recordem que està acusat de sedició i complint una pena de nou anys per haver pujat a un cotxe de la guàrdia civil -el van deixar obert i amb armes a l'interior- després que ho haguessin fet uns quants periodistes, amb la intenció de demanar als concentrats que protestaven davant de la conselleria d'economia a Barcelona que marxessin cap a casa. En fi, en podem dir de forma clara, un pres polític de l'estat espanyol.
Dir que el llibre és interessant, de lectura fàcil i amena (només té 90 pàgines). M'he permès apuntar algunes frases que m'han fet pensar:
  • La presó és un fracàs de la humanitat.
  • Hem après a ser lliures quan més oprimits ens tenen.
  • Jo no soc un polític pres, sinó un pres polític. I vull denunciar que, a l'Estat espanyol, avui, la presó encara es fa servir com un instrument per perseguir i castigar la dissidència política.
  • La repressió política de la dissidència vol inhabilitar el pensament i l'acció.
  • Aquesta democràcia de baixa qualitat on vivim avui.
  • Has d'assumir que el temps lineal ha desparegut de la teva vida.
  • Quan les lleis només es poden defensar i mantenir a través de la força és que potser tenen els dies comptats.
  • No ens podem permetre el luxe de la desesperança: deixem el pessimisme per a quan arribin temps millors.
  • Actuar com si fóssim lliures també ens fa, cada dia, una mica més lliures.
  • La vida no té sentit; és un mateix qui dona el sentit a la vida.
I de manera resumida, la síntesi del pensament que transmet en Jordi Cuixat -i que jo mateix intento aplicar-me- és la següent: "Em nego a viure sense esperança. Em nego a odiar ningú. No renunciaré mai a ser feliç."
#HoTornaremAFer

La meditació segons Alejandro Jodorowsky

- ¿Per a què serveix meditar?
- Per adonar-te que no ets el que creus ser, sinó que ets el que creus no ser.

21 de juny de 2020

Mètode d'interrogatori Reid

Es tracta d'un mètode d'interrogatori controvertit que consta d'una sèrie de fases i preguntes concretes. La intenció és que aquestes preguntes generaran una sèrie de respostes en els interrogats. També utilitza indicadors no verbals com la postura o la posició de les mans, de tal manera que qui digui la veritat estarà més erigit i de front a l'interrogador, en canvi qui creuï els braços, faci tocs rítmics amb les mans o s'arregli els cabells estarà emetent signes de mentida. Conclusions massa simplistes per no dir incorrectes. 
La realitat d'aquest mètode és que el percentatge de confessions falses és gran, inaceptable en qualsevol sistema democràtic. De fet, la finalitat de l'interrogatori és aconseguir que la persona digui el que interessa que digui, independentment que sigui veritat o no.
Un exemple d'aquesta mala pràctica la tenim en la sèrie "Así nos ven" en què cinc adolescents, quatre negres i un hispà, van ser injustament acusats i empresonats l'any 1989 per un atac brutal a una noia en el Central Park de Nova York. En els interrogatoris indecents que els van fer, la policia va aconseguir manipular de manera interessada els joves perquè s'autodeclaressin culpables.


Tauró

Fa 45 anys d'aquesta escena, de la instantània rectitud del cos que sembla que desafiï la llei de la gravetat, seguida de la cara de sorpresa barrejada de por que diu sense di-ho, ¡HÒSTIA PUTA!
¿Quantes vegades no hem fet nosaltres aquesta mateixa cara?

18 de juny de 2020

Mentalitat de cranc

La mentalitat de cranc és una metàfora de l'enveja.
Quan poses crancs en una galleda, no cal tapar-la perquè entre ells s'agafen i ells mateixos impedeixen que ningú pugui fugir. És un clar exemple de sabotatge col·lectiu.
Passa també en el comportament humà quan algú fa tot el possible per reduir o evitar l'èxit de qualsevol altre membre del grup, encara que tots en surtin perjudicats. És allò de "si jo no puc, tu tampoc".

Síndrome de Solomon

La síndrome de Solomon es caracteritza per la por a destacar. Aquesta síndrome pren el nom del psicòleg Solomon Asch, que el 1951 va fer un experiment en psicologia social que pretenia estudiar com la conducta humana està influïda per l'entorn i la pressió social. Va concloure que la conformitat és el procés per mitjà de el qual els membres d'un grup social canvien els seus pensaments, decisions i comportaments per encaixar amb l'opinió de la majoria.
Aquesta por a destacar de la gent té el seu origen en una baixa autoestima o problemes de confiança personal, que necessiten l'aprovació exterior continuada per funcionar en el dia a dia.
El ser humà viu sovint en un dilema, per un costat, vol ser diferent als altres, però a la vegada pertànyer al grup. Ens fa por ser rebutjats per la nostra individualitat i alhora despertar l'enveja.

Tenir o ser i estar

El verb 'tenir' és ambiciós i materialista, quan més té, més en vol. 
En canvi, els bessons 'ser' i 'estar' tenen un tarannà idealista i espiritual, 
i consideren que les coses importants no són les coses.

16 de juny de 2020

App aCalendar

Un calendari de disseny agradable i amb l'opció imprescindible de la vista anual que ens facilita la gestió dels esdeveniments i de pas ens allibera la ment.

13 de juny de 2020

Anècdota d'Einstein i la llibreta

Una vegada el poeta Paul Valéry va entrevistar Albert Einstein i li va preguntar si duia algun llibreta al damunt per apuntar les idees que tingués. Einstein va respondre: "Ah, no em cal pas, perquè només tinc idees molt de tant en tant".

La Consagració de la Primavera

La Consagració de la Primavera de Stravinsky és una composició musical que es va estrenar l'any 1913 a París i que va provocar un escàndol perquè el públic no la va entendre per massa innovadora. A mi em recorda música de pel·lícula de Hitchcock.
L'obra, que està dividida en dues parts, l'adoració de la Terra i el sacrifici, descriu un salvatge ritual pagà de primavera en què uns ancians asseguts en cercle observen la dansa que precedeix la mort de la jove que s'ofereix com a sacrifici al déu de la Primavera, amb l'objectiu de guanyar la seva benvolença.

La consagració de la primavera, Stravinsky (Part 1, Adoració de la Terra)

La consagració de la primavera, Stravinsky (Part 2, El Sacrifici)

Saturn devorant un fill

La primera vegada que vaig veure el quadre 'Saturn devorant un fill' devia tenir uns tres o quatre anys i des de llavors no me l'he tret del cap. Era a casa d'una veïna, l'única que tenia pels voltants i que estava a uns tres-cents metres de casa meva però que a mi em semblava l'altra punta del món. Era tot un repte anar-hi caminant tot sol. Suposo que travessar aquell camí de terra era tot una aventura, on m'hi podia trobar sargantanes, formigues, escarabats i altres animalons. A més, al final sempre tenia un premi en forma de xocolata o fins i tot col i patata (sí, amb aquella edat ja m'agradava la verdura) que aquesta veïna em donava per la meva visita.
Recordo com si fos avui aquella imatge tipus gore penjada en el passadís d'aquella casa perquè m'inquietava molt. Quan entrava sempre alçava els ulls cap amunt, amb una barreja de curiositat i per comprovar que aquell home que es menjava un nen continuava encara a la paret.
Vaig estar molt de temps obsessionat amb aquell caníbal amb la boca oberta i els ulls en blanc, agafant per la cintura un nen sense cap i ple de sang. Aquesta truculenta imatge no me l'he tret mai del cap.
Més tard vaig entendre que l'art té les seves rareses i que era una reproducció del famós quadre "Saturn devorant un fill", una pintura mural adquirida per Francisco Goya i que actualment es troba exposat en el Museu del Prado. L'escena representa al déu Cronos (Saturn en la mitologia romana) en l'acte de devorar a un dels seus fills, cosa habitual que feia amb els fills acabats de nàixer pel temor a ser destronat per algun d'ells. 
Aquest quadre va cridar també l'atenció del mateix Freud, que va trobar que estava relacionat amb la malenconia i la destrucció, i des del punt de vista de la psicoanàlisi figurava -com no- la impotència sexual. En fi, torno a recordar que jo només tenia 3 o 4 anys. 
Anys després, vaig veure una pel·lícula que es deia "Holcausto caníbal" que la vaig trobar familiar. I ja més recent, quan vaig veure "El Silenci dels Anyells", vaig entendre a la primera el trauma que va tenir la pobre Clarice en escoltar els crits dels corders quan els mataven.

Quan algú et recrimini

Quan algú et recrimini d'alguna cosa que facis, escolta'l i atent-lo de la millor manera i ajuda'l a què es reafirmi en la seva actitud pertorbada. Després continua fent allò que estaves fent.

Energia vital

L'energia vital és l'encarregada de què el cor bategui correctament, que el cervell doni les ordre precises per a què tot funcioni a la perfecció i en sintonia, que les emocions siguin positives i en definitiva que l'organisme trobi l'equilibri necessari per fer front a l'estrès i les malalties.

Per tenir ben carregades les piles i sentir-nos millor, cal abandonar les fuites en forma de pensaments, estrès i actituds tòxiques i practicar les següents accions:
  1. Fer exercici físic regular
  2. Respirar aire pur
  3. Mantenir una actitud positiva
  4. Menjar sa
I segons el Dr. Hiromi Shinya, autor de L'enzim prodigiós, si amplifiquem la nostra energia vital tindrem una vida més llarga. 


Sistema / Antisistema

  • El sistema no pot combatre la corrupció perquè és el propi sistema el qui s'ha corromput (Oliver Stone). 
  • Jo sóc sobre-sistema, per damunt del sistema, ni anti-sistema, ni pro-sistema.
  • Tot està orquestrat per a què res canviï, preservant així l'ordre establert. El sistema és - en sí mateix--una farsa plena de farsants. [Qué harías si no tuvieras miedo, Borja Vilaseca]

Comentaris del Facebook

Els comentaris que faig en el Facebook me'ls treballo una mica perquè tinguin un mínim de qualitat. Intento fer-ne amb aquell toc provocatiu que pugui generar algun tipus de reacció apassionada, per negativa que sigui, que no pas uns de tebis i convencionals. O pitjor encara, compartir coses sense fer cap comentari.

Originalitat

  • És molt difícil reconèixer l'originalitat al moment que neix i es comença a posar en marxa (Haruki Murakami,, De què parlo quan parlo d'escriure).
  • L'originalitat consisteix a tornar a l'origen (Antoni Gaudí).
  • Per arribar a la deu, hem de nedar contra corrent. L'únic que segueix el corrent riu avall és la brossa. [Zbigniew Herbert, poeta polonès]
  • Tots naixem originals i en morim còpies  (Carl Gustav Jung; a la infància som autèntics i purs, mentre que segons creixem ens veiem constrets per les nostres vivències i la repressió de la nostra naturalesa; tendim a adoptar el model de comportament de la majoria). *

L'aprovació social

Cal escollir bé amb qui compartir que et sents feliç. Quan algun amic o conegut et diu, -- ¿què bé que vius, no?--, amb un to més aviat d'indignat, i tu respons de manera innocent --¡això intento, faig tot el que puc!--, ja notes com traspua una certa enveja. Com si la finalitat en aquesta vida hagués de ser la recerca del sofriment! La teva satisfacció li recorda la seva pertorbació.
Per això es parla tant del temps o d'altres banalitats, per no provocar.

Hordes de ciclistes

Després de tres mesos i dues-centes pizzes, avui era el primer dissabte que es podia pujar la carretera de Begues. I tal com era previsible, a primera hora del matí s'ha vist una quantitat espectacular d'hordes de ciclistes amb la síndrome d'abstinència i també amb algun quilo de més.

12 de juny de 2020

L'oxidació de l'alvocat

Una petita tapa de silicona, 
una solució senzilla i pràctica per conservar i evitar
l'oxidació de l'alvocat👍

La ironia

La ironia té un risc que és la seva possible incomprensió, que allò que és diu se n'ha d'entendre el contrari. És de fet un mecanisme de defensa per criticar i de pas enfotre's d'alguna situació, però sense que es noti gaire. I quan algú s'ofén, possiblement és perquè s'ha creuat la línia que la separa del sarcasme.
El 12 de juny de l'any 1897, Mark Twain, en ser preguntat pel New York Journal, responia als rumors de que havia mort tot dient "la notícia de la meva mort és una exageració". Això és un bon exemple d'ironia.

11 de juny de 2020

Els 9 enneatipus de la personalitat

L'Enneagrama és un mapa de la nostra personalitat, una mena de manual d'instruccions de la condició humana per comprendre les motivacions profundes - -sovint inconscients-- que hi ha darrere de les nostres conductes i actituds. Parla de 9 enneatipus o tipologies bàsiques de la personalitat diferents agrupades en tres tríades: instint, sentiment i intel·lectual. Tots tenim característiques de les nou personalitats, però en tenim una que és la predominant. És sens dubte una excel·lent eina per a l’autoconeixement. Només quan saps qui ets, t'acceptes tal com ets, amb els teus defectes i les teves qualitats.

La tríada de l’instint són viscerals i per tant actuen abans de pensar o sentir. Tenen ira acumulada que els causa problemes d’agressivitat i repressió. Els motiva l’autonomia. Dins d’aquesta tríada es contemplen tres tipologies bàsiques que s’expliquen a continuació.
  • L’enneatipus 8: el desafiant. El que vol tenir el control. És segur de sí mateix, decidit, voluntariós i reptador. La seva ferida de naixement és la sensació de vulnerabilitat i indefensió. Per això volen poder i control, provar la seva força, detesten la debilitat i necessiten intensitat en tot. Quan s’identifica amb l’ego (descentrat al 5) és agressiu, dominant, autoritari, bel·ligerant, reactiu i venjatiu. El trastorn de la personalitat és la de psicòpata. Però quan s’identifica amb el ser (centrat al 2) aflora la seva innocència i és poderós, just, líder, fort, tendre i magnànim. Satisfà les necessitats de manera combativa (com els 7 i 3). I resol els problemes de manera reactiva i enèrgica (com els 4 i 6).
  • L’enneatipus 9: el pacificador. El que vol evitar el conflicte. És modest, receptiu, tranquil·litzador, simpàtic i satisfet, humil, conformista, amable, modest, bondadós, distret, oblidadís. La seva ferida de naixement és la sensació de no ser benvingut, per això desitja mantenir la pau al seu voltant, cosa que fa que li costi prendre decisions. Quan s’identifica amb l’ego (descentrat al 6) és mandrós, resignat, apàtic, acomodat, indolent i procrastinador. El trastorn de la personalitat és la de passiu-agressiu. Però quan s’identifica amb el ser (centrat al 2) aflora la seva proactivitat i es mostra pacífic, harmoniós, diplomàtic, assertiu, sanador i energètic. Satisfà les necessitats de manera reservada (com els 4 i 5). I resol els problemes amb una actitud positiva, negant el problema (com els 2 i 9).
  • L’enneatipus 1: el reformador. El que vol ser perfecte. És racional, idealista, de sòlids principis, molt perfeccionista, disciplinat, ordenat, determinat, controlat. La seva ferida de naixement és la sensació d'insuficiència i imperfecció, per això desitja fer el correcte i millorar totes les coses. Quan s’identifica amb l’ego (descentrat al 4) és iracund, crític, queixós, exigent, dogmàtic i prepotent. El trastorn de la personalitat és la de obsessiu-compulsiu. Però quan s’identifica amb el ser (centrat al 7) aflora la seva serenitat i es mostra íntegre, visionari, eloqüent, inspirador, organitzat i compassiu. Satisfà les necessitats de manera submisa (com els 2 i 6). I la manera de resoldre problemes de manera lògica i competent (com els 3 i 5).
La tríada del sentiment són emocionals i per tant senten abans de pensar o actuar. Estan interessats en la seva imatge i tenen vergonya. Els motiva el desig d’atenció. Dins d’aquesta tríada es contemplen tres tipologies bàsiques que s’expliquen a continuació.
  • L’enneatipus 2: l’ajudador. El que necessita amor. És afectuós, amigable, efusiu, complaent i possessiu. La seva ferida de naixement és la sensació de no ser digne d'amor. Per això ajuda i es preocupa pels altres perquè a canvi desitja ser estimat i apreciat. Quan s’identifica amb l’ego (descentrat al 8) és orgullós, salvador, dependent, adulador, xantatgista i tafaner. El trastorn de la personalitat és la de dependència. Però quan s’identifica amb el ser (centrat al 4) aflora la seva humilitat i és amorós, empàtic, generós, altruista, servicial i humanitari. Satisfà les necessitats de manera submisa (com els 1 i 6). I resol els problemes amb una actitud positiva, negant el problema (com els 7 i 9).
  • L’enneatipus 3: el triomfador. El que necessita valoració. És pragmàtic, orientat a l’èxit, adaptable, excel·lent, ambiciós i conscient de la seva imatge, està molt segur de sí mateix, amb gran habilitat social, bon comunicador, competitiu i orientats a l'èxit. La seva ferida de naixement és la sensació de no ser valuós. Per això es preocupant del que els altres pensin d'ells, la seva imatge és molt important. Quan s’identifica amb l’ego (descentrat al 9) és vanitós, fals, narcisista, workahòlic, camaleó i farsant. El trastorn de la personalitat és la de narcisista. Però quan s’identifica amb el ser (centrat al 6) aflora la seva autenticitat i és honest, valuós, eficient, resolutiu, admirable i networker. Satisfà les necessitats de manera combativa (com els 7 i 8). I resol els problemes de manera lògica i competent (com els 1 i 5).
  • L’enneatipus 4: el romàntic. El que necessita atenció. És sensible, creatiu, reservat, expressiu, dramàtic, abstret i temperamental, romàntic i compassiu. La seva ferida de naixement és la sensació de ser inferior. Per això és individualista, se sent diferent o estrany i té necessitat de commoure. Quan s’identifica amb l’ego (descentrat al 2) és dramàtic, egocèntric, envejós, desequilibrat, acomplexat, melancòlic. El trastorn de la personalitat és la de bipolar. Però quan s’identifica amb el ser (centrat al 1) aflora la seva equanimitat i és creatiu, original, profund, sensible, equilibrat i introspectiu. Satisfà les necessitats de manera reservada (com els 5 i 9). I resol els problemes de manera reactiva i enèrgica (com els 8 i 6).
La tríada del pensament són intel·lectuals i per tant pensen abans d’actuar o sentir. Tendeixen a l'ansietat i a la por. Els motiva el desig de seguretat. Dins d’aquesta tríada es contemplen tres tipologies bàsiques que s’expliquen a continuació.
  • L’enneatipus 5: l’investigador. El que tem expressar els sentiments. És el tipus cerebral, penetrant, perceptiu, innovador, reservat i aïllat. La seva ferida de naixement és la sensació de no ser capaç. Per això és introvertit, curiós, no li agrada massa el contacte físic i marca un distanciament emocional, però crea coses increïbles per als altres. Quan s’identifica amb l’ego (descentrat al 7) és distant, aïllat, cínic, hermètic i hiperracional. El trastorn de la personalitat és la de autista. Però quan s’identifica amb el ser (centrat al 8) aflora el seu desaferrament i és comprensiu, savi, objectiu, intel·ligent, curiós i innovador. Satisfà les necessitats de manera reservada (com els 4 i 9). ). I resol els problemes de manera lògica i competent (com els 1 i 3).
  • L’enneatipus 6: el lleial. El que tem prendre decisions. És compromès, orientat a la seguretat, encantador, responsable, nerviós, desconfiat, previsor, pràctic i amb humor sarcàstic. La seva ferida de naixement és la sensació de no poder confiar en sí mateix. Per això desitja tenir seguretat i tranquil·litat i pot ser ambivalent. Combat la por amb l’enfrontament o amb la fugida. Quan s’identifica amb l’ego (descentrat al 3) és poruc, covard, dubtós, preocupat, ansiós i pessimista. El trastorn de la personalitat és la de paranoic. Però quan s’identifica amb el ser (centrat al 9) aflora el seu coratge i és valent, lleial, noble, fidel, confiable i segur. Satisfà les necessitats de manera submisa (com els 1 i 2). I resol els problemes de manera reactiva i enèrgica (com els 8 i 4).
  • L’enneatipus 7: l’entusiasta. El que tem patir. És actiu, amic de passar-ho bé, espontani, versàtil, cobdiciós, optimista, confiat, espontani, permissiu, distret, rebel, indisciplinat, productiu i amb múltiples talents. La seva ferida de naixement és de buit i insatisfacció. Per això desitja mantenir la seva llibertat sense límits, evitar l'avorriment i el dolor, li encanten les noves experiències i tenir sempre opcions. Quan s’identifica amb l’ego (descentrat a l’1) és golafre, dispers, evasiu, insaciable, hiperactiu, accelerat. El trastorn de la personalitat és dèficit d’atenció amb hiperactivitat. Però quan s’identifica amb el ser (centrat al 5) aflora la seva sobrietat i és alegre, feliç, divertit, present, agraït i abundant. Satisfà les necessitats de manera combativa (com els 8 i 3). ). I resol els problemes amb actitud positiva, negant el problema (com els 2 i 9).
Fonts: "Encantado de conocerme" de Borja Vilaseca i "La Sabiduría del Eneagrama" de Don Richard Riso i Russ Hudson.

10 de juny de 2020

Anònims virtuals

¿Deixaries entrar a casa teva un desconegut que truca a la porta, no saps qui és, com és diu i a sobre es tapa la cara? Doncs passa el mateix en el Facebook.

¿Hidrogel o temperatura?

Una presa de decisió que a priori sembla fàcil, però el pensament binari redueix la realitat a tan sols dues i úniques opcions, cosa que comporta un alt risc d'equivocació, en concret del 50%, que és el que passa quan no estàs pel que has d'estar.


8 de juny de 2020

Les quatre lleis de l'espiritualitat

A la Índia existeix l'ensenyament popular de les quatre lleis de l'espiritualitat, que són les següents:
  1. La persona que arriba és la persona correcta.
  2. El que succeeix és l'única cosa que podia haver succeït.
  3. En qualsevol moment que comencis és el moment correcte.
  4. Quan alguna cosa acaba, acaba.

7 de juny de 2020

Com mantenir el sentit comú

Quatre pautes per mantenir el sentit comú en les nostres vides:
  1. No jutjar a través de l'ego. Si contemplem els esdeveniments a través dels nostres prejudicis, opinions o idees preconcebudes, ens equivocarem. Quant més objectiva sigui la nostra visió, més realistes serem.
  2. Fugir de les il·lusions. És inevitable desitjar que les coses succeeixin segons la nostra conveniència, però l'experiència demostra que molts esdeveniments no estan sota el nostre control. Sintonitza amb el rumb que segueixen les coses. Flueix.
  3. Saber escoltar. La majoria de les accions absurdes són les que s'executen de manera capritxosa i unilateral, sense contrastar-les. Escoltar la visió que tenen els altres ens donarà la justa mesura de les coses.
  4. Ser prudent. Hi ha persones, accions i situacions que resulten enganyoses a primera vista. El sentit comú aconsella no precipitar-nos. Una mica de temps ens pot ajudar a entendre-ho millor.

Desencontre entre Proust i Joyce

Una matinada de l'any 1922 es va fer un sopar de gala a París on van coincidir dues de les celebritats mundials de la literatura, Marcel Proust i James Joyce. Tot i que seien molt a prop un de l'altre, no es van dir pràcticament res en tota l'estona. Les expectatives de tots els assistents sobre de què parlarien es van veure frustrades, un misto formidable. 
Pel que sembla, Proust va explicar que la conversa amb Joyce va ser una reiteració infantil de la negació. Proust li preguntava mentre que Joyce només responia amb una paraula. Davant d'aquesta situació i per trencar el gel, l'anfitriona li va preguntar a ell si havia llegit Ulises de Joyce, moment en què Proust va veure l'oportunitat per deixar anar la seva pròpia negativa. Tots dos devien pensar que l'altre no estava a la seva altura.

Proust i Joyce

Esborrar / Eliminar

  • Miraran de fer-te'n fora, com quan els glòbuls blancs intenten eliminar un cos estrany de l'organisme (Haruki Murakami, De què parlo quan parlo d'escriure).

El tirà del Neró

Tal dia com avui 6 de juny de l'any 68 Neró es va suïcidar clavant-se ell mateix una daga, almenys això constava a l'informe de la guàrdia pretoriana que protegia l'emperador i que el pretor, el cap militar i també jutge, va donar tota la veracitat.
Aquest emperador, que segons la llegenda tocava la lira mentre Roma s'incendiava, va fer executar a tot aquell que li molestava, inclosa la seva mare. I no obstant això, els mitjans de comunicació de l'època asseguraven que tenia una enorme popularitat entre el poble romà.
Sense divisió de poders i amb la premsa venuda devia ser una època realment dura pels filòsofs, com Sèneca que també va tenir un suïcidi forçat per aquest mateix tirà. Sortosament la història no es repeteix mai.

6 de juny de 2020

La garsa i el gat

Avui m'he trobat enmig d'una discussió verbal entre una garsa i un gat, però la cosa no ha anat a més.