26 de setembre de 2020
Metàfora del rinoceront
Un bri d'optimisme
I si l'impacte sanitari, econòmic i social de la Covid-19 canviés aquest món per millorar-lo?
El cigne negre
22 de setembre de 2020
Canvia només un mil·límetre els teus pensaments
20 de setembre de 2020
La Sagrada Família
18 de setembre de 2020
Conductors pertorbats
Viure en una distopia
Per exemple, imaginem un país suposadament democràtic qualsevol, amb un polític que fa de president del govern perquè ha estat escollit democràticament i que és inhabilitat judicialment per haver posat una pancarta al balcó reclamant llibertat d'expressió, una acció considerada delictiva. Evidentment és impensable que això pugui passar en cap país democràtic.
16 de setembre de 2020
Cómo va lo del incendio
Truquen de la Casa Reial.
--"Oye, yo te llamaba para darte ánimos y preguntarte cómo va lo del incendio, que veo que se va complicando..."
Això li va dir el rei espanyol al president Puigdemont el dia 6 de setembre de 2016. El president no tenia clar si el rei feia servir un llenguatge figurat per la situació política o bé que hi havia algun incendi a Catalunya que desconeixia, així que decideix continuar pel sentit metafòric polític i li respon que "aquí vamos intentando controlarlos, los incendios que vamos teniendo... No sé cómo acabarán...
--"Claro, claro. Pero, oye, esto parece complicado, con las previsiones meteorológicas que hay, y crero que..."
En aquest moment, s'adona del que està passant i l'interromp:
--"Majestad, creo que se está confundiendo. Creo que usted en realidad con quien quiere hablar es con el presidente de otra Generalitat, no la de Cataluña..."
Simplement genial!
[Llegit a les pag. 195-196 de Carles Puigdemont. M'explico. De la investidura a l'exili.]
13 de setembre de 2020
Apories de la vida quotidiana
- Quan estem convençuts que la felicitat només depèn de nosaltres mateixos, llavors ens convertim en els únics culpables de la nostra infelicitat.
- Quan diem "t'estimo" gairebé sempre esperem una sola cosa: confirmar que l'altre sent una cosa semblant per nosaltres, exigir-li que ens estimi tant com nosaltres l'estimem.
- El xafarder mai s'oblida de la seva pròpia vida: parlar dels altres és la seva manera de posar-la en valor.
- No tenim creences, sinó al contrari, són les creences (i els prejudicis) els que ens tenen --i ens mantenen-- a nosaltres.
- Creiem que el cotxe ens dona llibertat, però mai som prou lliures perquè la nostra vida no depengui del volant dels altres.
- L'enveja davant de la felicitat aliena sembla un fet omnipresent.