28 de maig de 2022

La Segona Esmena

"No val la pena lluitar per la raça humana, només val la pena matar-la. 
Que la Terra torni a ser per als animals. 
Se la mereixen infinitament més que nosaltres. 
Ja no hi ha res que tingui sentit.

Aquest és un comentari d'un dels membres del duo Columbine. Una vegada més s'ha tornat a repetir una matança en una escola de Texas amb el resultat de 19 nens i 2 professors morts. I ja podem intuir que no en serà l'última. A més, en aquesta ocasió sembla ser que la ineficàcia policial va permetre allargar el tiroteig.
Pels americans, representats pels seus dirigents polítics, és prioritari no tocar la Segona Esmena abans que intentar prevenir morts a les escoles. I la societat americana és democràtica i de les més avançades del món. Res a dir, són ben lliures per decidir el seu destí i prou grandets per saber que totes les decisions van seguides de conseqüències. 
És llei universal que a la vida tot és perfecte i necessari per aprendre'n. Potser no hi hagut encara suficients matances. O potser no han mort el fill de segons qui.

26 de maig de 2022

El pasajero interior

Un llibre de Inma Nogués. La seva sinapsi diu el següent:
Sabem que som molt més que un cos físic, però la nostra pròpia constitució continua sent un misteri. Partint d'aquesta inquietud, la investigació de la doctora Nogués obre una nova via que integra els coneixements de la ciència i la medicina amb la “Saviesa Perenne” de certs escrits i tradicions espirituals mil·lenàries. Aquest llibre ens condueix a una visió holística de l'ésser humà com a cos físic, cos mental i cos emocional, i ens dóna les eines per harmonitzar aquests cossos amb allò que ens defineix i que algunes persones també anomenen ànima: el nostre passatger interior.

17 de maig de 2022

El placebo té base científica

El principi de la física quàntica diu que l'observador és qui crea la realitat. Aquesta afirmació és pràcticament incomprensible per a la nostra mentalitat cartesiana basada en la matèria i en fets objectius i no que la realitat depengui de l'energia i de qui la miri. Per exemple, si llancem una pedra a l'aire tots tenim clar que després de volar pels aires caurà al terra. Aquest fet conforma el que anomenem "realitat". És un fet indiscutible i cert, sense que importi si algú observa o no. Però la cosa es complica quan ens traslladem a escales nanomètriques en les que, segons la física quàntica, les regles que regeixen el nostre món sembla no aplicar-se de la mateixa manera per a les partícules subatòmiques.

Doncs bé, la física quàntica explica que a l'univers tot està interconnectat, que a més de matèria també hi ha energia en moviment invisible als nostres ulls. Això ens permet comprendre per què els pensaments i els sentiments, que són energia, poden influir el nostre cos i per tant la nostra vida. I explica també per què ens entenem millor amb amb algunes persones que amb d'altres, perquè vibrem en la mateixa freqüència. 

Des de sempre, el poder de la ment s'havia associat al món esotèric. I ara la física quàntica ens demostra aquesta interrelació entre el pensament i la realitat. Que quan creiem que podem, en realitat podem. És a dir, el conegut efecte Pigmalió o placebo té una base totalment científica. 

16 de maig de 2022

Com defensar el català

És fàcil, està inventat de fa uns noranta anys, segons el setmanari “Vida Tortosina”, 1932:
1. Feu els vostres anuncis en català
2. Useu el català en totes les vostres activitats
3. Apreneu a escriure bé el català
4. Porteu els vostres infants a una escola catalana
5. Parleu el català a tot arreu
6. Feu els vostres impresos en català.


[Font: @LauraBorras / Twitter]

14 de maig de 2022

Una identitat hipotecada obstaculitza l'evolució personal

He trobat aquest text del llibre 'Piénsalo otra vez' d'Adam Grant que crec que molts ens hi podem veure reflectits:

Una identitat hipotecada és el contrari a una crisi d'identitat: en lloc d'acceptar que no estem segurs de què volem ser, desenvolupem una convicció compensatòria i ens tirem de cap a una carrera professional. Els estudiants que estan més segurs de la seva carrera professional als vint solen ser els mateixos que es penedeixen als trenta. Pel camí no van reconsiderar les seves opcions. En alguns casos, es deu a que pensen massa com a polítics i anhelen l'aprovació de les seves famílies i companys. Es deixen seduir pel l'estatus i son incapaços de veure que per molt que altres se sentin impressionats pels seus assoliments professionals o la carrera escollida, la seva decisió ha estat pèssima si en realitat estan insatisfets amb les seves vides. En altres situacions, els estudiants queden atrapats en el mode predicador i arriben a un punt que veuen el treball com una causa sagrada. I, en altres moments, escullen la seva carrera després d'adoptar el mode fiscal: culpen als seus companys de classe de vendre la seva ànima al capitalisme i es llancen als braços d'organitzacions sense ànim de lucre amb l'esperança de salvar la humanitat.

Per desgràcia, saben molt poc del lloc de treball en qüestió -i de com evolucionarà la seva identitat- com per assumir un compromís per a tota la vida. Es troben atrapats en un cicle d'autosuficiència, pel que se senten orgullosos de perseguir una identitat professional i s'envolten de persones que validen les seves conviccions. Quan descobreixen que han pres la decisió equivocada, senten que ja és massa tard per pensar-ho una altra vegada. Hi ha massa coses en joc com per abandonar el camí escollit: sembla excessiu sacrificar el salari, l'estatus, els coneixements adquirits i el temps dedicat.

13 de maig de 2022

Què vols ser de gran?

Reflexionar sobre aquesta pregunta pot reforçar una actitud inflexible respecte al treball i la pròpia identitat. És el que els psicòlegs anomenen identitat hipotecada, és a dir resoldre massa aviat la nostra identitat sense haver fet una avaluació exhaustiva i la nostra ment es tanca a altres opcions alternatives. 

Michelle Obama escriu: "Crec que és una de les preguntes més inútils que un adult pot fer a un nen, '¿Què vols ser de gran?'. Com si créixer fos un procés limitat. Com si en un moment donat et convertissis en alguna cosa i aquest fos el final".

[Font: llibre 'Piénsalo otra vez', de Adam Grant]


 

11 de maig de 2022

Paradoxa de reemplaçament de Teseu

A l'antiga Grècia, Plutarc parla d'un barco de fusta que el llegendari rei d'Atenes Teseu va portar de Creta. Per reparar el barco quan els vells taulons es podrien, eren substituït per uns altres de fusta nova. Amb el pas del temps, van reemplaçar tots els taulons de la nau. Semblava el mateix barco de sempre, però totes les seves peces eren diferents. Llavors, els filòsofos es van fer dues preguntes:

  1. Aquest barco remodelat, ¿era encara el mateix barco?
  2. I si amb amb tots els taulons originals es feien servir per construir un altre barco, ¿seria aquest últim la mateixa nau?
Amb una visió oposada, Heràclit d'Efes va dir allò de que cap home es banya dues vegades al mateix riu, perquè no és el mateix riu i ell no és el mateix home. I més tard, John Locke també es va plantejar la mateixa problemàtica amb el seu mitjó: si el seu mitjó li surt un forat i se li aplica un cosit, ¿aquest mitjó recosit segueix sent el mateix?

De manera similar, el cos humà constantment crea noves cèl·lules mentre que les velles moren. El promig d'edat de les cèl·lules en un cos adult pot ser de menys de deu anys. La pregunta que ens podem fer, ¿som la mateixa persona ara que fa deu anys? 

Tot i que en el meu DNI posa el que posa, jo diria que no soc el mateix...

8 de maig de 2022

Característiques d'una persona bona

Ahir vaig assistir a la Jornada 25 anys Fundació Ecologia Emocional. En una de les conferències, el filòsof i escriptor Francesc Torralba va parlar sobre la bondat i les cinc característiques clau que la definien:

1. DISCRECIÓ. La discreció és mantenir la confidencialitat, un valor que fomenta la convivència i la bona entesa. En aquesta societat de la imatge, tot ha de ser retransmès a través de les xarxes socials. Però una persona bona no ha de tenir cap necessitat de fer pública una acció de bondat.
2. PASSIÓ PER DONAR. Una persona bona dona al necessitat, siguin coses tangibles com intangibles. Una de les coses més importants que es pot donar és temps gratuït.
3. COMPASSIÓ. Es la columna vertebral de la bondat. Una persona bona es posa en la pell de l'altre i no pot ser indiferent al seu sofriment. No és llàstima, actua.
4. GRATUÏTAT. Deia Kierkegaard que qui estima, no calcula. La persona bona no fa càlcul de beneficis per l'acció de bondat, va més enllà de la justícia.
5. CAPACITAT DE PERDONAR. És una forma de donació, va en contra de la llei del Talió. El ressentiment (tornar a sentir) és una presó. El remordiment també és una presó. En canvi el perdó és alliberador. 

Viure en un entorn de bondat, no hi ha por. La bondat és la millor base per al cervell.

5 de maig de 2022

Al juliol millor no posar-se malalts

Recordem que l'efecte Dunning-Kruger és la relació entre estultícia i vani­tat d'aquelles persones incompetents que no només no poden reconèixer la seva pròpia incompetència, sinó que a més elles estan segures que són d'allò més competents. 

Doncs bé, segons explica Adam Grant en el llibre 'Piénsalo otra vez', els inexperts tenen mancances de confiança, però a mesura que aquesta augmenta, supera amb escreix la seva capacitat diagnòstica. Aquest és un dels motius pels quals la taxa de mortalitat en els hospitals sembla disparar-se al juliol, quan els nous residents prenen el relleu. 

Progressar d'inexpert a aficionat pot interrompre el procés de reconsideració. A mesura que acumulem experiència, perdem humilitat. A partir d'aquí, l'ego del metge orgullós d'ell mateix, rep un sobredosi d'autosuficiència. El pitjor de tot és que aquest metge ignorant ignora la seva pròpia ignorància. I tu ets qui té tots els números de rebre'n les conseqüències!

4 de maig de 2022

Piénsatelo otra vez

Parla com si tinguessis raó i escolta com si estiguessis equivocat.
(Adam Grant)

El llibre 'Piénsatelo otra vez' d'Adam Grant és una font de reflexió i aprenentatge. Resumir un llibre de 350 pàgines és un error garantit. Únicament puc senyalar allò que a mi m'ha fet reflexionar més i pensar-m'ho una altra vegada. Per començar, la frase de dalt que vaig llegir en la sinopsis la tinc guardada com un mantra en el meu cervell. I és clar, les identitats que podem adoptar en un diàleg. En aquest cas, quan parlem i pensem, quasi sempre imitem la típica actitud de tres professionals molt diferents entre sí i tenim una d'aquestes identitats:
  • Predicador → Quan veiem amenaçades les nostres creences ens convertim en obstinats predicadors. Canviar d'opinió és un signe de debilitat.
  • Fiscal → Quan detectem punts dèbils en el raonament dels altres ens convertim en fiscals atacants. Volem canviar l'opinió de l'altre intentem demostrar que s'equivoquen. Deixar que ens convencin és admetre la derrota.
  • Polític → Quan volem guanyar-nos el públic ens convertim en polítics fanàtics i diem el que calgui per guanyar la seva aprovació. Donem un gir de 180 graus quan ens interessa.
El resultat és que acabem tan obsessionats amb predicar que tenim raó, fiscalitzar a qui s'equivoca i politequejar per trobar suports que no ens prenem la molèstia d'escoltar i reconsiderar els nostres propis punts de vista. És una realitat que, respecte als nostres coneixements i opinions, moltes vegades preferim sentir-nos bé encara que estiguem equivocats. Ens costa tant canviar d'opinió perquè és més fàcil opinar que escoltar.

La millor opció és adoptar el mode científic més centrats en comprendre i aprendre que en discutir i convèncer. De ser capaços de reconsiderar i actualitzar els nostres punts de vista a partir de les noves dades que apareguin. Per al científic, canviar d'opinió és senyal d'integritat intel·lectual; deixar que ens convencin és apropar-nos a la veritat; i canviem d'idea quan ens trobem amb un procés lògic més exacte i dades més sòlides. Així doncs, si volem prendre decisions intel·ligents, pensem com científics.

Optimismo y salud

El llibre "Optimisme y salud" del Dr. Luis Rojas Marcos ens parla, com diu el seu títol, sobre la influència que té l'optimisme sobre la nostra salut. Fa uns dos mil anys que el poeta romà Juvenal ja intuïa que la ment i el cos es troben relacionats. I avui en dia no tenim cap dubte que la nostra manera de pensar determina la nostra salut física. L'experiència de l'autor en el camp de la medicina i la psiquiatria li ha permès confirmar que la forma de percebre i interpretar les situacions que la vida ens planteja exerceix un immens poder sobre les nostres emocions, decisions, conductes i judicis. I que per gaudir d'una vida saludable i completa, no és suficient curar els mals sinó que és igualment important conèixer i enfortir els aspectes favorables de la nostra naturalesa, que ens ajudin a motivar-nos a superar els reptes i aconseguir les nostres metes.

Algunes de les frases que he subratllat del llibre perquè m'han cridat l'atenció:
  • L'autocontrol es l'aptitud per frenar de manera conscient els impetus, per esperar i retardar la gratificación immediata, amb la finalitat de perseguir un objectiu superior. Cal però, motivació i força de voluntat.
  • El temperament de la persona modela la seva perspectiva de les coses. Davant "la botella de la vida" passa el mateix.
  • Com més fills té una parella més infeliç és com a parella.
  • Si no tens amb qui parlar, fes-ho amb el gos, amb una planta o sol. Parlar sol és molt sa.
  • Somrius perquè estàs alegre i estàs alegre perquè somrius.