La vida te está esperando

He llegit 'La vida te está esperando' de Javier Iriondo, una història de transformació personal de la qual en pots aprendre molt. Abans de tot haig de dir és que el llibre no és apte per a persones sensibles: mai havia plorat tant amb un llibre! És un llibre especial, capaç de fer-te sentir grans emocions, especialment si has viscut un cas semblant. Des del primer moment he empatitzat amb la protagonista perquè em resultava molt propera. En major o menor grau, ¿qui no ha passat en algun moment per algun problema de salut greu i/o alguna crisi existencial? Patir un ensurt greu ens pot aportar el gran benefici de la transformació personal. Quan fas el clic mental veus la vida amb uns altres ulls. Simplement sents un enorme agraïment de ser viu avui, aquí i ara.

El llibre tracta la història d'una noia, Sofia, que aparentment té una bona vida, però no acaba de sentir-se satisfeta ni feliç, com si li faltés alguna cosa. De sobte, quan veu de prop la mort, tot canvia. Precisament quan tot s'ensorra és quan aprèn a viure. Clar que té la fortuna de trobar-se una persona,  Maya, una dona amb més saviesa que Sòcrates, juntament amb una altra persona, Nacho, que és la bondat personificada. Gràcies a aquestes dues persones aprendrà a viure el present i a distingir entre el que sembla important i el que realment ho és. Quan et quedes sense futur, l'únic que et queda és el present. I és llavors quan estàs preparat per trobar allò que et faltava: el sentit a la vida i la plenitud personal.

No és el mateix el cervell o la ment

De vegades confonem el cervell amb la ment, tot i que són dues realitats interconnectades però ben diferents. Diu Jeffrey Eugenides a 'Middlesex' que la biologia et dona un cervell i la vida el converteix en una ment. D’entrada, el cervell és un òrgan tangible, mentre que la ment és una entitat que existeix però que no es veu ni es pot tocar. Podem dir que la ment utilitza el cervell i aquest respon davant dels estímuls de la ment. El cervell s’encarrega del control involuntari del funcionament del cos així com de l’activitat elèctrica a través de les neurones que activen el procés mental en forma de pensaments, sentiments, comportaments, memòria, raonament o llenguatge. Tant el cervell com la ment es troben mútuament influenciats i en constant evolució per les experiències viscudes a través de les emocions. El cervell i la ment creen els hàbits de conducta gràcies a la seva plasticitat. L’ideal seria que les emocions treballessin a favor i no en contra del propi individu. Però massa sovint no és així i prenem decisions d’autosabotatge (com per exemple, amb una mala alimentació).

El problema que tenim els humans és que la ment ens enganya sense que ens n'adonem. Quan diem la ment, en realitat és l’ego o l’okupa que viu sense permís dins nostre. Com explica Daniel Kahneman, aquest personatge tant present i tant desconegut s’aprofita del sistema 1 o pensament reactiu de la ment que és ràpid, automàtic i emocional. Més difícil ho té amb el sistema 2 o pensament conscient que és lent, reflexiu i amb l’atenció plena. Per tant, no tot és el que sembla: pensar ens enganya i pensar ràpid en enganya encara més ràpid. El cervell actua així per pura supervivència, per no consumir massa energia: actuem segons el primer que ens ve al cap. I d’aquí venen els prejudicis cognitius, el fet d’etiquetar la gent i prejudicis.

La trampa de la felicidad

Llegit el llibre "La trampa de la felicidad" de Russ Harris. És un llibre de creixement personal des del punt de vista d'un psicòleg occidental, per tant, no embafa de misticisme oportunista. Està bé, sempre s'aprenen coses noves. I al final, cadascú es queda amb allò que millor li va a ell.

S I N O P S I

Et sents sol, avorrit, desgraciat, insegur o insatisfet i, malgrat tot, fas cara de felicitat, fingint que tot va bé? Si la resposta és afirmativa, tranquil, no ets l'únic! Els darrers estudis científics suggereixen que vivim presoners en un parany invisible: un cercle viciós en què com més lluitem per assolir la felicitat, més patim a llarg termini. Per sort, escapar de «el parany de la felicitat» és possible gràcies a una nova i innovadora psicoteràpia coneguda com a Teràpia de Compromís i Acceptació (ACT).

A través de sis poderosos principis, l'ACT permet bregar amb el dolor, vèncer els temors i construir una vida rica, plena i plena de sentit.

Sense por

He llegit el llibre 'Sense por' del psicòleg Rafael Santandreu, un manual de les possibles conseqüències derivades de l'ansietat en forma de TOC i la seva sanació. I haig de dir que ara entenc el que tenia i que ja no tinc. Ho explico a continuació.

Jo m'he passat molts anys amb problemes respiratoris perquè se'm congestionava el nas i no podia dormir. Total, que em vaig enganxar a l'antic Vicks Nasal spray, un medicament que funcionava molt bé però que tenia un efecte secundari important: que el seu ús diari i perllongat en el temps inflamava les mucoses nassals i per tant a la llarga impedia encara més el pas de l'aire a través del nas. Vaig estar molts anys amb aquests problema. He anat canviant d'esprais, alternant-los amb diferents analgèsics, anticongestius i antihistamínics. Al final, la doctora de capçalera em va receptar un polvoritzador anomenat Budesonida Nasal, un glucocorticoides que serveix per reduir la inflamació de la mucosa. Tenia uns quants efectes secundaris però funcionava molt bé (el vaig utilitzar uns dos anys), però era evident que no era la solució al problema perquè atacava el símptoma i no la causa. I com qualsevol addicció, arriba un moment en què el medicament deixa de tenir efecte. 

Al final vaig fer com una espècie d'autoteràpia. Primer, adonant-me que així no podia continuar així, que no anava bé, que amb aquest problema no arribaria a vell. Després, encara que ho passés malament, reduint la dosi i mica a mica eliminant tots els medicaments fins a utilitzar únicament utilitzava aigua de mar. I finalment, adonant-me que la causa del problema era l'ansietat, és a dir que era jo mateix qui me la provocava. L'ansietat continuada m'estava deteriorant la vida i el problema de la manca d'aire no era més que un símptoma. Quanta més manca d'aire, més ansietat. I quanta més ansietat, més manca d'aire. Aquest era el cercle viciós on era. Només de pensar que havia d'anar a dormir, ja se'm taponaven els narius. Ho he passat molt malament, amb moltes nits pensant que m'ofegava. Em va costar molt de temps (més de dos anys), per desenganxar-me dels medicaments. Però al final ho vaig aconseguir: ja no necessito ni tan sols l'aigua de mar, únicament quan em refredo.

Ara conec què és això de l'ansietat i com de sibil·lina pot ser: la pots patir sense saber-ho. L'ansietat no és més que una emoció i es defineix com una reacció instintiva normal d'autoprotecció que es desencadena davant d'una situació de perill. Estimula l'organisme per lluitar o fugir. Tothom ha tingut en algun moment ansietat. El problema és quan es torna patològica. I això ens porta de nou cap a l'estrès i que no som conscients de les maneres que ens pot afectar en la nostra salut.

Posteriorment, he llegit el llibre 'Sense por' de Rafael Santandreu i va ser llavors que vaig saber que el que tenia era un trastorn obsessiu compulsiu (TOC). Que tot el problema, en realitat era en el meu cap. I que no hem de permetre que el malestar provocat per les emocions que anomenem com a negatives ens dirigeixin la vida. I sense saber-ho, vaig estar aplicant el mètode de la doctora australiana Claire Weekees explicat en aquest llibre per superar el TOC i que consisteix en afrontar, acceptar, flotar i deixar passar el temps.

Manifiesto para los héroes de cada día

Ha estat un plaer haver llegit aquest llibre de Robin Sharma. És tot un manual molt complet amb 101 capítols de com ser millor persona. De lectura fàcil i amena. El que més m'ha agradat és la manera de relatar de l'autor a través de les seves pròpies vivències. Transmet autenticitat i humilitat. És a través del seu exemple com millor s'aprèn i entra el seu missatge. Aquest llibre és sens dubte un referent del creixement personal que tornaré a rellegir de tant en tant. 

No t'adormis en els llorers

A l'antiga Grècia es col·locava una corona de llorer en el cap dels atletes guanyadors per celebrar el seu triomf. Amb el temps, la frase del títol va aparèixer com una advertència als victoriosos per evitar caure en la complaença i el camí fàcil. En cas contrari, això condueix cap a l'obsolescència. És el principi de la fi.

Connecta amb la consciència

Tècniques pràctiques senzilles de meditació per connectar amb la consciència en el moment present, aquí i ara:

• Pel matí quan ens aixequem del llit → Fer 40 respiracions i comptant-les mentalment, fent inspiracions i exhalacions llargues i aguantant també la respiració (uns 10 minuts). 
• Per fer-ho en qualsevol lloc del dial (per exemple a les 12h i 18h) → Fer 12 respiracions profundes molt a poc a poc. Fixa't en la respiració (3), en què penses (3), què sents (3) i finalment connecta amb el lloc a través dels cinc sentits (3).
• Per les situacions d'estrès → Practicar el mètode de respiració 7-7-7 per calmar la ment i augmentar el nivell de consciència: inspirar comptant 7, sostenir la respiració comptant 7, i finalment exhalar comptant 7, i fer-ho 7 vegades.

* IMPORTANT. La respiració ha de ser abdominal (quan deixes anar l'aire, entra la panxa endins per expulsar l'aire dels pulmons). Posar la llengua en el paladar fa que el diàleg intern cessi i ens connecta ràpidament al present.