L'ego no soc jo

La força que motiva el comportament de l'ego sempre és la mateixa: la necessitat de sobresortir, de ser especial, de tenir el control; la necessitat de tenir poder, de rebre atenció, de tenir més. I, per suposat, la necessitat de l'oposició, de tenir enemics.
L'ego sempre desitja alguna cosa dels altres o de les situacions. Sempre té les seves pretensions ocultes, el sentit de no tenir suficient, d'una mancança que necessita satisfer. Utilitza les persones i les situacions per obtenir el que desitja i ni tan sols quan ho aconsegueix sent satisfacció duradora. Moltes vegades veu frustrats els seus propòsits i, quasi sempre la bretxa entre el que desitja i el que hi ha es converteix en una font constant de desassossec i angoixa. L'emoció subjacent que governa tota l'activitat de l'ego és la por. La por de ser ningú, la por de no existir, la por de la mort. Totes les seves activitats estan encaminades a eliminar aquesta por, però el màxim que l'ego pot fer és ocultar-la temporalment rere d'una relació íntima, un nou bé material, o un premi. La il·lusió mai ens podrà satisfer. L'únic que ens podrà alliberar és la veritat del que som, si és que arribem a aconseguir-ho.
(Font. Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra)

Pol Pot

Entre el milió de persones que el dictador de Cambodja Pol Pot va ordenar assassinar estaven totes aquelles que utilitzaven ulleres perquè per a ell la interpretació marxista de la història era la veritat absoluta i, segons la seva versió, els usuaris amb ulleres pertanyien a la classe culta, a la burgesia, als explotadors dels pagesos. Havien de ser eliminats per deixar lliure el camí cap un nou ordre social. 

La seva veritat, com qualsevol altra creença, era simplement un paquet de pensaments.
[Font: Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra]

L'error de Descartes

El "Penso, doncs existeixo" de Descartes, fundador de la filosofia moderna del segle XVII, va ser la resposta a la pregunta de si, ¿Hi ha alguna cosa que pugui saber amb absoluta certesa? Es va adonar que no hi havia cap dubte sobre el fet d'estar pensant constantment, de manera que va concloure que pensar era sinònim de Ser, és a dir que la identitat - el jo soc-era sinònim del pensament. En realitat, va trobar l'arrel de l'ego, encara que mai ho va saber.
Uns 300 anys després, un altre filòsof, Jean Paul Sartre, va reflexionar sobre la frase de Descartes i va descobrir que "La consciència que diu 'existeixo' no és la consciència que pensa". És a dir, quan som conscients que pensem, aquesta consciència no és part del pensament, sinó que ha de ser una dimensió diferent perquè si només hi hagués pensaments en nosaltres, ni tan sols sabríem que pensem. Seria com el somiador que no sap que està somiant. Sartre tampoc és va adonar del descobriment de la dimensió de la consciència perquè estava massa identificat amb el pensament. Com tantes i tantes persones que es troben atrapades en la mentalitat disfuncional que crea una i altra vegada el mateix malson de la realitat.
[Font: Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra]

Tres coses que ens allunyen de la veritat

Tres coses que ens allunyen de la veritat i que ens fan malviure:

1. Les falses creences. Són mandats que inhibeixen el nostre comportament. Afecten l'univers del JO.
2. Els prejudicis. Són judicis previs negatius o positius que esbiaixen la percepció que tenim dels altres. Afecten l'univers del TU.
3. Les projeccions. És el que penso que les altres persones pensen de mi. Afecten a l'univers de la relació d'ambdós

Recordem sempre que la veritat ens fa lliures.

Síndrome de Mr. Spock de Star Trek

Es diu de les persones extremadament lògiques sense Intel·ligència emocional.

A més de les orelles punxegudes i la seva mítica salutació vulcaniana, Mr. Spock es caracteritzava per la seva gran capacitat de deducció lògica i la seva falta d'emocions perquè li semblaven estúpides i sense sentit i per això entrava en conflicte amb els humans.

O blanc o negre

Vigila les paraules que encoratgen el pensament dicotòmic, és a dir, classificar-ho tot en dues parts, sense matisos, com ara:

RES

TOT

MAI

SEMPRE

INDUBTABLEMENT

DEFINITIVAMENT

Perquè aquest "jo" totalitari et portarà a un pensament dictatorial. Flexibilitza el llenguatge.

El camí del mig

Aristòtil deia que el valor és un punt mig entre l'excés i el defecte. Compte però, perquè aquest just mig mai és estable, no està predeterminat, cal la reflexió, allò condicional, l'ètica més que la moral. L'actitud intel·ligent és l'equilibri dinàmic i subtil entre els extrems a cada moment i amb una ment flexible i no rígida.

Aprenem 10 coses dels gats

Programa de TV3 L'ofici de viure de Gaspar Hernàndez - "Lliçons de gats"

Tenen pitjor premsa que els gossos -per allò que diuen que van a la seva-, però, segons afirma l'escriptor i músic Francesc Miralles, "un gat viu menys que una persona, però un dia d'un gat és un dia de llibertat". En la mitologia egípcia eren considerats déus; en la cultura celta, les bruixes s'acompanyaven d'ells per gaudir dels seus poders màgics. Encara avui dia, milers de persones arreu del món els adoren. 

Aquests són alguns dels motius.

1. La llibertat. La independència i la llibertat són el primer tret que destaquen dels gats. Miralles, que ha escrit nombrosos llibres sobre gats, assegura que "els gossos tenen amos, i els gats, servents" -cosa per la qual, per conviure-hi, és necessari aprendre a tractar-los de tu a tu-. El benefici d'aquest comportament: "no ser tan dependents dels altres", diu la psicòloga Jenni Moix.

"Els gossos tenen amos, i els gats, servents". 

(Francesc Miralles, escriptor)

2. La concentració. Qualsevol persona que convisqui amb un gat o una gata sap que tenen un alt poder de concentració. La psicòloga Jenni Moix diu que és fàcil observar-ho quan intenten caçar una mosca. No deixen que els distregui res del que passa al seu voltant.

"Fan una sola cosa alhora i la fan amb tota la seva atenció i amb tota la seva intenció". 

(Jaume Fatjó, etòleg i veterinari)

3. Viure en present. Els gats no arrosseguen el passat, ni pateixen per avançat, viuen senzillament el present. "Anticipen situacions de perill, però viuen el present", afirma l'etòleg Jaume Fatjó.

"Si llencen una pilota, les persones mirem primer enrere per veure des d'on arriba, el gat va endavant a agafar-la". 

(Jaume Fatjó, etòleg i veterinari)

4. Autoestima alta. Francesc Miralles destaca com un altre tret positiu l'alta autoestima que tenen els gats. "Un gat no pretén agradar als altres, el gat s'ho estalvia. Està al seu lloc, no s'humilia".

"Tenen capacitat d'estar bé per si mateixos, de ser feliços, una capacitat que hauríem d'adoptar les persones". 

(Assumpció Salat, psicòloga)

"Els psicòlegs veiem molta gent que té depressió perquè és massa dependent. Si fossin més gats, estarien més sans mentalment". 

(Jenni Moix, doctora en Psicologia)

5. Acceptar com són els altres. Miralles destaca que, tot i que sovint es comenti que són menys fidels al seus propietaris que els gossos, la seva alta autoestima no comporta que no sentin amor per ells. Puntualitza que estimen només si volen i a qui volen.

"El gat t'accepta tal com ets, no et jutja. Fins i tot pots ser molt maldestre i molt antipàtic i estimar-te a tu més que a cap altra persona". 

(Francesc Miralles)

6. Tenir cura del seu cos. Un altre amants dels gats, el tenor Jaume Aragall, en destaca la netedat, la bona olor que fan. Però no només es netegen per fora, fan estiraments per mantenir-se també joves i flexibles per dins.

"Els mestres de ioga van aprendre de la natura, del que feien els animals, coses com la postura del gat que abasta el moviment ondulant de tota la columna". 

(Maria Glòria Enríquez, mestra de ioga)

7. Tenir cura del seu entorn. Un altre dels trets més definitoris dels felins és que són territorials, defensen i tenen cura del seu espai.

"El que fa un gat és dormir, cuidar-se, netejar-se i, allò que és més important: buscar menjar perquè tenen esperit caçador. També procuren que el seu territori estigui ben cuidat, que seria l'equivalent a cuidar la nostra llar". 

(Francesc Miralles)

8. Aprendre a desconnectar. En temps de mòbils i emergències, una altra de les capacitats dels gats que pot ser útil a les persones és la de desconnectar. De fet, expliquen, se'ls utilitza en teràpies hospitalàries per combatre l'estrés per tractar nens amb autisme o persones amb Alzheimer, perquè el seu ronc baixa les constants vitals i provoca relaxació.

"El gat descansa de forma absoluta, es desconnecta molt del seu entorn". 

(Francesc Miralles)

9. Tenir paciència. La professora de ioga Maria Glòria Enríquez incideix també en la paciència, un tret de tot bon caçador, que ens pot ajudar a no precipitar-nos a l'hora de prendre decisions o d'actuar.

"Un gat té paciència, no té pressa". 

(Maria Glòria Enríquez, professora de ioga)

10. Deixar-se admirar. I, com a animal adorat des de fa segles, el gat no pateix al ser observat de prop. Sap que pot seduir amb la mirada. Fins i tot s'han obert cafès a Barcelona on pots compartir una estona amb ells abans de decidir si ets capaç de conviure amb un felí sense que et sotmeti.

El cociente agallas

Un llibre del Dr. Mario Alonso Puig, com tots els seus llibres, molt recomanable.

Sinopsis

Descobreix el teu potencial, venç les teves pors i emprèn noves iniciatives per assolir l'èxit.
Arribar a ser feliç, aconseguir la plenitud, és la meta que persegueix tot ésser humà. Per a això, la majoria de les vegades, cal canviar aspectes profunds de la nostra pròpia vida. Això implica sortir de la zona de confort, allò que ens és conegut i familiar per endinsar-nos a explorar un nou territori, el del nostre autèntic potencial.
Tradicionalment s'ha considerat el quocient intel·lectual com la clau de l'èxit d'una persona. Ara, en base als nous descobriments i reflexions que procedeixen de la Neurociència Afectiva i de la Psicologia Transpersonal, el doctor Mario Alonso Puig et descobreix el quocient fermesa, una eina indispensable per desenvolupar la força del caràcter i aconseguir el canvi que anheles en la teva vida. Aquest llibre és un viatge en tres etapes que et portarà del descobriment de com canviar la teva ment per canviar la teva vida, a l'essència mateixa de la teva naturalesa, on resideixen la veritable saviesa, l'autèntica creativitat i la capacitat d'estimar sense condicions ni barreres.

Profecia autorrealitzada

Es tracta d'un autoengany. El seu mecanisme és el següent: es parteix d'una profecia o anticipació d'alguna cosa que passarà, després faig tot el possible per que la profecia es compleixi (normalment de manera inconscient) i finalment es conclou que la profecia s'ha complert i la frase "jo ja vaig dir que passaria", sense adonar-se'n que sense la seva interferència no hagués passat.

La ment funciona així

 😃..............................................................................

--Hola, Carles! Quina alegria veure't! Com has canviat, no sembles el mateix! Estàs més alt, la teva pell es veu més blanca i els teus ulls ja no són blaus!

--Ho sento, vostè està equivocat... Jo no sóc en Carles.

--És increïble, fins i tot has canviat de nom!

....................................................................................

El cientificisme

La ciència ni afirma ni s'oposa a l'existència de Déu, simplement respon amb la postura agnòstica i totalment lògica de "no ho sé", perquè amb els instruments de què disposa avui per avui no pot analitzar aquesta dimensió espiritual, en cas que existís. 

Allò que s'oposa a la dimensió espiritual de l'existència no és és la ciència, sinó el cientificisme, que és un corrent filosòfic que nega l'existència de tot allò que no es pugui mesurar o pesar. Per al cientificisme, allò real és només allò evident. El cientificisme no és ciència, encara que s'empari en ella, en realitat és una doctrina filosòfica dogmàtica i totalitària que imposa els seus arguments com si fos una altra forma de fe, que en aquest cas cal acatar. 

Cadascú ha de portar a terme la seva pròpia exploració, si vol, per entrar en contacte amb aquesta possible dimensió espiritual de l'existència i descobrir per sí mateix si es tracta d'una dimensió real o no. L'important no és anomenar aquesta dimensió Déu, Univers, Consciència Còsmica o Jo Suprem; l'important és tenir una experiència personal i íntima que ens ajudi a desenvolupar les nostres vides amb verdadera alegria, serenitat, confiança i esperit de contribució, especialment en aquells moments en els quals tot trontolla al nostre voltant.

[Font: Mario Alonso Puig, "El cociente agallas"]

Metàfora sobre la zona de confort

La nostra zona de confort s'assembla a un test. Nosaltres som l'arbret que es troba en el seu interior. No importa si aquesta petita planta té el potencial de convertir-se en un arbre esplèndid en bellesa, frondositat i alçada, perquè mentre no trenqui el test no podrà desplegar la seva verdadera potència.

[Font: Mario Alonso Puig, "El cociente agallas"]

El mòdem

😃..............................................................................
--Carles?
--Digues mama.

--Mira, que no em funciona el mòdem.
--A veure, quines llums te enceses?
--La del menjador i la de la cuina.
--Ara vinc mama, tranquil·la.

...................................................................................

Els pensaments depriments

Quan una persona està deprimida no té res més que pensaments negatius. 

¿No serà igual de cert que quan una persona no para de tenir pensaments negatius, pot acabar amb una depressió? 

[Font: Mario Alonso Puig, "El cociente agallas"] 

Nutrició emocional

Un llibre molt interessant de Fran Sabal que tracta de l'alimentació sana des del creixement personal. He après i interioritzat el seu mètode senzill de portar una alimentació equilibrada Mètode dels quatre elements.

Gran part dels nostres comportaments succeeixen de forma automàtica i, sense que ens n'adonem, poden estar afectant al nostre cos i la nostra autoestima dificultant-aconseguir el nostre pes ideal. Per això, cal que fem un canvi de mentalitat per despertar la nostra saviesa nutricional. La Nutrició Emocional és un mètode provat que treballa a quatre nivells: mental, emocional, nutricional i espiritual, per ajudar-te a aconseguir un canvi de vida real. Al llarg d'aquestes pàgines, descobriràs la fórmula per reduir el teu pes d'una manera fàcil i intuïtiva i, el més important, la clau per mantenir-lo. Gràcies a les estratègies de reprogramació mental, aprendràs a regular de forma natural la gana, a alliberar de l'ansietat i la culpa a l'hora de dinar, i a curar la teva relació amb el menjar i el teu cos, perquè puguis treballar dia a dia en convertir-te en el teu millor versió. Deixa de costat els dubtes, les inseguretats, les pors i les excuses i comença ja la veritable transformació cap al cos dels teus somnis!

La senyora que tenia càncer terminal

Recordo la història d'una senyora que tenia càncer terminal i tots els veïns li preguntaven com estava i ella sempre responia: ¡Genial! 

Tots se sorprenien perquè no entenien la seva resposta, fis que un dia una de les veïnes no va aguantar més la curiositat i li va preguntar: veïna, ¿com pots respondre que estàs genial si tots sabem que tens un càncer terminal?

I ella va respondre: ¡perquè tots em pregunteu com hem trobo jo, no m'heu preguntat pel càncer!

[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]

El patiment és innecessari

Eckhart Tolle

(El poder de l'ara)

"Si no haguessis patit com has patit, no tindries profunditat com a ésser humà, ni humilitat, ni compassió, ni estaries llegint això. El patiment obre la closca de l'ego, però arriba un moment en què ja ha complert el seu propòsit. El patiment és necessari fins que t'adones que és innecessari."

Si sentim molt pensem poc

La neurociència ha observat que quan tenim activat el cervell límbic baixa l'activitat del neocòrtex i viceversa, és a dir, quan pensem molt, sentim poc, i quan sentim molt, pensem poc. Químicament l'efecte d'una emoció dura 90 segons. Per no deixar-se portar per les emocions i gestionar-les bé, cal deixar que passi aquest temps i mentrestant es poden unes respiracions profundes observant com entra i surt l'aire, comptar mentalment fins a cent, canviar la fisiologia de la posició corporal...

Canvia el "haig de" pel "vull "

El llenguatge té més poder sobre la nostra vida, energia, pensaments, emocions, accions i resultats del que imaginem. Quan parlem de "haig de" ho fem des de l'obligació i per tant, no ens agrada fer-ho. De manera inconscient ens creiem que som víctimes de les situacions, cosa que ens fa sentir reprimits, qüestionats, exigits i presoners de la nostra rutina, cosa que a la llarga explota amb estats d'irritabilitat, malalties, depressions, addiccions, etc. En canvi, quan fem les coses perquè volem fer-les i no com a obligació, tot canvia.

Les tres opcions davant d'una emoció

Quan se'ns presenta una emoció, tenim tres opcions:

1. Deixar arrossegar-nos per ella.
2. Ignorar-la.
3. Observar-la de forma neutral, sense judicis, crítiques ni qüestionaments de perquè la sentim. Cal mirar-la de front i intentar entendre el seu "per a què".

No som cap emoció ni cap pensament, sinó que som l'ésser que genera tot això. Si som capaços de desxifrar la informació que ens porten les emocions, deixarem de ser robots programats per ser els amos de les nostres decisions.

Victimisme

Viure la vida des d'una posició de víctima pot ser còmode, ja que posem tot el poder i la responsabilitat fora, però des d'aquest lloc mai et sentiràs en calma i ple amb tu mateix. És com si la teva vida fos un vaixell i en comptes de ser tu el capità, donessis el timó a persones distintes, siguin els pares, els fills, els caps, etc. I a sobre esperes que hi arribi a bon port, i si no és així, la culpa és d'ells.

Un dels majors sofriments de l'ésser humà és el dia que comprèn que cadascú és l'únic responsable de la seva felicitat. Però és també alliberador també saber que la pau interior només depèn d'un mateix, independentment del que passi al voltant, cadascú pot escollir com viure-ho.

[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]

Passa't les crítiques pel forro

Un dia, Albert Einstein va escriure a la pissarra:
9x1 = 09
9x2 = 18
9x3 = 27
9x4 = 36
9x5 = 45
9x6 = 54
9x7 = 63
9x8 = 72
9x9 = 81
9X10 = 91
Es van fer moltes burles, perquè Albert Einstein s'havia equivocat. Ja que la resposta correcta d'9X10 és 90. Tots els seus alumnes van riure d'ell.
Llavors Albert Einstein va esperar que tots callessin, i va dir:
-- Tot i haver encertat les 9 preguntes ningú em va felicitar, però quan he fallat només una tots han rigut, això vol dir que, tot i tenir molt èxit, la societat es fixarà i se'n burlarà del teu més mínim error. No deixis que una simple critica destrueixi els teus somnis.

I com més d'una ocasió va dir ell mateix, "l'única persona que no s'equivoca és la que no fa res".

Tenim tot el dret a dir no

Hi ha una creença falsa (com totes les creences) que dir "sí" és de persones bones i per això ens consta tant dir que "no", encara que estiguem cansats, no tinguem ganes o fins i tot el "sí" ens faci mal. Les persones bones sempre han d'estar al servei dels altres, per educació, per por al rebuig i per no convertir-nos en persones dolentes.

Fran Sabal, en el seu llibre Nutrición emocional, ens explica la lliçó que va aprendre en un curs de Programació Neurolingüística (PNL) amb un tal Frank Pucelik, que li va fer la següent pregunta:  

--¿per què dius que sí quan realment vols dir que no? 

I va continuar: fins que no et sentis còmoda dient "no", els teus "sí" són una mentida. T'has passat la vida volent ser una persona bona, però les persones bones són aquelles que són sinceres, no les que menteixen. Cada vegada que dius una cosa quan realment sents una altra, no et fa bona, et fa falsa.

Teràpia cognitiva conductual

La teràpia cognitiva conductual desenvolupada inicialment per John B. Watson diu el següent:

Segon com penso, sento. 

Segon com sento, actuo. 

Segon com actuo, són els meus resultats.

Quan tenim un problema si només actuem sense canviar la manera de pensar, el problema persistirà. Un exemple el tenim amb algú que té sobrepès i decideix fer dieta i exercici: és molt difícil que pugui mantenir-ho a llarg termini. Tothom pot ser l'escultor del seu cervell.

[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]

La ment d'un assassí

La ment malalta d'un assassí creu que no troba la pau en aquest món per culpa d'una altra persona. Per exemple, el cas habitual de violència de gènere en què un home mata la seva dona, ell creu que per culpa d'ella no està en pau i si ella no existís, ell seria feliç. La seva ment malalta repeteix aquests pensaments una i altra vegada, i finalment la mata. En el fons, la seva intenció positiva és sentir-se en pau, però està clar que aquesta no és la solució, sinó tot el contrari: amb el pas del temps s'adona que, encara que ella no hi és, ell no està en pau.

[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]

L'inconscient

La nostra ment guarda una infinitat d'informació, però segons estudis de neurociència només se'n pot fer conscient un 5% d'aquesta. Per tant, el 95% de la nostra informació és inconscient. Això és així perquè l'inconscient és capaç de captar la informació quaranta milions de vegades més ràpid que el nostre conscient i té lloc per emmagatzemar-la. Això seria impossible fer-ho de forma conscient.

L'inconscient vindria a ser una immensa biblioteca on s'ordena i acumula tot, amb la particularitat que aquesta es troba fosca per estalviar energia, però nosaltres tenim una petita llanterna amb la qual podem il·luminar-la. Cada vegada que fem llum a un prestatge de la biblioteca, la podem veure, és a dir la fem conscient, però quan movem la llanterna cap a una altra direcció, aquell prestatge torna a les fosques i es fa inconscient. Hi ha moments en què ens venen idees a la memòria que pensem que són noves, però ben bé podrien portar allà anys sense il·luminar. L'inconscient guarda tota la nostra història.

[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]

Preocupació o ocupació

La preocupació són totes aquelles coses que ronden pel cap que has de fer. Quan les escrius en un paper es tornen ocupació i l'ansietat baixa considerablement. Per tant, cal tenir una agenda on escriure tot el que has de fer. A mi em funciona molt bé l'app To Do pel dia a dia. I si t'agrada escriure en plan agenda-dietari i tenir més perspectiva temporal va bé el mètode Bullet Journal.

Per què busquem excuses per no fer esport

Quan tenim mandra de fer esport és perquè al nostre cervell reptilià no li agrada fer activitat física ja que el seu únic objectiu és sobreviure, motiu pel qual sempre intenta estalviar la màxima energia per poder utilitzar-la en cas de perill. És aquí on entra en joc l'altre cervell més evolucionat, el cervell neocòrtex, que té la capacitat de raonar i entendre que fer exercici és bo per a la nostra salut, i en aquest cas pot convèncer el cervell primitiu que pot anar a descansar, que no hi ha cap animal salvatge que ens persegueixi.

Fer exercici sempre és una elecció personal. 

[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]

Els tres cervells

El nostre sistema nerviós central inclou tres cervells, per ordre, d'acord a la nostra edat evolutiva, aquests són:

1. El cervell reptilià. És la part del cervell més bàsica i primitiva. La seva principal funció és la supervivència que ho fa de manera automàtica davant d'una alerta, o bé ataca o bé fuig del perill. Aquest cervell necessita estalviar energia per tenir reserva suficient en cas de perill i mantenir-nos amb vida. 
2. El cervell límbic. En aquesta part es generen les emocions. Els animals també el tenen. Aquest cervell s'encarrega d'algunes de les funcions vitals bàsiques com la gana, set, temperatura, ritme cardíac, pressió sanguínia, etc.
3. El cervell neocòrtex. És la part del cervell més avançada, pròpia únicament dels éssers humans, on es desenvolupa la capacitat de raonament i habilitats de llenguatge. Cada vegada que passa sang per una neurona es genera un pensament, per això tenim tants pensaments constantment.

Substitució conscient

La substitució conscient ens ajuda a augmentar la nostra benevolència interior. Consisteix a reemplaçar allò que sabem que no ens fa bé per alguna cosa similar més saludable. 

Per exemple, si t'agrada la cervesa, intenta prendre-la habitualment sense alcohol, és només una qüestió d'acostumar-se al nou hàbit.

[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]

Qui som

És important ser observador dels nostres pensaments i emocions i no creure que som ells, perquè no ho som: som l'ésser que genera aquests pensaments i emocions. Hem de connectar amb les nostres emocions per entendre què ens volen dir, però sense identificar-nos-en perquè no són la nostra identitat.

El sentit de la vida

-- On vas?
-- Ja has arribat.

Si perds el moment present, perds la teva cita amb la vida.

[Tich Nath Hanh, mestre zen]

Viure el moment

Explica un conte que el savi Confuci va animar a un dels seus deixebles a caminar pel bosc. Mentre el mestre passejava distretament, xiulant i observant els arbres i els ocells amb els que anava creuant pel camí, el seu acompanyant semblava nerviós i inquiet. No tenia ni idea d'on anaven. Fart d'esperar, finalment el deixeble va trencar el seu silenci i li va preguntar: 

--¿A on anem?

I Confuci, amb una amable somriure a la cara, li va contestar:

-- Ja hi som.

Mètode dels 4 elements

El mètode dels 4 elements, del llibre "Nutrición emocional" de Fran Sabal, és una forma d'alimentar-nos de forma saludable, ordenada, fàcil, econòmica i per a tota la família. És una manera d'assegurar-te que menges el que necessites, que tingui els tres macronutrients principals (proteïnes, hidrats de carboni i greixos saludables) i els micronutrients (vitamines i minerals).

Has de tenir els quatre elements en els tres menjars principals o, com a mínim tres, i almenys dos elements en els berenars. En quant a la quantitat, la que necessiti el teu cos. I sempre que puguis, esmorza abans de les 9h, menja cada tres o quatre hores i sopa abans de les 21h.

Els 4 elements són els següents:

1. PROTEÏNES: carns blanques i roges, peix i marisc, ous, lactis, llegums, proteïnes vegetals (tofu, seitan, carns de soja, etc).
2. HIDRATS DE CARBONI (tot integral): cereals, patates i boniatos, llegums.
3. GREIXOS SALUDABLES: oli, fruits secs sense sal, llavors.
4. FRUITES I/O VERDURES.

Canvia el món interior

Imagina una habitació totalment fosca amb gent, només que algú encengui una espelma, la foscor desapareix. Com deia Einstein, «si no t'agrada el món que veus, que sàpigues que no el pots canviar, però si canvies un dels teus pensaments sobre ell, canviarà el teu univers». 

[Font: Enric Corbera, bioneuroemoció]

L'estrès crònic engreixa

L'estrès altera el sistema nerviós simpàtic, el qual activa l'estat de supervivència, produint, entre altres coses, una alteració en els neurotransmissors que augmenten l'adrenalina, dopamina i noradrenalina. I quan això passa, es deté la funció digestiva, ja que quan has de fugir d'un lleó, que seria un esdeveniment d'estrès real, el cos no pensa en digerir i absorbir nutrients, només pensa en sobreviure. A més, aquest estat de supervivència alenteix el metabolisme, afavoreix l'acumulació de greix i dificulta la generació de massa muscular.

Així doncs, mantenir un estat de calma és essencial a l'hora de voler aprimar-se.

[Font: Nutrició emocional, Fran Sabal]

L'impacte de les petites decisions

Pensem que per tenir un bon futur hem de prendre grans decisions, però en realitat les grans decisions al llarg de la vida són més aviat poques i són les petites i senzilles decisions de cada moment les que, en conjunt, marquen la diferència.

Tenir la bioquímica alegre

La gent que neix amb una bioquímica alegre en general se sent més feliç i contenta. Encara que els factors psicològics i sociològics també hi puguin influir, la felicitat duradora prové exclusivament de la serotonina, la dopamina i l'oxitocina.
[Sàpiens, Noah Yuval Harari]

Un món feliç

A la novel·la distòpica d'Aldous Huxley Un món feliç, la felicitat és el valor suprem i els medicaments psiquiàtrics substitueixen la policia i les votacions com a pilars de la política. Cada dia, tothom pren una dosi de "soma", un fàrmac sintètic que fa que la gent sigui feliç sense que això afecti la seva productivitat ni la seva eficàcia. L'Estat Mundial que governa tot el planeta no es veu mai amenaçat per guerres, ni revolucions ni vagues ni manifestacions, perquè tothom està summament satisfet amb les seves condicions de vida, siguin quines siguin. La visió que Huxley té del futur és molt més inquietant que la de George Orwell a 1984. A la majoria de lectors el món de Huxley els sembla monstruós, però costa explicar per què. Tothom se sent permanentment feliç; ¿quin problema hi pot haver, en això?

[Font: Sàpiens, Noah Yuval Harari]

Una vida amb sentit

La felicitat consisteix a veure la teva vida en conjunt com una cosa que té sentit i val la pena. Una vida amb sentit, encara que estiguem enmig de les penúries, pot ser extremadament satisfactòria, mentre que una vida sense sentit, per molt confortable que sigui, és un calvari. Tal com ho va formular Nietzsche, si tu tens un perquè viure, pots suportar gairebé qualsevol com.

[Font: Sàpiens, Noah Yuval Harari]

Per a què ens passen les coses

Per descobrir el sentit del que t'inquieta i el motiu que s'amaga rere has de canviar la pregunta "per què" per "per a què". De tot allò que fugim sense resoldre, es repeteix fins que no aprenguem el que necessitem aprendre: la vida ens tornarà a portar les mateixes situacions una i altra vegada.
No és casualitat que repetim el mateix patró de parelles, el mateix patró de conducta amb el menjar o el mateix patró de caps. Fins que no miris de front la situació i descobreixis el per a què, et passarà el mateix.
[Font: Nutrición emocional, Fran Sabal]

Trampes o trampolins

És una metàfora sobre la forma d'entendre la vida, és a dir la manera de viure les situacions "bones" i les "dolentes". De fet les situacions són neutres i davant de les adversitats tu esculls enfocar-te en el rebuig del problema o bé en el creixement de la solució.

[Font: Nutrición emocional, Fran Sabal]

Llei de l'atracció

Així com penses, sents.

Així com sents, vibres.

Així com vibres, atraus.

Les persones som energia, les nostres cèl·lules són un 99% d'energia i un 1% de matèria. L'energia sempre està en moviment, per tant, no "som" sinó que "estem sent". És alliberador, ja que això et dona l'oportunitat d'escollir com vols ser a cada moment.

D'altra banda, les energies s'atrauen, per tant, atraiem aquelles persones que vibren en la mateixa freqüència que nosaltres. El tipus de persones que estan presents en la nostra vida no són una casualitat, sinó una conseqüència de qui estem sent, de l'energia que generem i, per tant atraient. Per exemple, si tu no et tractés bé a tu mateix atrauràs gent que tampoc et tracti bé. 

[Font: Nutrición emocional, Fran Sabal]

Coneix-te a tu mateix

El consell que durant milers d'anys ens han repetit els filòsofs de "coneix-te a tu mateix", ara en el segle XXI s'ha tornat urgent si no vols que hackegin el teu sistema operatiu orgànic. Si no vols viure a Matrix o a The Truman Show, has d'anar més de pressa que els algoritmes d'Amazon i el govern de torn. 

[Yuval Noah Harari, 21 lliçons per al segle XXI]

Com combatre la negativitat

Sempre que t'adonis que t'ha sorgit alguna forma de negativitat, mira-la no com un fracàs sinó com un senyal útil que et diu: "Desperta. Surt de la ment. Viu el present". És un consell d'Eckhar Tolle, del Poder de l'Ara.

La negativitat és antinatural

L'ego creu que mitjançant la negativitat pot manipular la realitat i aconseguir el que vol. Creu que gràcies a ella pot atraure una condició desitjable o dissoldre una indesitjable. Sempre que voste és infeliç, existeix la creença inconscient de què la infelicitat li "compra" el que vol. Si "vostè" -la ment- no cregués que la infelicitat funciona, ¿per què la crearia? El fet és, per suposat, que la negativitat no funciona. En lloc d'atraure una condició desitjable, la manté en el seu lloc. La seva única funció "útil" és que reforça l'ego i per això a l'ego li encanta.

La negativitat és totalment antinatural, un contaminant psíquic. Cap altra forma de vida en el planeta coneix la negativitat, només els éssers humans. ¿Ha vist vostè alguna vegada una flor infeliç o un roure estressat? ¿Alguna vegada s'ha trobat un dofí deprimit, una granota amb problemes d'autoestima, un gat que no pot relaxar-se o un ocell que arrossega odi i ressentiment?

[Font: Eckhar Tolle, El Poder de l'Ara]

L'art d'escoltar

És una transcripció de El Poder de l'Ara de Eckhar Tolle, que simplement m'ha semblat genial per aprendre a escoltar de veritat:

Quan escoltes una persona, no escoltis només amb la ment, escolta amb tot el cos. Sent el camp d'energia del teu cos interior segons escoltes. Això aparta l'atenció del pensament i crea un espai de calma que et permet escoltar verdaderament  sense la interferència de la ment. D'aquesta manera dones espai a l'altra persona, espai per ser, el millor do que li pots donar. La majoria de les persones no saben escoltar perquè la major part de la seva atenció està ocupada en pensar. Presten més atenció a això que al que l'altra persona està dient, i cap a allò que realment importa: el Ser d'altra persona sota les paraules i la ment. Per suposat, no podràs sentir el Ser d'una altra persona sinó a través del teu.

La majoria de les relacions humanes consisteixen principalment en la interacció d'unes ments amb altres, no en la comunicació d'éssers humans en comunió. Cap relació pot créixer d'aquesta manera i per això hi ha tants conflictes en les relacions. Quan la ment governa la teva vida, el conflicte, la disputa i els problemes són inevitables. Estar en contacte amb el teu cos interior crea un espai clar de no-ment dins del qual la relació pot florir.

Activitats de risc

El passat i el futur no tenen realitat pròpia: quan recordem el passat reactiven l'empremta de la memòria, i ho fem ara: quan pensem en el futur projectem una Ara imaginat, i ho fem ara.

Dit això, la raó per la qual algunes persones els agrada fer activitats de risc, encara que potser no en siguin conscients, és que els forcen a entrar en el Ara, aquest estat intensament viscut que està lliure del temps, lliure de problemes, lliure del pensament, lliure del pes de la personalitat. Una relliscada fora del moment present, tan sols un segon, pot significar la mort.

[Font: El poder del Ara, Eckhart Tolle]

La deficient gestió de la UE amb les vacunes

Quant més és trigui a normalitzar la situació pandèmica, més morts i més crisi econòmica i social tindrem. Ara ens volen fer creure que la farmacèutica AstraZeneca no ha complert el compromís d'entrega de vacunes pactades amb la UE. Només cal veure el gràfic de vacunes administrades per cada 100 habitants a 20/03/2021 per arribar a la següent conclusió: el fracàs absolut de la Unió Europea, dels estats que la componen i dels seus governs.

La negativitat

Tota la negativitat que portem al damunt és causada per una acumulació de temps psicològic i per la negació del present:

• La incomoditat, l'ansietat, l'estrès, la preocupació i totes les formes de por són causades per excés de futur i massa poca presència.
• La culpa, les lamentacions, el ressentiment, les queixes, la tristesa, l'amargura i totes les formes de manca de perdó són causes per excés de passat i manca de presència.

[Font: El Poder de l'Ara, Eckhart Tolle]

Lo bueno de tener un mal dia

Pocs refranys han estat més perjudicials que aquest que diu que al mal temps cal posar-li bona cara. A el mal temps cal posar-li llàgrimes o tristesa. I a el bon temps, somriures i alegria. Saber gestionar les nostres emocions no és amagar ni suprimir-les, és reconèixer-les i gestionar-les amb sentit.

Després de molts anys de consulta, la doctora Anabel Gonzalez ens brinda aquesta petita guia de supervivència emocional que ens ajudarà a gestionar millor les nostres emocions i a aprendre a conviure amb els mals moments.

Perquè la clau per sentir-nos a gust amb nosaltres mateixos i amb la nostra vida està precisament en saber portar bé els dies dolents.