ESTIL DE VIDA

Introducció

L'estil de vida és el conjunt d'actituds i comportaments que adopta una persona per satisfer les seves necessitats com a ésser humà i assolir el seu desenvolupament personal.

🅼🅴🅽🆃 ↔ 🅲🅾🆁 ↔ 🅲🅾🆂 ↔ 🅴🆂🅿🅴🆁🅸🆃 

ÍNDEX 

01. INTRODUCCIÓ.
02. FONTS DE SAVIESA PERENNE
03. DIMENSIONS VITALS
04. REFERENTS I MENTORS
05. ESTIL DE VIDA
06. SATISFACCIÓ PERSONAL
07. AREES DE TREBALL


01. INTRODUCCIÓ

El cervell està preparat per sobreviure, no pas per ser feliç (Gaspar Hernàndez).

L'Homo sapiens, des de la seva aparició fa uns cent mil anys, només tenia un objectiu a la vida: intentar sobreviure. Cada generació, la ment humana es va tornar més espavilada en preveure i evitar el perill. I arribem a l'actualitat amb un cervell que és pràcticament el mateix d'aquella època. Som proclius a estar en alerta permanent per detectar possibles problemes. Ja no hem de patir per ser menjats per una manada de llops, però els problemes reals i psicològics s'han disparat i anem preocupats tot el dia per no perdre la feina, per no ser multats, per poder pagar les factures, per no tenir un accident o malaltia, per no decebre un familiar, per ser acceptats socialment, etc. I en un món globalitzat i interconnectat descobrim també que hi ha molta gent que és molt més afortunada que nosaltres en tots els sentits. Vivim estressats crònics i insatisfets pel que no tenim. I és clar, també volem ser feliços.

Si vols conèixer el teu passat, mira el teu present, que és el resultat. Si vols conèixer el teu futur, mira el teu present, que n'és la causa. [Buda] 

Aquest és l'inici d'un petit màster sobre l'art de la vida o com gestionar la nostra vida per viure de la millor manera possible. Tu mateix faràs d'alumne i de professor, d'acord amb els resultats que tu mateix aniràs comprovant. Una mena de do it yourself (fes-ho tu mateix). El primer que cal fer és pensar i reflexionar sobre la direcció que porta actualment la teva vida. Si t'agrada, no necessites canviar res. Però si contemples la possibilitat de seguir un camí millor, continua llegint. Però sobre tot, no et creguis res i confia de la teva pròpia experiència. I observa tu mateix els resultats que obtens a la vida per saber si vas bé o no.

Tot el que llegiràs a partir d'ara és un recull de coneixements de diverses fonts d'inspiració que et poden servir d'ajuda i guiar-te en la teva transformació i creixement personal. No pretenc influir, convèncer ni aconsellar res, simplement transmetre aquests descobriments. com a mínim a mi em funcionen. Quasi mai es pot motivar a una persona perquè canviï. És molt millor ajudar-la a que trobi els seus propis motius per canviar. A la gent no se li ha de dir que ha de fer, sinó ajudar-la a trencar el seu cicle d'autosuficiència perquè pugui contemplar altres possibilitats. Tampoc es tracta de de fer grans canvis: de vegades uns petits ajustos poden insuflar significat en el nostre dia a dia. Per exemple, petites accions quotidianes que encaixin millor amb els nostres valors i interessos. De moment, per reconsiderar la nostra vida, comencem per qüestionar-nos què fem cada dia.

Si encara no tens clar si necessites modificar la teva vida o no, et detallo alguns problemes habituals que justifiquen un canvi: relació de parella que no funciona, soledat, feina insatisfactoria o sense, salut precària, pèrdua de persona estimada, crisi existencial, manca d'autoestima o confiança, addicció a l'alcohol o altres, problemes econòmics, decaïment habitual, ansietat o depressió, sense sentit a la vida... O com diu Víctor Küppers anem per la vida com a pollastres sense cap, en pilot automàtic, d'aquí cap allà corrent a tot arreu, sense arribar a cap lloc i amb una vida desequilibrada i desordenada.

Qualsevol d'aquests problemes poden ser la causa de pensaments i sentiments desagradables. Qui més, qui menys, n'ha tingut alguns d'aquests problemes. No es poden eliminar de la nit al dia, però sí que podem gestionar millor els nostres pensaments i sentiments. I finalment, arribar a la seva resolució. Evitar que la mediocritat inundi la nostra vida depèn sobre tot de nosaltres mateixos.

Cadascú recull el que sembra (Buda).

A partir d'ara entrem en un viatge d'autoconeixement i transformació a través de la indagació sobre els nostres patrons de conducta, valors i emocions amb la finalitat d'elevar el nostre nivell d'autconsciència. L'ampliació de la nostra consciència transforma la nostra visió i, per tant, la nostra vida. Ser conscient significa estar despert cosa que ens permet viure en la realitat. Així doncs, la nostra evolució depèn de l'expansió de la nostra consciència.

Quan som conscients dels nostres pensaments, podem veure'ls com el que són. Quan som conscients de les nostres emocions, podem entendre-les. I quan ens coneixem i som conscients de la nostra experiència aquí i ara, estem connectats amb ella. Automàticament, amb una major autoconsciència deixarem de boicotejar-nos, prendrem decisions intel·ligents i gaudirem de millors resultats. Serem més efectius, més responsables i en definitiva la nostra vida serà millor.

02. FONTS DE SAVIESA PERENNE

Preparat pel pitjor, espera el millor i accepta el que vingui.
 (frase que resumeix la saviesa de l'actitud estoica i que tinc enmarcada en el meu cervell).

Jo he trobat una filosofia, els preceptes de la qual encaixen força amb la meva personalitat: l'estoïcisme. És una filosofia per a la vida quotidiana que té per finalitat aconseguir l'autarquia absoluta però sempre des de la responsabilitat. O dit d'una altra manera, buscar-te la vida sense haver de dependre de ningú més que d'un mateix. Ser responsable de la nostra vida significa prendre la iniciativa i fer que les coses succeeixin. La nostra conducta és una funció de les nostres decisions, no de les nostres condicions. D'això se'n diu proactivitat, el gran segell de la identitat estoica. Com diu Stephen R. Covey a Els 7 hàbits de la gent altament efectiva "la proactivitat ens dona la llibertat per poder escollir la nostra resposta als estímuls del medi ambient; ens faculta per respondre (responsabilitat) d'acord amb els nostres principis i valors; en essència, és el que ens fa humans i ens permet afirmar que som arquitectes del nostre propi destí."

El fundador d'aquesta extraordinària filosofia va ser Zenó de Cítion. I després de vint-i-cinc segles, els seus principis continuen aportant qualitat a la nostra vida. Els grans filòsofs, mestres, savis i referents estoics són l'emperador Marc Aureli, l'esclau i partidari de la no-preocupació Epictet i l'escriptor Sèneca. A diferencia de les religions, l'estoïcisme (i el budisme també) parla a través de la lògica i no necessita de cap acte de fe per creure en alguna cosa. De fet, l'estoïcisme comparteix molts elements amb el budisme, però amb més acció i menys meditació.

A través de la tranquil·litat mental aportada per l'estoïcisme (com el budisme) és com millor es pot afrontar qualsevol situació adversa. Saber mantenir la serenitat quan afloren les emocions tòxiques ens evita prendre decisions errònies. No es tracta de reprimir sinó de sanar a través de l'acceptació les velles ferides emocionals acumulades amb el pas del temps com poden ser la por, la ira, la tristesa, la decepció, el ressentiment, la vergonya i la culpa. Són emocions que ens bloquegen l'energia vital i que, en major o menor grau, tots n'hem tingut en algun moment. No deixar-se arrossegar per les passions (és el que s'anomena com 'apatia estoica') i no pertorbar-se per les coses externes que no depenen de nosaltres. Sempre he tingut clar que per aconseguir qualsevol cosa valuosa de satisfacció, abans calia passar per algun període d'esforç o de dolor. Se'n diu responsabilitat. 

Segons el diccionari, una persona estoica és aquella que sap suportar els mals amb fermesa i no li afecten les passions. En definitiva, una filosofia que té com a objectiu viure una bona vida, on el propòsit final és aconseguir la felicitat (eudaimonia en grec). I aquesta felicitat es basa a la vegada en dos aspectes: la virtut i la tranquil·litat mental (ataraxia en grec). És a dir, actuar sempre de manera virtuosa i tenint un estat mental serè lluny de qualsevol patiment emocional. Respecte això del patiment emocional, en gran part és deu a la incapacitat de deixar de pensar en un mateix. 

Com que no puc governar els esdeveniments, em governo a mi mateix (Michel de Montaigne).

Un dels principis bàsics estoics de gran rellevància pràctica és l'anomenada dicotomia de control d'Epictet que distingeix entre allò que depèn de nosaltres i el que no. Podríem resumir-ho amb aquesta frase: "preocupat només del que depèn de tu". El suprem bé per a l'home és reconnectar i viure conforme a natura i tot el que succeeix és l'únic que podia succeir. Únicament tenim domini sobre les coses internes. I si som intel·ligents posarem l'atenció només en allò que depèn de nosaltres i que podem fer. No podem impedir que plogui, però podem agafar un paraigües.

Cadascú és l'autor del seu destí. 

Cadascú és el creador de la seva realitat, a la que solem dir, en la nostra incomprensió, destí. Tenim el gran poder d'observar, ara mateix, com pensem, com sentim i què fem. El destí està condicionat per les pròpies eleccions. Les percepcions i les accions que venen donades pels nostres valors i les que determinen el nostre destí. Tota la resta està fora del nostre control. I si no pots canviar el teu destí, com deia Amy Tan, canvia la teva actitud. Hem d'admetre estoicament el destí que s'imposa; és a dir, amb elegància. I si no ens agrada, doncs canviem-lo. És savi aquell que obra amb consciència del seu destí.

Ningú mor per caure en un riu, sinó per quedar-s'hi (Tomàs Navarro).

Els estoics tenien la capacitat de canviar la perspectiva i adoptar el punt de vista més útil a cada moment. Davant de l'adversitat, ens recordaven la insignificança de la nostra existència: tot el nostre planeta no és més que un petit punt a l'univers, i nosaltres a la vegada un petit punt en el planeta. I com a consell addicional, pensem si això que tant ens preocupa serà important dins de deu dies, deu mesos o deu anys. No cal esperar tant i deixem de preocupar-nos ara.

Com a entrenament habitual del autocontrol, també proposaven aprofitar els inconvenients del dia a dia de la següent manera: davant de qualsevol petit problema practica la coneguda pausa estoica de l'atenció, és a dir l'art de penetrar entre l'estímul i la resposta emocional a través del sentiment, de tal manera que controlem el seu efecte. És un petit preu a pagar per millorar la nostra fortalesa davant l'adversitat. Aprendre a lidiar amb problemes petits ens ajudarà a superar problemes més grans. I a més, ens aportarà confiança, experiència i autoestima, cosa que a la vegada retro-alimenta i enforteix la voluntat d'autocontrol.

Quan una situació ens supera, indica que no tenim encara les eines necessàries per gestionar-la. És incompetència emocional. En aquest cas, no hem de fer res, simplement aprendre'n. La vida ens va portant cap a un espai més profund. La postura de duresa i insensibilitat estoica segurament que facilitava molt la dura vida en aquella època de l'antiga Grècia, també en aquesta. Tanmateix, jo estic convençut que viure bé sempre és millor que el malviure. Això d'evitar el dolor i buscar la satisfacció i el plaer personal tant mal vist per la tradició cristina, en realitat no em sembla que estigui pas malament.

Si no ets un bon estoic no seràs un bon hedonista (Antonio Jorge Larruy).

Per això, també he trobat que l'epicureisme d'Epicur (o hedonisme auster i en la seva justa mesura) té aspectes molt interessants. Com per exemple això de viure una vida senzilla, conscient, plena, normal i feliç a través del plaer. I com no, les idees del carpe diem i la aurea mediocritas del poeta epicuri Horaci: els tòpics d'aprofitar el dia i que la virtut es troba en el terme mitjà que recull la doctrina d'Aristòtil. Tenir auto-recompenses en plaer no és res tangible, però són necessàries per enfortir l'autoestima i la satisfacció personal (i millor encara si són reforçaments immediats). I de pas, estalviarem en farmàcies, psicòlegs o metges. Tal com diu Walter Riso, ser hedonista no és promulgar la vagància, la irresponsabilitat o els vicis que atempten contra la salut, sinó que és viure intensament i exercir el dret a sentir-te bé i exprémer cada moment agradable al màxim. 

Em veig també reflectit amb de l'escepticisme de Pirró d'Elis. Per la impossibilitat de descobrir la veritat i per la necessària desconfiança de tot per poder sobreviure en aquest món d'aparences on el més prudent és, a priori, no creure'ns absolutament res del veiem, escoltem o llegim, així com abstenir-se de formular cap judici perquè res és fals ni verdader. Entenc aquest escepticisme com la sana idea d'anar actualitzant la meva opinió a mesura que vaig rebent noves dades. És possible que aquesta desconfiança sigui un mecanisme d'autoprotecció per haver viscut un període de la dictadura franquista transformada posteriorment en una particular democràcia a l'espanyola. El que realment li interessa a un escèptic de la vida és aconseguir una tranquil·litat d'esperit a través de la serenitat i la impertorbabilitat. Tal qual l'epicureime i l'estoïcisme.

En tot cas, cadascú escull el seu estil de vida particular, filosofia personal o manera de pensar. Aquí és on tot comença: sens dubte la decisió més important i valuosa que podem fem, ja que influeix en els nostres hàbits, en el nostre comportament i en la nostra vida. És com fixar el rumb per navegar, només que el variem un mil·límetre, al principi ni es notarà però el destí final serà un altre. Un bon timoner rectifica el rumb mentre avança cap el seu destí. Com a la vida, cal rectificar conductes i accions per arribar on volem. Per tant, treu tot el profit que puguis en el viatge per si de cas arribes a destí i resulta que no t'agrada.

03. DIMENSIONS VITALS

Les quatre dimensions de l'ésser humà tenen l'origen en el text hindú del Bhagavad-gita de fa uns 600 anys a.C. En concret amb la metàfora del carruatge que descriu la nostra dinàmica interior. Compara l'ésser humà amb un conjunt format per un carro, un cavall que tira del carro, un cotxer que dirigeix el cavall i un passatger assegut dins del carruatge. I cada unitat d'aquest conjut té la seva funció: el carro representa el cos físic que ha d'estar ben cuidat perquè tot funcioni bé; el cavall representa les emocions que ens fan tirar endavant però que no poden estar desbocades; el cotxer seria la ment que amb el pensament i la raó s'encarrega de dirigir tota la unitat en la justa mesura; i el passatger ets tu, que vas a dintre, testimoni que s'adona de tot, l'essència interior, ànima o esperit del que som veritablement. 

Si vols respostes, fes-te les preguntes correctes.

Així doncs, el procés de creixement personal el farem a través de les quatre dimensions vitals: 1. Ment (dimensió psicològica), 2. Cor (dimensió emocional), 3. Cos (dimensió física) i 4. Esperit (dimensió transpersonal). La finalitat de cadascuna d'aquestes àrees és arribar a la calma mental, trobar l'equilibri i benestar propi d'una maduresa emocional, tenir una bona salut física i aconseguir un estat de coherència i pau interior. Només serem capaços d'aconseguir aquestes finalitats si tenim un òptim nivell de consciència dels nostres pensaments i emocions a través de l'atenció plena, l'autoconeixement i l'auto-responsabilitat. La clau de tot està en l'autoconeixement, un concepte que podem viure des de la quotidianitat. I la finalitat última de l'autoconeixement és aconseguir la llibertat interior per arribar a ser persones conscients i responsables.

El tot és més que la suma de les parts (idea base de la teràpia Gestalt).

Un dia vaig sentir a parlar d'un tipus de psicologia humanista i holística que vaig trobar interessant perquè s'inspirava en les quatre àrees esmentades. Deia a més, que cadascú ha de viure la vida a la seva manera, i que la forma més eficaç d'equilibrar una ment desequilibrada és atenent com un tot les tres parts que ens la poden desequilibrar, com són els pensaments, els sentiments i les percepcions. Aquesta és la base de la teràpia Gestalt i que segon el seu fundador, Fritz Perls, es tracta que un mateix tingui la capacitat d'assumir el control del seu món interior sense necessitat d'un suport extern. I la manera de fer-ho és a través de la consciència, l'atenció plena, l'autoconeixement i la responsabilitat. Una vegada ja sé com funciono i m'hi relaciono, amb l'aquí i l'ara i el que sento a nivell mental, corporal i emocional, arriba el moment que m'haig de fer auto-responsable de tot el que faig i penso.

En resum, la teràpia Gestalt ens permet veure que el patiment és inútil, excepte per ajudar-nos a despertar i adonar-nos que vivim inconscients en pilot automàtic. Creiem que som el pensador perquè ens identifiquem amb l'ego, però en realitat som com robots. La negació, la ira, la tristesa o la incertesa ens encadenen al victimisme i reactivitat. Fins que un dia, gràcies al patiment, descobrim que l'ego i les seves creences són la causa de la nostra infelicitat. Per això, més important que aprendre és desaprendre aquests obstacles mentals que tenim inculcats i que ens boicotegen la nostra vida.

La felicitat juntament amb la prolongació i millora de la qualitat de vida seria un objectiu que podríem compartir tots. És a dir, que l'envelliment sigui un procés molt més lent. Per aconseguir-ho, és indispensable que tinguem equilibrades i connectades aquestes quatre dimensions vitals. Com una taula de quatre potes iguals, res trontolla. Dit d'una altra manera, si tens cura dels pensaments, les emocions, la vitalitat física i l'espiritualitat entres en un bucle positiu on tot flueix. Primer de tot és imprescindible treballar el filtre mental amb el qual veiem la realitat, en cas contrari serà pràcticament impossible. 

Aquestes quatre àrees es complementen i es relacionen entre elles. Quan una queda desatesa, apareix el malestar i el patiment, fins i tot la malaltia. No ens en podem descuidar cap d'elles. Si descuidem el cos ens faltarà la salut física, una ment esgotada ens afectarà la salut emocional i tenir un esperit inquiet o malestar psicològic ens impedirà benestar. La desconnexió entre la ment i l'esperit s'expressa a través del cos, i la filosofia ha tractat abastament sobre la seva interconnexió. Es tracta de detectar els obstacles de la nostra felicitat i prendre les accions pertinents. Només com a curiositat, no fa gaire vaig veure la pel·lícula The equalizer (el protector) en què el protagonista (Denzel Washington) posa èmfasi sobre la importància del cos, la ment i l'esperit.

El patiment és necessari fins que t'adones que és innecessari (Eckhart Tolle).

Cal ser un equilibrista permanentment d'aquestes àrees mútuament influenciades. Quan aquestes estan equilibrades, tot va bé.  Viure bé ens influencia positivament i ens dona vitalitat. D'aquestes parts, l'espiritual és la que ens costa més d'entendre si abans no hem viscut el despertar de la consciència. Ara bé, ningú pot despertar d'un somni si no sap que està dormint. En la nostra cultura occidental dualista i materialista tot allò relacionat amb el misticisme o desenvolupament espiritual és objecte de burla i menyspreu, o pitjor encara són titllats de malalts mentals. L'èxit és viure conforme als teus valors a través d'una vida equilibrada on la riquesa material no hi té res a veure. És apreciar el que tenim, no el que ens falta. No és fàcil adonar-se'n quan els éssers humans som experts dualistes i ens costa veure els matisos de les coses.

Així doncs, segueix llegint en aquesta mena d'introducció anomenada 'Estil de vida' i després continua en aquest ordre: MENT → COR → COS → ESPERIT. El motiu és que si vols canviar, abans de tot has de tenir la ment preparada i predisposada.

04. REFERENTS I MENTORS

Un gran avantatge que tenim avui en dia, és que des de casa i a través d'Internet tenim tota la informació possible al nostre abast. Tot i així, com diria Kant, mai podrem saber-ho tot a causa de les limitacions de la ment i dels sentits, només tindrem coneixement sobre allò que experimentem. 

El primer mentor que jo vaig tenir va ser cap els vuit o nou anys, es deia Pepet, un pagès i veí molt culte que jo escoltava embadalit quan m'explicava episodis dels Almogàvers i altres històries sobre els catalans. Mai ningú m'havia explicat res sobre Catalunya. En aquella època de grisor ell em va iniciar a qüestionar aquella societat espanyola autoritària i repressiva i em va obrir la ment i els ulls sobre l'existència d'una altra cultura que no hi tenia res a veure amb aquella. Sí, va ser també un adoctrinament però positiu.

El que veiem canvia el que sabem, el que coneixem canvia el que veiem (Jean Piaget).

Les nostres experiències i vivències, a més de ser una font d'aprenentatge, modifiquen la nostra percepció sobre les coses. Aprenem també de les persones més properes i l'efecte mirall de veure'ls no com són sinó com som nosaltres. Utilitzem referències de contrast per canviar les nostres percepcions i sentiments. Intentem aprendre de tothom. Mirem a tots els que ens envolten com a "budes". 

Es tracta d'identificar què vols millorar, analitzar com ho fa la gent que ho fa bé i duplicar (modelar) en un període de temps més breu el model o allò que millor s'adapti a tu. Hem de treure el màxim rendiment del nostre cervell per tal d'aconseguir bons resultats. Ve a ser el mateix que estableix la PNL (Programació Neuro-Lingüística). No cal reinventar la roda. Un exemple: hem d'aprendre dels habitants de Okinawa (Japó), un poble conegut pel seu alt percentatge de gent centenària amb una qualitat física i mental envejable, un fet no casual sinó causal. De fet, els japonesos han estat els grans modeladors del món que han aconseguit el miracle de la seva economia en un espai breu de temps tan sols imitant i perfeccionant les idees i productes d'altres estats. Docs imitem nosaltres aquests grans imitadors.

Compte però a l'hora d'escollir els models a imitar. La majoria de nosaltres modelem a un nivell totalment aleatori i desenfocat. Recollim a l'atzar detalls i trets de qualsevol persona que admirem, sense saber en realitat com aquesta persona ho ha aconseguit. O pitjor encara, passem per alt altres persones que humanísticament haurien estat més importants per a nosaltres. Hem de ser capaços de detectar aquells patrons que donen resultats excel·lents. Si algú ha estat capaç de fer alguna cosa notable, preguntem-nos: "com ho ha aconseguit? I als losers deixem-los córrer.

Ara bé, si vols incrementar el nivell de consciència és imprescindible la lectura d'uns quants llibres de creixement personal i escoltar alguns referents. I que cadascú agafi allò que millor encaixi amb ell o més li agradi. De la mateixa manera que un peix no sap que està dins de l'aigua fins que el treuen d'ella, la majoria no es conscient de la seva inconsciència. El canvi o despertar espiritual acostuma a venir per una saturació de patiment. És habitual que això passi a conseqüència d'un fet extraordinari que trastoqui la seva vida i que obri els ulls sobre la seva ignorància i inconsciència. Per demostrar de com de cecs podem estar, veieu el vídeo del goril·la. Com que jo he passat per tot això, reconec aviat si una persona és víctima d'ella mateixa: és com un zombi errant, ocupat estant ocupat, victimista i emprenyat amb el món.

També podem buscar eines que ens facilitin aquest camí de creixement personal. Per començar recomano escoltar determinats referents a través de Youtube o Spotify. Per exemple, jo he après molt amb els àudios de referents com Borja Vilaseca. El vaig conèixer en veure un dels seus vídeos pel Youtube i el primer que li sento dir és "no et creguis res del que digui, verifica-ho tu mateix". I com a bon escèptic que soc, aquell repte em va atrapar. Com diu la dita, el mestre apareix quan el deixeble està preparat. La seva eloqüència em va accelerar el clic que ha marcat un punt d'inflexió a la meva vida. O també els àudios de Enric Corbera i les seves lliçons magistrals sobre l'ego, epigenètica, bioneuroemoció i física quàntica.

Però cadascú n'ha de trobar els seus que més li agradin. Mirem d'envoltar-nos de mestres, de gent que sumi i ens faci millors. Com detectar-los? El cos és savi: si després d'estar amb algú et trobes estressat o cansat, compte, possiblement aquesta persona et resta energia vital. Recordem la gran frase de Jim Rohn que diu "Ets la mitjana de les cinc persones amb les que passes més temps". Si en fóssim conscients, vigilaríem millor els tipus d'amistats que fem.

Qualsevol problema que puguis tenir, segur que hi hagut milers de persones que ja l'han patit abans que tu. I de ben segur hi ha llibres que tracten aquests problemes i les solucions, i que nosaltres ens en podem aprofitar. Hem d'aprofitar les referències dels altres, especialment les reflexions i pensaments de diferents persones exitoses o savis que ens ha donat la història. Ens hem de fixar en els seus principis, les coses que eviten i quines desitgen aconseguir. El gran poder d'un bon llibre és que un comença a pensar com l'autor i incorpora les seves referències com a pròpies. 

En aquest enllaç -llibres motivadors- es pot consultar la bibliografia. Són llibres que m'han deixat una empremta positiva i l'origen d'haver arribat fins aquí amb aquestes conclusions. N'he recollit les idees principals o que a mi més m'han m'han motivat. I també utilitzo l'Spotify per escoltar podscats per aprendre dels meus referents preferits mentre camino per la muntanya. I si vols accelerar el teu progrés de millora, busca aquelles persones que són models d'excel·lència personal. Tan sols has d'aprendre d'elles i imitar-les. La transformació vindrà amb les noves idees i els nous pensaments.

Encara que les preferències són molt personals i cadascú en tindrà les seves, vull destacar alguns dels llibres que, d'una manera o altra, més m'han influenciat a la meva vida i per tant els tinc una gran estima. Són els següents:
  1. L'enzim prodigiós de Hiromi Shinya i la seva teoria de què si cuidem els nostres enzims tindrem una vida més llarga. Alguns dels canvis que he fet gràcies a ell: la moderació en el menjar i l'exercici, mastegar més, evitar l'estrès, intentar dormir almenys 7 hores diàries, acostumar-me a la cervesa sense alcohol, alimentació sana basada en verdures i llavors, reducció dràstica de la ingesta de carn, reducció de cafès i sense sucre, canviar la llet de vaca per beguda vegetal de civada, evitar aliments processats (no aporten enzims), no prendre antiàcids estomacals (debilita el sistema immunològic), evitar l'aigua embotellada en plàstic (m'he instal·lat un aparell d'osmosi) i finalment, intentar no sopar massa abans d'anar a dormir.
  2. Nutrición emocional de Fran Sabal i el seu mètode dels quatre elements, una manera d'assegurar-te que menges el que necessites, que tingui els tres macronutrients principals (proteïnes, hidrats de carboni i greixos saludables) i els micronutrients (vitamines i minerals). El millor de tot és la seva facilitat, no cal pesar res. Gràcies a ella, ara m'alimento d'una manera més sana i eficaç. Per exemple, l'arròs, la pasta i el pa, sempre que puc, integrals.
  3. Invicto de Marcos Vázquez, un compendi sobre l'estoïcisme i la millora de la qualitat de la ment que, com el cos, es pot entrenar i potenciar. Amb ell he interioritzat a pensar amb claredat, a actuar amb determinació i a resistir amb disciplina. 
  4. Els quatre acords de Miguel Ruiz. És increïble que amb només quatre consells senzills, la nostra vida millori de manera radical. Amb ell, cada dia intento seguir al peu de la lletra aquests consells: ser impecable amb les meves paraules, no prendre'm res personalment, no fer suposicions i fent el màxim i millor que pugui. 
  5. El poder de l'ara de Eckhart Tolle , o viure el moment present en el dia a dia, en què l'ara és el centre fonamental de la nostra vida. Ell m'ha fet prendre consciència que el moment present és l'únic que tenim, que res ha ocorregut en el passat i res en el futur: tot passa en el present. I de pas ha fet que m'adonés que no val la pena gastar energia mental en patir pel futur i encara menys en el passat. Quan passi el que hagi de passar, ja ho resoldrem en aquell moment.
  6. El poder positivo de las emociones negativas de Tim Lomas que tracta d'aquelles emocions desagradables que no ens agraden però que són tan normals, humanes, habituals i necessàries com les altres emocions anomenades positives. He après que aquestes emocions desagradables són una font d'aprenentatge i creixement personal i tenen un gran poder transformador de canvi. 
  7. Piénsatelo otra vez de Adam Grant i la seva frase que ja tinc com un mantra de 'parla com si tinguessis raó i escolta com si estiguessis equivocat. He après també les quatre identitats que podem adoptar en un diàleg com són en mode predicador, fiscal, polític o científic. El resultat és que acabem tan obsessionats amb predicar que tenim raó, fiscalitzar a qui s'equivoca i politequejar per trobar suports que no ens prenem la molèstia d'escoltar i reconsiderar els nostres propis punts de vista.
  8. Encantado de conocerme de Borja Vilaseca i l'enneagrama. És el llibre que em va introduir en el món de l'autoconeixement i el que em va fer el clic mental.
  9. Las casualidades no existen de Borja Vilaseca, un llibre extraordinari per la seva qualitat, claredat i contingut, per a mi és la millor eina que he trobat fins ara per entendre i aprofundir en el món de l'espiritualitat. 
  10. Espiritualidad y vida cotidiana de Jordi Sapés de Lema. Parla dels conceptes de la personalitat i el personatge. D'ell he après una manera de tractar la gent punyetera, de veure-les com persones amb problemes o dificultats, i és a través de les qualitats: intel·ligència, amor i energia.
  11. El viatge de l'heroi d'Alexis Racionero és una invitació a despertar l'heroi personal que tots portem a dins i que probablement desconeixem i que ens pot fer més feliços. 
Vull destacar també un programa de ràdio que per a mi també ha estat un referent des de fa uns quants anys que és diu 'L'ofici de viure', un programa intemporal que crea consciència de Gaspar Hernàndez, que escolto i re-escolto de fa uns quants anys a través del Spotify (L'ofici de viure 1 i L'ofici de viure 2) que m'ha ajudat a obrir els ulls i la ment espiritual, i a descobrir l'existència de determinades persones i llibres interessants de les quals poder aprendre. Per cert, el creixement en un aspecte provoca el creixement de la resta de facetes de la teva vida.

Quant més aprens, més conscient ets de la teva ignorància. Aquesta és la transformació. La realitat és que pràcticament tots els errors que puguis cometre a la vida ja han estat comesos per algú altre i totes les respostes i solucions les hi podem trobar en els llibres. Per pocs diners, amb els llibres tens accés a les ments més brillants del planeta. Un llibre et pot canviar la vida. Hi ha llibres que quan els vaig llegir fa uns anys, o no em van agradar o no els vaig entendre. Després els he rellegit i els he trobat genials. Els llibres no canvien amb el temps, nosaltres sí.

Els referents ens fascinen i inspirin. Si ens volem semblar a ells, ens cal estudiar els seus hàbits, el llenguatge que utilitzen i les seves disciplines. Encara que arriba un moment que, com li agrada dir en Borja Vilaseca, cal matar els nostres referents (metafòricament és clar) i a partir d'aquí seguir el nostre propi camí. En realitat estem envoltats de referents, persones ordinàries i extraordinàries. Però n'hi ha una que és la principal: un mateix. En tot cas, l'educació és un procés permanent.

I a partir d'aquí tot s'intensifica de manera ràpida i natural gràcies al descobriment d'altres fonts de coneixement, mentors i referents únics, amb personalitats que m'estimulen, inspiren i m'ajuden en el dia a dia a discernir millor la consciència de la inconsciència. En aquest moment soc en un procés d'aprenentatge en la presència conscient. No hi ha res millor que et pugui passar que re-connectar amb la teva essència i amb l'agradable sensació de pau interior i gratitud que ets una persona serena, equanime, sensible i empàtica.Se'n diu estat de flow

05. ESTIL DE VIDA

La filosofia o estil de vida és la manera com escollim viure i com dissenyem la nostra vida, un reflex de la nostra actitud i els nostres valors. No tenir cap filosofia de vida equival a navegar sense rumb, a mercè de les modes i les opinions dels altres. Ets com un tros de suro en el mig del mar. 

El mètode d'estil de vida que es proposa és molt senzill: fer petits canvis que no suposen massa esforç, però que a la llarga t'ajudaran a descobrir una vida de més qualitat i alhora ser un excel·lent exemple d'ésser humà. Aquests petis canvis t'ajudaran a optimitzar la teva disposició física, calibrar la teva disposició mental, polir el talent emocional i millorar la part espiritual. La paraula mètode ve del grec, meta (direcció) i odos (camí), per tant vol dir el camí, direcció, que ens porta cap a la finalitat volguda.

Qualsevol llarg viatge comença amb un petit pas (Lao Tse).

En el moment que canviem els errors diaris per posar una mica d'ordre i disciplina en la nostra vida, els resultats positius s'evidencien en poc temps. És aplicar l'estratègia japonesa del concepte Kaizen: obtenir petits increments de millora de manera progressiva amb la finalitat de co-crear uns hàbits sans i positius que es mantinguin de per vida. Quan canviem la nostra dieta, la nostra salut millorarà notablement en poques setmanes. Quan comencem a fer exercici, ens sentirem amb més vitalitat quasi immediatament. I quan comencem a llegir llibres, creixerà la nostra consciència i autoconfiança. La lectura és un acte de resistència en una societat superficial i desconnectada.

Per exemple, vull esmentar un exemple d'un coneixement que he descobert que no sabia que sabia: l'escala de valors. Cadascú té la seva. Tracto d'aquest tema en l'apartat 'Esperit'. Hi vaig dedicar un temps per saber exactament quina era la meva escala de valors. I quan tens clar quins són els valors que regeixen la teva vida, et facilita moltíssim la presa de decisions. Perquè si actues en consonància amb els teus valors sentiràs una profunda sensació d'harmonia i pau interior. La coherència amb els teus valors és primordial per a la satisfacció emocional. I la incoherència és una font d'estrès. En realitat els valors són creences, en aquest cas lliurement escollides per nosaltres i no imposades per l'entorn.

Qualsevol nova disciplina que comencem a practicar habitualment ens donarà resultats que a la vegada ens motivaran a desenvolupar noves disciplines. I mica a mica corregirem el nostre pensament, la forma com ens sentim i com ens estimem, cosa que determinarà allò que atraurem a les nostres vides. Aquesta és la màgia d'aquest cercle virtuós. Es tracta de ser persones una mica més felices, autònomes, responsables i solidàries (les definicions de salut que dona la OMS). En definitiva, trobar un sentit a la vida, el teu. I de vegades, deseducant-nos de determinades creences o amb el simple fet d'evitar els hàbits negatius, la vida ens canvia de manera molt positiva. Podem viure una vida alegre i gratificant des d'ara mateix.

Camins fàcils no porten lluny (proverbi xinès).

Ara bé, fer petits canvis no vol dir que el camí sigui fàcil. Tenim una mentalitat distorsionada a través dels anys de que tenim de vida, no vulguem canviar aquesta forma de pensar en quatre dies. El camí no és fàcil. La ment és reàcia a qualsevol canvi. No ens agrada sortir de la zona de confort. Però la seguretat que ens dona sentir-nos amarrats al moll és il·lusòria. La navegació és sovint complicada, amb temporals i perills diversos. Això és la vida, navegar de vegades sense rumb i malgrat les dificultats que ens hi trobarem per alta mar. El port hauria de ser una residència temporal de preparació. Viure a port és sobreviure, és deixar passar la vida. La comoditat és el contrari de creixement.

Com es a dins, es a fora (llei del kybalió o de la correspondència).
Mens sana in corpore sano (Juvenal, poeta romà).

El cos reflecteix l'estat mental perquè el que tens a dins ho projectes a fora conscientment o inconscientment. Per això, la finalitat de tenir un determinat estil de vida és pdoer disposar de les pautes necessàries que t'ajudin a aconseguir la millor versió de tu mateix. I l'objectiu seria per tenir una vida amb sentit, plena i satisfactòria. No es tracta de ser un altre o ser un mateix, sinó simplement de deixar de ser el de sempre. Si els mòbils evolucionen i milloren, nosaltres també hauríem d'evolucionar i millorar. Podríem rematar la frase que va pronunciar Juvenal fa uns dos mil anys amb un petit afegitó: "mens sana in corpore sano et accentus liberum" (ment sana en cos sa i sense estrès). Expressa l'aspiració d'un esperit amb sincronia en un cos equilibrat.


En realitat es tracta de ser un mateix des de l'essència i no des de l'ego. Ara bé, cadascú pot canviar-se a si mateix, però ningú pot canviar a una altra persona. El canvi és un procés individual en el qual la voluntat ha de venir necessàriament d'un mateix. No es tracta de canviar, sinó d'acceptar-se tal com som amb els nostres defectes i qualitats. I descobrir quina és l'arrel de la nostra preocupació, patiment o pertorbació. I llavors sí, podrem convertir-nos en la millor versió d'un mateix, una versió que constantment podem anar actualitzant.

En el meu cas, la base de l'estil de vida que he escollit ve de la lectura de diferents referents i fonts de saviesa perenne. Tot de manera autodidacta. I el més important de tot: a través de l'experiència dels resultats que he obtingut he comprovat que, almenys a mi em funciona. Aprendre dels savis com Laozi, Aristòtil, Marc Aureli, Buda, Gandhi, Einstein... és una opció intel·ligent i estalviar-nos caure en els errors bàsics que la humanitat arrossega de generació en generació. 

He dedicat i dedico temps en processar i actualitzar els coneixements que vaig adquirint de manera permanent. He agafat una mica d'aquí, una mica d'allà, però sempre m'agradi i em motivi. I sobretot, experimentar i verificar que doni resultats. Així, en poc temps he aconseguit canviar pensaments, creences i accions que m'han fet millor persona. Aquest és un camí sense final perquè, com tot, sempre tenim marge de millora. Però al final ha de ser cadascú qui ha de trobar el seu propi camí. 

Jo l'únic que puc fer és oferir-te la meva experiència. I tu, si vols, aprofita tot allò que creguis que et pugui ajudar. En el darrer pilar del llibre 'Doce Pilares' de Jim Rohn, el protagonista ens diu que hem de demostrar les filosofies en les que creiem i compartir-les amb altres perquè també puguin tenir l'opció de ser els arquitectes de la seva vida, abans que sigui massa tard. És per això que vull compartir la meva experiència per si a algú li pot servir d'inspiració i se'n pot beneficiar, ni que sigui com a referència i amb les adaptacions i modificacions particulars de la seva personalitat. Potser aquestes línies et serveixen d'inspiració. O potser necessites l'acompanyament d'un psicòleg.

No podem banyar-nos dues vegades en el mateix riu, ja que tot canvia (Heràclit).

Que cadascú dissenyi la seva vida a la seva mida. Això sí, requereix esforç, constància i sobretot prendre la decisió avui i ara de voler canviar determinats aspectes de la nostra vida que necessiten i poden millorar. Hi ha un horitzó infinit per a la millora. L'actitud puc-fer-ho-millor fa miracles i amb la pregunta "com? " s'inicia el poder creatiu. Si volem que les coses i les circumstàncies canviïn, abans haurem de canviar les actituds, les opinions i els hàbits. Tot canvia i les persones també canviem. 

Si trobes un camí millor, segueix-lo (Sèneca).

La sopa d'all està inventada fa molts anys, però no tothom n'és conscient. Tenim a les mans la gestió intel·ligent de les nostres emocions i de pràcticament la nostra salut física. Pots acceptar, fins i tot assumir com a propi aquest recull de reflexions i coneixements que et mostro i utilitzar les que necessitis en aquest pelegrinatge anomenat vida. No tot serveix per a tothom. I si et sents millor amb tu mateix, també et sentiràs millor amb els altres. En tot cas, tenir la vida somiada requereix un esforç i una acció perseverant. I no tothom sap què vol ni tampoc està disposat aquest preu per aconseguir-la. Hi ha molts els que parlen i pocs els que fan.

06. SATISFACCIÓ PERSONAL

La nostra felicitat depèn de la serenitat de la nostra consciència. I el camí correcte és un estil de vida natural i saludable amb una alimentació adequada, fer exercici de manera adequada, tenir una actitud mental oberta i positiva de la vida, sentir-se emocionalment bé i espiritualment en pau. Finalment, per saber si anem pel bon camí no només cal fixar-se en el fabulós sistema d'avaluació de la vida i observar quins resultats hem tingut fins avui.

La felicitat no és més que bona salut i mala memòria (Albert Schwaitzer).

Hi ha tres indicadors de saviesa que ens indiquen si tenim un bon nivell de consciència i per tant ens sentirem personalment satisfets:
  1. La felicitat que ens aporta l'absència de sofriment → Un estat que es dona quan interpretem les coses des del ser, no des de l'ego, cosa que fa que ens sentim bé i no ens falti de res.
  2. La pau que ens aporta l'absència de reactivitat → Sigui el que sigui el que ens passi, no reaccionem de manera impulsiva perquè la nostra actitud és de calma i serenitat.
  3. L'amor  que ens aporta l'absència de lluita → Quan deixem de discutir o lluitar pel que succeeix, ens rendim, ho acceptem i ens mostrem amables amb tot aquell amb qui interactuem.
Si fallem en algun d'aquests indicadors, senyal que ens cal millorar la consciència. Vas pel bon camí quan t'adones que tu no vius la vida, sinó que és la vida que et viu a tu. Simplifiquem la nostra vida!

A diferència dels nostres avantpassats, vivim bastant bé i el suficient temps com per anar-nos deteriorant de forma lenta. I mentrestant, la vida és una oportunitat per aprendre, créixer, compartir i estimar. L'objectiu és ser més conscients per viure més tranquils i millors que ahir. La paraula moderació no està ben vista perquè se la relaciona amb l'avorriment, però el que és segur és que els excessos són la causa de tots els mals. Ser moderats en tot ens permet mantenir l'equilibri i viure en benestar. L'equilibri de tot, es troba entre la indiferència i l'obsessió.

Una de les grans contribucions de la ciència i el progrés a la humanitat ha estat l'augment de l'esperança mitjana de vida. No fa gaire, el pensament d'una persona que arribava als 60 anys era esperar la mort. Ara l'esperança de vida mitjana ens regala uns 25 anys més. No és meravellós? No es tracta de donar sentit a la vida sinó més aviat d'experimentar-la amb plenitud. 

Una vegada vaig llegir el mètode que tenia un neuròleg per fer veure als seus clients que la vida és un regal. Desplegava un metre de paper de l'Ikea i preguntava al pacient els anys que tenia. Si responia per exemple trenta, tallava al centímetre trenta. I li deia, "veus el tros viscut? doncs del zero al trenta ja el pots llençar". Llavors li tornava a preguntar "fins quant pensa viure". Si responia per exemple setanta-cinc, doncs tallava el tros que va del trenta al setanta-cinc. I li preguntava de manera retòrica, "d’això que et queda què coi en vols fer? Posa’t el metre a la cartera, al costat del carnet d’identitat, i cada any talla’n un centímetre". Senzillament genial.

Podem fer una autoavaluació de la nostra vida actual. Imagina una escala amb esglaons numerats del 0 al 10, en què quan més amunt siguis, representa una millor vida. La pregunta és, ¿en quin esglaó diries que personalment sents que et trobes en aquest moment? El gran objectiu de la resta de la teva vida hauria de ser trobar-te la majoria de dies a dalt de tot. La manera d'aconseguir-ho ja és una qüestió molt personal.

Pensa bé, sent bé i fes el bé. I sigues tu.

Fem com Descartes, dubtem de tot i no ens creiem res sense abans verificar-ho a través de la nostra pròpia experiència racional. Tant simple i tant revolucionari, potser per això el van enverinar. Com ho expressa un aforisme tibetà "la vida és el que en fem". Comença avui a canviar el teu estil de vida i mans a l'obra, que segons els psicòlegs és més fàcil actuar per desenvolupar una manera de pensar, que pensar per desenvolupar una manera d'actuar. No hi ha cap motiu ni cap excusa per esperar un millor moment. El moment és ara mateix. Construïm una vida que valgui la pena viure-la, amb més felicitat, alegria i benestar. I els beneficis vindran sols, de mica a mica i constantment.

La forma més fàcil de fer-nos la vida més agradable es fer-se-la agradable als altres (Javier Iriondo).

És important tenir una mentalitat oberta, el cor disposat, el cos actiu i l'esperit animat. I a partir d'aquí, crear una vida, valuosa, de goig, plena de sentit, des de l'acceptació de les nostres experiències, de moments present i sempre d'acord amb els nostres valors. La vida no es posposa, es viu ara mateix. No hi ha millor inversió que la que es fa un mateix per aprendre a viure millor i fer-ho amb sentit. Per començar un nou capítol, cal passar pàgina.

07. ÀREES DE TREBALL

El coneixement més important de tots és el de com aprendre a viure bé (Tolstoi).

El secret d'una bona vida no té secrets. Es tracta de seguir el camí d'aprenentatge i creixement, un camí que dura tota la vida. Tu mateix sabràs si vas bé, pels resultats que obtinguis. Ho descobriràs de manera gradual amb el pas del temps a través de la teva pròpia experiència. De fet el creixement personal és indagar, és a dir observar tu mateix què et funciona i què no. És fer-se preguntes per trobar les pròpies respostes. El creixement personal va a poc a poc (no podem fer tombarelles el primer dia) i la indagació és un procés que dura tota la vida. Però una vegada entres en aquest camí, ja mai dubtaràs si la vida té o no sentit. 

En el meu cas, la meva experiència m'ha portat a identificar les àrees de treball que toquen les quatre dimensions vitals. Per a mi han tingut un impacte molt positiu i que per això vull compartir. Són el meu sant grial o manual per a una vida plena, amb afirmacions curtes i senzilles d'entendre que si les hagués pogut integrar i interioritzar des de petit a l'escola, m'hagués estalviat molts problemes. Com deia Buda, 'el que ets és el que has estat, i el que seràs és el que fas a partir d'ara'.  Són afirmacions positives que toquen les quatre dimensions vitals esmentades. En sí no ens arreglen la vida, però en poden ser el detonant. 

Podem utilitzar l'app To Do perquè s'encarregui de recordar-nos aquests auto-consells diàriament (un diàriament):

MENT ↓↓↓↓

1. Flexibilitat mental → Ment oberta per experimentar la màgia i misteri de la vida. Cal tenir una mentalitat oberta a allò que pugui venir i a totes les alternatives. Les solucions arriben amb la humilitat, el dubte i la curiositat. L'experimentació constant i audaç és la millor eina per repensar les coses. Com conduir de nit i amb boira que només veus fins on arriba el llum, però que podem fer tot el viatge així. Tenir la ment oberta és pensar com un científic, és a dir buscar els motius pels quals podríem estar equivocats i no només les raons per les que podríem tenir raó. I també a revisar els nostres punts de vista a partir de tot el que anem aprenent.

2. Creences → Em qüestiono les creences, reconsidero les coses i experimento. Flexibilitat mental per reconsiderar les coses i capacitat de repensar i desaprendre. Però em reservo el dret de canviar d'opinió. Les nostres creences es troben protegides dins d'una bombolla vigilada pel dictador en miniatura de l'ego, en la qual ens sentim segurs perquè només podem veure la informació que reafirma les nostres conviccions. Però em reservo el dret de canviar d'opinió. 

3. Consciència → Practico la consciència del moment present en tots els actes. L'estat de consciència plena és viure les experiència instant a instant, aquí i ara. Com bé diu Adam Grant, no creure't totes les idees que entren pel cap és saviesa, i no interioritzar tots els sentiments que entren pel cor és intel·ligència emocional. És aquesta la finalitat de l'estat de consciència: deixar de ser ignorant per evitar prendre decisions equivocades que puguin perjudicar la nostra vida. Des de la ment, controlant al nostre dictador intern. I des del cor, sense confondre l'enamorament amb l'amor.

4. Responsabilitat  Assumeixo la responsabilitat sense culpar a res ni a mi ni ningú. Es tracta de sentir-nos millor amb nosaltres mateixos, de ser més comprensius i conscients per allunyar-nos de la lluita, el conflicte i el sofriment que ens aporta l'egocentrisme a través de la ignorància i la inconsciència pròpies d'una persona desconnectada d'ella mateixa que es queixa i es victimitza de tot. Es tracta simplement d'adoptar a cada moment la postura que més benestar ens reporti. La queixa és egoista i per tant l'aliada de l'ego juntament amb el victimisme i és l'excusa per no canviar. És fàcil caure en el victimisme. Tothom ha caigut en algun moment egocèntric i ha cregut que era una pobra víctima de les seves circumstàncies. I n'hi ha que s'hi troben a gust com a víctimes perquè creuen que si generen llàstima els estimaran més. Sortim del victimisme, modulem les nostres reaccions i aprenem dels estímuls de la vida.

5. Acceptació → Accepto persones, situacions, circumstàncies i successos tal com es presentin. Acceptar no és conformar-se, no és resignar-se, no és pensar que t'hagi d'agradar allò que no t'agradi. Acceptar és tenir la maduresa mental per deixar de lluitar contra alguna cosa, per acceptar-la, per deixar anar el dolor, per deixar de patir i per poder canviar-la. L'acceptació és una renúncia voluntària, una rendició absoluta, va més enllà de la capacitat de frustració habitual, de la força de voluntat de la mitjana de la gent. És clau per tenir una bona salut mental i emocional. Acceptar implica la saviesa de la no-acció. És una habilitat que la majoria de persones no arribaran a experimentar mai.

6. Proactivitat → Soc proactiu, cada dia amb algun propòsit al cap. Una persona proactiva és organitzada, amb flexibilitat mental, amb hàbits saludables i pensament positiu centrada en el que té i no en el que li falta. Ser proactiu afavoreix l'autonomia, enforteix l'autoestima i allunya l'estrès. És fer (i no esperar) que les coses passin. Implica moviment sense conformar-se amb l'statu quo i anar per davant i prendre el control d'una situació. I tenir propòsits a fer, allò que ens fa saltar del llit, és la clau d'una vida satisfactòria (els japonesos li diuen ikigai). Acceptar el present és una manera fàcil de dissenyar la vida que es vol i trobar propòsits, els que siguin, no des de la necessitat sinó des del desig de créixer i millorar. Tenir propòsits ens motiva i encamina a prendre acció, presència i responsabilitat en la nostra vida.

7. Decisions → Observo les decisions que prenc cada moment. Aprendre a triar és en sí una tria. La majoria de decisions són emocionals, no racionals. Per tant aprendre a prendre decisions ens farà lliures. Analitzem què ens beneficia i què ens perjudica de les opcions i preguntem-nos per què i per a què vull prendre la decisió, i si aportarà benestar a tothom. Tinguem una actitud proactiva i resolutiva i convertim aquesta voluntat en un hàbit. 

8. Actitud positiva → Practico una actitud positiva i un optimisme saludable. Normalment, pensar de manera positiva i tenir bona voluntat no resolen els problemes que puguis tenir, però hi ajuden. Pensar en positiu és una inversió rendible. La resposta davant dels problemes és el que distingeix la persona madura de la immadura. Com diu Luis Rojas Marcos a 'Optimismo y salud' l'optimisme saludable ens fa sentir i pensar de tal manera que ens ajuda a trobar les habilitats pròpies i els recursos de l'entorn, i a lluitar sense desmoralitzar-nos contra les adversitats. 

9. Gratitud → Mostro gratitud pels regals que em dona la vida. La gratitud és una emoció positiva que consisteix en sentir satisfets amb el que ens donen, siguin persones o la vida en general. Ens fa sentir-nos contents, alegres, tolerants i generosos. Per tant, tanca la porta a les emocions negatives com la ira, el ressentiment o la tristesa. I també fa sentir bé i motiva les persones que reben l'agraïment. La gratitud millora les relacions, ens fa caure bé i ser simpàtics, ens ajuda a fixar-nos en allò positiu, a relativitzar els problemes i aprendre d'ells. Les persones que no mostren gratitud és perquè no són conscients del bé que proporciona l'agraïment i creuen que s'ho mereixen tot o bé que la gent fa les coses pel seu propi interès o esperant un favor.

10. Llenguatge → Soc impecable amb les paraules, miro de no ferir ningú. Allò que diem, el nostre subconscient ho capta i ho reflecteix a l'exterior perquè es compleixi. Creem la nostra realitat de la vida amb les paraules escollides. Cuidar les paraules que diem és un dels quatre acords del llibre del Dr. Miguel Ruiz de la cultura Tolteca. Així com parlis, així et sentiràs. Cuidem el nostre diàleg interior i el vocabulari. Utilitzem un llenguatge positiu, paraules amables quan parlem dels altres i evitem etiquetar ningú. La ment ho jutja tot i ho etiqueta tot: això és bo o dolent, agradable o desagradable, bonic o lleig...

11. Serenitat → Amb actitud de calma i serenitat, no reacciono impulsivament. Saber mantenir la serenitat quan afloren les emocions tòxiques ens evita prendre decisions errònies. No es tracta de reprimir sinó de sanar a través de l'acceptació les velles ferides emocionals acumulades amb el pas del temps com ara la por, la ira, la tristesa, la decepció, el ressentiment, la vergonya i la culpa. Són emocions que ens bloquegen l'energia vital i que, en major o menor grau, tots n'hem tingut en algun moment.

COR ↓↓↓↓

12. Emocions  Observo les meves emocions i gestiono bé els sentiments. La manera de pensar determina com sentim: un pensament crea l'emoció corresponent. Aquesta emoció si se sosté en el temps es converteix en un sentiment. I aquest sentiment si es perllonga es transforma en un estat d'ànim. Quan tenim un pensament negatiu que ens fa sentir ira, pot convertir-se en un sentiment de frustració i finalment derivar en un estat d'amargura crònica. Parlem d'aquella persona pertorbada atrapada en l'anomenada profecia autocomplerta (o Efecte Pigmalió en negatiu) que pensa que el món és ple d'inútils. I evidentment, en el seu camí se'ls troba a tots.

13. Autoestima → Si tu no t'estimes, no pots estimar ningú. L'autoestima és l'opinió que un té d'ell mateix. I què és una opinió, sinó una història mental, un judici subjectiu, no un fet real ni cap descripció objectiva. Observem aquestes opinions tal com vinguin, bones o dolentes, i no en fem cas. En comptes d'autoestima parlem del terme autoacceptacio, és a dir, sentir-se a gust amb qui ets, independentment de les impressions del nostre pensament de torn. La dignitat es l'autèntic amor propi, és tenir clar que abans que ningú soc jo, que ningú té més dret que tu. 

14. Incertesa → Accepto les incerteses com font d’aprenentatge, tracto la por amb coratge. Visquem la incertesa amb normalitat i desconfiem sempre de la certesa. Per algú que té per costum preveure el futur immediat fins al mínim detall no hi ha millor antídot que viatjar sense programar, improvisant-ho pràcticament tot i anar prenent les decisions quan faci falta. No sempre l'encertes, és clar, però la gran majoria de vegades sí. Preveure-ho sempre tot, a part de rutinari és avorrit. Al final descobreixes que normalment ets capaç d'afrontar qualsevol repte, que tot flueix.

15. Percepció → No veiem sinó que interpretem. Tenim percepcions de les coses que mirem. No veiem el present sinó que recordem experiències viscudes del passat. A sobre ens creiem que la nostra interpretació és la veritat. I si la percepció de la cosa no m'agrada vull canviar la cosa en lloc de la percepció. Vet aquí l'origen de la majoria de les pertorbacions que tenim i la causa principal de la mala vida. Com deia Kant veig el món com soc no com és.

16. Autocontrol → Mantinc una actitud no defensiva, no discuteixo ni necessito convèncer ningú. La verdadera llibertat es manifesta a través de l'autocontrol, l'autodisciplina i la responsabilitat que significa l'habilitat de respondre. Quan estàs be no necessites demostrar que tens la raó. A més, la majoria de conflictes ve de no comprendre i reconèixer el punt de vista de l'altre. Què és millor, ¿la postura absurda i infantil de tenir raó o preservar l'harmonia i pau interior? Deixa que l'altre tingui la raó. Tu usa la intel·ligència i fes el que et convingui. Sortim de la mentalitat dual de "el que m'agrada i el que no m'agrada" i fem el que hàgim de fer. 

17. Suposar → No faig suposicions, no projecto sobre els altres el que no sé. No suposar res és un altre dels quatre acords del llibre del Dr. Miguel Ruiz de la cultura Tolteca. La suposició és un mitjà que utilitzem per trobar sensació de seguretat. Necessitem donar com a certes determinades suposicions sense tenir la suficient certesa. El problema és que ens arribem a creure la suposició com a veritat absoluta i això és l'origen de moltes de les discussions en les relacions interpersonals. 

18. Crítica  No jutjo a ningú ni a res del que passi. Evitem caure en etiquetar ningú a través de prejudicis o altres trivialitats. Ni tan sols a nosaltres. Visquem i deixem viure, ningú és perfecte i tots ens equivoquem. Siguem tolerants. Adoptar una actitud de compassió ens aporta benestar. Pensem abans i no ens deixem emportar per les aparences externes o els pressentiments. No tots som iguals, que cada persona és diferent i mereix respecte. Les persones felices no necessiten atacar ningú. Recordem la regla d'or de no fer als altres el que no ens agradaria que ens fessin a nosaltres. Cadascú veu el món a través de les seves ulleres, no la realitat.

19. Compassió → No em prenc res personal, miro les coses amb distància i compassió. Prendre's les coses de manera personal perquè algú t'ha decebut danya l'equilibri psicològic. Això passa quan ens veiem com el melic del món i que tot gira al voltant nostre. No prendre's res personal fa que tinguem nosaltres el control de les nostres respostes i emocions, fet que ens reportarà una enorme satisfacció. Per aconseguir-ho cal adoptar una distància psicològica de la situació i evitar el cercle viciós de pensaments negatius. No personalitzem les desil·lusions i batalles, formen part de la vida. Aprenem a superar la frustració, l'univers no conspira contra tu. El menyspreu rebut diu més de l'altre que de tu.

20. Escolta activa → Escolto de forma activa, regalo somriures. Escoltar és una mostra de respecte i consideració cap a l'altre, és oferir-li la cosa més valuosa que tenim: la nostra atenció. Escoltar des de la humilitat, la compassió i l'empatia és demostrar curiositat i més interès per les coses que importen als altres que per jutjar la seva situació o validar la nostra. És fer preguntes sinceres que mostren curiositat, sense cap propòsit ocult d'aconsellar, convèncer o corregir, sinó de facilitar l'expressió clara de les idees de l'altra persona. Com diu Adam Grant, no fem de predicador de les nostres idees, de fiscal que jutja o de polític amb discurs repetitiu, en cas contrari l'interlocutor es posarà a la defensiva. Parla com si tinguessis raó i escolta com si estiguessis equivocat.

21. Generositat → Ajudo i tracto els altres amb respecte, amabilitat i generositat. La regla d'or de l'ètica és tractar els altres com voldries que et tractessin a tu. Un detall important: no agradem als altres per qui som, sinó per com se senten amb elles mateixes quan interactuen amb nosaltres. Per tant, tractem sempre a tothom amb la màxima cortesia i respecte. I recordem la llei universal de l'atracció: així com penses, sents; així com sents, vibres; i així com vibres, atraus.

22. Felicitat → Desitjo en silenci a tothom abundància de felicitat, alegria i benestar. Desitgem coses positives pels altres si volem rebre el mateix per a nosaltres. Una mentalitat d'escassetat genera més escassetat, i pel contrari, una mentalitat d'abundància genera més abundància. Si vols ser feliç deixa de buscar la felicitat perquè no es troba en cap espai físic sinó que que es troba en el temps, viure en el moment present instant a instant i sense expectatives. La felicitat és un estat de satisfacció personal i de pau interior que es troba en un punt entremig entre tu i els altres. Accepta que el món és dual, que si hi ha alegria és perquè hi ha tristesa, dues emocions que sense jutjar no són ni bones ni dolentes sinó que ambdues són necessàries. La felicitat és escollir la vida que tu vols viure, no la que vulguin els altres. La felicitat depèn del nivell que tinguis de consciència i responsabilitat. Per tant, la felicitat només depèn de tu.

COS ↓↓↓↓

23. Salut física→ Vida saludable a través de l’alimentació, l’exercici físic i el descans. La principal missió que ens haurien d'inculcar des de que tenim ús de la raó seria la d'estar sans. Com? En primer lloc, amb una alimentació adequada. En segon lloc, fent exercici físic; l'activitat física ens manté en forma i resistents. I per últim, el descans; dormir les hores necessàries per rendir bé al dia següent. 

24. Energia vital → Connecto amb la natura i observo cada ésser vivent. Viure en harmonia amb la natura i aprendre de la seva saviesa a través de tots els sentits. La natura és a totes les coses; tota cèl·lula vivent és el reflex i part d'un tot, no només les persones, els animals i les plantes sinó també els rius, mars, muntanyes, etc. No estem separats de la natura sinó que en formem part; hem de respectar la natura per respectar-nos a nosaltres mateixos. La natura és divina ens aporta energia vital: pysis, chi o qi o prana.

25. Mort No hauríem de tenir por a la mort sinó de no haver viscut suficientment. Per als estoics, tenir por a la mort era una preocupació irracional. Igual que no ens lamentem tot el temps passat abans del nostre naixement, no hauríem de lamentar que existirà un temps igual de llarg després de la nostra mort. Al morir, simplement retornem al mateix estat que teníem abans de néixer. De fet, hem d'entendre que la mort és un procés, que morim una mica cada dia. En tot cas, el pitjor que pot passar-nos en morir es que no passi res. Darrerament la ciència i el progrés de la humanitat ens ha regalat una esperança de vida mitjana de 25 anys més. El sentit de la vida és precisament experimentar-la amb plenitud.

26. Minimalisme → Faig vida minimalista, senzilla i a ritme lent, evito estrès o ansietat. Viure sense presses per gaudir de cada petita acció en tot moment. És tracta d'apostar per desaccelerar el ritme de vida. Anar escopetejats incrementa l'estrès. I l'estrès es manifesta en el cos en forma d'ansietat, úlceres d'estómac, nerviosisme i probablement en altre malalties greus. Avui en dia cap metge posa en qüestió que l'estrès persistent debilita el sistema immunològic i ens fa vulnerables a les infeccions, als trastorns digestius i a les malalties cardiovasculars. En definitiva, anem per la vida amb calma i en sortirem guanyant.

ESPERIT ↓↓↓↓

27. Autoconeixement → Em permeto la llibertat de ser com soc. El valor de l'autenticitat és la correspondència entre el que penso, faig, vull i necessito. És mostrar-se tal qual, amb les vulnerabilitats incloses. En una societat competitiva és fàcil caure en la trampa de ser qui no som. Hem de saber qui som realment i no el que hauríem de ser o el que la gent voldria que fòssim. Només l'autoconeixement ens donarà la resposta i ens farà conscients per qüestionar les creences que portem instal·lades del nostre entorn. Mostrar la nostra verdadera personalitat amb les nostres imperfeccions ens allibera.

28 Ego → Vigilo que l'okupa interior (ego) no controli la meva vidaL'ego és una imatge mental de qui som basada en el condicionament personal i cultural, però no és real. En psicologia s'utilitza la paraula tècnica ego totalitari i de manera més informal podem anomenar-lo directament com el dictador intern, l'okupa que viu dins nostre sense permís, la veu interior de la por o el jo inflat. L'ego és com un mico interior que li agrada fer-nos patir. La feina de l'ego és impedir l'entrada d'informació que li pugui representar qualsevol amenaça. Per a ell el moment present gairebé no existeix. L'única cosa que considera important és el passat i el futur que és on es troben connectats els nostres problemes. Si volem transcendir el nostre ego, cal mantenir estar alerta i observar que ens diu l'ego a través de la nostra ment.

29. Humilitat → Sempre amb humilitat, com antídot de l’orgull, l’arrogància i l’egoisme. Quan som humils tenim clar que no som perfectes ni millors que ningú, comencem a divertir-nos més i alhora té un gran impacte sobre la gent que ens envolta. La humilitat ens fa adonar de les nostres limitacions. Només amb humilitat obrirem la porta al potencial d'intel·ligència. Només des de la humilitat podem adonar-nos que tenim coses per aprendre.

30. Present  Visc el moment present tal com és a través de la paciènciaSi volem gaudir de debò de la vida, hem d'aprendre a viure a l'aquí i ara. Només en el present. Omplim el dia de moments presents i la vida ens canviarà. Aquesta és la base del mindfulness o atenció plena, la manera d'asserenar la ment del soroll de l'excés de passat o futur. Es tracta d'una tècnica per aprendre a ser més conscients dels pensaments, les emocions, el cos, els impulsos i desitjos, i en general de tot el que ens envolta. Deixant de planificar constantment el futur o rumiar sobre el passat, deixarem de preocupar-nos.

31. Preocupacions → Deixem de preocupar-nos tornant al present i a través de l'humor. Com diu Javier Iriondo la preocupació és una manera de patir dos cops, mai ha curat res i l'únic que fa es robarnos la vida. La preocupació només existeix en la nostra ment i ens la podríem estalviar si en fóssim conscients. El passat no marca, et marques tu mateix. El futur no espanta, t'espantes tu mateix. Tinguem clar que "jo no soc els meus pensaments". I com a consell addicional, pensem si això que tant ens preocupa serà important dins de deu dies, deu mesos o deu anys. No cal esperar tant i deixem de preocupar-nos ara. L'humor és un gran dissolvent de les preocupacions.

32. Confiança → Em permeto equivocar-me com tothom, ho accepto, tinc confiança. El secret per veure les equivocacions com una forma d'aprendre és tenir una capacitat de desaferrament de les nostres idees. Aquestes les hem de considerar sempre com a provisionals. Hem d'aprendre a distanciar-nos-hi a través de desvincular les nostres opinions de la nostra identitat i de separar el present del passat.

33. Pau interior → Faig el màxim i millor que sé i puc, fent el correcte sento pau interior. Només arribarem a la desitjada pau interior si actuem amb consonància amb els nostres principis i valors. La coherència amb els nostres valors és primordial per a la satisfacció emocional. La incoherència és una font d'estrès. En realitat els valors són creences lliurement escollides per nosaltres i no imposades per l'entorn. La vida és fer un pas amb coherència. I després fer-ne un altre. I un altre... i així van passant coses!


De la llavor creix l'arbre

👉 Continua la lectura per MENT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari.