Paradoxa de reemplaçament de Teseu

A l'antiga Grècia, Plutarc parla d'un barco de fusta que el llegendari rei d'Atenes Teseu va portar de Creta. Per reparar el barco quan els vells taulons es podrien, eren substituït per uns altres de fusta nova. Amb el pas del temps, van reemplaçar tots els taulons de la nau. Semblava el mateix barco de sempre, però totes les seves peces eren diferents. Llavors, els filòsofos es van fer dues preguntes:

1. Aquest barco remodelat, ¿era encara el mateix barco?
2. I si amb amb tots els taulons originals es feien servir per construir un altre barco, ¿seria aquest últim la mateixa nau?

Amb una visió oposada, Heràclit d'Efes va dir allò de que cap home es banya dues vegades al mateix riu, perquè no és el mateix riu i ell no és el mateix home. I més tard, John Locke també es va plantejar la mateixa problemàtica amb el seu mitjó: si el seu mitjó li surt un forat i se li aplica un cosit, ¿aquest mitjó recosit segueix sent el mateix?

De manera similar, el cos humà constantment crea noves cèl·lules mentre que les velles moren. El promig d'edat de les cèl·lules en un cos adult pot ser de menys de deu anys. La pregunta que ens podem fer, ¿som la mateixa persona ara que fa deu anys? 

Tot i que en el meu DNI posa el que posa, jo diria que no soc el mateix...