31 de març de 2022

Les quatre nobles veritats de Buda

Fa 25 segles, un príncep i científic de la ment de nom Gautama Siddhartha, més conegut com Buda, que en sànscrit vol dir "el despert", va descobrir que hi ha quatre nobles veritats amb relació al sofriment humà:

  1. Tot el món experimenta sofriment: entendre-ho i acceptar-ho és la primera clau del creixement.
  2. L'origen del sofriment és el desig: aferrament, enveja, sensació de carència, ignorància...
  3. El sofriment pot ser eliminat: concretament tractant la causa.
  4. Per extingir la causa del sofriment: a través del noble camí òctuple.
De manera resumida aquestes quatre veritats ens diuen que allò que ens pertorba provés de convertir en necessitats el que només són desitjos.

En quant al 'noble camí òctuple', aquest consisteix en una sèrie de normes:

SAVIESA
1. Visió correcta: capacitat d'utilitzar correctament el nostre discerniment i adoptar una actitud reflexiva, no impulsiva; no deixar-se emportar pels instints, relacions i modes.
2. Intenció correcta: actuar conforma a la naturalesa; és desenvolupar-nos com a la millor versió de nosaltres com a camí i aconseguir l'excel·lència.
CONDUCTA
3. Discurs correcte: no danyar els altres ni a un mateix; parlar amb prudència.
4. Acció correcta: passar de les paraules als fets, actuar sense danyar els altres ni a un mateix; tenir en compte la causalitat de la llei del karma.
5. Mitjans de vida correctes: guanyar-se la vida de forma honesta.
CONCENTRACIÓ
6. Esforç correcte: esforçar-se en allò que està en harmonia amb la nostra naturalesa, no perdrem el temps en allò que hauria de ser indiferent.
7. Atenció plena correcta: hem d'estar atents al nostre estat emocional i hem de controlar la ment, entrenar-la en l'atenció del moment.
8. Concentració correcta: meditar sobre la part de nosaltres que existeix en tots els éssers, una ment en calma alleugera preocupacions i patiments; posar el focus adequat ens permet fer el que correspon a cada moment.

La metàfora de l'ampolleta amb un líquid molt amarg explicada pel Dr. Mario Alonso Puig a "Tómate un respiro! Mindfulness", ens ho fa entendre:
Imagina una ampolleta amb un líquid molt amarg que aboquem en un got amb aigua. La mescla del líquid amb l'aigua continuarà tenint un gust molt amarg. Ara imagina que aboquem el líquid amarg en una garrafa de deu litres d'aigua. En aquest cas, el grau d'amargura és molt menor que quan vam beure del got. El líquid amarg representa totes aquelles coses dures, difícils i doloroses que ens passen a la vida. Empassar-nos aquestes experiències són doloroses, però aquest dolor es mitiga quan la ment (el recipient) no l'intensifica. Buda ens va mostrar un camí per convertir aquest "got" en un recipient de deu litres o inclús un llac.


22 de març de 2022

Metàfora de l'elefant encadenat

La metàfora de l'elefant encadenat a una estaca de Jorge Bucay parla d'un poderós elefant encadenat a una estaca, que no s'escapa perquè creu que no pot perquè té gravat el record de la impotència que va sentir des de petit. Mai més ha tornat a posar en prova la seva força. Aquesta creença també ens passa als humans. Es tracta de l'anomenada teoria de la indefensió apresa descoberta per Martin Seligman. El missatge autoimposat ens impedeix alliberar-nos de les nostres estaques mentals. Deixem d'intentar-ho perquè creiem que és impossible.

19 de març de 2022

Sobre el control dels pensaments i sentiments

Farem un petit experiment. Mentre segueixes llegint aquest paràgraf, intenta no pensar en un gelat. No pensis en el color, ni en la textura, ni en el sabor. No pensis com sap en un dia calorós d'estiu. No pensis en el plaer que sents quan es fon a la teva boca. No pensis en com hauràs de llepar les vores perquè deixi de gotejar-te als dits.
Què tal?
Exacte! No has pogut deixar de pensar en el gelat.
Conclusió: els pensaments i els sentiments no són fàcils de controlar, en cas contrari, tots seríem feliços.
[Font: extret del llibre 'La trampa de la felicidad' de Rus Harris]

10 de març de 2022

7 de març de 2022

La bona vida

Sinopsi

La Bona Vida és la suma de les actituds amb què nosaltres decidim viure-la i lliurar-nos-hi. És, en conseqüència, el resultat del conreu de les actituds positives que podem escollir en un exercici voluntari i plenament conscient, i, a més, és l'acció que se'n desprèn de manera natural i coherent. Àlex Rovira, l'autor dels èxits La Bona Sort i El Laberint de la Felicitat, ens dona les claus per adoptar unes actituds positives que ens condueixin inexorablement a La Bona Vida: La vida és i serà allò que en fem, d'ella, de ben segur. I, sobretot, serà el conjunt de significats, de sentits, que nosaltres decidim donar-li.

Diferència entre elasticitat, flexibilitat i plasticitat

Intentaré aclarir la diferència dels tres conceptes només des del punt de vista mental.
L'elasticitat està relacionada amb la resiliència, és a dir la capacitat de recuperar-nos d'una situació adversa o traumàtica. Per tant, ens habilita per alleujar tensions i relativitzar conflictes emocionals. Ens prepara per superar dificultats i encarar-les de manera positiva sense patir més del necessari.
D'altra banda, la flexibilitat és la capacitat d'adoptar un punt de vista diferent, de modificar els nostres criteris i adaptar-los a les circumstàncies canviants. És el contrari de la rigidesa de pensament pròpia de les persones dogmàtiques.
Per últim, la plasticitat és la capacitat d'aprendre i transformar-nos. És a dir, reinventar-nos en una altra persona millor.

4 de març de 2022

La hija del Este

'La hija del Este' de Clara Usón és un bon llibre per llegir aquests dies de la guerra de Rússia a Ucraïna i entendre, com ja va passar ja fa vint-cinc anys a la guerra dels Balcans, que Europa no pinta absolutament res. Que l'odi existent entre serbis, croates i bosnians és irreconciliable: era i serà per sempre. I que encara que la història està escrita pels vencedors (i el poble teixeix llegendes), mai es podran oblidar les barbaritats i el genocidi ocorregut a finals del segle XX a només vint hores en cotxe de Barcelona. I tampoc s'oblidarà la hipocrita i vergonyosa inhibició d'Europa i els seus cascos blaus per permetre aquell desastre.

Sinopsi

La tragèdia d'una jove testimoni de la caiguda moral de tot allò que ha representat el pilar fonamental de la seva vida: el seu pare i el seu país.
Maca, intel·ligent, extravertida, Ana té un gran futur per davant. És la millor alumna de la seva promoció de medicina a Belgrad i l'orgull del seu pare, el general Ratko Mladic, a qui ella adora. Una nit, de tornada d'un viatge de final de curs a Moscou i amb tan sols 23 anys, Ana Mladic agafa la pistola predilecta del seu pare i pren una decisió que marcarà la vida de la família per sempre.
Què va passar a Moscou? Va veure l'Anna l'altra cara del seu pare, per a ella un heroi, per a molts un criminal de guerra? La tragèdia d'Ana Mladic confereix una dimensió familiar, real i propera al terrible drama de la guerra dels Balcans, l'última contesa europea i el rerefons d'aquesta absorbent novel·la.
La filla de l'Est es nodreix de dades verídiques, entrellaçades amb rumors i conjectures, un híbrid de realitat i ficció amb una àmplia galeria de personatges com Slobodan Miloševic i Radovan Karadžic, en què Clara Usón combina diverses veus narratives i conjuga la investigació rigorosa amb la cultura popular per reflexionar sobre el nacionalisme extrem i la manipulació política. Amb saviesa profunda, La filla de l'Est hilvana la tradició de l'epopeia amb la història recent i ens mostra que en determinades circumstàncies la decisió de no prendre partit és, potser, la que més compromet.