ūüÖ≤ Cos

NIVELL CORPORAL
[Pla de millora de salut física]

El cos és probablement la part que millor coneixem, al qual dediquem gran de la rutina diària per alimentar-lo, entrenar-lo i cuidar-lo. Tenir bona salut i bon aspecte és imprescindible pel nostre benestar i per retardar el procés d'envelliment. Cuida el teu cos!

ūüÖ≤ūüÖĺūüÜā   ūüÖľūüÖīūüÖĹūüÜÉ   ūüÖīūüÜāūüÖŅūüÖīūüÜĀūüÖłūüÜÉ

El cos √©s savi i abans d'espatllar-se ens avisa, 
però no sempre l'entenem o sabem interpretar-lo.
A diferència de la ment, el cos no menteix.
El cos t√© data de caducitat i no nom√©s no el cuidem com cal, sin√≥ que a m√©s el maltractem. Vivim en una societat on els mals h√†bits estan socialment acceptats. √Čs m√©s, si cuides l'alimentaci√≥, fas esport i no fumes ni beus, et poden titllar de fan√†tic de la salut. Ning√ļ et dir√† res per esmorzar croissants, ser sedentari i beure alcohol a diari. Jo vinc d'una √®poca en qu√® quan entrava a determinats locals d'oci no es veia pr√†cticament res per la quantitat de fum de tabac que evidentment tot anava cap els pulmons i on bevies aquells beuratges carregats d'alcohol de garrafa.
El cos √©s √ļtil, prestem-li l'atenci√≥ que requereix. Quan tenim ganes d'anar al bany, el cos ens avisa, encara que no sempre li fem cas. No sempre √©s f√†cil entendre'l perqu√® per escoltar els senyals del cos ens cal un esfor√ß d'estar present i en sintonia amb els cinc sentits, mentre que escoltar la ment nom√©s cal donar-li play al magatzem d'experi√®ncies i creences viscudes o al del futur a trav√©s de la imaginaci√≥.
Abans d'emmalaltir, el cos tamb√© ens dona senyals, per√≤ no ens n'adonem. Per exemple, llevar-se del llit sense alegria pot ser un senyal de mala salut. Hem d'aprendre a diferenciar all√≤ que ens diu el cos del que diu la ment. Nom√©s el cos viu en el moment present, en canvi la ment sovint es perd entre el passat i el futur. El cos √©s savi i sempre ens vol ajudar. Pensem amb tot el cos, no nom√©s amb el cap. Escoltem m√©s al cos i no tant a la ment. Fixem-nos en el cos i entendrem perqu√®s. Cuidem el nostre cos, l'√ļnic lloc que tenim per viure.
Encara que costi entendre-ho, hi ha qui cuida m√©s el seu cotxe que el seu propi cos: el tracta b√© i el porta net, li fa revisions quan toca, al taller quan observa alguna irregularitat. Doncs amb el cos hauria de ser igual, tractar-lo b√© amb una vida i alimentaci√≥ sana. El cos reflecteix la dieta que l'alimenta. La resist√®ncia f√≠sica, la resist√®ncia a les malalties, el volum del cos i fins i tot el temps de vida, tot aix√≤ es troba estretament relacionat amb el que mengem. Sovint, per mantenir-nos sans √©s tan f√†cil com evitar simplement all√≤ que ens emmalalteix.  
Avui en dia encara en queden uns quants persistents de mals h√†bits normalitzats que no entenen que alg√ļ es preocupi per la pr√≤pia salut i et continuen mirant malament quan els expliques que he redu√Įt molt el consum de carn i m'he acostumat a prendre la cervesa sense alcohol. Un canvi que alguns ho poden interpretar com un atac personal, un q√ľestionament a la seva forma de vida i una manera de posar-los davant del mirall per veure la seva manca d'autorespecte. I √©s clar, no s'agraden (ho s√© perqu√® jo tamb√© he passat per aqu√≠). Es tracta de no abandonar el teu cam√≠ ni tampoc les amistats. Simplement passa de ser v√≠ctima del teu entorn a arquitecte del teu dest√≠ sense caure en la temptaci√≥ dels cants de sirena que et trobar√†s per tot arreu. 
Tampoc es tracta de ser cap talib√† de l'alimentaci√≥ sana, en aquest cas la llei de Pareto ens pot resultat de guia: mengem sa un 80% i no mirem tant prim amb el restant 20% (no a l'inrev√©s). Sophia Loren preferia menjar pasta i prendre vi abans que ser talla zero. Una mica aix√≤. Deixem l'esport nacional de culpar les circumst√†ncies i assumim definitivament la nostra responsabilitat. Cadasc√ļ es dona la vida que vol en aquest tros d'exist√®ncia que ha consumit fins ara, que es va acabant i on algun dia passarem a ser una simple an√®cdota d'aquest m√≥n.
Tenir vitalitat f√≠sica √©s m√©s que primordial. Sense salut no ens queda gaire m√©s. La cura de la pr√≤pia salut hauria de ser l'objectiu principal de qualsevol b√≠pede per raons de superviv√®ncia f√≠sica i perqu√® augmenta l'auto-estima, la confian√ßa i la integritat. No cuidar la salut f√≠sica no deixa de ser un auto-maltractament, encara que sigui de manera inconscient. No esperis a emmalaltir per decidir canviar d'h√†bits i sigues conscient que Memento Mori. S√®neca deia que "a la majoria no li importa viure b√©, sin√≥ viure molt; i tanmateix, est√† en el nostre poder viure b√© (amb virtut), per√≤ no viure molt". Valora el temps, no el malgastis. Aprecia el moment actual.
Aquelles persones que no estan a gust amb el seu cos, que intentin millorar aquelles parts que menys agraden, per√≤ sense deixar d'apreciar tot el que el nostre cos ens permet experimentar. Nom√©s cal imaginar per un moment si et falt√©s qualsevol part del cos, ¿qu√® pagaries per recuperar-la?
Sobre l'aspecte f√≠sic, Walter Riso diu no √©s el m√©s important de l'atracci√≥ interpersonal passades unes dues hores. Totalment d'acord, per√≤ tenir bon aspecte sempre hi ajuda, no pensant nom√©s en els altres sin√≥ en un mateix. De fet, pres√®ncia ve de d'ess√®ncia. L'aparen√ßa √©s el primer que entra pels ulls i la primera base de valoraci√≥. Altra cosa √©s que les expectatives es facin o no realitat. Tot producte que es consideri excel·lent ha d'anar en un env√†s adequat. All√≤ que mostrem per fora afecta a com pensem i sentim per dins. Se'n diu autorespecte. Si hi ha alguna cosa que perdura en el temps √©s la primera impressi√≥ sobre alguna persona. Recordem aquella escena de Pretty Woman en qu√® la protagonista entra en la botiga i no √©s tractada amb respecte i cortesia per la dependenta. Aquesta √©s la realitat, i tota la pel·l√≠cula √©s pura fantasia perqu√® el nostre ego hi passi una bona estona.
Disciplina, const√†ncia i paci√®ncia, els resultats es faran realitat, nom√©s √©s q√ľesti√≥ de temps. Aix√≤ s√≠, no esperem tenir-los en dies o setmanes, sin√≥ en mesos i anys. Per comen√ßar √©s essencial generar un cercle virtu√≥s en el comportament sobre: activitat f√≠sica regular, alimentaci√≥ sana, dormir suficientment i reduir l'estr√®s i l'ansietat. L'impuls per aconseguir aquests objectius pot apar√®ixer en un moment de desil·lusi√≥ o de consci√®ncia de que la vida passa i la qualitat d'aquesta disminueix amb el pas del temps o b√© la pr√≤pia inspiraci√≥ √©s la font de motivaci√≥. Del que es tracta √©s d'anticipar-se al millor escenari possible de salut per quan siguem grans.
El nostre cos √©s l'embolcall del que som, √©s el nostre vehicle que tenim per moure'ns pel m√≥n i per aconseguir els nostres desitjos i prop√≤sits. I haur√≠em d'estar-ne eternament agra√Įts per la seva labor. Per aix√≤ hem de mantenir-lo ben cuidat i en perfecte estat per poder oferir la nostra millor versi√≥ possible.  Sens dubte que a partir de cuidar-nos comen√ßarem a sentir-nos millor. I el millor de tot √©s que el control de la salut f√≠sica √©s, en un alt percentatge, a les nostres mans. Fa cinc anys com estaves f√≠sicament? I avui? I com voldries estar d'aqu√≠ cinc anys?
 
L'activitat f√≠sica, a m√©s d'aportar-nos una millora de la nostra vitalitat f√≠sica, ens enganxa perqu√® ens proporciona benestar f√≠sic i emocional en estimular la producci√≥ d'endorfines (l'hormona de la felicitat). I perqu√®, utilitzant el nostre cos ens connecta al moment present, deixant de pensar en les preocupacions. I tenir millor vitalitat f√≠sica transforma la qualitat de la nostra vida i del propi dest√≠. Com diu Ludwig Wittgenstein el cos hum√† √©s la millor imatge de l'√†nima.
En general, a la gent li costa fer algun tipus d'activitat física perquè ho vincula de manera negativa: li reporta dolor físic o bé per no disposa de temps suficient. Però si un és capaç de comprometre's i és constant, amb el temps descobrirà que en realitat l'exercici físic produeix plaer, i a més ens aporta una agradable vitalitat física que abans no teníem. Com tot allò que dona plaer, l'exercici pot convertir-se en una addicció positiva que si es practica durant un determinat període de temps (superior a un any), aquesta ho serà de per vida perquè haurem condicionat el nostre metabolisme a la necessitat de fer exercici.
La clau per a l'√®xit consisteix en crear pautes de moviment que cre√Įn confian√ßa, una sensaci√≥ de fortalesa, flexibilitat, poder personal i diversi√≥. Hem d'adonar-nos que l'estancament procedeix de la manca de moviment. Cal ser actius ¿T'imagines a una persona anciana, alg√ļ que ja "no surt massa"? Envellir no √©s una q√ľesti√≥ d'edat, sin√≥ de manca de moviment. I la manca de moviment total √©s la mort. L'envelliment fisiol√≤gic √©s inexorable i afecta a tothom. Nom√©s amb un estil de vida saludable podrem prevenir l'envelliment patol√≤gic de malalties associades a l'envelliment. Segons el Dr. Miquel Masgrau, √©s determinant viure amb moderaci√≥ i tenir un enfocament positiu de la vida, i a m√©s evitar en la mesura del possible les fonts de desgast com s√≥n enllitar-se, menjar massa i prendre medicaments. 
Mantenir el comprom√≠s amb un estil de vida que fomenti l'activitat f√≠sica ens assegura el manteniment i fins i tot la millora de la nostra resist√®ncia durant l'etapa de la nostra vellesa. Segons Jim Rohn, quan a cada moment decidim escollir "acci√≥" sobre "passivitat" estarem desenvolupant un creixent nivell d'auto-estima, auto-respecte i auto-confian√ßa. En l'an√†lisi final, l'assumpte √©s com ens sentim sobre el que som el que proporciona la major recompensa en qualsevol activitat. 

Aix√≠ mateix l'acci√≥ √©s la millor protecci√≥ cardiovascular i altres malalties com l'Alzheimer. Fins i tot genera noves neurones cosa que afavoreix la nostra capacitat intel·lectual. No fa massa es creia que les neurones no es podien regenerar, i que aix√≤ sigui possible √©s una gran not√≠cia, m√©s encara quan dep√®n de nosaltres i el tipus de vida que fem. Un proverbi japon√®s diu que nom√©s en l'activitat desitjar√†s viure cent anys.
La millor activitat f√≠sica que pot fer √©s aquella que a tu t'agradi i et motivi, en cas contrari ho far√†s des de l'obligaci√≥ del "haig de" i nom√©s ser√† una q√ľesti√≥ de temps que abandonis. Prova activitats fins que trobis la o les teves preferides. Si diem que valorem la nostra salut per√≤ no fem cap activitat f√≠sica, ser√† evident que no som coherents. Ser-ne conscients d'aix√≤ ens pot motivar un canvi d'h√†bits. I recordem que quan s'actua sobre la nostra fisiologia, canvia la nostra psicologia. L'acci√≥ resta energia a les emocions negatives. Quan ens agradem per fora tamb√© ens agradem per dins.
La salut i el bon estat f√≠sic no s√≥n el mateix. Com explica Anthony Robbins, cal distingir entre exercici aer√≤bic i anaer√≤bic, entre resist√®ncia i pot√®ncia. Aer√≤bic significa, literalment, «amb oxigen», i fa refer√®ncia a l'exercici moderat sostingut durant un per√≠ode de temps. El seu sistema aer√≤bic √©s el sistema per a la resist√®ncia, i compr√®n el cor, els pulmons, els vasos sanguinis i els m√ļsculs aer√≤bics. En activar el sistema aer√≤bic, amb una dieta i un exercici adequats, es crema greix com a combustible fonamental. Sembla f√†cil per√≤ la majoria de la gent no est√† disposada a patir una mica ara per no patir massa despr√©s.
D'altra banda, anaer√≤bic significa, literalment, «sense oxigen», i es refereix a exercicis que produeixen curtes arrencades de pot√®ncia. L'exercici anaer√≤bic crema glucogen com a combustible fonamental, i fa que el cos emmagatzemi greix. Aix√≠ doncs, sempre hem de comen√ßar per tenir una bona base aer√≤bica abans d'incloure exercicis anaer√≤bics. El desenvolupament adequat del sistema aer√≤bic no nom√©s ens permetr√† ser un millor atleta, sin√≥ que reduirem el greix extra, millorarem el sistema immunol√≤gic i ens aportar√† m√©s energia.
Un indici de mal entrenament és quan patim de manera excessiva i ens queda el cos adolorit de cruiximents. I després no podem caminar durant uns quants dies. L'exercici físic ha de ser sinònim de plaer, no de dolor. Alguns suggeriments:
  1. Gestor de tasques. Recomano utilitzar l'app To Do, una eina excel·lent que ens recordar√† les tasques di√†ries que hem de fer, incl√≤s l'exercici f√≠sic. Una energia que el cervell s'estalvia que pot utilitzar en altres tasques.
  2. Fem l'exercici f√≠sic que ens agradi. Cadasc√ļ ha de trobar el seu pla d'actuaci√≥ personal raonable que li aporti una millora f√≠sica sense que li suposi una c√†rrega excessiva que el porti a la desmotivaci√≥. Ens haurem d'adaptar amb els mitjans materials que disposem. Si no en tens cap, no √©s excusa, sempre pots caminar i/o c√≥rrer. El millor moment del dia per fer exercici √©s a primera hora del mat√≠. Ara b√©, cadasc√ļ s'adaptar√† a les seves possibilitats i circumst√†ncies.
  3. Control de l'exercici. La setmana t√© 168 hores i almenys 5 d'aquestes haurien d'invertir-se en alguna forma d'activitat f√≠sica. Hauria de ser un objectiu intentar arribar di√†riament als 10.000 passos o 50 punts de c√†rdio (activitat a ritme r√†pid). Si tens una feina sedent√†ria, potser al vespre pots fer una passejada de 30 minuts a ritme r√†pid. El control dels passos i els punts de c√†rdio el fa autom√†ticament el tel√®fon (o qualsevol polsera d'activitat; quan tens interioritzat l'h√†bit, la polsera ja ni la mires). Per controlar les s√®ries de calist√®nia ens caldr√† l'app temporitzador .
  4. Tenir l'hàbit de fer exercici. Es tracta d'adquirir l'hàbit de fer exercici cada dia, encara que només siguin 15' (quinze minuts cada dia són una hora i quaranta-cinc minuts a la setmana). Però compte a l'hora de fer-te un pla d'actuació, el perill més gran és venir-te amunt, és a dir confondre els desitjos amb la realitat i establir un pla inassolible.
  5. Siguem disciplinats i constants. √Čs la llei de la sembra i la collita. La disciplina √©s absolutament imprescindible. Per estar motivats no fan falta ganes, fan falta motius. Quan tinguis mandra, pensa en els motius d'estar sa i en qu√® afortunat ets de poder fer esport actualment, no sempre ser√† aix√≠. I sobre tot, corre m√©s que les excuses quan aquestes et temptin de no fer exercici.
  6. Practicar diversos tipus d'exercicisPer veure resultats diferents, cal no fer el mateix que feies, practiquem diversos tipus d'exercicis. Prioritzem els exercicis aeròbics. L'entrenament és com escombrar el terra: fer-ho un cop no significa que el terra es mantingui net.
  7. Fem exercici que cuidin la salut cardiovascular. A determinades edats és important anar fent i sobretot no lesionar-se per no perdre el ritme. Escollir esports que ens cuidin la salut cardiovascular i que no siguin d'impacte, amb risc de lesions pràcticament inexistent, com per exemple caminar amb bastons, bicicleta estàtica, etc.
  8. Els plans. S√≥n processos vius que s'han d'actualitzar segons resultats i nous coneixements. Adaptar el pla a la teva realitat de cada moment, que es basin en el m√®tode smart. A m√©s, els plans s√≥n guies, no regles inviolables. Evita el biaix cognitiu de "tot o res".
Un exemple de planificaci√≥ d'un pla d'actuaci√≥ en qu√® en pocs mesos veus grans resultats:
  • Dilluns:  CALIST√ąNIA  (20' en aixecar-se) + MARXA N√íRDICA (30' abans de sopar)
  • Dimarts: SPINNING (45') 
  • Dimecres: CALIST√ąNIA  (20' en aixecar-se) + TRX (45')
  • Dijous: SPINNING (45') 
  • Divendres: CALIST√ąNIA  (20' en aixecar-se) + MARXA N√íRDICA (30' abans de sopar) 
  • Dissabte: C√ďRRER o MARXA N√íRDICA (60')
  • Diumenge: ACTIVITAT LLIURE
Com es pot comprovar, abunda l'exercici aer√≤bic amb una mica de for√ßa de la calist√®nia. √Čs el que a mi m'agrada, em motiva i a mi em funciona. I si algun dia no faig res, no passa res, l'important √©s l'h√†bit d'intentar fer alguna cosa di√†riament. Per√≤ cadasc√ļ ha de trobar el seu pla d'actuaci√≥ particular que el motivi i entusiasmi amb les expectatives que dona el fet de trobar-se millor. Fem exercici f√≠sic per millorar la salut, no per aparentar. I anar caminant fins al McDonald's, diguem-ne que no seria fer exercici.
Alimentaci√≥ sanaEvitem aliments equivocats i ens estalviarem en un futur problemes de salut. Hi ha una frase contundent d'un tal Thomas Moffett, metge del segle XVII, que toca la fibra: "estem cavant la nostra tomba amb les dents", referint-se a la p√®ssima manera que tenim d'alimentar-nos, en una √®poca que encara no existien els aliments insans processats. Pensem en el moment de la jubilaci√≥ per poder fer realitat all√≤ que sempre hem somiat i sovint ens oblidem de la import√†ncia de cuidar la salut f√≠sica que ens permeti gaudir-la de deb√≤. Quants en coneixem que han portat una vida d'excessos i hi arriben amb una salut prec√†ria o pitjor encara, ni tan sols hi arriben.
A mi m'agrada menjar bé, ho considero un dels més grans plaers de la vida. I he descobert la meva pedra filosofal: si volem tenir una vida sana i plena de vitalitat, apostem per una alimentació principalment vegetariana, productes integrals, els aliments més naturals possible i evitem el menjar escombraria. Amb aquests mínims coneixements de nutrició bàsica i menjant de manera conscient amb els cinc sentits, ens sentirem més saludables i ens afavorirà el control del nostre pes.
Si vols millorar la qualitat de vida que desitges, busca models d'excel·l√®ncia personal. Per exemple, recomano la lectura de L'enzim prodigi√≥s de Hiromi Shinya i  la seva teoria b√†sica de qu√® la vida d'una persona s'acaba quan s'acaben els enzims en el seu cos. Si tenim abundants enzims s'amplifica la nostra energia vital i el sistema immunol√≤gic, per tant tindrem una vida m√©s llarga. I que en tinguem d'enzims dependr√† d'altres factors com s√≥n els aliments, l'aigua, els medicaments, la manca d'exercici, l'estr√®s i l'ambient. I no importa qu√® bo sigui el menjar, si en consumeixes m√©s del que necessites es tornar√† verin√≥s pel teu cos. La seva lectura em va obrir els ulls. Miguel de Cervantes deia menja poc i sopa m√©s poc, que la salut de tot el cos es forja a l'oficina de l'est√≥mac.
I per rematar-ho i canviar h√†bits alimentaris, recomano llegir el llibre Nutrici√≥n emocional de Fran Sabal on parla del m√®tode dels 4 elements, una forma d'alimentar-nos de forma saludable, ordenada, f√†cil, econ√≤mica i per a tota la fam√≠lia. √Čs una manera d'assegurar-te que menges el que necessites, que tingui els tres macronutrients principals (prote√Įnes, hidrats de carboni i greixos saludables) i els micronutrients (vitamines i minerals).
Per tancar el tema dels hàbits positius per tenir una vida sana: de tant en tant, saltem-nos algun hàbit, trenquem rutines i fem les coses de diferent manera, que no passa absolutament res. No som robots. El canvi és una de les lleis universals. La salut en la vellesa no és més que la prolongació de la salut en el present.
S'ha de menjar cinc cops al dia de la seg√ľent manera: que hi hagi els quatre elements en els tres menjars principals (esmorzar, dinar i sopar) o, com a m√≠nim tres, i almenys dos elements en els dos piscolabis (mig mat√≠ i mitja tarda). En quant a la quantitat, la que necessiti el teu cos. I sempre que puguis, esmorza abans de les 9h, menja cada tres o quatre hores i sopa si pot ser abans de les 21h. Aquests 4 elements s√≥n els seg√ľents:
- PROTE√ŹNES: carns blanques i roges, peix i marisc, ous, lactis, llegums, prote√Įnes vegetals (tofu, seitan, carns de soja, etc).
- HIDRATS DE CARBONI (tot integral): cereals, patates i boniatos, llegums.
- GREIXOS SALUDABLES: oli, fruits secs sense sal, llavors.
- FRUITES I/O VERDURES.
Mengem aliments vius, aquells que provenen de la interacci√≥ natural del sol, l'aire, la terra i l'aigua. √Čs a dir, verdures, fruites i cereals. La nutricionista Katherine Rojas diu que quan mengem aliments nutritius tenim m√©s energia, millora la nostra digesti√≥, millora el nostre estat d'√†nim i es regula la nostra fam, cosa que facilita que el nostre cos torni al seu pes natural sense necessitat d'un sacrifici extraordinari. Per saber quins aliments nutritius hem de menjar, nom√©s has de refiar-te del cos perqu√® aquest no menteix, per√≤ la ment s√≠. Decidim ser el nostre propi metge amb una alimentaci√≥ sana i equilibrada.

A continuaci√≥, alguns suggeriments per una alimentaci√≥ conscient (amb els cinc sentits) i la millor manera d'aprimar-se (o engreixar-se si el cos ho necessita) de forma natural, sense patiments, ni medicaments ni dietes:
  1. Dins dels quatre elements bàsics, mengem tot el que ens vingui de gust.
  2. Mengem cinc cops al dia: 3 principals amb els quatre elements + 2 piscolabis amb dos elements.
  3. Sopem lleuger i deixem passar almenys 1h abans d'anar a dormir.
  4. Substitu√Įm la llet de vaca per begudes vegetals (civada, Ametlla, soja...). 
  5. Mengem tot integral: pa, arr√≤s i pasta.
  6. Deixem de menjar escombraria com els aliments insans ultra-processats.
  7. Abandonem el sucre (aliment de malalties com el c√†ncer), i redueix molt la sal.
  8. Els formatges que siguin de cabra. 
  9. Redu√Įm tot el que puguem el consum de carn.
  10. Redu√Įm de manera dr√†stica l'alcohol (actualment tenim cervesa sense alcohol de qualitat). 
  11. El caf√® nom√©s pel mat√≠ (m√†xim 2 al dia). A la nit, potser ve de gust una infusi√≥ de farigola.
  12. Hi ha dos productes que ens poden fer bé al cos: la mel i els alls.
  13. Pel matí, prenem un got d'aigua amb unes gotes de llimona per alcanitzar el cos.
  14. Masteguem b√© el menjar per assaborir els aliments! (fins que deixa de tenir gust).
De vegades ens costa adonar-nos que per una estona de plaer en el paladar paguem un peatge massa alt per a la salut. I tornem a pensar superficialment quan ho justifiquem amb l'excusa que ja ho cremarem demà. En relació al consum de carn, dir que la ciència mèdica la relaciona amb l'atac de cor i el càncer. A més, el seu consum no és sostenible: per produir 1/2 kg de carn es necessiten quasi 20.000 litres d'aigua i trenta-nou vegades de consum d'energia que per produir el valor proteínic equivalent en soja. Tot plegat és irracional! Reduir el consum de carn és una necessitat per cuidar la salut personal i el medi ambient de tots.
Mengem per alimentar-nos i no per tapar alguna emoci√≥ o preocupaci√≥. El canvi extern definitiu √ļnicament vindr√† despr√©s del canvi intern real i emocional. Recorda que el 90% de les dietes no funcionen perqu√® no tenen en compte el canvi intern emocional necessari per perdre pes i nom√©s tracten la part f√≠sica. I recordem que √©s millor passar temps a la cuina i menjar sa que menjar de forma r√†pida i poc saludable.
El dia comen√ßa la nit anterior: si durant la nit no hem descansat b√©, l'endem√† no estarem preparats per encarar el dia.  Evitem els horaris descontrolats amb respecte el son. Recomanable dormir entre 7 i 8 hores di√†ries perqu√® √©s regenerin les c√®l·lules danyades durant el dia i se'n creguin de noves, fet que ens ajuda a protegir-nos de malalties cardiovasculars. Creuar el desert √©s m√©s f√†cil si pots descansar una mica en els oasis. I recordem que l'important √©s descansar b√©, no dormir molt.
L'ansietat, la ira i la tensió continuada deterioren l'organisme. L'estrès mantingut en el temps debilita el sistema immunològic i per tant és causa de malalties. Quan ens perdem en el laberint de la ment, facilitem que se'ns colin malalties. Està comprovat que l'estrès causa o agreuja malalties d'acumulació lenta com ara les malalties del cor, el càncer o els trastorns cerebrals. I poblament estigui relacionat també amb la vulnerabilitat a la depressió, la velocitat d'envelliment o la pèrdua de memòria.
L'estr√®s √©s una resposta que dona el cos davant d'una emerg√®ncia real o psicol√≤gica. Autom√†ticament el cos paralitza tots els projectes de construcci√≥ que el cos necessita per√≤ que no s√≥n urgents. Com diu Robert M. Sapolsky a "¿Por qu√© las cebras no tienen √ļlcera?", quan hi ha un tornado sobre la casa, no √©s el moment de pintar la cuina, cal esperar fins que s'hagi superat el desastre. Aix√≠ en una situaci√≥ d'estr√®s el cos paralitza qualsevol funci√≥ que malgasti energia, com ara la digesti√≥ (d'aqu√≠ venen les √ļlceres d'est√≥mac): hi ha coses millors a fer que digerir l'esmorzar quan es tracta d'evitar convertir-se en l'esmorzar d'altre. En aquesta situaci√≥ disminueix l'impuls sexual, el sistema immunitari s'inhibeix i es debilita la protecci√≥ contra les infeccions i malalties no urgents com localitzar un tumor. Viure en estat d'emerg√®ncia cada dia t√© un preu que a la llarga es paga.
A part de fer exercici físic regular, menjar sa i dormir bé, per prevenir l'estrès hem d'invertir temps, energia i diners amb un mateix. No és egoisme sinó tot el contrari, una gran generositat amb mi i el meu entorn. I per calmar el soroll de la ment no hi ha res com la consciència que dona l'autoconeixement i la meditació habitual. Recordem sempre que la recompensa es troba en el mateix camí.
Un possible s√≠mptoma d'estr√®s √©s el bruxisme o la fricci√≥ involunt√†ria de les dents. Jo l'havia patit sense saber qu√® era aix√≤ del bruxisme ni tampoc que tenia estr√®s. √Čs un exemple de tot el que hem dit fins ara, que no escoltem el nostre cos i els senyals que ens envia. No n'era conscient que passava per un moment d'estr√®s de nivell acceptable per√≤ perllongat en el temps, i el cos m'alertava d'aquesta situaci√≥ abans que empitjor√©s. Potser algun dia es demostrar√† que la malaltia es troba en la ment i es reflecteix en el cos.

2 comentaris:

  1. He vingut a parar en aquesta pagina sensa buscar-la i m'ha agradat molt.
    Simple, austera, i sensa aires de demostrar res, però alhora parlar clar.
    Gracies.

    ResponElimina
  2. Tal com dius, no pretenc demostrar res, nom√©s mostro el que jo faig i que a mi em funciona. I si alg√ļ en pot treure profit, perfecte.
    Gràcies a tu pel comentari.

    ResponElimina

Gràcies pel teu comentari.