La millor persona

És aquella que encomana pau i confiança, no només amb paraules, sinó també amb les seves actituds, que no justifica cap forma de violència, que sap conservar la calma i no s'altera fàcilment, que no és esclava de cap ideologia, que no es dedica a jutjar els altres, que desprèn calidesa i capacitat d'acollida, que sap escoltar, que practica el somriure, que no pretén aconseguir el que vol, que no té necessitat de desqualificar ningú per afirmar-se ella, que admet amb senzillesa les seves equivocacions...

[Font: Des-educa't, Una proposta per viure i conviure millor, Eva Bach i Pere Darder]

Criteris que han de complir els objectius

El objectius s'han de centrar en coses rellevants alineades amb els teus valors i que depenguin en gran mesura dels teus esforços. Els seus criteris es basen en el mètode SMART:

1. Específic (Specific en anglès). Els objectius específics són més fàcils de traduir en accions concretes. 
2. Mesurable. Cal definir les mètriques concretes en les que es basa l'objectiu, que ens indiquin clarament si ens hi apropem o no.
3. Assolible. Un bon objectiu ha de ser desafiant però realista. Si és molt fàcil no ens motiva, si és massa ambiciós ens intimida.
4. Rellevant. Els teus objectius han d'estar motivats per coses importants per a tu, i no pel desig d'agradar els altres o encaixar en el teu grup social.
5. Temporals. Posar data concreta a un objectiu li dona força, i fa que el nostre cervell es centri.

Evita emprenyar-te

Si no vols ser malhumorat, no alimentis l'hàbit. No li donis res que promogui el seu creixement. Mantingues silenci i compta els dies en què no t'has deixat enfadar. "Solia enfadar-me cada dia, després cada dos dies, després cada tres o quatre dies". Els mals hàbits són primer afeblits i després destruïts. [Epictet]

Enfadar-se per una situació no la millorarà, a més de dificultar la teva capacitat de raonar, li estàs donant poder a qui et vol danyar en permetre-li que pugui alterar el teu estat mental. No concedeixis a ningú aquest poder. Si et provoquen amb facilitat, et controlen amb facilitat. Epictet deia que "Qualsevol persona capaç de fer-te enfadar es converteix en el teu amo".

Davant d'un atac malintencionat, avalua si realment l'agressor mereix una resposta o simplement la indiferència. En tot cas, cal evitar caure en la provocació. No és debilitat, és actuar des de la raó amb l'objectiu de mantenir la tranquil·litat i la claredat mental.

I si decideixes que l'ofensa requereix resposta, llavors actua amb fermesa però sense ira, amb tranquil·litat però amb determinació. No responguis com t'ataquen, respon com ets. com deia Marc Aureli "la millor venjança és no ser com els que t'ataquen". I després pots aprofitar la força de la ira reprimida per anar a córrer o al gimnàs.

[Invicto, Marcos Vázquez]

Relaxem-nos!

Missatge de Pema Chödrön com a filosofia de vida:

"Relaxar-nos en el moment present, relaxar-nos tot i la manca d'esperança (l'esperança sorgeix del sentiment que ara i aquí estem incomplets), relaxar-nos davant la idea de la mort, no resistir-nos al fet que les coses s'acaben, que passen, que no tenen substància duradora, que tot està canviant constantment."

La natura ens ensenya que 

a cada moment hi ha naixement i mort.

Característiques d'una persona victimista

Transcrit literalment del llibre "La llibertat interior" de Gaspar Hernàndez. Unes característiques que de ben segur ens resultaran molt properes i de les quals cal fugir com de la pesta.

👇👇👇

"La ment inferior fa que moltes persones, segons la matemàtica Annie Marquier, visquin com a víctimes. Les principals característiques:

Se sent impotent i vulnerable enmig d'un món hostil, injust, perillós i sotmès a l'atzar. Està convençuda  que hi ha persones que tenen sort i d'altres que no en tenen. Creu que no té poder, o que en té ben poc, sobre allò que li pot passar. Sempre té la sensació que li manca alguna cosa, que la vida i els altres no li donen allò que veritablement necessita per ser feliç. Sovint està enrabiada amb la vida; les contrarietats la fan posar impacient i agressiva. Acostuma a ser rondinaire, no para de queixar-se. O també desenvolupa l'actitud del "pobre de mi", una actitud que o bé alimentarà la sensació de desesperança, o bé alimentarà ràbia o ira contra aquest món, que no la satisfà. La víctima també acostuma a tenir sentiments de desconfiança. Es malfiarà de les persones que han reeixit i que estan contentes, perquè per a una víctima això és ben sospitós. En el fons, troba lògic sentir-se dissortada, o, si més no, frustrada. Una conseqüència d'aquest estat d'ànim és que té por de ser manipulada. viu en la malfiança. Està convençuda que ella té raó, que ella és bona, intel·ligent, però que en canvi moltes de les altres persones són dolentes, estúpides, poc honestes... Des d'aquesta posició --jo tinc raó, i els altres no-- desenvolupa arrogància, recoltzant-se en l'agressivitat i el ressentiment contra totes les persones de les quals no ha obtingut allò que volia, ja siguin parelles o exparelles, familiars, fills, caps a la feina o governants. Qualsevol cosa, sigui quina sigui, li dona l'oportunitat de queixar-se. En la mesura en què blasma els altres, i, per tant, els considera responsables de la seva situació, l'únic que pot fer és demanar o exigir que canviïn per poder-se sentir millor. 

La víctima es pren ella mateixa molt seriosament. Això fa que sigui incapaç de fruir de la vida. En aquest estat d'ànim, bloqueja el procés de creació que podria fer sortir a la llum solucions per als seus problemes o reptes."

Refina la ment per evitar la conducta reactiva

"Som el que pensem, havent-nos convertit en el que pensem anteriorment".

(Buda)

El pensament condiciona el nostre estat d'ànim i la nostra visió de les coses. La ment pensant és tan poderosa que amb ella creem la nostra realitat. Shakespeare deia que no hi ha res bo o dolent, és el pensament el que fa que alguna cosa ens sembli bona o dolenta.

[Font: L'ego és l'enemic, Ryan Hiday]

El poder dels pensaments

Tu ets el director d'una gran empresa amb milions de cèl·lules que treballen cada dia per tu. Cadascuna d'elles escolta el que dius o penses i en funció del teu estat d'ànim, dels teus pensaments i sobretot de l'amor amb què et tractis, el teu cos reaccionarà d'una manera o altra, sigui a través de la salut o bé de la malaltia. I nosaltres hauríem de saber comprendre el que el cos ens vol ensenyar. A canvi, el cos necessita una mica de suport i ajuda a través d'uns hàbits mentals, emocionals i físics adequats. Els medicaments ens ajuden a reduir els símptomes d'una malaltia, però tenir ganes de viure té una gran capacitat sanadora. Per això és tan important el diàleg interior. La natura és molt sàvia i el cos humà sempre tracta de resoldre qualsevol atac o conflicte. El poder dels teus pensaments és inimaginable!

[Font: Rut Nieves, Cree en ti]

Discutir per demostrar que tenim raó

La necessitat compulsiva de tenir raó en una discussió i demostrar que l'altre està equivocat es deu a la por a la mort. Si t'identifiques amb una posició mental i resulta que estàs equivocat, el teu sentit d'identitat, basat en la ment, se sentirà sota una seriosa amenaça d'aniquilació. Per tant, tu, com a ego, no pots permetre't estar equivocat. Equivocar-se és morir. Això ha motivat moltes guerres i ha causat la ruptura d'innumerables relacions.

Quan deixes d'identificar-te amb la ment, el fet de tenir raó o estar equivocat és indiferent per al teu sentit d'identitat; de tal manera que aquella necessitat compulsiva, urgent i profundament inconscient de tenir raó, que és una forma de violència, deixa d'estar present. Pots expressar com et sents i el que penses amb claredat i fermesa, però tal expressió no està tenyida d'agressivitat ni actitud defensiva. El teu sentit d'identitat deriva llavors d'un lloc més profund i verdader dins teu, no de la ment.

[Font: Practicant el poder de l'Ara, Eckhart Tolle]

Els pensaments depriments

Quan una persona està deprimida no té res més que pensaments negatius. 

¿No serà igual de cert que quan una persona no para de tenir pensaments negatius, pot acabar amb una depressió? 

[Font: Mario Alonso Puig, "El cociente agallas"] 

La senyora que tenia càncer terminal

Recordo la història d'una senyora que tenia càncer terminal i tots els veïns li preguntaven com estava i ella sempre responia: ¡Genial! 

Tots se sorprenien perquè no entenien la seva resposta, fis que un dia una de les veïnes no va aguantar més la curiositat i li va preguntar: veïna, ¿com pots respondre que estàs genial si tots sabem que tens un càncer terminal?

I ella va respondre: ¡perquè tots em pregunteu com hem trobo jo, no m'heu preguntat pel càncer!

[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]

Victimisme

Viure la vida des d'una posició de víctima pot ser còmode, ja que posem tot el poder i la responsabilitat fora, però des d'aquest lloc mai et sentiràs en calma i ple amb tu mateix. És com si la teva vida fos un vaixell i en comptes de ser tu el capità, donessis el timó a persones distintes, siguin els pares, els fills, els caps, etc. I a sobre esperes que hi arribi a bon port, i si no és així, la culpa és d'ells.

Un dels majors sofriments de l'ésser humà és el dia que comprèn que cadascú és l'únic responsable de la seva felicitat. Però és també alliberador també saber que la pau interior només depèn d'un mateix, independentment del que passi al voltant, cadascú pot escollir com viure-ho.

[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]

Passa't les crítiques pel forro

Un dia, Albert Einstein va escriure a la pissarra:
9x1 = 09
9x2 = 18
9x3 = 27
9x4 = 36
9x5 = 45
9x6 = 54
9x7 = 63
9x8 = 72
9x9 = 81
9X10 = 91
Es van fer moltes burles, perquè Albert Einstein s'havia equivocat. Ja que la resposta correcta d'9X10 és 90. Tots els seus alumnes van riure d'ell.
Llavors Albert Einstein va esperar que tots callessin, i va dir:
-- Tot i haver encertat les 9 preguntes ningú em va felicitar, però quan he fallat només una tots han rigut, això vol dir que, tot i tenir molt èxit, la societat es fixarà i se'n burlarà del teu més mínim error. No deixis que una simple critica destrueixi els teus somnis.

I com més d'una ocasió va dir ell mateix, "l'única persona que no s'equivoca és la que no fa res".

L'impacte de les petites decisions

Pensem que per tenir un bon futur hem de prendre grans decisions, però en realitat les grans decisions al llarg de la vida són més aviat poques i són les petites i senzilles decisions de cada moment les que, en conjunt, marquen la diferència.

Trampes o trampolins

És una metàfora sobre la forma d'entendre la vida, és a dir la manera de viure les situacions "bones" i les "dolentes". De fet les situacions són neutres i davant de les adversitats tu esculls enfocar-te en el rebuig del problema o bé en el creixement de la solució.

[Font: Nutrición emocional, Fran Sabal]

Com desfer un nus emocional

Exactament igual que un nus físic, és a dir, observar sense pressa quants caps té, on tenen l'origen i el curs que segueixen, i el més important, saber quin ha de ser el cap que hem d'afluixar primer. A partir d'aquí es tracta d'entendre com està fet el nus i anar defent-lo per complet.

Important: els nusos no es desfan trepitjant-los, ni tampoc s'afluixen tirant amb força els caps, ni deixant que es desfacin sols i molt menys si els insultem i ens caguem en la mare que els va parir...

[Font: Lo bueno de tener un mal dia, Anabel González]

Controlar l'ofensa

Buda deia que quan ens sentim ofesos o provocats per algú és com si ens haguessin clavat un dard. Tanmateix, som nosaltres amb la nostra reacció d'enuig, ira i frustració, els que generem el segon i tercer dard. Si desenvolupem la compassió veurem l'actuació moltes vegades nociva de l'altra persona, però també la seva confusió, la seva por i la seva soledat. La compassió no només està en l'essència del budisme sinó també del cristianisme (estima els teus enemics), i és la clau per viure en un món en pau.

La compassió té uns beneficis increïbles: el cos no es deteriora, es redueix el sofriment en no quedar atrapats en sentiments com la ira o la por, la violència és més difícil que escali perquè responem a l'altra persona d'una forma que li resulta sorprenent i inesperada, cosa que li trenca el seu patró mental d'agressivitat, no ens portem la ira a casa... És com si a un incendi li traguéssim l'oxigen.

No deixaràs de notar moments de tensió i sentiments d'ansietat, por o ira, simplement es tracta d'evitar quedar atrapat en aquests elements i en la formació de cuirasses emocionals que ens empresonen en el passat.

Ara bé, per arribar a aquest nivell de serenitat cal tenir un alt nivell de consciència i de control de la ment dualista (egoica), una cosa que ningú ens pot ensenyar, sinó tan sols ajudar-nos a descobrir.

[Font: Tómate un respiro! Mindfulness, Dr. Mario Alonso Puig]

Variants instintives

Independentment del tipus de personalitat que tinguem, les variants instintives indiquen quins són els nostres instints bàsics més distorsionats durant la infància que ens han produït determinades obsessions i comportaments característics i han acabat determinant on es centren els nostres interessos i preocupacions particulars. Tothom té aspectes de les tres variants, però n'hi ha una predominant.

Aquestes variants instintives són:

• Variant instintiva d'autoconservació. La principal prioritat de la persona és aconseguir i mantenir seguretat i comoditat físiques, que es tradueix en l'interès pel menjar, la roba, els diners, la casa i la salut física.
• Variant instintiva social. L'interès principal de la persona és ser acceptada i necessitada en el seu món que es tradueix amb un desig potent de caure bé pels altres, de ser aprovat, de sentir-se segur al costat d'altres persones.
• Variant instintiva sexual. La persona necessita una constant recerca de contacte i una atracció cap a experiències intenses, no només sexuals, sinó per qualsevol situació que ofereixi una càrrega emocional similar.

[Font: La sabiduría del Eneagrama, Don Richard Riso i Russ Hudson]

Com controlar les emocions

Per controlar els automatismes de les emocions i els pensaments negatius ens cal moure's pels següents nivells:

• Primer nivell. Fer una pausa, respirar fons 3 o 4 vegades i evitar, de la millor manera possible, que els pensaments o emocions ens atrapin.
• Segon nivell. Acceptació de la situació, no com una càrrega sinó com un regal de l'univers que ens fa per créixer i evolucionar en serenitat, compassió i amor.
• Tercer nivell. Obrir-se amb humilitat a la possibilitat que darrere del que ara veiem i experimentem hi hagi un espai nou, una realitat que, de moment, no arribem a veure.
• Quart nivell. Transcendir als automatismes i ser lliures de veritat. Cal buscar el millor que hi ha darrere de qualsevol persona, la seva essència i l'origen del seu dolor i no perdre'ns en l'aparença o en les seves manifestacions.
• Cinquè nivell. Aquest és el nivell que xoca directament amb la nostra habitual arrogància. Demanem a l'univers que ens ajudi en la relació amb nosaltres mateixos i els altres.

Clar que per aconseguir-ho ens caldrà un ferm compromís, una gran persistència i una bona dosi de paciència.

[Font: Reinventarse, Mario Alonso Puig]

Principi de impuls de l'èxit

Basat en la llei de la inèrcia de Newton, que diu que es necessita una gran quantitat d'energia per posar en moviment un cos que està estàtic, però es requereix molta menys energia per mantenir aquest cos en moviment. Passa amb un cotxe aturat i passa el mateix amb una persona inactiva.

No confondre desitjos amb metes

La majoria de la gent té metes del tipus "vull ser feliç" o "vull ser ric" o "vull viatjar"... Però en realitat no són metes, sinó que són desitjos i esperances comuns a tota la humanitat, fantasies i somnis que tots tenim.

No són metes clares i específiques que es poden mesurar. Vindria a ser com el caçador que va al límit del bosc, tanca els ulls i fa un tret amb l'escopeta sense un objectiu fix. I després exclama, "espero que tingui sort!". No es pot fer un blanc que no es pot veure.

[Font: Controla el teu temps, controla la teva vida, Brian Tracy]