17 de juny de 2022

Decir sí a la vida

Un llibre de Joan Garriga. Al principi comença amb la metàfora de l'espelma per definir la vida: "La vida és com una espelma que es consumeix amb el temps més o menys programat, segons la qualitat de la seva cera, del medi ambient que l'envolta i en especial dels aires que la circumden". A partir d'aquí, entrem en un viatge cap el nostre interior per créixer aprendre de nosaltres mateixos i reflexionar sobre el sentit de la vida. Com si fos una teràpia d'autoconeixement. No és de lectura fàcil (per a mi), però tampoc ho és conèixer i entendre l'origen de les nostre ombres.

Diu l'autor que tenir dificultats ens pot resultar molt útil. Potser no les desitgem, però les necessitem. Amb sort, ens fan més humils i humans: aprimen l'ego i ensenyen que, en allò essencial, no som allò en què ens invertim o amb allò que ens identifiquem. Com ho expressava Nietzsche: 'el que no ens mata ens enforteix'. 

Diu també que totes les persones tenen dificultats en algun moment, però les que no perden el temps discutint amb la realitat solen ser molt més eficaces en la gestió dels problemes. En canvi, les que s'enrosquen a la queixa, el victimisme, l'enuig, o la fatalitat o qualsevol altra posició estàtica perden tota eficàcia, malgasten la seva energia i es paralitzen en un lloc patint.

Sobre l'adhesió a la realitat o acceptació com l'entén l'autor, diu que la realitat ja manifestada ha de ser acceptada, per difícil que sigui. Encara que el procés resulti emocionalment titànic, és l'única forma raonable i sana de seguir amb força en el present i orientar-nos cap el futur. 

Segurament, una vida amb sentit es reconeix quan la persona s'orienta amorosament de la millor manera tot el temps. Quan estima. Quan té un propòsit cada dia. Quan cuida bé el cos, la salut, els enllaços. Quan dona a la vida el que té per donar-li. Quan aconsegueix acceptar que la vida és com és a cada moment i ho pot apreciar. I, sobretot, quan sent integrat al seu interior el valor del que transcendeix i l'abasta, del que el mou i el recull, del món i del misteri. I troba un centre tan humil com indestructible: l'ésser.

Finalment ens fa imaginar que si el nostre "ancià del futur" ens parlés i ens cuidés, segurament ens diria: viu, estima, respecta't, crea, arrisca, aprofita el moment, contempla la bellesa en tot, coneix el teu verdader ser i sigues feliç.

15 de juny de 2022

Les 7 habilitats per deixar un impacte positiu

Les habilitats per deixar un impacte positiu en les persones es troben en les 7 lletres de IMPACTA (escoltada en la ponència de Adelaida Abruñedo en el Coaching Pro Live 22). Diu així:

I → Interessa't per per les persones: interès genuí, sense jutjar, per allò que et volen contar, pel que fan o el que senten.
M → Modela i modula: tot el que fas ensenya, educa i lidera amb el teu exemple, i modula tot allò que sents i fas perquè tenim tot el dret a enfadar-nos, però sense l'obligació d'estar enfadats tot el temps. 
P → Pregunta't qui és el protagonista de la història: quan interactues amb algú, el protagonista no soc jo, no l'interrompis i practica l'escolta activa. 
→ Actitud positiva: ves amb una actitud oberta, d'aprenentatge i amb un somriure, i no et deixis arrossegar per la queixa; permetem transitar les emociones i acceptem les coses que passin amb esperança i actitud d'aprenentatge.
→ Coherència: sigues coherent amb allò que penso, el que dic i el que faig; la incoherència genera desconfiança i la confiança és la base de les relacions.
→ Temps: respecta els temps de les persones, no tots aprenem a la vegada, no et comparis, ofereix i dona el teu temps a les persones.
→ Amor incondicional: com mires, veus el món; les persones actuen tan bé com saben i poden, per tant creiem, confiem i alentem-les amb el que necessitin per a què puguin créixer.

14 de juny de 2022

Metàfora de les matrioskes

M'agrada molt la metàfora de les matrioskes (escoltada en la ponència de Ovidio Peñalver en el Coaching Pro Live 22). Diu així: 

Imagina que tu ets una matrioska. La teva primera matrioska és la imatge o carcassa com et veuen els altres i correspon amb la teva personalitat. La segona matrioska és com t'agradaria que et veiessin els altres i correspon al teu jo ideal, super jo o ego. La tercera matrioska és la part que amagues, la teva ombra que no vols que els altres vegin i correspon al teu alter ego. Quan la veus en els altres et molesta perquè et recorda allò que no t'agrada de tu. De la mescla de l'ego i de l'alter ego, és el que els altres veuen de tu, una personalitat egoica plena de màscares diàriament. I per darrere de tot això es troba la quarta matrioska que correspon a la teva essència. En aquest estat és com et presentes davant dels altres, sense aparentar qui no ets i sense ocultar el qui en part ets. És llavors quan els altres veuen la teva autenticitat i no el cartró-pedra de la mescla de les anteriors.

La pregunta és, ¿amb quantes persones et comuniques des de l'essència sent autèntic i sincer, sense aparentar el que no ets i sense ocultar el que en part ets, i qui es presenta davant teu així? Quan tenim una conversa d'essència a essència, és la canya, és màgic. Per desgràcia, passa molt poc.

Finalment, la darrera matrioska seria la que ens uneix a tots, l'energia universal que es troba per tot arreu, diga-li déu, univers o consciència superior.

10 de juny de 2022

Metàfora del genet i l'elefant

El genet i l'elefant és una metàfora de Jonathan Haidt, però que l'he coneguda a través d'un audio de Marcos Vázquez de Fitness Revolucionario. Serveix per explicar i entendre millor que en el nostre interior hi ha una lluita constant entre el genet i l'elefant. El genet és racional i pensa a llarg termini mentre que l'elefant és emocional i es mou més pel plaer i la comoditat. El genet sol fer el que és correcte, mentre que l'elefant li agrada fer allò que és més fàcil. Cada vegada que t'obligues a fer alguna cosa que no t'agrada, el teu genet s'enforteix. Cada vegada que et deixes vèncer per la comoditat, el teu elefant guanya. Exercir disciplina en les petites decisions de cada dia impactarà en tots els aspectes de la teva vida. 

5 de juny de 2022

Horrible / Terrible

  • Potser tot allò terrible no sigui, en la seva més profunda essència, sinó quelcom indefens que necessita el nostre amor (R.M. Rilke).

Mi mente sin mí

He llegit Mi mente sin mí de la psicòloga Jenny Moix i m'ho he passat molt bé i he après molt. Un gran llibre molt interessant, recomanable per a profans o iniciats en l'aprenentatge i creixement personal per entendre què és l'ego i perquè ens fa patir i tenir una mala vida. Posa molts exemples i vivències personals que t'ajuden en aquesta comprensió. 

Diu l'autora que cadascú, en realitat, som dos: el jo i la ment. El jo és la consciència que observa i la ment errant és l'ego que com un mico va per lliure, que salta sense solta ni volta de branca en branca, és a dir d'idea en idea. I normalment és el mico qui pren el control del nostre cervell. I així ens va la vida. Ella mateixa porta sempre en la seva bossa un mico per recordar-li en tot moment això.

Tot ho explica des d'una visió científica. Només cap al final i en forma d'epíleg s'introdueix en un món en què la ciència no ha pogut demostrar i es pregunta ¿qui observa l'observador? De moment només és una teoria, però té força sentit pensar que som onades però també som oceà, que el cervell no seria el receptacle de la consciència sinó un sintonitzador. Com ja va dir en el seu dia Carl G. Jung, d'una manera o altra som parts d'una sola ment que tot ho abarca, un únic 'gran home'.




1 de juny de 2022

El mico i jo

He començat a llegir un llibre molt interessant: Mi mente sin mí de la psicòloga Jenny Moix. Diu l'autora que som dos: el jo i la ment. El jo és la consciència i la ment errant és com un MICO que va per lliure, que salta sense solta ni volta de branca en branca, és a dir d'idea en idea. I normalment és el MICO qui pren el control del nostre cervell.
Doncs bé, el mateix dia passejant per la platja de la Rubina de Castelló d'Empúries em trobo el MICO de la foto. 
Casualitat?

28 de maig de 2022

La Segona Esmena

"No val la pena lluitar per la raça humana, només val la pena matar-la. 
Que la Terra torni a ser per als animals. 
Se la mereixen infinitament més que nosaltres. 
Ja no hi ha res que tingui sentit.

Aquest és un comentari d'un dels membres del duo Columbine. Una vegada més s'ha tornat a repetir una matança en una escola de Texas amb el resultat de 19 nens i 2 professors morts. I ja podem intuir que no en serà l'última. A més, en aquesta ocasió sembla ser que la ineficàcia policial va permetre allargar el tiroteig.
Pels americans, representats pels seus dirigents polítics, és prioritari no tocar la Segona Esmena abans que intentar prevenir morts a les escoles. I la societat americana és democràtica i de les més avançades del món. Res a dir, són ben lliures per decidir el seu destí i prou grandets per saber que totes les decisions van seguides de conseqüències. 
És llei universal que a la vida tot és perfecte i necessari per aprendre'n. Potser no hi hagut encara suficients matances. O potser no han mort el fill de segons qui.

26 de maig de 2022

El pasajero interior

Un llibre de Inma Nogués. La seva sinapsi diu el següent:
Sabem que som molt més que un cos físic, però la nostra pròpia constitució continua sent un misteri. Partint d'aquesta inquietud, la investigació de la doctora Nogués obre una nova via que integra els coneixements de la ciència i la medicina amb la “Saviesa Perenne” de certs escrits i tradicions espirituals mil·lenàries. Aquest llibre ens condueix a una visió holística de l'ésser humà com a cos físic, cos mental i cos emocional, i ens dóna les eines per harmonitzar aquests cossos amb allò que ens defineix i que algunes persones també anomenen ànima: el nostre passatger interior.

17 de maig de 2022

El placebo té base científica

El principi de la física quàntica diu que l'observador és qui crea la realitat. Aquesta afirmació és pràcticament incomprensible per a la nostra mentalitat cartesiana basada en la matèria i en fets objectius i no que la realitat depengui de l'energia i de qui la miri. Per exemple, si llancem una pedra a l'aire tots tenim clar que després de volar pels aires caurà al terra. Aquest fet conforma el que anomenem "realitat". És un fet indiscutible i cert, sense que importi si algú observa o no. Però la cosa es complica quan ens traslladem a escales nanomètriques en les que, segons la física quàntica, les regles que regeixen el nostre món sembla no aplicar-se de la mateixa manera per a les partícules subatòmiques.

Doncs bé, la física quàntica explica que a l'univers tot està interconnectat, que a més de matèria també hi ha energia en moviment invisible als nostres ulls. Això ens permet comprendre per què els pensaments i els sentiments, que són energia, poden influir el nostre cos i per tant la nostra vida. I explica també per què ens entenem millor amb amb algunes persones que amb d'altres, perquè vibrem en la mateixa freqüència. 

Des de sempre, el poder de la ment s'havia associat al món esotèric. I ara la física quàntica ens demostra aquesta interrelació entre el pensament i la realitat. Que quan creiem que podem, en realitat podem. És a dir, el conegut efecte Pigmalió o placebo té una base totalment científica. 

16 de maig de 2022

Com defensar el català

És fàcil, està inventat de fa uns noranta anys, segons el setmanari “Vida Tortosina”, 1932:
1. Feu els vostres anuncis en català
2. Useu el català en totes les vostres activitats
3. Apreneu a escriure bé el català
4. Porteu els vostres infants a una escola catalana
5. Parleu el català a tot arreu
6. Feu els vostres impresos en català.


[Font: @LauraBorras / Twitter]

14 de maig de 2022

Una identitat hipotecada obstaculitza l'evolució personal

He trobat aquest text del llibre 'Piénsalo otra vez' d'Adam Grant que crec que molts ens hi podem veure reflectits:

Una identitat hipotecada és el contrari a una crisi d'identitat: en lloc d'acceptar que no estem segurs de què volem ser, desenvolupem una convicció compensatòria i ens tirem de cap a una carrera professional. Els estudiants que estan més segurs de la seva carrera professional als vint solen ser els mateixos que es penedeixen als trenta. Pel camí no van reconsiderar les seves opcions. En alguns casos, es deu a que pensen massa com a polítics i anhelen l'aprovació de les seves famílies i companys. Es deixen seduir pel l'estatus i son incapaços de veure que per molt que altres se sentin impressionats pels seus assoliments professionals o la carrera escollida, la seva decisió ha estat pèssima si en realitat estan insatisfets amb les seves vides. En altres situacions, els estudiants queden atrapats en el mode predicador i arriben a un punt que veuen el treball com una causa sagrada. I, en altres moments, escullen la seva carrera després d'adoptar el mode fiscal: culpen als seus companys de classe de vendre la seva ànima al capitalisme i es llancen als braços d'organitzacions sense ànim de lucre amb l'esperança de salvar la humanitat.

Per desgràcia, saben molt poc del lloc de treball en qüestió -i de com evolucionarà la seva identitat- com per assumir un compromís per a tota la vida. Es troben atrapats en un cicle d'autosuficiència, pel que se senten orgullosos de perseguir una identitat professional i s'envolten de persones que validen les seves conviccions. Quan descobreixen que han pres la decisió equivocada, senten que ja és massa tard per pensar-ho una altra vegada. Hi ha massa coses en joc com per abandonar el camí escollit: sembla excessiu sacrificar el salari, l'estatus, els coneixements adquirits i el temps dedicat.

13 de maig de 2022

Què vols ser de gran?

Reflexionar sobre aquesta pregunta pot reforçar una actitud inflexible respecte al treball i la pròpia identitat. És el que els psicòlegs anomenen identitat hipotecada, és a dir resoldre massa aviat la nostra identitat sense haver fet una avaluació exhaustiva i la nostra ment es tanca a altres opcions alternatives. 

Michelle Obama escriu: "Crec que és una de les preguntes més inútils que un adult pot fer a un nen, '¿Què vols ser de gran?'. Com si créixer fos un procés limitat. Com si en un moment donat et convertissis en alguna cosa i aquest fos el final".

[Font: llibre 'Piénsalo otra vez', de Adam Grant]


 

11 de maig de 2022

Paradoxa de reemplaçament de Teseu

A l'antiga Grècia, Plutarc parla d'un barco de fusta que el llegendari rei d'Atenes Teseu va portar de Creta. Per reparar el barco quan els vells taulons es podrien, eren substituït per uns altres de fusta nova. Amb el pas del temps, van reemplaçar tots els taulons de la nau. Semblava el mateix barco de sempre, però totes les seves peces eren diferents. Llavors, els filòsofos es van fer dues preguntes:

  1. Aquest barco remodelat, ¿era encara el mateix barco?
  2. I si amb amb tots els taulons originals es feien servir per construir un altre barco, ¿seria aquest últim la mateixa nau?
Amb una visió oposada, Heràclit d'Efes va dir allò de que cap home es banya dues vegades al mateix riu, perquè no és el mateix riu i ell no és el mateix home. I més tard, John Locke també es va plantejar la mateixa problemàtica amb el seu mitjó: si el seu mitjó li surt un forat i se li aplica un cosit, ¿aquest mitjó recosit segueix sent el mateix?

De manera similar, el cos humà constantment crea noves cèl·lules mentre que les velles moren. El promig d'edat de les cèl·lules en un cos adult pot ser de menys de deu anys. La pregunta que ens podem fer, ¿som la mateixa persona ara que fa deu anys? 

Tot i que en el meu DNI posa el que posa, jo diria que no soc el mateix...

8 de maig de 2022

Característiques d'una persona bona

Ahir vaig assistir a la Jornada 25 anys Fundació Ecologia Emocional. En una de les conferències, el filòsof i escriptor Francesc Torralba va parlar sobre la bondat i les cinc característiques clau que la definien:

1. DISCRECIÓ. La discreció és mantenir la confidencialitat, un valor que fomenta la convivència i la bona entesa. En aquesta societat de la imatge, tot ha de ser retransmès a través de les xarxes socials. Però una persona bona no ha de tenir cap necessitat de fer pública una acció de bondat.
2. PASSIÓ PER DONAR. Una persona bona dona al necessitat, siguin coses tangibles com intangibles. Una de les coses més importants que es pot donar és temps gratuït.
3. COMPASSIÓ. Es la columna vertebral de la bondat. Una persona bona es posa en la pell de l'altre i no pot ser indiferent al seu sofriment. No és llàstima, actua.
4. GRATUÏTAT. Deia Kierkegaard que qui estima, no calcula. La persona bona no fa càlcul de beneficis per l'acció de bondat, va més enllà de la justícia.
5. CAPACITAT DE PERDONAR. És una forma de donació, va en contra de la llei del Talió. El ressentiment (tornar a sentir) és una presó. El remordiment també és una presó. En canvi el perdó és alliberador. 

Viure en un entorn de bondat, no hi ha por. La bondat és la millor base per al cervell.

5 de maig de 2022

Al juliol millor no posar-se malalts

Recordem que l'efecte Dunning-Kruger és la relació entre estultícia i vani­tat d'aquelles persones incompetents que no només no poden reconèixer la seva pròpia incompetència, sinó que a més elles estan segures que són d'allò més competents. 

Doncs bé, segons explica Adam Grant en el llibre 'Piénsalo otra vez', els inexperts tenen mancances de confiança, però a mesura que aquesta augmenta, supera amb escreix la seva capacitat diagnòstica. Aquest és un dels motius pels quals la taxa de mortalitat en els hospitals sembla disparar-se al juliol, quan els nous residents prenen el relleu. 

Progressar d'inexpert a aficionat pot interrompre el procés de reconsideració. A mesura que acumulem experiència, perdem humilitat. A partir d'aquí, l'ego del metge orgullós d'ell mateix, rep un sobredosi d'autosuficiència. El pitjor de tot és que aquest metge ignorant ignora la seva pròpia ignorància. I tu ets qui té tots els números de rebre'n les conseqüències!

4 de maig de 2022

Piénsatelo otra vez

Parla com si tinguessis raó i escolta com si estiguessis equivocat.
(Adam Grant)

El llibre 'Piénsatelo otra vez' d'Adam Grant és una font de reflexió i aprenentatge. Resumir un llibre de 350 pàgines és un error garantit. Únicament puc senyalar allò que a mi m'ha fet reflexionar més i pensar-m'ho una altra vegada. Per començar, la frase de dalt que vaig llegir en la sinopsis la tinc guardada com un mantra en el meu cervell. I és clar, les identitats que podem adoptar en un diàleg. En aquest cas, quan parlem i pensem, quasi sempre imitem la típica actitud de tres professionals molt diferents entre sí i tenim una d'aquestes identitats:
  • Predicador → Quan veiem amenaçades les nostres creences ens convertim en obstinats predicadors. Canviar d'opinió és un signe de debilitat.
  • Fiscal → Quan detectem punts dèbils en el raonament dels altres ens convertim en fiscals atacants. Volem canviar l'opinió de l'altre intentem demostrar que s'equivoquen. Deixar que ens convencin és admetre la derrota.
  • Polític → Quan volem guanyar-nos el públic ens convertim en polítics fanàtics i diem el que calgui per guanyar la seva aprovació. Donem un gir de 180 graus quan ens interessa.
El resultat és que acabem tan obsessionats amb predicar que tenim raó, fiscalitzar a qui s'equivoca i politequejar per trobar suports que no ens prenem la molèstia d'escoltar i reconsiderar els nostres propis punts de vista. És una realitat que, respecte als nostres coneixements i opinions, moltes vegades preferim sentir-nos bé encara que estiguem equivocats. Ens costa tant canviar d'opinió perquè és més fàcil opinar que escoltar.

La millor opció és adoptar el mode científic més centrats en comprendre i aprendre que en discutir i convèncer. De ser capaços de reconsiderar i actualitzar els nostres punts de vista a partir de les noves dades que apareguin. Per al científic, canviar d'opinió és senyal d'integritat intel·lectual; deixar que ens convencin és apropar-nos a la veritat; i canviem d'idea quan ens trobem amb un procés lògic més exacte i dades més sòlides. Així doncs, si volem prendre decisions intel·ligents, pensem com científics.

Optimismo y salud

El llibre "Optimisme y salud" del Dr. Luis Rojas Marcos ens parla, com diu el seu títol, sobre la influència que té l'optimisme sobre la nostra salut. Fa uns dos mil anys que el poeta romà Juvenal ja intuïa que la ment i el cos es troben relacionats. I avui en dia no tenim cap dubte que la nostra manera de pensar determina la nostra salut física. L'experiència de l'autor en el camp de la medicina i la psiquiatria li ha permès confirmar que la forma de percebre i interpretar les situacions que la vida ens planteja exerceix un immens poder sobre les nostres emocions, decisions, conductes i judicis. I que per gaudir d'una vida saludable i completa, no és suficient curar els mals sinó que és igualment important conèixer i enfortir els aspectes favorables de la nostra naturalesa, que ens ajudin a motivar-nos a superar els reptes i aconseguir les nostres metes.

Algunes de les frases que he subratllat del llibre perquè m'han cridat l'atenció:
  • L'autocontrol es l'aptitud per frenar de manera conscient els impetus, per esperar i retardar la gratificación immediata, amb la finalitat de perseguir un objectiu superior. Cal però, motivació i força de voluntat.
  • El temperament de la persona modela la seva perspectiva de les coses. Davant "la botella de la vida" passa el mateix.
  • Com més fills té una parella més infeliç és com a parella.
  • Si no tens amb qui parlar, fes-ho amb el gos, amb una planta o sol. Parlar sol és molt sa.
  • Somrius perquè estàs alegre i estàs alegre perquè somrius.







27 d’abril de 2022

La vida te está esperando

He llegit 'La vida te está esperando' de Javier Iriondo, una història de transformació personal de la qual en pots aprendre molt. Abans de tot haig de dir és que el llibre no és apte per a persones sensibles: mai havia plorat tant amb un llibre! És un llibre especial, capaç de fer-te sentir grans emocions, especialment si has viscut un cas semblant. Des del primer moment he empatitzat amb la protagonista perquè em resultava molt propera. En major o menor grau, ¿qui no ha passat en algun moment per algun problema de salut greu i/o alguna crisi existencial? Patir un ensurt greu ens pot aportar el gran benefici de la transformació personal. Quan fas el clic mental veus la vida amb uns altres ulls. Simplement sents un enorme agraïment de ser viu avui, aquí i ara.

El llibre tracta la història d'una noia, Sofia, que aparentment té una bona vida, però no acaba de sentir-se satisfeta ni feliç, com si li faltés alguna cosa. De sobte, quan veu de prop la mort, tot canvia. Precisament quan tot s'ensorra és quan aprèn a viure. Clar que té la fortuna de trobar-se una persona,  Maya, una dona amb més saviesa que Sòcrates, juntament amb una altra persona, Nacho, que és la bondat personificada. Gràcies a aquestes dues persones aprendrà a viure el present i a distingir entre el que sembla important i el que realment ho és. Quan et quedes sense futur, l'únic que et queda és el present. I és llavors quan estàs preparat per trobar allò que et faltava: el sentit a la vida i la plenitud personal.

19 d’abril de 2022

No és el mateix el cervell o la ment

De vegades confonem el cervell amb la ment, tot i que són dues realitats interconnectades però ben diferents. Diu Jeffrey Eugenides a 'Middlesex' que la biologia et dona un cervell i la vida el converteix en una ment. D’entrada, el cervell és un òrgan tangible, mentre que la ment és una entitat que existeix però que no es veu ni es pot tocar. Podem dir que la ment utilitza el cervell i aquest respon davant dels estímuls de la ment. El cervell s’encarrega del control involuntari del funcionament del cos així com de l’activitat elèctrica a través de les neurones que activen el procés mental en forma de pensaments, sentiments, comportaments, memòria, raonament o llenguatge. Tant el cervell com la ment es troben mútuament influenciats i en constant evolució per les experiències viscudes a través de les emocions. El cervell i la ment creen els hàbits de conducta gràcies a la seva plasticitat. L’ideal seria que les emocions treballessin a favor i no en contra del propi individu. Però massa sovint no és així i prenem decisions d’autosabotatge (com per exemple, amb una mala alimentació).

El problema que tenim els humans és que la ment ens enganya sense que ens n'adonem. Quan diem la ment, en realitat és l’ego o l’okupa que viu sense permís dins nostre. Com explica Daniel Kahneman, aquest personatge tant present i tant desconegut s’aprofita del sistema 1 o pensament reactiu de la ment que és ràpid, automàtic i emocional. Més difícil ho té amb el sistema 2 o pensament conscient que és lent, reflexiu i amb l’atenció plena. Per tant, no tot és el que sembla: pensar ens enganya i pensar ràpid en enganya encara més ràpid. El cervell actua així per pura supervivència, per no consumir massa energia: actuem segons el primer que ens ve al cap. I d’aquí venen els prejudicis cognitius, el fet d’etiquetar la gent i prejudicis.

14 d’abril de 2022

La trampa de la felicidad

Llegit el llibre "La trampa de la felicidad" de Russ Harris. És un llibre de creixement personal des del punt de vista d'un psicòleg occidental, per tant, no embafa de misticisme oportunista. Està bé, sempre s'aprenen coses noves. I al final, cadascú es queda amb allò que millor li va a ell.

S I N O P S I

Et sents sol, avorrit, desgraciat, insegur o insatisfet i, malgrat tot, fas cara de felicitat, fingint que tot va bé? Si la resposta és afirmativa, tranquil, no ets l'únic! Els darrers estudis científics suggereixen que vivim presoners en un parany invisible: un cercle viciós en què com més lluitem per assolir la felicitat, més patim a llarg termini. Per sort, escapar de «el parany de la felicitat» és possible gràcies a una nova i innovadora psicoteràpia coneguda com a Teràpia de Compromís i Acceptació (ACT).

A través de sis poderosos principis, l'ACT permet bregar amb el dolor, vèncer els temors i construir una vida rica, plena i plena de sentit.

10 d’abril de 2022

Sense por

He llegit el llibre 'Sense por' del psicòleg Rafael Santandreu, un manual de les possibles conseqüències derivades de l'ansietat en forma de TOC i la seva sanació. I haig de dir que ara entenc el que tenia i que ja no tinc. Ho explico a continuació.

Jo m'he passat molts anys amb problemes respiratoris perquè se'm congestionava el nas i no podia dormir. Total, que em vaig enganxar a l'antic Vicks Nasal spray, un medicament que funcionava molt bé però que tenia un efecte secundari important: que el seu ús diari i perllongat en el temps inflamava les mucoses nassals i per tant a la llarga impedia encara més el pas de l'aire a través del nas. Vaig estar molts anys amb aquests problema. He anat canviant d'esprais, alternant-los amb diferents analgèsics, anticongestius i antihistamínics. Al final, la doctora de capçalera em va receptar un polvoritzador anomenat Budesonida Nasal, un glucocorticoides que serveix per reduir la inflamació de la mucosa. Tenia uns quants efectes secundaris però funcionava molt bé (el vaig utilitzar uns dos anys), però era evident que no era la solució al problema perquè atacava el símptoma i no la causa. I com qualsevol addicció, arriba un moment en què el medicament deixa de tenir efecte. 

Al final vaig fer com una espècie d'autoteràpia. Primer, adonant-me que així no podia continuar així, que no anava bé, que amb aquest problema no arribaria a vell. Després, encara que ho passés malament, reduint la dosi i mica a mica eliminant tots els medicaments fins a utilitzar únicament utilitzava aigua de mar. I finalment, adonant-me que la causa del problema era l'ansietat, és a dir que era jo mateix qui me la provocava. L'ansietat continuada m'estava deteriorant la vida i el problema de la manca d'aire no era més que un símptoma. Quanta més manca d'aire, més ansietat. I quanta més ansietat, més manca d'aire. Aquest era el cercle viciós on era. Només de pensar que havia d'anar a dormir, ja se'm taponaven els narius. Ho he passat molt malament, amb moltes nits pensant que m'ofegava. Em va costar molt de temps (més de dos anys), per desenganxar-me dels medicaments. Però al final ho vaig aconseguir: ja no necessito ni tan sols l'aigua de mar, únicament quan em refredo.

Ara conec què és això de l'ansietat i com de sibil·lina pot ser: la pots patir sense saber-ho. L'ansietat no és més que una emoció i es defineix com una reacció instintiva normal d'autoprotecció que es desencadena davant d'una situació de perill. Estimula l'organisme per lluitar o fugir. Tothom ha tingut en algun moment ansietat. El problema és quan es torna patològica. I això ens porta de nou cap a l'estrès i que no som conscients de les maneres que ens pot afectar en la nostra salut.

Posteriorment, he llegit el llibre 'Sense por' de Rafael Santandreu i va ser llavors que vaig saber que el que tenia era un trastorn obsessiu compulsiu (TOC). Que tot el problema, en realitat era en el meu cap. I que no hem de permetre que el malestar provocat per les emocions que anomenem com a negatives ens dirigeixin la vida. I sense saber-ho, vaig estar aplicant el mètode de la doctora australiana Claire Weekees explicat en aquest llibre per superar el TOC i que consisteix en afrontar, acceptar, flotar i deixar passar el temps.

9 d’abril de 2022

Manifiesto para los héroes de cada día

Ha estat un plaer haver llegit aquest llibre de Robin Sharma. És tot un manual molt complet amb 101 capítols de com ser millor persona. De lectura fàcil i amena. El que més m'ha agradat és la manera de relatar de l'autor a través de les seves pròpies vivències. Transmet autenticitat i humilitat. És a través del seu exemple com millor s'aprèn i entra el seu missatge. Aquest llibre és sens dubte un referent del creixement personal que tornaré a rellegir de tant en tant. 



6 d’abril de 2022

No t'adormis en els llorers

A l'antiga Grècia es col·locava una corona de llorer en el cap dels atletes guanyadors per celebrar el seu triomf. Amb el temps, la frase del títol va aparèixer com una advertència als victoriosos per evitar caure en la complaença i el camí fàcil. En cas contrari, això condueix cap a l'obsolescència. És el principi de la fi.

5 d’abril de 2022

Connecta amb la consciència

Tècniques pràctiques senzilles de meditació per connectar amb la consciència en el moment present, aquí i ara:

  • Pel matí quan ens aixequem del llit  Fer 40 respiracions i comptant-les mentalment, fent inspiracions i exhalacions llargues i aguantant també la respiració (uns 10 minuts). 
  • Per fer-ho en qualsevol lloc del dial (per exemple a les 12h i 18h) → Fer 12 respiracions profundes molt a poc a poc. Fixa't en la respiració (3), en què penses (3), què sents (3) i finalment connecta amb el lloc a través dels cinc sentits (3).
  • Per les situacions d'estrès → Practicar el mètode de respiració 7-7-7 per calmar la ment i augmentar el nivell de consciència: inspirar comptant 7, sostenir la respiració comptant 7, i finalment exhalar comptant 7, i fer-ho 7 vegades.
* IMPORTANT. La respiració ha de ser abdominal (quan deixes anar l'aire, entra la panxa endins per expulsar l'aire dels pulmons). Posar la llengua en el paladar fa que el diàleg intern cessi i ens connecta ràpidament al present.

31 de març de 2022

Les quatre nobles veritats de Buda

Fa 25 segles, un príncep i científic de la ment de nom Gautama Siddhartha, més conegut com Buda, que en sànscrit vol dir "el despert", va descobrir que hi ha quatre nobles veritats amb relació al sofriment humà:

  1. Tot el món experimenta sofriment: entendre-ho i acceptar-ho és la primera clau del creixement.
  2. L'origen del sofriment és el desig: aferrament, enveja, sensació de carència, ignorància...
  3. El sofriment pot ser eliminat: concretament tractant la causa.
  4. Per extingir la causa del sofriment: a través del noble camí òctuple. 
En quant al 'noble camí òctuple', aquest consisteix en una sèrie de normes:
  1. Comprensió correcta: comprendre que tot en aquesta vida és efímer i perible, que les coses van i venen i tenen un inici i un final.
  2. Pensament correcte els pensaments determinen la qualitat de la nostra vida, si pensem en positiu evitarem sofrir més del compte.
  3. Paraules correctes: no mentir, no parlar per parlar, no criticar, no menysprear.
  4. Acció correcta: actuar sense deixar de costat les emocions, la bondat porta equilibri i el respecte i la humilitat en aporta pau interna (menys sofriment).
  5. Mitjans de vida correctes: guanyar-se la vida de forma honrada i el comportament orientat a fer el bé.
  6. Esforç correcte: res s'obté sense esforç, és la manera de sentir-nos realitzats, complets i afortunats. superar amb afany la ignorància dels altres i els nostres propis desitjos.
  7. Atenció correcta: hem d'estar atents al nostre estat emocional i hem de controlar la ment, entrenar-la en l'atenció del moment.
  8. Concentració correcta: meditar sobre la part de nosaltres que existeix en tots els éssers, una ment en calma alleugera preocupacions i patiments.
La metàfora de l'ampolleta amb un líquid molt amarg explicada pel Dr. Mario Alonso Puig a "Tómate un respiro! Mindfulness", ens ho fa entendre:
Imagina una ampolleta amb un líquid molt amarg que aboquem en un got amb aigua. La mescla del líquid amb l'aigua continuarà tenint un gust molt amarg. Ara imagina que aboquem el líquid amarg en una garrafa de deu litres d'aigua. En aquest cas, el grau d'amargura és molt menor que quan vam beure del got. El líquid amarg representa totes aquelles coses dures, difícils i doloroses que ens passen a la vida. Empassar-nos aquestes experiències són doloroses, però aquest dolor es mitiga quan la ment (el recipient) no l'intensifica. Buda ens va mostrar un camí per convertir aquest "got" en un recipient de deu litres o inclús un llac.

22 de març de 2022

Metàfora de l'elefant encadenat

La metàfora de l'elefant encadenat a una estaca de Jorge Bucay parla d'un poderós elefant encadenat a una estaca, que no s'escapa perquè creu que no pot perquè té gravat el record de la impotència que va sentir des de petit. Mai més ha tornat a posar en prova la seva força. Aquesta creença també ens passa als humans. Es tracta de l'anomenada teoria de la indefensió apresa descoberta per Martin Seligman. El missatge autoimposat ens impedeix alliberar-nos de les nostres estaques mentals. Deixem d'intentar-ho perquè creiem que és impossible.

19 de març de 2022

Sobre el control dels pensaments i sentiments

Farem un petit experiment. Mentre segueixes llegint aquest paràgraf, intenta no pensar en un gelat. No pensis en el color, ni en la textura, ni en el sabor. No pensis com sap en un dia calorós d'estiu. No pensis en el plaer que sents quan es fon a la teva boca. No pensis en com hauràs de llepar les vores perquè deixi de gotejar-te als dits.
Què tal?
Exacte! No has pogut deixar de pensar en el gelat.
Conclusió: els pensaments i els sentiments no són fàcils de controlar, en cas contrari, tots seríem feliços.
[Font: extret del llibre 'La trampa de la felicidad' de Rus Harris]

10 de març de 2022

7 de març de 2022

La bona vida

Sinopsi

La Bona Vida és la suma de les actituds amb què nosaltres decidim viure-la i lliurar-nos-hi. És, en conseqüència, el resultat del conreu de les actituds positives que podem escollir en un exercici voluntari i plenament conscient, i, a més, és l'acció que se'n desprèn de manera natural i coherent. Àlex Rovira, l'autor dels èxits La Bona Sort i El Laberint de la Felicitat, ens dona les claus per adoptar unes actituds positives que ens condueixin inexorablement a La Bona Vida: La vida és i serà allò que en fem, d'ella, de ben segur. I, sobretot, serà el conjunt de significats, de sentits, que nosaltres decidim donar-li.

Diferència entre elasticitat, flexibilitat i plasticitat

Intentaré aclarir la diferència dels tres conceptes només des del punt de vista mental.
L'elasticitat està relacionada amb la resiliència, és a dir la capacitat de recuperar-nos d'una situació adversa o traumàtica. Per tant, ens habilita per alleujar tensions i relativitzar conflictes emocionals. Ens prepara per superar dificultats i encarar-les de manera positiva sense patir més del necessari.
D'altra banda, la flexibilitat és la capacitat d'adoptar un punt de vista diferent, de modificar els nostres criteris i adaptar-los a les circumstàncies canviants. És el contrari de la rigidesa de pensament pròpia de les persones dogmàtiques.
Per últim, la plasticitat és la capacitat d'aprendre i transformar-nos. És a dir, reinventar-nos en una altra persona millor.

4 de març de 2022

La hija del Este

'La hija del Este' de Clara Usón és un bon llibre per llegir aquests dies de la guerra de Rússia a Ucraïna i entendre, com ja va passar ja fa vint-cinc anys a la guerra dels Balcans, que Europa no pinta absolutament res. Que l'odi existent entre serbis, croates i bosnians és irreconciliable: era i serà per sempre. I que encara que la història està escrita pels vencedors (i el poble teixeix llegendes), mai es podran oblidar les barbaritats i el genocidi ocorregut a finals del segle XX a només vint hores en cotxe de Barcelona. I tampoc s'oblidarà la hipocrita i vergonyosa inhibició d'Europa i els seus cascos blaus per permetre aquell desastre.

Sinopsi

La tragèdia d'una jove testimoni de la caiguda moral de tot allò que ha representat el pilar fonamental de la seva vida: el seu pare i el seu país.
Maca, intel·ligent, extravertida, Ana té un gran futur per davant. És la millor alumna de la seva promoció de medicina a Belgrad i l'orgull del seu pare, el general Ratko Mladic, a qui ella adora. Una nit, de tornada d'un viatge de final de curs a Moscou i amb tan sols 23 anys, Ana Mladic agafa la pistola predilecta del seu pare i pren una decisió que marcarà la vida de la família per sempre.
Què va passar a Moscou? Va veure l'Anna l'altra cara del seu pare, per a ella un heroi, per a molts un criminal de guerra? La tragèdia d'Ana Mladic confereix una dimensió familiar, real i propera al terrible drama de la guerra dels Balcans, l'última contesa europea i el rerefons d'aquesta absorbent novel·la.
La filla de l'Est es nodreix de dades verídiques, entrellaçades amb rumors i conjectures, un híbrid de realitat i ficció amb una àmplia galeria de personatges com Slobodan Miloševic i Radovan Karadžic, en què Clara Usón combina diverses veus narratives i conjuga la investigació rigorosa amb la cultura popular per reflexionar sobre el nacionalisme extrem i la manipulació política. Amb saviesa profunda, La filla de l'Est hilvana la tradició de l'epopeia amb la història recent i ens mostra que en determinades circumstàncies la decisió de no prendre partit és, potser, la que més compromet.

22 de febrer de 2022

La mort del comanador

Una novel·la en dos llibres del gran escriptor japonès Haruki Murakami. El primer llibre l'he llegit en català i el segon en castellà (són avantatges del bilingüisme). Es curiós que, malgrat les seves més de nou-centes pàgines, en cap moment se m'ha fet pesat. Al contrari, com si es tractés d'una sèrie extraordinària de Nètflix, quan s'acaba un capítol tens ganes de continuar la lectura del següent capítol. Entreté i fa pensar.
Els personatges que apareixen són pocs i encara que els seus noms estan en japonès, sempre els tens ben controlats. I en cap moment perds la trama, perquè tota la història segueix un ordre i una cronologia, i perquè l'autor aprofita hàbilment algun personatge per fer alguns resums en determinats moments clau.
A part del protagonista principal, un pintor una mica desencantat de la vida per la seva sobtada separació, hi ha un personatge enigmàtic i curiós, en Menshiki, que personalment no me'l puc treure del cap. Els dos tenen en comú un sentiment de pèrdua i determinades subtileses de la condició humana. Els dos necessiten un replantejament de la seva vida. Tothom s'hi pot sentir identificat amb la insatisfacció existencial d'ells dos.
La història està centrada en un quadre "La mort del comanador" que el protagonista troba en les golfes de la casa d'un famós pintor ja retirat, Tomohiko Amada. El quadre conté un misteri relacionat amb un assassinat produït a Viena en la època nazi. A partir d'aquí, el gran misteri es desgrana en altres petits misteris que es van succeint al llarg de la lectura. La intriga està assegurada fins al final.

19 de febrer de 2022

Metàfora de les pedres

Tenir clares les nostres prioritats

Un professor va voler sorprendre els seus alumnes. Va col·locar sobre de la taula un pot i unes safates amb pedres, grava i sorra. Llavors va preguntar:
-Quantes pedres creieu que hi caben al pot? 
Després que els assistents fessin les seves suposicions, va començar a ficar pedres fins a omplir el pot. Després va preguntar:
-És ple? 
Llavors va començar a ficar-hi grava i el va sacsejar. Les pedretes van penetrar per tots els espais que deixaven les pedres grans. Va repetir:
-I ara, és ben ple? 
Els oients començaven a dubtar. I va començar a ficar-hi sorra que es filtrava pels petits forats que deixaven les pedres i la grava.
-Ara sí és ple del tot? 
Va tornar a preguntar.
-No! Van exclamar els assistents. 
I per últim va agafar una gerra d'aigua i la va buidar dins el pot, que encara no era a vessar.
-Bé, així doncs, què hem demostrat?
Un alumne va respondre:
- Que no importa com de plena tinguem la nostra agenda, si ho intentes, sempre pots fer que hi càpiguen més coses.
-No! Va concloure l'expert. El que ens ensenya aquesta lliçó és que si no col·loques les pedres grans primer, no les podràs col·locar després.


17 de febrer de 2022

Anècdota d'Immanuel Kant

Immanuel Kant era un home amb una rutina diària i uns hàbits tan marcats i definits que la gent del poble de Konigsberg (antiga ciutat prussiana, actualment es diu Kaliningrado) on vivia ajustava els rellotges quan el veien passar. Tenia una vida ordenada i silenciosa. Les seves últimes paraules abans de morir van ser: "Es ist gut" (Així està bé).

10 de febrer de 2022

Paradoxa del mentider

Examina la següent frase: "Aquesta frase és falsa".
Si la frase és certa, llavors és que és falsa;
tanmateix, si és falsa llavors és que és certa.



5 de febrer de 2022

El Guernica de Picasso

Aquest famós quadre cubista en tons negres i blancs reflecteix el primer bombardeig aeri sobre la població civil. Va ser encarregat per la 2a. República Espanyola per a l'Exposició Universal de 1937 a París. Picasso mostra persones, animals i edificis destrossats per la violència i el caos generat per les bombes.
Després de l'exposició de París el quadre va viatjar a Escandinàvia i després a Londres. Quan els feixistes van guanyar a Espanya, Picasso va demanar que el quadre s'enviés al Museu d'Art Modern de Nova York, amb la condició que tornés a Espanya només si s'alliberava del feixisme. Després de la mort de Franco, el quadre es trasllada al Museu Reina Sofía de Madrid. 
I allà es troba el quadre a dia d'avui, sense cap intenció de l'estat espanyol de traslladar-lo al Museu Guggenheim de Bilbao que es troba a tan sols 48 km de Guernica, que és on hauria d'estar.

3 de febrer de 2022

El poder positivo de las emociones negativas

Un llibre del doctor en psicologia Tim Lomas que tracta d'aquelles emocions fosques que no ens agraden però que són tan normals, humanes, habituals i necessàries com les altres emocions anomenades positives. Aquestes emocions negatives són font d'aprenentatge i creixement personal i tenen un poder transformador de canvi en les persones. Sempre, és clar, amb la dosi adequada: de la bona tristesa temporal a la inadequada tristesa permanent de la depressió. En tot cas, ningú pot ser feliç si mai ha patit la infelicitat. 

L'autor analitza vuit emocions negatives que podem tenir en qualsevol moment de la nostra vida o fins i tot del dia. Tothom vol ser feliç, és la frase inicial de la introducció, però les emocions negatives són apropiades per apreciar, aprendre i valorar la teva pròpia felicitat. Aquestes vuit emocions fosques són aquestes:

1. La tristesa: és una expressió de l'amor i d'autocompassió, una forma d'autoprotecció i d'alliberament davant del dolor, ens genera claredat i consciència, ens ajuda a acceptar ajuda dels altres i és el preàmbul de la felicitat.

2. L'ansietat: és una antena emocional que ens dona seguretat i prosperitat, com una alarma natural per predir els possibles problemes o perills, ens prepara pel canvi, ens fa ser prudents en tenir una preocupació lleu i ens serveix per conduir-nos amb audàcia cap el desconegut.

3. La ira: una emoció moral associada als nostres sentiments, un senyal per saber que s'ha violat l'ètica. Ens permet aprendre quan una acció és dolenta, ens fa actuar enfront les persones tòxiques, identifica les conductes malicioses i clarifica el judici del que és just i raonable.

4. La culpa: com un esperó o força motivadora si sabem canalitzar-la per esmenar les nostres conductes i ser millors persones. Ens motiva a actuar basant-nos en la possibilitat de ser castigats i pels ideals o principis universals morals.

5. L'enveja: de gran poder transformador si sabem passar de la corrosiva enveja viciosa cap a l'enveja emulativa (coneguda com enveja sana), ens indueix cap al nostre creixement personal i ens anima a perseguir cada vegada metes més elevades. 

6. L'avorriment: per trencar barreres mentals i alliberar-nos de les nostres idees preconcebudes que ens lliguen a allò mundà. Ens allibera de les nostres càrregues i ens permet descobrir-nos a nosaltres mateixos.

7. La soledat: hem de convertir la soledat no desitjada en una solitud buscada per estar amb els nostres pensaments. Ens fa adonar del valor de la companyia, ens fa desenvolupar un pensament independent i no ser un seguidor i ens fa sintonitzar amb els nostres profunds sentiments.

8. El patiment: tots patim en algun moment de la nostra vida i acostuma a estar relacionat amb les set emocions anteriors. Com deia Nietzche "el que no ens mata ens fa més forts". Hem de veure el patiment com un viatge: la partida (la por al desconegut per sofrir), la iniciació (el viatge del sofriment ple de proves) i el retorn (arribar a la superació, cansat per transformat).

En resum, viure implica tenir emocions positives i emocions negatives. L'important és l'actitud positiva que tinguem en aquests moments negatius, acceptar-los i sentir que formen part del nostre perfeccionament personal. I no oblidem que sempre hi ha aspectes negatius en una vida de continua felicitat.

2 de febrer de 2022

El gerro trencat

És una metàfora utilitzada el psicòleg Stephen Joseph per descriure el procés de canvi positiu que segueix a un trauma o adversitat. Imaginem en un gerro que cau al terra i es trenca en mil trossos. Pot ser que resulti difícil restaurar-lo al seu estat original i, encara que ho aconseguíssim, possiblement seria fràgil. És igualment difícil recuperar la vida tal i com estava abans del trauma: els vells costums i formes de pensar pot ser que ja no funcionin. Però, ¿i si creéssim una nova obra d'art amb els fragments del gerro, potser una escultura atrevida o un mosaic vívid impregnat de significat? De la mateixa manera, encara que els elements de la vida d'una persona hagin estat sacsejats i desestabilitzats pel trauma que ha patit, paulatinament, amb temps, paciència i suport, tornaran a unir-se adquirint una altra forma. El nou patró no necessàriament erradicarà la ferida, però pot incloure comprensió, sentit i, a vegades, inclús bellesa.

[Font: El poder positivo de las emociones negativas, Tim Lomas]

1 de febrer de 2022

Com ens deixem influenciar

Un equip d'investigació t'invita a participar en un experiment sobre "destresa visual". Et fan seure al voltant d'una taula amb altres set participants. La tasca adjudicada la pot fer un nen. L'investigador sosté una targeta en la que hi han dibuixades tres línies rectes de diferents longituds, així com una línia de comparació. Es tracta de dir quina línia de les tres té la mateixa longitud que la de la comparació. A simple vista és bastant evident que és la línia C. L'investigador comença a preguntar per la persona que tens al costat i després continua per l'altra del costat d'aquesta. Tu seràs l'últim en respondre. Un a un, tots van dient que és la línia B. La teva confusió augmenta, no entens res, saps que els altres s'equivoquen o creus que s'equivoquen. Comencen els dubtes. Evidentment els altres participants són esquers i l'autèntic participant només ets tu. Però no ho saps. Què diràs?

Es tracta d'un experiment dissenyat pel psicòleg de posguerra Solomon Asch l'any 1951 per investigar el fenomen de la conformitat. Doncs bé, el resultat és que quasi el 70% dels participants es van sumar a l'opinió de la majoria. El motiu és per por a la por de les conseqüències socials de no fer-ho, o per no quedar exposat al ridícul.

[Font: El poder positivo de las emociones negativas, Tim Lomas]

30 de gener de 2022

El Tao

El Tao traduït com "camí" és una filosofia fundada pel pensador Laozi en els segles VI i V aC basada en viure conforme a la natura, en perfecta harmonia amb aquesta. La seva forta càrrega espiritual va derivar al segle III aC en el taoisme, una religiositat individual més propera a la natura que no pas de cap deu del més enllà. Les seves principals característiques:
  • Una de les seves lleis universals és que tot és fruit de la causa-efecte. Tot està sotmès al canvi perpetu que hem d'acceptar.
  • El yin i yang són dos conceptes que representen la dualitat i el continu canvi. Absolutament tot a l'univers té un complement oposat indispensable per poder definir-ho tot.
  • Estableix una sèrie de virtuts necessàries: pietat, magnanimitat, abnegació, honestedat, introspecció, inactivitat i l'ensenyança. També parla d'uns vicis a evitar: violència, cobdícia, prejudicis i les creences.
  • Una altra llei universal és el principi de no-acció que convida a acceptar en silenci allò que no podem canviar, sense intentar lluitar (com els estoics).
  • La llibertat d'elecció per viure amb passió, en harmonia i sense aferrament.

29 de gener de 2022

Documental "What the health"

Hi ha un documental que es diu "What the health" que es pot veure a Netflix o pel Youtube. Després d'haver-lo vist, m'ha semblat més aviat una proclama dogmàtica a favor exclusivament del veganisme. Barreja algunes realitats i veritats amb grans manipulacions i l'ús de fal·làcies. Al principi del documental, el protagonista es declara ell mateix com a hipocondríac, cosa que ja ens diu molt. La veracitat de les afirmacions fetes es basen en presumptes estudis de metges (fal·làcia ad verecundiam) que casualment són vegans. Es fa ús de comparatives estranyes per provocar emocions i fer-les creïbles (fal·làcia ad populum). Es conclou que el silenci d'algun directiu entrevistat és per algun motiu interessat (fal·làcia per silenci). O s'utilitzen algunes dades reals per construir una suposada hipòtesi, i després trobar noves dades -només les que interessin- que l'avalin (fal·làcia del franctirador). En fi, un documental per passar l'estona i prou.

26 de gener de 2022

Com donar ajuda psicològica

He sentit una xerrada TED interessant de la psiquiatra de Rio de la Plata (Argentina), Silvia Bentolila. Ha tractat sobre l'assistència primera que podem no només en una emergència o desastre, sinó també en qualsevol situació quotidiana. Quan una persona necessita ajuda psicològica per haver estat sotmesa a una situació de crisi o gran estrès, el millor que podem fer és: connectar, donar suport i protegir. Connectar, presentant-nos i mantenint la calma. Donar suport, escoltant i oferint ajuda. I protegir acompanyant la persona fins que recuperi el control intern i pugui ajudar-se ella mateixa. Són tres accions que fetes en el moment just poden evitar que tornin a posar en risc la vida o que la ferida oberta es converteixi en un trauma.

23 de gener de 2022

L'èxit segons Ralph Waldo Emerson

Guanyar-se el respecte de les persones intel·ligents i l'afecte dels nens.
Apreciar la bellesa de la natura i de tot allò que ens envolta.
Buscar i fomentar el millor dels altres.
Donar el regal de tu mateix a altres sense demanar res a canvi, perquè és donant com rebem.
Haver complert una tasca, com ara salvar una ànima perduda, curar un nen malalt, escriure un llibre o arriscar la teva vida per un amic.
Haver celebrat i rigut amb gran entusiasme i alegria i cantat amb exaltació.
Tenir esperança fins i tot en temps de desesperació, perquè mentre hi ha esperança hi ha vida.
Estimar i ser estimat.
Ser entès i entendre.
Saber que algú ha estat una mica més feliç perquè tu has viscut.
Aquest és el significat de l'èxit.

20 de gener de 2022

Teoria de Maslow

Abraham Maslow diu que els éssers humans tenen un conjunt de necessitats essencials que han de satisfer per ser feliços i estar bé. Aquestes necessitats es poden organitzar jeràrquicament de tal manera que quan tens cobertes satisfactòriament les necessitats bàsiques, ens sentim impulsats a satisfer nivells més elevats. 

La jerarquia de necessitats té els següents nivells:
  1. Necessitats fisiològiques. Són les necessitats fonamentals que hem de satisfer per viure: menjar, aigua, oxigen, calor, dormir, etc.
  2. Necessitats de seguretat. Abasten la necessitat de seguretat, d'estabilitat i d'ordre a la nostra vida.
  3. Necessitats socials. Resoltes les necessitats fisiològiques i de seguretat, és prioritària la necessitat d'amor i de pertinença.
  4. Necessitats d'estima. Aspirem a aconseguir majors assoliments i èxits inspirats pels nostre herois.
  5. Necessitats d'autorealització. Ja no és suficient recollir aplaudiments pels nostres èxits, ara es tracta de descobrir qui som realment. És un viatge introspectiu cap a el verdader destí cap a l'autoconeixement i el creixement personal.  I des de la culminació del "jo" cap a l'autotranscendència o unió amb alguna cosa infinitament molt més gran.


17 de gener de 2022

Pensar rápido, pensar despacio

És un llibre d'unes 600 pàgines de Daniel Kahnemann que explica, entre d'altres, els dos sistemes que tenim de pensar: el pensament intuïtiu i el pensament racional. I ens  preveu que  no es pot confiar en la intuïció en absència de regularitats estables en l'entorn. Però tampoc en la raó per la quantitat de biaixos cognitius que tenim gràcies a les nostres creences. 
Un exemple de biaix que tothom hi cau de quatre potes és el WYSIATI o frase "el que veus és tot el que hi ha" que ens fa entendre com el pensament intuïtiu ens porta al biaix cognitiu d'activar la maquinària associativa i ens precipita a fer conclusions sense tenir en compte la qualitat i quantitat de la informació que disposem. O també l'efecte priming o predisposició a donar una determinada resposta davant d'alguna situació, influenciada per un estímul anterior.

En resum, he après aspectes molt interessants que desconeixia però reconec també que han hagut moments d'avorriment degut al seu nivell tècnic i superior per a la meva capacitat cognitiva. Només per la reflexió cap al final del  llibre de si controles el temps, augmentes la felicitat, ja hauria valgut la pena. És a dir, la qüestió és que tots podem organitzar-nos la nostra vida de tal manera que puguem trobar temps a coses que ens agradi fer. I en cas contrari, el millor que podem fer és replantejar-nos l'actual modus vivendi abans que sigui massa tard.

16 de gener de 2022

WYSIATI

El que veus és tot el que hi ha
(acrònim en anglès WYSIATI)

Frase per entendre com el pensament intuïtiu ens porta al biaix cognitiu d'activar la maquinària associativa i ens precipita a fer conclusions sense tenir en compte la qualitat i quantitat de la informació que disposem. La nostra memòria associativa construeix ràpidament i automàticament la millor història possible a partir de la informació disponible o l'evidència que es tingui.
Un exemple d'això és la figura de sota. El primer pensament intuïtiu és pensar que la línia del damunt és més llarga que la de sota. Però si fem servir el pensament racional, comprovarem que són iguals.
[Font: Daniel Kahneman, 'Pensar rápido, pensar despacio]



15 de gener de 2022

Si controles el temps, augmentes la felicitat

Daniel Kahnemann a 'Pensar rápido, pensar despacio' diu que la manera més fàcil d'augmentar la felicitat és controlar l'ús del temps. Així doncs, la gran pregunta que ens hem de fer fer és, ¿en la nostra situació actual, podem trobar més temps per fer coses amb les quals gaudim? La resposta és que tothom pot organitzar la seva vida de tal manera que pugui trobar temps per fer coses que li agradi fer. En cas contrari, el millor que pot fer és replantejar-se l'actual manera de viure. Es tracta de reduir tot el que puguem l'anomenat "índex U" o percentatge del temps total que passem en estat desagradable a través de millorar l'experiència i els sentiments associats a les diferents activitats.

Una de les grans contribucions de la ciència i el progrés a la humanitat ha estat l'augment de l'esperança mitjana de vida. No fa gaire, el pensament d'una persona que arribava als 60 anys era esperar la mort. Ara l'esperança de vida mitjana ens regala uns 25 anys més. No és meravellós? No es tracta de donar sentit a la vida sinó més aviat d'experimentar-la amb plenitud.

Podem fer una autoavaluació de la nostra vida actual amb una pregunta senzilla ideada per l'organització Gallup (Escala d'autoavaluació de Cantril). Imaginem una escala amb esglaons numerats del 0 al 10, en què quan més amunt siguis, representa una millor vida. La pregunta és, ¿en quin esglaó diries que personalment sents que et trobes en aquest moment? El gran objectiu d'aquests 25 anys extres hauria de ser trobar-se la majoria de dies a dalt de tot. La manera d'aconseguir-ho ja és una qüestió molt personal.

9 de gener de 2022

Efecte de possibilitat vs efecte de certesa

Imaginem que tenim un 1% de guanyar 1 milió d'euros, i que sabrem el resultat demà.
I ara imaginem que estem pràcticament segurs de guanyar 1 milió d'euros, però hi ha un 1% de possibilitats que no el guanyem, i que sabrem el resultat també demà.
L'ansietat que provoca l'efecte de certesa de la segona situació sembla més intensa que l'efecte de possibilitat de l'esperança que suscita la primera.
[Font: 'Pensar rápido, pensar despacio' de Daniel Kahneman]