En la pròpia pregunta està la resposta

Es tracta d'una senzilla i efectiva tècnica per millorar la qualitat dels pensaments que consisteix en convertir una afirmació absolutista o generalització en una pregunta. Així, quan pensem en alguna cosa de manera distorsionada, es tracta de col·locar a l'afirmació o deducció esbiaixada un signe d'interrogació per tenir una millor perspectiva i llavors respondre aquesta nova frase d'una manera més racional.

Per exemple:

No aprendré mai anglès 👉 No aprendré mai anglès? 

Bé, depèn de si m'hi esforço suficientment.

[Font:: Tomàs Navarro, Piensa bonito]

La mala sort

La mala sort existeix, però no tanta com algunes persones creuen. De vegades no és mala sort, sinó no saber prendre decisions, no fixar-se en allò que és fa, o ignorar els senyals que ens envia l'entorn. 

[Font:: Tomàs Navarro, Piensa bonito]

La seguretat relativa

Com deia Aristòtil tres segles abans de Crist, l'equilibri es troba en la dorada mediocritat: cal evitar els extrems en els ideals i en les conductes ja que tot extrem és vici mentre que la virtut es troba en el mig.

Per exemple, entre la seguretat total i no fer res i la inseguretat o camí de la imprudència, tenim el punt mig de la seguretat relativa, és a dir, sentir-se suficientment insegur per reconèixer les limitacions, i sentir-se suficientment segur per tenir el valor de prendre les decisions que calguin. 

[Font: Tomàs Navarro, Piensa bonito]

Símptomes de desequilibri físic o mental

No sempre podem confiar en el que pensem, però sí que som capaços d'identificar si ens trobem bé (en estat high o línia verda) o malament (en estat low o línia vermella) i regular millor aquests pensaments. Els símptomes per saber si tenim un dia "tonto" són els següents:

- Inquietud i nerviosisme
- Inseguretat i preocupació excessives
- Aïllament social i poques ganes de relacionar-nos amb altres persones
- Dificultats per mantenir la concentració
- Menor receptivitat
- Menor tolerància
- Irritabilitat i reaccions defensives
- Dificultats per gaudir i sentiments de malestar
- Augment de l'autocrítica
- Sentiments d'impotència, tensió, por o temor
- Fumar, beure o menjar en excés
- Canvis en els costums personals com la son, la higiene o l'alimentació
- Evitació del treball i de la resta d'obligacions
- Augment de les conductes compulsives

Si compleixes alguna d'aquestes condicions, el tema està malament. Si en compleixes dos, estàs fatal. I si en compleixes tres has de plantejar-te algunes coses i visitar un especialista.

El nostre cos i la nostra ment tracten d'avisar-nos quan perdem l'equilibri, quan tenim massa tensió o portem un ritme massa elevat. El cos ens indica quan està massa forçat, en aquest cas, podem atendre'l o ignorar-lo. Com un cotxe, si el portes al límit, tindràs un accident o el cremaràs.
[Font: Tomàs Navarro, Piensa bonito]

Per què Amèrica es diu així

T'has preguntat alguna vegada, si Cristòfor Colom va descobrir Amèrica, 

¿per què porta el nom d'un mariner italià anomenat Amerigo Vespucci? 

Colom creia que havia arribat a la costa est de l'Àsia. El motiu és que ell era un home medieval, convençut que coneixia el món sencer, i ni tan sols el seu descobriment transcendental el va convèncer del contrari. En canvi, un mariner italià amb la ment més moderna i oberta que va formar part de diverses expedicions a Amèrica entre 1499 i 1504 va tenir clar que aquelles terres eren un nou continent i va encarregar un mapamundi actualitzat i el cartògraf va creure que Amerigo Vespucci era la persona que l'havia descobert i el va batejar en honor seu. Aquest nou mapamundi va tenir molt èxit i el van copiar molts altres cartògrafs i així es va estendre arreu.
Un detallet que no em van explicar a l'escola franquista que vaig patir, com tantes altres coses. De fet els mestres de la EGB que vaig tenir tenien la mateixa mentalitat visigoda i medieval de Colom.

Anècdota d'Einstein i el meteorit

Una vegada li van preguntar a Einstein què faria si li diguessin que, en una hora, un meteorit impactaria contra la Terra. Einstein va dir que dedicaria cinquanta-cinc minuts a estudiar el problema i cinc minuts en executar-lo. El que ens volia dir és que davant d'un problema no cal córrer sinó analitzar-lo el temps necessari.

El monjo que es va vendre el Ferrari

La seva sinopsis diu que és la historia de Julian Mantle, un advocat superestrella que pateix un atac de cor per culpa del seu desenfrenat ritme de vida. Consegüentment, Mantle cau en una crisi espiritual que l'obliga a replantejar-se les coses i a buscar respostes als dubtes eterns de l'existèencia. Amb l'esperança de trobar la plenitud i la felicitat, el personatge s'embarca en una extraordinària odissea per una cultura ancestral i descobreix un sistema puixant per alliberar el potencial de la ment, el cos i l'ànima, i aprèen a viure amb mes passió, propòsit i pau. Amb aquesta extraordinària historia, i fusionant magistralment l'ancestral filosofia espiritual d'Orient amb les idees mes avançades d'Occident, el seu autor Robin Sharma ens mostra, pas a pas, el camí per viure amb mes coratge, mes equilibri, plena abundància i vertadera felicitat.

La lluna nova

En astronomia, una Lluna Nova (també coneguda com Lluna negra o Lluna fosca) marca la primera fase lunar, el moment i el que la Terra, la Lluna i el Sol formen un angle de gairebé 180º i es troben en una aparent línia recta. És en aquesta fase quan les marees estan en el seu punt més alt i més baix. 

Si el cos humà té entre un 55 i un 60 per cent d'aigua, no costa gaire pensar que la Lluna pogués també afectar les persones...

L'excusitis

Tracta de no lligar la teva vida amb les cadenes del teu horari de treball i centra't en les coses que la teva consciència i el teu cor et diuen que facis. 

Inverteix en tu mateix!

[Font: Robin Sharma, El monjo que va vendre el seu Ferrari]

Quiero paz

És un llibre de Paz Calap i alhora és també un curs pràctic de vuit setmanes per descobrir el poder de la ment per viure amb alegria i pau d'esperit. L'autora estableix en format de curs un ritme de lectura, encara que jo me l'he llegit de cop perquè el cos m'ho ha demanat així. Com ella diu en algun capítol, hem de seguir el nostre cor o intuïció, i això he fet.

Podríem dir que és un recull en un sol llibre de coneixements i experiències de saviesa  recollides en molts altres llibres, personalitzat per la mateixa autora en un llenguatge planer i molt amè. Per exemple, ens indica com podem viure el present o com podem calmar una ment estressada a través del seu propi exemple.

Una vegada llegit, reconec que és un magnífic llibre que pot ajudar molta gent i que penso recomanar a qualsevol persona que necessiti disposar d'unes eines senzilles i pràctiques de millora de la seva vida. És un llibre pràctic i molt complet que ens motiva a seguir un camí de plenitud i pau. 

The Equalizer (el protector)

Diàleg interessant entre la prostituta adolescent Teri (Chloë Grace Moretz) i el protector Robert McCall (Denzel Washington) en la pel·lícula "The Equalizer (El protector)". Ella li pregunta a ell sobre com acaba l'episodi del pescador del llibre que llegia ("El vell i el mar" d'Ernest Hemingway) i ell amb la reflexió final ens recorda que podem ser el que volem ser, només depèn de nosaltres mateixos:

- Al final el pesca?
- Umm ...
- Al peix, el pesca?
- Oooh, sí, sí que el pesca si.
- Un final feliç.
- Bé, no exactament. El vell lliga al peix en el lateral del barco i rema fins a la costa. El peix sagna a l'aigua, venen els taurons i es mengen tot el peix fins que no queda res.
- Quina pèrdua de temps.
- No, depèn de com ho vegis. El vell es troba al seu millor adversari quan creu que aquesta època de la seva vida ja ha passat, es veu a sí mateix en el peix, i acaba respectant-lo quant més lluiten.
- I ¿Perquè no deixa anar el peix i ja?
- El vell ha de ser el vell i el peix el peix. Has de ser el que ets en aquest món, no? Sigui el que sigui.

Metàfora de la canoa

Diu la llegenda que una persona va decidir fer el viatge de la seva vida. Un dia, en el seu camí es va trobar un riu i al costat una canoa que va decidir utilitzar-la per travessar el riu. Quan va ser a l'altra cantó, va decidir carregar i portar sempre la canoa per si es trobava algun dia un altre riu. L'home va pujar muntanyes carregat amb la pesada canoa. Passaven els dies i setmanes i continuava amb la canoa al damunt perquè pensava que podria necessitar-la en algun moment. Feia mesos que no trobava cap riu. La canoa s'havia convertit en un llast que el limitava i el feia patir, però tot i així l'home continuava carregant la canoa perquè un dia gràcies a ella, va poder seguir endavant.
Passa el mateix amb les creences limitadores que ens van ajudar en algun moment de la nostra vida per sortir endavant i pensem que hem de continuar carregant sempre amb elles.
[Font: Quiero paz, Paz Calap]

Abstracte / Concret

• Concretar és la gota d'essència dels efluvis del cervell (Joaquín Lorente, Pensa és gratis).
• En la dispersió germina i creix l'ambigüitat.
• L'estil abstracte és dolent, procura omplir les teves frases de cadires, taules, pedres, homes, dones (Alain Robbe-Grillet).
• Parlar en concret i no de manera abstracta.

Quan les coses no surten com pensàvem

Pablo d'Ors (Biografia del silencio) ens diu:

En realitat, vaig comprenent que sempre succeeix allò que ha de succeir. El que succeeix és sempre el millor que podia haver succeït. L'esdevenidor és molt més savi que les nostres idees o plans. Pensar el contrari és un error de perspectiva i la causa última del nostre patiment i infelicitat. Només patim perquè pensem que les coses haurien de ser d'una altra manera. Quan abandonem aquesta pretensió, deixem de patir. Quan deixem d'imposar els nostres esquemes a la realitat, la realitat deixa de presentar-se adversa o propensa i comença a manifestar-se tal qual és, sense aquest patró valoratiu que ens impedeix accedir a ella mateixa.

Biografia del silencio

Meditar no és difícil; 

el que és difícil és voler meditar

Un petit gran llibre de tan sols cent fulls de Pablo d'Ors, un sacerdot filòsof i deixeble zen que ens explica a través de 49 petits relats (una xifra que coincideix amb l'edat que tenia l'autor), que és per a ell això de la meditació. D'entrada pot semblar que, si tu no medites, aquest llibre no et pugui interessar, però res més lluny de la realitat, perquè és tracta d'un recull de vivències de l'autor amb les quals emfatitzes i que pots arribar a sentir com a pròpies. 

De molt fàcil lectura, humil i sense pretensions, que ens ensenya a conviure amb nosaltres mateixos i poder viure d'una altra manera més satisfactòria a través de la consciència i l'atenció que ens dona la meditació. Gràcies a la meditació s'aprèn a no voler anar a cap lloc diferent a aquell on som ara; es vol ser on som, plenament.

Com reaccionar davant del dolor

Somriure davant de l’adversitat no és el més espontani, però és sens dubte el més intel·ligent i sensat. Reaccionar davant del dolor amb animadversió és la manera de convertir-lo en sofriment. Somriure davant d’ell, en canvi, és la forma de neutralitzar el seu verí. Ningú discuteix que el dolor resulta desagradable, però acceptar-lo i entregar-se a ell sense resistència és la manera que resulti el menys desagradable. El que ens fa patir són les nostres resistències a la realitat.
[Font: Pablo d’Ors, Biografia del silencio]

El mite de la parella és una perniciosa estupidesa

Ningú viu més enganyat que un enamorat, i pocs pateixen tant com ell. L’amor autèntic té poc a veure amb l’enamorament, el mite d’Occident. En l’amor autèntic no s’espera res de l’altre; en el romàntic, sí. Encara més: l’amor romàtic és, essencialment, l’esperança de què la nostra parella ens doni la felicitat. Sobrecarreguem l’altre amb les nostres expectatives quan ens enamorem. Ningú pot satisfer expectatives tan monstruoses.

[Font: Pablo d’Ors, Biografia del silencio]

Metàfora del despertar de la consciència

En la pel·lícula Matrix, Morfeo pregunta a Neo el següent:

--¿Alguna vegada has tingut un somni, Neo, que hagis cregut que era real? ¿Què passaria si no poguessis despertar d'aquest somni? ¿Com podries discernir la diferència entre el món dels somnis i el món real?

Quan somiem vivim tot allò que veiem en el somni com si fos real. Som capaços de riure, plorar, cridar, podem tenir por o angoixar-nos. Vivim el somni com si estigués succeint de veritat. Tanmateix, quan despertem i recuperem la consciència ens adonem que no era cert, que tot ha estat producte de la nostra imaginació.

Ara imaginem que actualment ens trobem dins d'un somni, que vivim en una realitat paral·lela més enllà de la resta de la gent, que tot el món veiés les coses d'una determinada forma i nosaltres la veiéssim diferent... Tindríem un greu problema a l'hora de relacionar-nos amb els altres.

Això és el que ens passa sovint amb nosaltres, que vivim una realitat paral·lela, en la que estem dormits o hipnotitzats, creient una informació sobre nosaltres que no encaixa amb la nostra realitat. Hi ha qui "desperta" i hi ha que no despertarà mai. 

Prendre consciència és "despertar", és adonar-se. Les persones despertes s'analitzen, es fan preguntes i tenen interès per l'autoconeixement, de sentir-se bé i buscar la manera d'obtenir la seva millor versió.

Pablo d’Ors en el seu llibre Biografia del silencio diu que despertar és descobrir que estem en una presó, però és també descobrir que aquesta presó no té barrots.

[Font: pel·lícula Matrix i el llibre Autoestima automàtica de Sílvia Congost]

Sistema reticular activador (SRA)

La ment conscient només pot enfocar l'atenció sobre un nombre limitat d'elements. És per això que disposa d'un sistema reticular activador (SRA), un mecanisme que s'encarrega d'enfocar-nos en aquella realitat que volem experimentar conscientment. Això explica, per exemple, per què quan comprem un determinat cotxe, de sobte veiem molts cotxes d'aquest mateix model.

Aquest desplaçament en la postura mental contribueix a alinear-nos amb major precisió en relació amb els nostres objectius. Quan decidim que alguna cosa és una prioritat, li concedim un forta intensitat emocional, i en enfocar contínuament l'atenció sobre això, facilitarà qualsevol recurs que doni suport a la consecució d'aquest objectiu. En conseqüència, no resulta crucial comprendre amb exactitud com aconseguirem els objectius la primera vegada que els veiem. Simplement, confiem en que la nostra SRA ens indicarà allò que necessitem saber al llarg del camí.

[Font: Despertando al gigante interior, Anthony Robbins]

Teoria de l’inconscient col·lectiu

D'una manera o altra, 

som part d'una sola ment que tot ho abasta, 

un únic gran ésser humà.

 (Carl Jung)

Segons Carl Jung la humanitat comparteix elements comuns que configuren una espècie d’herència psíquica: sensacions, pensaments, memòries, rituals, mites... Es tracta d’un bagul de significats heretats com a grup social i que ens impacta en el nostre comportament i emocions. Per a Sigmund Freud l’inconscient era la part de la ment on es guarden totes les experiències oblidades que un dia van ser conscients. En canvi per a Carl Jung, les experiències han transcendit del plànol individual a una consciència universal. Així, l’inconscient col·lectiu vindria a ser com una base de dades heretada i estaria format per certs elements: els arquetips o unitats de coneixement, imatges mentals i pensaments que tots tenim.
Una polèmica i esbojarrada teoria que va significar el trencament entre Jung i Freud per no ajustar-se al mètode científic, però que explica per exemple per què els mites dels deus nòrdics i grecs són tan semblants, sense que aquelles societats tant diferents haguessin tingut mai cap contacte. 

Dependència emocional

"Sempre que ve alguna persona a la consulta que em confessa que no s'agrada en cap aspecte --es troba físicament horrible, poc intel·ligent, sense cap qualitat..., té, en suma, un baixíssim concepte de sí mateix que, a més, provocarà que s'enganxi a la primera persona que mostri interès en ella, el que generarà una dependència emocional-- resulten ser persones amb mancances enormes d'afecte en la seva infantesa."

[Font: Sílvia Congost, Autoestima automàtica]

Experiència vital molt forta

Les persones canviem després d'una experiència vital molt forta, alguna cosa molt dura que ens toca viure, que ens fa patir moltíssim i que transforma, una vegada superada, la nostra manera de funcionar. Són canvis involuntaris producte de vivències que fan trontollar els nostres fonaments. 

No obstant, si volem també podem canviar de manera voluntària i conscient.
[Font: Sílvia Congost, Autoestima automàtica]

Mentalitat

Mentalidad és un llibre de Jim Rohn que es pot llegir en PDF a través de decidacambiar.org.

Quan comencem a pensar i dir el que realment volem, llavors la nostra ment automàticament canvia i ens porta cap a aquesta direcció. De vegades, simplement amb petits canvis en el nostre vocabulari i la nostra actitud, són suficients.

La disciplina ens permet capturar l'emoció i la voluntat i traduir-les en acció. Segons l'autor, la clau està en incrementar la nostra motivació fixant ràpidament una disciplina.

Cap al final del llibre estan els capítols de les quatre estacions de la vida que l'autor utilitza com a metàfores per il·lustrar les etapes o moments en la vida, on "els mateixos vents ens assoten a tots". És a dir que a tots en la vida ens passaran coses bones però també dolentes, però que en tot cas, per passar aquests vents de la millor manera possible, ens aconsella que mirem dins de nosaltres mateixos.

Les 10 emocions de poder

Aquestes són les emocions que hem d'alimentar perquè tenen el poder d'apropar-nos a la felicitat:

1. Amor i calidesa. L'expressió de l'amor és capaç de fondre qualsevol altra emoció negativa. Si algú s'enfada amb tu sempre pots respondre-hi contundentment però amb amor i actitud càlida. Veuràs com l'estat d'ànim d'aquesta persona canviarà.

2. Estima i gratitud. Són dues de les emocions espirituals més importants que expressen activament la meva estima i amor per tot allò que m'ha regalat la vida, que m'han ofert la gent i l'experiència. Estimularà la teva vida més que cap altra cosa.

3. Curiositat. Si vols créixer realment a la vida, aprèn a ser tan curiós com un nen. Si vols curar-te de l'avorriment, sigues curiós. Res serà rutinari i la vida serà un estudi interminable ple d'alegria.

4. Excitació i passió. La passió pot transformar qualsevol repte en una oportunitat. La passió és el poder desbocat per moure la nostra vida cap endavant, a un ritme més ràpid que abans. Com obtenir passió? De la mateixa manera que obtenim amor, calidesa, estima, agraïment i curiositat, és a dir perquè decidim sentir-la. Utilitza la teva fisiologia: parla més ràpid, mou el cos en la direcció que vol seguir, sigues actiu...

5. Determinació. Aquesta emoció és necessària per crear alguna cosa duradora i valuosa. Et dictarà com afrontar les pertorbacions, els reptes i les desil·lusions. La determinació significa acció, fer el que sigui necessari malgrat el temor.

6. Flexibilitat. Si hi ha una emoció que capaç de garantir l'èxit és l'habilitat per canviar la teva actitud. De fet, tots els senyals per a l'acció de les emocions negatives, no són més que missatges per ser més flexible. Elegir ser flexible significa elegir ser feliç.

7. Confiança. La confiança amb nosaltres és la sensació de certesa que tots desitgem. L'única forma d'experimentar confiança de forma consistent és a través del poder la fe.

8. Alegria. A més de ser feliç, cal demostrar-ho a través de l'alegria de la cara. L'alegria exterior incrementa l'autoestima, fa que la vida sigui més divertida, i també aconsegueix que la gent que t'envolta se senti més feliç.

9. Vitalitat. Si no t'ocupes de la cura del cos físic, serà més difícil gaudir d'aquestes emocions. Cal assegurar-se de disposar de vitalitat física; recorda que totes les emocions es troben dirigides a través del cos. Un bon nivell físic ajuda a afrontar qualsevol repte negatiu que puguis tenir a la vida.

10. Contribució. El secret de la vida és donar. No hi ha cap emoció més enriquidora que la sensació que el que siguis com a persona, alguna cosa que hagis dit o fet, hagi augmentat d'alguna manera l'experiència vital d'algú, conegut o no.

[Font: Despertando al gigante interior, Anthony Robbins]

Terminologia de frases fetes

En aquest bloc hi parlo de "frases fetes" sense distingir-ne el tipus, frases que m'agraden perquè són enginyoses, curioses o simplement són interessants per la seva agudesa, però sobretot perquè em fan pensar i reflexionar l'oportunitat o no de la seva presumpta moralitat.  

Veiem els diferents vocables que podrien entendre's com a sinònims de frases fetes, totes tenen en comú la brevetat, però amb alguns matisos diferenciadors:

• Adagi. Sentència moral breu.
• Aforisme. Sentència breu i doctrinal referida a alguna ciència o art.
• Apotegma. Dita breu i sentenciosa expressada per alguna celebritat.
• Axioma. Proposició indiscutible, sense necessitat de demostració.
• Dita. Concepte cabal què s'expressa oralment o ocurrència graciosa.
• Epigrama. Pensament de qualsevol gènere, expressat amb brevetat i agudesa.
• Màxima. Sentència, apotegma o doctrina bona i moral com a norma per actuar.
• Proverbi. Sentència, adagi o refrany.
• Refrany. Dita aguda i sentenciosa d'ús comú.
• Sentència. Dita breu que expressa doctrina o moralitat.

Les 10 emocions que volem evitar

Són emocions que no ens agraden però que són fonamentals perquè senyals que ens impulsen a l'acció per canviar aquesta situació en què ens trobem. De més lleus a més greus, són les següents:

1. Incomoditat. Una emoció d'intensitat baixa però molesta que ens dona la sensació que alguna cosa no està bé del tot. 

➽ Missatge: avorriment, impaciència, inquietud, tensió o lleu sensació de desconcert.

👉 Amb amor i calidesa t'ajudaran a canviar. Clarifica què vols.

2. Temor. Una emoció que va des del nivell baix de preocupació fins una intensa preocupació, ansietat o terror. 

➽ Missatge: anticipació d'alguna cosa que no trigarà a passar i per la qual cal estar preparats.

👉 Amb el sentit de la gratitud s'elimina aquesta emoció. Revisa allò que produeix temor i avalua què es pot fer per estar preparats mentalment.

3. Ferit. Una emoció que domina les relacions humanes i que es genera per una sensació de pèrdua. Qui la pateix, es dedica sovint a criticar els altres. 

➽ Missatge: quan esperem d'algú una expectativa que no s'ha complert.

👉 Experimentar curiositat pel que està passant substitueix la sensació de sentir-se ferit. Adonar-se que, en realitat, no s'ha perdut res, es tracta només d'una falsa percepció.

4. Enfadat. Una emoció que ens fa sentir irritats, enfadats, ressentits o fins i tot furiosos. 

➽ Missatge: quan algú (o un mateix) ha violat una regla o criteri important en la teva vida.

👉 Transforma la intensitat emocional d'enuig per excitació i passió, pensa en el que pots aconseguir! Adonar-se que pots haver interpretat malament la situació, potser la persona no coneix què és important per tu, o potser les teves regles no són necessàriament les correctes.

5. Frustració. Una emoció que pot arribar per diversos camins quan ens sentim envoltats d'obstacles i els esforços que fem no obtenen recompensa. 

➽ Missatge: senyal d'excitació, el cervell està convençut de què podríem fer millor les coses.

👉 La frustració pot desaparèixer mitjançant l'ús de la determinació. Adonar-se que la frustració és la nostra amiga, i busca frenèticament noves formes d'obtenir un resultat.

6. Desil·lusió. Una emoció que pot ser molt destructiva si no s'afronta amb rapidesa, una sensació devastadora de sentir-se desinflat per alguna cosa que ha marxat per sempre, et sents trist i derrotat.

➽ Missatge: aquella expectativa que tenies probablement no es portarà a terme, per tant ha arribat el moment de canviar un nou objectiu.

👉 La desil·lusió es dissol amb una actitud flexible. Canviar a expectatives més reals, sense descartar que potser el que ens cal és més paciència.

7. Culpa. Emoció dolorosa que juntament amb la lamentació i el remordiment són les que més intentem evitar. 

➽ Missatge: ens diu que hem violat un dels nostre propis i elevats criteris.

👉 La culpa desapareix en quant tinguis confiança en què atenir-se als teus nous criteris. Reconèixer el fet i comprometre's absolutament per a què no torni a passar en el futur, això sí, sense auto-castigar-se mentalment ni emocionalment.

8. Inadequació. Emoció no "no ser digne de" apareix cada vegada que tenim la sensació de no poder fer alguna cosa que hauríem de ser capaces de fer-la. 

➽ Missatge: ens diu que actualment no disposem de l'habilitat necessària per portar-la a terme, que necessitem més informació, comprensió, estratègies, eines o confiança en sí mateix.

👉 La inadequació deixa d'existir si et sents alegre, perquè ja no li queda espai per a ella. Cal preguntar-se si és apropiat sentir-se en aquesta situació, si realment ets inadequat o has de canviar la manera de percebre les coses.

9. Sobrecarregat o aclaparat. Les expressions típiques són l'aflicció, la depressió i la impotència, davant d'un problema que sembla massa gran i no es pot afrontar.

➽ Missatge: ens diu que necessitem tornar a avaluar el que és important per a nosaltres en aquests moments, no podem afrontar massa coses al mateix temps.

👉 La sensació de sobrecàrrega desapareix amb la del poder i la vitalitat personal. Cal desenvolupar immediatament una sensació de control sobre la pròpia vida, tenint clar i prioritzant les coses importants d'aconseguir.

10. Soledat. Qualsevol cosa que ens faci sentir sols o aïllats dels altres, una sensació que tothom ha experimentat en alguna ocasió.

➽ Missatge: ens diu que necessitem relacionar-nos amb la gent.

👉 La soledat es dissol en el moment en que t'imaginis com contribuir als altres. Adonar-se que podem establir una relació immediatament, cal identificar-ne però el tipus de relació que necessitem (amistat, sexual...).

[Font: Despertando al gigante interior, Anthony Robbins]

Per què estem tristos

Tots tenim una necessitat bàsica: ser estimats. Per satisfer-la hi ha tres posicions equivocades que corresponen als tres tipus de personalitats neuròtiques d’avui: 

1. Anar darrere la gent. Com que la necessitat de ser estimat és insaciable, hi ha els qui es passen la vida anant darrere dels altres: “El meu fill no em fa cas!”. 
2. Anar contra la gent. Com que anant al darrere la gent no satisfa la meva necessitat de ser estimat, m’hi giro en contra, que és el qui sempre està emprenyat, el qui engega a la merda tothom, amb la conseqüència que cada vegada el volen menys. 
3. Aïllar-se. M’aïllo de tothom.

[Font: La personalitat neuròtica del nostre temps, Karen Horney]

La vida és un regal

En una entrevista del al neuròleg Joaquim Jubert del digital catorze.cat explica el que fa amb els seus pacients per a què s'adonin que la vida és un regal:

- Desplega un metre de paper, i li pregunta al pacient "els anys que té". Si respon per exemple trenta, tallaria al centímetre trenta. I li diu, "veus el tros viscut? doncs del zero al trenta ja el pots llençar. 

- Llavors li torna a preguntar al pacient "fins quant pensa viure". Si respon per exemple setanta-cinc, doncs talla el tros que va del trenta al setanta-cinc. I li pregunta de manera retòrica, d’això que et queda què coi en vols fer? Posa’t el metre a la cartera, al costat del carnet d’identitat, i cada any talla’n un centímetre. 

- El meu metre ja no el duc perquè l’he acabat: em vaig fixar que viuria fins als vuitanta-dos i en tinc vuitanta-tres, per tant, ja estic mort. I acaba amb l'exemple de l'escultor Domènec Fita que quan tenia vint-i-sis anys pintava a l’església de Betlem de Barcelona, va caure i sempre més va ser paraplègic. Ell, que a més va créixer a l’hospici, sense pare ni mare, fins que va morir als noranta-dos anys va dir que la vida era un regal.

Genial.

Doce pilares

Un llibre de Jim Rohn de només 70 pàgines de lectura fàcil i que hauria volgut llegir quan tenia 18 anys per aplicar els seus consells de vida des de ben jove. Però en fi, mai és tard. Tracta de la conversa entre un tal Michael, un home en la crisi dels 40, i en Charlie, un envellit cuidador d'una propietat i de gran saviesa que li explica els dotze pilars que a ell li han canviat la vida. Aquests dotze pilars resumits són aquests:

1. Si vols canviar la teva vida, primer has de canviar tu. Escull entre el dolor de la disciplina o el dolor del remordiment.
2. El benestar total o la salut tridimensional (tres àrees, cos, ànima i esperit). No és pot descuidar cap àrea. Les tres han d'estar equilibrades.
3. El regal de les relacions. Les relacions representen el cims més bonics de la vida, així com alguns dels seus tempestuosos abismes. Les relacions s'han de cuidar com un jardí i no deixar que creixin les males herbes. Temps, esforç i imaginació.
4. Aconsegueix les teves metes. Escriu cent coses que vols aconseguir abans de morir. El fet de fixar una meta ens transforma per aconseguir-la. El que fem per nosaltres és més valuós que la pròpia meta. La verdadera meta és deixar que la meta et converteixi en millor persona.
5. Controla el temps. Que no et controli ell a tu.
6. Envolta't de la millor gent. I no de gent sense expectatives.
7. Roman aprenent tota la teva vida. L'educació formal et pot donar diners però l'autoeducació et donarà una fortuna.
8. Tot a la vida són vendes. Una de les claus per influir en els altres és fer-los percebre que tu ets una persona de talent i virtut. Tot a la vida són vendes, i tot en vendes és influència.
9. Els diners que guanyis rarament és més gran que el desenvolupament personal. Els guanys són millors que els salaris perquè quan treballes per un altre, no guanyaràs massa diners.
10. La comunicació proveeix la base comuna per a la comprensió. La dificultat per comunicar-se rau en què la major part del temps, cada persona intenta convèncer l'altre perquè deixi la seva base i se'n vagi a la seva.
11. Sempre és necessari un gran líder. Guiar els altres és ajudar-los a canviar els seus pensaments, les seves creences i les seves accions per ser millors. El líder, en crear diferència, gaudeix més de la vida, la viu al màxim. És líder qui és capaç d'influenciar les persones que l'envolten, gràcies al seu caràcter i habilitats. I també en parlar a la gent no del que són sinó del que podrien arribar a ser. En tot cas, el líder ha ser íntegre i ha de basar la seva relació en la confiança. Ha de practicar el que predica i ha de ser optimista.
12. Deixar un llegat. Viu una vida que serveixi d'exemple d'una vida excepcional. No podem escollir quant volem viure, però podem escollir què tan bé voldria viure. I viure d'una manera correcta està unit intrínsecament als que venen darrere, il·luminar els camins dels altres més ràpid que si haguessin d'il·luminar-lo ells mateixos.

Teràpia Gestalt

El tot és més que la suma de les parts

La manera d'equilibrar la ment, 

atenent com un tot més que a les parts,

 els pensaments, els sentiments i les percepcions.

En el segle XVIII el filòsof Immanuel Kant va revolucionar el pensament sobre el món quan va assegurar que mai podrem conèixer què hi ha fora de nosaltres mateixos perquè el nostre coneixement no pot sobrepassar les limitacions de la ment i dels sentits. No sabem com són les coses en sí, només sabem com les experimentem. I cada individu percep l'experiència de manera particular. Aquesta idea humanista i holística és la base de la teràpia Gestalt que apareix a principis del segle següent. Fritz Perls, un dels fundadors, entenia que la seva tasca consistia en ajudar els seus pacients en adquirir la capacitat d'assumir el control del seu món interior.

La teràpia consisteix en passar de la necessitat de suport dels altres a la capacitat de suport en nosaltres mateixos i que es podria resumir amb la frase "el tot és més que la suma de les parts". És a dir, al sumar les parts emergeixen elements que per separat no es percebien. Això és així perquè aprenem gràcies a les imatges que creem en la nostra ment i no a partir de la suma del conjunt d'informació que percebem. 

Els seus principis bàsics

1. Atenció plena, aquí i ara. És important exercitar la consciència i centrar-la en els sentiments del moment present. És la base per comprendre com creem i reaccionem de manera individual davant del nostre entorn. Com en el mindfulness del budisme, cal desenvolupar l'atenció conscient. Tenim dues maneres de sortir del present, una és a través del record i donant per suposat que tornarà a passar, i l'altra és donant per fet el que pugui arribar a passar sense que hagi passat.

2. Autoconeixement. Es tracta d'aconseguir una relació de qualitat amb un mateix. Abans però ens cal estar en el present, saber com funciono jo a nivell mental, corporal i emocional. I una vegada em conec, podré tenir una relació més genuïna i espontània amb mi mateix, i per tant més satisfet i ple em sentiré.

3. Responsabilitat. Una vegada ja sé com funciono i m'hi relaciono, amb l'aquí i l'ara i el que sento a nivell mental, corporal i emocional, m'haig de fer autoresponsable de tot el que faig i penso. L'afirmació que "ningú pot fer-te enfadar més que tu mateix", exemplifica aquesta teràpia a la perfecció. Sabràs que vas pel bon camí quan aconsegueixis mantenir l'estabilitat emocional davant un embús, una mala notícia o una crítica.

Paràbola del cavall

Aquest conte que he trobat per Internet és una lliçó per aprendre que tot allò que ens passa a la vida, mai saps si és bo o dolent perquè ens falta la perspectiva del temps. De vegades, un fet que a priori sembla una sort acaba convertint-se en una dissort.

CONTE DEL CAVALL

Un granger i el seu fill tenien un únic cavall per ajudar-los i un dia s'escapa. El seu veí, pretenent consolar, els diu: "Ho sento molt, quina mala sort!". Al que el granger li contesta: "Potser sí, potser no. Ja veurem."

Uns dies més tard el cavall torna a la granja i porta amb ell una dotzena de cavalls salvatges. Pel que el veí s'afanya a dir: "Enhorabona, això si que és bona sort!". Al que el granger li contesta: "Potser sí, potser no. Ja veurem."

 Al poc temps el fill cau i es trenca una cama intentant domar als cavalls. Pel que el veí els diu: "Vaja, ho sento molt, això sí que és mala sort!". Al que el granger li contesta: "Potser sí, potser no. Ja veurem."

A l'endemà apareixen els militars al poble per reclutar a tots els homes joves per anar a una mort segura a la guerra, però el fill no és reclutat per tenir la cama trencada. El veí només pot exclamar: "Alça aquí, això si que és bona sort!". Al que el granger li contesta: "Potser sí, potser no. Ja veurem."

L'esport és més sa que algunes mentalitats

Les imatges són del Twitter i corresponen a la marató de Tòquio en que es pot veure el francès M. Amdouni com agafa una ampolla d'aigua després de llançar totes les altres. Admeto que la primera impressió va ser pensar malament, que ho havia fet expressament per perjudicar els altres corredors. 

Com que no m'acabava de quadrar aquesta actitud negativa en un esport tant sa com és córrer, he investigat una mica. A través de www.euroesport.es he tornat a veure les imatges però aquesta vegada en el seu context. Fins i tot en aquesta web posen en dubte si l'acció del corredor és una manca de destresa o mala intenció, posant èmfasi en què aquesta acció "va impedir que alguns rivals poguessin agafar la seva ampolla d'aigua". Una interpretació de la realitat clarament negativa.

A mi m'agrada córrer i he participat en nombroses curses, incloses cinc maratons, i he pogut comprovar que no és fàcil encertar a la primera per agafar una ampolla d'aigua quan estàs molt cansat i portes un ritme alt, especialment si aquest ritme és de 3 minuts per quilòmetre com el d'aquest atleta.

A més, després de veure el context de la cursa, es pot comprovar com abans i després de la taula que apareix en aquesta imatges, n'hi ha d'altres taules amb més aigua a disposició de tothom. 

Per tant, tot és fum. No hi ha cap mala intenció ni res semblant. L'esport és sa, algunes mentalitats no. 

Així doncs, què en podem extreure de tot això:

1. Molt de compte amb les imatges que ens donen els mitjans de comunicació o xarxes socials. Poden estar manipulades per fer-nos creure el que no és. D'entrada no et creguis mai res si no tens tot el context o altres fonts d'informació de qualitat. 

2. No pressuposem mai res ni traiem conclusions precipitades. Quan pressuposem alguna cosa projectem en els altres el que no sabem. A més, allò en el que ens enfoquem determina la manera com ens sentim i es converteix en la nostra idea de la realitat. Una realitat falsa.

3. No malpensem ni jutgem mai ningú. Ens estalviarem malhumorades i discussions que no ens porten enlloc.

Metàfora de les quatre estacions

Quan les coses van malament, la gent pensa sovint: «Això durarà sempre». En lloc d'això, jo dic: «La vida té les seves estacions, i jo em trobo ara mateix en l'hivern». El fet d'adoptar aquesta metàfora és que de seguida es planteja: «¿I què ve després de l'hivern?» La primavera! Surt el sol, ja no se sent tant fred i, de sobte, un pot plantar llavors noves. Comencem a observar tota la bellesa de la natura, la nova vida i el creixement. Després ve l'estiu. Fa calor, i cuidem les petites plantes i les alimentem. A continuació, arriba la tardor, quan comencem a collir les recompenses. De vegades, les coses no funcionen així; potser una pedregada fa malbé la collita. Però, si confiem en el cicle de les quatre estacions, no trigarem a tenir una altra oportunitat.

[Font: metàfora de Jim Rohn del llibre 'Despertando al gigante interior' d'Anthony Robbins]

El parany de no tenir temps

Aprofita el temps de manera sàvia, és a dir de la millor manera possible. Cada dia tenim moltes oportunitats, però només una d'elles és la millor. Les millors oportunitats són les que ens porten cap el compliment de les nostres metes i són a elles a qui hem de dedicar-hi temps. No perdem el temps amb les coses urgents, deixant de banda les importants. És una qüestió de prioritats i si no posem atenció ens deixarem arrossegar per la tirania de les coses urgents. Depèn de cadascú ser amos del temps o convertir-nos en els seus esclaus. Proactiu o procrastrinador, tu esculls. Com diu el proverbi xinès 'excava el pou abans que tinguis set'.

[Font: Doce Pilares de Jim Rohn]

Metàfora de l'ètica

L'ètica amb un mateix és el pal major que ha d'aguantar les veles de la nostra navegació. Però una cosa és mantenir-les sempre ben desplegades per aprofitar el vent i una altra --la sensata, la pragmàtica-- és orientar-les en la direcció que ens servirà per aconseguir els nostres objectius.

[Font: Pensa, és gratis, de Joaquín Lorente]

La millor persona

És aquella que encomana pau i confiança, no només amb paraules, sinó també amb les seves actituds, que no justifica cap forma de violència, que sap conservar la calma i no s'altera fàcilment, que no és esclava de cap ideologia, que no es dedica a jutjar els altres, que desprèn calidesa i capacitat d'acollida, que sap escoltar, que practica el somriure, que no pretén aconseguir el que vol, que no té necessitat de desqualificar ningú per afirmar-se ella, que admet amb senzillesa les seves equivocacions...

[Font: Des-educa't, Una proposta per viure i conviure millor, Eva Bach i Pere Darder]

Maleït paraigües

No és tracta de cap sèrie d'humor anglesa. Meravellós!

 

Cal ser actius

La clau per a l'èxit consisteix en crear pautes de moviment que creïn confiança, una sensació de fortalesa, flexibilitat, poder personal i diversió. Hem d'adonar-nos que l'estancament procedeix de la manca de moviment. ¿S'imagina a una persona anciana, algú que ja "no surt massa"? Envellir no és una qüestió d'edat, sinó de manca de moviment. I la manca de moviment total és la mort.

[Font: Anthony Robbins, Despertando al gigante interior]

Amy Winehouse

Fa deu anys de la mort de la cantant Amy Winehouse († 23/07/2011). Només tenia 27 anys i havia trobat l'èxit. Possiblement s'havia deixat convèncer per alguna cosa semblant a "algun dia quan... i llavors seré feliç". Però va arribar l'èxit i la felicitat no. Va continuar perseguint-la, mantenint a ratlla el dolor de l'existència a través de la beguda, tabac i altres excessos. Mai va arribar a descobrir quina era la veritable font de la felicitat.

Ens fixem amb aquesta noia perquè era famosa, però probablement el que li va passar és una cosa que és bastant familiar per a molts. Per exemple, no devia saber el que desitjava realment de la vida, de manera que es va distreure amb una varietat d'alteradors artificials de l'estat d'ànim. Aquests mal hàbits et porten a un cercle viciós a una velocitat cada vegada més gran. No importava l'èxit ni trobar-se envoltada per l'amor o l'admiració de milions de fans perquè el dolor el duia a dins seu des de la seva infància. No havia manera de sentir-se bé i buscava ajuda en el lloc equivocat: a l'exterior. Dirigia l'enfocament dels seus problemes a tot allò que li aportés dolor i plaer, sense ser conscient que qui controlava la seva vida no era ella, sinó la seva ment malalta.

Els zelotes

Els zelotes eren grups resistents a l'Israel del segle I fundat per Judes el Galileu poc després de néixer Jesús. El nom fa referència al zel religiós guardat pels seus membres. El seu objectiu era una Judea independent de l'Imperi Romà mitjançant la lluita armada tal com va succeir en la Gran Revolta Jueva del 66-70 durant la qual van prendre control de Jerusalem i van massacrar la guarnició romana.

El vocable zelota ha passat a ser sinònim en diversos idiomes d'intransigència o radicalisme militant. Una facció radicalitzada coneguda com els sicarii es va distingir per la seva particular virulència i sectarisme.

En el Nou Testament és conegut el capítol en la qual la llibertat de Barrabàs, un líder zelota pres, és preferida per una munió a la de Jesús de Natzaret, testificant la popularitat d'aquest moviment en la seva època. Al seu torn, s'ha especulat que dos dels apòstols, Judes Iscariot i Simó el zelota podien haver participat o simpatitzat amb aquest moviment.

[Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Zelotes]

El rei mascle

Segons la Bíblia (1 Reis 11,3), el rei Salomó d'Israel (segle X aC) va tenir 700 esposes i 300 concubines. Malgrat tot se'l recorda per la seva saviesa (¿?) pel cas de les dues dones que reclamaven un mateix nadó i el rei va decidir que el partissin en dos, la falsa mare ho va acceptar i la verdadera va renuncia al seu fill, i així el rei va saber qui era la mare real.

Això sí, el detall del nombre d'esposes i concubines és insignificant.

Tractar el símptoma i alimentar la causa

Passa sovint que les persones que més mal fan a les nostres companyies (a la feina, en la política, etc.) són recompensades perquè produeixen resultats a curt termini. De vegades, tractem els símptomes d'un problema a el mateix temps que alimentem la seva causa. Hem de portar cura sobre com interpretem els resultats.

[Font: pag 69 de 'Despertando al gigante interior', Anthony Robbins]

Enamórate de ti

El llibre 'Enamórate de ti' de Walter Riso és el manual imprescindible sobre el valor de l'autoestima.
Una bona autoestima incrementa les emocions positives. A més, entre altres coses, permet assolir més eficàcia en les tasques, millorar les relacions amb les persones, establir un vincle més equilibrat amb els altres i guanyar en independència i autonomia.

Algunes de les coses que explica l'autor i m'han fet pensar, per exemple quan diu que no et diguis mai a tu mateix "no sóc capaç". O quan afirma que l'aspecte físic no és el més important de l'atracció interpersonal passades unes dues hores. O si ubiques la felicitat o l'autorealització exclusivament en l'obtenció de resultats, molt aviat descobriràs la paradoxa de què per "sentir-te bé" hauràs de "sentir-te malament".

Les creences limitadores

Una creença és un sentiment de certesa sobre alguna cosa

Sovint creiem que les circumstàncies controlen les nostres vides, i que l'ambient ens ha configurat tal i com som. Una gran mentida. No són les circumstàncies de les nostres vides les que ens configuren, sinó les creences sobre el que signifiquen aquestes circumstàncies.

I per què estan les nostres creences? Són la força guia que ens conduiran cap el dolor i el plaer. Cada vegada que ens succeeix alguna cosa a la vida, el nostre cervell planteja dues preguntes:

1. Significarà això dolor o plaer?
2. Què haig de fer per evitar dolor i/o obtenir plaer?

Les respostes a aquestes dues preguntes es basen en les nostres creences, i les nostre creences es veuen impulsades per les nostres generalitzacions sobre el que hem après que ens han aportat dolor o plaer en el passat. Aquestes generalitzacions es basen en la interpretació que fem de les nostres experiències passades i guien totes les nostres accions i, en conseqüència, la direcció i qualitat de les nostres vides. 

Les generalitzacions poden ser molt útils; es tracta simplement de la identificació de pautes similars. Desgraciadament també poden simplificar en excés i produir creences limitadores per a les decisions futures sobre qui és vostè i de què és capaç.

Es desafiament és triple:

1. La majoria de nosaltres no decidim conscientment que creurem.
2. Les nostres creences es basen sovint en una mala interpretació d'experiències passades.
3. Una vegada que adoptem una creença, oblidem que només es tracta d'una interpretació.

A partir d'aquí comencem a considerar les nostres creences com si es tractessin de realitats. I totes les nostres accions són el resultat de les nostres creences conscients o inconscients, de què això que fem ens conduirà al plaer o ens allunyarà del dolor. Per tant, si volem canviar la nostra vida en un instant, només hem de canviar de creences.

[Font: Despertando al gigante interior, Anthony Robbins]

Neurociència

• Cada vegada que experimentem una quantitat significativa de dolor o plaer, el nostre cervell busca la causa i la registra en el sistema nerviós, per permetre'ns així prendre millors decisions respecte a què fer en el futur. [Despertando al gigante interior, Anthony Robbins]
• En qualsevol moment en què ens trobem en un estat emocional intens, quan experimentem fortes sensacions de dolor o de plaer, qualsevol cosa singular que succeeixi de forma consistent quedarà vinculada neurològicament. [Despertando al gigante interior, Anthony Robbins]

Anècdota de La Venus de Milo

El dramaturg britànic Oscar Wilde va narrar la història d'un home que va encarregar fabricar una còpia de guix de l'estàtua La Venus de Milo i després va demandar la companyia de ferrocarrils perquè li va arribar sense braços. El que més va sorprendre a Wilde és que el demandant va guanyar el judici, cosa que diu bastant del nivell de la justícia d'aquella època i que els catalans no ens sorprèn el més mínim.

Síndrome Niàgara

La vida és com un riu, al que saltem en ocasions sense haver decidit realment on volem anar a parar. Per això, no triguem en sentir-nos arrossegats pel corrent, pels esdeveniments, els temors, els reptes. Quan xipollegem a l'aigua, no decidim conscientment on volem anar, ens limitem a "deixar-nos emportar pel corrent" i ens convertim en part de la  massa de gent dirigida per les circumstàncies, en lloc de pels seus propis valors. Finalment, ens sentim fora de control. Romanem en aquest estat inconscient fins que un bon dia ens desperta l'estrèpit de l'aigua, per descobrir que ens trobem a pocs metres de les cascades del Niàgara, en un bot sense rems. I en aquest moment exclamem: ¡Oh, merda! Però ja és massa tard i caiem irremissiblement per la cascada. De vegades es tracta d'una caiguda emocional, altres és física, etc. 

És molt probable que els reptes als quals ens enfrontem actualment a la vida s'haguessin pogut evitar prenent millors decisions quan érem riu amunt, ja sigui posar els rems a l'aigua i començar a remar com un boig cap una altra direcció o bé planificar per endavant. Clar que per ser conscients i planificar, cal abans desaprendre les creences limitants que tenim incorporades.

[Font: Despertando al gigante interior, Anthony Robbins]

Siddartha

El saber és comunicable, la saviesa no.

Una novel·la de fàcil lectura d'Herman Hesse, Premi Nobel de Literatura el 1946, que relata la vida del fill d'un brahman (sacerdot), Siddharta, un jove hindú que busca el seu camí. Al costat d'ell es troba el seu amic Govinda i tots dos decideixen marxar de casa per anar a viure amb els Samanas (peregrins religiosos i meditadors que sobreviuen pel carrer i de la caritat)  En aquesta etapa de la seva vida aprèn a dejunar, meditar i esperar, capacitats que li serviran més endavant en la seva vida.

És després d'haver conviscut amb ells que tots dos resolen anar a veure Buda (Gotama). En aquest tràngol Govinda pren la decisió, no compartida per l'amic, d'unir-se a el grup que visiten. En conseqüència, Siddhartha, a partir d'aquest moment, quedarà vitalment sol. I peregrinant ha d'arribar a una ciutat en la qual coneixerà la bella Kamala, una prostituta que es convertirà en el seu gran amor.

Siddhartha, de manera espontània i en ocasions deliberadament resolt, es disposa a aprendre els secrets de l'amor a partir del seu contacte amb Kamala, compartint, a el mateix temps els menesters de la feina, del guany de diners, de les despeses dispendiosos i de les diversions ostentoses. I així se'ns presenta a un home que, sent a del principi un model immaculat però que ara apareix subjecte a totes les normals debilitats humanes. És el mateix Siddhartha que considerava negatius i menyspreables aquests comportaments, per una ànima d'estirp, i de naturalesa superior com la seva.

A partir d'aquí succeeixen interessants retrobaments del personatge amb ell mateix, amb el seu fill, amb el seu pare i finalment amb el seu amic de joventud Govinda a qui li explica que per fi ha trobat la saviesa que havia intentat trobar durant tota la seva vida.

L'adéu definitiu

Que no tenim cap vincle emocional sinó tot el contrari és una evidència. Un exemple de l'estima que tenen a l'estat espanyol pels catalans és que d'els castellers no en saben ni en volen saber res, una curiositat que causa admiració a qualsevol altre lloc del món, però ells només són de toros. Tot allò que ve de Catalunya els produeix al·lèrgia, no a tothom és clar, però sí a una majoria que controla absolutament tots els poders de l'estat. I ja sabem que cada poble té els dirigents que es mereix. No dic que ells siguin dolents i nosaltres bons, simplement som tan diferents que no ens entenem. I menys si la convivència és per obligació.

Quan vaig fer la mili a Madrid, el primer que em van dir va ser aquesta frase "otro polaco de mierda hijo de puta", cosa que tampoc em va afectar massa venint de qui venia, ho considerava normal tenint en compte que feia poc que havia mort el dictador Franco. Aquesta és la meva realitat i penso que poques coses han canviat des de llavors. Vam tenir uns anys, la transició, que semblava que l'estat evolucionava, però tot era una farsa: és difícil que res evolucioni si en totes les òrgans de l'estat hi continuaven manant els mateixos que manaven en la dictadura. Per això, el procés ha anat bé, com a mínim per destapar aquesta realitat, primer a nosaltres mateixos i després a tot Europa.

I la solució del problema és ben senzilla en qualsevol estat democràtic: votem per ser el que vulgui la majoria. Però això, segons el govern espanyol, divideix la societat, quines coses... El fet és que ja portem des de fa massa temps en aquesta situació de convivència incivilitzada i anormal, en què només et volen per la força i l'interès. Encara em ressona al cervell el "a por ellos, oe". No els vull cap mal, tot el contrari, que visquin el millor que puguin, però tinc una mania: m'agradaria viure en llibertat per poder escollir democràticament amb quin estat m'identifico. 

No sento odi, només llàstima, perquè no hi ha res a fer. És com un matrimoni que no funciona i a més amb episodis de violència. Ni té present, ni futur. Tot i que ja he desconnectat emocionalment i mentalment, la meva gran il·lusió és veure i viure l'adéu definitiu d'una vegada per totes. No tolero la intolerància.

Nefertiti

El bust de Nefertiti va ser descobert en 1912 per un arqueòleg alemany (Ludwig Borchardt). El va trobar en un taller i el va treure d'amagat del país. Va ser faraona d'Egipte després de la mort del seu marit Akhenaton l'any 1.335 aC. El seu nom vol dir " la bonica ha arribat". Tot un model de bellesa femenina de l'època.

Ulisses de James Joyce

Una novel·la escrita el 1922 considerada com una de les millors en parla anglesa del segle XX. Ofereix un nou relat de l'Odissea d'Homer, i tot passa en un sols dia (el 16 de juny de 1904) i un sols lloc (Dublín). El paper del gran heroi recau en un tipus sorprenent, Leopold Bloom, un jueu en una Irlanda catòlica que fa de venedor d'anuncis, cornut i envellit, que es passa el dia anant pel carrer de cita en cita professional. Un personatge ordinari i poc ambiciós però que demostra compassió, generositat i capacitat de perdó a la resta de personatges, sense perdre mai l'optimisme i allunyant-se de les seves inseguretats. Tots podem ser Bloom.

La bona sort

La bona sort d'Àlex Rovira i Fernando Trias de Bes és un bonic conte farcit d'instructives metàfores sobre determinades actituds que ens resultaran ben properes perquè segurament ens hi veiem reflectits, sigui com el cavaller de la capa negra sense sort o com el cavaller de la capa blanca i cocreador de la bona sort. Es llegeix en un parell d'hores.

La sinapsis de llibre diu el següent:

Fa molt de temps, en un regne llunyà, Merlí va convocar tots els cavallers i els va dir: «M’he assabentat que al Bosc Encantat, en un termini de set nits, naixerà el Trèvol Màgic. És un trèvol de quatre fulles únic, que proporcionarà una sort il·limitada a qui el posseeixi». Però els cavallers saben que trobar un minúscul trèvol en un bosc tan extens serà com buscar una agulla en un paller. Qui acceptarà el repte?
Així comença la llegenda de La bona sort, un llibre extraordinàriament inspirador i positiu: una faula que revela les claus de la Bona Sort i la prosperitat. El seu missatge sobre la capacitat de les persones de llaurar el seu propi destí és més vigent que mai, i la seva senzilla però poderosa filosofia ressona en lectors de totes les edats i cultures.

Com diu un dels autors, la bona sort és simplement, la combinació de la preparació i l'oportunitat; la primera depèn de nosaltres i la segona potser també.