Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dimensió comunicativa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dimensió comunicativa. Mostrar tots els missatges

14 de juny de 2022

Metàfora de les matrioskes

M'agrada molt la metàfora de les matrioskes (escoltada en la ponència de Ovidio Peñalver en el Coaching Pro Live 22). Diu així: 

Imagina que tu ets una matrioska. La teva primera matrioska és la imatge o carcassa com et veuen els altres i correspon amb la teva personalitat. La segona matrioska és com t'agradaria que et veiessin els altres i correspon al teu jo ideal, super jo o ego. La tercera matrioska és la part que amagues, la teva ombra que no vols que els altres vegin i correspon al teu alter ego. Quan la veus en els altres et molesta perquè et recorda allò que no t'agrada de tu. De la mescla de l'ego i de l'alter ego, és el que els altres veuen de tu, una personalitat egoica plena de màscares diàriament. I per darrere de tot això es troba la quarta matrioska que correspon a la teva essència. En aquest estat és com et presentes davant dels altres, sense aparentar qui no ets i sense ocultar el qui en part ets. És llavors quan els altres veuen la teva autenticitat i no el cartró-pedra de la mescla de les anteriors.

La pregunta és, ¿amb quantes persones et comuniques des de l'essència sent autèntic i sincer, sense aparentar el que no ets i sense ocultar el que en part ets, i qui es presenta davant teu així? Quan tenim una conversa d'essència a essència, és la canya, és màgic. Per desgràcia, passa molt poc.

Finalment, la darrera matrioska seria la que ens uneix a tots, l'energia universal que es troba per tot arreu, diga-li déu, univers o consciència superior.

10 de juny de 2022

Metàfora del genet i l'elefant

El genet i l'elefant és una metàfora de Jonathan Haidt, però que l'he coneguda a través d'un audio de Marcos Vázquez de Fitness Revolucionario. Serveix per explicar i entendre millor que en el nostre interior hi ha una lluita constant entre el genet i l'elefant. El genet és racional i pensa a llarg termini mentre que l'elefant és emocional i es mou més pel plaer i la comoditat. El genet sol fer el que és correcte, mentre que l'elefant li agrada fer allò que és més fàcil. Cada vegada que t'obligues a fer alguna cosa que no t'agrada, el teu genet s'enforteix. Cada vegada que et deixes vèncer per la comoditat, el teu elefant guanya. Exercir disciplina en les petites decisions de cada dia impactarà en tots els aspectes de la teva vida. 

17 de maig de 2022

El placebo té base científica

El principi de la física quàntica diu que l'observador és qui crea la realitat. Aquesta afirmació és pràcticament incomprensible per a la nostra mentalitat cartesiana basada en la matèria i en fets objectius i no que la realitat depengui de l'energia i de qui la miri. Per exemple, si llancem una pedra a l'aire tots tenim clar que després de volar pels aires caurà al terra. Aquest fet conforma el que anomenem "realitat". És un fet indiscutible i cert, sense que importi si algú observa o no. Però la cosa es complica quan ens traslladem a escales nanomètriques en les que, segons la física quàntica, les regles que regeixen el nostre món sembla no aplicar-se de la mateixa manera per a les partícules subatòmiques.

Doncs bé, la física quàntica explica que a l'univers tot està interconnectat, que a més de matèria també hi ha energia en moviment invisible als nostres ulls. Això ens permet comprendre per què els pensaments i els sentiments, que són energia, poden influir el nostre cos i per tant la nostra vida. I explica també per què ens entenem millor amb amb algunes persones que amb d'altres, perquè vibrem en la mateixa freqüència. 

Des de sempre, el poder de la ment s'havia associat al món esotèric. I ara la física quàntica ens demostra aquesta interrelació entre el pensament i la realitat. Que quan creiem que podem, en realitat podem. És a dir, el conegut efecte Pigmalió o placebo té una base totalment científica. 

11 de maig de 2022

Paradoxa de reemplaçament de Teseu

A l'antiga Grècia, Plutarc parla d'un barco de fusta que el llegendari rei d'Atenes Teseu va portar de Creta. Per reparar el barco quan els vells taulons es podrien, eren substituït per uns altres de fusta nova. Amb el pas del temps, van reemplaçar tots els taulons de la nau. Semblava el mateix barco de sempre, però totes les seves peces eren diferents. Llavors, els filòsofos es van fer dues preguntes:

  1. Aquest barco remodelat, ¿era encara el mateix barco?
  2. I si amb amb tots els taulons originals es feien servir per construir un altre barco, ¿seria aquest últim la mateixa nau?
Amb una visió oposada, Heràclit d'Efes va dir allò de que cap home es banya dues vegades al mateix riu, perquè no és el mateix riu i ell no és el mateix home. I més tard, John Locke també es va plantejar la mateixa problemàtica amb el seu mitjó: si el seu mitjó li surt un forat i se li aplica un cosit, ¿aquest mitjó recosit segueix sent el mateix?

De manera similar, el cos humà constantment crea noves cèl·lules mentre que les velles moren. El promig d'edat de les cèl·lules en un cos adult pot ser de menys de deu anys. La pregunta que ens podem fer, ¿som la mateixa persona ara que fa deu anys? 

Tot i que en el meu DNI posa el que posa, jo diria que no soc el mateix...

22 de març de 2022

Metàfora de l'elefant encadenat

La metàfora de l'elefant encadenat a una estaca de Jorge Bucay parla d'un poderós elefant encadenat a una estaca, que no s'escapa perquè creu que no pot perquè té gravat el record de la impotència que va sentir des de petit. Mai més ha tornat a posar en prova la seva força. Aquesta creença també ens passa als humans. Es tracta de l'anomenada teoria de la indefensió apresa descoberta per Martin Seligman. El missatge autoimposat ens impedeix alliberar-nos de les nostres estaques mentals. Deixem d'intentar-ho perquè creiem que és impossible.

19 de febrer de 2022

Metàfora de les pedres

Tenir clares les nostres prioritats

Un professor va voler sorprendre els seus alumnes. Va col·locar sobre de la taula un pot i unes safates amb pedres, grava i sorra. Llavors va preguntar:
-Quantes pedres creieu que hi caben al pot? 
Després que els assistents fessin les seves suposicions, va començar a ficar pedres fins a omplir el pot. Després va preguntar:
-És ple? 
Llavors va començar a ficar-hi grava i el va sacsejar. Les pedretes van penetrar per tots els espais que deixaven les pedres grans. Va repetir:
-I ara, és ben ple? 
Els oients començaven a dubtar. I va començar a ficar-hi sorra que es filtrava pels petits forats que deixaven les pedres i la grava.
-Ara sí és ple del tot? 
Va tornar a preguntar.
-No! Van exclamar els assistents. 
I per últim va agafar una gerra d'aigua i la va buidar dins el pot, que encara no era a vessar.
-Bé, així doncs, què hem demostrat?
Un alumne va respondre:
- Que no importa com de plena tinguem la nostra agenda, si ho intentes, sempre pots fer que hi càpiguen més coses.
-No! Va concloure l'expert. El que ens ensenya aquesta lliçó és que si no col·loques les pedres grans primer, no les podràs col·locar després.


10 de febrer de 2022

Paradoxa del mentider

Examina la següent frase: "Aquesta frase és falsa".
Si la frase és certa, llavors és que és falsa;
tanmateix, si és falsa llavors és que és certa.



2 de febrer de 2022

El gerro trencat

És una metàfora utilitzada el psicòleg Stephen Joseph per descriure el procés de canvi positiu que segueix a un trauma o adversitat. Imaginem en un gerro que cau al terra i es trenca en mil trossos. Pot ser que resulti difícil restaurar-lo al seu estat original i, encara que ho aconseguíssim, possiblement seria fràgil. És igualment difícil recuperar la vida tal i com estava abans del trauma: els vells costums i formes de pensar pot ser que ja no funcionin. Però, ¿i si creéssim una nova obra d'art amb els fragments del gerro, potser una escultura atrevida o un mosaic vívid impregnat de significat? De la mateixa manera, encara que els elements de la vida d'una persona hagin estat sacsejats i desestabilitzats pel trauma que ha patit, paulatinament, amb temps, paciència i suport, tornaran a unir-se adquirint una altra forma. El nou patró no necessàriament erradicarà la ferida, però pot incloure comprensió, sentit i, a vegades, inclús bellesa.

[Font: El poder positivo de las emociones negativas, Tim Lomas]

20 de gener de 2022

Teoria de Maslow

Abraham Maslow diu que els éssers humans tenen un conjunt de necessitats essencials que han de satisfer per ser feliços i estar bé. Aquestes necessitats es poden organitzar jeràrquicament de tal manera que quan tens cobertes satisfactòriament les necessitats bàsiques, ens sentim impulsats a satisfer nivells més elevats. 

La jerarquia de necessitats té els següents nivells:
  1. Necessitats fisiològiques. Són les necessitats fonamentals que hem de satisfer per viure: menjar, aigua, oxigen, calor, dormir, etc.
  2. Necessitats de seguretat. Abasten la necessitat de seguretat, d'estabilitat i d'ordre a la nostra vida.
  3. Necessitats socials. Resoltes les necessitats fisiològiques i de seguretat, és prioritària la necessitat d'amor i de pertinença.
  4. Necessitats d'estima. Aspirem a aconseguir majors assoliments i èxits inspirats pels nostre herois.
  5. Necessitats d'autorealització. Ja no és suficient recollir aplaudiments pels nostres èxits, ara es tracta de descobrir qui som realment. És un viatge introspectiu cap a el verdader destí cap a l'autoconeixement i el creixement personal.  I des de la culminació del "jo" cap a l'autotranscendència o unió amb alguna cosa infinitament molt més gran.


16 de gener de 2022

WYSIATI

El que veus és tot el que hi ha
(acrònim en anglès WYSIATI)

Frase per entendre com el pensament intuïtiu ens porta al biaix cognitiu d'activar la maquinària associativa i ens precipita a fer conclusions sense tenir en compte la qualitat i quantitat de la informació que disposem. La nostra memòria associativa construeix ràpidament i automàticament la millor història possible a partir de la informació disponible o l'evidència que es tingui.
Un exemple d'això és la figura de sota. El primer pensament intuïtiu és pensar que la línia del damunt és més llarga que la de sota. Però si fem servir el pensament racional, comprovarem que són iguals.
[Font: Daniel Kahneman, 'Pensar rápido, pensar despacio]



9 de gener de 2022

Efecte de possibilitat vs efecte de certesa

Imaginem que tenim un 1% de guanyar 1 milió d'euros, i que sabrem el resultat demà.
I ara imaginem que estem pràcticament segurs de guanyar 1 milió d'euros, però hi ha un 1% de possibilitats que no el guanyem, i que sabrem el resultat també demà.
L'ansietat que provoca l'efecte de certesa de la segona situació sembla més intensa que l'efecte de possibilitat de l'esperança que suscita la primera.
[Font: 'Pensar rápido, pensar despacio' de Daniel Kahneman]

7 de gener de 2022

Fal·làcia de la planificació

 Els errors en els pressupostos inicials no sempre són innocents. Als autors de plans poc realistes amb freqüència els mou el desig que el seu pla sigui aprovat (pels seus superiors o pel client), i s'emparen en el coneixement que els projectes rarament s'abandonen sense acabar-los perquè els costos s'incrementen  o els terminis vencin. En aquests casos, la major responsabilitat per no evitar la fal·làcia de planificació recau en qui decideix o aprova el pla. Mentre no es reconegui la necessitat d'una visió des de fora, incorreran en aquest tipus de fal·làcia.

29 de desembre de 2021

Biaix confirmatori

El mecanisme mental mitjançant el qual les persones es poden arribar a creure les seves pròpies mentides i la manera de justificar-les és fer cas només de la informació que confirma el que creuen o pensen, descartant la resta.
Aquest biaix provoca la majoria de discussions per diferència d'opinions. És molt fàcil caure-hi ja que ens dona satisfacció que ens donin la raó i no pas el contrari o la crítica. 

25 de desembre de 2021

Efecte priming

L'efecte priming és la predisposició a donar una determinada resposta davant d'alguna situació, influenciada per un estímul anterior. I sense ser conscient d'aquesta manipulació. Això passa perquè l'ésser humà la major part del temps en pilot automàtic, prenent decisions sense pensar-hi gaire. Ens aixequem i iniciem la nostra rutina diària sense pensar: la dutxa, el cafè, anar a la feina... La realitat però, és que el xampú que usem fins el vot en les eleccions, són eleccions manipulades. L'efecte priming és present en tot moment: de fet els telenotícies ens presenten la informació que més convé que escoltem.


L'epigenètica del comportament

Darwin i Freud entren a un bar. Dos ratolins alcohòlics —mare i fill— estan asseguts en uns tamborets xarrupant ginebra de dos didals. La mare ratolí diu:
—Escolteu, genis, digueu-me com s'ha ficat el meu fill en aquest estat tan lamentable.
—Mala herència —diu Darwin—.
—Mala maternitat —diu Freud—.
Durant més de cent anys, aquests dos punts de vista —naturalesa o criança, biologia o psicologia— oferien explicacions oposades de com persisteixen els comportaments, no només en un únic individu, sinó a allò llarg de generacions.
Actualment l'epigenètica del comportament donaria la raó als dos científics ja que les experiències traumàtiques del nostre passat o del passat dels nostres avantpassats recents deixen cicatrius moleculars codificades al nostre ADN. És a dir, les tendències psicològiques i de comportament es van heretant.
[Font: El arte de desaprender, Enric Corbera]

24 de desembre de 2021

Pensaments intuïtiu i racional

 Segons Daniel Kahneman a 'Think fast, think slow', els éssers humans tenim dos tipus de pensament:

  • El sistema 1 o intuïtiu i despreocupat, que opera de manera ràpida i automàtica de la memòria (pilot automàtic), amb poc o cap esforç i sense sensació de control voluntari. És inconscient i la resposta és impulsiva i superficial. Tendeix a creure, a treure conclusions (biaix confirmatori). Busca la coherència. És actiu.
  • El sistema 2 o racional i analític, que centra l'atenció en les activitats mentals esforçades que demanden càlculs complexes. Està associada a l'experiència subjectiva d'actuar, elegir i concentrar-se. És conscient i la resposta és lenta, prudent i raonada. Tendeix a dubtar i no creure. És mandrós i poc exigent.
I per la llei del mínim esforç (o peresa intel·lectual) tendim a utilitzar el sistema 1, l'intuïtiu, cosa que ens provoca els nombrosos errors cognitius. Un exemple: la intuïció no sempre l'encerta. L'inconscient es responsable de la majoria de decisions, incloses les importants.

Siguem diligents doncs si volem evitar errades o que algú ens la coli. Siguem sempre escèptics amb les intuïcions o pressentiments (en castellà corazonades).

6 de desembre de 2021

Origen de l'univers

La primera teoria que ha perdurat durant uns quants segles la va donar la religió i diu que va ser déu qui el va crear. La pregunta que es fan els ateus és, i ¿qui va crea a déu? I aquí entra la fe que explica tot allò que no té resposta, és a dir, que t'ho has de creure i prou.

Després ha vingut la ciència i diu que tot va començar  fa 13.800 milions d'anys amb un big bang o gran explosió d'una partícula de la qual va sorgir tota l'energia i la matèria, i a la vegada va originar el naixement de l'espai i el temps tal i com avui el coneixem. En aquest cas la pregunta és, ¿qui va crear aquesta partícula? La resposta científica és que va sorgir del no-res i que anomenen "el bossó de Higgs" o també anomenada com "partícula de déu".

Hi ha una tercera hipòtesi anomenada "estadi estacionari" que parteix del principi metafísic que diu que "res surt del no-res". En aquest cas, es creu que l'univers no té origen sinó que existeix de sempre i per sempre, doncs és infinit.

De les dues teories anteriors, tant la religiosa com la científica, no sabria dir quina és més fantàstica i irreal. I si n'hagués d'escollir alguna, de moment em quedaria amb la hipòtesi última perquè almenys no haig de forçar tant la imaginació.

16 de novembre de 2021

La muntanya ve a mi

La física clàssica de Newton pressuposa l'existència d'un espai i un temps, que no deixa de ser una construcció mental. Així doncs, els éssers humans basem la nostra ubicació en un lloc determinat en funció del nostre cos físic i no segons la nostra presència. Això vol dir que si jo vaig a la muntanya, el cos físic es desplaça cap a la muntanya. 
Ara fem un intercanvi de percepció i passem a la física quàntica. Imaginem que basem la nostra ubicació a través de la presència, un ens intangible que és en tot moment a tot arreu. En aquest cas, anem on anem, sempre som allà on som, perquè el lloc és la nostra presència. Per tant el lloc sempre ve cap a tu. És a dir, vist des d'aquest punt de vista, no anem cap a la muntanya sinó que la muntanya ve cap a mi (i no és cap allau). 
Podem dir que, amb confiança, tot el que em succeeix a la vida m'arribarà sempre a qualsevol lloc i en el moment de l'ara.
[Nota. Aquesta teoria és de Sergi Torres, escoltada en el  programa L'ofici de viure de Catalunya Ràdio. M'ha agradat perquè em fa pensar i a qüestionar-me creences que semblen veritats absolutes i que potser no ho són tant.]

4 de novembre de 2021

El mapa no és el territori

El concepte de "el mapa no és el territori" és utilitzat en la PNL (Programació Neuro-Lingüística). Es tracta d'una metàfora que parla de la realitat (el territori) i de la interpretació que cadascú de nosaltres fem d'aquesta realitat (el mapa). Això significa que la representació interna que fem d'un esdeveniment, és una interpretació filtrada a través del mapa mental configurat per les nostres creences, actituds i valors.

30 d’octubre de 2021

Les quatre fases destructives en una relació

En el llibre "Com fer l'amor tot el temps" de la doctora Barbara Angelis, identifica quatre fases pernicioses capaces de matar una relació. Són aquestes:
  • FASE 1: Resistència. La sensació de resistència es produeix quan hi ha alguna cosa que ens molesta de l'altra persona. La majoria de la gent no ho comunica en el moment i el resultat és que aquesta emoció creix fins que es transforma en...
  • FASE 2: Ressentiment. Ara ja no estem molestos, sinó enfadats amb l'altra persona. Es comença un a separar d'ella i s'interposa una barrera emocional. El ressentiment destrueix l'emoció de la intimitat i si no es comunica, es converteix en...
  • FASE 3: Rebuig. Es comença a veure tot allò que fa l'altre com a irritant o molest. És aquí quan es produeixen les separacions emocionals i també físiques, i per reduir el nostre dolor passem a... 
  • FASE 4: Repressió. Quan un es cansa d'afrontar l'enuig i vol reduir el dolor a través de la paralització emocional. S'evita sentir qualsevol dolor, però també s'evita la passió i l'excitació. És aquell punt en què la relació s'ha acabat, com quan els amants es converteixen en simples companys d'habitació, sense saber els problemes que tenen, perquè mai es barallen.
Per evitar les "quatre R" només hi ha un camí: la comunicació, no treure les coses de polleguera i parlar de manera impecable i en termes de preferències (preferiria que en comptes de fer això, fessis això altre).

[Font del llibre "Despertando al gigante interior", Anthony Robbins]