Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Contes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Contes. Mostrar tots els missatges

8 de desembre de 2021

Conte del cap i els tres empleats

En una empresa hi ha tres empleats que treballen amb un cap molt exigent i malhumorat, que tendeix a centrar-se en corregir els errors en comptes de valorar els encerts. Cada empleat s'ho pren a la seva manera.

El primer empleat està totalment identificat amb l'ego, és visceral, se sent imperfecte i per tant és molt susceptible a judicis i crítiques. Li costa molt combregar amb el cap, s'emprenya i reacciona amb molta ràbia. Per això discuteix amb vehemència amb ell.

El segon empleat no té autoestima. No es vol ni es valora a sí mateix. I depèn bastant de l'aprovació dels altres. Per això davant dels comentaris del cap calla, es queda capcot i se sent menyspreat.

No obstant, el tercer empleat és una persona sàvia i conscient que se sent bé amb sí mateixa. En cap moment es pren la conducta del cap com una cosa personal. Essencialment perquè sap que acostuma a anar estressat. I que degut al seu nivell d'ignorància i inconsciència és incapaç de relacionar-se amb el seu equip d'una forma amable i assertiva.

Els dos primers empleats volen inconscientment que el seu cap canviï d'actitud, en canvi el tercer l'accepta tal com és i s'evita pertorbar-se. Això sí, està pensant en canviar d'empresa.

[Font: Las casualidades no existen, Borja Vilaseca]

29 de novembre de 2021

El deixeble queixós

A un deixeble que sempre estava queixant-se dels altres, li va dir el mestre: 
—Si és pau el que busques, intenta canviar-te a tu mateix, no als altres. És més fàcil calçar-se unes sabatilles que emmoquetar tota la terra.
[Anthony de Mello]

11 d’agost de 2021

Paràbola del cavall

Aquest conte que he trobat per Internet és una lliçó per aprendre que tot allò que ens passa a la vida, mai saps si és bo o dolent perquè ens falta la perspectiva del temps. De vegades, un fet que a priori sembla una sort acaba convertint-se en una dissort.

CONTE DEL CAVALL

Un granger i el seu fill tenien un únic cavall per ajudar-los i un dia s'escapa. El seu veí, pretenent consolar, els diu: "Ho sento molt, quina mala sort!". Al que el granger li contesta: "Potser sí, potser no. Ja veurem."

Uns dies més tard el cavall torna a la granja i porta amb ell una dotzena de cavalls salvatges. Pel que el veí s'afanya a dir: "Enhorabona, això si que és bona sort!". Al que el granger li contesta: "Potser sí, potser no. Ja veurem."

 Al poc temps el fill cau i es trenca una cama intentant domar als cavalls. Pel que el veí els diu: "Vaja, ho sento molt, això sí que és mala sort!". Al que el granger li contesta: "Potser sí, potser no. Ja veurem."

A l'endemà apareixen els militars al poble per reclutar a tots els homes joves per anar a una mort segura a la guerra, però el fill no és reclutat per tenir la cama trencada. El veí només pot exclamar: "Alça aquí, això si que és bona sort!". Al que el granger li contesta: "Potser sí, potser no. Ja veurem."

9 de maig de 2021

Només existeix el moment present tal com és

Hakuin, un mestre Zen, vivia en un llogaret de Japó. Era tingut en alta estima i la gent acudia a ell a la recerca d'ensenyaments espirituals.Un dia, la filla adolescent del seu veí va quedar embarassada. Quan els pares, furiosos, van exigir conèixer el nom de el pare, ella finalment va dir que es tractava d'Hakuin, el mestre Zen. Plens d'ira, els pares van buscar a Hakuin, el van omplir d'improperis i li van dir que la seva filla havia confessat que ell era el pare. Però el mestre es va limitar a dir, "De debò?"

La notícia de l'escàndol es va difondre per tot el llogaret i més enllà dels seus confins. El mestre va perdre la seva reputació, però no li va importar. Ningú va acudir mai més a visitar-lo, però ell va romandre immutable. Quan va néixer el nadó, els pares se'l van endur a Hakuin. "Vostè és el pare, de manera que haurà de fer-se càrrec". El mestre li va proporcionar tot el seu afecte a al nadó. Un any més tard, la mare, penedida, va confessar que el veritable pare era un jove que treballava a la carnisseria. Desolats, els pares van acudir a presentar les seves disculpes a Hakuin i a sol·licitar el seu perdó. "Realment ho sentim molt, hem vingut a portar-nos el nadó. La nostra filla va confessar que no era el pare ". "De debò?" Va ser tot el que va dir quan els va tornar a al nadó.

[Font: Una Nueva Tierra, Eckhart Tolle]

10 d’abril de 2021

Viure el moment

Explica un conte que el savi Confuci va animar a un dels seus deixebles a caminar pel bosc. Mentre el mestre passejava distretament, xiulant i observant els arbres i els ocells amb els que anava creuant pel camí, el seu acompanyant semblava nerviós i inquiet. No tenia ni idea d'on anaven. Fart d'esperar, finalment el deixeble va trencar el seu silenci i li va preguntar: 
--¿A on anem?
I Confuci, amb una amable somriure a la cara, li va contestar:
-- Ja hi som.

3 de maig de 2020

Conte del corb i el conill

Un corb es passava tot el dia assegut en un arbre sense fer res. Un conill li va preguntar: "Podria seure amb tu i passar-me la resta del dia sense fer res?". El corb va respondre: "Clar, per què no?". Així doncs, el conill es va seure al terra al costat de l'arbre i es va quedar adormit. Una guineu va saltar al damunt del conill i se'l va cruspir. Moralina de la història: per passar-te el dia assegut sense fer res cal estar assegut molt alt!

30 d’abril de 2020

Osiris va ser esquarterat

En la mitologia egípcia Osiris era un dels déus més importants, pare d'Horus i marit d'Isis (deessa de la fertilitat). Era el déu de la mort i del "més enllà" encara que també era un déu agrari però, sobretot, se l'anomenava Déu de la resurrecció. Va tenir tres germans, Seth, Isis i Neftis.
Els egipcis el representaven com un humà momificat amb una corona blanca i dues plomes, amb la pell verda representant la resurrecció, o primavera.
Hi ha diverses històries explicant el mite d'Osiris. La més comuna, i simplificada, explica que Seth, germà d'Osiris i déu de la violència i el desordre, el va matar per usurpar-li el tron de faraó, el va esquarterar i va repartir i enterrar els trossos del seu cos en llocs diferents. Isis, la germana i esposa d'Osiris, els va anar recollint, llevat d'un, i cosint d'un en un fins a tornar a donar-li la vida. Després d'això, Osiris s'hagué de quedar a l'inframón per jutjar les ànimes dels morts i fou anomenat, Neb-er-tcher ("senyor de més enllà del límit").
I sí, efectivament el tros que li faltava era el que estaves pensant: el membre viril.


20 d’abril de 2020

Història de l'astròleg llest

L'emperador Tiberi tenia un astròleg al seu servei, Trasil d'Alexandria, que com tots els astròlegs era un penques i un aprofitat. Un dia l'emperador es va afartar que mai l'encertés i va decidir matar-lo. Però com que Tiberi era una ànima sarcàstica abans va fer cridar-lo: “Trasil –li va dir–, seu i fes el teu horòscop per al dia d'avui”. Trasil va obeir, i a mesura que movia les taules astrals la cara li canviava de color: “Oh Cèsar –va gemegar–, m'amenaça un poder invencible! Sóc home mort”. Commogut, Tiberi el va abraçar i li va dir que no moriria. 
Trasil, del que podem estar segurs és que era un gran psicòleg. Aquell dia va intuir el que passava i va salvar-se gràcies a una finta molt hàbil: escenificar que el Cèsar era més poderós que les estrelles. Paradoxalment, allò el va consagrar com l'astròleg més dotat del món antic. Però el que no va entendre el món antic és que el perdó de Tiberi destruïa la credibilitat de l'astrologia: en salvar la vida, Trasil anul·lava el seu propi pronòstic.
[http://www.ara.cat/premium/opinio/Impostors-farsants_0_648535200.html]

19 d’abril de 2020

Lli­bre de les Bèsties

Feia molt de fred i havia nevat molt. 
El Lleó, ele­git rei, pas­sava molta fam. 
El Bou, que, pels seus mèrits, havia arri­bat a con­se­ller reial, a causa de la seva sin­ce­ri­tat es va crear un ene­mic poderós: na Renart, la Gui­neu mal­vada, l’altra con­se­llera que, per ven­jança, va obli­gar el Paó espo­ru­guit que digués al rei que al Bou li pudia molt l’alè, senyal que li que­dava poc temps de vida. 
La Gui­neu va dir al rei que endrapés el Bou per alleu­ge­rir tanta gana, però el Lleó s’hi negava puix l’havia ser­vit amb lle­ial­tat i era digne de con­fiança. 
Tan­ma­teix, la Gui­neu, amb les seves males arts, va asse­gu­rar al rei que el Bou s’avin­dria a ser crus­pit.
Després digué al Bou que s’oferís dòcil­ment al Lleó perquè aquest, davant tan gran oferta, seria magnànim i no li faria cap mal. 
Poste­ri­or­ment, davant la Cort, el Corb, con­xor­xat amb la Gui­neu, es va ofe­rir per ser menja per al Lleó. 
La Gui­neu digué que aque­lla no era carn bona.
La Gui­neu també s’oferí, però el Corb digué que aque­lla carn tam­poc no era bona. 
L’enze del Bou digué: “Men­geu-me”, i ja us podeu ima­gi­nar el final.
[Ramon Llull]

Conte de Zhuangzi

Un dia el filòsof somiava que era una papallona i, 
en despertar, 
no podia estar segur de ser ell mateix: 
potser Zhuangzi era el somni d'una papallona.

[Zhuangzi, filòsof del segle IV aC]

18 d’abril de 2020

Faula de la lletera

Aquella noia il·lusionada que, mentre portava a vendre la gerra de llet, es va distreure imaginant els guanys que n'obtindria. Fins que es va entrebancar i se li va trencar la gerra.
[Faula d'Isop, revisada per La Fontaine i Samaniego]

El gat i l'estufa

Un dia un gat va saltar damunt d'una estufa calenta i es va cremar la panxa. 
Mai més va saltar damunt de cap estufa calenta, però tampoc de freda. 
[Mark Twain]

14 d’abril de 2020

La memòria de Funes "el memoriós"

És un conte de Jorge Luis Borges i Funes el personatge que podia recordar totes i cada una de les fulles d'arbre que havia vist a la seva vida.

12 d’abril de 2020

Els dos rellotges de Lewis Carrol

Alícia en el país de les Meravelles
Es preguntava Lewis Carrol en el seu conte "Els dos rellotges",
¿què és millor, un rellotge que dóna l'hora exacta una vegada per any, 
o un rellotge que és puntual dues vegades al dia? 

7 d’abril de 2020

Conte popular de “ Les quatre espelmes”

Temps era temps hi havia quatre espelmes.
Devia ser un temps molt dur, perquè l’espelma de l’amor, la de la fe i la de la pau s’havien apagat.
Un nen petit en veure-les, es va posar a plorar.
Aleshores, la quarta espelma li va dir: No pateixis, infant, mentre jo resti encesa podràs encendre totes les altres. Jo soc l’espelma de l’esperança.
El nen així ho va fer i el seu rostre es va tornar a il·luminar amb un somriure ple de confiança.


1 d’abril de 2020

El Leviatan

És un monstre marí bíblic al qual es fa referència a l'Antic Testament, que sovint és identificat amb Satanàs. El terme Leviatan s'ha tornat a fer servir sovint per designar forces incontrolables o criatures de grans proporcions. Sant Tomàs d'Aquino va descriure Leviatan com el dimoni de l'enveja i el dimoni que és el primer a castigar els pecadors corresponents.

30 de març de 2020

El conte més curt del món

Quan va despertar, el dinosaure encara hi era 
(Després de despertar del malson, l'animal continuava al lloc i el malson tampoc s'havia acabat).
[Microrelat d'Augusto Monterroso]

15 d’agost de 2018

Faula del porc espí

En un dels dies més freds d'un hivern gèlid, un grup de porcs espins es va refugiar en un cau. Volent aprofitar l'escalfor dels seus cossos, es van arreplegar tan precipitadament que es van clavar les seves pues afilades. Van separar-se astorats, planyent-se del mal que havien trobat en la seva recerca del bé comú. Però una vegada separats, la tremolor els anava acostant prudentment els uns als altres fins que van aprendre a dominar la proximitat justa, amb què gaudien d'una escalfor respectuosa amb la privacitat de cadascú. 
Arthur Schopenhauer

29 d’abril de 2018

Conte de l'arquer i la Lluna

"Un arquer volia caçar la Lluna. 
Nit rere nit, sense descans, llançava les seves fletxes cap a l'astre. 
Els veïns van començar a riurse-se'n. 
Immutable, va continuar llançant les seves fletxes. 
Mai no va arribar a la Lluna, però va esdevenir el millor arquer del món."
Alejandro Jodorowsky