1 de maig de 2021

L'error de Descartes

El "Penso, doncs existeixo" de Descartes, fundador de la filosofia moderna del segle XVII, va ser la resposta a la pregunta de si, ¿Hi ha alguna cosa que pugui saber amb absoluta certesa? Es va adonar que no hi havia cap dubte sobre el fet d'estar pensant constantment, de manera que va concloure que pensar era sinònim de Ser, és a dir que la identitat - el jo soc-era sinònim del pensament. En realitat, va trobar l'arrel de l'ego, encara que mai ho va saber.
Uns 300 anys després, un altre filòsof, Jean Paul Sartre, va reflexionar sobre la frase de Descartes i va descobrir que "La consciència que diu 'existeixo' no és la consciència que pensa". És a dir, quan som conscients que pensem, aquesta consciència no és part del pensament, sinó que ha de ser una dimensió diferent perquè si només hi hagués pensaments en nosaltres, ni tan sols sabríem que pensem. Seria com el somiador que no sap que està somiant. Sartre tampoc és va adonar del descobriment de la dimensió de la consciència perquè estava massa identificat amb el pensament. Com tantes i tantes persones que es troben atrapades en la mentalitat disfuncional que crea una i altra vegada el mateix malson de la realitat.
[Font: Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra]

Cap comentari:

Publica un comentari

Gràcies pel comentari.