Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura general. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura general. Mostrar tots els missatges

5 de febrer de 2022

El Guernica de Picasso

Aquest famós quadre cubista en tons negres i blancs reflecteix el primer bombardeig aeri sobre la població civil. Va ser encarregat per la 2a. República Espanyola per a l'Exposició Universal de 1937 a París. Picasso mostra persones, animals i edificis destrossats per la violència i el caos generat per les bombes.
Després de l'exposició de París el quadre va viatjar a Escandinàvia i després a Londres. Quan els feixistes van guanyar a Espanya, Picasso va demanar que el quadre s'enviés al Museu d'Art Modern de Nova York, amb la condició que tornés a Espanya només si s'alliberava del feixisme. Després de la mort de Franco, el quadre es trasllada al Museu Reina Sofía de Madrid. 
I allà es troba el quadre a dia d'avui, sense cap intenció de l'estat espanyol de traslladar-lo al Museu Guggenheim de Bilbao que es troba a tan sols 48 km de Guernica, que és on hauria d'estar.

27 de novembre de 2021

Afinitat amor-odi

A diferència de la resta d'animals, els humans tenim emocions mesclades. Podem odiar i amar alhora. Per això els humans no podem fer gala de la lleialtat d'un gos. Un gos és lleial, bàsicament perquè és incapaç de mesclar emocions distintes. En la lleialtat al seu amo no hi ha ni rastre d'odi.
[Font: El viaje al amor, Eduard Punset]

4 de juliol de 2021

Ulisses de James Joyce

Una novel·la escrita el 1922 considerada com una de les millors en parla anglesa del segle XX. Ofereix un nou relat de l'Odissea d'Homer, i tot passa en un sols dia (el 16 de juny de 1904) i un sols lloc (Dublín). El paper del gran heroi recau en un tipus sorprenent, Leopold Bloom, un jueu en una Irlanda catòlica que fa de venedor d'anuncis, cornut i envellit, que es passa el dia anant pel carrer de cita en cita professional. Un personatge ordinari i poc ambiciós però que demostra compassió, generositat i capacitat de perdó a la resta de personatges, sense perdre mai l'optimisme i allunyant-se de les seves inseguretats. Tots podem ser Bloom.

13 d’abril de 2021

Els tres cervells

El nostre sistema nerviós central inclou tres cervells, per ordre, d'acord a la nostra edat evolutiva, aquests són:
  1. El cervell reptilià. És la part del cervell més bàsica i primitiva. La seva principal funció és la supervivència que ho fa de manera automàtica davant d'una alerta, o bé ataca o bé fuig del perill. Aquest cervell necessita estalviar energia per tenir reserva suficient en cas de perill i mantenir-nos amb vida. 
  2. El cervell límbic. En aquesta part es generen les emocions. Els animals també el tenen. Aquest cervell s'encarrega d'algunes de les funcions vitals bàsiques com la gana, set, temperatura, ritme cardíac, pressió sanguínia, etc.
  3. El cervell neocòrtex. És la part del cervell més avançada, pròpia únicament dels éssers humans, on es desenvolupa la capacitat de raonament i habilitats de llenguatge. Cada vegada que passa sang per una neurona es genera un pensament, per això tenim tants pensaments constantment.

5 de maig de 2020

L'habitació 101

L'habitació 101 apareix a la novel·la "1984" de George Orwell
Es tracta d'una cambra de tortura situada al Ministeri de l'Amor en la qual el presoner és obligat a enfrontar-se al seu pitjor malson.

19 d’abril de 2020

Coneixement i opinió

La diferència està en què el coneixement pot demostrar d'on ve, de tal forma que es pot arribar a una tota unanimitat sobre allò que s'afirma.
Dostoievski deia que "dos i dos són quatre és cert; però estareu d'acord amb mi que dos i dos són cinc és alguna cosa molt més divertida". La primera afirmació és saber i la segona és una opinió més que discutible.

13 d’abril de 2020

El procés de Franz Kafka

És diu que és kafkiana aquella situació angoixosa i absurda, encara que ni ho sapigués el mateix Franz Kafka mort un dia com avui de 1924.
Per exemple, en la seva novel·la 𝘌𝘭 𝘱𝘳𝘰𝘤é𝘴, el protagonista, Josef K., és arrestat per una raó que desconeix i s'endinsa en un malson burocràtic per defensar-se d'alguna cosa que mai arriba a saber què és. Una injustícia pròpia de qualsevol règim autoritari - tan real com sempre- que és resumeix en el següent diàleg:
-- No conec aquesta llei -va dir K.
-- Pitjor per a vostè -va dir el vigilant.
-- Només existeix als vostres caps -va dir K.
-- Ja sentirà els seus efectes.

¿T'imagines Martin Luther King acusat i jutjat pel mateix Ku Klux Klan?

[El procés és una novel·la de Franz Kafka, publicada per primera vegada en alemany, el 1925, com Der Prozess, basada en l'edició de Max Brod del manuscrit de Kafka, que no va tenir mai la intenció de publicar-lo]

7 d’abril de 2020

El constant ajornament

La novel·la "El desert dels Tàrtars" de Buzzatia descriu una situació radical d'espera que condueix a un constant ajornament que arriba a adquirir carta d'identitat. I amb el pas del temps, acabem oblidant el motiu de l'espera. Tracta d'un jove militar al qual envien a defensar una fortalesa de la imminent invasió dels tàrtars que mai arriba. El capità va envellint sense que les seves aspiracions es compleixin i on el seu món s'ha reduït a l'espera permanent.



L'home de Porlock

L’home de Porlock és un misteriós visitant que va interrompre a Samuel T. Coleridge fent-li perdre la inspiració i que finalment li va impedir d'acabar el poema 'Kubla Khan'.
El personatge és elevat a representació dels impediments amb què pot ensopegar l'escriptor a l'hora d'escriure.

4 d’abril de 2020

Divide et impera

La frase "divide et impera" (divideix per vèncer) és atribuïda erròniament a Juli Cèsar, però en realitat ve de l'any 338 aC quan Roma va derrotar les tribus de la Lliga Llatina. Per tal de controlar el territori van sembrar la discòrdia entre les diferents tribus per tal que s'enfrontessin entre elles, una eficaç estratègia que va ser el motor del l'expansió de Roma. Des de llavors aquesta estratègia s'ha portat a terme, en major o menor grau, per tots els governs dels estats del món.

28 de març de 2020

Mister Scrooge

És el nom del protagonista de la novel·la de 1843 "Conte de Nadal" de Charles Dickens, un home de cor dur, egoista i que odia el Nadal, els nens i qualsevol motiu de felicitat.

L'anamorfosi

És aquella tècnica pictòrica que aconsegueix que, en un quadre, vegem una imatge o una altra de diferent segons la perspectiva o la distància des de la qual la contemplem.

Proces d'aprenentage

Qualsevol procés d'aprenentatge passa per 4 fases:
  1. Ignorància → no saps què saps
  2. Informació → saps que no saps
  3. Coneixement → saps què saps
  4. Saviesa → ja no saps què saps

12 d’octubre de 2018

El Codi d’Hammurabi

Al llarg del seu regnat, el monarca babilònic Hammurabi (1792-1750 a.C.) va realitzar una compilació de les lleis (tot i que seria més correcte parlar de sentències) que ell mateix havia dictat, creant el primer corpus legislatiu de la història que ha arribat complet fins els nostres dies. Gravat en una estela de diorita d’uns tres metres d’alçada i escrit en lletra cuneïforme acàdia, la seva finalitat era que els súbdits no poguessin excusar-se en el desconeixement davant d’una hipotètica sanció.

Més enllà de la seva condició jurídica, el Codi d’Hammurabi és un document excepcional per a conèixer la vida i la societat de l’època antiga en incloure disposicions legals sobre àmbits com el comerç, el pagament d’impostos, el matrimoni, el divorci, el robatori, l’esclavitud o els deutes. Per exemple, es descriuen tres tipus de castes de súbdits: els homes lliures, els semilliures i els esclaus, i les sentències s’ajustarien a la condició social i jurídica pròpia de cada casta.

El Codi recorre freqüentment a l’anomenada llei del talió. És a dir, es concebia la justícia com una forma de revenja en la qual es castigava el culpable amb una pena similar al delicte realitzat. És el famós “ull per ull”:

En la part superior de l’estela s’hi representa el déu Xamaix (Shamash, divinitat relacionada amb la justícia i els oracles) entregant les lleis a Hammurabi. A continuació trobem les 282 sentències judicials repartides en un cos de text cuneïforme que recorre les quatre cares. A més, la compilació està precedida per un pròleg que lloa el paper pacificador de Hammurabi i acaba amb un epíleg poètic al voltant de les virtuts del sobirà.


Font: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2013/02/19/el-codi-d%E2%80%99hammurabi/

19 d’abril de 2018

La prova diabòlica

La prova diabòlica (probatio diabolica) és una expressió jurídica que descriu la pràctica d'exigir una prova impossible. En aquest cas, l'interpel·lat haurà de demostrar, per exemple, que una cosa no ha passat, la inexistència d'alguna cosa, o la seva pròpia innocència en un procés judicial, quan el correcte segons el Dret modern és que la càrrega de la prova correspon a qui afirma o manté alguna cosa, a qui acusa.
Per exemple, jo no puc demostrar que no he estat a Moscou o bé jo no puc demostrar que no he comès malversació de fons.


19 de març de 2018

La gota malaia no existeix

Tota la vida dient la "gota malaia" quan en realitat és la "gota xinesa" quan ens referim a un tipus de tortura psicològica basat en deixar caure cada pocs segons i tot el temps que calgui una gota d'aigua freda al front de la persona a torturar. La persona immobilitzada, sense menjar ni beure ni dormir, es torna boig i poc acabar morint d'un atac de cor.
Una altra cosa és la tortura anomenada la "bota malaia", un mètode de tortura en forma de bota de fusta amb un mecanisme que pressiona gradualment el peu fins que acaba trencant tots els ossos del peu.

18 de febrer de 2018

Penèlope

Penèlope és un personatge de l'Odissea d'Homer. Era la dona d'Ulisses i la mare de Telèmac. El seu pare era Icari. La seva mare era una nàiade, Peribea.
Segons el poema, a la nit Penèlope desteixia el tapís que havia teixit durant el dia, amb la finalitat de postergar la decisió que tots els pretendents al tron d'Ítaca esperaven d'ella: quin d'ells triaria per casar-se i ocupar el reialme, ja que feia vint anys que Ulisses havia desaparegut a la guerra de Troia i tothom el donava per mort. Només volia guanyar temps tot esperant el retorn d'Ulisses...