30 de juny de 2021

L'ego és l'enemic

El títol d'aquest llibre de Ryan Holiday ve a ser el resum perfecte, ja que l'ego és aquell enemic invisible que portem sempre amb nosaltres i que sempre intenta fer-nos la vida impossible. Perquè aquesta és la seva feina, posar tots els obstacles possibles a les nostres metes que ens impedeix avançar en molts sentits.
L'ego ens impedeix aprendre i desenvolupar talents. Si aconseguim l'èxit, ens cega a través de l'arrogància i ens boicoteja. I davant del fracàs, l'ego s'hi apunta i magnifica qualsevol error per enfonsar-nos encara més. L'ego és la principal trava per al nostre creixement personal i professional.
I quan l'ego es veu amenaçat reacciona automàticament a través dels seus aliats: el victimisme i la queixa. És el que en psicologia s'entén com a ferida narcisista. I no en som conscients del perill d'un ego amenaçat. Al final, quan més gran és aquest ego, més dura serà la caiguda que inevitablement arribarà en algun moment o altre. Perquè el fracàs sempre arriba sense ser invitat, però gràcies al nostre ego, molts de nosaltres li permetem que es quedi a viure amb nosaltres definitivament.
En el llibre apareix una frase de Bismarck que diu "Qualsevol ignorant pot aprendre de l'experiència. El truc és aprendre de les experiències dels altres." Però l'ego no ho permet i ens obliga a caure en els mateixos errors, generació rere generació. Com un virus es transmet d'ignorant en ignorant per tot el planeta Terra.

29 de juny de 2021

Anècdota de Frederick Douglass

En un viatge en tren del gran Frederick Douglass, un antic esclau que s'havia convertit en activista pels drets civils, li van demanar que es canviés al vagó de l'equipatge degut a la seva raça. Un simpatitzant blanc es va apressar a disculpar-se per aquesta ofensa tan horrible: "Senyor Douglass, sento molt que l'hagin humiliat d'aquesta manera", li va dir. Però Douglass no va acceptar la seva disculpa. No estava ofès. No se sentia ferit. En lloc d'això, va contestar amb vehemència: "Ells no poden humiliar a Frederick Douglass. L'ànima que és dins meu no pot ser degradada per ningú. Jo no sóc el qui es degrada per aquest tractament, sinó aquells que me l'infligeixen".

Certament es tracta d'una actitud molt difícil de mantenir. És més fàcil odiar. El més natural és contraatacar. És precisament això el que defineix als grans líders.

[Font: El enemigo es el ego, Ryan Holiday]

Fal·làcia del cost irrecuperable

També anomenada fal·làcia del Concorde per les grans inversions que va rebre per part del govern francès perquè no volien perdre el treball fet fins llavors, és una fal·làcia que es produeix quan algú realitza una inversió que no sembla rendible i raona de la següent manera: «No puc parar ara, d'una altra manera el que he invertit fins al moment es perdrà ». 
Això és veritat, és clar, però irrellevant per la decisió de si un ha de continuar invertint en el projecte. És a dir, els arguments per seguir invertint en el projecte no s'han de basar en la por a la pèrdua de l'invertit sinó en les expectatives de funcionament de el projecte, les dues coses totalment independents.
Un exemple casolà seria quan comences a llegir un llibre que és molt avorrit i decideixes acabar-lo amb l'argument que ja portes uns quants capítols llegits, decisió irracional que et manté en l'avorriment i en una pèrdua de temps addicional.

Invicto

És necessari tenir un ideal que guiï els nostres pensaments i accions, 
igual que els mariners es guien per les constel·lacions 
(Sèneca).

Invicto de Marcos Vázquez és un compendi sobre l'estoïcisme i un d'aquells llibres imprescindible per  millorar la nostra vida, la qualitat de la qual depèn en gran mesura de la qualitat de la ment. Per desgràcia, dediquem poc temps a millorar la qualitat dels nostres pensaments, i no és una cosa que s'ensenyi a l'escola. En conseqüència, passem la vida sense entendre realment com utilitzar la nostra ment. Tenim en el nostre cap l'òrgan més sofisticat de l'univers, però desconeixem el seu funcionament. La majoria de persones són incapaços de dirigir el seu poder mental cap als objectius que anhelen de veritat. Es distreuen i es frustren. Són incapaços de vèncer la temptació i de perseverar davant l'adversitat. Finalment abandonen. Per sort, la mentalitat es pot entrenar, i és precisament el que aquest programa et ensenyarà. Aprendràs a pensar amb claredat, a actuar amb determinació i a resistir amb disciplina. Qualsevol canvi extern requereix primer un canvi intern. Si vols transformar el teu cos, has de començar per dins. Una ment feble mai crearà un cos fort. El programa Invicte t'ajudarà a fer servir la teva ment per millorar el teu cos, però va en realitat molt més lluny. No és una simple guia per optimitzar els hàbits de cada dia, sinó que pretén orientar la teva pròpia filosofia de vida. Les eines que desenvoluparàs t'ajudaran amb qualsevol cosa que vulguis aconseguir. La vida sempre és més senzilla amb claredat, determinació i disciplina. Invicto combina filosofia estoica amb psicologia moderna per ajudar-te a afrontar els teus problemes i viure segons les teves pròpies regles. L'estoïcisme s'ha convertit en la filosofia més popular entre atletes i emprenedors, i en aquest llibre entendràs els motius.

27 de juny de 2021

Ferida narcisista

En psicologia s'entén com a ferida narcisista a la reacció davant d'una amenaça rebuda pel narcisista sobre la seva autoestima. Un exemple de reacció narcisista que tothom hem tingut en algun moment és quan diem "la vida no és justa". A l'ego li encanta aquesta expressió, la idea que alguna cosa és justa o no. Ens prenem malament els esdeveniments totalment indiferents i objectius perquè el nostre sentit del jo és fràgil i depèn de què les coses surtin tot el temps com volem.

[Font: El ego es el enemigo, Ryan Holiday]

Savoring

Savoring és l'anglicisme utilitzat per referir-se a l'art d'assaborir determinats moments, de delectar-nos de les coses senzilles, de transformar experiències tedioses en plaents com per exemple sentir l'aigua calenta mentre fregues els plats. Són petits plaers que milloren el nostre benestar i que sovint l'estrès ens impedeix apreciar. 

Adaptació hedònica

Es defineix com la capacitat que tenim les persones per adaptar-nos a les diferents situacions de la vida, siguin bones o dolentes, una tendència a tornar a un nivell relativament estable de plaer i felicitat, malgrat els esdeveniments i situacions.
Per exemple: comprar-se un cotxe.  Al principi sentim un gran satisfacció i plaer (hedonisme) que confonem amb felicitat, però aquesta és efímera. Unes setmanes després, ja ens haurem acostumat, continuarem renegant pel trànsit i haurem tornat doncs a la situació inicial anterior.

Memento Mori

Alguns generals romans tenien servents que els deien a les seves oïdes Memento Mori mentre eren adulats pel poble, una manera de mantenir els peus a terra, a no ser arrossegats per l'ego. I tenia també l'efecte de perdre la por a la inevitable mort.

Per als estoics, tenir por a la mort era una preocupació irracional. Igual que no ens lamentem tot el temps passat abans del nostre naixement, no hauríem de lamentar que existirà un temps igual de llarg després de la nostra mort. Al morir, simplement retornem al mateix estat que teníem abans de néixer.

De fet, hem d'entendre que la mort és un procés, que morim una mica cada dia. O com deia Sèneca, mentre existim la mort no hi és present, i quan la mort es presenta, nosaltres ja no existim. Recordem sense por que algun dia morirem i agraïm el gran regal que representa despertar-nos cada dia.

[Font: Invicto, Marcos Vázquez]

26 de juny de 2021

Estratègia estoica contra l'adversitat

Els estoics tenien la capacitat de canviar la perspectiva i adoptar el punt de vista més útil a cada moment. Davant l'adversitat, ens recordaven la insignificança de la nostra existència: tot el nostre planeta no és més que un petit punt a l'univers, i nosaltres a la vegada un petit punt en el planeta. I com a consell addicional, pensa si això que tant et preocupa serà important dins de deu dies, deu mesos o deu anys. No cal esperar tant i deixa de preocupar-te ara.
I com a entrenament habitual, proposaven aprofitar els inconvenients del dia a dia de la següent manera: davant de qualsevol petit problema pràctica la coneguda "pausa estoica de l'atenció", és a dir l'art de penetrar entre l'estímul i la resposta emocional, de tal manera que controlem el seu efecte. És un petit preu a pagar per millorar la nostra fortalesa davant l'adversitat. Aprendre a lidiar amb problemes petits ens ajudarà a superar problemes més grans.
[Font: Invicto, Marcos Vázquez]

25 de juny de 2021

Han coincidit al món diferents espècies humanes

Han trobat restes d'una nova espècie humana a Israel i recordo haver llegit a Sàpiens de Yuval Noah Harari que des de fa dos milions d'anys fins fa uns 10.000 anys, al món hi van viure, en el mateix moment, almenys sis espècies humanes diferents (sàpiens, neandertals, denisovans, soloensis, floresiensis, etc.). 

I en venen al cap tres reflexions:
  1. Sembla evident que l'espècie humana que ha sobreviscut fins ara ha estat la més violenta.
  2. Tinc curiositat pel què diria la religió si avui quedés algun exemplar viu d'una altra espècie humana.
  3. És obvi que els sàpiens seran els propers que s'extingiran.
Homo de Nesher Ramla

24 de juny de 2021

Criteris que han de complir els objectius

El objectius s'han de centrar en coses rellevants alineades amb els teus valors i que depenguin en gran mesura dels teus esforços. Els seus criteris es basen en el mètode SMART:

  1. Específic (Specific en anglès). Els objectius específics són més fàcils de traduir en accions concretes. 
  2. Mesurable. Cal definir les mètriques concretes en les que es basa l'objectiu, que ens indiquin clarament si ens hi apropem o no.
  3. Assolible. Un bon objectiu ha de ser desafiant però realista. Si és molt fàcil no ens motiva, si és massa ambiciós ens intimida.
  4. Rellevant. Els teus objectius han d'estar motivats per coses importants per a tu, i no pel desig d'agradar els altres o encaixar en el teu grup social.
  5. Temporals. Posar data concreta a un objectiu li dona força, i fa que el nostre cervell es centri.

21 de juny de 2021

Com reduir el dolor causat per una pèrdua

Per mitigar la tristesa i el dolor causat per la pèrdua d'alguna persona estimada, els estoics proposaven els següents exercicis:

  1. Reflexionar sobre la utilitat del sofriment. El dol inicial és normal, però a partir de cert moment ens fa més mal el nostre propi lament que la pèrdua.
  2. Intentar canviar de perspectiva: posar èmfasi en el que hem tingut i no pensar tant en el que hem perdut. Pensem com la nostra vida hauria estat pitjor si aquesta persona no hagués existit o no l'haguéssim conegut. Per això, hem d'estar agraïts perquè aquesta relació ha existit, en comptes de trist perquè s'ha acabat. Hem de veure tot el que arriba a les nostres vides com un préstec de l'univers, que pot ser reclamat en qualsevol moment, cosa que ens ajuda a apreciar més el que tenim i a patir menys quan el perdem.
  3. Pregunta't si la persona per la qual patim desitjaria veure'ns així per molt de temps. La millor manera d'honrar el seu record és deixant de patir, que no és útil ni per aquesta persona ni per a nosaltres.
  4. Buscar exemples de persones que hagin superat moments similars. Quan travessem dificultats, ens ajuda saber que altres persones han passat pel mateix, i que amb la mentalitat adequada no només ha sobreviscut, sinó que s'ha enfortit.
[Font: Invicto, Marcos Vázquez]

20 de juny de 2021

Evita emprenyar-te

Si no vols ser malhumorat, no alimentis l'hàbit. No li donis res que promogui el seu creixement. Mantingues silenci i compta els dies en què no t'has deixat enfadar. "Solia enfadar-me cada dia, després cada dos dies, després cada tres o quatre dies". Els mals hàbits són primer afeblits i després destruïts. [Epictet]

Enfadar-se per una situació no la millorarà, a més de dificultar la teva capacitat de raonar, li estàs donant poder a qui et vol danyar en permetre-li que pugui alterar el teu estat mental. No concedeixis a ningú aquest poder. Si et provoquen amb facilitat, et controlen amb facilitat. Epictet deia que "Qualsevol persona capaç de fer-te enfadar es converteix en el teu amo".
Davant d'un atac malintencionat, avalua si realment l'agressor mereix una resposta o simplement la indiferència. En tot cas, cal evitar caure en la provocació. No és debilitat, és actuar des de la raó amb l'objectiu de mantenir la tranquil·litat i la claredat mental.
I si decideixes que l'ofensa requereix resposta, llavors actua amb fermesa però sense ira, amb tranquil·litat però amb determinació. No responguis com t'ataquen, respon com ets. com deia Marc Aureli "la millor venjança és no ser com els que t'ataquen". I després pots aprofitar la força de la ira reprimida per anar a córrer o al gimnàs.
[Invicto, Marcos Vázquez]

Entén la teva ment

Davant de qualsevol estímul hi ha una emoció i entremig hi ha una interpretació automàtica, un filtre mental inconscient que condiciona la nostra resposta amb pensaments automàtics. Però entre l'emoció i la resposta també hi ha un espai, la pausa estoica de l'atenció plena, que ens dona l'oportunitat de qüestionar l'emoció i regular-la adequadament d'una manera controlada. D'aquesta manera passem de reaccionar emocionalment sense pensar a respondre racionalment, cosa que ens permet controlar les nostres decisions i obtenir així una millor resposta.

[Font: Invicto, Marcos Vázquez]

19 de juny de 2021

Teoria del PEC

A diferència del Psicoanàlisis de Freud en què es busca l'arrel del problema en experiències passades, la teràpia cognitiva conductual (TCC) desenvolupada inicialment per John B. Watson es centra en els problemes i dificultats del "aquí i ara" per entendre per què som com som. 

La seva base està en la relació creuada entre els pensaments, les emocions i els comportaments (PEC):
  1. Els nostres pensaments condicionen les nostres emocions i comportament.
  2. Les nostres emocions influeixen en els nostres pensaments i comportament.
  3. El nostre comportament impacta en els nostres pensaments i emocions.
Quan tenim un problema si només actuem sense canviar la manera de pensar, el problema persistirà. Un exemple el tenim amb algú que té sobrepès i decideix fer dieta i exercici: és molt difícil que pugui mantenir-ho a llarg termini.

[Fonts: "Nutrición emocional" de Fran Sabal i  "Invicto" de Marcos Vázquez]

La dicotomia de control

És un principi bàsic de l'estoïcisme de gran rellevància pràctica que distingeix entre allò que depèn de nosaltres i el que no. Fer dependre el nostre benestar de coses fora del nostre control és una de les principals causes d'insatisfacció. Segons Epictet (segle I), l'únic que podem controlar són les percepcions i les nostres accions. Tota la resta està fora del nostre control.

Per exemple, ¿tenim control de la nostra salut? Sí i no. Tenim control sobre certs aspectes quan decidim el que mengem i si fem exercici físic, però mai estarem completament fora de perill per possibles malalties o accidents. És a dir, podem controlar les nostres accions (o esforç) però no el resultat.

El bon estoic s'enfoca en la seva energia i esforç en allò que depèn d'ell. Preocupar-se de coses que no estan sota el nostre control només genera ansietat i frustració.

[Font: Invicto, Marcos Vázquez]

18 de juny de 2021

Metàfora de la ment calmada

Marc Aureli, filòsof estoic que va ser emperador romà des de l'any 161 fins a la seva mort, veia la seva ment com una ciutadella interna, una fortalesa que romania en calma malgrat les batalles a l'altre cantó de les muralles.

Marcus Aelius Aurelius Verus

13 de juny de 2021

La llibertat interior

Un llibre de Gaspar Hernàndez que tracta sobre l'autèntica llibertat, la llibertat interior i els obstacles que ens impedeixen arribar-hi com la por, els pensaments de la ment condicionada o el personatge que creiem que som i que no és més que l'ego disfressat de la nostra vertadera identitat. En concret, sobre el pensament diu que serveix per pensar la vida, no pas per viure-la. De fet, el cervell està preparat per sobreviure, no per ser feliç. I hi ha un recull de les característiques d'una persona victimista pròpies d'una ment inferior que caldrien tenir-les ben present per no caure-hi. No en som conscients del poder de la ment: si no vols pensar en un elefant rosa, a la ment hi apareixerà un elefant rosa. Són aspectes de la Consciència en majúscula i universal, una teoria que també fa seva la física quàntica, que pot respondre per què a la vida ens passen determinades casualitats i que en realitat podrien causalitats.
I el llibre s'acaba amb una frase sorprenent per escatològica que no reproduiré per no fer espòiler. 
És un molt bon llibre per aprendre a ser una mica més lliures interiorment.

Relaxem-nos!

Missatge de Pema Chödrön com a filosofia de vida:

"Relaxar-nos en el moment present, relaxar-nos tot i la manca d'esperança (l'esperança sorgeix del sentiment que ara i aquí estem incomplets), relaxar-nos davant la idea de la mort, no resistir-nos al fet que les coses s'acaben, que passen, que no tenen substància duradora, que tot està canviant constantment."

La natura ens ensenya que 
a cada moment hi ha naixement i mort.

Samsara

És una paraula amb que el budisme anomena el cicle de patiment que es va repetint en creure que hem de buscar el plaer i evitar el dolor. L'alliberament d'aquesta espècie de maledicció només s'aconseguirà quan deixes anar aquesta falsa creença i aprecies els petits detalls de l'entorn com si avui fos l'últim dia de nostra vida. I algun dia l'encertarem.

Mort i renaixença

12 de juny de 2021

Característiques d'una persona victimista

Transcrit literalment del llibre "La llibertat interior" de Gaspar Hernàndez. Unes característiques que de ben segur ens resultaran molt properes i de les quals cal fugir com de la pesta.

👇👇👇

"La ment inferior fa que moltes persones, segons la matemàtica Annie Marquier, visquin com a víctimes. Les principals característiques:

Se sent impotent i vulnerable enmig d'un món hostil, injust, perillós i sotmès a l'atzar. Està convençuda  que hi ha persones que tenen sort i d'altres que no en tenen. Creu que no té poder, o que en té ben poc, sobre allò que li pot passar. Sempre té la sensació que li manca alguna cosa, que la vida i els altres no li donen allò que veritablement necessita per ser feliç. Sovint està enrabiada amb la vida; les contrarietats la fan posar impacient i agressiva. Acostuma a ser rondinaire, no para de queixar-se. O també desenvolupa l'actitud del "pobre de mi", una actitud que o bé alimentarà la sensació de desesperança, o bé alimentarà ràbia o ira contra aquest món, que no la satisfà. La víctima també acostuma a tenir sentiments de desconfiança. Es malfiarà de les persones que han reeixit i que estan contentes, perquè per a una víctima això és ben sospitós. En el fons, troba lògic sentir-se dissortada, o, si més no, frustrada. Una conseqüència d'aquest estat d'ànim és que té por de ser manipulada. viu en la malfiança. Està convençuda que ella té raó, que ella és bona, intel·ligent, però que en canvi moltes de les altres persones són dolentes, estúpides, poc honestes... Des d'aquesta posició --jo tinc raó, i els altres no-- desenvolupa arrogància, recoltzant-se en l'agressivitat i el ressentiment contra totes les persones de les quals no ha obtingut allò que volia, ja siguin parelles o exparelles, familiars, fills, caps a la feina o governants. Qualsevol cosa, sigui quina sigui, li dona l'oportunitat de queixar-se. En la mesura en què blasma els altres, i, per tant, els considera responsables de la seva situació, l'únic que pot fer és demanar o exigir que canviïn per poder-se sentir millor. 

La víctima es pren ella mateixa molt seriosament. Això fa que sigui incapaç de fruir de la vida. En aquest estat d'ànim, bloqueja el procés de creació que podria fer sortir a la llum solucions per als seus problemes o reptes."

Cada deu anys tenim un cos nou

Totes les cèl·lules d'un cos adult, trenta-cinc bilions, són reemplaçades cada set anys. I tot l'esquelet humà és renova completament cada deu anys. Això vol dir que tenim un cos nou, a tot estirar, cada deu anys. És curiós que ens identifiquem amb un cos tant canviant.

(Font: La llibertat interior, Gaspar Hernàndez).

Qui genera què, ¿matèria o consciència?

El paradigma actual materialista afirma que el nostre cos, el cervell (la matèria) és el que genera la consciència. Una consciència amb minúscula, individual. Set mil milions de consciències al planeta Terra, sense comptar les dels animals. Però la ciència no ha pogut esbrinar encara com aquesta consciència (amb minúscula) sorgeix de la matèria. En canvi la física quàntica sosté que una Consciència en majúscula i universal és la que dóna vida al cervell. Som éssers energètics connectats al vast i dinàmic camp d'energia del qual formem part. Deepak Chopra deia que la consciència és fonamental i la matèria se'n deriva. I Erwin Schrodinger deia també que la consciència és una, i desconeix el plural. 
Que tot en l'univers estigui connectat implica que si jo soc el mateix que una altra persona, difícilment li faré mal, perquè això suposaria fer-me mal a mi mateix. Si jo sé que a un nivell profund soc el mateix amb el medi ambient, el tractaré amb més cura (no m'autodestruiré).
Si haig de creure'm una o altra teoria, m'inclino per la física quàntica que, encara que sigui més espiritual que la mateixa espiritualitat, paradoxalment sembla molt més racional que no pas l'oficial en que tots anem per separat, i així ens va. A més, que la consciència continuï viva després de la mort del cos físic és més bonic i esperançador.

[Font: La llibertat interior, Gaspar Hernàndez]

9 de juny de 2021

Ens volen fer creure el que no som

Segons el psicòleg Antoni Blay som (no tenim) un potencial infinit d'energia, intel·ligència i amor-felicitat. El de l'energia irradia força de voluntat, impuls, capacitat combativa. El de la intel·ligència, capacitat de discerniment, comprensió. I el de l'amor-felicitat, capacitat per sentir, amistat, afecte, cordialitat, alegria. Amb el pas del temps, la (mala)educació i les falses creences hem anat perdent pel camí aquestes potencialitats, a còpia de voler ser el que no som. En el regne animal, o en el vegetal, res no vol ser el que no és.
[Font: La llibertat interior, Gaspar Hernàndez]

6 de juny de 2021

El viatge de l'heroi

He llegit aquest excel·lent llibre 'El viaje del héroe' de Alexis Racionero Ragué i realment m'ho he passat molt bé. La sinopsi tracta dels viatges que han hagut de fer diferents tipus d'herois que comparteixen els mateixos arquetips, des dels antics mites fins a personatges de sèries o pel·lícules per trobar el sentit a la seva vida. Uns viatges gens fàcils i plens d'obstacles, siguin d'alliberament, de rebel·lió, iniciàtics o espirituals. 
Diferents models d'autoaprentatge on el lector sempre podrà trobar aquell amb el qual s'identifica millor i que li serveixi en la seva vida quotidiana per trobar el tresor que es troba en el nostre interior. Com diu l'autor, "hi ha moments en els quals un ha de canviar la seva vida per sobreviure, ja sigui per una malaltia física o per tocar fons psicològicament".
És una invitació a despertar l'heroi personal que tots portem a dins i que probablement desconeixem i que ens pot fer més feliços. Clar que per això, és necessari creuar el llindar cap el desconegut. 

Refina la ment per evitar la conducta reactiva

"Som el que pensem, havent-nos convertit en el que pensem anteriorment".
(Buda)

El pensament condiciona el nostre estat d'ànim i la nostra visió de les coses. La ment pensant és tan poderosa que amb ella creem la nostra realitat. Shakespeare deia que no hi ha res bo o dolent, és el pensament el que fa que alguna cosa ens sembli bona o dolenta.

[Font: L'ego és l'enemic, Ryan Hiday]

5 de juny de 2021

Mainstream o el sistema establert

L'home unidimensional propi del sistema totalitari de la societat industrial avançada de la meitat del segle XX viu una vida programada, motivat per falses necessitats, robotitzat pel treball i l'ambició de guanyar diners. És mou des de l'esfera cognitiva racional, sense tenir massa en compte les emocions, l'espiritualitat o la imaginació, per això és fàcilment manipulable i previsible. Estudia, aconsegueix un treball, és casa, té fills, és compra una casa aparellada, un cotxe i dedica els millors anys de la seva vida a l'empresa, fins que es jubila. En una justa mesura equilibrada no té per què ser un mal pla, però algunes persones necessiten alguna cosa més. 
Jo mateix.
[Font: Alexis Racionero Ragué, El viaje del héroe]

3 de juny de 2021

American Beauty

"Em dic Lester Burnham, Aquest és el meu barri. 
Aquesta és la meva casa. 
Aquesta és la meva vida. 
Tinc 42 anys i en menys d'un any estaré mort. 
Per descomptat això no ho sé encara. 
Però, d'alguna manera, ja estic mort."

Així començava el patètic monòleg de el personatge de Kevin Spacey a la pel·lícula American Beauty, un cap de família mediocre i disfuncional, que entra en crisi després de bavejar en un espectacle de animadores amb la millor amiga de la seva filla. Una brillant pel·lícula que retrata la descomposició del somni americà i la falsa creença que les coses materials ens faran feliços. El protagonista desperta de la crisi profunda d'identitat en què es troba i inicia el seu viatge de transformació per intentar trobar l'essència i el sentit a la seva vida a través del retorn cap als seus anys de joventut. 
Recordo que quan la vaig veure em va impactar, tenia també 42 anys i la crisi existencial del protagonista la podia entendre perfectament. El que he descobert recentment és que el títol de la pel·lícula, "American Beauty" és un tipus de rosa perfecta en la seva bellesa superficial però mancada d'aroma. Una metàfora de la manca d'essència del protagonista i de tantes i tantes persones de la vida real. 

Transformar

  • Hi ha moments en els quals un ha de canviar la seva vida per sobreviure, ja sigui per una malaltia física o per tocar fons psicològicament (Alexis Racionero Ragué, El viaje del héroe).
  • Quan el meu sofriment es va incrementar, ben aviat vaig veure que hi havia dues maneres amb les quals podia respondre a la situació: reaccionar amb amargura o transformar el sofriment en una força creativa. Vaig escollir l'última. [Martin Luther King]

2 de juny de 2021

Cree en ti

Cree en ti és un llibre de Rut Nieves que t'atrapa des del primer moment perquè està escrit des del cor de l'autora i que gira al voltant de l'autoconeixement i del potencial de la ment per condicionar-nos la vida. De fet, les creences absorbides durant els primers set anys de vida d'adoctrinament, es troben consolidades en el nostre subconscient i ens limiten la nostra llibertat de qualsevol elecció, sigui important o no. I el pitjor de tot, és que ni en som conscients. És només a través de l'autoconeixement que podem empoderar-nos i canviar cap a la vida que volem viure. La nostra ment és un GPS i ens portarà al destí corresponent en funció dels pensaments bons o dolents que tinguem.