- Abans de tirar-me a la piscina, miro si hi ha aigua.
- Anar amb les llums intermitents quan venen mal dades.
- Anar amb peus de plom.
- El dimoni fa les olles, però no sap fer les tapadores.
- Entre l'extrema prudència i la temeritat excessiva hi ha un daurat terme mitjà.
- És bo saber callar, fins que és l'hora de parlar (és una dita catalana que vindria a dir que no diguis res fins que n'estiguis segur).
- Hasta el rabo, todo es toro (dita espanyola).
- La fulla d'herba que creix massa alta la tallen (adagi japonès).
- La prudència, sense el coratge, és pusil·lànime. Però el coratge, sense la prudència, no passa de temeritat o follia.
- Mai donis explicacions del que penses o fas, fins que hagis de fer-ho. Potser després d'una estona, tinguis una raó millor. [Ryan Hiday, L'ego és l'enemic]
- Massa poc valor és covardia i massa valor és temeritat (Aristòtil, valedor de la prudència com la més estimada de les virtuts).
- Més d'una vegada ens hem hagut de menjar les paraules amb patates perquè el futur és incert i inesperat. I de vegades, traïdor.
- No convé tirar sal a la ferida.
- No diguis “mai”, no diguis “sempre”, deixa que el temps decideixi. *
- No diguis ase a ningú que no ho sigui més que tu (dita catalana).
- No diguis mai d'aquesta aigua no en beuré per tèrbola que sigui (Joan Amades).
- No en diguis blat que no sigui al sac i ben lligat.
- No podem tancar una ferida obrint-ne una altra.
- No vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo.
- Nosaltres no volem que la prudència ens faci traïdors (lema del Fossar de les Moreres, Jordi Carbonell, Onze de Setembre de 1977).
- Per ben assegut que estiguis, que no pots caure no diguis.
- Qui tanca la boca no ensenya les dents.
- Si dubtes, calla (Zaratustra).
- Si no és bo, no ho facis; si no és veritat, no ho diguis (Marc Aureli).
- Si però no, no fos cas (dita molt catalana).
- Val més penedir-se de no haver sortit a la mar, que d'haver-hi sortit (dita marinera). *
