La nostra ment és un GPS

Presta atenció al llenguatge i a les paraules que utilitzes. Cuida el teu diàleg interior i el vocabulari. Cada paraula que dius és una llavor que més tard o més aviat donarà el seu fruit. La nostra ment és un GPS que sense adonar-nos ens porta cap allò que decreten amb cada paraula que diem.

Recordem que el 95% d'informació que té emmagatzemada la ment és inconscient i les paraules que utilitzem són allà que, sense adonar-nos, condicionen totes les nostres emocions. Per això, sempre que no aconsegueixes alguna cosa és perquè existeix una contraordre en el subconscient.

[Font: Rut Nieves, Cree en ti]

Si et regalen un insult

Si et regalen un insult, simplement no l'acceptis. De la mateixa manera que quan algú et dona un regal i no l'acceptes, ¿a qui pertany el regal? Efectivament a qui va intentar donar-te'l. El mateix val per a l'enveja, la ràbia i els insults, quan no són acceptats continuen pertanyent al seu amo.

[Font: https://paulocoelhoblog.com/2009/12/14/el-regalo-de-los-insultos/]

Sempre en contra de la intolerància

Trobat pel Twitter a través de @gcapdevila d'un tal @WhistPlayers i com m'ha agradat, ho comparteixo.

Test de Rorschach

El test de Rorschach és una tècnica creada per Hermann Rorschach utilitzada principalment per a avaluar la personalitat. Consisteix en una sèrie de 10 làmines sobre les que hi ha impreses taques simètriques de tinta, formes ambigües que no representen res. El pacient veu en la imatge el que ell "necessita" veure, és a dir, les seues ansietats, inadaptacions, conflictes, de manera que el psicoanalista pot avaluar els impulsos, els desitjos i les aversions del pacient.

El poder dels pensaments

Tu ets el director d'una gran empresa amb milions de cèl·lules que treballen cada dia per tu. Cadascuna d'elles escolta el que dius o penses i en funció del teu estat d'ànim, dels teus pensaments i sobretot de l'amor amb què et tractis, el teu cos reaccionarà d'una manera o altra, sigui a través de la salut o bé de la malaltia. I nosaltres hauríem de saber comprendre el que el cos ens vol ensenyar. A canvi, el cos necessita una mica de suport i ajuda a través d'uns hàbits mentals, emocionals i físics adequats. Els medicaments ens ajuden a reduir els símptomes d'una malaltia, però tenir ganes de viure té una gran capacitat sanadora. Per això és tan important el diàleg interior. La natura és molt sàvia i el cos humà sempre tracta de resoldre qualsevol atac o conflicte. El poder dels teus pensaments és inimaginable!

[Font: Rut Nieves, Cree en ti]

La vida tendeix a buscar l'equilibri

I si tu t'aproximes a un extrem, succeirà alguna cosa per ajudar a equilibrar-te. Per això, res del que et passi a la vida, no t'espanti mai. Res roman immòbil, permet que la vida flueixi. No li donis tanta importància ni a les coses bones ni a les dolentes que succeeixin. Simplement gaudeix d'allò que vius a cada moment sense pretendre retenir res. Tot passarà, sigui bo o dolent. 

[Rut Nieves, Cree en ti]

La ment no entén la negació

La ment no entén la negació perquè en el fons la negació és l'absència de l'afirmació. Per aquesta raó, quan a la ment li dones una ordre negativa, no l'entén, es queda amb la frase tal qual sense la negació. En aquest cas, la paraula "no" és la millor porta per a que entri el "si".

Per això, la millor manera d'evitar un pensament que ens perjudica és adreçar l'atenció cap a una altra cosa. D'aquí ve la dita que la millor manera de deixar la preocupació és l'ocupació. Sempre tenim la llibertat d'escollir en què enfocar-nos, cap a on adreçar la nostra mirada, com veure la realitat i quines decisions prendre. 

[Font: Rut Nieves, Cree en ti]

L'ordre de la vida

 SER ⇒ FER ⇒ TENIR

Sovint les persones volen alterar l'ordre de la vida. Vols tenir alguna cosa per fer alguna cosa i llavors seràs algú. L'ordre no funciona així. Primer has de convertir-te en la persona que vols ser, fer el que has de fer per poder tenir el que vols tenir.

Satori

En el budisme zen japonès, el Satori és un flaix o il·luminació espiritual temporal, un moment de Presència, l'aflorament d'un espai interior on abans hi residien el tumult i la pertorbació causats pels pensaments i les emocions. S'hi arriba a través de l'efecte que produeix la contemplació o assimilació de la natura en l'ànim de l'espectador.

Una malaltia que afecta tothom

L'estat d'identificació amb la ment és aguda ment disfuncional. És una forma de bogeria. Quasi tot el món pateix aquesta malaltia en distints graus. Quan te n'adones, no pot haver més ressentiment. ¿Com pots estar ressentit amb algú que està malalt? L'única resposta apropiada és la compassió.

[Font: Eckhart Tolle, Practicando el poder del ahora]

Esperar és de perdedors

L'espera és un estat mental que significa que vols el futur i no vols el present. No vols el que tens i vols el que no tens. Això redueix molt la teva qualitat de vida, mentre perds el present.

Quan t'adones que caus en aquest estat d'espera, surt d'immediat i torna al moment present. Simplement sigues i gaudeix sent. 

I quan algú et digui "sento haver-te fet esperar" pots respondre "no esperava, simplement estava aquí, gaudint, content d'estar amb mi mateix".

[Eckhart Tolle, Practicando el poder del ahora]

El present és l'enemic de l'ego

El fals jo infeliç, basat en la identificació amb la ment, viu en el temps. Ell sap perfectament que el moment present suposa la seva mort i se sent amenaçat. Farà tot el que pugui per treure't de l'ara. Intentarà mantenir-te atrapat en el temps.

[Font: Practicant el Poder de l'Ara, Eckhart Tolle]

Discutir per demostrar que tenim raó

La necessitat compulsiva de tenir raó en una discussió i demostrar que l'altre està equivocat es deu a la por a la mort. Si t'identifiques amb una posició mental i resulta que estàs equivocat, el teu sentit d'identitat, basat en la ment, se sentirà sota una seriosa amenaça d'aniquilació. Per tant, tu, com a ego, no pots permetre't estar equivocat. Equivocar-se és morir. Això ha motivat moltes guerres i ha causat la ruptura d'innumerables relacions.

Quan deixes d'identificar-te amb la ment, el fet de tenir raó o estar equivocat és indiferent per al teu sentit d'identitat; de tal manera que aquella necessitat compulsiva, urgent i profundament inconscient de tenir raó, que és una forma de violència, deixa d'estar present. Pots expressar com et sents i el que penses amb claredat i fermesa, però tal expressió no està tenyida d'agressivitat ni actitud defensiva. El teu sentit d'identitat deriva llavors d'un lloc més profund i verdader dins teu, no de la ment.

[Font: Practicant el poder de l'Ara, Eckhart Tolle]

Una Nova Terra

Després de 'El poder de l'Ara', Eckhart Tolle ens ensenya a 'Una nova Terra' que tenim l'oportunitat de construir un món nou i millor. Això suposa una revisió radical de el paper de la consciència, identificada amb el propi ego, que hauria de convertir-se en l'instrument per a una comprensió diferent i profunda sobre qui som. Perquè això passi, les estructures de la ment humana necessitarien experimentar una transformació. 

En 'Una nova Terra', Tolle mostra com pot produir-se aquesta transformació, no només en nosaltres sinó en el món que ens envolta. Quan revela la naturalesa d'aquest canvi, Tolle descriu minuciosament com actua el nostre ego i, a partir d'aquest coneixement, l'autor ens guia de manera molt pràctica cap a la nova consciència, que ens portarà a l'experiència del nostre ser més profund i ens permetrà descobrir que som infinitament millors del que pensem.

L'estat de consciència

Les modalitats del quefer despert són l'acceptació, el goig i l'entusiasme. Cadascuna representa una certa freqüència de vibració de la consciència. Cal estar alerta per comprovar que alguna d'elles estigui operant sempre en qualsevol activitat, en cas contrari creem sofriment per a nosaltres mateixos o pels altres.[Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra]

Com aturar la ment

Prendre consciència de la respiració diverses vegades al dia és el mitjà de transformació més poderós que tenim per aturar la ment, crear espais de vida i de consciència. El fet de prendre consciència de la respiració ens obliga a estar en el moment present completament desperts i en alerta, la clau de tota transformació interior.

[Font: Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra]

Kairós vs Cronos

Els grecs tenien dues paraules per referir-se al temps, cronos o temps quantitatiu, cronològic o seqüencial, i kairós o temps qualitatiu indeterminat i especial, com a moment precís, adequat i oportú.

El temps cronos ens obliga i estressa a "haver de fer" coses mentre que el temps kairós ens persuadeix i inspira aquí i ara a "voler fer" coses. 

El temps cronos es perd, en canvi el temps kairós te'l trobes.

Experiment per disminuir l'ego

Quan algú et critiqui, et culpi o t'ofengui, en lloc de replicar i defensar-se immediatament, no facis res. Permet que l'amor propi es faci petit i pren consciència del que sents a l'interior. Probablement et sentiràs incòmode durant uns segons, però després notaràs que el teu espai intern ampliat i viu. Menys s'ha convertit en més. 

Quan no ens identifiquem amb la ment i ens sentim satisfets de no ser ningú en particular, entrem en consonància amb l'univers. Com ensenya el Tao Te Ching, "en lloc de ser una muntanya, serem la vall de l'univers".

Només existeix el moment present tal com és

Hakuin, un mestre Zen, vivia en un llogaret de Japó. Era tingut en alta estima i la gent acudia a ell a la recerca d'ensenyaments espirituals.Un dia, la filla adolescent del seu veí va quedar embarassada. Quan els pares, furiosos, van exigir conèixer el nom de el pare, ella finalment va dir que es tractava d'Hakuin, el mestre Zen. Plens d'ira, els pares van buscar a Hakuin, el van omplir d'improperis i li van dir que la seva filla havia confessat que ell era el pare. Però el mestre es va limitar a dir, "De debò?"

La notícia de l'escàndol es va difondre per tot el llogaret i més enllà dels seus confins. El mestre va perdre la seva reputació, però no li va importar. Ningú va acudir mai més a visitar-lo, però ell va romandre immutable. Quan va néixer el nadó, els pares se'l van endur a Hakuin. "Vostè és el pare, de manera que haurà de fer-se càrrec". El mestre li va proporcionar tot el seu afecte a al nadó. Un any més tard, la mare, penedida, va confessar que el veritable pare era un jove que treballava a la carnisseria. Desolats, els pares van acudir a presentar les seves disculpes a Hakuin i a sol·licitar el seu perdó. "Realment ho sentim molt, hem vingut a portar-nos el nadó. La nostra filla va confessar que no era el pare ". "De debò?" Va ser tot el que va dir quan els va tornar a al nadó.

[Font: Una Nueva Tierra, Eckhart Tolle]

Diferència entre tímid i introvertit

Habitualment s'havia considerat el mateix una persona tímida o introvertida perquè les conductes són molt semblants, però l'estat mental que provoquen és molt distint. En ambdós casos les persones són reservades i prefereixen evitar grans reunions socials i mantenir-se al marge de l'estrès del món. Però mentre el tímid tem parlar, l'introvertit està simplement sobreestimulat. D'altra banda, la timidesa és la por a ser jutjat de forma negativa, és un estat d'hipersensibilitat que causa certes respostes emocionals com la cohibició i autoprotecció; en canvia, la introversió és simplement una preferència pels entorns tranquils i sense massa estímuls.

Dit això, algú que és introvertit o extravertit pot ser també tímid. Un introvertit no tímid és una persona que prefereix estar sola abans que acompanyada, però que és capaç de desenvolupar-se en situacions socials. Els extravertits solen ser sociables i oberts, tenen molts amics i obtenen molta energia del contacte amb la gent. En canvi els introvertits, prefereixen quedar-se a casa, tenen pocs amics però molt propers, i recuperen la seva energia amb la soledat.

Per a més informació, és interessant el llibre de Susan Cain, 'El poder de los introvertidos en un mundo incapaz de callarse',

El cos del dolor

Eckhart Tolle en el seu llibre "Una Nueva Tierra" diu que tots els éssers humans tenim un cos de dolor, uns més densos que altres. Per entendre-ho una mica, és aquell estat d'ànim negatiu o amb energia baixa, quan tenim sensació de tristesa, desil·lusió, desànim o qualsevol cosa semblant sense saber  el per què. Aquest cos de dolor s'apropia de nosaltres i ens porta a perdre l'equilibri i actuar de manera destructiva. D'alguna manera tots hi hem passat en algun moment o altre, encara que la majoria s'hi manté en aquest estat d'inconsciència de per vida.

De petits, tots experimentem emocions fortes i no tenim coneixement ni sabem com gestionar-les, motiu pel qual les neguem i les intentem oblidar. Aquest mecanisme de defensa crea un hàbit que es conserva fins a l'edat adulta. Les emocions i sentiments que no expressem s'acumulen en una bola d'energia negativa reprimida en el nostre interior, fet que dona lloc al cos de dolor latent i que en ocasions es desperta i s'activa en forma de ira, dolor, negativitat, depressió, etc. I aquest cos de dolor s'alimenta de les vibracions negatives pròpies i també dels altres a través de la victimització, discussions, sentiments negatius cap els altres en forma de crítiques, judicis i queixes... 

No es tracta de reprimir aquest cos de dolor perquè continuï adormit i d'aquesta manera acumuli més negativitat, sinó que cal acceptar la seva existència i estar atents quan desperta per poder corregir-lo i sanar-lo. 

Com fer-ho:

1. Estar alerta en el present.
2. Acceptar les emocions i sentiments, encara que no ens agradin.
3. Intentar identificar d'on venen els impulsos externs que el desperten.
4. Analitzar des de la consciència el per què ens fan patir.
5. Deixar d'identificar-nos i d'alimentar el cos de dolor.

L'eina més poderosa per evitar el patiment és estar present, aquí i ara. Un exercici que hi ajuda és concentrar-se en la respiració amb els ulls tancats per experimentar la calma en sentir l'aire que respires, com entra pel nas fins als pulmons, veure com t'omples de vida i energia, sense pensar en res més. I aprendre l'hàbit d'estar atent a totes les sensacions que experimenta el nostre cos amb els cinc sentits en qualsevol activitat que fem, sense que ens passi res per alt.

 

La vida és un buf i val la pena aprofitar-la, gaudir-la, compartir-la, estimar-la i sentir-la. No deixem que la nostra ment ens malgasti el temps, acceptem el passat en el nostre present i sembrem les llavors del nostre futur.

Pensar bien, sentirse bien

Un llibre de Walter Riso.

Res justifica el sofriment innecessari

La premissa d'aquest llibre és que si penséssim millor, actuaríem i ens sentiríem millor. Però ¿com pensar millor i allunyar-nos de la irracionalitat que tant mal ens fa? Com terapeuta, l'autor ha descobert que si bé és cert que la ment és causa del nostre patiment, també ho és que som capaços de revertir el procés mental negatiu. La ment humana no és exacta ni infal·lible a l'hora de processar la informació, però, afortunadament, tenim la facultat d'adonar-nos-en dels nostres errors i desaprendre el que vam aprendre.

L'ego no soc jo

La força que motiva el comportament de l'ego sempre és la mateixa: la necessitat de sobresortir, de ser especial, de tenir el control; la necessitat de tenir poder, de rebre atenció, de tenir més. I, per suposat, la necessitat de l'oposició, de tenir enemics.
L'ego sempre desitja alguna cosa dels altres o de les situacions. Sempre té les seves pretensions ocultes, el sentit de no tenir suficient, d'una mancança que necessita satisfer. Utilitza les persones i les situacions per obtenir el que desitja i ni tan sols quan ho aconsegueix sent satisfacció duradora. Moltes vegades veu frustrats els seus propòsits i, quasi sempre la bretxa entre el que desitja i el que hi ha es converteix en una font constant de desassossec i angoixa. L'emoció subjacent que governa tota l'activitat de l'ego és la por. La por de ser ningú, la por de no existir, la por de la mort. Totes les seves activitats estan encaminades a eliminar aquesta por, però el màxim que l'ego pot fer és ocultar-la temporalment rere d'una relació íntima, un nou bé material, o un premi. La il·lusió mai ens podrà satisfer. L'únic que ens podrà alliberar és la veritat del que som, si és que arribem a aconseguir-ho.
(Font. Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra)

Pol Pot

Entre el milió de persones que el dictador de Cambodja Pol Pot va ordenar assassinar estaven totes aquelles que utilitzaven ulleres perquè per a ell la interpretació marxista de la història era la veritat absoluta i, segons la seva versió, els usuaris amb ulleres pertanyien a la classe culta, a la burgesia, als explotadors dels pagesos. Havien de ser eliminats per deixar lliure el camí cap un nou ordre social. 

La seva veritat, com qualsevol altra creença, era simplement un paquet de pensaments.
[Font: Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra]

L'estoïcisme

L'estoïcisme es va originar a Xipre amb Zenó de Cítion (335-265 aC) i es va estendre a Atenes, Roma i la resta de l'imperi. La filosofia estoica no és més que una guia pràctica de la bona vida en què el seu propòsit és aconseguir l'anomenada eudaimonia o felicitat. Aquesta felicitat es basa a la vegada en dos aspectes: la Areté o virtut que ens ajuda a saber com actuar i l'ataraxia o tranquil·litat que és l'estat mental sense sofriment emocional.

En quant a com actuar, els estoics creien en la necessitat de viure amb modèstia, paciència i d'acord amb la nostra naturalesa, que a diferència de la resta del món animal, tenim capacitat de raonar i som profundament socials. 

Les quatre grans virtuts

Per actuar sempre sota la raó i l'ètica davant de qualsevol situació, els estoics destacaven aquestes quatre virtuts cardinals com a ideal de comportament:

1. Saviesa o la capacitat d'observar la realitat de manera objectiva i racional. La inscripció del temple de Delfos "Coneix-te a tu mateix" resumeix la necessitat de l'autoconeixement per tenir una visió clara de la realitat i així poder escollir la millor acció a cada moment a través de la raó i no pas de les emocions. La saviesa també és necessària per distingir el bé del mal així com allò que està sota el nostre control i el que no.

👉 Considera l'aprenentatge continuat com un valor per entendre el teu cos i la teva ment.

2. Justícia o la necessitat ètica d'ajudar els altres. A l'hora de decidir com actuar, hem de considerar l'impacte en la societat. Marc Aureli deia "El que no beneficia el rusc no beneficia l'abella".

👉 Ajudar els altres d'alguna manera, encara que sigui a través de l'exemple, enriqueix la nostra vida.

3. Coratge o la capacitat d'actuar amb virtut independentment de les conseqüències: "Coratge no és l'absència de por, sinó fer el que és correcte malgrat la por". El coratge ens permet a més, tolerar el dolor i l'adversitat, tant a nivell físic com mental.

👉 Fer el correcte malgrat la por és un valor que mereix la pena perseguir i seràs més conscient de les pors que limiten la teva vida.

4. Disciplina o capacitat d'autocontrol / temprança i la força de voluntat. La saviesa és imprescindible però el coneixement sense acció no serveis de res. Sèneca deia "La disciplina és de gran ajuda per a qui té un ingeni mediocre". La disciplina per fer el correcte ens porta pel camí de la nostra millor versió, cosa que ens ajudarà a superar els obstacles i problemes que sens dubte hi trobarem.

Si ens esforcem per tenir coneixements (saviesa), tractem bé els altres (justícia), actuem malgrat la por (coratge) i superem els obstacles i temptacions (disciplina), segurament ens anirà bé a la vida. 

👉 Qualsevol propòsit que mereixi la pena implica esforç i sacrifici.

La tranquil·litat espiritual

Per als estoics actuar amb virtut era la seva pròpia recompensa. Com deia Sèneca "La recompensa d'una bona acció és haver-la fet". El fet extraordinari és que fer el correcte a través de la virtut també ens porta a aconseguir objectius que perseguim. En obtenir satisfacció per haver fet el correcte, millorarem el comportament i amb el temps arribaran els resultats.

Els estoics posaven molt d'èmfasi en mantenir la serenitat mental o nirvana psicològic. Sèneca deia també "No hi ha tranquil·litat sense una bona consciència". L'objectiu de la vida no és eliminar tots els nostres problemes, sinó actuar correctament i mantenir la pau mental malgrat la seva existència.

Els enemics de la tranquil·litat són les passions o emocions irracionals o exagerades ja que difuminen la raó, dificulten la virtut i són la causa de bona part del sofriment humà. La tranquil·litat és un estat mental òptim, i alterar-lo voluntàriament és de necis.

Principis bàsics

• La dicotomia de control (Epictet). És un dels principis bàsics de gran rellevància pràctica que distingeix entre allò que depèn de nosaltres i el que no i que podem resumir amb "preocupat només del que depèn de tu". Què depèn de nosaltres? Únicament són les nostres percepcions i les nostres accions. Tota la resta està fora del nostre control. Aquest principi és també el primer hàbit de la proactivitat del gran llibre Els 7 hàbits de la gent altament efectiva d'Stephen R. Covey.
• Amor fati (apreciar el destí). No podem canviar el que ens passa, però sí podem canviar com sentir-nos i pensar com podem aprofitar-nos i treure'n alguna cosa positiva de la situació. No és resignació sinó d'acceptar la realitat i evitar perdre el temps i energia inútilment amb la queixa o lamentació. La coneguda oració de la serenitat ho recull bé: "Senyor, dona'm serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, coratge per canviar les que sí que puc canviar i saviesa per conèixer la diferència".
• Els indiferents preferits o no preferits. Només les coses que depenen de nosaltres poden ser bones o dolentes, i la resta són indiferents. Actuar amb virtut és bo i el contrari és dolent. De les coses externes que no depenen de nosaltres, n'hi de preferides i no preferides. Per exemple, és preferible tenir amistats que no tenir-ne.
• Sobre la ira. És una emoció que tots tenim pràcticament a diari en major o menor grau i que cal gestionar si no volem que ens enverini. Sèneca deia que "la ira és un àcid que fa més mal al recipient que la conté que a l'objecte sobre el qual s'aboca". Shakespeare encara va ser més clar en dir que "la ira és un verí que un pren esperant que morí l'altre". En mans de la ira les nostres decisions seran probablement equivocades.
• La pausa estoica. Davant de qualsevol estímul hi ha una emoció i entremig hi ha una interpretació automàtica, un filtre mental inconscient que condiciona la nostra resposta amb pensaments automàtics. Però entre l'emoció i la resposta també hi ha un espai, la pausa estoica de l'atenció plena, que ens dona l'oportunitat de qüestionar l'emoció i regular-la adequadament d'una manera controlada. D'aquesta manera passem de reaccionar emocionalment sense pensar a respondre racionalment, cosa que ens permet controlar les nostres decisions i obtenir així una millor resposta.

Una frase que resumeix la saviesa de l'actitud estoica és "preparat pel pitjor, espera el millor i accepta el que vingui".

[Font: llibre Invicto de Marcos Vázquez]

L'estoïcisme va ser fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).

L'error de Descartes

El "Penso, doncs existeixo" de Descartes, fundador de la filosofia moderna del segle XVII, va ser la resposta a la pregunta de si, ¿Hi ha alguna cosa que pugui saber amb absoluta certesa? Es va adonar que no hi havia cap dubte sobre el fet d'estar pensant constantment, de manera que va concloure que pensar era sinònim de Ser, és a dir que la identitat -el jo soc- era sinònim del pensament. Descartes creia que havia aconseguit una prova sòlida de l'existència de Déu, però en realitat, va trobar l'arrel de l'ego, sense saber-ho.
Uns 300 anys després, un altre filòsof, Jean Paul Sartre, va reflexionar sobre la frase de Descartes i va descobrir que "La consciència que diu 'existeixo' no és la consciència que pensa". És a dir, quan som conscients que pensem, aquesta consciència no és part del pensament, sinó que ha de ser una dimensió diferent perquè si només hi hagués pensaments en nosaltres, ni tan sols sabríem que pensem. Seria com el somiador que no sap que està somiant. Sartre tampoc és va adonar del descobriment de la dimensió de la consciència perquè estava massa identificat amb el pensament. Com tantes i tantes persones que es troben atrapades en la mentalitat disfuncional que crea una i altra vegada el mateix malson de la realitat.
[Font: Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra]