1 de maig de 2021

L'estoïcisme

La filosofia estoica no és més que una guia pràctica de la bona vida en què el seu propòsit és aconseguir l'anomenada endaimonia o felicitat. Aquesta felicitat es basa a la vegada en dos aspectes: la Aretévirtut que ens ajuda a saber com actuar i l'ataraxia tranquil·litat que és l'estat mental sense sofriment emocional.


En quant a com actuar, els estoics creien en la necessitat de viure d'acord amb la nostra naturalesa, que a diferència de la resta del món animal, tenim capacitat de raonar i som profundament socials

Les quatre grans virtuts
Per actuar sempre sota la raó i l'ètica davant de qualsevol situació, els estoics destacaven les quatre virtuts cardinals:
  1. Saviesa o la capacitat d'observar la realitat de manera objectiva i racional. La inscripció del temple de Delfos "Coneix-te a tu mateix" resumeix la necessitat de l'autoconeixement per tenir una visió clara de la realitat i així poder escollir la millor acció a cada moment a través de la raó i no pas de les emocions. La saviesa també és necessària per distingir el bé del mal així com allò que està sota el nostre control i el que no. 
  2. Justícia o la necessitat ètica d'ajudar els altres. A l'hora de decidir com actuar, hem de considerar l'impacte en la societat. Marc Aureli deia "El que no beneficia el rusc no beneficia l'abella". 
  3. Coratge o la capacitat d'actuar amb virtut independentment de les conseqüències: "Coratge no és l'absència de por, sinó fer el que és correcte malgrat la por". El coratge ens permet a més, tolerar el dolor i l'adversitat, tant a nivell físic com mental.
  4. Disciplina o capacitat d'autocontrol / temprança i la força de voluntat. La saviesa és imprescindible però el coneixement sense acció no serveis de res. Sèneca deia "La disciplina és de gran ajuda per a qui té un ingeni mediocre". La disciplina per fer el correcte ens porta pel camí de la nostra millor versió, cosa que ens ajudarà a superar els obstacles i problemes que sens dubte hi trobarem.
Si ens esforcem per tenir coneixements (saviesa), tractem bé els altres (justícia), actuem malgrat la por (coratge) i superem els obstacles i temptacions (disciplina), segurament ens anirà bé a la vida. 

La tranquil·litat espiritual
Per als estoics actuar amb virtut era la seva pròpia recompensa. Com deia Sèneca "La recompensa d'una bona acció és haver-la fet". El fet extraordinari és que fer el correcte a través de la virtut també ens porta a aconseguir objectius que perseguim. En obtenir satisfacció per haver fet el correcte, millorarem el comportament i amb el temps arribaran els resultats.
Els estoics posaven molt d'èmfasi en mantenir la serenitat mental o nirvana psicològic. Sèneca deia també "No hi ha tranquil·litat sense una bona consciència". L'objectiu de la vida no és eliminar tots els nostres problemes, sinó actuar correctament i mantenir la pau mental malgrat la seva existència.
Els enemics de la tranquil·litat són les passions o emocions irracionals o exagerades ja que difuminen la raó, dificulten la virtut i són la causa de bona part del sofriment humà. La tranquil·litat és un estat mental òptim, i alterar-lo voluntàriament és de necis.

Principis bàsics
  • La dicotomia de control (Epictet). És un dels principis bàsics de gran rellevància pràctica que distingeix entre allò que depèn de nosaltres i el que no i que podem resumir amb "preocupat només del que depèn de tu". Què depèn de nosaltres? Únicament són les nostres percepcions i les nostres accions. Tota la resta està fora del nostre control. Aquest principi és també el primer hàbit de la proactivitat del gran llibre Els 7 hàbits de la gent altament efectiva d'Stephen R. Covey.
  • Amor fati (apreciar el destí). No podem canviar el que ens passa, però sí podem canviar com sentir-nos i pensar com podem aprofitar-nos i treure'n alguna cosa positiva de la situació. No és resignació sinó d'acceptar la realitat i evitar perdre el temps i energia inútilment amb la queixa o lamentació. La coneguda oració de la serenitat ho recull bé: "Senyor, dona'm serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, coratge per canviar les que sí que puc canviar i saviesa per conèixer la diferència".
  • Sobre la ira. És una emoció que tots tenim pràcticament a diari en major o menor grau i que cal gestionar si no volem que ens enverini. Sèneca deia que "la ira és un àcid que fa més mal al recipient que la conté que a l'objecte sobre el qual s'aboca". Shakespeare encara va ser més clar en dir que "la ira és un verí que un pren esperant que morí l'altre". En mans de la ira les nostres decisions seran probablement equivocades.
  • La pausa estoica. Davant de qualsevol estímul hi ha una emoció i entremig hi ha una interpretació automàtica, un filtre mental inconscient que condiciona la nostra resposta amb pensaments automàtics. Però entre l'emoció i la resposta també hi ha un espai, la pausa estoica de l'atenció plena, que ens dona l'oportunitat de qüestionar l'emoció i regular-la adequadament d'una manera controlada. D'aquesta manera passem de reaccionar emocionalment sense pensar a respondre racionalment, cosa que ens permet controlar les nostres decisions i obtenir així una millor resposta.
Una frase que resumeix la saviesa de l'actitud estoica és "preparat pel pitjor, espera el millor i accepta el que vingui".

[Font: llibre Invicto de Marcos Vázquez]

L'estoïcisme va ser fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.