29 de novembre de 2020

El col·lapse ecològic

En el segle XXI les nacions/estats ja no són l'estructura correcta per gestionar els desafiaments més importants de l'era. Necessitem una nova identitat global política que pugui prendre decisions efectives per gestionar l'evident amenaça ecològica i la disrupció tecnològica, abans no sigui massa tard per a la humanitat.
[21 lliçons per al segle XXI, Yuval Noah Harari]

Nou / Recent

  •  Ahir al matí, en termes evolutiu.

28 de novembre de 2020

APP Radar Vacunats

Hem pogut comprovar com l'App Radar Covid pel rastreig de contagis no ha funcionat, entre altres perquè estava pensada en clau negativa: els afectats havien d'informar la seva situació com a infectats sense tenir en compte l'estigmatització que comporta associada. 
Ara que ens anuncien a bombo i platerets que aviat tindrem vacunes i des de la més absoluta ignorància, penso que potser sí funcionaria una App, aquesta vegada però en clau positiva, és a dir que t'avisés d'un possible contacte ja vacunat i per tant que poguessis abraçar-lo sense cap perill. Sens dubte, fer pública la teva condició com a potencial abraçador seria una gran motivació. 
Quan jo em posi la vacuna em conferirà un efecte protector directe a mi mateix, però també un efecte indirecte a tots els meus contactes (i els seus contactes, i els seus contactes...).
Suposo que les altes instàncies ja n'hauran pensat d'això...

27 de novembre de 2020

Convertidor de PDF a Epub

Converteix PDF i altres tipus de documents a una varietat de formats digitals incloent EPUB, MOBI, AZW3 FB2. Pots convertir d'un cop fins a 20 documents. Per poder llegir de manera còmoda documents o llibres que tenies en PDF.
Senzill i gratuït 👉 https://toepub.com/es/

Canviar la realitat

Fruit de la inconsciència creiem que podem canviar la realitat externa per adequar-la als nostres desitjos i necessitats egocèntriques. En paraules de Gerardo Schmedling, l'únic que sí podem canviar és la interpretació que fem dels esdeveniments en sí, coneixent i comprenent com funciona la nostra ment. Si la nostra interpretació del fet ens reporta sofriment és que actuem des de la ignorància; si ens deixa pau interior o ens porta harmonia i satisfacció no hi ha dubte que actuem des de la saviesa. 
[Encantado de conocerme, de Borja Vilaseca]

25 de novembre de 2020

Metàfora de l'atenció plena

L'atenció plena (mindfulness) és portar l'atenció en allò que estàs fent al moment present mitjançant la meditació, distanciant-te dels teus pensaments. Per entendre'ns, si els pensaments fossin cotxes, la meditació ens ajudaria a quedar-nos al marge de la carretera en lloc de ficar-nos a l'embús.
[El Mètode Bullet Jounal]

Si no t'agrada la teva vida

Si no t'agrada la teva vida, llavors pregunta't: "Quin petit canvi podria fer que faria la meva vida una mica millor?" Posa't les expectatives tan baixes que siguin molt fàcils de complir, qualsevol banalitat o detall encara que et sembli que no és important. I fes-ho. Fes-te això durant un mes i comprovaràs l'impacte positiu potencial que tindrà la teva vida.
[El Mètode Bullet Journal]



Exercici 5-4-3-2-1

Es una manera d'ordenar i distribuir en el temps els diferents objectius que volem aconseguir en un marc temporal de 5 anys, 4 mesos, 3 setmanes, 2 dies i 1 hora. Aquests objectius hauran de tenir associades les corresponents tasques que caldrà complir amb una determinada periodicitat (l'APP To Do va molt bé). És una forma fàcil i divertida de ser proactius i mantenir la motivació i la constància tan necessàries per assolir objectius. Com diu la dita "de mica en mica s'omple la pica".
Font: inspirat del llibre El mètode Bullet Journal.

22 de novembre de 2020

Els cinc perquès

És una tècnica inventada per Sakichi Toyoda, fundador de Toyota, per descobrir les causes dels problemes tècnics en els processos de la seva empresa. És un sistema falsament simple per arrencar els problemes de soca-rel i treure a la llum oportunitats insospitades. Es tracta de desglossar un problema que a priori pot semblar gran en els seus components individuals.

Com funciona. Primer detecta quin és el problema. A continuació  pregunta't per què i escriu la resposta. D'aquesta resposta, tornar a preguntar-te per què. I així successivament fins que ho hagis repetit cinc vegades. Amb la descontrucció del problema es farà més evident el que de debò hi ha en joc.

Exemple: NO TINC TEMPS PER FER ESPORT

  1. Per què? Perquè no tinc temps. treballo massa hores.
  2. Per què? Perquè treballo massa hores.
  3. Per què? Perquè haig de pagar el col·legi privat dels fills.
  4. Per què? Perquè vull la millor educació per a ells.
  5. Per què? Perquè tinguin un millor futur.
Com es pot comprovar, voler un millor futur dels teus fills afecta el teu present. Ara es tracta descobrir quines són les possibles opcions per trobar temps fent una altra llista amb cinc possibles solucions i tria la que et sembli millor.

Radiància

És la capacitat que tenim d'influir en el món que ens envolta. Com quan llancem una pedra a un llac, les nostres accions s'expandeixen i afecten el món que ens envolta. Cada cercle influeix en el que es troba pel camí, i això, al seu torn, té una influència més enllà. La naturalesa de la nostra radiància sovint és un reflex del que passa a dins nostre.
[El mètode Bullet Journal]

Cercle de Deming

El cercle de Deming, en honor a W. Edwards Deming, el pare del kaizen (millora contínua), consisteix en quatre passos per a la millora contínua:

  1. Planeja: reconeix una oportunitat i planeja un canvi.
  2. Fes: porta a terme el pla i comprova com funciona el canvi.
  3. Avalua: analitza els resultats del test i identifica el que no n'has après.
  4. Actua: actua segons el que hagis après. 
Si el canvi no ha funcionat, repeteix tot el cercle altra vegada amb un pla diferent. Si ha sortit bé, incorpora el que has après i planeja noves millores. Torna a repetir-ho tot.

Honorar els fracasos

Sir James Dyson, inventor de l'aspiradora Dyson, va testar 5.126 prototips abans d'obtenir els resultats que buscava. Ara té una fortuna de quatre bilions de dòlars.

Aconseguir objectius

La manera d'assolir un objectiu i mantenir la motivació inicial és desglossant-lo en esprints independents i petits, i aquests a la vegada els dividirem en passos que puguem abordar fàcilment que seran les tasques. I per identificar les tasques que siguin fàcils i manejables, cal fer-se les següents preguntes:
- Què vull fer?
- Per què ho vull fer?
- Quin petit pas puc fer ara per començar?
Es tracta d'aplicar la proactivitat i la millora incremental (kaizen), tan útil en la resolució de problemes.

[El mètode Bullet Journal]

20 de novembre de 2020

Desigualtat econòmica

Avui en dia, l'1% més ric de la població és propietari de la meitat de la riquesa del món. I encara més alarmant: les cent persones més riques juntes posseeixen més riquesa que els 4.000 milions de persones més pobres. [21 llliçons per al segle XXI, Yuval Noah Harari]
La pobresa no és genètica però s'hereta. Com deia Philip Greenspun la millor manera de fer-se ric és escollir bé als teus pares.


18 de novembre de 2020

Per què votem el que votem

Les eleccions van dirigides als sentiments humans, no pas a la racionalitat humana. Si la democràcia fos una qüestió de presa de decisions racionals, no hi hauria absolutament cap raó per donar a la gent el dret de vot en termes d'igualtat, o, potser, cap raó per donar-li el dret de vot. Està àmpliament demostrat que hi ha gent molt més saberuda i racional que d'altra. Per bé o per mal, les eleccions no van dirigides a allò que pensem sinó allò que sentim. Els éssers humans són lliures i tenen lliure albir, ja siguin savis o analfabets integrals, els seus sentiments compten per igual.
Deixar que els passatgers d'un avió votin a quina pista hauria d'aterrar el pilot o que el poble voti no seria precisament una decisió racional. Votar un determinat partit polític per governar un país tampoc ho és, simplement apel·la als nostres sentiments. Quan ets capaç de comprendre això, és més fàcil entendre segons quins resultats electorals.
Winston Churchill, en una frase molt cèlebre, va dir que la democràcia és és el pitjor sistema polític del món, tret de tots els altres. Com diu la dita popular, cada poble té el que es mereix. I tal dia farà un any, una altra dita molt apropiada.
[Font: 21 lliçons per al segle XXI, Yuval Noah Harari]

Prendre decisions racionals

Quan arribes a una cruïlla i el teu instint et diu "gira a l'esquerra", però el Google Maps diu "gira a la dreta", ¿què fas, et refies de tu mateix o d'un algoritme que té un percentatge de precisió molt millor? 
El dia que inventin una APP o algoritme que conegui les nostres debilitats i fortaleses i prengui decisions racionals per nosaltres, siguin banals o transcendents sobre què estudiar, on treballar i amb qui casar-nos, la vida humana deixarà de ser un drama ple de decisions. 
És cert que hi ha gent que ha caigut al mar per seguir fidelment les indicacions del GPS, però també és cert que el món està ple de gent profundament infeliç per prendre decisions importants en un moment de gran inconsciència i ignorància com quan un és jove amb el cap ple de pardals i les emocions alterades.



14 de novembre de 2020

Sobre la manera de mastegar

L'estómac no té mandíbules
S'ha de mastegar bé el menjar, més de 30 cops, no només per suprimir la fam -que també- sinó per afavorir la digestió. Amb una bona salivació en la boca conservem enzims de l'estómac tan necessaris per al sistema immunològic entre altres. 
[Font: "L'enzim prodigiós" del Dr. Hiromi Shinya]

Masses sense feina

Quan reconeguem honestament que els models social, econòmic i polític que hem heretat de l'època industrial dels segle XIX i XX ja no serveixen per fer front als nous desafiaments, com seran les masses sense feina de mà d'obra no qualificada impossibles de reciclar en un món cada vegada més complex. Per salvaguardar la supervivència física i el benestar psicològic de les masses de gent sense feina que apunta que ens portarà aquest món tan incert, potser ens adonarem que criar un fill sigui probablement la feina més important i més difícil de totes. Si fos així, no hi hauria manca de feina per molts ordinadors o robots que hi hagin. Com es fa això? Doncs amb una renda bàsica universal (capitalisme) o uns serveis bàsics universals (comunisme) o una solució eclèctica , l'objectiu del qual cobreixi totes les necessitats bàsiques d'una família. Una altra cosa serà la valoració i qui se'n farà càrrec d'aquesta inversió, abandonant la consideració de gran despesa econòmica i limitadora de llibertat. Encara queden uns quants anys encara de patiment per canviar de mentalitat.
Ho veurem algun dia?


La feina és un bé escàs

Els conductors de cotxes de cavalls del segle XIX es van posar a conduir taxis, mentre que els cavalls directament van ser expulsats completament del mercat de treball. Els cavalls van ser considerats obsolets en aquell nou paradigma que va ser la revolució industrial. 
¿Què passarà amb els ases del segle XXI en el proper canvi de paradigma?

Les fases del dol amb música

El conegut esquema de la psicòloga Kübler-Ross que descriu les cinc fases del dol i la música més adequada que podem escoltar en cadascuna d'aquestes per intentar superar-les:
  1. Fase de negació.  El subjecte tracta d'eludir una realitat que li resulta insuportable i què millor fer-ho amb Don't Worry, Be Happy de Bobby McFerrin.
  2. Fase de ira. Descarrega la seva frustració sobre un tercer que identifica com a culpable i atia la ràbia amb You Oughta Know de Alanis Morrissette.
  3. Fase de negociació. Comença a acceptar que no hi ha res a fer encoratant-nos a negociar amb Ne me quitte pas de Jacques Brel.
  4. Fase de depressió. Cau abatut en el pou per una realitat ja inexorable al costat de Someone Like You i Hello d'Adèle.
  5. Fase d'acceptació. Deixa de mirar enrere i comença a explorar opcions de futur i sobretot d'acceptar la situació amb I Will Survive  de Gloria Gaynor Proud Mary de Tina Turner.

13 de novembre de 2020

Sobre el consum d'arròs blanc

Oblidat de l'arròs blanc, és menjar mort que no pot germinar que se li han tret els seus nutrients més importants com els enzims. Per això és recomanable l'arròs integral que no està refinat i encara conserva la closca amb els seus nutrients.
[Font: "L'enzim prodigiós" del Dr. Hiromi Shinya]

Déu n'hi do quin 2020!

Llegit a "21 lliçons per al segle XXI" de Yuval Hoah Harari que el 1938 els éssers humans podien triar entre tres relats globals (feixisme, comunisme o liberalisme); el 1968 només entre dos (comunisme o liberalisme); el 1998 sembla que prevalia un sol relat (liberalisme); el 2018 ens hem quedat a zero i amb un futur cada vegada més incert en un món d'estats aparentment democràtics però governats per oligarquies corruptes amb l'únic objectiu de conservar sinó augmentar la seva riquesa i perllongar el seu poder. La desorientació fa que es pensi en termes apocalíptics i escenaris catastròfics. En realitat no sabem què passa al món i si ens cal un nou model social i polític.
I dos anys després ens trobem en plena crisi de pandèmia sanitària i d'un més que probable col·lapse econòmic mundial que s'afegeix a l'ecològic. Potser som a l'inici del naixement d'una nova classe social massiva i inútil d'éssers humans que no tindran feina. Si és així, l'estat espanyol té molts números de liderar-ne el rànquing mundial. Això sí, podem estar confinats però com cada any els carrers tindran llums de Nadal. 

Sobre el consum de la llet de vaca

En el món animal, els únics animals que beuen llet són els recent nascuts, excepte l'homo sapiens que en beu també d'adult, i a més llet de vaca destinada als vedells. No és d'estranyar que el consum de llet predisposi a tenir al·lèrgies i paradoxalment causi osteoporosi perquè l'increment sobtat de calci fa que el cos reaccioni per revertir la situació i elimini tot el calci possible per l'orina. La llet per tant és un mal aliment.
[Font: "L'enzim prodigiós" del Dr. Hiromi Shinya]

Sobre el consum de la margarina

La margarina ni mirar-la, és l'aliment que conté més àcids greixos trans, és a dir el colesterol dolent, un autèntic verí. Ni les formigues se la mengen.

11 de novembre de 2020

Sobre el consum de carn

Hi ha la falsa creença de que si no menges carn els teus músculs no es desenvoluparan o bé no creixerem com cal. Només cal mirar la natura i veure com els animals herbívors com els cavalls o els cérvols tenen els músculs més desenvolupats que els lleons o els tigres, i a més tenen més energia per córrer més temps. O de l'alçada dels elefants o les girafes menjant únicament vegetals.

Els animals salvatges, a diferència dels humans, moren immediatament després d'emmalaltir. Saben per instint quin menjar és convenient per a les seves vides i la seva salut. Els carnívors només mengen herbívors i els herbívors només mengen plantes (i si no, mira què va passar amb les vaques boges). 

El nostre organisme creix fins a una certa edat, moment en què canvia a un procés d'envelliment i menjar carn pot accelerar aquest procés. Hem de ser més humils i aprendre de la natura. Una cosa que he pogut verificar jo mateix és que la dràstica reducció de la seva ingesta m'ha aportat resultats positius. L'important és l'hàbit i no l'excepció. Com ja deia Sòcrates fa uns 2.500 anys, s'ha de menjar per viure, no pas viure per menjar.

[Font: "L'enzim prodigiós" del Dr. Hiromi Shinya]


8 de novembre de 2020

L'enzim prodigiós

La teoria bàsica del Dr. Hiromi Shinya és que la vida d'una persona s'acaba quan s'acaben els enzims en el seu cos. Si tenim abundants enzims s'amplifica la nostra energia vital i el sistema immunològic, per tant tindrem una vida més llarga. I que en tinguem d'enzims dependrà d'altres factors com són els aliments, l'aigua, els medicaments, la manca d'exercici, l'estrès i l'ambient. I no importa què bo sigui el menjar, si en consumeixes més del que necessites es tornarà verinós pel teu cos.

Els enzims controlen totalment la vida i l'energia vital de l'ésser humà. Quan sotmets el cos a un estrès (per exemple dormir poc), el cos tracta d'ajustar-se a l'anormalitat i tornar a l'equilibri gràcies als enzims mare (homeostasi). Si aquestes anormalitats són contínues, els enzims mare es consumeixen en excés o fins i tot s'esgoten. Una migdiada de 20 o 30' contribueix que els enzims quedin lliures per treballar millor aquelles zones fatigades.

Els radicals lliures esgoten aquests enzims, els quals es produeixen amb l'estrès, la contaminació de l'aire, etc., però també amb l'alcohol, tabac, consum d'additius, aliments oxidats i els medicaments. L'única manera d'augmentar aquests enzims és amb una alimentació sana.

En la dieta i estil de vida el doctor aconsella als seus pacients que mengin principalment llavors i verdures, i limitin els productes animals com la carn, el peix, els productes lactis i els ous, mantenint el seu consum en menys del 15% de les calories consumides cada dia. Dit d'una altra manera, una alimentació equilibrada ideal consisteix en un 85% d'aliments vegetals i un 15% d'animals.

Les persones s'engreixen quan mengen aliments oxidats i processats que han perdut tots els enzims. Tenen gana perquè no ingereixen els aliments amb els nutrients que necessiten. Aquesta gent no menja perquè necessiti més menjar, sinó per satisfer l'ànsia d'enzims del seu cos i nutrients com vitamines i minerals. 

Coneixements

Sobre els antiàcids estomacals. 
És dolent per a l'estómac prendre antiàcids quan tenim acidesa, ja que fa que els aliments passin cap als intestins sense digerir, que a la llarga debilita el sistema immunològic i pot acabar en càncer d'estómac.

Sobre l'aigua que bevem. 
Beure aigua bona és bo pels enzims i pels bronquis, millor després de dormir i abans dels menjars. Si aquesta aigua està purificada i a 20 graus, millor. Quan ha estat emmagatzemada en plàstic el seu poder reductor decreix.

Sobre sopar abans d'anar a dormir. 
Si sopes i abans d'anar a dormir, el cos secreta grans quantitats d'insulina, emmagatzemant tot el menjar com a greix.

Sobre l'exercici físic. 
Fes exercici amb moderació, és a dir fes l'exercici més adequat per a la teva condició física, estil de vida i salut mental. Massa exercici pot danyar la salut.

4 de novembre de 2020

El sinsentido común

Un llibre d'autoconeixement de Borja Vilaseca de tan sols 6,95€ però molt valuós. Amb la seva agradable lectura, a més de passar-m'ho bé, m'ha fet pensar molt. I també he après molt. Potser la lliçó més important és la de qüestionar-nos-ho absolutament tot, de no donar res per cert. I sobre tot, de ser valents, seguir el nostre camí i viure la nostra pròpia vida. El que passa al món és secundari perquè la satisfacció personal és a dins nostre. I aquest llibre t'ajuda a trobar-la.

Rancúnia

De vegades la ficció supera la realitat

1 de novembre de 2020

Llei de Wurphy

Hem de donar la volta a la vella teoria egocèntrica carregada de victimisme, pessimisme i resignació de la Llei de Murphy que explicava que si alguna cosa podia sortir malament, sortiria malament. I començar a entrar en el cercle virtuós del positivisme i optimisme de la Llei de Wurphy per apreciar que estem vius i valorar i agrair les petites coses de la vida. No només hem de recordar quan ens cau la torrada del costat de la mantega, sinó quan cau cap amunt i sobretot quan no ens cau al terra que és la majoria de vegades.
[Del llibre El sinsentido común, de Borja Vilaseca]

Clica m'agrada si estàs d'acord amb...

Davant d'un post que utilitza el xantatge emocional per pidolar el "clic" fàcil, tinc com a norma no seguir el joc, més encara quan veus que es tracta d'una de tantes cadenes falses que circulen per les xarxes (hoax). Algú pot creure que hi hagi algú mínimament amb el cap moblat que no estigui d'acord en acabar amb la pobresa, la fam, la guerra, la violència de qualsevol tipus, etc.?
Curiosament, en no entrar en aquest joc del bonisme i clicar "m'agrada", automàticament pots passar a ser etiquetat, de manera conscient o no, com a "insensible" o "indiferent" per no mostrar activament que hi estàs d'acord i que t'importen totes les maldats que malauradament hi ha pel món. La realitat és que per molt de patiment que mostrem tots plegats, no arreglarem res.
Una altra cosa és que la intenció sigui mostrar públicament la seva bondat, cosa que comprenc i accepto aquesta necessitat, igual que accepto que el món sigui tal com és, que no vol dir resignar-se i que hi estigui d'acord. Fins i tot accepto que no acceptis tot això.


La responsabilitat o habilitat de respondre

Una manera de saber el grau d'ignorància o consciència és comprovar si la nostra actitud general davant la vida està regida pel victimisme o per la responsabilitat. I en conseqüència, si el nostre estat d'ànim està condicionat per la reactivitat pròpia de la ment en modalitat de supervivència, el conflicte i el patiment o més aviat per la proactivitat, l'acceptació i la felicitat. Per exemple, ¿som dels què ens queixem pel mal temps que fa o bé agraïm el fet d'estar vius?

Quan més connectats estem amb nosaltres mateixos, sense forçar res i de manera natural, més responsables serem. Observem com reaccionem, si ho fem de forma reactiva, és a dir, automàtica, a base de sorpresa, enuig, insatisfacció i incomprensió, i deixant-nos arrossegar per totes aquestes sensacions, o bé, si ho fem des del costat generador, observant els nostres pensaments, emocions i accions, com si fóssim l'espectador que veu una pel·lícula. I des d'aquí, des de la calma, podem escollir de forma conscient com reaccionar.