🅴 Esperit

 PLA D'ACTUACIÓ DE SALUT ESPIRITUAL I EMOCIONAL

[Viatge de transformació personal]

🅲🅾🆂    🅼🅴🅽🆃    🅴🆂🅿🅴🆁🅸🆃

El treball espiritual no és un mitjà per aconseguir res,
 sinó la millor manera de viure.

Mai hagués imaginat que algun dia creuria en l'existència d'alguna cosa que no es veu, podem dir-li Ã nima, esperit, presència, essència o el jo superior o verdader. Gràcies a l'adoctrinament catòlic i franquista que m'havien intentat imposar de petit, em vaig considerar ateu com a reacció per rebel·lia i perquè creia que no podia existir cap ésser tan malvat que fos còmplice dels disbarats que han fet al llarg de la història totes les religions en el nom de Déu. No, no crec en cap ésser diví assegut al cel entre els núvols que, en un dia d'avorriment va decidir crear la vida. El que sí he descobert a través del creixement personal és la possibilitat que tenim de conquerir el nostre interior, de connectar amb el millor de nosaltres, d'apropar-nos al benestar i la felicitat. Però abans cal traspassar les limitacions personals a través de l'autoconeixement. Se'n diu despertar espiritual i acostuma a arribar després de tastar el beuratge amarg de la vida, no abans. I en algun moment o altre, la vida ens posa a prova amb la finalitat d'aprendre. I si ens queixem, el cicle es repetirà una i altra vegada.

Quantes vegades de manera innecessària i irracional hem evitat buscar el plaer per pensar que no era el correcte, per por a excedir-nos o simplement per creure que no ens ho mereixíem. Tenir auto-recompenses en plaer no és cap cosa tangible, però són necessàries per enfortir l'autoestima i la satisfacció personal. Amb el pas del temps i la maduresa que donen els anys i els danys he après que l'autoconeixement era la peça que em faltava per omplir aquell malestar existencial i domesticar el neguit o ansietat social.  

S'entén per despertar espiritual el canvi de consciència consistent en el divorci entre el pensament i la consciència. Quan despertem reconeixem que som l'observador conscient i el pensament deixa de controlar-te la vida. Tens la ment tranquil·la. Quan això passa, veus tot des d'una perspectiva que fins aleshores desconeixies que existís. A mi aquest moment Satori o clic em va arribar a l'edat de 58 anys per una combinació de diversos fets que finalment em van obrir els ulls. Ni massa tard, ni massa aviat, simplement era el moment. Diguem que vaig veure un moment la llum després de tants anys instal·lat en la foscor de la ignorància i la inconsciència, de creure de manera dogmàtica en no-res. I quan això passa, la ment canvia i per tant tot canvia. De cop i volta s'obre un nou univers al teu voltant. I el millor de tot és que és un procés irreversible, quan creues el llindar cap a la consciència ja no vols retornar enrere cap a la ignorància espiritual. Un viatge transformador que va començar fa molts anys amb un primer avís de canvi i que fins no fa gaire no havia sabut interpretar. 

La dimensió espiritual apareix a través de la perspectiva que em dona el pas del temps a través de l'aprenentatge d'una vida intensa amb una infantesa dura i una maduresa difícil amb algun moments mot traumàtic, la pèrdua de persones properes en un curt espai de temps i la rematada final per un diagnòstic mèdic greu que dos mesos després va resultar erroni. És en aquest període d'incertesa absoluta quan tot s'ensorra i la closca externa de l'ego es trenca. L'únic que em queda és intentar trobar el camí d'algun propòsit intern que m'ajudi a suportar l'angoixa. I just en aquest moment desperto i m'adono que tinc una segona oportunitat de viure millor, on el que importa no és la quantitat de temps de vida sinó la seva qualitat. Aprofitar el temps Kairós i oblidar-se del temps Cronos. Quan creues el llindar ets capaç de reconèixer quan et trobes en modalitat ego i si aquest intenta manipular-te a través del victimisme, l'autocompassió, la ira, la por o altres actituds negatives. Aquesta és la llum de la consciència.

Ara entenc la paradoxa de què per "sentir-te bé" hauràs de "sentir-te malament". Gràcies a l'errada mèdica i haver-me quedat tot d'una sense futur, vaig descobrir l'únic temps verdader aquí i ara: el present. I em vaig adonar de quant agraïts hem d'estar cada dia quan ens despertem. Fins i tot vaig començar a veure i sentir detalls que ens ofereix la natura que fins llavors m'havien passat inadvertides, els arbres, els ocells, el vent, els núvols...  I al mateix temps se'm desperta un afany per aprendre més i més a través de la lectura de tot allò que ens ajuda a créixer com a persona. Sempre havia tingut la falsa idea que havia d'esperar que millorin les coses per començar a viure, un engany típic de l'estat d'inconsciència. I preocupat sempre de tot el que podria passar. Hi ha una frase de Mark Twain amb la que m'identifico absolutament perquè resumeix el meu tarannà dels darrers cinquanta anys, que diu "durant la meva vida, m'han preocupat moltes coses, i la majoria no han arribat a passar mai". Simplement la por psicològica pròpia de l'enneatipus 6, sempre atent i preocupat per tot el que podria passar, mentre t'oblidaves del present. Jo era dels que creia que fer vacances era malbaratar el temps; ara sé que és una inversió en salut mental.

Quan tens la ment oberta i relaxada tot flueix i un dia una persona em parla d'un tal Borja Vilaseca i l'enneagrama, una espècie de manual d'instruccions de la condició humana. Que miri els seus vídeos pel Youtube que m'agradaran. En miro el primer que comença amb "no et creguis res del que digui, verifica-ho tu mateix". Allò em va atrapar i com diu la dita, el mestre apareix quan el deixeble està preparat. Em va agradar tant que he escoltat els àudios que té a l'Spotify i m'he comprat els seus llibres, dels quals 'Encantado de conocerme' és el que m'accelera el clic que marca el punt d'inflexió a la meva vida. Vaig començar a abandonar l'autoengany i a introduir-me en l'autoconeixement. I vaig descobrir l'existència de l'ego o "fals jo", una disfunció que portem incorporada de sèrie tots els humans i causant de la por, la tristesa, la ira i la conseqüència de la nostra buidor i insatisfacció crònica. Només calia reconèixer quin era el personatge que m'ha dominat i controlat tota la vida. I si existia un "fals jo" havia d'existir un "jo verdader" o true self que havia de retrobar. Ell em va donar l'empenta que necessitava en el moment oportú per reconèixer que en algun moment de la meva vida ja s'havia iniciat el procés d'aquest despertar, però que no n'era conscient encara. Com diu Ryan Holiday  "quan un treu l'ego de l'equació, l'opinió dels altres i els indicadors externs perden importància".

A partir d'aquí tot s'intensifica de manera ràpida i natural gràcies al descobriment d'altres fonts de coneixement, mentors i referents que m'ajuden en el dia a dia a discernir millor la consciència de la inconsciència. Com a exemple els àudios per Spotify de l' Ofici de viure de Gaspar Hernàndez que t'obre la ment espiritual, els d'Àlex Rovira per cocrear La bona sort o la lectura de 'Una Nova Terra' i 'El Poder de l'arad'Eckhart Tolle, uns llibres que no hauria entès temps enrere perquè encara no estava preparat. 

Diguem-ne que una cosa em va portar a l'altra en el camí de l'autoconeixement, per connectar amb el jo verdader, per redescobrir-me, entendre'm a mi mateix i comprendre millor els altres. Com diu Alexis Racionero a 'El viaje del héroe', l'important és el tresor que es troba en el nostre interior. Per cert, en el meu viatge particular m'he sentit identificat amb alguns dels passos de l'heroi i determinats arquetips descrits en el llibre. Parlant de mentors, m'he adonat que el primer que en vaig tenir va ser als deu anys, es deia Pepet, un veí i pagès molt culte que escoltava embadalit quan m'explicava episodis dels Almogàvers i altres històries sobre els catalans. En aquella època de grisor ell em va iniciar a qüestionar aquella societat autoritària i repressiva i em va obrir la ment i els ulls sobre l'existència d'una altra cultura molt millor que no hi tenia res a veure amb aquella. Sí, va ser també un adoctrinament però positiu.

Ara estic en procés de presència conscient. No hi ha res millor que et pugui passar que reconnectar amb la nostra felicitat interior i amb l'agradable sensació de benestar que això et dona. La pau interior és el bé més preuat. A més, estar centrat quan la ment està relaxada, ens permet estar atents per controlar les nostres reaccions impulsives i deixar de ser víctimes de l'ego. Tot flueix. Ara sí, entenc l'aforisme més repetit dels temps inscrit en el temple de Delfos fa més de 2.500 anys: "Coneix-te a tu mateix". No dic que sempre hagi de ser possible el benestar psicològic i emocional (un fals mite), si hi h algun fet és dolorós tampoc farem veure que no ens afecta. Es tracta d'allargar el que es pugui aquest temps de benestar i tenir la capacitat d'adaptació a la realitat canviant d'aquest món sense lluitar contra el que passa, simplement acceptant les coses tal com venen per tal de no allargar patiments extres. Com deia Carl Jung, "allò que resistim persisteix, allò que acceptem es transforma".

És ben comprensible que des de l'ego amenaçat es ridiculitzi i fins i tot s'oposi de manera agressiva a l'autoconeixement, precisament per la por al canvi i perquè la seva part fosca es posa en evidència. Per això, la gent de bé que es considera normal i corrent això de mirar endins nostre els pot semblar una anada de l'olla, ho entenc i ho respecto, i per això d'aquest tema només en parlo amb persones despertes que vibren en la mateixa freqüència, cosa que es detecta ràpid. Per tant, relaxem-nos i tots tranquils que des de la llibertat de la consciència és quan millor es toca de peus a terra i més capacitat d'autocontrol tens davant de l'adversitat. Ser conscient i tenir domat l'ego són la clau de la plenitud i la pau interior.

És a les teves mans el control de les teves emocions!

+++++++++++++++++++++

PLA  PERSONAL

Preocupa't menys pel que tens i més pel que ets 
(Sòcrates)

La vida de la majoria no es guia per l'elecció, sinó per la inèrcia. Si no saps qui ets ni on vas és fàcil deixar-se arrossegar. No és fàcil, però és possible. Tot s'aprèn. Les primeres accions:
  1.  Ser capaç d'adonar-te com les emocions i els pensaments automàtics ens distorsionen la realitat i ens impedeixen veure-hi amb claredat. 
  2. Aclarir qui ets i qui vols ser
  3. Reflexiona sobre el que realment vols aconseguir, sense estar influenciat per les expectatives de la societat. 
Hi ha un detall molt important: iniciar-te en el procés de l'autoconeixement. Si no et coneixes, tampoc entendràs res. Cal la lectura d'uns quants llibres de creixement personal i escoltar alguns referents. De la mateixa manera que el peix no sap que està dins de l'aigua fins que el treuen d'ella, malauradament sovint cal que passi algun fet extraordinari que trastoqui la nostra vida i que ens faci evident la nostra situació d'ignorància i inconsciència. No cuidar la salut espiritual no deixa de ser un auto-sabotatge, encara que sigui de manera inconscient. Cal buscar eines que ens facilitin aquest camí del creixement personal. Per exemple, per començar recomano escoltar a través de Youtube o Spotify a mentors com Borja Vilaseca o Àlex Rovira. Jo n'he pogut verificar que, almenys a mi, m'han anat molt bé a l'hora de descobrir aquest camí espiritual.

Un dels aspectes que més et canvia la vida és quan ets capaç de no identificar-te amb la ment i els seixanta mil pensaments diaris, la majoria dels quals són pura brossa. Si la ment et porta al passat o al futur, tu pots decidir tornar al present, l'únic moment real. I si la ment insisteix, tu com si sents ploure! Quan acceptes el present, et sents lliure. Recomano moltíssim la lectura del  llibre El poder de l'ara d'Eckhart Tolle. Es tracta de sentir-nos millor amb nosaltres mateixos, de ser més comprensius i conscients per allunyar-nos de la lluita, el conflicte i el sofriment que ens aporta l'egocentrisme a través de la ignorància i la inconsciència pròpies d'una persona desconnectada d'ella mateixa que es queixa de tot. Es tracta simplement d'adoptar la postura que més benestar ens reporti a cada moment.

Com a teràpia per pal·liar el malestar existencial i sortir de casa ben motivats cada dia i amb les actituds domesticades, és interessant tenir uns consells o mantres que et recordin quin és el bon camí, un per a cada dia de la setmana i un altre per a cada dia de mes. Recomano utilitzar l'App To Do perquè s'encarregui de recordar-nos-els cada dia. Es tracta de concentrar-se en els mantres que toquin cada dia. I mica a mica, l'acció diària crearà l'hàbit cap el camí de la llibertat interior. I si ho fas, comprovaràs l'impacte positiu potencial que tindrà la teva vida. Almenys a mi m'ha funcionat.

El descobriment espiritual s'aconsegueix a través de l'aprenentatge en autoconeixement. Per això, cal tenir aquesta necessitat de ser millor persona i millorar així la pròpia vida. I per això tenim la sort de poder aprendre dels grans savis, referents i mestres de la història. Per començar i despertar l'interès, a continuació tens un recull de savis consells per pensar i que ja pots posar-los en pràctica a partir d'avui:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari.