29 de desembre de 2021
Biaix confirmatori
26 de desembre de 2021
El llac de nenúfars
[Aquest problema --juntament amb el del bat de beisbol i el de la màquina que fabrica atuells-- forma part del test de reflexió cognitiva de Shane Frederick, del llibre 'Pensar rápido, pensar despacio' de Daniel Kahneman]
La màquina que fabrica atuells
25 de desembre de 2021
Efecte priming
Predisposició
- El bon dia comença per l'alba i la predisposició de cada u farà que la jornada sigui bona o dolenta.
- No n'hi ha prou amb ésser intel·ligent, es necessita la predisposició del caràcter (Baltasar Gracián).
L'epigenètica del comportament
—Escolteu, genis, digueu-me com s'ha ficat el meu fill en aquest estat tan lamentable.
—Mala herència —diu Darwin—.
—Mala maternitat —diu Freud—.
24 de desembre de 2021
Pensaments intuïtiu i racional
Segons Daniel Kahneman a 'Think fast, think slow', els éssers humans tenim dos tipus de pensament:
- El sistema 1 o intuïtiu i despreocupat, que opera de manera ràpida i automàtica de la memòria (pilot automàtic), amb poc o cap esforç i sense sensació de control voluntari. És inconscient i la resposta és impulsiva i superficial. Tendeix a creure, a treure conclusions (biaix confirmatori). Busca la coherència. És actiu.
- El sistema 2 o racional i analític, que centra l'atenció en les activitats mentals esforçades que demanden càlculs complexes. Està associada a l'experiència subjectiva d'actuar, elegir i concentrar-se. És conscient i la resposta és lenta, prudent i raonada. Tendeix a dubtar i no creure. És mandrós i poc exigent.
23 de desembre de 2021
El bat de beisbol i la pilota
El bat costa un euro més que la pilota.
Quan costa la pilota?
21 de desembre de 2021
Cecs de la nostra ceguera
[Daniel Kahneman, Pensar ràpid, pensar a poc a poc]
19 de desembre de 2021
Pensa, és gratis
13 de desembre de 2021
Les casualitats no existeixen
He acabat de llegir "Las casualidades no existen" de Borja Vilaseca i he pogut verificar que és un llibre extraordinari, de gran qualitat, claredat i contingut. Sempre amb aquell relat amè propi del seu autor. Un assaig complet de 275 pàgines per introduir-nos i aprofundir en el món de l'espiritualitat. Puc dir que aquest llibre ha escalat a la primera posició dels meus llibres motivadors preferents. I si algú em demana que li recomani llibres sobre autoconeixement, sens dubte és aquest. I ara em sento una mica amb dol per haver-lo acabat. Aviat el tornaré a llegir per tornar a gaudir-lo.
El llibre s'estructura en tres parts. Comença amb el tema de la religió, continua amb el despertar de la consciència i acaba amb l'espiritualitat. M'ha agradat força el conte del cap i els tres empleats on es resumeixen les tres actituds més habituals que ens podem trobar a la feina i a la vida en general. Segurament hi trobaràs alguna semblança amb la teva realitat.
Faig esment d'algunes de les frases que he trobat que m'han cridat l'atenció:
- Fa uns tres mil cent anys el profeta iraní Zaratustra va introduir en la narrativa religiosa els conceptes "cel" i "infern", que avui en dia en continuen vigents.
- En estar tan desconnectats de la nostra dimensió espiritual, la religió s'ha convertit en el gran placebo de la humanitat.
- El cristianisme fomenta clarament el borreguisme. De fet, està molt present en el seu discurs.
- La majoria de nosaltres segueix atrapat per una neurosi molt subtil: creure que el que pensem és real.
- Tots som uns maltractadors de la realitat, la critiquem constantment i poques vegades l'acceptem tal com és.
- L'única raó per la qual no estem tancats en un manicomi és perquè som masses.
- La mort d'un ésser estimat és un toc d'atenció, un recordatori que la nostra existència té data de caducitat i una invitació per reflexionar sobre la nostra manera de viure.
11 de desembre de 2021
Les tres il·lusions de la felicitat
Les tres il·lusions que marquen la nostra felicitat:
- Il·lusió de superioritat. La gent tendeix a pensar que és millor del que realment és i superior a la mitjana.
- Introspectiva. La tendència a pensar que els nostres motius estan fonamentats, és a dir que justifiquem les coses que fem encara que no hi hagi cap raó. I no sempre la decisió és correcta. Les eleccions que prenem condicionen les nostres preferències i no a l'inrevés.
- Biaix optimista. La tendència a sobrestimar les nostres possibilitats de viure experiències positives al llarg de la vida i subestimar les probabilitats de viure'n de negatives. No és dolent, encara que ens porti a la decepció, esperar que el futur ens depari coses bones redueix l'estrès i l'ansietat, així com estem més motivats en fer una vida més saludable, coses que beneficien la salut.
10 de desembre de 2021
El viaje a la felicidad
- Absència de desaprenentatge. Les creences i conviccions interioritzades a través de l'entorn i que no han estat sotmeses a l'anàlisi de l'experimentació són un llast de la felicitat.
- Recurs a la memòria grupal. Cal qüestionar les instruccions grupals, cal filtrar escrupolosament totes les instruccions inspirades en la memòria grupal, per possible presència de virus letals o associacions infundades.
- Interferència amb els processos automatitzats. No s'ha d'interferir en allò que ja funciona. És absurd pretendre que els recursos assignats a la gestió dels processos conscients i discrecionals (només un 5%) hagin d'utilitzar-se en processos automatitzats o que es puguin automatitzar.
- Predomini de la por. De la mateixa manera que la bellesa és absència de dolor, la felicitat és, primordialment, l'absència de por. Sense l'emoció de por, podem aprofundir en les relacions interpersonals.
- Mutacions lesives. Tots som mutants, alguns més que altres (en tenim unes tres-centes mutacions). És una càrrega heretada la compensació de la qual, en el millor dels casos, distreu recursos d'altres funcions necessàries i que poden obstaculitzar el benestar.
- Desgast i envelliment. L'ésser humà té un desgast, una espècie d'obsolescència programada que és distinta per a cada organisme, cosa que exigeix una diferenciació individual en les capacitats regeneratives.
- Exercici abjecte del poder polític. La persistència de sistemes no democràtics i la presència de governs corruptes incideix molt significativament sobre els índex de felicitat. [Opinió meva: no és el mateix viure a un país políticament avançat com Dinamarca que a la corrupta i poc democràtica Espanya]
- Estrès imaginat. A diferència de la resta d'animals, els humans es poden estressar i augmentar els nivells d'ansietat simplement a través de la imaginació.
- Emoció al començament i final de projecte. Trobar l'emoció és fonamental en el que fem. Sense emoció, la resta de valors no tenen valor.
- Manteniment i atenció al detall. És necessari dedicar més recursos al manteniment i menys a la inversió. Cal diferenciar el que és essencial del que és important. Per veure el bosc, abans cal veure l'arbre. Els detalls són importants.
- Gaudiment de la recerca i l'expectativa. Cerquem constantment allò que no veuen els altres. En la recerca i l'expectativa radica la felicitat. Ser creatius. El plaer, el benestar i la felicitat resideixen en el procés de recerca i no tant en la consecució del bé desitjat.
- Relacions personals. Les relacions interpersonals tenen un gran impacte en la felicitat. En quant a l'amor, la bellesa és un indicador de salut. I el rostre és el primer en què ens fixem. La cara reflecteix quasi totes les malalties ocasionals o de l'entorn, també els trastorns genètics. La bellesa és absència d'error.
8 de desembre de 2021
Conte del cap i els tres empleats
En una empresa hi ha tres empleats que treballen amb un cap molt exigent i malhumorat, que tendeix a centrar-se en corregir els errors en comptes de valorar els encerts. Cada empleat s'ho pren a la seva manera.
El primer empleat està totalment identificat amb l'ego, és visceral, se sent imperfecte i per tant és molt susceptible a judicis i crítiques. Li costa molt combregar amb el cap, s'emprenya i reacciona amb molta ràbia. Per això discuteix amb vehemència amb ell.
El segon empleat no té autoestima. No es vol ni es valora a sí mateix. I depèn bastant de l'aprovació dels altres. Per això davant dels comentaris del cap calla, es queda capcot i se sent menyspreat.
No obstant, el tercer empleat és una persona sàvia i conscient que se sent bé amb sí mateixa. En cap moment es pren la conducta del cap com una cosa personal. Essencialment perquè sap que acostuma a anar estressat. I que degut al seu nivell d'ignorància i inconsciència és incapaç de relacionar-se amb el seu equip d'una forma amable i assertiva.
Els dos primers empleats volen inconscientment que el seu cap canviï d'actitud, en canvi el tercer l'accepta tal com és i s'evita pertorbar-se. Això sí, està pensant en canviar d'empresa.
[Font: Las casualidades no existen, Borja Vilaseca]
6 de desembre de 2021
Origen de l'univers
La primera teoria que ha perdurat durant uns quants segles la va donar la religió i diu que va ser déu qui el va crear. La pregunta que es fan els ateus és, i ¿qui va crea a déu? I aquí entra la fe que explica tot allò que no té resposta, és a dir, que t'ho has de creure i prou.
Després ha vingut la ciència i diu que tot va començar fa 13.800 milions d'anys amb un big bang o gran explosió d'una partícula de la qual va sorgir tota l'energia i la matèria, i a la vegada va originar el naixement de l'espai i el temps tal i com avui el coneixem. En aquest cas la pregunta és, ¿qui va crear aquesta partícula? La resposta científica és que va sorgir del no-res i que anomenen "el bossó de Higgs" o també anomenada com "partícula de déu".
Hi ha una tercera hipòtesi anomenada "estadi estacionari" que parteix del principi metafísic que diu que "res surt del no-res". En aquest cas, es creu que l'univers no té origen sinó que existeix de sempre i per sempre, doncs és infinit.
De les dues teories anteriors, tant la religiosa com la científica, no sabria dir quina és més fantàstica i irreal. I si n'hagués d'escollir alguna, de moment em quedaria amb la hipòtesi última perquè almenys no haig de forçar tant la imaginació.
5 de desembre de 2021
La programació metabòlica
[Font: del llibre Viaje a la felicidad, en una entrevista que li fa Eduard Punset al científic i escriptor Robert Sapolsky, l'autor entre d'altres de "Per què les zebres no tenen úlcera?"]
És típic dels primats fer infeliços els altres
Per entendre alguns dels aspectes més negatius de la nostra experiència com a humans sobre la terra, sospito que un dels factors que més ajuden a alleujar la càrrega de l'estrès, tant per a nosaltres com per a la resta d'animals, és fer infeliços als altres, dirigint la nostra agressivitat cap a altres persones. Hi ha múltiples evidències que es tracta, per desgràcia, d'una resposta que ajuda a enfrontar-se a l'estrès, que contribueix a fer del món un lloc molt pitjor. Molts eviten desenvolupar úlceres a costa de provocar-se-les als altres: "estic de mal humor, estic estressat, necessito descarregar-me sobre algú físicament més dèbil". És típic dels primats.
4 de desembre de 2021
Modificar el passat
29 de novembre de 2021
Espiritualidad y vida cotidiana
El deixeble queixós
Cèl·lules NK (natural killers)
27 de novembre de 2021
L'epigenètica
Afinitat amor-odi
[Font: El viaje al amor, Eduard Punset]
26 de novembre de 2021
El llop estepari
- Una introducció a càrrec del nebot de la dona que li lloga la seva habitació, que presenta les anotacions del protagonista sota el tema de "El manuscrit trobat".
- La primera part d'aquestes notes, titulada "Anotacions de Harry Haller", Només per a bojos
- Un "Tractat del llop estepari", No per qualsevol, en què s'analitza la complexa psicologia del protagonista des d'un punt de vista extern.
- La segona i última part de les "Anotacions de Harry Haller", Només per a bojos
A mesura que la novel·la avança, la distinció entre realitat i somni desapareix, sobretot en el metafòric "Teatre Màgic", on les grans preocupacions de la seva vida es desintegren mentre participa una sèrie de fantasies que només existeixen en la seva ment.
23 de novembre de 2021
El viaje al amor
- L'antítesi de l'amor no és l'odi, sinó el menyspreu.
- La rata que llepa amb freqüència al fill el converteix en un individu més amable i segur de sí mateix. Un toc d'atenció per a les mares poc pròdigues en petons i carícies! I ho remata dient que els nens maltractats d'avui són els pares irresponsables de demà.
- L'ansietat de la separació activada per l'abandó té efectes equivalents als del temor a la mort o l'estat emocional previ al suïcidi, tant en els nens com en els adults.
- Els gens determinen la conducta potencial i l'entorn pot modelar la pràctica del comportament. I el cervell de l'home i de la dona és diferent, per això quan els homes senten atracció física, també senten impuls sexual, en canvi les dones poden sentir-se atrets físicament i no tenir desig sexual. O que les dones tendeixen a sentir-se atretes pels homes que les fan riure, mentre que als homes els agraden les dones que els riuen les gràcies.
- Els majors de seixanta-cinc anys són més feliços per un doble motiu: la mida més gran de l'arxiu que sustenta la capacitat metafòrica, així com la lògica codificació i sofisticació de les darreres experiències amoroses per a què puguin superar a les primeres.
- Els cossos simètrics resulten, definitivament, més atractius per a la majoria d'animals, inclosos els humans.
- El gran secret de l'evolució ha estat intuir el que els altres pensaven per poder sobreviure.
21 de novembre de 2021
Etapes de la parella
Les etapes d'una parella són:
- La fusió. És l'enamorament en què la ment i el cos estan plenament dedicats a fusionar dos éssers vius de procedència i naturalesa distintes.
- La construcció del niu. S'assumeixen nous compromisos que garanteixin una infraestructura adequada a la vida en comú. L'amor s'expressa amb menys petons i carícies i més en feines que fonamentin una plataforma comuna sostenible.
- La delimitació negociada dels camps respectius de llibertat. Superat el temps dedicat a la fusió i la construcció d'una arquitectura per sobreviure, arriba el moment de negociar els graus de llibertat que regiran les activitats de cadascú. Es tracta d'un procés lent i complicat, el resultat del qual sol venir donat per la pròpia experiència quotidiana.
16 de novembre de 2021
La muntanya ve a mi
[Nota. Aquesta teoria és de Sergi Torres, escoltada en el programa L'ofici de viure de Catalunya Ràdio. M'ha agradat perquè em fa pensar i a qüestionar-me creences que semblen veritats absolutes i que potser no ho són tant.]
14 de novembre de 2021
El psicòpata
12 de novembre de 2021
La rata que llepa amb freqüència el fill
Tinc entre mans un llibre, El viaje al amor d'Eduard Punset, on llegeixo una cosa que em fa pensar per què alguns som com som. Diu que s'ha pogut demostrar científicament amb els gens d'una rata de la praderia que "la rata que llepa amb freqüència al fill el converteix en un individu més amable i segur de sí mateix. Un toc d'atenció per a les mares poc pròdigues en petons i carícies!".
També m'ha vingut al cap el meu gat, en Flocky, que el vaig adoptar quan tenia tres mesos juntament amb una gata, la Nina, que va tenir un tràgic final uns mesos després en ficar-se a l'interior d'un cotxe. El fet és que, el caràcter que tenien eren totalment diferents: la gata era extremadament afectuosa i juganera, en canvi el gat era esquerp i poruc. Amb el temps, he aconseguit que aquell gat esquerp i poruc es convertís en un gat sociable, confiat i tant afectuós com ho era la gateta. I el secret ha estat aquest: no he hagut de llepar-lo, però diàriament ha tingut la seva dosi d'atenció, converses amigables i moltes carícies.
La confiança i l'autoestima, siguin gats o persones, es forma a partir del reconeixement i de sentir-se estimat i valuós.
9 de novembre de 2021
Tenir la bioquímica alegre
7 de novembre de 2021
L'origen del món de Gustave Coubert
Segons el "Sálvame" de l'època, sembla que Coubert va pintar al natural la vulva de la irlandesa Joanna Hiffernan, que no era cap model, sinó que era la núvia del seu amic també pintor James McNeill Whistler. Pel que sembla, l'amistat entre els pintors va saltar pels aires perquè al James no li va agradar gaire veure la seva dona, diguem-ne, en aquella postura tan satisfeta i relaxada.
4 de novembre de 2021
El mapa no és el territori
El vendedor más grande del mundo
- Pergamí 1: avui començo una nova vida.
- Pergamí 2: saludaré aquest dia amb amor en el meu cor.
- Pergamí 3: persistiré fins aconseguir l'èxit.
- Pergamí 4: soc el miracle més gran de la natura.
- Pergamí 5: viuré aquest dia com si fos l'últim.
- Pergamí 6: avui seré l'amo de les meves emocions.
- Pergamí 7: em riure del món.
- Pergamí 8: avui multiplicaré el meu valor en un cent per cent.
- Pergamí 9: faré realitat els meus somnis, plans i metes a través de l'acció.
- Pergamí 10: demanaré ajuda a a Déu per a què em guiï.
31 d’octubre de 2021
Despertando al gigante interior
En relació al món de les emocions diu aquestes són una verdadera brúixola interna que senyala les accions que hem de portar a terme per aconseguir els nostres objectius. Diu també que en el fons de tota pertorbació emocional que sentim amb un altre ésser humà sempre trobarem una pertorbació d'una regla o valor. En qualsevol moment en què ens trobem en un estat emocional intens, quan experimentem fortes sensacions de dolor o de plaer, qualsevol cosa singular que succeeixi de forma consistent quedarà vinculada neurològicament. I que cada vegada que experimentem una quantitat significativa de dolor o plaer, el nostre cervell busca la causa i la registra en el sistema nerviós, per permetre'ns així prendre millors decisions respecte a què fer en el futur.
Diu que sovint creiem que les circumstàncies controlen les nostres vides, i que l'ambient ens ha configurat tal i com som. Una gran mentida. No són les circumstàncies de les nostres vides les que ens configuren, sinó les creences sobre el que signifiquen aquestes circumstàncies.
M'ha agradat molt l'anomenada "síndrome Niàgara" en què la vida és com un riu, on ens sentim arrossegats pel corrent, pels esdeveniments, els temors, els reptes. Fins que un bon dia ens desperta l'estrèpit de l'aigua, per descobrir que ens trobem a pocs metres de les cascades del Niàgara, en un bot sense rems. I ja és massa tard per fer res.
També m'ha agradat la "metàfora de les quatre estacions" per quan les coses van malament i la gent pensa que això durarà per sempre. En aquest cas planteja tractar la vida amb les seves estacions i per tant és cíclica. Al final, la primavera sempre torna.
Anècdota de Benjamin Franklin
- Mesura. Cura amb el menjar i la beguda.
- Silenci. Evita converses trivials i l'ús de paraules nocives.
- Ordre. Practica l'austeritat en els espais físics i porta a terme cada activitat amb precisió.
- Resolució. Fes allò que t'hagis compromès a fer, sense errors.
- Frugalitat. Modera les despeses i evita malbaratar.
- Diligència. Gestiona bé el teu temps i evita activitats innecessàries.
- Sinceritat. Mai enganyis a ningú i sigues tu mateix en qualsevol circumstància.
- Justícia. Tracta a tothom per igual i no facis res dolent.
- Moderació. Evita els extrems de la peresa i l'ascetisme.
- Neteja. Mantingues el cos, la casa i el teu entorn immaculats.
- Tranquil·litat. Conserva la pau interior i no et capfiquis amb assumptes menors.
- Castedat. No participis en activitats sexuals sense sentit.
- Humilitat. Imita als grans sants, savis i visionaris.
30 d’octubre de 2021
Les quatre fases destructives en una relació
- FASE 1: Resistència. La sensació de resistència es produeix quan hi ha alguna cosa que ens molesta de l'altra persona. La majoria de la gent no ho comunica en el moment i el resultat és que aquesta emoció creix fins que es transforma en...
- FASE 2: Ressentiment. Ara ja no estem molestos, sinó enfadats amb l'altra persona. Es comença un a separar d'ella i s'interposa una barrera emocional. El ressentiment destrueix l'emoció de la intimitat i si no es comunica, es converteix en...
- FASE 3: Rebuig. Es comença a veure tot allò que fa l'altre com a irritant o molest. És aquí quan es produeixen les separacions emocionals i també físiques, i per reduir el nostre dolor passem a...
- FASE 4: Repressió. Quan un es cansa d'afrontar l'enuig i vol reduir el dolor a través de la paralització emocional. S'evita sentir qualsevol dolor, però també s'evita la passió i l'excitació. És aquell punt en què la relació s'ha acabat, com quan els amants es converteixen en simples companys d'habitació, sense saber els problemes que tenen, perquè mai es barallen.
[Font del llibre "Despertando al gigante interior", Anthony Robbins]
Amar lo que es
Un llibre de Byron Katie on ens explica el seu secret per resoldre a través de la indagació qualsevol problema causat per uns pensaments distorsionadors. Ella parla d'escriure allò que ens causa dolor en un full que anomena "El Treball" i a partir d'aquí fer-se quatre preguntes molt simples més la inversió a la resta de judicis. De fet, la indagació a través de preguntes es basa en contrastar les nostres creences que suposem que són veritats i en el poder de l'acceptació de la realitat i la no resistència pròpia de la natura. El món és com és, t'agradi o no, igual com el gos borda i el gat miola.
Les quatre preguntes de la indagació són aquestes:
- És això veritat? Si la resposta és no, passa a la tercera pregunta. Si la resposta és sí, cal preguntar-se la realitat d'aquesta situació. Reflexions:
- Tinc alguna raó no estressant i sensata per mantenir aquesta mentida?
- Pensar que algú "hauria de o no hauria de..." és no acceptar la realitat.
- Voler que els altres canviïn no depèn de nosaltres i insistir en això és font de tensió.
- Tinc l'absoluta certesa que això és veritat? La resposta la donarà la teva pròpia veu interior a través del desaferrament de la falsa creença. Si encara penses que és veritat:
- Adona't i accepta que en la realitat només hi ha el que és, tal com és i en aquest moment.
- Afegeix a la teva afirmació inicial "i això significa que..." per aclarir com interpretes el fet.
- Pregunta't que creus que tindries si la realitat cooperés plenament amb tu?
- Pregunta't que és el pitjor que podria passar?
- Si continues convençut de la teva afirmació, examina les proves que tens sobre això.
- Com reacciono quan tinc aquest pensament? Amb aquesta pregunta advertim la causa i l'efecte interiors. Per adonar-te de la pertorbació que et causa el pensament i que abans del pensament no existia la tensió. Hem de comprendre el que és veritat a través de la consciència perquè el pensament ens abandoni (sense intentar renunciar a ell). Puc trobar una raó que no sigui estressant per mantenir aquest pensament?
- Qui seria sense aquest pensament? Com et sentiries amb o sense la teva història i reflexiona què prefereixes. La resposta ens podria deixar sense identitat i un estat mental sa per comprendre la sort que tenim de viure.
28 d’octubre de 2021
L'origen de l'univers
25 d’octubre de 2021
El per què de la crisi dels 40
24 d’octubre de 2021
El sutil arte de que (casi todo) te importe una mierda
Tothom ha estat en algun moment o és sempre una persona egocèntrica i en fa un retrat d'elles quan diu això: "sentir-se amb dret a tot absorbeix tota l'atenció cap a nosaltres mateixos, que pensem que nosaltres som en el centre de tots els problemes de l'univers, els únics que patim injustícies i els qui mereixem la grandesa per damunt dels altres". Tracta al narcisista com es mereix i diu d'ell que el seu problema és que amb les seves idees de grandesa arriba a creure que té dret a tot i que, per alguna raó, el món li deu alguna cosa. Genial! I també té una sentència per a les persones reactives i victimistes quan diu que culpar els altres es fer-se mal a un mateix.
21 d’octubre de 2021
Piensa bonito

19 d’octubre de 2021
En la pròpia pregunta està la resposta
La mala sort
La seguretat relativa
18 d’octubre de 2021
Símptomes de desequilibri físic o mental
No sempre podem confiar en el que pensem, però sí que som capaços d'identificar si ens trobem bé (en estat high o línia verda) o malament (en estat low o línia vermella) i regular millor aquests pensaments. Els símptomes per saber si tenim un dia "tonto" són els següents:
- Inquietud i nerviosisme- Inseguretat i preocupació excessives
- Aïllament social i poques ganes de relacionar-nos amb altres persones
- Dificultats per mantenir la concentració
- Menor receptivitat
- Menor tolerància
- Irritabilitat i reaccions defensives
- Dificultats per gaudir i sentiments de malestar
- Augment de l'autocrítica
- Sentiments d'impotència, tensió, por o temor
- Fumar, beure o menjar en excés
- Canvis en els costums personals com la son, la higiene o l'alimentació
- Evitació del treball i de la resta d'obligacions
- Augment de les conductes compulsives
Si compleixes alguna d'aquestes condicions, el tema està malament. Si en compleixes dos, estàs fatal. I si en compleixes tres has de plantejar-te algunes coses i visitar un especialista.
[Font: Tomàs Navarro, Piensa bonito]
12 d’octubre de 2021
Per què Amèrica es diu així
Un detallet que no em van explicar a l'escola franquista que vaig patir, com tantes altres coses. De fet els mestres de la EGB que vaig tenir tenien la mateixa mentalitat visigoda i medieval de Colom.
11 d’octubre de 2021
Anècdota d'Einstein i el meteorit
Una vegada li van preguntar a Einstein què faria si li diguessin que, en una hora, un meteorit impactaria contra la Terra. Einstein va dir que dedicaria cinquanta-cinc minuts a estudiar el problema i cinc minuts en executar-lo. El que ens volia dir és que davant d'un problema no cal córrer sinó analitzar-lo el temps necessari.