15 d’agost de 2021

Les 10 emocions de poder

Aquestes són les emocions que hem d'alimentar perquè tenen el poder d'apropar-nos a la felicitat:

1. Amor i calidesa. L'expressió de l'amor és capaç de fondre qualsevol altra emoció negativa. Si algú s'enfada amb tu sempre pots respondre-hi contundentment però amb amor i actitud càlida. Veuràs com l'estat d'ànim d'aquesta persona canviarà.

2. Estima i gratitud. Són dues de les emocions espirituals més importants que expressen activament la meva estima i amor per tot allò que m'ha regalat la vida, que m'han ofert la gent i l'experiència. Estimularà la teva vida més que cap altra cosa.

3. Curiositat. Si vols créixer realment a la vida, aprèn a ser tan curiós com un nen. Si vols curar-te de l'avorriment, sigues curiós. Res serà rutinari i la vida serà un estudi interminable ple d'alegria.

4. Excitació i passió. La passió pot transformar qualsevol repte en una oportunitat. La passió és el poder desbocat per moure la nostra vida cap endavant, a un ritme més ràpid que abans. Com obtenir passió? De la mateixa manera que obtenim amor, calidesa, estima, agraïment i curiositat, és a dir perquè decidim sentir-la. Utilitza la teva fisiologia: parla més ràpid, mou el cos en la direcció que vol seguir, sigues actiu...

5. Determinació. Aquesta emoció és necessària per crear alguna cosa duradora i valuosa. Et dictarà com afrontar les pertorbacions, els reptes i les desil·lusions. La determinació significa acció, fer el que sigui necessari malgrat el temor.

6. Flexibilitat. Si hi ha una emoció que capaç de garantir l'èxit és l'habilitat per canviar la teva actitud. De fet, tots els senyals per a l'acció de les emocions negatives, no són més que missatges per ser més flexible. Elegir ser flexible significa elegir ser feliç.

7. Confiança. La confiança amb nosaltres és la sensació de certesa que tots desitgem. L'única forma d'experimentar confiança de forma consistent és a través del poder la fe.

8. Alegria. A més de ser feliç, cal demostrar-ho a través de l'alegria de la cara. L'alegria exterior incrementa l'autoestima, fa que la vida sigui més divertida, i també aconsegueix que la gent que t'envolta se senti més feliç.

9. Vitalitat. Si no t'ocupes de la cura del cos físic, serà més difícil gaudir d'aquestes emocions. Cal assegurar-se de disposar de vitalitat física; recorda que totes les emocions es troben dirigides a través del cos. Un bon nivell físic ajuda a afrontar qualsevol repte negatiu que puguis tenir a la vida.

10. Contribució. El secret de la vida és donar. No hi ha cap emoció més enriquidora que la sensació que el que siguis com a persona, alguna cosa que hagis dit o fet, hagi augmentat d'alguna manera l'experiència vital d'algú, conegut o no.

[Font: Despertando al gigante interior, Anthony Robbins]

Terminologia de frases fetes

En aquest bloc hi parlo de "frases fetes" sense distingir-ne el tipus, frases que m'agraden perquè són enginyoses, curioses o simplement són interessants per la seva agudesa, però sobretot perquè em fan pensar i reflexionar l'oportunitat o no de la seva presumpta moralitat.  

Veiem els diferents vocables que podrien entendre's com a sinònims de frases fetes, totes tenen en comú la brevetat, però amb alguns matisos diferenciadors:
  • Adagi. Sentència moral breu.
  • Aforisme. Sentència breu i doctrinal referida a alguna ciència o art.
  • Apotegma. Dita breu i sentenciosa expressada per alguna celebritat.
  • Axioma. Proposició indiscutible, sense necessitat de demostració.
  • Dita. Concepte cabal què s'expressa oralment o ocurrència graciosa.
  • Epigrama. Pensament de qualsevol gènere, expressat amb brevetat i agudesa.
  • Màxima. Sentència, apotegma o doctrina bona i moral com a norma per actuar.
  • Proverbi. Sentència, adagi o refrany.
  • Refrany. Dita aguda i sentenciosa d'ús comú.
  • Sentència. Dita breu que expressa doctrina o moralitat.

Les 10 emocions que volem evitar

Són emocions que no ens agraden però que són fonamentals perquè senyals que ens impulsen a l'acció per canviar aquesta situació en què ens trobem. De més lleus a més greus, són les següents:

1. Incomoditat. Una emoció d'intensitat baixa però molesta que ens dona la sensació que alguna cosa no està bé del tot. 
➽ Missatge: avorriment, impaciència, inquietud, tensió o lleu sensació de desconcert.
👉 Amb amor i calidesa t'ajudaran a canviar. Clarifica què vols.

2. Temor. Una emoció que va des del nivell baix de preocupació fins una intensa preocupació, ansietat o terror. 
➽ Missatge: anticipació d'alguna cosa que no trigarà a passar i per la qual cal estar preparats.
👉 Amb el sentit de la gratitud s'elimina aquesta emoció. Revisa allò que produeix temor i avalua què es pot fer per estar preparats mentalment.

3. Ferit. Una emoció que domina les relacions humanes i que es genera per una sensació de pèrdua. Qui la pateix, es dedica sovint a criticar els altres. 
➽ Missatge: quan esperem d'algú una expectativa que no s'ha complert.
👉 Experimentar curiositat pel que està passant substitueix la sensació de sentir-se ferit. Adonar-se que, en realitat, no s'ha perdut res, es tracta només d'una falsa percepció.

4. Enfadat. Una emoció que ens fa sentir irritats, enfadats, ressentits o fins i tot furiosos. 
➽ Missatge: quan algú (o un mateix) ha violat una regla o criteri important en la teva vida.
👉 Transforma la intensitat emocional d'enuig per excitació i passió, pensa en el que pots aconseguir! Adonar-se que pots haver interpretat malament la situació, potser la persona no coneix què és important per tu, o potser les teves regles no són necessàriament les correctes.

5. Frustració. Una emoció que pot arribar per diversos camins quan ens sentim envoltats d'obstacles i els esforços que fem no obtenen recompensa. 
➽ Missatge: senyal d'excitació, el cervell està convençut de què podríem fer millor les coses.
👉 La frustració pot desaparèixer mitjançant l'ús de la determinació. Adonar-se que la frustració és la nostra amiga, i busca frenèticament noves formes d'obtenir un resultat.

6. Desil·lusió. Una emoció que pot ser molt destructiva si no s'afronta amb rapidesa, una sensació devastadora de sentir-se desinflat per alguna cosa que ha marxat per sempre, et sents trist i derrotat.
➽ Missatge: aquella expectativa que tenies probablement no es portarà a terme, per tant ha arribat el moment de canviar un nou objectiu.
👉 La desil·lusió es dissol amb una actitud flexible. Canviar a expectatives més reals, sense descartar que potser el que ens cal és més paciència.

7. Culpa. Emoció dolorosa que juntament amb la lamentació i el remordiment són les que més intentem evitar. 
➽ Missatge: ens diu que hem violat un dels nostre propis i elevats criteris.
👉 La culpa desapareix en quant tinguis confiança en què atenir-se als teus nous criteris. Reconèixer el fet i comprometre's absolutament per a què no torni a passar en el futur, això sí, sense auto-castigar-se mentalment ni emocionalment.

8. Inadequació. Emoció no "no ser digne de" apareix cada vegada que tenim la sensació de no poder fer alguna cosa que hauríem de ser capaces de fer-la. 
➽ Missatge: ens diu que actualment no disposem de l'habilitat necessària per portar-la a terme, que necessitem més informació, comprensió, estratègies, eines o confiança en sí mateix.
👉 La inadequació deixa d'existir si et sents alegre, perquè ja no li queda espai per a ella. Cal preguntar-se si és apropiat sentir-se en aquesta situació, si realment ets inadequat o has de canviar la manera de percebre les coses.

9. Sobrecarregat o aclaparat. Les expressions típiques són l'aflicció, la depressió i la impotència, davant d'un problema que sembla massa gran i no es pot afrontar.
➽ Missatge: ens diu que necessitem tornar a avaluar el que és important per a nosaltres en aquests moments, no podem afrontar massa coses al mateix temps.
👉 La sensació de sobrecàrrega desapareix amb la del poder i la vitalitat personal. Cal desenvolupar immediatament una sensació de control sobre la pròpia vida, tenint clar i prioritzant les coses importants d'aconseguir.

10. Soledat. Qualsevol cosa que ens faci sentir sols o aïllats dels altres, una sensació que tothom ha experimentat en alguna ocasió.
➽ Missatge: ens diu que necessitem relacionar-nos amb la gent.
👉 La soledat es dissol en el moment en que t'imaginis com contribuir als altres. Adonar-se que podem establir una relació immediatament, cal identificar-ne però el tipus de relació que necessitem (amistat, sexual...).

[Font: Despertando al gigante interior, Anthony Robbins]

14 d’agost de 2021

Per què estem tristos

Tots tenim una necessitat bàsica: ser estimats. Per satisfer-la hi ha tres posicions equivocades que corresponen als tres tipus de personalitats neuròtiques d’avui: 
  1. Anar darrere la gent. Com que la necessitat de ser estimat és insaciable, hi ha els qui es passen la vida anant darrere dels altres: “El meu fill no em fa cas!”. 
  2. Anar contra la gent. Com que anant al darrere la gent no satisfa la meva necessitat de ser estimat, m’hi giro en contra, que és el qui sempre està emprenyat, el qui engega a la merda tothom, amb la conseqüència que cada vegada el volen menys. 
  3. Aïllar-se. M’aïllo de tothom.
[Font: La personalitat neuròtica del nostre temps, Karen Horney]

La vida és un regal

En una entrevista del al neuròleg Joaquim Jubert del digital catorze.cat explica el que fa amb els seus pacients per a què s'adonin que la vida és un regal:

- Desplega un metre de paper, i li pregunta al pacient "els anys que té". Si respon per exemple trenta, tallaria al centímetre trenta. I li diu, "veus el tros viscut? doncs del zero al trenta ja el pots llençar. 

- Llavors li torna a preguntar al pacient "fins quant pensa viure". Si respon per exemple setanta-cinc, doncs talla el tros que va del trenta al setanta-cinc. I li pregunta de manera retòrica, d’això que et queda què coi en vols fer? Posa’t el metre a la cartera, al costat del carnet d’identitat, i cada any talla’n un centímetre. 

- El meu metre ja no el duc perquè l’he acabat: em vaig fixar que viuria fins als vuitanta-dos i en tinc vuitanta-tres, per tant, ja estic mort. I acaba amb l'exemple de l'escultor Domènec Fita que quan tenia vint-i-sis anys pintava a l’església de Betlem de Barcelona, va caure i sempre més va ser paraplègic. Ell, que a més va créixer a l’hospici, sense pare ni mare, fins que va morir als noranta-dos anys va dir que la vida era un regal.

Genial.

13 d’agost de 2021

Doce pilares

Un llibre de Jim Rohn de només 70 pàgines de lectura fàcil i que hauria volgut llegir quan tenia 18 anys per aplicar els seus consells de vida des de ben jove. Però en fi, mai és tard. Tracta de la conversa entre un tal Michael, un home en la crisi dels 40, i en Charlie, un envellit cuidador d'una propietat i de gran saviesa que li explica els dotze pilars que a ell li han canviat la vida. Aquests dotze pilars resumits són aquests:
  1. Si vols canviar la teva vida, primer has de canviar tu. Escull entre el dolor de la disciplina o el dolor del remordiment.
  2. El benestar total o la salut tridimensional (tres àrees, cos, ànima i esperit). No és pot descuidar cap àrea. Les tres han d'estar equilibrades.
  3. El regal de les relacions. Les relacions representen el cims més bonics de la vida, així com alguns dels seus tempestuosos abismes. Les relacions s'han de cuidar com un jardí i no deixar que creixin les males herbes. Temps, esforç i imaginació.
  4. Aconsegueix les teves metes. Escriu cent coses que vols aconseguir abans de morir. El fet de fixar una meta ens transforma per aconseguir-la. El que fem per nosaltres és més valuós que la pròpia meta. La verdadera meta és deixar que la meta et converteixi en millor persona.
  5. Controla el temps. Que no et controli ell a tu.
  6. Envolta't de la millor gent. I no de gent sense expectatives.
  7. Roman aprenent tota la teva vida. L'educació formal et pot donar diners però l'autoeducació et donarà una fortuna.
  8. Tot a la vida són vendes. Una de les claus per influir en els altres és fer-los percebre que tu ets una persona de talent i virtut. Tot a la vida són vendes, i tot en vendes és influència.
  9. Els diners que guanyis rarament és més gran que el desenvolupament personal. Els guanys són millors que els salaris perquè quan treballes per un altre, no guanyaràs massa diners.
  10. La comunicació proveeix la base comuna per a la comprensió. La dificultat per comunicar-se rau en què la major part del temps, cada persona intenta convèncer l'altre perquè deixi la seva base i se'n vagi a la seva.
  11. Sempre és necessari un gran líder. Guiar els altres és ajudar-los a canviar els seus pensaments, les seves creences i les seves accions per ser millors. El líder, en crear diferència, gaudeix més de la vida, la viu al màxim. És líder qui és capaç d'influenciar les persones que l'envolten, gràcies al seu caràcter i habilitats. I també en parlar a la gent no del que són sinó del que podrien arribar a ser. En tot cas, el líder ha ser íntegre i ha de basar la seva relació en la confiança. Ha de practicar el que predica i ha de ser optimista.
  12. Deixar un llegat. Viu una vida que serveixi d'exemple d'una vida excepcional. No podem escollir quant volem viure, però podem escollir què tan bé voldria viure. I viure d'una manera correcta està unit intrínsecament als que venen darrere, il·luminar els camins dels altres més ràpid que si haguessin d'il·luminar-lo ells mateixos.

12 d’agost de 2021

Teràpia Gestalt

El tot és més que la suma de les parts
La manera d'equilibrar la ment, 
atenent com un tot més que a les parts,
 els pensaments, els sentiments i les percepcions.

En el segle XVIII el filòsof Immanuel Kant va revolucionar el pensament sobre el món quan va assegurar que mai podrem conèixer què hi ha fora de nosaltres mateixos perquè el nostre coneixement no pot sobrepassar les limitacions de la ment i dels sentits. No sabem com són les coses en sí, només sabem com les experimentem. I cada individu percep l'experiència de manera particular. Aquesta idea humanista i holística és la base de la teràpia Gestalt que apareix a principis del segle següent. Fritz Perls, un dels fundadors, entenia que la seva tasca consistia en ajudar els seus pacients en adquirir la capacitat d'assumir el control del seu món interior.

La teràpia consisteix en passar de la necessitat de suport dels altres a la capacitat de suport en nosaltres mateixos i que es podria resumir amb la frase "el tot és més que la suma de les parts". És a dir, al sumar les parts emergeixen elements que per separat no es percebien. Això és així perquè aprenem gràcies a les imatges que creem en la nostra ment i no a partir de la suma del conjunt d'informació que percebem. 

Els seus principis bàsics

1. Atenció plena, aquí i ara. És important exercitar la consciència i centrar-la en els sentiments del moment present. És la base per comprendre com creem i reaccionem de manera individual davant del nostre entorn. Com en el mindfulness del budisme, cal desenvolupar l'atenció conscient. Tenim dues maneres de sortir del present, una és a través del record i donant per suposat que tornarà a passar, i l'altra és donant per fet el que pugui arribar a passar sense que hagi passat.

2. Autoconeixement. Es tracta d'aconseguir una relació de qualitat amb un mateix. Abans però ens cal estar en el present, saber com funciono jo a nivell mental, corporal i emocional. I una vegada em conec, podré tenir una relació més genuïna i espontània amb mi mateix, i per tant més satisfet i ple em sentiré.

3. Responsabilitat. Una vegada ja sé com funciono i m'hi relaciono, amb l'aquí i l'ara i el que sento a nivell mental, corporal i emocional, m'haig de fer autoresponsable de tot el que faig i penso. L'afirmació que "ningú pot fer-te enfadar més que tu mateix", exemplifica aquesta teràpia a la perfecció. Sabràs que vas pel bon camí quan aconsegueixis mantenir l'estabilitat emocional davant un embús, una mala notícia o una crítica.

11 d’agost de 2021

Paràbola del cavall

Aquest conte que he trobat per Internet és una lliçó per aprendre que tot allò que ens passa a la vida, mai saps si és bo o dolent perquè ens falta la perspectiva del temps. De vegades, un fet que a priori sembla una sort acaba convertint-se en una dissort.

CONTE DEL CAVALL

Un granger i el seu fill tenien un únic cavall per ajudar-los i un dia s'escapa. El seu veí, pretenent consolar, els diu: "Ho sento molt, quina mala sort!". Al que el granger li contesta: "Potser sí, potser no. Ja veurem."

Uns dies més tard el cavall torna a la granja i porta amb ell una dotzena de cavalls salvatges. Pel que el veí s'afanya a dir: "Enhorabona, això si que és bona sort!". Al que el granger li contesta: "Potser sí, potser no. Ja veurem."

 Al poc temps el fill cau i es trenca una cama intentant domar als cavalls. Pel que el veí els diu: "Vaja, ho sento molt, això sí que és mala sort!". Al que el granger li contesta: "Potser sí, potser no. Ja veurem."

A l'endemà apareixen els militars al poble per reclutar a tots els homes joves per anar a una mort segura a la guerra, però el fill no és reclutat per tenir la cama trencada. El veí només pot exclamar: "Alça aquí, això si que és bona sort!". Al que el granger li contesta: "Potser sí, potser no. Ja veurem."

8 d’agost de 2021

L'esport és més sa que algunes mentalitats

Les imatges són del Twitter i corresponen a la marató de Tòquio en que es pot veure el francès M. Amdouni com agafa una ampolla d'aigua després de llançar totes les altres. Admeto que la primera impressió va ser pensar malament, que ho havia fet expressament per perjudicar els altres corredors. 
Com que no m'acabava de quadrar aquesta actitud negativa en un esport tant sa com és córrer, he investigat una mica. A través de www.euroesport.es he tornat a veure les imatges però aquesta vegada en el seu context. Fins i tot en aquesta web posen en dubte si l'acció del corredor és una manca de destresa o mala intenció, posant èmfasi en què aquesta acció "va impedir que alguns rivals poguessin agafar la seva ampolla d'aigua". Una interpretació de la realitat clarament negativa.
A mi m'agrada córrer i he participat en nombroses curses, incloses cinc maratons, i he pogut comprovar que no és fàcil encertar a la primera per agafar una ampolla d'aigua quan estàs molt cansat i portes un ritme alt, especialment si aquest ritme és de 3 minuts per quilòmetre com el d'aquest atleta.
A més, després de veure el context de la cursa, es pot comprovar com abans i després de la taula que apareix en aquesta imatges, n'hi ha d'altres taules amb més aigua a disposició de tothom. 
Per tant, tot és fum. No hi ha cap mala intenció ni res semblant. L'esport és sa, algunes mentalitats no. 
Així doncs, què en podem extreure de tot això:
1. Molt de compte amb les imatges que ens donen els mitjans de comunicació o xarxes socials. Poden estar manipulades per fer-nos creure el que no és. D'entrada no et creguis mai res si no tens tot el context o altres fonts d'informació de qualitat. 
2. No pressuposem mai res ni traiem conclusions precipitades. Quan pressuposem alguna cosa projectem en els altres el que no sabem. A més, allò en el que ens enfoquem determina la manera com ens sentim i es converteix en la nostra idea de la realitat. Una realitat falsa.
3. No malpensem ni jutgem mai ningú. Ens estalviarem malhumorades i discussions que no ens porten enlloc.

Metàfora de les quatre estacions

Quan les coses van malament, la gent pensa sovint: «Això durarà sempre». En lloc d'això, jo dic: «La vida té les seves estacions, i jo em trobo ara mateix en l'hivern». El fet d'adoptar aquesta metàfora és que de seguida es planteja: «¿I què ve després de l'hivern?» La primavera! Surt el sol, ja no se sent tant fred i, de sobte, un pot plantar llavors noves. Comencem a observar tota la bellesa de la natura, la nova vida i el creixement. Després ve l'estiu. Fa calor, i cuidem les petites plantes i les alimentem. A continuació, arriba la tardor, quan comencem a collir les recompenses. De vegades, les coses no funcionen així; potser una pedregada fa malbé la collita. Però, si confiem en el cicle de les quatre estacions, no trigarem a tenir una altra oportunitat.

[Font: metàfora de Jim Rohn del llibre 'Despertando al gigante interior' d'Anthony Robbins]

7 d’agost de 2021

El parany de no tenir temps

Aprofita el temps de manera sàvia, és a dir de la millor manera possible. Cada dia tenim moltes oportunitats, però només una d'elles és la millor. Les millors oportunitats són les que ens porten cap el compliment de les nostres metes i són a elles a qui hem de dedicar-hi temps. No perdem el temps amb les coses urgents, deixant de banda les importants. És una qüestió de prioritats i si no posem atenció ens deixarem arrossegar per la tirania de les coses urgents. Depèn de cadascú ser amos del temps o convertir-nos en els seus esclaus. Proactiu o procrastrinador, tu esculls. Com diu el proverbi xinès 'excava el pou abans que tinguis set'.
[Font: Doce Pilares de Jim Rohn]

Metàfora de l'ètica

L'ètica amb un mateix és el pal major que ha d'aguantar les veles de la nostra navegació. Però una cosa és mantenir-les sempre ben desplegades per aprofitar el vent i una altra --la sensata, la pragmàtica-- és orientar-les en la direcció que ens servirà per aconseguir els nostres objectius.
[Font: Pensa, és gratis, de Joaquín Lorente]

1 d’agost de 2021

La millor persona

És aquella que encomana pau i confiança, no només amb paraules, sinó també amb les seves actituds, que no justifica cap forma de violència, que sap conservar la calma i no s'altera fàcilment, que no és esclava de cap ideologia, que no es dedica a jutjar els altres, que desprèn calidesa i capacitat d'acollida, que sap escoltar, que practica el somriure, que no pretén aconseguir el que vol, que no té necessitat de desqualificar ningú per afirmar-se ella, que admet amb senzillesa les seves equivocacions...

[Font: Des-educa't, Una proposta per viure i conviure millor, Eva Bach i Pere Darder]