Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dimensió comunicativa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dimensió comunicativa. Mostrar tots els missatges

16 de gener de 2022

WYSIATI

El que veus és tot el que hi ha
(acrònim en anglès WYSIATI)

És una frase per entendre com el pensament intuïtiu ens porta al biaix cognitiu d'activar la maquinària associativa i ens precipita a fer conclusions sense tenir en compte la qualitat i quantitat de la informació que disposem. Un exemple d'això és la figura de sota. El primer pensament intuïtiu és pensar que la línia del damunt és més llarga que la de sota. Però si fem servir el pensament racional, comprovarem que són iguals.
[Font: Daniel Kahneman, 'Pensar rápido, pensar despacio]



9 de gener de 2022

Efecte de possibilitat vs efecte de certesa

Imaginem que tenim un 1% de guanyar 1 milió d'euros, i que sabrem el resultat demà.
I ara imaginem que estem pràcticament segurs de guanyar 1 milió d'euros, però hi ha un 1% de possibilitats que no el guanyem, i que sabrem el resultat també demà.
L'ansietat que provoca l'efecte de certesa de la segona situació sembla més intensa que l'efecte de possibilitat de l'esperança que suscita la primera.
[Font: 'Pensar rápido, pensar despacio' de Daniel Kahneman]

7 de gener de 2022

Fal·làcia de la planificació

 Els errors en els pressupostos inicials no sempre són innocents. Als autors de plans poc realistes amb freqüència els mou el desig que el seu pla sigui aprovat (pels seus superiors o pel client), i s'emparen en el coneixement que els projectes rarament s'abandonen sense acabar-los perquè els costos s'incrementen  o els terminis vencin. En aquests casos, la major responsabilitat per no evitar la fal·làcia de planificació recau en qui decideix o aprova el pla. Mentre no es reconegui la necessitat d'una visió des de fora, incorreran en aquest tipus de fal·làcia.

29 de desembre de 2021

Biaix confirmatori

El mecanisme mental mitjançant el qual les persones es poden arribar a creure les seves pròpies mentides i la manera de justificar-les és fer cas només de la informació que confirma el que creuen o pensen, descartant la resta.
Aquest biaix provoca la majoria de discussions per diferència d'opinions. És molt fàcil caure-hi ja que ens dona satisfacció que ens donin la raó i no pas el contrari o la crítica. 

25 de desembre de 2021

Efecte priming

L'efecte priming és la predisposició a donar una determinada resposta davant d'alguna situació, influenciada per un estímul anterior. I sense ser conscient d'aquesta manipulació. Això passa perquè l'ésser humà la major part del temps en pilot automàtic, prenent decisions sense pensar-hi gaire. Ens aixequem i iniciem la nostra rutina diària sense pensar: la dutxa, el cafè, anar a la feina... La realitat però, és que el xampú que usem fins el vot en les eleccions, són eleccions manipulades. L'efecte priming és present en tot moment: de fet els telenotícies ens presenten la informació que més convé que escoltem.


L'epigenètica del comportament

Darwin i Freud entren a un bar. Dos ratolins alcohòlics —mare i fill— estan asseguts en uns tamborets xarrupant ginebra de dos didals. La mare ratolí diu:
—Escolteu, genis, digueu-me com s'ha ficat el meu fill en aquest estat tan lamentable.
—Mala herència —diu Darwin—.
—Mala maternitat —diu Freud—.
Durant més de cent anys, aquests dos punts de vista —naturalesa o criança, biologia o psicologia— oferien explicacions oposades de com persisteixen els comportaments, no només en un únic individu, sinó a allò llarg de generacions.
Actualment l'epigenètica del comportament donaria la raó als dos científics ja que les experiències traumàtiques del nostre passat o del passat dels nostres avantpassats recents deixen cicatrius moleculars codificades al nostre ADN. És a dir, les tendències psicològiques i de comportament es van heretant.
[Font: El arte de desaprender, Enric Corbera]

24 de desembre de 2021

Pensaments intuïtiu i racional

 Segons Daniel Kahneman a 'Think fast, think slow', els éssers humans tenim dos tipus de pensament:

  • El sistema 1 o intuïtiu i despreocupat, que opera de manera ràpida i automàtica de la memòria (pilot automàtic), amb poc o cap esforç i sense sensació de control voluntari. És inconscient i la resposta és impulsiva i superficial. Tendeix a creure, a treure conclusions (biaix confirmatori). Busca la coherència. És actiu.
  • El sistema 2 o racional i analític, que centra l'atenció en les activitats mentals esforçades que demanden càlculs complexes. Està associada a l'experiència subjectiva d'actuar, elegir i concentrar-se. És conscient i la resposta és lenta, prudent i raonada. Tendeix a dubtar i no creure. És mandrós i poc exigent.
I per la llei del mínim esforç (o peresa intel·lectual) tendim a utilitzar el sistema 1, l'intuïtiu, cosa que ens provoca els nombrosos errors cognitius. Un exemple: la intuïció no sempre l'encerta. L'inconscient es responsable de la majoria de decisions, incloses les importants.

Siguem diligents doncs si volem evitar errades o que algú ens la coli. Siguem sempre escèptics amb les intuïcions o pressentiments (en castellà corazonades).

6 de desembre de 2021

Origen de l'univers

La primera teoria que ha perdurat durant uns quants segles la va donar la religió i diu que va ser déu qui el va crear. La pregunta que es fan els ateus és, i ¿qui va crea a déu? I aquí entra la fe que explica tot allò que no té resposta, és a dir, que t'ho has de creure i prou.

Després ha vingut la ciència i diu que tot va començar  fa 13.800 milions d'anys amb un big bang o gran explosió d'una partícula de la qual va sorgir tota l'energia i la matèria, i a la vegada va originar el naixement de l'espai i el temps tal i com avui el coneixem. En aquest cas la pregunta és, ¿qui va crear aquesta partícula? La resposta científica és que va sorgir del no-res i que anomenen "el bossó de Higgs" o també anomenada com "partícula de déu".

Hi ha una tercera hipòtesi anomenada "estadi estacionari" que parteix del principi metafísic que diu que "res surt del no-res". En aquest cas, es creu que l'univers no té origen sinó que existeix de sempre i per sempre, doncs és infinit.

De les dues teories anteriors, tant la religiosa com la científica, no sabria dir quina és més fantàstica i irreal. I si n'hagués d'escollir alguna, de moment em quedaria amb la hipòtesi última perquè almenys no haig de forçar tant la imaginació.

16 de novembre de 2021

La muntanya ve a mi

La física clàssica de Newton pressuposa l'existència d'un espai i un temps, que no deixa de ser una construcció mental. Així doncs, els éssers humans basem la nostra ubicació en un lloc determinat en funció del nostre cos físic i no segons la nostra presència. Això vol dir que si jo vaig a la muntanya, el cos físic es desplaça cap a la muntanya. 
Ara fem un intercanvi de percepció i passem a la física quàntica. Imaginem que basem la nostra ubicació a través de la presència, un ens intangible que és en tot moment a tot arreu. En aquest cas, anem on anem, sempre som allà on som, perquè el lloc és la nostra presència. Per tant el lloc sempre ve cap a tu. És a dir, vist des d'aquest punt de vista, no anem cap a la muntanya sinó que la muntanya ve cap a mi (i no és cap allau). 
Podem dir que, amb confiança, tot el que em succeeix a la vida m'arribarà sempre a qualsevol lloc i en el moment de l'ara.
[Nota. Aquesta teoria és de Sergi Torres, escoltada en el  programa L'ofici de viure de Catalunya Ràdio. M'ha agradat perquè em fa pensar i a qüestionar-me creences que semblen veritats absolutes i que potser no ho són tant.]

4 de novembre de 2021

El mapa no és el territori

El concepte de "el mapa no és el territori" és utilitzat en la PNL (Programació Neuro-Lingüística). Es tracta d'una metàfora que parla de la realitat (el territori) i de la interpretació que cadascú de nosaltres fem d'aquesta realitat (el mapa). Això significa que la representació interna que fem d'un esdeveniment, és una interpretació filtrada a través del mapa mental configurat per les nostres creences, actituds i valors.

30 d’octubre de 2021

Les quatre fases destructives en una relació

En el llibre "Com fer l'amor tot el temps" de la doctora Barbara Angelis, identifica quatre fases pernicioses capaces de matar una relació. Són aquestes:
  • FASE 1: Resistència. La sensació de resistència es produeix quan hi ha alguna cosa que ens molesta de l'altra persona. La majoria de la gent no ho comunica en el moment i el resultat és que aquesta emoció creix fins que es transforma en...
  • FASE 2: Ressentiment. Ara ja no estem molestos, sinó enfadats amb l'altra persona. Es comença un a separar d'ella i s'interposa una barrera emocional. El ressentiment destrueix l'emoció de la intimitat i si no es comunica, es converteix en...
  • FASE 3: Rebuig. Es comença a veure tot allò que fa l'altre com a irritant o molest. És aquí quan es produeixen les separacions emocionals i també físiques, i per reduir el nostre dolor passem a... 
  • FASE 4: Repressió. Quan un es cansa d'afrontar l'enuig i vol reduir el dolor a través de la paralització emocional. S'evita sentir qualsevol dolor, però també s'evita la passió i l'excitació. És aquell punt en què la relació s'ha acabat, com quan els amants es converteixen en simples companys d'habitació, sense saber els problemes que tenen, perquè mai es barallen.
Per evitar les "quatre R" només hi ha un camí: la comunicació, no treure les coses de polleguera i parlar de manera impecable i en termes de preferències (preferiria que en comptes de fer això, fessis això altre).

[Font del llibre "Despertando al gigante interior", Anthony Robbins]

20 de setembre de 2021

Metàfora de la canoa

Diu la llegenda que una persona va decidir fer el viatge de la seva vida. Un dia, en el seu camí es va trobar un riu i al costat una canoa que va decidir utilitzar-la per travessar el riu. Quan va ser a l'altra cantó, va decidir carregar i portar sempre la canoa per si es trobava algun dia un altre riu. L'home va pujar muntanyes carregat amb la pesada canoa. Passaven els dies i setmanes i continuava amb la canoa al damunt perquè pensava que podria necessitar-la en algun moment. Feia mesos que no trobava cap riu. La canoa s'havia convertit en un llast que el limitava i el feia patir, però tot i així l'home continuava carregant la canoa perquè un dia gràcies a ella, va poder seguir endavant.
Passa el mateix amb les creences limitadores que ens van ajudar en algun moment de la nostra vida per sortir endavant i pensem que hem de continuar carregant sempre amb elles.
[Font: Quiero paz, Paz Calap]

12 de setembre de 2021

Metàfora del despertar de la consciència

En la pel·lícula Matrix, Morfeo pregunta a Neo el següent:
--¿Alguna vegada has tingut un somni, Neo, que hagis cregut que era real? ¿Què passaria si no poguessis despertar d'aquest somni? ¿Com podries discernir la diferència entre el món dels somnis i el món real?
Quan somiem vivim tot allò que veiem en el somni com si fos real. Som capaços de riure, plorar, cridar, podem tenir por o angoixar-nos. Vivim el somni com si estigués succeint de veritat. Tanmateix, quan despertem i recuperem la consciència ens adonem que no era cert, que tot ha estat producte de la nostra imaginació.
Ara imaginem que actualment ens trobem dins d'un somni, que vivim en una realitat paral·lela més enllà de la resta de la gent, que tot el món veiés les coses d'una determinada forma i nosaltres la veiéssim diferent... Tindríem un greu problema a l'hora de relacionar-nos amb els altres.
Això és el que ens passa sovint amb nosaltres, que vivim una realitat paral·lela, en la que estem dormits o hipnotitzats, creient una informació sobre nosaltres que no encaixa amb la nostra realitat. Hi ha qui "desperta" i hi ha que no despertarà mai. 
Prendre consciència és "despertar", és adonar-se. Les persones despertes s'analitzen, es fan preguntes i tenen interès per l'autoconeixement, de sentir-se bé i buscar la manera d'obtenir la seva millor versió.
Pablo d’Ors en el seu llibre Biografia del silencio diu que despertar és descobrir que estem en una presó, però és també descobrir que aquesta presó no té barrots.

[Font: pel·lícula Matrix i el llibre Autoestima automàtica de Sílvia Congost]

7 de setembre de 2021

Teoria de l’inconscient col·lectiu

D'una manera o altra, 
som part d'una sola ment que tot ho abasta, 
un únic gran ésser humà.
 (Carl Jung)

Segons Carl Jung la humanitat comparteix elements comuns que configuren una espècie d’herència psíquica: sensacions, pensaments, memòries, rituals, mites... Es tracta d’un bagul de significats heretats com a grup social i que ens impacta en el nostre comportament i emocions. Per a Sigmund Freud l’inconscient era la part de la ment on es guarden totes les experiències oblidades que un dia van ser conscients. En canvi per a Carl Jung, les experiències han transcendit del plànol individual a una consciència universal. Així, l’inconscient col·lectiu vindria a ser com una base de dades heretada i estaria format per certs elements: els arquetips o unitats de coneixement, imatges mentals i pensaments que tots tenim.
Una polèmica i esbojarrada teoria que va significar el trencament entre Jung i Freud per no ajustar-se al mètode científic, però que explica per exemple per què els mites dels deus nòrdics i grecs són tan semblants, sense que aquelles societats tant diferents haguessin tingut mai cap contacte.
Actualment la Neurociència creu en l'existència d'aquesta consciència universal on hi són tots els coneixement de la humanitat. Com la metàfora de la cova de Plató, hi ha el món físic de la forma i el món intangible. A mesura que creixem, hi connectem, encara que és el propi cervell i l'educació que ens acoten només al món físic. 
El gran sentit de la vida és augmentar de coneixements aquesta consciència única i universal a través de les nostres experiències.

15 d’agost de 2021

Terminologia de frases fetes

En aquest bloc hi parlo de "frases fetes" sense distingir-ne el tipus, frases que m'agraden perquè són enginyoses, curioses o simplement són interessants per la seva agudesa, però sobretot perquè em fan pensar i reflexionar l'oportunitat o no de la seva presumpta moralitat.  

Veiem els diferents vocables que podrien entendre's com a sinònims de frases fetes, totes tenen en comú la brevetat, però amb alguns matisos diferenciadors:
  • Adagi. Sentència moral breu.
  • Aforisme. Sentència breu i doctrinal referida a alguna ciència o art.
  • Apotegma. Dita breu i sentenciosa expressada per alguna celebritat.
  • Axioma. Proposició indiscutible, sense necessitat de demostració.
  • Dita. Concepte cabal què s'expressa oralment o ocurrència graciosa.
  • Epigrama. Pensament de qualsevol gènere, expressat amb brevetat i agudesa.
  • Màxima. Sentència, apotegma o doctrina bona i moral com a norma per actuar.
  • Proverbi. Sentència, adagi o refrany.
  • Refrany. Dita aguda i sentenciosa d'ús comú.
  • Sentència. Dita breu que expressa doctrina o moralitat.

7 d’agost de 2021

Metàfora de l'ètica

L'ètica amb un mateix és el pal major que ha d'aguantar les veles de la nostra navegació. Però una cosa és mantenir-les sempre ben desplegades per aprofitar el vent i una altra --la sensata, la pragmàtica-- és orientar-les en la direcció que ens servirà per aconseguir els nostres objectius.
[Font: Pensa, és gratis, de Joaquín Lorente]

12 de juliol de 2021

Síndrome Niàgara

La vida és com un riu, al que saltem en ocasions sense haver decidit realment on volem anar a parar. Per això, no triguem en sentir-nos arrossegats pel corrent, pels esdeveniments, els temors, els reptes. Quan xipollegem a l'aigua, no decidim conscientment on volem anar, ens limitem a "deixar-nos emportar pel corrent" i ens convertim en part de la  massa de gent dirigida per les circumstàncies, en lloc de pels seus propis valors. Finalment, ens sentim fora de control. Romanem en aquest estat inconscient fins que un bon dia ens desperta l'estrèpit de l'aigua, per descobrir que ens trobem a pocs metres de les cascades del Niàgara, en un bot sense rems. I en aquest moment exclamem: ¡Oh, merda! Però ja és massa tard i caiem irremissiblement per la cascada. De vegades es tracta d'una caiguda emocional, altres és física, etc. 
És molt probable que els reptes als quals ens enfrontem actualment a la vida s'haguessin pogut evitar prenent millors decisions quan érem riu amunt, ja sigui posar els rems a l'aigua i començar a remar com un boig cap una altra direcció o bé planificar per endavant. Clar que per ser conscients i planificar, cal abans desaprendre les creences limitants que tenim incorporades.

[Font: Despertando al gigante interior, Anthony Robbins]

29 de juny de 2021

Fal·làcia del cost irrecuperable

També anomenada fal·làcia del Concorde per les grans inversions que va rebre per part del govern francès perquè no volien perdre el treball fet fins llavors, és una fal·làcia que es produeix quan algú realitza una inversió que no sembla rendible i raona de la següent manera: «No puc parar ara, d'una altra manera el que he invertit fins al moment es perdrà ». 
Això és veritat, és clar, però irrellevant per la decisió de si un ha de continuar invertint en el projecte. És a dir, els arguments per seguir invertint en el projecte no s'han de basar en la por a la pèrdua de l'invertit sinó en les expectatives de funcionament de el projecte, les dues coses totalment independents.
Un exemple casolà seria quan comences a llegir un llibre que és molt avorrit i decideixes acabar-lo amb l'argument que ja portes uns quants capítols llegits, decisió irracional que et manté en l'avorriment i en una pèrdua de temps addicional.

27 de juny de 2021

Savoring

Savoring és l'anglicisme utilitzat per referir-se a l'art d'assaborir determinats moments, de delectar-nos de les coses senzilles, de transformar experiències tedioses en plaents com per exemple sentir l'aigua calenta mentre fregues els plats. Són petits plaers que milloren el nostre benestar i que sovint l'estrès ens impedeix apreciar. 

18 de juny de 2021

Metàfora de la ment calmada

Marc Aureli, filòsof estoic que va ser emperador romà des de l'any 161 fins a la seva mort, veia la seva ment com una ciutadella interna, una fortalesa que romania en calma malgrat les batalles a l'altre cantó de les muralles.

Marcus Aelius Aurelius Verus