El cos del dolor

Eckhart Tolle en el seu llibre "Una Nueva Tierra" diu que tots els éssers humans tenim un cos de dolor, uns més densos que altres. Per entendre-ho una mica, és aquell estat d'ànim negatiu o amb energia baixa, quan tenim sensació de tristesa, desil·lusió, desànim o qualsevol cosa semblant sense saber  el per què. Aquest cos de dolor s'apropia de nosaltres i ens porta a perdre l'equilibri i actuar de manera destructiva. D'alguna manera tots hi hem passat en algun moment o altre, encara que la majoria s'hi manté en aquest estat d'inconsciència de per vida.

De petits, tots experimentem emocions fortes i no tenim coneixement ni sabem com gestionar-les, motiu pel qual les neguem i les intentem oblidar. Aquest mecanisme de defensa crea un hàbit que es conserva fins a l'edat adulta. Les emocions i sentiments que no expressem s'acumulen en una bola d'energia negativa reprimida en el nostre interior, fet que dona lloc al cos de dolor latent i que en ocasions es desperta i s'activa en forma de ira, dolor, negativitat, depressió, etc. I aquest cos de dolor s'alimenta de les vibracions negatives pròpies i també dels altres a través de la victimització, discussions, sentiments negatius cap els altres en forma de crítiques, judicis i queixes... 

No es tracta de reprimir aquest cos de dolor perquè continuï adormit i d'aquesta manera acumuli més negativitat, sinó que cal acceptar la seva existència i estar atents quan desperta per poder corregir-lo i sanar-lo. 

Com fer-ho:

1. Estar alerta en el present.
2. Acceptar les emocions i sentiments, encara que no ens agradin.
3. Intentar identificar d'on venen els impulsos externs que el desperten.
4. Analitzar de de la consciència el per què ens fan patir.
5. Deixar d'identificar-nos i d'alimentar el cos de dolor.

L'eina més poderosa per evitar el patiment és estar present, aquí i ara. Un exercici que hi ajuda és concentrar-se en la respiració amb els ulls tancats per experimentar la calma en sentir l'aire que respires, com entra pel nas fins als pulmons, veure com t'omples de vida i energia, sense pensar en res més. I aprendre l'hàbit d'estar atent a totes les sensacions que experimenta el nostre cos amb els cinc sentits en qualsevol activitat que fem, sense que ens passi res per alt.

 

La vida és un buf i val la pena aprofitar-la, gaudir-la, compartir-la, estimar-la i sentir-la. No deixem que la nostra ment ens malgasti el temps, acceptem el passat en el nostre present i sembrem les llavors del nostre futur.

Tres coses que ens allunyen de la veritat

Tres coses que ens allunyen de la veritat i que ens fan malviure:

1. Les falses creences. Són mandats que inhibeixen el nostre comportament. Afecten l'univers del JO.
2. Els prejudicis. Són judicis previs negatius o positius que esbiaixen la percepció que tenim dels altres. Afecten l'univers del TU.
3. Les projeccions. És el que penso que les altres persones pensen de mi. Afecten a l'univers de la relació d'ambdós

Recordem sempre que la veritat ens fa lliures.

El cientificisme

La ciència ni afirma ni s'oposa a l'existència de Déu, simplement respon amb la postura agnòstica i totalment lògica de "no ho sé", perquè amb els instruments de què disposa avui per avui no pot analitzar aquesta dimensió espiritual, en cas que existís. 

Allò que s'oposa a la dimensió espiritual de l'existència no és és la ciència, sinó el cientificisme, que és un corrent filosòfic que nega l'existència de tot allò que no es pugui mesurar o pesar. Per al cientificisme, allò real és només allò evident. El cientificisme no és ciència, encara que s'empari en ella, en realitat és una doctrina filosòfica dogmàtica i totalitària que imposa els seus arguments com si fos una altra forma de fe, que en aquest cas cal acatar. 

Cadascú ha de portar a terme la seva pròpia exploració, si vol, per entrar en contacte amb aquesta possible dimensió espiritual de l'existència i descobrir per sí mateix si es tracta d'una dimensió real o no. L'important no és anomenar aquesta dimensió Déu, Univers, Consciència Còsmica o Jo Suprem; l'important és tenir una experiència personal i íntima que ens ajudi a desenvolupar les nostres vides amb verdadera alegria, serenitat, confiança i esperit de contribució, especialment en aquells moments en els quals tot trontolla al nostre voltant.

[Font: Mario Alonso Puig, "El cociente agallas"]

Tenim tot el dret a dir no

Hi ha una creença falsa (com totes les creences) que dir "sí" és de persones bones i per això ens consta tant dir que "no", encara que estiguem cansats, no tinguem ganes o fins i tot el "sí" ens faci mal. Les persones bones sempre han d'estar al servei dels altres, per educació, per por al rebuig i per no convertir-nos en persones dolentes.

Fran Sabal, en el seu llibre Nutrición emocional, ens explica la lliçó que va aprendre en un curs de Programació Neurolingüística (PNL) amb un tal Frank Pucelik, que li va fer la següent pregunta:  

--¿per què dius que sí quan realment vols dir que no? 

I va continuar: fins que no et sentis còmoda dient "no", els teus "sí" són una mentida. T'has passat la vida volent ser una persona bona, però les persones bones són aquelles que són sinceres, no les que menteixen. Cada vegada que dius una cosa quan realment sents una altra, no et fa bona, et fa falsa.

Sortida del Sol?

¿Per què diem que veiem la sortida del Sol si des del segle XVI, gràcies a Copèrnic, tenim clar el model heliocèntric? Seria més lògic dir que veiem l'entrada de la Terra a la llum solar.
Sembla una bajanada, però és indicatiu de l'arrogància i egocentrisme de l'ésser humà en pensar que és el centre de l'univers i que tot el que li passa sempre ve de fora. I és també un exemple del poder que tenen les creences limitadores que tenim instal·lades de sèrie al cervell que ens poden fer creure qualsevol cosa, per absurda que sigui.

Som peixos

Els éssers humans anem per la vida carregats amb dues grans i pesades maletes que no veiem però sí sentim: la de les lamentacions pel passat i la de les preocupacions pel futur. Moure's pel present amb aquesta càrrega al damunt, no és fàcil. Al igual que el peix no sap que hi ha un altre món fora de l'aigua, nosaltres tampoc sabem que n'hi ha un replet de possibilitats més enllà de la ment condicionada i dualista.

[Font: Tómate un respiro! Mindfulness, Dr. Mario Alonso Puig]

Les quatre nobles veritats sobre el sofriment

Fa 25 segles, un príncep i científic de la ment de nom Gautama Siddhartha, més conegut com Buda, que en sànscrit vol dir "el despert", va descobrir que hi ha quatre nobles veritats amb relació al sofriment humà:

1. Tot el món experimenta sofriment
2. Hi ha una causa que origina aquest sofriment
3. El sofriment pot ser eliminat
4. Existeix un camí per acabar amb aquest sofriment

La metàfora de l'ampolleta amb un líquid molt amarg explicada pel Dr. Mario Alonso Puig a "Tómate un respiro! Mindfulness", ens ho fa entendre:

Imagina una ampolleta amb un líquid molt amarg que aboquem en un got amb aigua. La mescla del líquid amb l'aigua continuarà tenint un gust molt amarg. Ara imagina que aboquem el líquid amarg en una garrafa de deu litres d'aigua. En aquest cas, el grau d'amargura és molt menor que quan vam beure del got. El líquid amarg representa totes aquelles coses dures, difícils i doloroses que ens passen a la vida. Empassar-nos aquestes experiències són doloroses, però aquest dolor es mitiga quan la ment (el recipient) no l'intensifica. Buda ens va mostrar un camí per convertir aquest "got" en un recipient de deu litres o inclús un llac.

Nàmaste

Nàmaste és una paraula en sànscrit que literalment es tradueix com "m'inclino davant teu" i  s'utilitza com una expressió de salutació en el context de les cultures budistes, tant per dir "hola" com "adéu". Normalment s'acompanya d'una lleugera inclinació del cap i amb els palmells de les mans obertes i unides entre si per sota de la barbeta. En el context més espiritual, és la manera de connectar sense diferències amb l'altra persona des de l'acceptació i la humilitat.

Déu devia ser masclista

Segons la llei bíblica: 

"Si un home troba una noia que encara no està unida per acord matrimonial, se l'enduu, jeu amb ella i el descobreixen, haurà de pagar al pare de la noia cinquanta peces de plata i s'hi haurà de casar, perquè l'ha posseïda; i no podrà divorciar-se'n en tota la seva vida". 

Pel antics hebreus, les dones eren propietat dels homes, i violar una noia que no pertanyia a cap home no es considerava cap crim. De fet, fins al 2006 (segle XXI) encara hi havia 53 països on un home no podia ser processat per la violació de la seva dona.

[La Bíblia, Deuteronomi 22, 28-29]

Admetre la ignorància

Si vols que la teva religió, ideologia o visió del món dominin el planeta, la meva primera pregunta per a tu és: "Quin va ser l'error més gran que va cometre la teva religió, ideologia o visió del món? En què es va equivocar?". Si no em dones cap resposta seriosa, no seré jo qui confiï en tu. [Yuval Noah Harari, parlant del laïcisme en 21 lliçons per al segle XXI]
Aquesta reflexió tan interessant em porta a una altra reflexió personal:

Perdono els meus repressors únicament com un alliberament personal, 

però no oblidaré ni confiaré mai més en ells mentre no admetin la seva equivocació.

Adoctrinament catòlic

Confuci ensenyà que tothom ha d'estimar els altres com s'estima a si mateix 400 anys abans que Jesús de Natzaret. I Buda ja ensenyava als seus seguidors a evitar el dany no solament a totes les persones sinó a qualsevol ésser sensible, fins i tot els insectes. 

En el segle III aC a l'Índia l'emperador Ashoka va proclamar la tolerància a totes les religions i creences. Tot un exemple de mentalitat oberta. En canvi, els fanàtics del cristianisme i l'Islam han intentat imposar la seva religió a la força sigui amb les croades, gihads, inquisicions i discriminacions diverses. Potser els brutals conquistadores cristians eren més ètics que les tribus paganes dels nadius americans? 

Pensar que la Santa Inquisició Espanyola, els que cremaven heretges a la foguera, es va suprimir tan sol fa 186 anys (any 1834), esgarrifa. Pertànyer a aquesta societat occidental adoctrinada en aquesta religió i m'hagi influït tants anys en la meva vida, em pertorba. En el nom de déu s'ha justificat qualsevol bestiesa. Per cert, no recordo que m'haguessin explicat res de tot això en l'educació bàsica o el BUP.

Que cadascú cregui el que vulgui creure i sobretot que ens deixen en pau!

Patologia de la normalitat

Segons Erich Fromm es refereix a la manera normal i comuna que tenim la majoria de pensar, de comportar-nos i de relacionar-nos. És la subtil malaltia que consisteix en creure que el que la societat considera "normal" és bo i correcte per a cadascun de nosaltres, per més que vagi en contra de la nostra verdadera naturalesa.

El cigne negre

Hi ha una frase de Juvenal (poeta romà dels segles I i II) que és "rara avis in terris nigroque simillima cycno" que vindria a dir «un ocell rar en la terra i semblant a un cigne negre». Fa dos mil anys, només coneixien els cignes blancs perquè mai ningú havia vist un cigne negre. 

Uns segles després es van descobrir cignes negres a Austràlia. D'un dia per altre i de manera imprevista, aquella idea tan assumida del cigne negre com una rara avis i interpretat com una cosa estranya, tot d'una se'n va en orris. 

Els paradigmes van caient, només és qüestió de temps. Quan sentis algú dir "això és impossible", d'entrada jo no compraria, torres més altes han caigut.

Reprogramació de creences

Hi ha una cosa que el pas del temps m'ha aportat i de la qual em sento especialment orgullós, i és la consciència d'adonar-me que cada vegada sóc més escèptic de tot i que em qüestiono totes les creences que aquesta societat m'ha inculcat des de que tinc ús de la raó fins avui. Unes creences que en realitat no són meves sinó que han estat prestades per la família, escola, amics, etc... i que per tant són creences alienes i errònies que ens condicionen la manera de veure la vida, com unes ulleres que distorsionen la realitat.

Per exemple, sempre m'havien fet creure que la millor defensa era un atac. I he après i comprovat que en realitat la millor defensa és no no sentir-se atacat. Tan simple i efectiu com això.

La meditació segons Alejandro Jodorowsky

- ¿Per a què serveix meditar?
- Per adonar-te que no ets el que creus ser, sinó que ets el que creus no ser.

Regla de les 24 polzades

Hi ha una dita que diu "una cosa per a cada temps i un temps per a cada cosa". Doncs bé, les 24 divisions de la regla ens recorden les 24 hores del dia, de les quals 8 hores són de treball, 8 hores d'oci i 8 hores per descansar. 

Aquesta regla conducta o de comportament diari ens ajudarà en el nostre camí i perfeccionament en la nostra vida.

Atreveix-te a somiar

Atrevir-se a somiar requereix un gran coratge, sortir de les fronteres que procedeixen del passat. Hi ha molta gent que no està disposada a viure amb aquest nivell de valentia, prefereixen pensar que el que ha passat en el passat passarà en el futur. En canvi, hi ha gent que prefereix imaginar un altre futur.

El maniqueisme

És un corrent religiós segons el qual hi ha dos principis fonamentals, el bé i el mal, de la mateixa categoria i entitat. Els maniqueus creuen que una cosa depèn de l'altra i per això van ser rebutjats com a heretges pels cristians ortodoxos, ja que postulaven l'existència d'un Déu maligne al mateix nivell que el Déu Pare dels cristians.

Què s'entén per religió?

Són religions les creences que compleixen dues condicions:

1. Que siguin indemostrables, és a dir, no racionals.
2. Que ajudin a viure, a donar sentit a la vida.

Màximes del budisme

Intentar agradar a tothom, ens farà infeliços (Màxima del budisme). 

[Quan ets tu mateix i no depens de les percepcions dels altres, llavors ets una persona satisfeta i lliure amb la sensació que portes el timó de de la teva vida de manera].

El desig sempre genera més desig (Màxima del budisme).

S'ha de viure plenament: viure aquí i ara, o sigui alliberat d'hàbits inconscients i cotilles emocionals, viure alliberat de la por, la malaltia, la vellesa i la mort (Stephen Batchelor).

En l'arrel del nostre patiment no està la maldat, sinó la ignorància.