Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Blog. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Blog. Mostrar tots els missatges

30 de maig de 2012

Ras i curt

Avui volia escriure un post pel bloc, però a la primera frase, després de la tercera coma, ja m'he bloquejat.

23 de maig de 2012

No tinc temps, l'excusa imperfecta

Quan no tenim temps, el que si tenim és l'excusa per justificar el per què no hem fet el que hauríem d'haver fet. És per tant una manera de tranquil·litzar la pròpia consciència, sempre i quan es tracti d'una situació puntual i no crònica. Ja se sap, no es pot abusar de l'abús.
Per motius personals, feia uns quants dies que he hagut de gestionar les 24 hores del dia tenint en compte aquella màxima de què "les coses importants no són les coses". Per aquest motiu, he hagut de prioritzar el temps amb determinades coses importants versus coses com ara el temps d'oci. D'aquí que, ara feia uns quant dies que no actualitzava el blog. Avui, he aconseguit trobar un foradet petitet que m'ha servit per aquest comentari. Ho necessitava, més que res perquè m'ajuda a tenir el cap en millors condicions per trobar temps quan creus erròniament que no en tens.

4 de desembre de 2011

Primer any del blog

Avui 4 de desembre fa un any que va començar aquesta aventura de tenir un bloc viu. Des de llavors, he publicat nombroses entrades o posts i les visites rebudes han estat un munt provinents de Catalunya, però també d'Espanya, EEUU, Rússia, Alemanya, Canadà, Regne Unit, Països Baixos, Austràlia, Estònia i França, cosa que em sorprèn i alhora m'espanta una mica tot plegat. Tanmateix, és només una anècdota col·lateral del que realment importa.
Quan vaig començar aquesta bogeria, ja vaig avisar que no sabia què volia fer exactament (i continuo igual), que l'única intenció era passar-m’ho bé mentre donava sortida en forma escrita els petits pensaments que em voltaven pel cap. D'aquesta manera, mato dos ocells d’un tret: bellugo el cervell i alhora dilato la visita al psiquiatre. De la mateixa manera que fer esport és bo per a la salut física, això de pensar de què parles avui, té un efecte semblant pel cap. Poder tenir un espai on dir-hi la teva amb llibertat té un efecte catalitzador de les neurones i actua també com una mena d'anti-estrès.
Dit això, reconec que la inspiració no és lineal: té alts i baixos i de vegades has de tancar l'ordinador i deixar-ho córrer. Ja se sap, com diria Shakespeare, tant un mal dia com una mala nit els tenim qualssevol (Shakespeare) encara que sempre voldríem que tot ens sortís perfecte, però això és impossible.
Ara, el dia que estàs fi, és l'hòstia i per aquest motiu amenaço de continuar amb aquesta bogeria de saltar al buit, però sempre amb xarxa, per si de cas...
Gràcies per la teva visita!

15 de novembre de 2011

Bona nit!

Les persones que no tenen res a dir, parlen cridant. Només cal veure determinats programes de determinades teles on es mesura la raó pel volum dels crits. Però no és el meu cas: avui no tinc res a dir, ni vull cridar, ni tampoc tinc ganes d'esforçar-me en buscar algun tema de què parlar. De fet, ara mateix l'únic que em ve de gust és anar a dormir perquè el meu estat físic és el més semblant a una deixalla, i com ja vaig deixar clar en el seu dia, el blog no havia de suposar-me en cap moment cap obligació.
En aquest sentit, podia haver tancat l'ordinador i prou, o bé explicar tal com raja el meu estat actual de cansament provocat per no haver pogut dormir bé la nit anterior... Efectivament, he escollit la segona opció, fet que només m'ha suposat perdre cinc minuts de res. Per tant, molt bona nit a tothom i fins demà!

6 d’abril de 2011

Què li diu un GIF a un JPG?

He descobert que això d'escriure en un blog és com el córrer en que si escrius o surts a córrer habitualment, no costa tant que si ho fas un cop molt de tant en tant. Igualment, si et poses davant de l'ordinador i et dius a veure quina parida deixes anar, sempre surt alguna cosa. Hi ha dies que estàs més fi, altres no tant. La qüestió és mantenir el ritme de manera constant, amb els alts i baixos corresponents...
Un altre aspecte important és escriure esperant que pugui ser interessant per algú seria. Seria letal: segur que hagués abandonat fa temps. De fet, el motiu principal per perdre el temps en un blog personal és que m'ajuda a mantenir-me actiu en diversos fronts i això sempre és positiu. Al final, més que un hobby, és un estil de vida.
Per cert, la resposta al títol és "anima't home!"

4 de desembre de 2010

Inici del blog

Avui 4 de desembre de 2010 començo aquest bloc sense tenir massa clar què vull fer exactament, també sense cap obligació però sobre tot amb l'objectiu de passar-m'ho.
Feia temps que em ballava pel cap això de tenir un blog personal. El problema era que no sabia com començar i sobre quina o quines temàtiques havia d'anar.
Per fi, aquesta nit passada, mentre somiava i dormia (o dormia i somiava, no sé en quin ordre) m'ha vingut un rampell d'idea que ja no m'ha deixat dormir més: aquest bloc anirà de frases fetes com a font d'inspiració. Haig de confessar que sempre m'han agradat les frases fetes i per tant, podia ser una manera divertida i fàcil de trobar temes per explicar.
Pel que fa a la imatge, en necessitava una qualsevol per fer proves a veure com quedava. I aquesta ha estat la primera que he trobat guardada a l'ordinador i que m'ha agradat. És una imatge antiga que em porta records de la meva època de l'institut.
Com es pot comprovar, aquesta entrada no passarà a la història com una de les millors, però és la primera de totes. Com qualsevol viatge, sempre hi ha un primer pas.
Benvinguts!


Dona vella o jove