5 de setembre de 2022

Causa general

LA REPRESSIÓ DE L ESTAT ESPANYOL CONTRA EL MOVIMENT PER LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA (2009-2021) - CRÒNICA DE LA PERSECUCIÓ JUDICIAL AL MOVIMENT INDEPENDENTISTA 

SINOPSI

"Venen a fer-te un escorcoll, 
t'ho buiden tot i et diuen que ja trobaran alguna cosa. 
D'aixo se'n diu causa general." 

Segons el recompte minuciós de Jordi Panyella, són 2.562 les persones represaliades per l'Estat espanyol, amb investigacions policials i judicials de tota mena, víctimes de la persecució administrativa, econòmica i política per la seva participació en el moviment independentista de Catalunya. Si hi afegim les 1.066 persones bastonejades l'1ád'octubre de 2017, pugen fins a 3.628. Al darrere dels números freds hi ha el retrat d'un moviment polític tan complex com agosarat i multitudinari, però tambe un calidoscopi d'històries personals, amb noms i cognoms, que Jordi Panyella ha reconstruït: histories de coratge i determinació, de conviccions fermes i antigues,ámassa sovint relats on la por hi apareix en primera persona. Perquè quan la repressió actua de forma indiscriminada, organitzada en una "causa general" que tot ho arrana, ho fa amb l'únic proposit d'inocular el verí de la por per desmobilitzar l'adversari polític, per convertir la dissidència en pols de silenci. 

"Volen atemorir una generació sencera." 

Algunes frases del llibre que he subratllat:
  • Una democràcia on l'individu no pot ser públicament allò que és, ni dir allò que pensa, no és una democracia.
  • Les dictadures no toleren la llibertat d'expressió, controlen la informació, tanquen a la presó la dissidència política generen l'exili i el submon de la clandestinitat.
  • A l'estat espanyol funciona el principi de culpabilitat en la repressió contra el moviment independentista de Catalunya (Pere Aragonès, president de la Generalitat de Catalunya).
  • Espanya és menys democràtica del que ja sabíem (Carles Puigdemont, amb l'experiència dels fets viscuts de l'1 d'octubre).
  • Encara que no hagi estat objecte directe de cap investigació que sàpiga, em considero víctima de la repressió perquè l'he patit. Una de les conseqüències es la desconfiança en tothom, amics inclosos, seguida de la corresponent prudència i autocensura.
  • La justícia com a mètode per passar comptes amb el dissident polític.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari.