Aristòtil deia que el valor és un punt mig entre l'excés i el defecte. Compte però, perquè aquest just mig mai és estable, no està predeterminat, cal la reflexió, allò condicional, l'ètica més que la moral. L'actitud intel·ligent és l'equilibri dinàmic i subtil entre els extrems a cada moment i amb una ment flexible i no rígida.
És el mateix que l'efecte Pigmalió, un autoengany. El seu mecanisme és el següent: es parteix d'una profecia o anticipació d'alguna cosa que passarà, després faig tot el possible per que la profecia es compleixi (normalment de manera inconscient) i finalment es conclou que la profecia s'ha complert i la frase "jo ja vaig dir que passaria", sense adonar-se'n que sense la seva interferència no hagués passat.
😃..............................................................................
--Hola, Carles! Quina alegria veure't! Com has canviat, no sembles el mateix! Estàs més alt, la teva pell es veu més blanca i els teus ulls ja no són blaus!La ciència ni afirma ni s'oposa a l'existència de Déu, simplement respon amb la postura agnòstica i totalment lògica de "no ho sé", perquè amb els instruments de què disposa avui per avui no pot analitzar aquesta dimensió espiritual, en cas que existís.
Allò que s'oposa a la dimensió espiritual de l'existència no és és la ciència, sinó el cientificisme, que és un corrent filosòfic que nega l'existència de tot allò que no es pugui mesurar o pesar. Per al cientificisme, allò real és només allò evident. El cientificisme no és ciència, encara que s'empari en ella, en realitat és una doctrina filosòfica dogmàtica i totalitària que imposa els seus arguments com si fos una altra forma de fe, que en aquest cas cal acatar.
Cadascú ha de portar a terme la seva pròpia exploració, si vol, per entrar en contacte amb aquesta possible dimensió espiritual de l'existència i descobrir per sí mateix si es tracta d'una dimensió real o no. L'important no és anomenar aquesta dimensió Déu, Univers, Consciència Còsmica o Jo Suprem; l'important és tenir una experiència personal i íntima que ens ajudi a desenvolupar les nostres vides amb verdadera alegria, serenitat, confiança i esperit de contribució, especialment en aquells moments en els quals tot trontolla al nostre voltant.
[Font: Mario Alonso Puig, "El cociente agallas"]
Recordo la història d'una senyora que tenia càncer terminal i tots els veïns li preguntaven com estava i ella sempre responia: ¡Genial!
Tots se sorprenien perquè no entenien la seva resposta, fis que un dia una de les veïnes no va aguantar més la curiositat i li va preguntar: veïna, ¿com pots respondre que estàs genial si tots sabem que tens un càncer terminal?
I ella va respondre: ¡perquè tots em pregunteu com hem trobo jo, no m'heu preguntat pel càncer!
[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]
La neurociència ha observat que quan tenim activat el cervell límbic baixa l'activitat del neocòrtex i viceversa, és a dir, quan pensem molt, sentim poc, i quan sentim molt, pensem poc. Químicament l'efecte d'una emoció dura 90 segons. Per no deixar-se portar per les emocions i gestionar-les bé, cal deixar que passi aquest temps i mentrestant es poden unes respiracions profundes observant com entra i surt l'aire, comptar mentalment fins a cent, canviar la fisiologia de la posició corporal...
Hi ha una creença falsa (com totes les creences) que dir "sí" és de persones bones i per això ens consta tant dir que "no", encara que estiguem cansats, no tinguem ganes o fins i tot el "sí" ens faci mal. Les persones bones sempre han d'estar al servei dels altres, per educació, per por al rebuig i per no convertir-nos en persones dolentes.
Fran Sabal, en el seu llibre Nutrición emocional, ens explica la lliçó que va aprendre en un curs de Programació Neurolingüística (PNL) amb un tal Frank Pucelik, que li va fer la següent pregunta:
--¿per què dius que sí quan realment vols dir que no?
I va continuar: fins que no et sentis còmoda dient "no", els teus "sí" són una mentida. T'has passat la vida volent ser una persona bona, però les persones bones són aquelles que són sinceres, no les que menteixen. Cada vegada que dius una cosa quan realment sents una altra, no et fa bona, et fa falsa.
La ment malalta d'un assassí creu que no troba la pau en aquest món per culpa d'una altra persona. Per exemple, el cas habitual de violència de gènere en què un home mata la seva dona, ell creu que per culpa d'ella no està en pau i si ella no existís, ell seria feliç. La seva ment malalta repeteix aquests pensaments una i altra vegada, i finalment la mata. En el fons, la seva intenció positiva és sentir-se en pau, però està clar que aquesta no és la solució, sinó tot el contrari: amb el pas del temps s'adona que, encara que ella no hi és, ell no està en pau.
[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]
La nostra ment guarda una infinitat d'informació, però segons estudis de neurociència només se'n pot fer conscient un 5% d'aquesta. Per tant, el 95% de la nostra informació és inconscient. Això és així perquè l'inconscient és capaç de captar la informació quaranta milions de vegades més ràpid que el nostre conscient i té lloc per emmagatzemar-la. Això seria impossible fer-ho de forma conscient.
El subconscient vindria a ser una immensa biblioteca on s'ordena i acumula tot, amb la particularitat que aquesta es troba fosca per estalviar energia, però nosaltres tenim una petita llanterna amb la qual podem il·luminar-la. Cada vegada que fem llum a un prestatge de la biblioteca, la podem veure, és a dir la fem conscient, però quan movem la llanterna cap a una altra direcció, aquell prestatge torna a les fosques i es fa inconscient. Hi ha moments en què ens venen idees a la memòria que pensem que són noves, però ben bé podrien portar allà anys sense il·luminar. L'inconscient guarda tota la nostra història.
[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]
La preocupació són totes aquelles coses que ronden pel cap que has de fer. Quan les escrius en un paper es tornen ocupació i l'ansietat baixa considerablement, una forma de posar distanciament cognitiu.
Per tant, cal tenir una agenda on escriure tot el que has de fer. A mi em funciona molt bé l'app To Do pel dia a dia. I si t'agrada escriure en plan agenda-dietari i tenir més perspectiva temporal va bé el mètode Bullet Journal.
Quan tenim mandra de fer esport és perquè al nostre cervell reptilià no li agrada fer activitat física ja que el seu únic objectiu és sobreviure, motiu pel qual sempre intenta estalviar la màxima energia per poder utilitzar-la en cas de perill. És aquí on entra en joc l'altre cervell més evolucionat, el cervell neocòrtex, que té la capacitat de raonar i entendre que fer exercici és bo per a la nostra salut, i en aquest cas pot convèncer el cervell primitiu que pot anar a descansar, que no hi ha cap animal salvatge que ens persegueixi.
Fer exercici sempre és una elecció personal.
[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]
El mètode dels 4 elements, del llibre "Nutrición emocional" de Fran Sabal, és una forma d'alimentar-nos de forma saludable, ordenada, fàcil, econòmica i per a tota la família. És una manera d'assegurar-te que menges el que necessites, que tingui els tres macronutrients principals (proteïnes, hidrats de carboni i greixos saludables) i els micronutrients (vitamines i minerals).
Has de tenir els quatre elements en els tres menjars principals o, com a mínim tres, i almenys dos elements en els berenars. En quant a la quantitat, la que necessiti el teu cos. I sempre que puguis, esmorza abans de les 9h, menja cada tres o quatre hores i sopa abans de les 21h.
Els 4 elements són els següents:
L'estrès altera el sistema nerviós simpàtic, el qual activa l'estat de supervivència, produint, entre altres coses, una alteració en els neurotransmissors que augmenten l'adrenalina, dopamina i noradrenalina. I quan això passa, es deté la funció digestiva, ja que quan has de fugir d'un lleó, que seria un esdeveniment d'estrès real, el cos no pensa en digerir i absorbir nutrients, només pensa en sobreviure. A més, aquest estat de supervivència alenteix el metabolisme, afavoreix l'acumulació de greix i dificulta la generació de massa muscular.
Així doncs, mantenir un estat de calma és essencial a l'hora de voler aprimar-se.
[Font: Nutrició emocional, Fran Sabal]
El consell que durant milers d'anys ens han repetit els filòsofs de "coneix-te a tu mateix", ara en el segle XXI s'ha tornat urgent si no vols que hackegin el teu sistema operatiu orgànic. Si no vols viure a Matrix o a The Truman Show, has d'anar més de pressa que els algoritmes d'Amazon i el govern de torn.
[Yuval Noah Harari, 21 lliçons per al segle XXI]
Sempre que t'adonis que t'ha sorgit alguna forma de negativitat, mira-la no com un fracàs sinó com un senyal útil que et diu: "Desperta. Surt de la ment. Viu el present". És un consell d'Eckhar Tolle, del Poder de l'Ara.
L'ego creu que mitjançant la negativitat pot manipular la realitat i aconseguir el que vol. Creu que gràcies a ella pot atraure una condició desitjable o dissoldre una indesitjable. Sempre que voste és infeliç, existeix la creença inconscient de què la infelicitat li "compra" el que vol. Si "vostè" -la ment- no cregués que la infelicitat funciona, ¿per què la crearia? El fet és, per suposat, que la negativitat no funciona. En lloc d'atraure una condició desitjable, la manté en el seu lloc. La seva única funció "útil" és que reforça l'ego i per això a l'ego li encanta.
La negativitat és totalment antinatural, un contaminant psíquic. Cap altra forma de vida en el planeta coneix la negativitat, només els éssers humans. ¿Ha vist vostè alguna vegada una flor infeliç o un roure estressat? ¿Alguna vegada s'ha trobat un dofí deprimit, una granota amb problemes d'autoestima, un gat que no pot relaxar-se o un ocell que arrossega odi i ressentiment?
[Font: Eckhar Tolle, El Poder de l'Ara]