Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dimensió ètica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dimensió ètica. Mostrar tots els missatges

26 d’abril de 2021

El camí del mig

Aristòtil deia que el valor és un punt mig entre l'excés i el defecte. Compte però, perquè aquest just mig mai és estable, no està predeterminat, cal la reflexió, allò condicional, l'ètica més que la moral. L'actitud intel·ligent és l'equilibri dinàmic i subtil entre els extrems a cada moment i amb una ment flexible i no rígida.

29 de novembre de 2020

El col·lapse ecològic

En el segle XXI les nacions/estats ja no són l'estructura correcta per gestionar els desafiaments més importants de l'era. Necessitem una nova identitat global política que pugui prendre decisions efectives per gestionar l'evident amenaça ecològica i la disrupció tecnològica, abans no sigui massa tard per a la humanitat.
[21 lliçons per al segle XXI, Yuval Noah Harari]

31 d’octubre de 2020

La Felicitat Interna Bruta (FIB)

Seria fantàstic un lloc en què la Felicitat Interna Bruta (FIB) fos més important que no pas el Producte Interior Brut (PIB), en què l'objectiu principal fos millorar la felicitat i el benestar dels ciutadans. Doncs existeix, és Bhutan, un petit país budista en el cor de l'Himàlaia, entre la Índia i la Xina, de poc més 700.000 habitants. Un país petit subdesenvolupat però ric espiritualment. Aquest regne va crear el FIB que combina set àmbits de benestar: físic, mental, ambiental, laboral, econòmic, polític i social. El seu promotor va ser el monarca Jigme Singye Wangchuck, que des del 1974 ha apostat per un desenvolupament socioeconòmic sostenible i equitatiu, la promoció de la cultura, la conservació del medi ambient i el bon govern com a pilars de la felicitat nacional.

Convençut que ens trobem ja en un procés de transició, de canvi de paradigma accelerat per la pandèmia que estem patint a nivell mundial. És evident que no anem bé amb aquesta economia occidental basada en un capitalisme insolidari desbocat que empobreix a la gran majoria de la població, enganxada a un consumisme absurd que ens porta irremeiablement a la destrucció del planeta i de la mateixa humanitat. Venen temps en què veurem coses que no haguéssim ni tan sols imaginat. Que Bhutan sigui un referent estaria bé. 

26 de setembre de 2020

Un bri d'optimisme

Vivim en un món on els bancs destrueixen l'economia.
Els governs destrueixen la llibertat. 
Les empreses destrueixen el treball. 
Els advocats destrueixen la justícia. 
Els mitjans de comunicació destrueixen la informació.
Les escoles destrueixen l'educació. 
I la religió destrueix l'espiritualitat. 
[Chris Hedges, periodista nord-americà guanyador del Premi Pulitzer]

Recordem que abans de la catàstrofe de Txernòbil, ningú pensava que cauria la URSS.
I si l'impacte sanitari, econòmic i social de la Covid-19 canviés aquest món per millorar-lo?

 

30 d’agost de 2020

Aigües fosques

Dark Waters és una pel·lícula de Amazon Prime Video que tracta de la història real sobre l'escàndol l'ús de "químics eterns" (pesticides) de determinades empreses. Tot comença fa uns 20 anys quan un granger demana a un advocat, Rob Bilott, que investigui per què se li han mort 90 vaques. I aquesta investigació acaba demostrant que el motiu era la contaminació química de les aigües properes a Parkesrburg (estat de West Virginia dels EEUU) per part de l'empresa Dupont, que també va afectar la salut de milers de persones en forma de greus malalties, càncer inclòs.
En concret, la substància nociva era l'anomenada PFOA (àcid perfluorooctanoic), un químic creat artificialment per l'empresa 3M els anys 40 per substituir el plàstic amb propietats antiadherents, més conegut com "teflon" (¡qui no ha tingut una paella de teflon!). Una substància present en articles de neteja, envasos de menjar ràpid, bosses de les crispetes per microones, etc.
I el que em fa saltar l'alarma, la pel·lícula acaba amb la següent sentència: 
Segons els experts, aquests químics podrien estar presents en la sang del 99% de tots els éssers humans del planeta". 
Sí, efectivament tots tenim números d'estar contaminats. Formem part d'una societat malalta d'un planeta malalt. 

30 de juliol de 2020

Societat plastificada

Per més absurd i inverosímil que ens sembli, formem part d'una societat que dissenya i fàbrica envasos de plàstic --que triguen 400 anys en desaparèixer-- per emmagatzemar en prestatges durant dos mesos un producte que consumim en dos minuts. 
[L'ecologia del comerç, de Paul Hawken]

2 de juliol de 2020

Camps d'extermini d'animals

Fa un parell de segles, Jeremy Bentham es va preguntar si els animals poden patir. La seva pregunta continua més vigent que mai perquè en sospitem la resposta. Només cal que ens imaginem el supòsit següent: què ens passaria a la majoria de nosaltres si les parets dels escorxadors fossin transparents?

2 de maig de 2020

El cant del rossinyol

De tots els ocells que he pogut sentir mentre corria,
el més espectacular sens dubte és el del 𝗿𝗼𝘀𝘀𝗶𝗻𝘆𝗼𝗹 🐦

18 d’abril de 2020

Dilema del tren

Durant anys va servir per a què els especialistes analitzin les nostres decisions. Es tracta d'un tren que avança sense frens i està a punt d'atropellar a cinc persones, però si gires la palanca, podràs salvar-los però el tren matarà una persona. Tens 10 segons... Què fas?
Hi ha dos principis en contradicció, l'utilitarista i el deontològic. Tu esculls.

15 d’abril de 2020

Imperatiu categòric de Kant

La regla moral bàsica per al comportament individual i col·lectiu, és “no vulguis per a tu el que no vulguis per a ningú” o, encara més contundent, “no facis als altres el que no vulguis per a tu”. La distinció entre el que és moralment admissible i el que no, es fixa no actuant com no voldries que els altres actuessin.


La moral humana és emoció

Imaginem que un grup de presoners, entre ells una dona amb un nadó, aprofitant la foscor de la nit, fugen d'un camp de concentració. Si el nadó es posa a plorar, tot el grup s'enfrontarà a una mort segura. La lògica seria que s'hauria d'asfixiar el nadó tapant-li la boca per salvar tot el grup, però l'emoció i el sentiment de la mare pot entorpir la decisió més avantatjosa...

14 d’abril de 2020

On s'acaba el flirteig i comença l'assetjament

Molt simple ⇨ Es tracta de seguir el criteri de la dona i si aquesta se sent assetjada, ja no es flirteig.
[Andreu Merino, periodista]

10 d’abril de 2020

A la felicitat s’hi arriba de rebot

Ja ho va observar el filòsof i economista John Stuart Mill (1806-1873) que va dir
 “Només són feliços els qui tenen la ment fixada en un objecte que no sigui la felicitat pròpia: la felicitat dels altres, la millora de la humanitat o algun art o projecte que no es persegueixi com a mitjà sinó com a meta. Així, apuntant cap a una altra banda, troben incidentalment la felicitat”.

9 d’abril de 2020

Teoria de la ètica

El problema de l'ètica no rau en la teoria sinó en la pràctica. Ja ho deien els grecs: l'ètica no s'aprèn només estudiant-la a l'escola, sinó practicant-la. Dit d'una altra manera, l'educació moral no és tan sols una educació racional, sinó sentimental.


Joan Antoni Melé Cartañà
Tres forces interiors fosques:
1. La mentida
2. El poder
3. La por

5 d’abril de 2020

El fi justifica els mitjans

Maquiavel es va transformar en una de les feres negres dels jesuïtes, que el van fer servir per atacar els seus enemics polítics, adjudicant-li la famosa frase "el fi justifica els mitjans", que mai no va dir, i encunyant el terme maquiavèl·lic per referir-se a algú sense moral ni principis.

31 de març de 2020

Fa uns cinc anys Bill Gates va preveure el coronavirus

I va alertar els polítics que calia estar-hi preparats.
Ha passat el temps i s’ha demostrat que no estàvem preparats i que ara mateix el món és una olla de grills manats per autèntics grillats.


30 de març de 2020

Mengem plàstic

Cada set­mana con­su­mim cinc grams de partícules microscòpiques de plàstic o el que és el mateix, con­su­mim l’equi­va­lent al pes del plàstic d’una tar­geta de crèdit [ho denuncia l'organització World Wide Foundation]

28 de març de 2020

Upcycling

Neologisme que es fa servir per la reutilització d'objectes que han estat descartats, que ja no es fan servir, dotant-los d'un nou propòsit d'utilitat, sense modificar-ne la base material i ampliant-ne la qualitat o el valor percebut original. 

27 de març de 2020

Canviar la dieta per salvar el clima

Com més amunt de la cadena tròfica, més éssers vius han de morir per alimentar qui és a dalt de tot. En realitat, més que una cadena és una piràmide i, si som molts al cim, la base ha de ser molt grossa, cada cop més grossa.
No hi ha prou aigua, terra, atmosfera i energia per sostenir una alimentació tan intensament carnívora, per molt que les revolucions tecnològiques ens prometin el contrari. Menjar carn no és cap dret, alimentar-se bé sí, i cal fer espai al nostre món perquè sigui possible aquest dret.