29 de desembre de 2021

Biaix confirmatori

El mecanisme mental mitjançant el qual les persones es poden arribar a creure les seves pròpies mentides i la manera de justificar-les és fer cas només de la informació que confirma el que creuen o pensen, descartant la resta.
Aquest biaix provoca la majoria de discussions per diferència d'opinions. És molt fàcil caure-hi ja que ens dona satisfacció que ens donin la raó i no pas el contrari o la crítica. 

26 de desembre de 2021

El llac de nenúfars

En un llac hi ha una zona de nenúfars.
Tots els dies la zona duplica la seva grandària. 
Si la zona triga 48 dies en cobrir tot el llac, 
¿quant trigaria en cobrir la meitat del llac?
(24 dies o 47 dies)
A l'hora de trobar la resposta, la tensió cognitiva mobilitza el sistema racional i rebutja la resposta intuïtiva. Per tant, la resposta és la segona opció.
[Aquest problema --juntament amb el del bat de beisbol i el de la màquina que fabrica atuells-- forma part del test de reflexió cognitiva de Shane Frederick, del llibre 'Pensar rápido, pensar despacio' de Daniel Kahneman]

nenúfars

La màquina que fabrica atuells

Si 5 màquines triguen 5 minuts a fer 5 atuells, 
¿quant trigarien 100 màquines a fer 100 atuells?
(100 minuts o 5 minuts)
A l'hora de trobar la resposta, la tensió cognitiva mobilitza el sistema racional i rebutja la resposta intuïtiva. Per tant, la resposta és la segona opció.
[Aquest problema --juntament amb el del bat de beisbol i el del llac de nenúfars-- forma part del test de reflexió cognitiva de Shane Frederick, del llibre 'Pensar rápido, pensar despacio' de Daniel Kahneman]

atuell o vas

25 de desembre de 2021

Efecte priming

L'efecte priming és la predisposició a donar una determinada resposta davant d'alguna situació, influenciada per un estímul anterior. I sense ser conscient d'aquesta manipulació. Això passa perquè l'ésser humà la major part del temps en pilot automàtic, prenent decisions sense pensar-hi gaire. Ens aixequem i iniciem la nostra rutina diària sense pensar: la dutxa, el cafè, anar a la feina... La realitat però, és que el xampú que usem fins el vot en les eleccions, són eleccions manipulades. L'efecte priming és present en tot moment: de fet els telenotícies ens presenten la informació que més convé que escoltem.


Predisposició

  • El bon dia comença per l'alba i la predisposició de cada u farà que la jornada sigui bona o dolenta.
  • No n'hi ha prou amb ésser intel·ligent, es necessita la predisposició del caràcter (Baltasar Gracián).

L'epigenètica del comportament

Darwin i Freud entren a un bar. Dos ratolins alcohòlics —mare i fill— estan asseguts en uns tamborets xarrupant ginebra de dos didals. La mare ratolí diu:
—Escolteu, genis, digueu-me com s'ha ficat el meu fill en aquest estat tan lamentable.
—Mala herència —diu Darwin—.
—Mala maternitat —diu Freud—.
Durant més de cent anys, aquests dos punts de vista —naturalesa o criança, biologia o psicologia— oferien explicacions oposades de com persisteixen els comportaments, no només en un únic individu, sinó a allò llarg de generacions.
Actualment l'epigenètica del comportament donaria la raó als dos científics ja que les experiències traumàtiques del nostre passat o del passat dels nostres avantpassats recents deixen cicatrius moleculars codificades al nostre ADN. És a dir, les tendències psicològiques i de comportament es van heretant.
[Font: El arte de desaprender, Enric Corbera]

24 de desembre de 2021

Pensaments intuïtiu i racional

 Segons Daniel Kahneman a 'Think fast, think slow', els éssers humans tenim dos tipus de pensament:

  • El sistema 1 o intuïtiu i despreocupat, que opera de manera ràpida i automàtica de la memòria (pilot automàtic), amb poc o cap esforç i sense sensació de control voluntari. És inconscient i la resposta és impulsiva i superficial. Tendeix a creure, a treure conclusions (biaix confirmatori). Busca la coherència. És actiu.
  • El sistema 2 o racional i analític, que centra l'atenció en les activitats mentals esforçades que demanden càlculs complexes. Està associada a l'experiència subjectiva d'actuar, elegir i concentrar-se. És conscient i la resposta és lenta, prudent i raonada. Tendeix a dubtar i no creure. És mandrós i poc exigent.
I per la llei del mínim esforç (o peresa intel·lectual) tendim a utilitzar el sistema 1, l'intuïtiu, cosa que ens provoca els nombrosos errors cognitius. Un exemple: la intuïció no sempre l'encerta. L'inconscient es responsable de la majoria de decisions, incloses les importants.

Siguem diligents doncs si volem evitar errades o que algú ens la coli. Siguem sempre escèptics amb les intuïcions o pressentiments (en castellà corazonades).

23 de desembre de 2021

El bat de beisbol i la pilota

Un bat de beisbol i una pilota junts costen 1'10 euros.
El bat costa un euro més que la pilota.
Quan costa la pilota?
-------------
La resposta ràpida, intuïtiva i falsa seria: 10 cèntims. 
La resposta lenta, pensada i correcta és: 5 cèntims.
[Aquest problema --juntament amb el del llac de nenúfars i el de la màquina que fabrica atuells-- forma part del test de reflexió cognitiva de Shane Frederick, del llibre 'Pensar rápido, pensar despacio' de Daniel Kahneman]

21 de desembre de 2021

Cecs de la nostra ceguera

El vídeo del goril·la il·lustra dos fets importants relatius a la nostra ment: podem estar cecs per a les coses evidents, i cecs a més per a la nostra ceguera.
[Daniel Kahneman, Pensar ràpid, pensar a poc a poc]

19 de desembre de 2021

Pensa, és gratis

Pensa, és gratis és un llibre de Joaquín Lorente. En la contraportada hi diu:
Pensa, és gratis és un potent despertador i animador del cervell de persones, grups i empreses, perquè frase rere frase ofereix una allau de conceptes que exciten, animen i persuadeixen de la immensa capacitat i poder de la nostra ment. Els seus principis, extremadament pràctics i aplicables a l'instant, obren camins, suggereixen rutes i descobreixen dreceres que ens donen la convicció i la fermesa per assolir l'èxit personal, professional i empresarial. Es tracta de conèixer la clau de l'èxit, que inclou sempre una bona dosi de treball, molta intuïció i un pensament creatiu que ens ajudi a veure el que altres no veuen.

13 de desembre de 2021

Les casualitats no existeixen

He acabat de llegir "Las casualidades no existen" de Borja Vilaseca i he pogut verificar que és un llibre extraordinari, de gran qualitat, claredat i contingut. Sempre amb aquell relat amè propi del seu autor. Un assaig complet de 275 pàgines per introduir-nos i aprofundir en el món de l'espiritualitat. Puc dir que aquest llibre ha escalat a les primeres posicions dels meus llibres motivadors preferents. I si algú em demana que li recomani llibres sobre autoconeixement, sens dubte aquest és un dels candidats. I ara em sento una mica amb dol per haver-lo acabat. Aviat el tornaré a llegir per tornar a gaudir-lo.

El llibre s'estructura en tres parts. Comença amb el tema de la religió, continua amb el despertar de la consciència i acaba amb l'espiritualitat. M'ha agradat força el conte del cap i els tres empleats on es resumeixen les tres actituds més habituals que ens podem trobar a la feina i a la vida en general. Segurament hi trobaràs alguna semblança amb la teva realitat.

Faig esment d'algunes de les frases que he trobat que m'han cridat l'atenció:

  • Fa uns tres mil cent anys el profeta iraní Zaratustra va introduir en la narrativa religiosa els conceptes "cel" i "infern", que avui en dia en continuen vigents.
  • En estar tan desconnectats de la nostra dimensió espiritual, la religió s'ha convertit en el gran placebo de la humanitat.
  • El cristianisme fomenta clarament el borreguisme. De fet, està molt present en el seu discurs.
  • La majoria de nosaltres segueix atrapat per una neurosi molt subtil: creure que el que pensem és real.
  • Tots som uns maltractadors de la realitat, la critiquem constantment i poques vegades l'acceptem tal com és.
  • L'única raó per la qual no estem tancats en un manicomi és perquè som masses.
  • La mort d'un ésser estimat és un toc d'atenció, un recordatori que la nostra existència té data de caducitat i una invitació per reflexionar sobre la nostra manera de viure.

11 de desembre de 2021

Les tres il·lusions de la felicitat

Les tres il·lusions que marquen la nostra felicitat:

  1. Il·lusió de superioritat. La gent tendeix a pensar que és millor del que realment és i superior a la mitjana.
  2. Introspectiva. La tendència a pensar que els nostres motius estan fonamentats, és a dir que justifiquem les coses que fem encara que no hi hagi cap raó. I no sempre la decisió és correcta. Les eleccions que prenem condicionen les nostres preferències i no a l'inrevés.
  3. Biaix optimista. La tendència a sobrestimar les nostres possibilitats de viure experiències positives al llarg de la vida i subestimar les probabilitats de viure'n de negatives. No és dolent, encara que ens porti a la decepció, esperar que el futur ens depari coses bones redueix l'estrès i l'ansietat, així com estem més motivats en fer una vida més saludable, coses que beneficien la salut.
La felicitat està amagada a la sala d'espera de la felicitat. És a dir, el que ens fa sentir feliços és pensar que serem feliços demà, la setmana que ve, el mes que ve, no allò que passa en el moment. La nostra anticipació, l'entusiasme pel que passarà. Hi ha un exemple que ho demostra: imagina que et trobes a casa en un sopar molt agradable, i saps que demà ingressaràs a la presó. No estaràs massa feliç. En canvi, si et trobes a la presó, en una cel·la petita, humida i freda, però saps que demà et deixaran lliure i aviats estaràs sopant amb la teva família i amics, et sentiràs bastant content.

[Font: Eduard Punset, El viaje a la vida]

10 de desembre de 2021

El viaje a la felicidad

La recerca de la felicitat és una de les grans aventures humanes. Aquest llibre d'Eduard Punset és una lúcida i apassionant aproximació a la felicitat i els seus condicionants: les emocions, l'estrès, els fluxos hormonals, l'envelliment, els factors socials, econòmics, culturals i religiosos... Una indagació que ens desvetlla els descobriments més recents científics al voltant d'aquest tema i que al capítol final ens proposa la fórmula de la felicitat. Un llibre brillant, agut, encertat, que ens ensenya moltes coses i ens convida a la reflexió.

En el final del llibre s'intenta trobar una mena de fórmula de la felicitat. En tot cas, es donen a conèixer els factors que incideixen en aquesta finalitat i que a continuació en faig un resum.

FACTORS REDUCTORS:
  1. Absència de desaprenentatge. Les creences i conviccions interioritzades a través de l'entorn i que no han estat sotmeses a l'anàlisi de l'experimentació són un llast de la felicitat.
  2. Recurs a la memòria grupal. Cal qüestionar les instruccions grupals, cal filtrar escrupolosament totes les instruccions inspirades en la memòria grupal, per possible presència de virus letals o associacions infundades. 
  3. Interferència amb els processos automatitzats. No s'ha d'interferir en allò que ja funciona. És absurd pretendre que els recursos assignats a la gestió dels processos conscients i discrecionals (només un 5%) hagin d'utilitzar-se en processos automatitzats o que es puguin automatitzar.
  4. Predomini de la por. De la mateixa manera que la bellesa és absència de dolor, la felicitat és, primordialment, l'absència de por. Sense l'emoció de por, podem aprofundir en les relacions interpersonals.
LA CÀRREGA HEDETADA:
  1. Mutacions lesives. Tots som mutants, alguns més que altres (en tenim unes tres-centes mutacions). És una càrrega heretada la compensació de la qual, en el millor dels casos, distreu recursos d'altres funcions necessàries i que poden obstaculitzar el benestar.
  2. Desgast i envelliment. L'ésser humà té un desgast, una espècie d'obsolescència programada que és distinta per a cada organisme, cosa que exigeix una diferenciació individual en les capacitats regeneratives. 
  3. Exercici abjecte del poder polític. La persistència de sistemes no democràtics i la presència de governs corruptes incideix molt significativament sobre els índex de felicitat. [Opinió meva: no és el mateix viure a un país políticament avançat com Dinamarca que a la corrupta i poc democràtica Espanya]
  4. Estrès imaginat. A diferència de la resta d'animals, els humans es poden estressar i augmentar els nivells d'ansietat simplement a través de la imaginació.
FACTORS SIGNIFICATIUS:
  1. Emoció al començament i final de projecte. Trobar l'emoció és fonamental en el que fem. Sense emoció, la resta de valors no tenen valor.
  2. Manteniment i atenció al detall. És necessari dedicar més recursos al manteniment i menys a la inversió. Cal diferenciar el que és essencial del que és important. Per veure el bosc, abans cal veure l'arbre. Els detalls són importants.  
  3. Gaudiment de la recerca i l'expectativa. Cerquem constantment allò que no veuen els altres. En la recerca i l'expectativa radica la felicitat. Ser creatius. El plaer, el benestar i la felicitat resideixen en el procés de recerca i no tant en la consecució del bé desitjat.
  4. Relacions personals. Les relacions interpersonals tenen un gran impacte en la felicitat. En quant a l'amor, la bellesa és un indicador de salut. I el rostre és el primer en què ens fixem. La cara reflecteix quasi totes les malalties ocasionals o de l'entorn, també els trastorns genètics. La bellesa és absència d'error.

8 de desembre de 2021

Conte del cap i els tres empleats

En una empresa hi ha tres empleats que treballen amb un cap molt exigent i malhumorat, que tendeix a centrar-se en corregir els errors en comptes de valorar els encerts. Cada empleat s'ho pren a la seva manera.

El primer empleat està totalment identificat amb l'ego, és visceral, se sent imperfecte i per tant és molt susceptible a judicis i crítiques. Li costa molt combregar amb el cap, s'emprenya i reacciona amb molta ràbia. Per això discuteix amb vehemència amb ell.

El segon empleat no té autoestima. No es vol ni es valora a sí mateix. I depèn bastant de l'aprovació dels altres. Per això davant dels comentaris del cap calla, es queda capcot i se sent menyspreat.

No obstant, el tercer empleat és una persona sàvia i conscient que se sent bé amb sí mateixa. En cap moment es pren la conducta del cap com una cosa personal. Essencialment perquè sap que acostuma a anar estressat. I que degut al seu nivell d'ignorància i inconsciència és incapaç de relacionar-se amb el seu equip d'una forma amable i assertiva.

Els dos primers empleats volen inconscientment que el seu cap canviï d'actitud, en canvi el tercer l'accepta tal com és i s'evita pertorbar-se. Això sí, està pensant en canviar d'empresa.

[Font: Las casualidades no existen, Borja Vilaseca]

6 de desembre de 2021

Origen de l'univers

La primera teoria que ha perdurat durant uns quants segles la va donar la religió i diu que va ser déu qui el va crear. La pregunta que es fan els ateus és, i ¿qui va crea a déu? I aquí entra la fe que explica tot allò que no té resposta, és a dir, que t'ho has de creure i prou.

Després ha vingut la ciència i diu que tot va començar  fa 13.800 milions d'anys amb un big bang o gran explosió d'una partícula de la qual va sorgir tota l'energia i la matèria, i a la vegada va originar el naixement de l'espai i el temps tal i com avui el coneixem. En aquest cas la pregunta és, ¿qui va crear aquesta partícula? La resposta científica és que va sorgir del no-res i que anomenen "el bossó de Higgs" o també anomenada com "partícula de déu".

Hi ha una tercera hipòtesi anomenada "estadi estacionari" que parteix del principi metafísic que diu que "res surt del no-res". En aquest cas, es creu que l'univers no té origen sinó que existeix de sempre i per sempre, doncs és infinit.

De les dues teories anteriors, tant la religiosa com la científica, no sabria dir quina és més fantàstica i irreal. I si n'hagués d'escollir alguna, de moment em quedaria amb la hipòtesi última perquè almenys no haig de forçar tant la imaginació.

5 de desembre de 2021

La programació metabòlica

Alguns estudis demostren que si en el tercer trimestre de gestació es priva a un fetus de certs nutrients, el seu metabolisme canviarà per sempre. Se'n diu "programació metabòlica". Demostra que encara que tot fos equitatiu a partir del teu naixement, si t'ha faltat aliment durant l'etapa fetal, quan tinguis seixanta anys tindràs més probabilitats de patir diabetis, hipertensió i obesitat, perquè el teu cos va decidir, quan eres un fetus, que havia d'emmagatzemar tot el que estava a la sang, per por a què necessités després aquelles calories. El teu metabolisme decideix ser estalviador, i quedes exposat en major mesura a aquestes malalties. El teu pàncrees recordarà aquell precari trimestre de quan eres un fetus.

[Font: del llibre Viaje a la felicidad, en una entrevista que li fa Eduard Punset al científic i escriptor Robert Sapolsky, l'autor entre d'altres de "Per què les zebres no tenen úlcera?"]

És típic dels primats fer infeliços els altres

En el llibre Viaje a la felicidad llegeixo una entrevista que li fa Eduard Punset al científic i escriptor Robert Sapolsky, l'autor entre d'altres de "Per què les zebres no tenen úlcera?" que em fa entendre l'agressivitat humana en forma de discussions, baralles, robatoris o guerres: 

Per entendre alguns dels aspectes més negatius de la nostra experiència com a humans sobre la terra, sospito que un dels factors que més ajuden a alleujar la càrrega de l'estrès, tant per a nosaltres com per a la resta d'animals, és fer infeliços als altres, dirigint la nostra agressivitat cap a altres persones. Hi ha múltiples evidències que es tracta, per desgràcia, d'una resposta que ajuda a enfrontar-se a l'estrès, que contribueix a fer del món un lloc molt pitjor. Molts eviten desenvolupar úlceres a costa de provocar-se-les als altres: "estic de mal humor, estic estressat, necessito descarregar-me sobre algú físicament més dèbil". És típic dels primats.

Recordem que els humans estem inclosos en aquesta categoria, juntament amb els lèmurs, els micos i els simis.

4 de desembre de 2021

Modificar el passat

El psicòleg William Braud va plantejar la següent pregunta provocativa: 
¿És possible reescriure la nostra pròpia reacció emocional davant d'un esdeveniment?
Un pensament, una vegada creat, viu per sempre. No obstant, segons els especialistes en Bioneuroemoció, la resposta a la pregunta és sí per un motiu: el temps no és lineal per a l'inconscient on tot roman alhora. El propi acte de la intenció de canviar el present, pot també afectar en tot allò que ens ha portat fins aquí en aquest moment. 
[Font: El arte de desaprender, Enric Corbera]