Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Actituds. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Actituds. Mostrar tots els missatges

19 d’octubre de 2021

La mala sort

La mala sort existeix, però no tanta com algunes persones creuen. De vegades no és mala sort, sinó no saber prendre decisions, no fixar-se en allò que és fa, o ignorar els senyals que ens envia l'entorn. 
[Font:: Tomàs Navarro, Piensa bonito]

La seguretat relativa

Com deia Aristòtil tres segles abans de Crist, l'equilibri es troba en la dorada mediocritat: cal evitar els extrems en els ideals i en les conductes ja que tot extrem és vici mentre que la virtut es troba en el mig.
Per exemple, entre la seguretat total i no fer res i la inseguretat o camí de la imprudència, tenim el punt mig de la seguretat relativa, és a dir, sentir-se suficientment insegur per reconèixer les limitacions, i sentir-se suficientment segur per tenir el valor de prendre les decisions que calguin. 
[Font: Tomàs Navarro, Piensa bonito]

9 d’octubre de 2021

L'excusitis

Tracta de no lligar la teva vida amb les cadenes del teu horari de treball i centra't en les coses que la teva consciència i el teu cor et diuen que facis. 
Inverteix en tu mateix!
[Font: Robin Sharma, El monjo que va vendre el seu Ferrari]

16 de setembre de 2021

Quan les coses no surten com pensàvem

Pablo d'Ors (Biografia del silencio) ens diu:

En realitat, vaig comprenent que sempre succeeix allò que ha de succeir. El que succeeix és sempre el millor que podia haver succeït. L'esdevenidor és molt més savi que les nostres idees o plans. Pensar el contrari és un error de perspectiva i la causa última del nostre patiment i infelicitat. Només patim perquè pensem que les coses haurien de ser d'una altra manera. Quan abandonem aquesta pretensió, deixem de patir. Quan deixem d'imposar els nostres esquemes a la realitat, la realitat deixa de presentar-se adversa o propensa i comença a manifestar-se tal qual és, sense aquest patró valoratiu que ens impedeix accedir a ella mateixa.

14 de setembre de 2021

Com reaccionar davant del dolor

Somriure davant de l’adversitat no és el més espontani, però és sens dubte el més intel·ligent i sensat. Reaccionar davant del dolor amb animadversió és la manera de convertir-lo en sofriment. Somriure davant d’ell, en canvi, és la forma de neutralitzar el seu verí. Ningú discuteix que el dolor resulta desagradable, però acceptar-lo i entregar-se a ell sense resistència és la manera que resulti el menys desagradable. El que ens fa patir són les nostres resistències a la realitat.
[Font: Pablo d’Ors, Biografia del silencio]

1 d’agost de 2021

La millor persona

És aquella que encomana pau i confiança, no només amb paraules, sinó també amb les seves actituds, que no justifica cap forma de violència, que sap conservar la calma i no s'altera fàcilment, que no és esclava de cap ideologia, que no es dedica a jutjar els altres, que desprèn calidesa i capacitat d'acollida, que sap escoltar, que practica el somriure, que no pretén aconseguir el que vol, que no té necessitat de desqualificar ningú per afirmar-se ella, que admet amb senzillesa les seves equivocacions...

[Font: Des-educa't, Una proposta per viure i conviure millor, Eva Bach i Pere Darder]

24 de juny de 2021

Criteris que han de complir els objectius

El objectius s'han de centrar en coses rellevants alineades amb els teus valors i que depenguin en gran mesura dels teus esforços. Els seus criteris es basen en el mètode SMART:

  1. Específic (Specific en anglès). Els objectius específics són més fàcils de traduir en accions concretes. 
  2. Mesurable. Cal definir les mètriques concretes en les que es basa l'objectiu, que ens indiquin clarament si ens hi apropem o no.
  3. Assolible. Un bon objectiu ha de ser desafiant però realista. Si és molt fàcil no ens motiva, si és massa ambiciós ens intimida.
  4. Rellevant. Els teus objectius han d'estar motivats per coses importants per a tu, i no pel desig d'agradar els altres o encaixar en el teu grup social.
  5. Temporals. Posar data concreta a un objectiu li dona força, i fa que el nostre cervell es centri.

20 de juny de 2021

Evita emprenyar-te

Si no vols ser malhumorat, no alimentis l'hàbit. No li donis res que promogui el seu creixement. Mantingues silenci i compta els dies en què no t'has deixat enfadar. "Solia enfadar-me cada dia, després cada dos dies, després cada tres o quatre dies". Els mals hàbits són primer afeblits i després destruïts. [Epictet]

Enfadar-se per una situació no la millorarà, a més de dificultar la teva capacitat de raonar, li estàs donant poder a qui et vol danyar en permetre-li que pugui alterar el teu estat mental. No concedeixis a ningú aquest poder. Si et provoquen amb facilitat, et controlen amb facilitat. Epictet deia que "Qualsevol persona capaç de fer-te enfadar es converteix en el teu amo".
Davant d'un atac malintencionat, avalua si realment l'agressor mereix una resposta o simplement la indiferència. En tot cas, cal evitar caure en la provocació. No és debilitat, és actuar des de la raó amb l'objectiu de mantenir la tranquil·litat i la claredat mental.
I si decideixes que l'ofensa requereix resposta, llavors actua amb fermesa però sense ira, amb tranquil·litat però amb determinació. No responguis com t'ataquen, respon com ets. com deia Marc Aureli "la millor venjança és no ser com els que t'ataquen". I després pots aprofitar la força de la ira reprimida per anar a córrer o al gimnàs.
[Invicto, Marcos Vázquez]

13 de juny de 2021

Relaxem-nos!

Missatge de Pema Chödrön com a filosofia de vida:

"Relaxar-nos en el moment present, relaxar-nos tot i la manca d'esperança (l'esperança sorgeix del sentiment que ara i aquí estem incomplets), relaxar-nos davant la idea de la mort, no resistir-nos al fet que les coses s'acaben, que passen, que no tenen substància duradora, que tot està canviant constantment."

La natura ens ensenya que 
a cada moment hi ha naixement i mort.

12 de juny de 2021

Característiques d'una persona victimista

Transcrit literalment del llibre "La llibertat interior" de Gaspar Hernàndez. Unes característiques que de ben segur ens resultaran molt properes i de les quals cal fugir com de la pesta.

👇👇👇

"La ment inferior fa que moltes persones, segons la matemàtica Annie Marquier, visquin com a víctimes. Les principals característiques:

Se sent impotent i vulnerable enmig d'un món hostil, injust, perillós i sotmès a l'atzar. Està convençuda  que hi ha persones que tenen sort i d'altres que no en tenen. Creu que no té poder, o que en té ben poc, sobre allò que li pot passar. Sempre té la sensació que li manca alguna cosa, que la vida i els altres no li donen allò que veritablement necessita per ser feliç. Sovint està enrabiada amb la vida; les contrarietats la fan posar impacient i agressiva. Acostuma a ser rondinaire, no para de queixar-se. O també desenvolupa l'actitud del "pobre de mi", una actitud que o bé alimentarà la sensació de desesperança, o bé alimentarà ràbia o ira contra aquest món, que no la satisfà. La víctima també acostuma a tenir sentiments de desconfiança. Es malfiarà de les persones que han reeixit i que estan contentes, perquè per a una víctima això és ben sospitós. En el fons, troba lògic sentir-se dissortada, o, si més no, frustrada. Una conseqüència d'aquest estat d'ànim és que té por de ser manipulada. viu en la malfiança. Està convençuda que ella té raó, que ella és bona, intel·ligent, però que en canvi moltes de les altres persones són dolentes, estúpides, poc honestes... Des d'aquesta posició --jo tinc raó, i els altres no-- desenvolupa arrogància, recoltzant-se en l'agressivitat i el ressentiment contra totes les persones de les quals no ha obtingut allò que volia, ja siguin parelles o exparelles, familiars, fills, caps a la feina o governants. Qualsevol cosa, sigui quina sigui, li dona l'oportunitat de queixar-se. En la mesura en què blasma els altres, i, per tant, els considera responsables de la seva situació, l'únic que pot fer és demanar o exigir que canviïn per poder-se sentir millor. 

La víctima es pren ella mateixa molt seriosament. Això fa que sigui incapaç de fruir de la vida. En aquest estat d'ànim, bloqueja el procés de creació que podria fer sortir a la llum solucions per als seus problemes o reptes."

6 de juny de 2021

Refina la ment per evitar la conducta reactiva

"Som el que pensem, havent-nos convertit en el que pensem anteriorment".
(Buda)

El pensament condiciona el nostre estat d'ànim i la nostra visió de les coses. La ment pensant és tan poderosa que amb ella creem la nostra realitat. Shakespeare deia que no hi ha res bo o dolent, és el pensament el que fa que alguna cosa ens sembli bona o dolenta.

[Font: L'ego és l'enemic, Ryan Hiday]

23 de maig de 2021

El poder dels pensaments

Tu ets el director d'una gran empresa amb milions de cèl·lules que treballen cada dia per tu. Cadascuna d'elles escolta el que dius o penses i en funció del teu estat d'ànim, dels teus pensaments i sobretot de l'amor amb què et tractis, el teu cos reaccionarà d'una manera o altra, sigui a través de la salut o bé de la malaltia. I nosaltres hauríem de saber comprendre el que el cos ens vol ensenyar. A canvi, el cos necessita una mica de suport i ajuda a través d'uns hàbits mentals, emocionals i físics adequats. Els medicaments ens ajuden a reduir els símptomes d'una malaltia, però tenir ganes de viure té una gran capacitat sanadora. Per això és tan important el diàleg interior. La natura és molt sàvia i el cos humà sempre tracta de resoldre qualsevol atac o conflicte. El poder dels teus pensaments és inimaginable!
[Font: Rut Nieves, Cree en ti]


16 de maig de 2021

Discutir per demostrar que tenim raó

La necessitat compulsiva de tenir raó en una discussió i demostrar que l'altre està equivocat es deu a la por a la mort. Si t'identifiques amb una posició mental i resulta que estàs equivocat, el teu sentit d'identitat, basat en la ment, se sentirà sota una seriosa amenaça d'aniquilació. Per tant, tu, com a ego, no pots permetre't estar equivocat. Equivocar-se és morir. Això ha motivat moltes guerres i ha causat la ruptura d'innumerables relacions.

Quan deixes d'identificar-te amb la ment, el fet de tenir raó o estar equivocat és indiferent per al teu sentit d'identitat; de tal manera que aquella necessitat compulsiva, urgent i profundament inconscient de tenir raó, que és una forma de violència, deixa d'estar present. Pots expressar com et sents i el que penses amb claredat i fermesa, però tal expressió no està tenyida d'agressivitat ni actitud defensiva. El teu sentit d'identitat deriva llavors d'un lloc més profund i verdader dins teu, no de la ment.

[Font: Practicant el poder de l'Ara, Eckhart Tolle]

20 d’abril de 2021

Els pensaments depriments

Quan una persona està deprimida no té res més que pensaments negatius. 
¿No serà igual de cert que quan una persona no para de tenir pensaments negatius, pot acabar amb una depressió? 
[Font: Mario Alonso Puig, "El cociente agallas"

18 d’abril de 2021

La senyora que tenia càncer terminal

Recordo la història d'una senyora que tenia càncer terminal i tots els veïns li preguntaven com estava i ella sempre responia: ¡Genial! 

Tots se sorprenien perquè no entenien la seva resposta, fis que un dia una de les veïnes no va aguantar més la curiositat i li va preguntar: veïna, ¿com pots respondre que estàs genial si tots sabem que tens un càncer terminal?

I ella va respondre: ¡perquè tots em pregunteu com hem trobo jo, no m'heu preguntat pel càncer!

[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]

17 d’abril de 2021

Victimisme

Anar de víctima per la vida és una manera de fer que els altres es preocupin més pel seu estat i rebin més afecte i això, inconscientment els agrada. Es tracta de persones que es queixen constantment de tot i per tot, però no fan res per sortir de la seva trista realitat perquè ja els està bé: les coses que els passen és producte de la mala sort i de les circumstàncies, per tant la responsabilitat no és d'ells. Qui no coneix alguna pel seu voltant alguna persona així? Quanta menys relació hi tinguis, millor.
Viure la vida des d'una posició de víctima pot ser còmode, ja que posem tot el poder i la responsabilitat fora, però des d'aquest lloc mai et sentiràs en calma i ple amb tu mateix. És com si la teva vida fos un vaixell i en comptes de ser tu el capità, donessis el timó a persones distintes, siguin els pares, els fills, els caps, etc. I a sobre esperes que hi arribi a bon port, i si no és així, la culpa és d'ells.
Un dels majors sofriments de l'ésser humà és el dia que comprèn que cadascú és l'únic responsable de la seva felicitat. Però és també alliberador també saber que la pau interior només depèn d'un mateix, independentment del que passi al voltant, cadascú pot escollir com viure-ho.

[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional" i Sílvia Congost, "Autoestima automàtica"]

Passa't les crítiques pel forro

Un dia, Albert Einstein va escriure a la pissarra:
9x1 = 09
9x2 = 18
9x3 = 27
9x4 = 36
9x5 = 45
9x6 = 54
9x7 = 63
9x8 = 72
9x9 = 81
9X10 = 91
Es van fer moltes burles, perquè Albert Einstein s'havia equivocat. Ja que la resposta correcta d'9X10 és 90. Tots els seus alumnes van riure d'ell.
Llavors Albert Einstein va esperar que tots callessin, i va dir:
-- Tot i haver encertat les 9 preguntes ningú em va felicitar, però quan he fallat només una tots han rigut, això vol dir que, tot i tenir molt èxit, la societat es fixarà i se'n burlarà del teu més mínim error. No deixis que una simple critica destrueixi els teus somnis.
I com més d'una ocasió va dir ell mateix, "l'única persona que no s'equivoca és la que no fa res".

6 d’abril de 2021

L'impacte de les petites decisions

Pensem que per tenir un bon futur hem de prendre grans decisions, però en realitat les grans decisions al llarg de la vida són més aviat poques i són les petites i senzilles decisions de cada moment les que, en conjunt, marquen la diferència.

4 d’abril de 2021

Trampes o trampolins

És una metàfora sobre la forma d'entendre la vida, és a dir la manera de viure les situacions "bones" i les "dolentes". De fet les situacions són neutres i davant de les adversitats tu esculls enfocar-te en el rebuig del problema o bé en el creixement de la solució.
[Font: Nutrición emocional, Fran Sabal]

27 de febrer de 2021

Com desfer un nus emocional

Exactament igual que un nus físic, és a dir, observar sense pressa quants caps té, on tenen l'origen i el curs que segueixen, i el més important, saber quin ha de ser el cap que hem d'afluixar primer. A partir d'aquí es tracta d'entendre com està fet el nus i anar defent-lo per complet.

Important: els nusos no es desfan trepitjant-los, ni tampoc s'afluixen tirant amb força els caps, ni deixant que es desfacin sols i molt menys si els insultem i ens caguem en la mare que els va parir...

[Font: Lo bueno de tener un mal dia, Anabel González]