29 de juliol de 2021
28 de juliol de 2021
Cal ser actius
[Font: Anthony Robbins, Despertando al gigante interior]
23 de juliol de 2021
Amy Winehouse
22 de juliol de 2021
Els zelotes
El vocable zelota ha passat a ser sinònim en diversos idiomes d'intransigència o radicalisme militant. Una facció radicalitzada coneguda com els sicarii es va distingir per la seva particular virulència i sectarisme.
En el Nou Testament és conegut el capítol en la qual la llibertat de Barrabàs, un líder zelota pres, és preferida per una munió a la de Jesús de Natzaret, testificant la popularitat d'aquest moviment en la seva època. Al seu torn, s'ha especulat que dos dels apòstols, Judes Iscariot i Simó el zelota podien haver participat o simpatitzat amb aquest moviment.
El rei mascle
18 de juliol de 2021
Tractar el símptoma i alimentar la causa
Enamórate de ti
Una bona autoestima incrementa les emocions positives. A més, entre altres coses, permet assolir més eficàcia en les tasques, millorar les relacions amb les persones, establir un vincle més equilibrat amb els altres i guanyar en independència i autonomia.
16 de juliol de 2021
Les creences limitadores
- Significarà això dolor o plaer?
- Què haig de fer per evitar dolor i/o obtenir plaer?
- La majoria de nosaltres no decidim conscientment que creurem.
- Les nostres creences es basen sovint en una mala interpretació d'experiències passades.
- Una vegada que adoptem una creença, oblidem que només es tracta d'una interpretació.
Neurociència
- Cada vegada que experimentem una quantitat significativa de dolor o plaer, el nostre cervell busca la causa i la registra en el sistema nerviós, per permetre'ns així prendre millors decisions respecte a què fer en el futur. [Despertando al gigante interior, Anthony Robbins]
- En qualsevol moment en què ens trobem en un estat emocional intens, quan experimentem fortes sensacions de dolor o de plaer, qualsevol cosa singular que succeeixi de forma consistent quedarà vinculada neurològicament. [Despertando al gigante interior, Anthony Robbins]
15 de juliol de 2021
Anècdota de La Venus de Milo
El dramaturg britànic Oscar Wilde va narrar la història d'un home que va encarregar fabricar una còpia de guix de l'estàtua La Venus de Milo i després va demandar la companyia de ferrocarrils perquè li va arribar sense braços. El que més va sorprendre a Wilde és que el demandant va guanyar el judici, cosa que diu bastant del nivell de la justícia d'aquella època i que els catalans no ens sorprèn el més mínim.
12 de juliol de 2021
Síndrome Niàgara
7 de juliol de 2021
Siddartha
6 de juliol de 2021
L'adéu definitiu
Que no tenim cap vincle emocional sinó tot el contrari és una evidència. Un exemple de l'estima que tenen a l'estat espanyol pels catalans és que d'els castellers no en saben ni en volen saber res, una curiositat que causa admiració a qualsevol altre lloc del món, però ells només són de toros. Tot allò que ve de Catalunya els produeix al·lèrgia, no a tothom és clar, però sí a una majoria que controla absolutament tots els poders de l'estat. I ja sabem que cada poble té els dirigents que es mereix. No dic que ells siguin dolents i nosaltres bons, simplement som tan diferents que no ens entenem. I menys si la convivència és per obligació.
Quan vaig fer la mili a Madrid, el primer que em van dir va ser aquesta frase "otro polaco de mierda hijo de puta", cosa que tampoc em va afectar massa venint de qui venia, ho considerava normal tenint en compte que feia poc que havia mort el dictador Franco. Aquesta és la meva realitat i penso que poques coses han canviat des de llavors. Vam tenir uns anys, la transició, que semblava que l'estat evolucionava, però tot era una farsa: és difícil que res evolucioni si en totes les òrgans de l'estat hi continuaven manant els mateixos que manaven en la dictadura. Per això, el procés ha anat bé, com a mínim per destapar aquesta realitat, primer a nosaltres mateixos i després a tot Europa.
I la solució del problema és ben senzilla en qualsevol estat democràtic: votem per ser el que vulgui la majoria. Però això, segons el govern espanyol, divideix la societat, quines coses... El fet és que ja portem des de fa massa temps en aquesta situació de convivència incivilitzada i anormal, en què només et volen per la força i l'interès. Encara em ressona al cervell el "a por ellos, oe". No els vull cap mal, tot el contrari, que visquin el millor que puguin, però tinc una mania: m'agradaria viure en llibertat per poder escollir democràticament amb quin estat m'identifico.
No sento odi, només llàstima, perquè no hi ha res a fer. És com un matrimoni que no funciona i a més amb episodis de violència. Ni té present, ni futur. Tot i que ja he desconnectat emocionalment i mentalment, la meva gran il·lusió és veure i viure l'adéu definitiu d'una vegada per totes. No tolero la intolerància.
5 de juliol de 2021
Nefertiti
4 de juliol de 2021
Ulisses de James Joyce
Una novel·la escrita el 1922 considerada com una de les millors en parla anglesa del segle XX. Ofereix un nou relat de l'Odissea d'Homer, i tot passa en un sols dia (el 16 de juny de 1904) i un sols lloc (Dublín). El paper del gran heroi recau en un tipus sorprenent, Leopold Bloom, un jueu en una Irlanda catòlica que fa de venedor d'anuncis, cornut i envellit, que es passa el dia anant pel carrer de cita en cita professional. Un personatge ordinari i poc ambiciós però que demostra compassió, generositat i capacitat de perdó a la resta de personatges, sense perdre mai l'optimisme i allunyant-se de les seves inseguretats. Tots podem ser Bloom.
3 de juliol de 2021
La bona sort
Així comença la llegenda de La bona sort, un llibre extraordinàriament inspirador i positiu: una faula que revela les claus de la Bona Sort i la prosperitat. El seu missatge sobre la capacitat de les persones de llaurar el seu propi destí és més vigent que mai, i la seva senzilla però poderosa filosofia ressona en lectors de totes les edats i cultures.