- De ningú no s'esperi lloances, si aquestes no serveixen a qui les fa per a prosperar o per a aconseguir alguna finalitat (Johann Wolfgang von Goethe).
- Generalment tan sols lloem de bon grat els qui ens admiren (Valéry Larbaud).
- La lloança és una adulació hàbil, encoberta i delicada (Valéry Larbaud).
- L'adulació és una moneda falsa que només circula dins la nostra vanitat (Valéry Larbaud).
- Les mossegades més perilloses són les del calumniador entre els animals salvatges, i les de l'adulador entre els animals domèstics (Diògenes de Sínope).
- Ni la desqualificació gratuïta ni l'adulació interessada ens porten a cap altre lloc que no sigui la fragilitat i el conformisme (Carles Capdevila).
- No critiquis mai la persona que no es pot defensar, ni lloïs la qui pots criticar.
- No hi ha coses més perilloses en l'amistat que l'adulació, el llagot i la condescendència (Ciceró).
- Qui sap adular sap de calumniar (Napoleó; també ho he sentit a dir al Grissom del CSI).
- Sempre he desconfiat dels simpàtics i em pregunto, què volen exactament.
- Val més caure a les grapes dels voltors que entre les mans dels aduladors, perquè aquells només fan mal als morts i aquests als vius (Antístenes).
.jpg)
