10 d’abril de 2022

Sense por

He llegit el llibre 'Sense por' del psicòleg Rafael Santandreu, un manual de les possibles conseqüències derivades de l'ansietat en forma de TOC i la seva sanació. I haig de dir que ara entenc el que tenia i que ja no tinc. Ho explico a continuació.

Jo m'he passat molts anys amb problemes respiratoris perquè se'm congestionava el nas i no podia dormir. Total, que em vaig enganxar a l'antic Vicks Nasal spray, un medicament que funcionava molt bé però que tenia un efecte secundari important: que el seu ús diari i perllongat en el temps inflamava les mucoses nassals i per tant a la llarga impedia encara més el pas de l'aire a través del nas. Vaig estar molts anys amb aquests problema. He anat canviant d'esprais, alternant-los amb diferents analgèsics, anticongestius i antihistamínics. Al final, la doctora de capçalera em va receptar un polvoritzador anomenat Budesonida Nasal, un glucocorticoides que serveix per reduir la inflamació de la mucosa. Tenia uns quants efectes secundaris però funcionava molt bé (el vaig utilitzar uns dos anys), però era evident que no era la solució al problema perquè atacava el símptoma i no la causa. I com qualsevol addicció, arriba un moment en què el medicament deixa de tenir efecte. 

Al final vaig fer com una espècie d'autoteràpia. Primer, adonant-me que així no podia continuar així, que no anava bé, que amb aquest problema no arribaria a vell. Després, encara que ho passés malament, reduint la dosi i mica a mica eliminant tots els medicaments fins a utilitzar únicament utilitzava aigua de mar. I finalment, adonant-me que la causa del problema era l'ansietat, és a dir que era jo mateix qui me la provocava. L'ansietat continuada m'estava deteriorant la vida i el problema de la manca d'aire no era més que un símptoma. Quanta més manca d'aire, més ansietat. I quanta més ansietat, més manca d'aire. Aquest era el cercle viciós on era. Només de pensar que havia d'anar a dormir, ja se'm taponaven els narius. Ho he passat molt malament, amb moltes nits pensant que m'ofegava. Em va costar molt de temps (més de dos anys), per desenganxar-me dels medicaments. Però al final ho vaig aconseguir: ja no necessito ni tan sols l'aigua de mar, únicament quan em refredo.

Ara conec què és això de l'ansietat i com de sibil·lina pot ser: la pots patir sense saber-ho. L'ansietat no és més que una emoció i es defineix com una reacció instintiva normal d'autoprotecció que es desencadena davant d'una situació de perill. Estimula l'organisme per lluitar o fugir. Tothom ha tingut en algun moment ansietat. El problema és quan es torna patològica. I això ens porta de nou cap a l'estrès i que no som conscients de les maneres que ens pot afectar en la nostra salut.

Posteriorment, he llegit el llibre 'Sense por' de Rafael Santandreu i va ser llavors que vaig saber que el que tenia era un trastorn obsessiu compulsiu (TOC). Que tot el problema, en realitat era en el meu cap. I que no hem de permetre que el malestar provocat per les emocions que anomenem com a negatives ens dirigeixin la vida. I sense saber-ho, vaig estar aplicant el mètode de la doctora australiana Claire Weekees explicat en aquest llibre per superar el TOC i que consisteix en afrontar, acceptar, flotar i deixar passar el temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari.