ūüÖľ Ment

NIVELL MENTAL
[Pla de millora de salut mental]

La dimensió mental és molt present en el nostre dia a dia en forma de pensaments, emocions, presa de decisions, preocupacions, etc. Per tant, és fonamental tenir una ment oberta, creativa, musculada per prevenir la rigidesa cognitiva. Alliberem la nostra ment!

ūüÖ≤ūüÖĺūüÜā   ūüÖľūüÖīūüÖĹūüÜÉ   ūüÖīūüÜāūüÖŅūüÖīūüÜĀūüÖłūüÜÉ

Qualsevol canvi extern requereix primer un canvi intern 
(una ment dèbil mai crearà un cos fort).


La filosofia o estil de vida √©s la manera com escollim viure i com dissenyem la nostra vida, un reflex de la nostra actitud i els nostres valors. Segons Martin Seligman la felicitat originada en el plaer acaba amb ell. Per a qu√® la felicitat perduri m√©s enll√† d'un instant, cal que sigui fruit no nom√©s del plaer, sin√≥ tamb√© del sentit o significat que dona a la vida un comprom√≠s. Jo n'he trobat una, els preceptes de la qual encaixen for√ßa amb la meva personalitat, l'esto√Įcisme
A través de la fortalesa, la serenitat i l'acceptació és com millor se superen les adversitats. Per exemple, de sempre he tingut clar que qualsevol cosa valuosa que he desitjat m'ha exigit abans passar per algun esforç o dolor a curt termini amb l'objecte d'obtenir satisfacció a la llarga. Si aprofundim, segons el diccionari, una persona estoica és aquella que sap suportar els mals amb fermesa i no li afecten les passions. Una filosofia que té com a objectiu viure una bona vida, on el propòsit final és aconseguir la felicitat (en grecs en deien "eudaimonia").
I aquesta felicitat es basa a la vegada en dos aspectes, en la virtut (actuar sempre amb virtut) i en la tranquil·litat (un estat mental de serenitat mental -ataraxia- per evitar el patiment emocional). De fet l'esto√Įcisme comparteix molts elements amb el budisme, per√≤ amb m√©s acci√≥ i no tant meditant. El fundador d'aquesta magn√≠fica filosofia perenne va ser Zen√≥ de C√≠tion i vint-i-cinc segles despr√©s els seus principis continuen aportant qualitat a la nostra vida. Els grans seguidors, mestres, savis i referents estoics s√≥n l'emperador Marc Aureli, l'esclau Epictet i l'escriptor S√®neca. Una frase que resumeix la saviesa de l'actitud estoica i que tinc emmarcada en el meu cervell √©s "preparat pel pitjor, espera el millor i accepta el que vingui".

Un dels principis b√†sics estoics de gran rellev√†ncia pr√†ctica √©s l'anomenada dicotomia de control d'Epictet que distingeix entre all√≤ que dep√®n de nosaltres i el que no i que podem resumir amb "preocupat nom√©s del que dep√®n de tu". Aquest principi √©s tamb√© el primer h√†bit de la proactivitat del gran llibre "Els 7 h√†bits de la gent altament efectiva" d'Stephen R. Covey, on l'autor ens diu que no som el producte del nostre passat, sin√≥ de les nostres eleccions.
Qu√® dep√®n de nosaltres? Cadasc√ļ √©s el creador de la seva realitat, a la que solem dir, en la nostra incomprensi√≥, dest√≠. Tenim el gran poder de controlar, ara mateix, com pensem, com sentim i qu√® fem. Les percepcions i les accions que venen donades pels nostres valors i les que determinen el nostre dest√≠. Tota la resta est√† fora del nostre control. I si no pots canviar el teu dest√≠, com deia Amy Tan, canvia la teva actitud. Podem afirmar que som amos del nostre dest√≠.
L'acci√≥ inspira, la inspiraci√≥ motiva, i la motivaci√≥ fa actuar. √Čs el cercle virtu√≥s del principi "fes alguna cosa" que explica molt b√© Mark Manson en "El sutil arte de que (casi todo) te importe una mierda". El resultat no importa, l'important √©s actuar, com l'analogia del dest√≠ i el cam√≠. I el millor de tot √©s que dep√®n d'un mateix convertir-se en la pr√≤pia font d'inspiraci√≥ i de motivaci√≥ amb all√≤ que dep√®n de cadasc√ļ, que √©s la simple acci√≥. 
Els estoics tenien tamb√© la capacitat de canviar la perspectiva i adoptar el punt de vista m√©s √ļtil a cada moment. Davant l'adversitat, ens recordaven la insignifican√ßa de la nostra exist√®ncia: tot el nostre planeta no √©s m√©s que un petit punt a l'univers, i nosaltres a la vegada un petit punt en el planeta. I com a consell addicional, pensem si aix√≤ que tant ens preocupa ser√† important dins de deu dies, deu mesos o deu anys. No cal esperar tant i deixem de preocupar-nos ara. 
Com a entrenament habitual del autocontrol, tamb√© proposaven aprofitar els inconvenients del dia a dia de la seg√ľent manera: davant de qualsevol petit problema pr√†ctica la coneguda "pausa estoica de l'atenci√≥", √©s a dir l'art de penetrar entre l'est√≠mul i la resposta emocional, de tal manera que controlem el seu efecte. √Čs un petit preu a pagar per millorar la nostra fortalesa davant l'adversitat. Aprendre a lidiar amb problemes petits ens ajudar√† a superar problemes m√©s grans. Segons Nietzsche el que no mata et fa m√©s fort.
Quan una situaci√≥ ens supera, indica que no tenim encara les eines necess√†ries per gestionar-la. √Čs incompet√®ncia emocional. En aquest cas, no hem de fer res, simplement aprendre'n. La vida ens va portant cap a un espai m√©s profund. La postura de duresa i insensibilitat estoica segurament que facilitava molt la vida en aquella dura √®poca de la Gr√®cia Antiga, tamb√© en aquesta. Per√≤ jo tinc comprovat que el bon viure sempre √©s millor que el malviure. Aix√≤ de buscar la satisfacci√≥ o plaer i evitar el dolor, tant mal vist per la tradici√≥ cristina, en realitat no est√† gens malament.

Tamb√© he trobat que l'epicureisme d'Epicur (o hedonisme auster i en la seva justa mesura) de viure una vida senzilla, conscient, plena, normal i feli√ß a trav√©s del plaer s'adapta totalment a meva manera de ser. I com no, les idees del "carpe diem" i la "aurea mediocritas" del poeta epicuri Horaci, √©s a dir aprofitar el dia i el t√≤pic basat en que la virtut es troba en el terme mitj√† que recull d'Arist√≤til.  La desmesura en qualsevol de les virtuts, es converteixen en defectes. Les obsessions ens fan perdre la coher√®ncia. Evitem utilitzar les paraules sempre, mai, tot o res. Tampoc la paraula de frac√†s "impossible". Fugim dels extrems i busquem la moderaci√≥.
Tenir auto-recompenses en plaer no √©s una cosa tangible, per√≤ s√≥n necess√†ries per enfortir l'autoestima i la satisfacci√≥ personal (i millor encara si s√≥n refor√ßaments immediats). I de pas, estalviarem en farm√†cies, psic√≤legs o metges. Tal com diu Walter Riso, ser hedonista no √©s promulgar la vag√†ncia, la irresponsabilitat o els vicis que atempten contra la salut, sin√≥ que √©s viure intensament i exercir el dret a sentir-te b√© i exprimir a cada moment agradable al m√†xim. 
De fet, la neuroci√®ncia en parla del plaer i el dolor quan afirma que en experimentar sensacions de plaer o dolor en algun determinat estat emocional, el cervell busca la causa i la registra en el sistema nervi√≥s per permetre prendre millors decisions en el futur. El cervell no ent√©n si el dolor √©s real o imaginari, simplement ho emmagatzema en el mateix calaix. La simple imaginaci√≥ √©s capa√ß d'activar-nos l'estr√®s tal com descriu Robert Sapolsky a "Per qu√® les zebres no tenen √ļlcera?" En tots els animals, l'estr√®s s'activa nom√©s per salvar la pell d'un perill real com quan apareix un lle√≥, en canvi els humans ens estressem de forma exagerada per qualsevol estat psicol√≤gic d'anticipaci√≥, amb lleons reals o imaginaris. I aix√≠ ens va: l'estr√®s mantingut en el temps pot degenerar cap el trastorn psiqui√†tric m√©s com√ļ i probablement incapacitador que √©s la depressi√≥.

Em veig tamb√© reflectit una mica bastant en l'escepticisme de Pirr√≥ d'Elis, amb la idea principal sobre la impossibilitat de descobrir la veritat i aquesta necess√†ria desconfian√ßa de tot per poder sobreviure en aquest m√≥n d'aparences on el m√©s prudent √©s, a priori, no creure'ns absolutament res, aix√≠ com abstenir-se de formular cap judici perqu√® res √©s fals ni verdader. L'√ļnica cosa que interessa en la vida √©s aconseguir l'atar√†xia o tranquil·litat d'esperit a trav√©s de la serenitat i la impertorbabilitat. Tal qual l'epicureime i l'esto√Įcisme.
Per evitar ser manipulats cal desenvolupar una actitud cr√≠tica. D'entrada no ens creiem res. Analitzem, q√ľestionem i contrastem b√© la informaci√≥. I si podem, verifiquem-la. I q√ľestionem-ho absolutament tot el que fem. Con feia el Dr. House, busquem alternatives amb la pregunta "i si...?" per activar recursos i trobar una millor soluci√≥. 

En tot cas, cadasc√ļ escull la seva filosofia personal o la manera de pensar, aqu√≠ √©s on tot comen√ßa: sens dubte la decisi√≥ m√©s important i valuosa que podem fem, ja que influeix en els nostres h√†bits, en el nostre comportament i en la nostra vida. √Čs com fixar el rumb per navegar, nom√©s que el variem un mil·l√≠metre, al principi ni es notar√† per√≤ el dest√≠ ser√† un altre. Un bon timoner rectifica el rumb mentre avan√ßa cap el seu dest√≠. Com a la vida, cal rectificar conductes i accions per arribar on volem. Si volem canviar la forma de pensar, hem d'agregar nova informaci√≥. L'important √©s que aquesta filosofia de vida estigui sempre en permanent revisi√≥ de possibles barreres mentals que puguin treballar en contra nostra i evitar al m√†xim la presa de decisions contraproduents. Aprenem dels errors del passat, per no repetir-los en el futur. M√©s enll√† dels arbres hi ha un bosc.  
Una gran responsabilitat comporta un gran poder (i no a l'inrev√©s). Acceptar la responsabilitat dels nostres problemes es el primer pas per resoldre'ls. Cadasc√ļ √©s responsable, individualment, de les seves experi√®ncies, sense importar les circumst√†ncies externes. Encara que no sempre controlem el que ens succeeix, sempre controlem com interpretem el que ens succeeix i com hi responem. I ser responsable es l'habilitat de respondre als problemes sense sentir-nos victimitzats i miserables. Som el resultat de com hem viscut.
El victimisme √©s un dels efectes de la immaduresa emocional i de la ignor√†ncia espiritual. Fugim del victimisme com de la pesta i de la reactivitat pr√≤pia d'una ment en modalitat de superviv√®ncia, del conflicte i del patiment. Assumim la responsabilitat i siguem proactius en tots els aspectes. I de pas, acceptem les circumst√†ncies, persones i situacions. Aquest √©s el cam√≠ de la felicitat. La vanitat del victimista li fa creure que √©s causa, quan en realitat n'√©s conseq√ľ√®ncia. Tenir bona sort dep√®n en un 90% de nosaltres mateixos.
De manera conscient o inconscient, sempre estem prenent decisions. Fins i tot, elegir no respondre als nostres esdeveniments tamb√© √©s una elecci√≥. Sempre tenim un paper actiu en el que ens passa dins de nosaltres i a nosaltres. I sempre interpretem el significat de cada moment i situaci√≥ en funci√≥ d'all√≤ que nosaltres considerem important. Dit d'una altra manera, els nostres valors i par√†metres s√≥n les ulleres com veiem el m√≥n i per tant totes les nostres accions es basaran en la nostra escala de valors. 
Hi ha una met√†fora utilitzada en la PNL molt encertada, la de "el mapa no √©s el territori" que parla de la realitat (el territori) i de la interpretaci√≥ que cadasc√ļ de nosaltres fem d'aquesta realitat (el mapa). Aix√≤ significa que la representaci√≥ interna que fem d'un esdeveniment, √©s una interpretaci√≥ filtrada a trav√©s del mapa mental configurat per les nostres creences, actituds i valors. Una configuraci√≥ plena de biaixos cognitius inconscients o dreceres mentals per processar la informaci√≥ m√©s r√†pidament. Podr√≠em dir que el cervell √©s com una r√†dio que sintonitza determinades freq√ľ√®ncies de l'exterior i creu que all√≤ que escolta √©s l'√ļnica realitat. Confiem m√©s en el nostre pensament que en la realitat. El que est√† clar √©s que de la ment no te'n pots refiar!
Recordem l'excel·lent frase de Swami Sivananda que recull la import√†ncia de l'h√†bit, "l'√©sser hum√† sembra un pensament i en recull una acci√≥; sembra una acci√≥, i en recull un h√†bit; sembra un h√†bit, i en recull un car√†cter; sembra un car√†cter i en recull un dest√≠. Que es podria resumir en aquesta altra de John Dryden "primer constru√Įm els nostres h√†bits, i despr√©s s√≥n els h√†bits els que ens construeixen a nosaltres. I que podr√≠em resumir encara m√©s en la de Buda "som el que pensem". 
La millor manera de viure una bona vida és tenir hàbits positius, la llei de la causalitat ho avala.
Com deia el fil√≤sofJes√ļs de Natzaret, tot arbre es coneix pels seus fruits. De vegades amb el simple fet d'evitar-ne de negatius, la vida ens canvia radicalment (menys per menys √©s m√©s). Els h√†bits no consumeixen energia i ens ajuden a millorar la salut i mentalitat. S√≥n les millors inversions que podem fer ja que tenen transfer√®ncia positiva a quasi tots els √†mbits de la nostra vida. Deia Bismarck que qualsevol ignorant pot aprendre de l'experi√®ncia, i aqu√≠ √©s el truc: hem d'aprendre de les experi√®ncies pr√≤pies abans no sigui massa tard i especialment dels errors dels altres per evitar caure-hi nosaltres.
√Čs curi√≥s que en el nostre idioma no tinguem un equivalent a la paraula japonesa "kaizen", encara que no sorpr√®n. Practiquem el principi de l'autodomini "kaizen" (millora constant) i fem canvis de mica en mica, qualsevol cosa per petita que sigui i que ens faci la vida millor. Aquesta pr√†ctica tindr√† un gran impacte a la nostra vida. Intentem aprendre qualsevol activitat (per exemple, aprendre angl√®s). L'√®xit s'aconsegueix a llarg termini amb les petites decisions del dia a dia. All√≤ que determina el propi dest√≠ s√≥n les nostres decisions (que controlem), no les nostres circumst√†ncies (que no controlem). Evidentment, practicar el kaizen requereix un comprom√≠s constant i amb suport de l'acci√≥. Millorem constantment les nostres habilitats per gaudir millor de la vida.
Els h√†bits s√≥n molt dif√≠cils d'eliminar per√≤ √©s poden substituir. √Čs m√©s f√†cil substituir-los. Canviem els h√†bits negatius per altres de positius. En aquest cas, quan vulguem afegir un nou h√†bit, l'haurem d'interioritzar a trav√©s del repte de complir-lo durant 30 dies consecutius (i si en fallem un, haurem de comen√ßar de nou). El cervell no distingeix si un h√†bit ens beneficia o ens perjudica, nom√©s vol que repetim la mateixa rutina per estalviar energia. En conclusi√≥, la difer√®ncia entre una persona fracassada i una altra amb √®xit es troba els h√†bits. Els bons h√†bits s√≥n la clau de l'√®xit, en canvi els mals h√†bits s√≥n la porta del frac√†s. Al final, el dest√≠ de qualsevol persona √©s el resultat de les seves decisions.

Parlem ara de l'acceptaci√≥, la mare dels ous del nostre benestar psicol√≤gic. No √©s resignaci√≥ ni indifer√®ncia, sin√≥ comprensi√≥ i saviesa sobre per qu√® som com som, per qu√® els altres s√≥n con s√≥n i per qu√® el m√≥n √©s com √©s. Acceptem que tot passa perqu√® havia de passar. Com diu el proverbi budista, all√≤ que ve, conv√©. No √©s f√†cil, per√≤ hi ha una frase de Borja Vilaseca que ens predisposa en aquest proc√©s de comprensi√≥: tot el m√≥n ho fa el millor que sap. Quan volem canviar alg√ļ, √©s en realitat un indici d'alguna cosa que no acceptem de nosaltres (efecte mirall). Dos egos que es troben, competeixen i es retro-alimenten.
Emboliquem una mica m√©s la troca. Actualment l'epigen√®tica del comportament assegura que les experi√®ncies traum√†tiques del nostre passat o del passat dels nostres avantpassats recents deixen cicatrius moleculars codificades al nostre ADN. √Čs a dir, les tend√®ncies psicol√≤giques i de comportament es van heretant. En certa manera, tant Darwin com Freud tenien la seva ra√≥: som el que som per la nostra naturalesa o biologia i per la nostra crian√ßa o psicologia.
Nom√©s cal fixar-se en la natura. Quan passegem pel bosc podem comprovar que no existeix cap arbre igual: n'hi ha de diverses esp√®cies, de m√©s torts, de m√©s rectes, amb m√©s o menys branques, amb moltes fulles... Quan som a la platja, totes les onades segueixen el mateix cam√≠ per√≤ totes s√≥n diferents. La nostra mirada est√† lliure de judici i ho acceptem amb la normalitat m√©s absoluta. Llavors per qu√® ens compliquem la vida volent que els altres siguin o actu√Įn com nosaltres voldr√≠em? √Čs una cosa tan antinatural que evidentment fa que ens sentim malament. Hi ha un truc que almenys a mi em funciona: quan alg√ļ em pertorba, el miro com si fos un arbre o una onada i llavors l'entenc i l'accepto tal com √©s.
Quan ens passa alguna cosa que no ens agrada, afloren les emocions com la ira, la frustraci√≥ o l'angoixa. √Čs normal i per aix√≤, des de la responsabilitat i la consci√®ncia acceptem la realitat tal com √©s. No podem canviar la realitat per√≤ s√≠ que podem canviar la interpretaci√≥ d'aquesta realitat. La realitat no fuig, som nosaltres que fugim de la realitat. Tampoc podem rebel·lar-nos contra l'adversitat per√≤ s√≠ que podem escollir com sentir-nos-en. Com diu el t√≤pic, rere de tota adversitat s'amaga una oportunitat o dit d'una altra manera, de qualsevol adversitat se'n pot obtenir el fruit de la saviesa.
De fet, la vida no acostuma a donar-nos el que l'ego vol, sin√≥ el que ser essencial necessita per manifestar-se. √Čs la coneguda llei de la correspond√®ncia de Gerardo Schmedling. I tamb√© ens recorda que all√≤ que no som capa√ßos d'acceptar √©s l'√ļnica causa del nostre sofriment. Culpar les influ√®ncies externes no s√≥n m√©s que excuses per desviar la responsabilitat. Una de les causes de la infelicitat √©s la incapacitat d'acceptar i fluir amb el que ens passa. Deia Carl Jung, l'acceptaci√≥ et transforma. I no es tracta de caure en l'ego espiritual de fer veure que "tot ens est√† b√©". Acceptem que tamb√© podem sentir-nos malament. Aix√≤ s√≠, sense caure en el victimisme. Accepten la vida tal com ve.
Diu Eckhar Tolle  que si hem viscut bastant sabrem que les coses van malament molt sovint. Benvinguts a la realitat. Ja ho deien els estoics, els obstacles s√≥n part del cam√≠. No defugim de les dificultats, si caiem ens aixequem sense mirar enrere. Quasi tot en aquesta vida t√© un costat bo, cosa que no significa necess√†riament que aquesta vida ens hagi de somriure, per√≤ nosaltres s√≠ que podem somriure a la vida. Ning√ļ mor per caure en un riu, sin√≥ per quedar-s'hi (Tom√†s Navarro).
Quan les coses van mal dades, √©s bo recordar que segur hi ha alg√ļ que encara li va pitjor. De fet, sempre succeeix all√≤ que ha de succeir. Tot arriba en el seu degut moment. Segons Pablo d'Ors el que succeeix √©s sempre el millor que podia haver succe√Įt. L'esdevenidor √©s molt m√©s savi que les nostres idees o plans. Pensar el contrari √©s un error de perspectiva i la causa √ļltima del nostre patiment i infelicitat. Patim perqu√® pensem que les coses haurien de ser d'una altra manera. Jo mateix tinc comprovat que quan penso en negatiu sobre la gent o que la vida √©s injusta, em retroalimento en aquesta negativitat. Realment, √©s una actitud autodestructiva. 
He conegut persones properes que tenien molt assumit el paper de v√≠ctimes, que eren aut√®ntiques addictes a la infelicitat, que trobaven plaer quan parlaven compulsivament de les seves desgr√†cies. I per raons de feina tamb√© n'he conegut d'altres amb el paper d'agressor que evitaven √ļlceres a costa de provocar-se-les als altres, descarregant la seva ira en alg√ļ altre m√©s d√®bil. S√≥n la cara i la creu de la mateixa moneda, amb una mateixa causa: l'estr√®s i la nul·la habilitat per saber gestionar de forma adequada les emocions.
Quan deixem d'imposar els nostres esquemes mentals a la realitat, aquesta deixa de presentar-se adversa o propensa i comen√ßa a manifestar-se tal qual √©s, sense aquest patr√≥ valoratiu que ens impedeix accedir a ella mateixa. El principal objectiu √©s mantenir l'harmonia i la pau interior. √Čs la postura m√©s intel·ligent que no pas l'absurda, infantil i compulsiva necessitat de voler tenir ra√≥. Ens estalviem energia i malestar. La realitat √©s neutra i cadasc√ļ la distorsiona com li sembla. 
Quan notem una emoci√≥ de ira per alg√ļ preguntem-nos ¿qu√® √©s el que necessitem? Buda deia que quan ens sentim ofesos o provocats per alg√ļ √©s com si ens haguessin clavat un dard. Tanmateix, som nosaltres amb la nostra reacci√≥ d'enuig, ira i frustraci√≥, els que generem el segon i tercer dard. Si desenvolupem la compassi√≥ veurem l'actuaci√≥ moltes vegades nociva de l'altra persona, per√≤ tamb√© la seva confusi√≥, la seva por i la seva soledat.

La necessitat compulsiva de tenir raó en una discussió i demostrar que l'altre està equivocat es deu a la por a la mort. Si ens identifiquem amb una posició mental i resulta que estem equivocats, el nostre sentit d'identitat basat en la ment se sentirà sota una seriosa amenaça d'aniquilació. Per tant, el nostre ego no es pot permetre estar equivocat: equivocar-se és morir. Això ha motivat moltes guerres i ha causat la ruptura d'innumerables relacions.

En les relacions interpersonals, sigui amb la família, amistats o coneguts, hi intervenen factors que determinen la seva qualitat, com ara la manera com demanem les coses, la manera com les oferim, com les acordem i finalment, com reconeixem a l'altre. Dit d'una altra manera, tenint en compte els valors de la serenitat, l'equanimitat, la sensibilitat i l'empatia. Això esdevé d'una manera natural, si estem presents, desperts i conscients amb el nostre ser essencial. I un detall molt important: no agradem als altres per qui som, sinó per com se senten amb elles mateixes quan interactuen amb nosaltres!
No utilitzem la ment, sin√≥ que √©s la ment que ens utilitza. Quan vius en aquest estat d'inconsci√®ncia, ni tan sols ens adonem que som un esclaus de la nostra ment configurada de creences de segona m√†. La frase de Adam Smitch, "el peix no sap que est√† dins de l'aigua fins que el treuen d'ella", una met√†fora que exemplifica molt b√© la inconsci√®ncia humana. La majoria de nosaltres tampoc sap que no √©s qui es creu que √©s. Ni ho sabr√† mai. Deia Joan Brossa que hi ha gent que quan arriben a la mort, encara han de n√©ixer.
Quan deixem d'identificar-nos amb la ment, el fet de tenir raó o estar equivocat és indiferent per al nostre sentit d'identitat; de tal manera que aquella necessitat compulsiva, urgent i profundament inconscient de tenir raó, que és una forma de violència, deixa d'estar present. Podem expressar com ens sentim i el que pensem amb claredat i fermesa, però tal expressió no està tenyida d'agressivitat ni actitud defensiva. El nostre sentit d'identitat deriva llavors d'un lloc més profund i verdader dins nostre, no de la ment.

La gent pensa que quan tingui diners, llavors ser√† feli√ß. Doncs, podem saltar-nos aquesta part i ser feli√ßos ara mateix. Tot i que la paraula 'felicitat' no t√© un √ļnic significat i s'utilitza a la babal√†, quan parlem de felicitat, la podem entendre com aquell benestar o sensaci√≥ interna d'estar b√© amb nosaltres mateixos, independentment de com siguin les nostres circumst√†ncies externes. √Čs un estat d'abs√®ncia de patiment i el millor activador de dopamina (hormona de la felicitat). Per Jean Paul Sartre la felicitat no √©s fer el que un vol sin√≥ voler el que un fa.
Un temps ben organitzat es el senyal m√©s clar d'una ment ben organitzada (Sir Isaac Pitman). Els petits canvis que no suposen massa esfor√ß, a la llarga ens ajudaran a descobrir una vida de m√©s qualitat. Quan canviem volunt√†riament els errors diaris per disciplines di√†ries, experimentem resultats positius en poc temps. Quan canviem la nostra dieta, la nostra salut millorar√† notablement en poques setmanes. Quan comencem a fer exercici, ens sentirem amb m√©s vitalitat quasi immediatament. I quan comencem a llegir llibres, creixer√† la nostra consci√®ncia i autoconfian√ßa. Qualsevol nova disciplina que comencem a practicar habitualment, ens donar√† resultats que a la vegada ens motivaran a desenvolupar noves disciplines. I mica a mica corregirem el nostre pensament. La disciplina √©s m√†gica. 

Els plans no sempre surten com volem, les nostres expectatives no sempre es compleixen, les persones fallen i els imprevistos ens visiten quan volen i sense avisar. La vida √©s moviment i canvi, i el canvi requereix flexibilitat. Tenir l'habilitat per canviar d'actitud √©s una garantia d'√®xit i un senyal de bona salut mental que ens permet adaptar-nos a un m√≥n canviant. Que algun dia ens desviem del pla previst, no passa absolutament res, no ens auto-castiguem. Els nostres objectius estan al nostre servei, no al rev√©s. Un biaix cognitiu molt com√ļ √©s veure el m√≥n en blanc i negre. Elegir ser flexible significa elegir ser feli√ß.

Aix√≠ doncs, igual que en la cura del cos, la cura de la ment requereix disciplina, const√†ncia i paci√®ncia, els resultats es faran realitat, nom√©s √©s q√ľesti√≥ de temps. Ser capa√ßos de crear els resultats desitjats i aconseguir que les coses funcionin a favor i no en contra d'un mateix, √©s tenir un poder que potser no n'√©rem conscients: el poder de transformar la nostra vida. Aix√≤ s√≠, no esperem que aquestes resultats arribin en dies o setmanes, sin√≥ en mesos i anys. Deia Salvador Espriu que a mida que ens anem fent grans anem posant enteniment. Nom√©s afegiria que uns m√©s que altres.
Aprofitem el temps de manera s√†via, √©s a dir de la millor manera possible. Cada dia tenim moltes oportunitats, per√≤ nom√©s una d'elles √©s la millor. Les millors oportunitats s√≥n les que ens porten cap el compliment de les nostres metes i s√≥n a elles a qui hem de dedicar-hi temps. No perdem el temps amb les coses urgents, deixant de banda les importants. √Čs una q√ľesti√≥ de prioritats i si no posem atenci√≥ ens deixarem arrossegar per la tirania de les coses urgents. Dep√®n de cadasc√ļ ser amos del temps o convertir-nos en els seus esclaus. ¿Proactiu o reactiu i procrastrinador? Cadasc√ļ escull. Com deia S√®neca, no √©s que tinguem poc temps, √©s que en perdem molt. I per norma, les decisions f√†cils en el present solen generar vides dif√≠cils en el futur. Usem el temps de forma adequada.
Res en aquesta vida dona m√©s satisfacci√≥ que saber que ens trobem en el cam√≠ de l'√®xit i la realitzaci√≥, entenent per √®xit el fet d'aconseguir els nostres prop√≤sits, experimentar el nostre potencial, sentir la nostra autoestima, obtenir el m√†xim d'un mateix, viure el present a cada moment tenint clar cap on anem. El nostre dest√≠ √©s a cada pas que donem a la nostra vida, ni abans ni despr√©s. Cada moment √©s √ļnic i complet, ni bo ni dolent, √©s perfecte. No som res i alhora ho som tot. Fa cinc anys com estaves mentalment? I avui? I com voldries estar d'aqu√≠ cinc anys?

La ment es troba en un ball permanent i el secret √©s aprendre a observar-la des de la consci√®ncia. A trav√©s de sentir la connexi√≥ de la respiraci√≥ amb el moment present. Segons Eckhart Tolle, la millor manera d'aturar la ment √©s prendre consci√®ncia de la respiraci√≥ diverses vegades al dia √©s el mitj√† de transformaci√≥ m√©s poder√≥s que tenim per aturar la ment, crear espais de vida i de consci√®ncia. El fet de prendre consci√®ncia de la respiraci√≥ ens obliga a estar en el moment present completament desperts i en alerta, la clau de tota transformaci√≥ interior. 
Escoltem la nostra ment conscientment. En la societat actual, ser "normal" implica tenir sobrepès, menjar malament, ser sedentari i llegir poc o res. Seguim el nostre propi destí, no el camí marcat pel pensament grupal i l'efecte ramat de la societat. No actuem per imitació, guiem-nos per la raó i pensem en qui voldríem convertir-nos. Marquem certa distància amb la massa i no imitem comportaments que no ens afavoreixen. Creem la teva tribu amb gent que ens faciliti el nostre procés de millora i evitem qui ens ho dificulti. No podem controlar les circumstàncies, però sí podem controlar-nos a nosaltres mateixos.

La qualitat de la nostra vida dep√®n de la qualitat de la nostra ment, que √©s la que ens fa ser lliures o esclaus, dep√®n de cadasc√ļ. El nostre benestar dependr√† de la cura que tinguem amb les dimensions principals que s√≥n el cos, la ment i l'esperit. Les tres dimensions alhora ens representen per igual i si ens descuidem d'alguna, tard o d'hora tindrem algun o alguns problemes f√≠sics, ps√≠quics i/o emocionals. No serveix de gaire centrar-se per exemple en el cos, mentre tenim la ment estressada o l'esperit inquiet. Si volem tenir una vida plena, la clau √©s aconseguir l'equilibri entre elles. No √©s f√†cil, per√≤ tot s'apr√®n. I la cura tampoc √©s temporal, s'ha de practicar de per vida. 

Quan una de les tres dimensions queda desatesa, apareix el malestar i el patiment. Tots hem passat per aqu√≠ en algun moment de la vida, o b√© aquest malestar es mant√© de manera cr√≤nica. En aquest cas, tenim molts n√ļmeros d'emmalaltir, des d'un simple mal de cap a √ļlceres, hipertensi√≥ o malalties greus com el c√†ncer. El cos √©s savi i quan t√© alguna mancan√ßa ens avisa a trav√©s de la manca de salut en forma de malaltia.
Caldria diferenciar entre emoció i sentiment. Com diu Antonio Damasio, l'emoció és la primera reacció inconscient que tenim davant d'algun estímul i el sentiment seria la segona reacció modificada pels nostres pensaments conscients. Les emocions no es trien, ni són positives o negatives, però sí que són absolutament necessàries per a la nostra existència ja que actuen com a missatgers que ens inviten a prendre accions. Per tant, no ens n'hem d'avergonyir. No expressar emocions té costos psicològics, socials i de salut, excepte que siguis l'Spock de la sèrie Star Trek. Quan diem que hem de gestionar les emocions, en realitat volem dir que hem de gestionar la interpretació de les emocions que fem a través dels sentiments. Gestionar i no reprimir.

Aix√≠ doncs, la manera de pensar determina com sentim: un pensament crea l'emoci√≥ corresponent. Aquesta emoci√≥ si se sost√© en el temps es converteix en un sentiment. I aquest sentiment si es perllonga es transforma en un estat d'√†nim. Quan tenim un pensament negatiu que ens fa sentir ira, pot convertir-se en un sentiment de frustraci√≥ i finalment derivar en un estat d'amargura cr√≤nica. Parlem d'aquella persona pertorbada atrapada en l'anomenada profecia autocomplerta que pensa que el m√≥n √©s ple d'in√ļtils. I evidentment, en el seu cam√≠ se'ls troba a tots.
Quantes persones hi ha que aparentment tenen una bona vida, per√≤ se senten buides perqu√® els falta alguna cosa i no saben qu√®. I intenten trobar la soluci√≥ fora quan la tenen a dins. Nom√©s cal tenir inquietud per explorar el seu interior. La majoria de gent t√© una vida mec√†nica, buida, superficial i absurda. I mai arribar√† a saber que viu en pilot autom√†tic, que no escull de manera conscient els seus pensaments ni accions, sin√≥ que es guiat per les in√®rcies socials i les reaccions emocionals. Si no estem atents serem titelles en mans dels impulsos inconscients. Els pensaments, positius o negatius, s'enforteixen a mesura que s'abonen amb la repetici√≥ constant. Els positius ens donen energia i ens enforteixen, els negatius ens fan perdre energia i ens debiliten. Aix√≠ doncs, millor que pensem en positiu!

√Čs evident que l'ambient que ens envolta condiciona les nostres creences i pot determinar un cam√≠ o altre del cicle de l'√®xit truca a l'√®xit o del frac√†s incuba el frac√†s. Recordem Rousseau que deia que l'home era bo per naturalesa i que era la societat qui el corrompia. La bona not√≠cia √©s que qualsevol pot modificar el seu propi sistema operatiu mental, independentment de l'entorn o societat. La ment √©s alguna cosa abstracta que no es troba en cap lloc concret i per tant no podem tocar ni veure-la.
Tanmateix, la ment s√≥n les ulleres amb les quals veiem el m√≥n calibrades per les creences limitadores inculcades des de petits per part de la fam√≠lia, escola i m√©s endavant pels amics i entorn, les experi√®ncies viscudes i els coneixements adquirits. √Čs el mapa mental i cadasc√ļ en t√© el seu. El problema √©s que la majoria pensa que el seu mapa mental √©s el mapa del tresor verdader i mai sabr√† el que es perd. Nom√©s cal observar una mica on ens porta aquest mapa, si el viatge que portem √©s el correcte.
El m√≥n √©s un gran mirall en qu√® ens veiem reflectits i quan etiquetem alg√ļ no fem m√©s que reflectir com som nosaltres (llei del mirall). La coneguda frase de Kant de "no veiem el m√≥n com √©s sin√≥ com som nosaltres" resumeix perfectament aquesta idea del mapa mental que t√© cadasc√ļ. Per√≤ la not√≠cia bona √©s que √©s a la ment de cadasc√ļ poder decidir com volem veure aquest m√≥n i com volem interpretar tot el que hi succeeix. La clau de tot plegat est√† en els nostres estats emocionals.
Les creences en s√≠ no s√≥n dolentes, sempre i quan conscientment ens adonem que no s√≥n m√©s que una opci√≥ personal. Les creences poden negatives per√≤ tamb√© positives: poden perqu√® creuen que poden deia Virgili. La nostra forma d'observar i entendre la vida est√† basada en les nostres creences, les quals determinen el tipus de m√≥n que veiem. Som com aut√≤mats que creiem que la realitat de fora no t√© res a veure amb nosaltres. 
La ment √©s la que ens fa el b√© o el mal, la que ens fa desgraciats o feli√ßos, la que √©s capa√ß de canviar les coses canviant la forma de veure-les. Com deia S√≤crates, la ment ho √©s tot, en all√≤ que pensem ens convertim. O com deia Buda, la ment pot ser causa tant d'esclavatge com d'alliberament. Podem canviar la nostra vida si canviem la ment. El gran enemic a combatre s√≥n les falses creences limitadores que condicionen de manera destructiva la nostra ment, i substituir-les per unes creences potenciadores que ens ajudin a ser millors persones. Cal que revisem la nostra escala de principis i valors principals que portem instal·lats en la nostra ment que ens defineixen i determinen com interpretem el m√≥n i les relacions que tenim amb els altres. Entendrem per qu√® davant d'un conflicte de valors, escollirem abans evitar el dolor que obtenir plaer.
Aprenem a escoltar l'altra persona de forma activa, √©s a dir amb els cinc sentits i amb compassi√≥, √©s a dir, per comprendre-la profundament i amb la intenci√≥ d'ajudar-la. Observem tots els detalls de la seva comunicaci√≥: paraules, to de veu, postura corporal i amb control de les emocions. Fem preguntes sobre all√≤ que ens expliquen i les seves pr√≤pies respostes ens portaran a conclusions. Escoltem per escoltar i no per parlar. Desenvolupem l'empatia cognitiva i emocional i aprendrem qu√® dir despr√©s que haguem apr√©s com escoltar. √Čs de savis saber qu√® dir, el mateix que per saber qu√® no dir.
Diu Eduard Punset que cient√≠ficament s'ha demostrat que s√≥n necessaris cinc compliments seguits per esborrar les empremtes perverses d'un insult. Comuniquem-nos amb intel·lig√®ncia i apliquem el PEC de la comunicaci√≥ no violenta quan interactuem amb alg√ļ:
- Pensaments (P). Condicionen les nostres emocions i comportaments: observem-los i no ens els creiem, simplement controlem-los.
- Emocions (E). Influeixen els nostres pensaments i comportaments: observem que és el que sentim des de la consciència per saber què em passa.
- Comportaments (C). Impacten en els nostres pensaments i emocions: escoltem amb empatia i actuem amb assertivitat per demanar de manera concreta el que necessitem (no el que volem).
Quan interactuem amb alguna persona, en aquell prec√≠s moment aquella persona ha de ser la m√©s important de la nostra vida. Les altres, en aquell prec√≠s moment es troben en estat virtual en la nostra imaginaci√≥ i per tant no existeixen. Per cert, cap persona √©s bona del tot ni dolenta del tot: la persona perfecta no existeix. Controlem el pensament perqu√® no focalitzi √ļnicament en la part negativa de la gent i pensem amb rectitud. De la mateixa manera que el vol d'una papallona pot provocar un cataclisme (teoria del caos), un pensament dolent ens pot portar cap a un cataclisme emocional.
No √©s f√†cil canviar una ment que utilitzem des de que vam n√©ixer, que treballa a un ritme de 60.000 pensaments al dia, el 80% dels quals s√≥n pensaments negatius i, a m√©s, es repeteixen dia s√≠ i dia tamb√©. √Čs com un n√ļvol negre que tenim a la nostra ment que no ens deixa veure el sol tan bonic que tenim en el nostre interior. La majoria d'aquests pensaments diaris tenen a veure amb situacions d'angoixa del passat i l'ansietat del futur. S√≥n preocupacions que nom√©s existeixen en la nostra ment i que ens les podr√≠em estalviar si en f√≥ssim conscients. 
El problema esdev√© quan convertim un simple pensament negatiu en una bola cada vegada m√©s gran de pensaments negatius que √©s capa√ß de modificar el nostre estat d'√†nim. Nosaltres mateixos podem construir monstres mentals de qualsevol esdeveniment desagradable. ¿Quantes vegades no ens ha passat que ens sentim malament i no sabem per qu√®? I un determinat estat d'√†nim mantingut en el temps tamb√© √©s capa√ß de condicionar-nos fins i tot el propi car√†cter. Canviem el pensament inicial destructiu que ens ha portat aqu√≠ i la nostra vida ser√† distinta. El nostre Sant Jordi interior √©s l'√ļnic que pot acabar amb aquests monstres mentals gr√†cies a l'espasa de l'oblit i la confian√ßa de l'autoestimaLa qualitat del nostre pensament determinar√† la qualitat de les nostres eleccions i decisions.
√Čs important observar com tenim l'estat d'√†nim ja que condiciona la presa de decisions i tota la nostra vida. Parlem del biaix de gesti√≥, un error provocat per elements contextuals com les emocions. Diuen que les emocions s√≥n la sal de la vida; tamb√© diuen que la sal √©s dolenta per a la salut. Per exemple, no es raonable decidir casar-se si est√†s enamorat, una transit√≤ria situaci√≥ d'incapacitat; nom√©s cal veure l'alt percentatge de separacions i divorcis. Keep Calm, no es tracta de tapar la il·lusi√≥ amb la ra√≥, sin√≥ de convertir la ra√≥ en il·lusi√≥.
Un ha d'estar agra√Įt dels seus trets diferencials autoestima. Fixem-nos en el kintsugi o la pr√†ctica japonesa de reparar amb or els objectes que es trenquen, una mena d'acceptaci√≥ de l'imperfecte o defectu√≥s. Es valoren les marques del desgast, una mena de met√†fora per valorar tamb√© les cicatrius que la vida ens ha donat. Tinguem l'autoestima ben establerta, que sapiguem valorar-nos i possiblement serem valorats, sense estar centrats en un mateix, sin√≥ sensibles als problemes o dificultats dels altres. Tenir una bona autoestima √©s imprescindible si volem viure b√© i sentir-nos a gust amb la nostra vida i amb nosaltres mateixos. 
Les persones que tenen una baixa autoestima creuen que no poden fer front a una situaci√≥, tenen por a quedar-se soles i no es tracten b√© a s√≠ mateixes. Quan comencem a tractar-nos b√© i assumim totes les nostres qualitats, √©s quan comen√ßarem a gaudir de la nostra vida al m√†xim. No ens tractem a nosaltres com no tractar√≠em els altres. Sentir-nos a gust, segurs i confiats amb nosaltres ens portar√† a viure experi√®ncies positives i de qualitat en la nostra vida. Els altres, deia Paulo Coelho, nom√©s estimen i respecten el qui s'estima i es respecta a si mateix.
En quant a la mort, Mark Twain diu "el temor a la mort deriva del temor a la vida; un home que viu plenament est√† preparat per morir en qualsevol moment". Quanta ra√≥! La major inc√≤gnita i la gran pregunta respecte el futur √©s quant temps ens queda de vida. A Occident el tema de la mort no el tenim ben resolt, √©s com un tab√ļ. No hi volem pensar i quan ho fem la veiem molt lluny, encara que potser √©s a la cantonada. Ser conscient de memento mori fa que cada dia donem gr√†cies per donar-nos una nova oportunitat. Visquem-lo en pau com si fos l'√ļltim. L'√ļnica cosa que ens podrem emportar al final de la nostra vida es la consci√®ncia. 
El moment de la mort f√≠sica sempre fa por i si creus que aquesta mort representa la teva aniquilaci√≥, la por es converteix en terror. Diu Jordi Sap√©s de Lema que aix√≤ passa perqu√® ens identifiquem amb la forma. Segons la consci√®ncia del Ser essencial que tinguis, et resistir√†s m√©s o menys a abandonar-la quan arribi el moment. Identificar-se amb aquest Ser essencial ens permetr√† deixar anar la forma amb una major tranquil·litat i confian√ßa. Nom√©s que aquesta intu√Įci√≥ sigui subconscient, √©s suficient per tenir una mort en pau. Tard o d'hora perdrem la forma, per√≤ no l'ess√®ncia. Just en aquell moment, la dimensi√≥ espiritual ens hi ajuda a prendre consci√®ncia d'aquest Ser essencial. Aix√≤ ja ho podem viure ara, no cal esperar a la mort.

Per als estoics, tenir por a la mort era una preocupació irracional. Igual que no ens lamentem tot el temps passat abans del nostre naixement, no hauríem de lamentar que existirà un temps igual de llarg després de la nostra mort. Al morir, simplement retornem al mateix estat que teníem abans de néixer. De fet, hem d'entendre que la mort és un procés, que morim una mica cada dia. O com deia Sèneca, "mentre existim la mort no hi és present, i quan la mort es presenta, nosaltres ja no existim". En tot cas, el pitjor que pot passar-nos en morir es que no passi res.

Recordem sense por que algun dia morirem i agra√Įm el gran regal que representa despertar-nos cada dia. Recordem que el temps √©s la mat√®ria prima de la vida, un recurs no renovable que s'esgota igual de r√†pid independentment de l'√ļs que en facis (Invicto). Antoni Blay deia que la mort no √©s el contrari de la vida, sin√≥ el contrari del naixement, perqu√® la vida √©s eterna.
Quan naixem, nosaltres plorem mentre el m√≥n s'alegra. Haur√≠em de viure de tal manera que, en el moment de la mort, el m√≥n plori mentre nosaltres ens n'alegrem. [Iogui Raman de El monjo que va vendre el seu Ferrari, Robin Sharma
Interessant el diàleg entre Charly i Snoopy asseguts mentre miren un llac: "un dia ens morirem Snoopy", i aquest respon "cert Charly, però els altres dies no".



En general, tothom √©s el pitjor observador d'un mateix, l'√ļltim en adonar-se'n. Per aix√≤ √©s bo q√ľestionar-s'ho absolutament tot, comen√ßant per les nostres pr√≤pies certeses. Les creences s√≥n limitadores, ens diuen com s√≥n les coses, qu√® √©s possible i qu√® no, que podem fer i que no podem fer. Nom√©s des de la humilitat i la compassi√≥ budista podrem resoldre idees o actituds equivocades que potser no n'√©rem conscients.

La humilitat, la generositat i la cortesia ens fa sentir b√©. Quan som humils tenim clar que no som perfectes ni millors que ning√ļ, comencem a divertir-nos m√©s i alhora t√© un gran impacte sobre la gent que ens envolta. La generositat √©s donar alguna cosa als altres sense esperar cap agra√Įment. Per a l'ego, donar √©s perdre, per√≤ en realitat guanyem en benestar. Practiquem la generositat i la cortesia en les converses i deixem que ens parlin els altres dels seus interessos, la seva ocupaci√≥, la seva fam√≠lia i els seus problemes. Siguem bons oients!
Per contra, l'orgull i l'arrog√†ncia genera rebuig i distanciament. √Čs f√†cil recon√®ixer una persona sense humilitat: se sent amb dret a tot, pensa que √©s el centre de tots els problemes de l'univers, l'√ļnica persona que pateix injust√≠cies i que es creu per damunt dels altres. Les persones arrogants o rudes ho s√≥n perqu√® tracten de cobrir les seves debilitats. I les persones que es mostren orgulloses del seu orgull, en realitat amaguen una insufici√®ncia o desvaloritzaci√≥. Que el 90% dels conductors creguin que s√≥n millors que la mitjana indica el nivell d'arrog√†ncia existent en la societat.
Si volem un canvi de vida, necess√†riament haurem d'estar equivocats respecte alguna cosa. Que tot all√≤ que aprenem ens formi i no ens deformi. √Čs important desaprendre tot all√≤ que ens han dit que haur√≠em de ser i tornar a aprendre amb una ment de principiant, creativa i oberta a l'experi√®ncia, a con√®ixer-nos des de la mirada de l'acceptaci√≥ i l'autocompassi√≥ fent el millor que pots per aprendre a conviure amb la realitat, cosa que per a tu, √©s suficient. I a partir d'aqu√≠, a gaudir d'aquest nou aprenentatge. √Čs alliberador quan saps que no pots demanar peres a l'om. 
Permetem equivocar-nos. Reconèixer que ens hem equivocat costa tant perquè significa un cop molt dur pel nostre ego. Per això, si ens identifiquem amb l'ego, ens sentim amenaçats de mort i intentem defendre'ns amb totes les excuses del món. Els errors no et fan millor ni pitjor, només t'alliçonen, et mostren noves opcions i et recorden que ets humà ('errare humanum est' deia Sèneca). Els éssers humans, com els animals, aprenem per assaig-error, no per assaig-èxit. El cost de créixer com a ésser humà és equivocar-se i ficar la pota (llei universal). Se'n diu evolucionar. Per tant, si erres no et tractis malament (principi bàsic de salut mental).
Les creences ens limiten ja que ens configuren les accions, pensaments i sentiments, per tant, no dubtis en cap moment a fer qualsevol canvi perqu√® la ment sigui m√©s oberta i m√©s lliure. Controla tu la ment, no ella a tu. I en cas de dubte, per saber si una creen√ßa √©s positiva o no, √©s tan f√†cil com trobar alguna persona que la tingui adoptada i veure'n els resultats que li produeix a ella. Aquesta persona ens donar√† la resposta, segons si la creen√ßa li aporta benefici o no a la seva vida. Com diu Anthony Robbins, imita les creences dels guanyadors. 
Per exemple, una de les creences globals més importants que podem adoptar és que per tenir èxit i ser feliç hem de millorar constantment la qualitat de les nostres vides a base d'aprendre, expandir-se i créixer. Es tracta de descobrir els problemes i gestionar-los abans que es transformin en crisis. La millor manera de matar el monstre és fer-ho quan encara és petit. No obstant, cada nova experiència ens ajuda a créixer i ens proporciona una nova perspectiva.
Hi ha tamb√© una creen√ßa limitadora que √©s com una maledicci√≥ que comparteix molta gent i √©s quan  justifiquem la nostra actitud amb la frase "es que jo soc aix√≠". Com si hagu√©ssim nascut aix√≠ i per tant aix√≤ ja no es pot canviar. No ens adonem que aquesta creen√ßa √©s tan sols la imatge que tenim de nosaltres en aquell moment. Recordem la dram√†tica experi√®ncia viscuda per Viktor Frankl en el camp de concentraci√≥ explicada en el seu llibre 'L'home a la recerca de sentit' i la seva actitud de determinaci√≥ de superaci√≥ resumida en aquesta frase: "A un home li poden robar tot, menys una cosa, l'√ļltima de les llibertats de l'√©sser hum√†, l'elecci√≥ de la seva pr√≤pia actitud davant de qualsevol tipus de circumst√†ncia, l'elecci√≥ del propi cam√≠."
Una altra creen√ßa limitadora que m'ha acompanyat tota la meva vida fins no fa gaire era pensar que havia de ser perfecte per ser acceptat, probablement perqu√® durant la meva infantesa vaig viure en un ambient problem√†tic (que no ve al cas) i l'√ļltim que volia era ser una mol√®stia afegida pels pobres pares. Quan em vaig alliberar d'aquesta falsa creen√ßa de voler ser perfecte, la meva vida es va transformar. Veure la met√†fora de la canoa.
Finalment, una altra creen√ßa limitadora que tamb√© he arrossegat era la por a parlar en p√ļblic, probablement per un professor franquista que -com a m√≠nim- devia ser descendent de la santa inquisici√≥ espanyola (muchos recuerdos don Montia all√† donde est√©, l√°stima que no exista el infierno), el qual em castigava cada dilluns a sortir una hora a la pissarra a passar vergonya davant de tota la classe perqu√® el diumenge no havia anat a missa (ell deia que hi era i sabia qui anava i qui no). Tindria nou o deu anys i vaig ser castigat fins que vaig aprendre a mentir com la resta de nens. Aix√≤ s√≠, en el seu favor puc dir que gr√†cies a ell em vaig fer ateu, cosa que amb el temps m'ha portat cap a un altre tipus d'espiritualitat molt m√©s humana i raonable basada en la introspecci√≥ i l'autoconeixement.
Per cert, el gran amic de les creences limitadores √©s l'ego, una esp√®cie de veueta que forma part de la nostra imaginaci√≥ i que sempre ens jutja el que fem, el que diem i el que sentim. L'ego √©s el farsant que que sempre portem amb nosaltres i que si ens el creiem, tenim assegurada la insatisfacci√≥ cr√≤nica. L'ego no descansa mai. Per√≤ de l'ego, en parlarem m√©s endavant. Com deia Arist√≤til, ser capa√ß de considerar un pensament sense acceptar-lo, √©s la marca d'una ment educada.
De vegades penso qui seria si hagu√©s nascut en un pa√≠s civilitzat i democr√†tic com Dinamarca, amb uns pares cultes, una educaci√≥ escolar de qualitat, unes amistats amb un nivell cultural alt, una societat exemplar, discreta i respectuosa i un entorn dir√≠em que id√≠l·lic. Potser avui tindria estudis universitaris i una bona professi√≥. Potser tocaria un instrument musical en alguna orquestra simf√≤nica. Potser seria immensament feli√ß. O potser no. O potser estaria enganxat a la droga. O potser... Est√† clar que seria totalment diferent a com soc ara perqu√® hauria estat influ√Įt i modelat per un ambient diferent. Per√≤ la realitat √©s la que √©s i a m√©s √©s perfecta. El cam√≠ que ens ha tocat pot ser m√©s llarg i pen√≥s, per√≤ no va cap enrere, sin√≥ endavant. No hi cap l'excusa. Hem d'estar agra√Įts sempre qui som avui, aqu√≠ i ara.
L'aliment de la ment √©s tot all√≤ que ens envolta, totes les coses influeixen en el pensament conscient i inconscient. La classe d'aliment que la ment consumeix determina els nostres h√†bits, actituds i personalitat. Cuidem la nostra ment. Tenir una bona salut i bon aspecte forma part de la necess√†ria cura del cos. Per aix√≤, √©s important√≠ssim la bona alimentaci√≥ i l'exercici f√≠sic. Tamb√© ho √©s tenir una ment musculada. Dedicar di√†riament una part del temps a l'exercici mental i que entri aire fresc al cervell intensifica la capacitat de les neurones i oxigena les idees. I la millor manera d'aconseguir-ho √©s tenir curiositat intel·lectual. La lectura √©s una gran opci√≥: en els llibres podem trobar les respostes a pr√†cticament qualsevol pregunta que se'ns plantegi. Alimentem i ampliem la ment a trav√©s dels llibres i de noves experi√®ncies: quantes m√©s refer√®ncies tinguem, m√©s savis i lliures serem.
Creem l'h√†bit de la lectura di√†ria m√≠nima de 30 minuts, tenint en compte la seva qualitat no la quantitat de llibres. De tem√†tica d'autoconeixement i creixement personal n'hi han molts i bons. Busca llibres que et serveixin d'est√≠mul per aprendre, els que t'obliguin a fer-te preguntes i respondre-les i els que t'aportin nous criteris. √Čs la forma d'envellir i madurar alhora, de sentir-te tamb√© b√© per dins. Gr√†cies a la lectura podem ser una mica menys ignorants i aprendre coneixements de com portar una vida m√©s digna.
El complex de no saber es cura admetent la nostra ignor√†ncia. M√©s encara si un savi com S√≤crates ho reconeix amb la all√≤ de "nom√©s s√© que no s√© res". Quin gran valor la humilitat! Nom√©s aix√≠ obrirem la porta al potencial d'intel·lig√®ncia. Simular que ho tenim tot clar, no √©s m√©s que una aut√®ntica com√®dia. Diu Jorge Bucay que l'ignorant √©s aquell que ni tan sols sap que ho √©s. I podem afegir que quant menys sap, m√©s pensa que sap.
Qualsevol problema que puguis tenir, segur que hi hagut milers de persones que ja els han tingut abans que tu i de ben segur se n'han escrit llibres que nosaltres ens en podem aprofitar ja sigui per per evitar-lo o per resoldre'l. Aqu√≠ tens un llistat dels meus llibres motivadors favorits que en un moment o altre a mi m'han motivat, i dels quals n'he recollit les principals idees que he cregut millors pels resultats de qualitat que aporten. I tamb√© podem utilitzar l'Spotify per escoltar podscats de creixement personal i culturals de qualitat que ens impregnin de bons pensaments mentre caminem o condu√Įm.
Si volem millorar en determinats aspectes, busquem models d'excel·l√®ncia personal  que ja han aconseguit l'√®xit i ens podrem estalviar anys de dolor tan sols imitant-los i aprendre d'ells aquest extraordinari coneixement que tenim al nostre abast. Tinguem clar que el preu de la cultura sempre √©s menor que el de la incultura. Carreguem-nos d'energia vital o com diuen en la cultura xinesa el "txi".
Per tenir ben carregades les piles i sentir-nos millor cal menjar bé, fer exercici físic regular, tenir contacte amb la natura, estar relaxats i mantenir una actitud positiva. I envoltem-nos sempre que puguem de persones que desprenguin energia positiva i evitem tot tipus de fauna salvatge i tòxica o situacions que ens treuen vida. La toxicitat, com els badalls, s'encomana. Protegim l'energia positiva.
En el dia a dia podem imaginar sentir-nos b√©, animats, segurs, decidits i agra√Įts a la vida o sentir-nos malament, enfadats, queixosos i cr√≠tics per tot. Cadasc√ļ escull. La vida √©s com √©s, per√≤ nosaltres la interpretem de manera lliure. Posats a escollir, millor decidir que volem estar b√©. Amb actitud positiva, valorem el que tenim i apreciem el fet d'estar vius. Cada dia √©s √ļnic, necessari i perfecte. I quan ens preguntin, ¿com estem?, responguem sempre "molt b√© o estupendament!" Per dos motius: perqu√® cada vegada estarem millor i perqu√® sentir-se b√© atrau gent que est√† en la mateixa sintonia i que vibra amb la nostra freq√ľ√®ncia energ√®tica. El semblant atrau el semblant.
Preguntem-nos "per a què" i no "per què". Quan ens passin coses, preguntem-nos "per a què" i no "per què". La pregunta "per a què" ens omple el cor i ens ajuda a viure amb responsabilitat i consciència del present. La pregunta "per què" ens satisfà la ment a través del victimisme i el camí de la justificació en el passat. Fem cas dels "senyals" que ens envia la vida. Si trenquem un plat, potser és un senyal per frenar i anar més lentament. Si ens fa mal el cap, potser hi ha algun aspecte de la nostra vida que no la portem bé.

Practiquem la dieta mental: aprenguem l'art de posar-nos de gu√†rdia a la porta d'entrada de la nostra ment. No permetem que ning√ļ ens xucli energia o utilitzi la nostra ment com a galleda d'escombraries. Fugim de les converses improductives i sobretot de la gent amb un exc√©s d'electrons. Fem neteja psicol√≤gica. Recordem sempre els tres filtres de S√≤crates: "Si el que m'has de dir no √©s CERT, ni BO, ni √öTIL per a mi, m√©s val no escoltar-ho". Cal que ens mantinguem sempre en gu√†rdia a les portes de les nostres ments per assegurar-nos que que tot all√≤ que nom√©s permetem entrar all√≤ que ens enriqueixi. Si volem que la nostra vida sigui de qualitat, fem dieta mental.
La televisi√≥ √©s un lladre del temps i una m√†quina d'embrutar els cervells. Com les columnes d'opini√≥ dels diaris, s√≥n aliment intel·lectual processat i enllaunat. Malauradament aquestes s√≥n la font d'informaci√≥ m√©s important que t√©, en general, la societat. I aix√≠ li va: l’actual societat √©s intel·lectualment fofa, invalidada i que necessita que li diguin quan ha d'anar al v√†ter. Una societat ignorant, f√†cil d'adoctrinar, manipular i controlar, perfecte per a la casta pol√≠tica i religiosa.
Fem dejuni mental i limitem el temps que mirem la televisi√≥. Posem l'atenci√≥ en all√≤ que ens faci b√© i no en all√≤ que ens escalfi el cap. Un dels millors h√†bits que podem eliminar per millorar el benestar emocional i pau interior √©s deixar de veure les not√≠cies i tamb√© les tert√ļlies (s√≥n aut√®ntica brossa per a la ment). Evitem l'efecte priming. Si a m√©s, aquest temps que malgast√†vem l'aprofitem per fer lectura o caminar, ¡oli en un llum! Amb aquest simple 2x1 ens pot canviar la vida de manera incre√Įble. √Čs un s√≠mptoma de salut mental procurar pensar i fer coses que ens facin sentir b√©. I la resta, millor evitar-les.
Les paraules, opinions i comentaris d'altres, ens estan constantment cobrant un peatge. Subtilment, les converses d'enyoran√ßa, desesperaci√≥, queixa, condemna i cr√≠tica, contribueixen a formar els nostres estats d'√†nim momentanis, i la nostra personalitat i car√†cter de manera permanent. La queixa √©s egoista. Com ens recorda Paz Calap "tot el que est√†s pensant en aquest moment, tot el que vas pensar ahir i tot el que pensar√†s dem√† s√≥n creacions de la teva ment que dibuixen la teva vida, dia a dia". Abans de queixar-nos o discutir amb alg√ļ, preguntem-nos, ¿√©s realment important? Estalviar-nos conflictes √©s m√©s f√†cil del que sembla!
La queixa  ens intoxica interiorment i avorreix qui ens escolta. La persona queixosa √©s un magatzem d'energia negativa que ning√ļ vol al seu costat, excepte que sigui amb un altre queix√≥s i es retro-alimentin tots dos. En comptes de queixar-nos, fem alguna cosa per canviar la situaci√≥ que no ens agrada. Refusem sempre converses respecte la mala salut, a ning√ļ li agrada estar al costat d'un ploramiques o queix√≥s cr√≤nic. En lloc de queixar-nos per que "no ens trobem b√©", √©s millor estar agra√Įts "per la salut que tenim".
√Čs necessari tenir una ment tranquil·la i serena, sense pensaments nocius ni preocupacions, preparada per gestionar les emocions de manera adequada i per prendre les millors decisions a cada moment. Tant les emocions inc√≤modes (mal anomenades negatives), fonamentals perqu√® s√≥n senyals que ens impulsen a l'acci√≥ per canviar aquesta situaci√≥ que no ens agrada, com les emocions positives que amb la seva pr√†ctica ens aproparan cap a la felicitat. I la millor manera d'adonar-nos d'aquests senyals f√≠sics que ens envia el cos a trav√©s de les emocions, √©s tenint la ment a punt quan ens enfoquem en el present, en l'aqu√≠ i l'ara.
Qui t√© consci√®ncia de s√≠ mateix sap del poder de les seves emocions i de la seva capacitat per gestionar-les. La manera d'asserenar la ment del soroll de l'exc√©s de passat o futur √©s a trav√©s de l'atenci√≥ plena o mindfulness. Es tracta d'una t√®cnica per aprendre a ser m√©s conscients dels pensaments, les emocions, el cos, els impulsos i desitjos, i en general de tot el que ens envolta. Deixant de planificar constantment el futur o rumiar sobre el passat, deixarem de preocupar-nos. Recomanable la lectura de "Biografia del silencio" de Pablo d'Ors per comprendre la import√†ncia de l'atenci√≥ plena.
L'atenci√≥ plena serveix per entendre les forces superiors de l'univers i viure en el present amb serenitat i atenci√≥. De fet, prestar tota l'atenci√≥ en el moment present √©s la clau de la felicitat. Hi ha dues maneres de practicar l'atenci√≥ plena: la formal (a trav√©s de la meditaci√≥) i la informal (mentre fas les tasques quotidianes). La formal, √©s una assignatura que tinc pendent. Pel que fa a la informal, √©s una pr√†ctica que treballo per convertir-la en h√†bit. 
Els pensaments viatgen del futur amb el "tot anir√† b√© quan faci tal cosa", al passat i "tant de bo no hagu√©s fet tal cosa", passant pel present nom√©s per preguntar-nos "si havent fet aix√≤ em jutjaran". Ton s√≥n preocupacions. L'atenci√≥ plena serveix per tallar d'arrel aquestes preocupacions. Consisteix en aprendre a sentir satisfacci√≥ en el que tens ara, a viure el moment present aqu√≠ i ara, i a ser conscient del que passa tant al teu voltant com en el teu interior. √Čs aix√≠ com ens podem enfrontat a l'estr√®s i gaudir m√©s de la vida. 

Visquem el present. Centrem-nos en el present, tanquem el passat i no ens preocupem pel futur ja que tampoc hi podem fer massa. Som aqu√≠ i ara, el passat ja ha passat i el futur no existeix. Viure en el passat i en el futur significa que no aprecies all√≤ que succeeix ara i que la vida passa de llarg. Visquem el moment present amb serenitat i satisfacci√≥. Un truc per estar atents al moment present √©s descriure detalladament en veu alta a nosaltres mateixos all√≤ que estem fent (si hi ha gent davant, millor fem-ho mentalment). √Čs una manera de fer-nos conscients del que fem en aquell moment.
Seria ideal poder fer meditaci√≥ habitual per calmar la ment (uns minuts cada dia). Un cervell descansat √©s m√©s sa, efica√ß i pr√†ctic. De fet, el cervell es l'√ļnica part del cos que millora amb el pas del temps (si es fa servir, s'ent√©n).  I gaudir d'all√≤ que fem a cada moment, en definici√≥ zen seria "quan menjo, menjo; quan dormo, dormo." Tot √©s sempre nou i diferent. Absolutament res √©s ara com fa un instant. Per a qualsevol ne√≤fit, aix√≤ de meditar pot costar una mica, per√≤ en realitat meditar no √©s dif√≠cil, el que √©s dif√≠cil √©s voler meditar. 
En aquest cas, tenim el mindfulness informal que vol dir ser-ne conscient en cada instant. No es tracta d'estar tot el dia en calma sin√≥ d'adonar-me qu√® em passa a cada moment, sense afegir el judici de si √©s bo o dolent; simplement amb aix√≤ significa que estic despert i m'ajudar√† a reprendre el meu estat de calma. No √©s f√†cil no deixar-se emportar pels seixanta mil pensaments diaris. Per tornar al moment present, hem de connectar-nos al cos a trav√©s de la primera eina de la nostra farmaciola personal: la respiraci√≥. 
Fer meditaci√≥ √©s la manera m√©s pr√†ctica i senzilla de calmar la ment i augmentar el nivell de consci√®ncia. Com diu Paz Calap a "Quiero paz", la vida √©s un moment, nom√©s som feli√ßos en aquell instant; i aix√≠ eternament. Haur√≠em d'interioritzar la pr√†ctica del mindfulness informal o escolta activa en tot moment. No es tracta d'estar tot el dia en calma sin√≥ d'adonar-nos del qu√® ens passa a cada moment, sense afegir el judici de si √©s bo o dolent; simplement amb aix√≤ significa que estem desperts i ens ajudar√† a reprendre el nostre estat de calma. 
Segons Eckhart Tolle, prendre consci√®ncia de la respiraci√≥ diverses vegades al dia √©s el mitj√† de transformaci√≥ m√©s poder√≥s que tenim per aturar la ment, crear espais de vida i de consci√®ncia. El fet de prendre consci√®ncia de la respiraci√≥ ens obliga a estar en el moment present completament desperts i en alerta, la clau de tota transformaci√≥ interior.
Algunes tècniques pràctiques senzilles de mindfulness
  1. Practicar el m√®tode de respiraci√≥ 7-7-7 per calmar la ment i augmentar el nivell de consci√®ncia: inspirar comptant 7, sostenir la respiraci√≥ comptant 7, i finalment exhalar comptant 7, i fer-ho 7 vegades.
  2. Fer una meditaci√≥ senzilla de 5 minuts, fent 40 respiracions i comptant-les mentalment (quan inspirem 1, quan exhalem 2). Quan es creui un pensament, tornant a comen√ßar amb tranquil·litat. Es pot fer servir l'app "Interval Timer" per controlar el temps.
  3. Fer un escaneig corporal de 5 segons, contraient tots els m√ļsculs del cos. Fem-ho en diferents moments del dia.
  4. Posar la llengua en el paladar fa que el diàleg intern cessi i ens connecta ràpidament al present.
* Important: la respiració ha de ser abdominal.
Fem les coses perqu√® les volem fer. El llenguatge t√© m√©s poder sobre la nostra vida, energia, pensaments, emocions, accions i resultats del que imaginem. Quan parlem de "haig de" ho fem des de l'obligaci√≥ i per tant, no ens agrada fer-ho. De manera inconscient ens creiem que som v√≠ctimes de les situacions, cosa que ens fa sentir reprimits, q√ľestionats, exigits i presoners de la nostra rutina, cosa que a la llarga explota amb estats d'irritabilitat, malalties, depressions, addiccions, etc. En canvi, quan fem les coses perqu√® volem fer-les i no com a obligaci√≥, tot canvia. La determinaci√≥ √©s una emoci√≥ necess√†ria per crear alguna cosa duradora i valuosa. Et dictar√† com afrontar les pertorbacions, els reptes i les desil·lusions. La determinaci√≥ significa acci√≥, fer el que sigui necessari malgrat el temor.

Cuidem les paraules que diem. √Čs un dels quatre acords del llibre del Dr. Miguel Ruiz de la cultura Tolteca. Les paraules s'utilitzen per representar les nostres experi√®ncies i la forma com les etiquetem condicionen la seva interpretaci√≥ i per tant determinen com ens sentim. El vocabulari t√© la capacitat de transformar les pautes emocionals. Aix√≠ com parlis, aix√≠ et sentir√†s. No √©s el mateix sentir-se enfadat que sentir-se displicent. All√≤ que diem t√© un efecte bioqu√≠mic en el cervell. Les paraules configuren el nostre dest√≠. 
Evitem sempre que puguem les paraules negatives. Prestem atenció al llenguatge i a les paraules que utilitzem. Cuidem el nostre diàleg interior i el vocabulari. Cada paraula que diem és una llavor que més tard o més aviat donarà el seu fruit. La nostra ment és un GPS que ens porta cap allò que decretem amb cada paraula que diem. Recordem que prop del 90% d'informació de la ment és inconscient i les paraules que utilitzem són allà, sense adonar-nos, condicionen totes les nostres emocions. Per això, sempre que no aconseguim alguna cosa és perquè existeix una contraordre en el subconscient.

Utilitzem un llenguatge positiu, paraules amables quan parlem dels altres i evitem etiquetar ning√ļ. La ment ho jutja tot i ho etiqueta tot: aix√≤ √©s bo o dolent, agradable o desagradable, bonic o lleig... Tanmateix, etiquetar ens limita i no ens permet tenir noves experi√®ncies. La bellesa i l'enriquiment es troben en la difer√®ncia. Compte tamb√© amb les met√†fores que utilitzem ja que ens condicionen la manera de sentir i determinen les nostres accions. El seu impacte acaba per convertir-se en un h√†bit que determina com veiem les coses. Que les met√†fores sempre siguin positives.
Estem envoltats de "budes". Hem d'aprofitar les refer√®ncies dels altres, especialment les reflexions i pensaments de diferents persones d'√®xit o savis que ens ha donat la hist√≤ria. Ens hem de fixar en els seus principis, les coses que eviten i quines desitgen aconseguir. El gran poder d'un bon llibre √©s que un comen√ßa a pensar com l'autor i incorporar les seves refer√®ncies com a pr√≤pies. I tamb√© hem d'aprendre de les persones m√©s properes i l'efecte mirall de veure'ls no com s√≥n sin√≥ com som nosaltres. Utilitzem refer√®ncies de contrast per canviar les nostres percepcions i sentiments. Intentem aprendre de tothom. 
Com diu la PNL (Programaci√≥ Neuro-Ling√ľ√≠stica o ci√®ncia de com dirigir el propi cervell de manera √≤ptima per aconseguir els resultats que un desitja), es tracta d'identificar qu√® vols millorar, analitzar com ho fa la gent que ho fa b√© i duplicar (modelar) en un per√≠ode de temps m√©s breu el model o all√≤ que millor s'adapti a tu. No cal reinventar la roda. Un exemple: hem d'aprendre dels habitants de Okinawa (Jap√≥), un poble conegut pel seu alt percentatge de gent centen√†ria amb una qualitat f√≠sica i mental envejable, un fet no casual sin√≥ causal. De fet, els japonesos han estat els grans modeladors del m√≥n que han aconseguit el miracle de la seva economia en un espai breu de temps tan sols imitant i perfeccionant les idees i productes d'altres estats. Docs imitem nosaltres els imitadors.
Compte per√≤ a l'hora d'escollir models. La majoria de nosaltres modelem (imitem) a un nivell totalment aleatori i desenfocat. Recollim al atzar detalls i trets de qualsevol persona que admirem, sense saber en realitat com aquesta persona ho ha aconseguit. O pitjor, passem per alt altres persones que haurien estat m√©s importants per a nosaltres. Es tracta pensar com un modelador per detectar patrons que donen resultats excel·lents. Si alg√ļ ha estat capa√ß de fer alguna cosa notable, preguntem-nos: "Com ho ha aconseguit? I deixem als losers.
Riure millora la qualitat de vida. Diu Anthony Robbins que les emocions es creen pel moviment. Tot all√≤ que sentim √©s el resultat de com usem el nostre cos. Qualsevol canvi per insignificant que sigui de les nostres expressions facials o gestos varien la nostra forma de sentir a cada moment i, en conseq√ľ√®ncia, la manera de veure la vida, √©s a dir, com pensem i actuem. Per tant, hem de riure i somriure unes quantes vegades cada dia i convertir-ho en un h√†bit.
Moltes persones es perden les petites alegries mentre esperen la gran felicitat, diu Pearl S Buck. Introdu√Įm moments d'alegria en el nostre dia a dia. Busquem la felicitat de manera activa: si no ho fem nosaltres, ning√ļ m√©s ho far√†. I demostrem l'alegria a trav√©s de la cara. L'alegria exterior incrementa l'autoestima, fa que la vida sigui m√©s divertida, i tamb√© aconsegueix que la gent que t'envolta se senti m√©s feli√ß. Tenir una bona autoestima √©s imprescindible si volem viure b√© i sentir-nos a gust amb la nostra vida i amb nosaltres mateixos. I portem bones not√≠cies, atrauen i agraden a la gent!
Utilitzem el cos com una extraordin√†ria eina per canviar el nostre estat d'√†nim. Tinguem sentit de l'humor i estiguem de bon humor! Com diu Daniel Kahneman, el bon humor √©s un senyal que les coses ens van b√© en general, que l'entorn √©s segur, que tot √©s en ordre i podem baixar la gu√†rdia. Estant de bon humor ens tornem m√©s intu√Įtius i m√©s creatius (encara que tamb√© menys cautelosos i propensos a les errades l√≤giques). I com diu William James "no riem perqu√® som feli√ßos, som feli√ßos perqu√® riem". Hi ha un programa de r√†dio de Catalunya R√†dio que es diu "El b√ļnquer" que escolto els podcats en el cotxe en el trajecte d'anar i tornar a la feina i quan camino, que a mi m'activa la serotonina (hormona de l'humor).
De qualsevol situaci√≥ se'n pot treure alguna cosa positiva. Sentim confort interior. Si ens regalen un insult, simplement no l'acceptem. De la mateixa manera que quan alg√ļ ens dona un regal i no l'acceptem, ¿a qui pertany el regal? Efectivament a qui va intentar donar-nos-el. El mateix val per a l'enveja, la r√†bia i els insults, quan no s√≥n acceptats continuen pertanyent al seu amo. 
I sobretot, evitem emprenyar-nos. Quan sentim la ira, mirem-la als ulls, acceptem-la i deixem-la anar. Enfadar-se per una situaci√≥ no la millorar√†, a m√©s de dificultar la teva capacitat de raonar, li est√†s donant poder a qui et vol danyar en permetre-li que pugui alterar el teu estat mental. No concedeixis a ning√ļ aquest poder. Si et provoquen amb facilitat, et controlen amb facilitat. La ira √©s una emoci√≥ que tots tenim pr√†cticament a diari en major o menor grau i que cal gestionar si no volem que ens enverini. 
No hem d'assumir que hi hagi mala intenci√≥ en les accions dels altres, possiblement es tracti d'una distracci√≥ o incompet√®ncia. Epictet es preguntava ¿Com pots saber si alg√ļ ha obrat malament si no coneixes els seus motius? Recordem tamb√© el principi de Hanlon "no atribueixi a la maldat el que pot ser explicat per l'estupidesa". Si alg√ļ s'enfada amb tu sempre pots respondre-hi contundentment per√≤ amb amor i actitud c√†lida, i veur√†s com l'estat d'√†nim d'aquesta persona canvia i baixa la seva intensitat. I nom√©s quan el meu estat d'ira √©s important, faig un comentari ir√≤nic en el Facebook acompanyat de la can√ß√≥ "Rata de dos patas" de Paquita la del Barrio, i qui em coneix ja sap de qu√® parlo.
Visquem la incertesa amb normalitat. I desconfiem sempre de les certeses. Per alg√ļ que t√© per costum preveure el futur immediat fins al m√≠nim detall no hi ha millor ant√≠dot que viatjar sense programar, improvisant-ho pr√†cticament tot i anar prenent les decisions quan faci falta. No sempre l'encertes, √©s clar, per√≤ la gran majoria de vegades s√≠. I aqu√≠ est√† la gr√†cia: descobreixes que preveure-ho sempre tot √©s avorrit, que tot flueix i que normalment ets capa√ß d'afrontar qualsevol repte. Tenir una mica de bogeria √©s el millor ant√≠dot de la rutina i l'avorriment.
Els estereotips, verdaders o falsos, s√≥n la nostra manera de pensar en categories. Mantinguem el sentit com√ļ i donem un parell de voltes a les primeres impressions. Contemplem els esdeveniments de manera objectiva i no des de l'ego a trav√©s de prejudicis, opinions o idees preconcebudes. Quan jutgem alg√ļ, la culpa √©s tant de la intu√Įci√≥ com de la ra√≥. Ja sabem que de la intu√Įci√≥ no ens podem refiar, per√≤ de la ra√≥ tampoc ja que aprova tal judici, sigui per ignor√†ncia o per la mandra que significar l'esfor√ßa a pensar. Com diu Daniel Kahneman la nostra ment est√† fortament predisposada a les explicacions causals, no amb la mera estad√≠stica. Quan un succ√©s crida la nostra atenci√≥, la mem√≤ria associativa busca la seva causa.
Flu√Įm i sintonitzem amb el rumb que segueixen les coses i no apel·lo a esperances externes perqu√® les coses succeeixin segons la meva conveni√®ncia. Sapiguem escoltar els altres sobre la visi√≥ que tenen per trobar la justa mesura de les coses. Siguem prudents i no em precipito mai amb les persones, accions i situacions, una mica de temps m'ajuda a entendre-ho millor. Desenvolupem la conducta d'autoafirmaci√≥ o assertivitat, √©s a dir la capacitat d'expressar amb claredat i efic√†cia les emocions i opinions sense ofendre o atacar l'interlocutor, sense manipular i no deixar-se manipular. 
La import√†ncia de les coses les hi donem nosaltres mateixos. L'important de tot √©s no donar-li massa import√†ncia a res. Quan tot flueix arriben les sincronies, casualitats i missatges que la vida ens dona com a resposta als nostres desitjos. Analitzem les decisions que prenem, sense refiar-nos ni del pensament tramp√≥s ni de la intu√Įci√≥ del cor (anomenada pressentiment o en castell√† corazonada) i de les emocions. En realitat la majora de decisions que prenem, incloses les importants, es basen en les emocions i despr√©s les justifiquem amb raons. Ho resumeix perfectament Jonathan Haidt amb la divertida frase 'la cua emocional belluga el gos racional'. 
Haur√≠em de basar les decisions importants en dades bones, fiables, representatives i v√†lides, i no a trav√©s d'impressions, prediccions o sensacions. Si hem de comprar alguna cosa no ens guiem pel desig de sentir-nos b√©, sin√≥ si cobrir√† les nostres necessitats.  Encara que ens costi un sobreesfor√ß, pensem de manera racional abans de fer segons quin tipus d'elecci√≥. Les intu√Įcions s√≥n autom√†tiques i impulsives i sovint ens porten a errors cognitius.
Pensem √ļtil i donem les instruccions id√≤nies als nostres sentits. Tal com diu el psic√≤leg Tom√†s Navarro en el seu llibre "Pensar bonito", si som capa√ßos de dominar l'art d'atendre i ignorar, serem capa√ßos de controlar els nostres impulsos i ens estalviarem mals de caps. En aquest cas, hem d'atendre les nostres prioritats, i hem d'ignorar tot all√≤ que ens allunyi dels nostres objectius i prioritats.
Les actituds s√≥n miralls de la ment, reflecteixen el pensament. Diu √Älex Rovira a "La Bona vida" que la nostra manera de pensar crea una forma de sentir que defineix un tarann√† que tendeix a provocar pensaments i a generar sentiments de signe similar als que ens envolten. En el llibre "Els 7 h√†bits de la gent altament efectiva" de Stephen R. Covey, ens fa una llista d'aquelles actituds que haur√≠em de descartar per sempre m√©s:
  • L'agressivitat o l'√†nim de venjan√ßa de la ira, ja que sempre hi ha alternatives m√©s intel·ligents.
  • La cr√≠tica f√†cil o la xafarderia no ens aporta cap benefici, tot el contrari. 
  • La des√≠dia, la mandra o la dilaci√≥.
  • L'egoisme o l'avar√≠cia.
  • L’emoci√≥ desagradable de l'enveja per no tenir el mateix que altres persones.
  • Els h√†bits negatius i destructius.
  • El llenguatge reactiu per fugir de la meva responsabilitat.
  • La reacci√≥ impulsiva i pueril de posar-nos a la defensiva davant d'una cr√≠tica.
  • Jugar al joc de la culpabilitat i el victimisme.
La xafarderia és verinosa: és molt subtil perquè és capaç d'enfocar-nos en coses mesquines, embrutar la nostra opinió sobre la gent perquè es basa en la distorsiona els fets i ens crea un sentiment de culpabilitat que s'exterioritzem quan ens trobem davant la persona criticada. La gent xafardera és nècia i indigna de confiança. Si parlem de la gent, que sigui en positiu, inclosa crítica constructiva.

Ignorem cr√≠tiques, ofenses, provocacions i opinions. Passem totalment de les cr√≠tiques (i adulacions): cadasc√ļ t√© el seu context i les seves motivacions personals. No hi perdem ni un segon amb les ofenses: si els donem cr√®dit ens faran sentir m√©s insegurs. Una provocaci√≥ no √©s m√©s que una crida a l'acci√≥ per aconseguir mobilitzar alg√ļ: no hi caiguem! Assumim que la gent √©s lliure d'opinar i nosaltres, d'ignorar: quan aprenguem a ignorar podrem dir adeu a l'enveja, la ranc√ļnia o l'odi. I tamb√© prendrem millors decisions, pensarem millor i ens sentirem m√©s satisfets. Estalviem cr√≠tiques i estalviarem energia vital per altres coses m√©s importants.
Potenciem la gratitud. Tinguem l'hàbit de donar gràcies per tot. No costa res i produeix un enorme benestar. L'estima i gratitud estimulen la vida més que cap altra cosa. I recordem que donat que l'atenció condiciona l'emoció, si la posem en el que ens falta sentirem desig o pitjor enveja, si la posem en el que tenim sentirem gratitud i benestar. I de pas ens estalviarem l'adaptació hedònica.

Tenim tot el que necessitem i cada dia agra√Įm incondicionalment tot el que ens passa i valorem les coses que ens ha regalat la vida, que ens ha ofert la gent i l'experi√®ncia. I no ens queixem mai de res, ni tan sols del mal temps. I aix√≠ entrarem en el cercle virtu√≥s del positivisme i optimisme. Sentir agra√Įment del que sigui o per alg√ļ, crea abund√†ncia i desenvolupa l'h√†bit de viure el present. Celebrar i agrair les petites coses de la vida transforma el cervell i ens genera dopamina, l'hormona de la felicitat.
No ens comparem amb ning√ļ. Quan ho fem i penses que som millors, √©s l'ego que parla per nosaltres. Igualment, si pensem que som inferiors, ens sentim insegurs i mancats de confian√ßa. Tot √©s producte de la imaginaci√≥. Comparar-nos amb alg√ļ √©s una competici√≥ amb la derrota assegurada. Un patiment absurd.

Cal cuidar la ment per enfortir el "jo superior", 
no per cultivar narcisisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari.