Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dimensió emocional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dimensió emocional. Mostrar tots els missatges

14 de setembre de 2022

Com fer que et passin coses bones

SINOPSI

¿Saps que les teves emocions i els teus pensaments tenen un impacte directe en el teu organisme, en la teva percepció de la realitat i fins i tot en els teus propis gens? ¿Ets conscient que la manera que tens de gestionar els conflictes et pot predisposar a tenir ansietat o depressió, les malalties més freqüents del segle XXI?

Per a la doctora Marian Rojas Estapé la felicitat consisteix a viure instal·lat de manera sana en el present, havent superat les ferides del passat i mirant amb il·lusió el futur. Molts dels trastorns que patim provenen de la incapacitat de gestionar el nostre present. La felicitat no és el que ens passa, sinó com interpretem allò que ens passa. Amb Com fer que et passin coses bones entendràs la importància d’aprendre a enfocar l’atenció i descobriràs pautes per combatre les pors, les angoixes i com canalitzar les emocions negatives que t’arriben a bloquejar físicament i mentalment.

I el resum en una frase: La medicina natural més poderosa que tenim al nostre abast, i potser la que menys és té en compte, és tenir una actitud adequada i sana.

7 de setembre de 2022

Como el hombre piensa, así es el.

SINOPSI

És el llibre més conegut de James Allen, un dels autors d'autoajuda més llegits i citats de tots els temps. Aquest llibre es va escriure per a totes aquelles persones que busquen saviesa i tranquil·litat en un món turbulent i hostil com ara. Per James Allen, els nostres pensaments són les llavors del que passarà a les nostres vides. La ment humana pot comparar-se amb un jardí i el seu cultiu és, alhora, un treball i un camí espiritual que Allen ens presenta amb veritable mestratge. Tenir cura del jardí dels nostres pensaments ens condueix, de manera natural, a una vida plena i feliç. «Només l'home savi, només aquell els pensaments del qual són controlats i unificats, pot aconseguir que li obeeixin els vents i les tempestes de l'esperit.» James Allen El manual per excel·lència per aprendre a pensar i a crear la teva pròpia realitat!

Algunes idees i frases que he subratllat:

La felicitat, i no les possessions materials, és la que dóna la mida del bon pensament; la misèria, i no la manca de béns materials, és la que dóna la mesura del pensament errat. Un home pot ser desgraciat malgrat ser ric, i pot ser feliç no obstant la seva pobresa. La felicitat i la riquesa només s'uneixen quan aquesta és emprada amb saviesa i rectitud, i el pobre només se sumi a la misèria quan considera la seva sort com una càrrega injustament imposada. 

Els bons pensaments i les bones accions mai poden produir mals resultats, com els mals pensaments i les males accions mai no poden produir bons resultats. Això equival a dir que el blat de moro només pot produir blat de moro, i l'ortiga només ortigues. 

Els que viuen en el temor de la malaltia són els que es posen malalts.

La malaltia i la salut, igual que les circumstàncies, tenen les seves arrels en el pensament.

Tots s'imaginen que el pensament es pot mantenir ocult, però no és així: ràpidament aquest es cristal·litza en hàbits, i l'hàbit, alhora, se solidifica en circumstàncies.

El patiment sempre és efecte d'algun pensament errat.

Les circumstàncies no fan l'home, ho revelen a si mateix; tots anhelen millorar de circumstàncies, però ningú està disposat a millorar-se a si mateix; per tant, segueixen lligats als seus mals.

5 de setembre de 2022

Causa general

LA REPRESSIÓ DE L ESTAT ESPANYOL CONTRA EL MOVIMENT PER LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA (2009-2021) - CRÒNICA DE LA PERSECUCIÓ JUDICIAL AL MOVIMENT INDEPENDENTISTA 

SINOPSI

"Venen a fer-te un escorcoll, 
t'ho buiden tot i et diuen que ja trobaran alguna cosa. 
D'aixo se'n diu causa general." 

Segons el recompte minuciós de Jordi Panyella, són 2.562 les persones represaliades per l'Estat espanyol, amb investigacions policials i judicials de tota mena, víctimes de la persecució administrativa, econòmica i política per la seva participació en el moviment independentista de Catalunya. Si hi afegim les 1.066 persones bastonejades l'1ád'octubre de 2017, pugen fins a 3.628. Al darrere dels números freds hi ha el retrat d'un moviment polític tan complex com agosarat i multitudinari, però tambe un calidoscopi d'històries personals, amb noms i cognoms, que Jordi Panyella ha reconstruït: histories de coratge i determinació, de conviccions fermes i antigues,ámassa sovint relats on la por hi apareix en primera persona. Perquè quan la repressió actua de forma indiscriminada, organitzada en una "causa general" que tot ho arrana, ho fa amb l'únic proposit d'inocular el verí de la por per desmobilitzar l'adversari polític, per convertir la dissidència en pols de silenci. 

"Volen atemorir una generació sencera." 

Algunes frases del llibre que he subratllat:
  • Una democràcia on l'individu no pot ser públicament allò que és, ni dir allò que pensa, no és una democracia.
  • Les dictadures no toleren la llibertat d'expressió, controlen la informació, tanquen a la presó la dissidència política generen l'exili i el submon de la clandestinitat.
  • A l'estat espanyol funciona el principi de culpabilitat en la repressió contra el moviment independentista de Catalunya (Pere Aragonès, president de la Generalitat de Catalunya).
  • Espanya és menys democràtica del que ja sabíem (Carles Puigdemont, amb l'experiència dels fets viscuts de l'1 d'octubre).
  • Encara que no hagi estat objecte directe de cap investigació que sàpiga, em considero víctima de la repressió perquè l'he patit. Una de les conseqüències es la desconfiança en tothom, amics inclosos, seguida de la corresponent prudència i autocensura.
  • La justícia com a mètode per passar comptes amb el dissident polític.

A solas

SINOPSI

No tenir parella no vol dir estar sol@. Aprendre a estar sol pot ser la major aventura de la teva vida i un viatge fascinant cap al teu interior que et connectarà amb el món i amb tu mateix.

Desitjada, buscada, provocada, inadvertida, la solitud pot adoptar moltes formes, però en la majoria de casos és una situació que ens fa por, ens genera rebuig i intentem evitar tant sí com no. En el món actual i especialment a partir d'una certa edat, sembla que la soledat s'entén com un fracàs: estar solter, divorciat o separat és una cosa que s'ha de superar tant sí com no. Tot i així, saber estar sol és en realitat un signe de maduresa, d'autonomia, de riquesa personal.

Només és una oda a la vulnerabilitat, a l'atreviment, a no deixar-se vèncer. Silvia Congost, una de les psicòlogues més conegudes del nostre país, trenca en aquest llibre, ple de reflexions i consells, amb les idees preconcebudes sobre no tenir parella i ens convida a perdre por al monstre de la solitud des de la seva pròpia experiència. A quedar-nos en silenci escoltant el nostre cos, connectant amb els batecs del nostre cor, amb el soroll de la nostra respiració o observant la forma i el contingut dels nostres pensaments. A travessar els tortuosos camins de la soledat fins arribar al mateix alliberament, aquest que només s'aconsegueix quan anem de front, sense deixar d'avançar.

4 de setembre de 2022

Elvis

Una història particular i curiosa de l'Elvis Presley, amb un transformat Tom Hanks en el paper del vividor i manipulador Coronel Parker.

Com a curiositat, en el seu declivi, Elvis diu amb tristesa que no ha fet res bé a la vida i que no serà recordat per ningú. Quant de mal pot fer la veu interior que tots tenim!.

Al final, el Coronel Parker ens vol manipular fins i tot als mateixos espectadors que mirem la pel·lícula amb la seva versió sobre la verdadera causa de la mort del rei del rock i que no explicaré per no fer espòiler.
Bona pel·lícula, m'ha agradat

23 d’agost de 2022

El club de les 5 de la matinada

SINOPSI

Robin Sharma és un dels experts mundials més grans en lideratge i exercici. Va desenvolupar el concepte del Club de les 5 del matí fa més de vint anys a partir dels hàbits revolucionaris que han permès als seus clients incrementar la seva productivitat, millorar la seva salut i afrontar amb serenitat l'extremadament complexa època en què vivim.

Aquest llibre, de profund impacte personal, ens descobrirà les rutines que han fet possible que moltes persones arribin a grans resultats alhora que la nostra felicitat i vitalitat augmenta.

A través d'una entretinguda història de dues persones que coneixen alhora un excèntric magnat que acaba per convertir-se en el seu mentor, El Club de les 5 del matí ens mostra:

- Una manera d'aprofitar els matins per aconseguir uns resultats extraordinaris.
- Una fórmula poc coneguda per despertar-se d'hora amb bon ànim i l'energia necessària per aprofitar el dia al màxim.
- Un mètode per dedicar les hores més tranquil·les del dia a fer exercici, renovar-se i créixer com a persona.
- Un hàbit científicament provat que ens permetrà aixecar-nos mentre els altres continuen dormint i disposar així d'unes hores precioses per pensar, potenciar la nostra creativitat i començar el dia amb calma i sense presses.
- Unes tàctiques poc conegudes per protegir el nostre talent de la distracció digital.



17 d’agost de 2022

Les teves zones errònies

El llibre Les teves zones errònies de Wayne W. Dyer consta de dotze capítols on l'autor exposa de forma amena i amb exemples les 12 fonts de malestar (una per capítol) que tenim la majoria de les persones. I també explica les solucions de cadascuna d'aquestes, aplicables en el dia a dia i com poder transcendir-les. 
Un bon llibre d'inici al creixement personal per als neòfits de l'espiritualitat però amb una ment oberta. I molt recomanable per a qui vulgui entendre el tipus de percepció que té de veure les coses i així poder millorar la seva vida. 


29 de juliol de 2022

Humanitas

Humanitas és un llibre divulgatiu de caire científic i filosòfic sobre la història i evolució de la humanitat, però des d'una mirada diferent ja que fusiona amb rigor les visions científica i espiritual. Els autors, Xavier Ginesta i Sergi Torres, senyalen que la ciència necessita l'espiritualitat per explorar la veritat igual que l'espiritualitat necessita la ciència per posar fre a l'absurditat. Les seves més de cinc-centes pàgines ens fan reflexionar sobre l'origen de l'univers, el fet existencial i el sentit de la vida. A més, emulant a Yuval Noah Harari, els autors s'atreveixen a vaticinar com serà el futur al qual ens dirigim. De fàcil lectura, molt amè, entretingut i amb tocs subtils d'ironia i humor. I en català. Sens dubte, un llibre de referència, d'aquells que de tant en tant s'ha de tornar a rellegir.

La ciència no s'explica com la pols estel·lar del Big Bang va acabar donant forma a criatures com l'ésser humà. I quan la ciència no té explicacions dels fets, llavors tira de l'atzar. Ens volen fer creure que el que no és computable ha de ser necessàriament aleatori. Però no és atzar tot el que sembla aleatori. Tots els esforços científics per intentar entendre el fet existencial no han servit per treure’ns del pou del «Només sé que no sé res». 

Els autors es pregunten quan la biologia deixarà de refiar-se només d'allò que referma les seves hipòtesis i s'atreveix a qüestionar la creença "el cervell és dins el cos, la ment és dins el cervell i la consciència dins la ment". I és fa preguntes sobre si és la consciència dins nostre o som nosaltres dins la consciència, o si és la vida una conseqüència del procés evolutiu o és el procés evolutiu la conseqüència de la vida o si existeixen múltiples formes de vida o hi ha una única vida expresant-se de múltiples formes.

A més, qualsevol ésser humà té ego. I l'ego sempre acaba per corrompre qualsevol cosa per als seus propis fins, incloent l'espiritualitat que va esdevenir la religió; però també la l'ego científic ha fet de la ciència una religió en què has de creure sí o sí i sense qüestionar les seves teories no demostrades.

Algunes frases que he apuntat perquè m'han cridat l'atenció:
  • Genèticament parlant, el nostre ADN és idèntic en un 99% al d'un ximpanzé, en un 90% al d'una rata i, el que és pitjor, en un 60% al d'un plàtan.
  • En una caixa d'un parell de mil·lilímetres hi cabrien els àtoms de tota la humanitat. Som absolutament eteris.
  • Des que va néixer la Política SA, cada vegada és menys clar si votar significa complir una obligació o cometre un acte d'irresponsabilitat.
  • La clau de la democràcia ha estat transformar el rebuig per un totalitarisme que nega la democràcia en un totalitarisme invertit que la utilitza per legitimar-se. Amb la ment anestesiada per una hipnòtica sensació de llibertat, el poder està convertint la democràcia en un mer ritual sense cap efecte pràctic.
  • El populisme és l'art de dir les barbaritats que la gent vol escoltar amb l'objectiu d'obtenir el poder a curt termini sense importar les conseqüències a llarg.
  • El poder atrau diner i el diner atrau poder. No només són bescanviables, és retroalimenten.
  • Poder, diners i materialisme són els protagonistes d'una pel·lícula de ciència-ficció dirigida per l'ego titulada A la recerca de la Felicitat.
  • Renunciar a l'ego des de la mentalitat de l'ego és més difícil que suïcidar-se contenint la respiració.
  • La ciència-ficció és el periscopi amb què la fantasia imagina la realitat futura. I que la realitat, sovint, supera la ficció.
  • No he entès mai per què se'n diu assegurança de vida a una pòlissa que només se t'abona després de morir.
  • Des de l'instant que Eva va mossegar la poma, la humanitat sencera no ha parat de confondre desitjos amb necessitats que cal satisfer a qualsevol preu. Aquest és el veritable pecat original.
  • Tot és qüestió de perspectiva. El que als nostres ulls avui sembla distopia, en un milió d'anys serà la baula perduda entre l'ésser humà i el nou superorganisme que la natura està gestant.



5 de juliol de 2022

Els ulls del germà etern

Llibre Els ulls de germà etern de Emilio Cabrera

Està escrit com una llegenda oriental situada molt abans dels temps de Buda. Narra la història de Virata, home just i virtuós, el jutge més cèlebre del regne, que després de viure voluntàriament en pròpia carn la condemna a les tenebres destinada als assassins més sanguinolents, redescobreix el valor absolut de la vida i reconeix en els ulls del germà etern la impossibilitat intrínseca de tot acte judicatiu. Virata esdevé, després de la seva renúncia, un home anònim a qui espera, un cop mort, un oblit encara molt més perenne, el de la història que continua adelerada prescindint de l’home més just de tots els temps.

La història segueix el periple de l'heroi de Joseph Campbell:
  1. El món ordinari → Virata és un fidel servidor del rei, comanda l'exèrcit i aconsegueix vèncer la insurrecció.
  2. La crida a l'aventura → Durant la repressió de la insurrecció Virata mata, sense saber-ho, el seu germà. Sent la necessitat de redimir la seva vida a través d'impartir justícia com a jutge del regne.
  3. Trobada amb el mentor → La revelació li ve quan un criminal que jutja li diu que com vol saber la veritat a partir de les paraules dels altres. I li pregunta que on és la mesura amb que mesura? Aquesta pregunta el fa reflexionar.
  4. Creuar el llindar → Virata decideix conèixer la vida dels presos durant una lluna i deixa marxar el criminal amb la promesa que passada la lluna parli amb el rei sobre l'intercanvi.
  5. Ventre de la balena → Virata té por que el criminal que por que el criminal no compleixi la seva paraula i es passi tancat per sempre.
  6. El camí de proves → Virata s'adona que per molt just i equànime que sigui, mai serà prou just.
  7. La caverna més profunda → Virata viu aïllat del món com una persona anònima.
  8. El retorn → Finalment, descobreix que la llibertat s'aconsegueix quan ets útil als altres i torna a casa totalment transformat.
No jutgen els altres perquè jo puc ser tu.

3 de juliol de 2022

Sobre la vida buena

Llibre Sobre la vida buena de Emilio Cabrera

Una guia pràctica per tenir una vida bona amb reflexions, consells i estratègies originàries de l'estoïcisme i la filosofia budista. Una gran font de saviesa de dues filosofies que tenen moltes coses en comú i que després de vint-i-cinc segles han superat el pas del temps. El llibre conté un extens recull de coneixements intel·ligents i pràctics aplicables a la vida quotidiana. Aquesta vida bona és accessible a qualsevol persona sense importar les seves circumstàncies, ja que la virtut i el creixement personal es pot desenvolupar en qualsevol moment. Especialment en els més difícils.

A diferencia de les religions, l'estoïcisme i el budisme parlen a través de la lògica i no necessiten de cap acte de fe per creure en alguna cosa. Tant l'estoïcisme com el budisme comparteixen moltes coses. Per exemple, que si canviem la nostra percepció de les coses, disciplinant el pensament, podem tenir una vida millor. 

L'estoïcisme és una filosofia de responsabilitat individual i generositat cap els altres basada en la virtut (areté o excel·lència) i la tranquil·litat mental (ataràxia) que s’aconsegueix quan tens un estat mental serè, lluny de patiments emocionals. Viure de manera coherent amb els nostres principis i valors, conforme a la naturalesa racional i social i amb el propòsit final (telos) d’aconseguir la felicitat (eudaimonia o vida bona). Això es tradueix de manera pràctica en el cultiu de les quatre virtuts o valors principals (saviesa, temprança, coratge i justícia) i el desenvolupament de l’atenció plena a través de les tres disciplines de vida (del judici, del desig i de l'acció).

En l'estoïcisme, les actuacions es guien per la raó, no per emocions, que no vol dir suprimir les emocions, sinó gestionar-les millor. D’això se’n diu autocontrol. Per ignorància, de vegades s’ha assimilat com a estoic a algú que no mostrava emocions. Doncs bé, Crisip de Soli, conegut com el segon fundador de l’estoïcisme, va morir literalment d’un atac de riure. L’estoïcisme no pretén anul·lar les emocions ni controlar-les, sinó domesticar-les per evitar que ens pertorbin la nostra calma mental.

Alguna vegada m'havien preguntat quin personatge de la història t'hagués agradat conèixer. Després de llegir el llibre ho tinc clar: Epictet (50 dC – 138 dC). Va ser l’esclau d’un secretari de l’emperador romà Neró, procedent de Turquia; va aprendre filosofia de l’estoic Gai Musoni Rufos i posteriorment va impartir filosofia pragmàtica a Grècia; va imitar tota la seva vida a Sòcrates; va aconseguir més fama que el mateix Plató; la seva obra va ser recollida per un deixeble anomenat Arrià de Nicomèdia amb El manual d’Epictet o Enquiridió i les Dissertacions d’Epictet; I va ser el referent de l’emperador i estoic Marc Aureli: la majoria dels seus textos no són més que els exercicis pràctics del filòsof esclau.

Un llibre excel·lent que ha escalat a les primeres posicions dels meus llibres motivadors preferents. Si algú em demana que li recomani algun llibre sobre com viure bé, sens dubte aquest és un dels candidats.

17 de juny de 2022

Decir sí a la vida

Un llibre de Joan Garriga. Al principi comença amb la metàfora de l'espelma per definir la vida: "La vida és com una espelma que es consumeix amb el temps més o menys programat, segons la qualitat de la seva cera, del medi ambient que l'envolta i en especial dels aires que la circumden". A partir d'aquí, entrem en un viatge cap el nostre interior per créixer aprendre de nosaltres mateixos i reflexionar sobre el sentit de la vida. Com si fos una teràpia d'autoconeixement. No és de lectura fàcil (per a mi), però tampoc ho és conèixer i entendre l'origen de les nostre ombres.

Diu l'autor que tenir dificultats ens pot resultar molt útil. Potser no les desitgem, però les necessitem. Amb sort, ens fan més humils i humans: aprimen l'ego i ensenyen que, en allò essencial, no som allò en què ens invertim o amb allò que ens identifiquem. Com ho expressava Nietzsche: 'el que no ens mata ens enforteix'. 

Diu també que totes les persones tenen dificultats en algun moment, però les que no perden el temps discutint amb la realitat solen ser molt més eficaces en la gestió dels problemes. En canvi, les que s'enrosquen a la queixa, el victimisme, l'enuig, o la fatalitat o qualsevol altra posició estàtica perden tota eficàcia, malgasten la seva energia i es paralitzen en un lloc patint.

Sobre l'adhesió a la realitat o acceptació com l'entén l'autor, diu que la realitat ja manifestada ha de ser acceptada, per difícil que sigui. Encara que el procés resulti emocionalment titànic, és l'única forma raonable i sana de seguir amb força en el present i orientar-nos cap el futur. 

Segurament, una vida amb sentit es reconeix quan la persona s'orienta amorosament de la millor manera tot el temps. Quan estima. Quan té un propòsit cada dia. Quan cuida bé el cos, la salut, els enllaços. Quan dona a la vida el que té per donar-li. Quan aconsegueix acceptar que la vida és com és a cada moment i ho pot apreciar. I, sobretot, quan sent integrat al seu interior el valor del que transcendeix i l'abasta, del que el mou i el recull, del món i del misteri. I troba un centre tan humil com indestructible: l'ésser.

Finalment ens fa imaginar que si el nostre "ancià del futur" ens parlés i ens cuidés, segurament ens diria: viu, estima, respecta't, crea, arrisca, aprofita el moment, contempla la bellesa en tot, coneix el teu verdader ser i sigues feliç.

5 de juny de 2022

Mi mente sin mí

He llegit Mi mente sin mí de la psicòloga Jenny Moix i m'ho he passat molt bé i he après molt. Un gran llibre molt interessant, recomanable per a profans o iniciats en l'aprenentatge i creixement personal per entendre què és l'ego i perquè ens fa patir i tenir una mala vida. Posa molts exemples i vivències personals que t'ajuden en aquesta comprensió. 

Diu l'autora que cadascú, en realitat, som dos: el jo i la ment. El jo és la consciència que observa i la ment errant és l'ego que com un mico va per lliure, que salta sense solta ni volta de branca en branca, és a dir d'idea en idea. I normalment és el mico qui pren el control del nostre cervell. I així ens va la vida. Ella mateixa porta sempre en la seva bossa un mico per recordar-li en tot moment això.

Tot ho explica des d'una visió científica. Només cap al final i en forma d'epíleg s'introdueix en un món en què la ciència no ha pogut demostrar i es pregunta ¿qui observa l'observador? De moment només és una teoria, però té força sentit pensar que som onades però també som oceà, que el cervell no seria el receptacle de la consciència sinó un sintonitzador. Com ja va dir en el seu dia Carl G. Jung, d'una manera o altra som parts d'una sola ment que tot ho abarca, un únic 'gran home'.




26 de maig de 2022

El pasajero interior

Un llibre de Inma Nogués. La seva sinapsi diu el següent:
Sabem que som molt més que un cos físic, però la nostra pròpia constitució continua sent un misteri. Partint d'aquesta inquietud, la investigació de la doctora Nogués obre una nova via que integra els coneixements de la ciència i la medicina amb la “Saviesa Perenne” de certs escrits i tradicions espirituals mil·lenàries. Aquest llibre ens condueix a una visió holística de l'ésser humà com a cos físic, cos mental i cos emocional, i ens dóna les eines per harmonitzar aquests cossos amb allò que ens defineix i que algunes persones també anomenen ànima: el nostre passatger interior.

4 de maig de 2022

Piénsatelo otra vez

Parla com si tinguessis raó i escolta com si estiguessis equivocat.
(Adam Grant)

El llibre 'Piénsatelo otra vez' d'Adam Grant és una font de reflexió i aprenentatge. Resumir un llibre de 350 pàgines és un error garantit. Únicament puc senyalar allò que a mi m'ha fet reflexionar més i pensar-m'ho una altra vegada. Per començar, la frase de dalt que vaig llegir en la sinopsis la tinc guardada com un mantra en el meu cervell. I és clar, les identitats que podem adoptar en un diàleg. En aquest cas, quan parlem i pensem, quasi sempre imitem la típica actitud de tres professionals molt diferents entre sí i tenim una d'aquestes identitats:
  • Predicador → Quan veiem amenaçades les nostres creences ens convertim en obstinats predicadors. Canviar d'opinió és un signe de debilitat.
  • Fiscal → Quan detectem punts dèbils en el raonament dels altres ens convertim en fiscals atacants. Volem canviar l'opinió de l'altre intentem demostrar que s'equivoquen. Deixar que ens convencin és admetre la derrota.
  • Polític → Quan volem guanyar-nos el públic ens convertim en polítics fanàtics i diem el que calgui per guanyar la seva aprovació. Donem un gir de 180 graus quan ens interessa.
El resultat és que acabem tan obsessionats amb predicar que tenim raó, fiscalitzar a qui s'equivoca i politequejar per trobar suports que no ens prenem la molèstia d'escoltar i reconsiderar els nostres propis punts de vista. És una realitat que, respecte als nostres coneixements i opinions, moltes vegades preferim sentir-nos bé encara que estiguem equivocats. Ens costa tant canviar d'opinió perquè és més fàcil opinar que escoltar.

La millor opció és adoptar el mode científic més centrats en comprendre i aprendre que en discutir i convèncer. De ser capaços de reconsiderar i actualitzar els nostres punts de vista a partir de les noves dades que apareguin. Per al científic, canviar d'opinió és senyal d'integritat intel·lectual; deixar que ens convencin és apropar-nos a la veritat; i canviem d'idea quan ens trobem amb un procés lògic més exacte i dades més sòlides. Així doncs, si volem prendre decisions intel·ligents, pensem com científics.

Optimismo y salud

El llibre "Optimisme y salud" del Dr. Luis Rojas Marcos ens parla, com diu el seu títol, sobre la influència que té l'optimisme sobre la nostra salut. Fa uns dos mil anys que el poeta romà Juvenal ja intuïa que la ment i el cos es troben relacionats. I avui en dia no tenim cap dubte que la nostra manera de pensar determina la nostra salut física. L'experiència de l'autor en el camp de la medicina i la psiquiatria li ha permès confirmar que la forma de percebre i interpretar les situacions que la vida ens planteja exerceix un immens poder sobre les nostres emocions, decisions, conductes i judicis. I que per gaudir d'una vida saludable i completa, no és suficient curar els mals sinó que és igualment important conèixer i enfortir els aspectes favorables de la nostra naturalesa, que ens ajudin a motivar-nos a superar els reptes i aconseguir les nostres metes.

Algunes de les frases que he subratllat del llibre perquè m'han cridat l'atenció:
  • L'autocontrol es l'aptitud per frenar de manera conscient els impetus, per esperar i retardar la gratificación immediata, amb la finalitat de perseguir un objectiu superior. Cal però, motivació i força de voluntat.
  • El temperament de la persona modela la seva perspectiva de les coses. Davant "la botella de la vida" passa el mateix.
  • Com més fills té una parella més infeliç és com a parella.
  • Si no tens amb qui parlar, fes-ho amb el gos, amb una planta o sol. Parlar sol és molt sa.
  • Somrius perquè estàs alegre i estàs alegre perquè somrius.







27 d’abril de 2022

La vida te está esperando

He llegit 'La vida te está esperando' de Javier Iriondo, una història de transformació personal de la qual en pots aprendre molt. Abans de tot haig de dir és que el llibre no és apte per a persones sensibles: mai havia plorat tant amb un llibre! És un llibre especial, capaç de fer-te sentir grans emocions, especialment si has viscut un cas semblant. Des del primer moment he empatitzat amb la protagonista perquè em resultava molt propera. En major o menor grau, ¿qui no ha passat en algun moment per algun problema de salut greu i/o alguna crisi existencial? Patir un ensurt greu ens pot aportar el gran benefici de la transformació personal. Quan fas el clic mental veus la vida amb uns altres ulls. Simplement sents un enorme agraïment de ser viu avui, aquí i ara.

El llibre tracta la història d'una noia, Sofia, que aparentment té una bona vida, però no acaba de sentir-se satisfeta ni feliç, com si li faltés alguna cosa. De sobte, quan veu de prop la mort, tot canvia. Precisament quan tot s'ensorra és quan aprèn a viure. Clar que té la fortuna de trobar-se una persona,  Maya, una dona amb més saviesa que Sòcrates, juntament amb una altra persona, Nacho, que és la bondat personificada. Gràcies a aquestes dues persones aprendrà a viure el present i a distingir entre el que sembla important i el que realment ho és. Quan et quedes sense futur, l'únic que et queda és el present. I és llavors quan estàs preparat per trobar allò que et faltava: el sentit a la vida i la plenitud personal.

14 d’abril de 2022

La trampa de la felicidad

Llegit el llibre "La trampa de la felicidad" de Russ Harris. És un llibre de creixement personal des del punt de vista d'un psicòleg occidental, per tant, no embafa de misticisme oportunista. Està bé, sempre s'aprenen coses noves. I al final, cadascú es queda amb allò que millor li va a ell.

S I N O P S I

Et sents sol, avorrit, desgraciat, insegur o insatisfet i, malgrat tot, fas cara de felicitat, fingint que tot va bé? Si la resposta és afirmativa, tranquil, no ets l'únic! Els darrers estudis científics suggereixen que vivim presoners en un parany invisible: un cercle viciós en què com més lluitem per assolir la felicitat, més patim a llarg termini. Per sort, escapar de «el parany de la felicitat» és possible gràcies a una nova i innovadora psicoteràpia coneguda com a Teràpia de Compromís i Acceptació (ACT).

A través de sis poderosos principis, l'ACT permet bregar amb el dolor, vèncer els temors i construir una vida rica, plena i plena de sentit.

10 d’abril de 2022

Sense por

He llegit el llibre 'Sense por' del psicòleg Rafael Santandreu, un manual de les possibles conseqüències derivades de l'ansietat en forma de TOC i la seva sanació. I haig de dir que ara entenc el que tenia i que ja no tinc. Ho explico a continuació.

Jo m'he passat molts anys amb problemes respiratoris perquè se'm congestionava el nas i no podia dormir. Total, que em vaig enganxar a l'antic Vicks Nasal spray, un medicament que funcionava molt bé però que tenia un efecte secundari important: que el seu ús diari i perllongat en el temps inflamava les mucoses nassals i per tant a la llarga impedia encara més el pas de l'aire a través del nas. Vaig estar molts anys amb aquests problema. He anat canviant d'esprais, alternant-los amb diferents analgèsics, anticongestius i antihistamínics. Al final, la doctora de capçalera em va receptar un polvoritzador anomenat Budesonida Nasal, un glucocorticoides que serveix per reduir la inflamació de la mucosa. Tenia uns quants efectes secundaris però funcionava molt bé (el vaig utilitzar uns dos anys), però era evident que no era la solució al problema perquè atacava el símptoma i no la causa. I com qualsevol addicció, arriba un moment en què el medicament deixa de tenir efecte. 

Al final vaig fer com una espècie d'autoteràpia. Primer, adonant-me que així no podia continuar així, que no anava bé, que amb aquest problema no arribaria a vell. Després, encara que ho passés malament, reduint la dosi i mica a mica eliminant tots els medicaments fins a utilitzar únicament utilitzava aigua de mar. I finalment, adonant-me que la causa del problema era l'ansietat, és a dir que era jo mateix qui me la provocava. L'ansietat continuada m'estava deteriorant la vida i el problema de la manca d'aire no era més que un símptoma. Quanta més manca d'aire, més ansietat. I quanta més ansietat, més manca d'aire. Aquest era el cercle viciós on era. Només de pensar que havia d'anar a dormir, ja se'm taponaven els narius. Ho he passat molt malament, amb moltes nits pensant que m'ofegava. Em va costar molt de temps (més de dos anys), per desenganxar-me dels medicaments. Però al final ho vaig aconseguir: ja no necessito ni tan sols l'aigua de mar, únicament quan em refredo.

Ara conec què és això de l'ansietat i com de sibil·lina pot ser: la pots patir sense saber-ho. L'ansietat no és més que una emoció i es defineix com una reacció instintiva normal d'autoprotecció que es desencadena davant d'una situació de perill. Estimula l'organisme per lluitar o fugir. Tothom ha tingut en algun moment ansietat. El problema és quan es torna patològica. I això ens porta de nou cap a l'estrès i que no som conscients de les maneres que ens pot afectar en la nostra salut.

Posteriorment, he llegit el llibre 'Sense por' de Rafael Santandreu i va ser llavors que vaig saber que el que tenia era un trastorn obsessiu compulsiu (TOC). Que tot el problema, en realitat era en el meu cap. I que no hem de permetre que el malestar provocat per les emocions que anomenem com a negatives ens dirigeixin la vida. I sense saber-ho, vaig estar aplicant el mètode de la doctora australiana Claire Weekees explicat en aquest llibre per superar el TOC i que consisteix en afrontar, acceptar, flotar i deixar passar el temps.

9 d’abril de 2022

Manifiesto para los héroes de cada día

Ha estat un plaer haver llegit aquest llibre de Robin Sharma. És tot un manual molt complet amb 101 capítols de com ser millor persona. De lectura fàcil i amena. El que més m'ha agradat és la manera de relatar de l'autor a través de les seves pròpies vivències. Transmet autenticitat i humilitat. És a través del seu exemple com millor s'aprèn i entra el seu missatge. Aquest llibre és sens dubte un referent del creixement personal que tornaré a rellegir de tant en tant. 



7 de març de 2022

La bona vida

Sinopsi

La Bona Vida és la suma de les actituds amb què nosaltres decidim viure-la i lliurar-nos-hi. És, en conseqüència, el resultat del conreu de les actituds positives que podem escollir en un exercici voluntari i plenament conscient, i, a més, és l'acció que se'n desprèn de manera natural i coherent. Àlex Rovira, l'autor dels èxits La Bona Sort i El Laberint de la Felicitat, ens dona les claus per adoptar unes actituds positives que ens condueixin inexorablement a La Bona Vida: La vida és i serà allò que en fem, d'ella, de ben segur. I, sobretot, serà el conjunt de significats, de sentits, que nosaltres decidim donar-li.