Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dimensió espiritual. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dimensió espiritual. Mostrar tots els missatges

9 de maig de 2021

Experiment per disminuir l'ego

Quan algú et critiqui, et culpi o t'ofengui, en lloc de replicar i defensar-se immediatament, no facis res. Permet que l'amor propi es faci petit i pren consciència del que sents a l'interior. Probablement et sentiràs incòmode durant uns segons, però després notaràs que el teu espai intern ampliat i viu. Menys s'ha convertit en més. 
Quan no ens identifiquem amb la ment i ens sentim satisfets de no ser ningú en particular, entrem en consonància amb l'univers. Com ensenya el Tao Te Ching, "en lloc de ser una muntanya, serem la vall de l'univers".

Diferència entre tímid i introvertit

Habitualment s'havia considerat el mateix una persona tímida o introvertida perquè les conductes són molt semblants, però l'estat mental que provoquen és molt distint. En ambdós casos les persones són reservades i prefereixen evitar grans reunions socials i mantenir-se al marge de l'estrès del món. Però mentre el tímid tem parlar, l'introvertit està simplement sobreestimulat. D'altra banda, la timidesa és la por a ser jutjat de forma negativa, és un estat d'hipersensibilitat que causa certes respostes emocionals com la cohibició i autoprotecció; en canvia, la introversió és simplement una preferència pels entorns tranquils i sense massa estímuls.
Dit això, algú que és introvertit o extravertit pot ser també tímid. Un introvertit no tímid és una persona que prefereix estar sola abans que acompanyada, però que és capaç de desenvolupar-se en situacions socials. Els extravertits solen ser sociables i oberts, tenen molts amics i obtenen molta energia del contacte amb la gent. En canvi els introvertits, prefereixen quedar-se a casa, tenen pocs amics però molt propers, i recuperen la seva energia amb la soledat.
Per a més informació, és interessant el llibre de Susan Cain, 'El poder de los introvertidos en un mundo incapaz de callarse',

8 de maig de 2021

El cos del dolor

Eckhart Tolle en el seu llibre "Una Nueva Tierra" diu que tots els éssers humans tenim un cos de dolor, uns més densos que altres. Per entendre-ho una mica, és aquell estat d'ànim negatiu o amb energia baixa, quan tenim sensació de tristesa, desil·lusió, desànim o qualsevol cosa semblant sense saber  el per què. Aquest cos de dolor s'apropia de nosaltres i ens porta a perdre l'equilibri i actuar de manera destructiva. D'alguna manera tots hi hem passat en algun moment o altre, encara que la majoria s'hi manté en aquest estat d'inconsciència de per vida.
De petits, tots experimentem emocions fortes i no tenim coneixement ni sabem com gestionar-les, motiu pel qual les neguem i les intentem oblidar. Aquest mecanisme de defensa crea un hàbit que es conserva fins a l'edat adulta. Les emocions i sentiments que no expressem s'acumulen en una bola d'energia negativa reprimida en el nostre interior, fet que dona lloc al cos de dolor latent i que en ocasions es desperta i s'activa en forma de ira, dolor, negativitat, depressió, etc. I aquest cos de dolor s'alimenta de les vibracions negatives pròpies i també dels altres a través de la victimització, discussions, sentiments negatius cap els altres en forma de crítiques, judicis i queixes... 
No es tracta de reprimir aquest cos de dolor perquè continuï adormit i d'aquesta manera acumuli més negativitat, sinó que cal acceptar la seva existència i estar atents quan desperta per poder corregir-lo i sanar-lo. 
Com fer-ho:
  1. Estar alerta en el present.
  2. Acceptar les emocions i sentiments, encara que no ens agradin.
  3. Intentar identificar d'on venen els impulsos externs que el desperten.
  4. Analitzar de de la consciència el per què ens fan patir.
  5. Deixar d'identificar-nos i d'alimentar el cos de dolor.
L'eina més poderosa per evitar el patiment és estar present, aquí i ara. Un exercici que hi ajuda és concentrar-se en la respiració amb els ulls tancats per experimentar la calma en sentir l'aire que respires, com entra pel nas fins als pulmons, veure com t'omples de vida i energia, sense pensar en res més. I aprendre l'hàbit d'estar atent a totes les sensacions que experimenta el nostre cos amb els cinc sentits en qualsevol activitat que fem, sense que ens passi res per alt.
 
La vida és un buf i val la pena aprofitar-la, gaudir-la, compartir-la, estimar-la i sentir-la. No deixem que la nostra ment ens malgasti el temps, acceptem el passat en el nostre present i sembrem les llavors del nostre futur.

Satori

Satori significa literalment "comprensió" i és un terme japonès que designa la il·luminació en el budisme zen, semblant també al moment de descobriment ¡eureka! d'Arquímedes. És aquell moment de flaix de Presència, un instant en el qual deixem de costat la veu mental, el procés del pensament i la seva manifestació física en forma d'emoció. És l'aflorament d'un espai interior on abans hi residia la confusió i la pertorbació causats pels pensaments i les emocions.

2 de maig de 2021

L'ego no soc jo

La força que motiva el comportament de l'ego sempre és la mateixa: la necessitat de sobresortir, de ser especial, de tenir el control; la necessitat de tenir poder, de rebre atenció, de tenir més. I, per suposat, la necessitat de l'oposició, de tenir enemics.
L'ego sempre desitja alguna cosa dels altres o de les situacions. Sempre té les seves pretensions ocultes, el sentit de no tenir suficient, d'una mancança que necessita satisfer. Utilitza les persones i les situacions per obtenir el que desitja i ni tan sols quan ho aconsegueix sent satisfacció duradora. Moltes vegades veu frustrats els seus propòsits i, quasi sempre la bretxa entre el que desitja i el que hi ha es converteix en una font constant de desassossec i angoixa. L'emoció subjacent que governa tota l'activitat de l'ego és la por. La por de ser ningú, la por de no existir, la por de la mort. Totes les seves activitats estan encaminades a eliminar aquesta por, però el màxim que l'ego pot fer és ocultar-la temporalment rere d'una relació íntima, un nou bé material, o un premi. La il·lusió mai ens podrà satisfer. L'únic que ens podrà alliberar és la veritat del que som, si és que arribem a aconseguir-ho.
(Font. Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra)

1 de maig de 2021

L'error de Descartes

El "Penso, doncs existeixo" de Descartes, fundador de la filosofia moderna del segle XVII, va ser la resposta a la pregunta de si, ¿Hi ha alguna cosa que pugui saber amb absoluta certesa? Es va adonar que no hi havia cap dubte sobre el fet d'estar pensant constantment, de manera que va concloure que pensar era sinònim de Ser, és a dir que la identitat - el jo soc-era sinònim del pensament. En realitat, va trobar l'arrel de l'ego, encara que mai ho va saber.
Uns 300 anys després, un altre filòsof, Jean Paul Sartre, va reflexionar sobre la frase de Descartes i va descobrir que "La consciència que diu 'existeixo' no és la consciència que pensa". És a dir, quan som conscients que pensem, aquesta consciència no és part del pensament, sinó que ha de ser una dimensió diferent perquè si només hi hagués pensaments en nosaltres, ni tan sols sabríem que pensem. Seria com el somiador que no sap que està somiant. Sartre tampoc és va adonar del descobriment de la dimensió de la consciència perquè estava massa identificat amb el pensament. Com tantes i tantes persones que es troben atrapades en la mentalitat disfuncional que crea una i altra vegada el mateix malson de la realitat.
[Font: Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra]

29 d’abril de 2021

Tres coses que ens allunyen de la veritat

Tres coses que ens allunyen de la veritat i que ens fan malviure:
  1. Les falses creences. Són mandats que inhibeixen el nostre comportament. Afecten l'univers del JO.
  2. Els prejudicis. Són judicis previs negatius o positius que esbiaixen la percepció que tenim dels altres. Afecten l'univers del TU.
  3. Les projeccions. És el que penso que les altres persones pensen de mi. Afecten a l'univers de la relació d'ambdós
Recordem sempre que la veritat ens fa lliures.

25 d’abril de 2021

Aprenem 10 coses dels gats

Programa de TV3 L'ofici de viure de Gaspar Hernàndez - "Lliçons de gats"

Tenen pitjor premsa que els gossos -per allò que diuen que van a la seva-, però, segons afirma l'escriptor i músic Francesc Miralles, "un gat viu menys que una persona, però un dia d'un gat és un dia de llibertat". En la mitologia egípcia eren considerats déus; en la cultura celta, les bruixes s'acompanyaven d'ells per gaudir dels seus poders màgics. Encara avui dia, milers de persones arreu del món els adoren. 

Aquests són alguns dels motius.

1. La llibertat. La independència i la llibertat són el primer tret que destaquen dels gats. Miralles, que ha escrit nombrosos llibres sobre gats, assegura que "els gossos tenen amos, i els gats, servents" -cosa per la qual, per conviure-hi, és necessari aprendre a tractar-los de tu a tu-. El benefici d'aquest comportament: "no ser tan dependents dels altres", diu la psicòloga Jenni Moix.
"Els gossos tenen amos, i els gats, servents". 
(Francesc Miralles, escriptor)

2. La concentració. Qualsevol persona que convisqui amb un gat o una gata sap que tenen un alt poder de concentració. La psicòloga Jenni Moix diu que és fàcil observar-ho quan intenten caçar una mosca. No deixen que els distregui res del que passa al seu voltant.
"Fan una sola cosa alhora i la fan amb tota la seva atenció i amb tota la seva intenció". 
(Jaume Fatjó, etòleg i veterinari)

3. Viure en present. Els gats no arrosseguen el passat, ni pateixen per avançat, viuen senzillament el present. "Anticipen situacions de perill, però viuen el present", afirma l'etòleg Jaume Fatjó.
"Si llencen una pilota, les persones mirem primer enrere per veure des d'on arriba, el gat va endavant a agafar-la". 
(Jaume Fatjó, etòleg i veterinari)

4. Autoestima alta. Francesc Miralles destaca com un altre tret positiu l'alta autoestima que tenen els gats. "Un gat no pretén agradar als altres, el gat s'ho estalvia. Està al seu lloc, no s'humilia".
"Tenen capacitat d'estar bé per si mateixos, de ser feliços, una capacitat que hauríem d'adoptar les persones". 
(Assumpció Salat, psicòloga)
"Els psicòlegs veiem molta gent que té depressió perquè és massa dependent. Si fossin més gats, estarien més sans mentalment". 
(Jenni Moix, doctora en Psicologia)

5. Acceptar com són els altres. Miralles destaca que, tot i que sovint es comenti que són menys fidels al seus propietaris que els gossos, la seva alta autoestima no comporta que no sentin amor per ells. Puntualitza que estimen només si volen i a qui volen.
"El gat t'accepta tal com ets, no et jutja. Fins i tot pots ser molt maldestre i molt antipàtic i estimar-te a tu més que a cap altra persona". 
(Francesc Miralles)

6. Tenir cura del seu cos. Un altre amants dels gats, el tenor Jaume Aragall, en destaca la netedat, la bona olor que fan. Però no només es netegen per fora, fan estiraments per mantenir-se també joves i flexibles per dins.
"Els mestres de ioga van aprendre de la natura, del que feien els animals, coses com la postura del gat que abasta el moviment ondulant de tota la columna". 
(Maria Glòria Enríquez, mestra de ioga)

7. Tenir cura del seu entorn. Un altre dels trets més definitoris dels felins és que són territorials, defensen i tenen cura del seu espai.
"El que fa un gat és dormir, cuidar-se, netejar-se i, allò que és més important: buscar menjar perquè tenen esperit caçador. També procuren que el seu territori estigui ben cuidat, que seria l'equivalent a cuidar la nostra llar". 
(Francesc Miralles)

8. Aprendre a desconnectar. En temps de mòbils i emergències, una altra de les capacitats dels gats que pot ser útil a les persones és la de desconnectar. De fet, expliquen, se'ls utilitza en teràpies hospitalàries per combatre l'estrés per tractar nens amb autisme o persones amb Alzheimer, perquè el seu ronc baixa les constants vitals i provoca relaxació.
"El gat descansa de forma absoluta, es desconnecta molt del seu entorn". 
(Francesc Miralles)

9. Tenir paciència. La professora de ioga Maria Glòria Enríquez incideix també en la paciència, un tret de tot bon caçador, que ens pot ajudar a no precipitar-nos a l'hora de prendre decisions o d'actuar.
"Un gat té paciència, no té pressa". 
(Maria Glòria Enríquez, professora de ioga)

10. Deixar-se admirar. I, com a animal adorat des de fa segles, el gat no pateix al ser observat de prop. Sap que pot seduir amb la mirada. Fins i tot s'han obert cafès a Barcelona on pots compartir una estona amb ells abans de decidir si ets capaç de conviure amb un felí sense que et sotmeti.

23 d’abril de 2021

El cientificisme

La ciència ni afirma ni s'oposa a l'existència de Déu, simplement respon amb la postura agnòstica i totalment lògica de "no ho sé", perquè amb els instruments de què disposa avui per avui no pot analitzar aquesta dimensió espiritual, en cas que existís. 

Allò que s'oposa a la dimensió espiritual de l'existència no és és la ciència, sinó el cientificisme, que és un corrent filosòfic que nega l'existència de tot allò que no es pugui mesurar o pesar. Per al cientificisme, allò real és només allò evident. El cientificisme no és ciència, encara que s'empari en ella, en realitat és una doctrina filosòfica dogmàtica i totalitària que imposa els seus arguments com si fos una altra forma de fe, que en aquest cas cal acatar. 

Cadascú ha de portar a terme la seva pròpia exploració, si vol, per entrar en contacte amb aquesta possible dimensió espiritual de l'existència i descobrir per sí mateix si es tracta d'una dimensió real o no. L'important no és anomenar aquesta dimensió Déu, Univers, Consciència Còsmica o Jo Suprem; l'important és tenir una experiència personal i íntima que ens ajudi a desenvolupar les nostres vides amb verdadera alegria, serenitat, confiança i esperit de contribució, especialment en aquells moments en els quals tot trontolla al nostre voltant.

[Font: Mario Alonso Puig, "El cociente agallas"]

20 d’abril de 2021

Els pensaments depriments

Quan una persona està deprimida no té res més que pensaments negatius. 
¿No serà igual de cert que quan una persona no para de tenir pensaments negatius, pot acabar amb una depressió? 
[Font: Mario Alonso Puig, "El cociente agallas"

18 d’abril de 2021

La senyora que tenia càncer terminal

Recordo la història d'una senyora que tenia càncer terminal i tots els veïns li preguntaven com estava i ella sempre responia: ¡Genial! 

Tots se sorprenien perquè no entenien la seva resposta, fis que un dia una de les veïnes no va aguantar més la curiositat i li va preguntar: veïna, ¿com pots respondre que estàs genial si tots sabem que tens un càncer terminal?

I ella va respondre: ¡perquè tots em pregunteu com hem trobo jo, no m'heu preguntat pel càncer!

[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]

17 d’abril de 2021

El patiment és innecessari

Eckhart Tolle
(El poder de l'ara)

"Si no haguessis patit com has patit, no tindries profunditat com a ésser humà, ni humilitat, ni compassió, ni estaries llegint això. El patiment obre la closca de l'ego, però arriba un moment en què ja ha complert el seu propòsit. El patiment és necessari fins que t'adones que és innecessari."

Si sentim molt pensem poc

La neurociència ha observat que quan tenim activat el cervell límbic baixa l'activitat del neocòrtex i viceversa, és a dir, quan pensem molt, sentim poc, i quan sentim molt, pensem poc. Químicament l'efecte d'una emoció dura 90 segons. Per no deixar-se portar per les emocions i gestionar-les bé, cal deixar que passi aquest temps i mentrestant es poden unes respiracions profundes observant com entra i surt l'aire, comptar mentalment fins a cent, canviar la fisiologia de la posició corporal...

Les tres opcions davant d'una emoció

Quan se'ns presenta una emoció, tenim tres opcions:
  1. Deixar arrossegar-nos per ella.
  2. Ignorar-la.
  3. Observar-la de forma neutral, sense judicis, crítiques ni qüestionaments de perquè la sentim. Cal mirar-la de front i intentar entendre el seu "per a què".
No som cap emoció ni cap pensament, sinó que som l'ésser que genera tot això. Si som capaços de desxifrar la informació que ens porten les emocions, deixarem de ser robots programats per ser els amos de les nostres decisions.


Victimisme

Viure la vida des d'una posició de víctima pot ser còmode, ja que posem tot el poder i la responsabilitat fora, però des d'aquest lloc mai et sentiràs en calma i ple amb tu mateix. És com si la teva vida fos un vaixell i en comptes de ser tu el capità, donessis el timó a persones distintes, siguin els pares, els fills, els caps, etc. I a sobre esperes que hi arribi a bon port, i si no és així, la culpa és d'ells.
Un dels majors sofriments de l'ésser humà és el dia que comprèn que cadascú és l'únic responsable de la seva felicitat. Però és també alliberador també saber que la pau interior només depèn d'un mateix, independentment del que passi al voltant, cadascú pot escollir com viure-ho.

[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]

Passa't les crítiques pel forro

Un dia, Albert Einstein va escriure a la pissarra:
9x1 = 09
9x2 = 18
9x3 = 27
9x4 = 36
9x5 = 45
9x6 = 54
9x7 = 63
9x8 = 72
9x9 = 81
9X10 = 91
Es van fer moltes burles, perquè Albert Einstein s'havia equivocat. Ja que la resposta correcta d'9X10 és 90. Tots els seus alumnes van riure d'ell.
Llavors Albert Einstein va esperar que tots callessin, i va dir:
-- Tot i haver encertat les 9 preguntes ningú em va felicitar, però quan he fallat només una tots han rigut, això vol dir que, tot i tenir molt èxit, la societat es fixarà i se'n burlarà del teu més mínim error. No deixis que una simple critica destrueixi els teus somnis.
I com més d'una ocasió va dir ell mateix, "l'única persona que no s'equivoca és la que no fa res".

16 d’abril de 2021

Tenim tot el dret a dir no

Hi ha una creença falsa (com totes les creences) que dir "sí" és de persones bones i per això ens consta tant dir que "no", encara que estiguem cansats, no tinguem ganes o fins i tot el "sí" ens faci mal. Les persones bones sempre han d'estar al servei dels altres, per educació, per por al rebuig i per no convertir-nos en persones dolentes.

Fran Sabal, en el seu llibre Nutrición emocional, ens explica la lliçó que va aprendre en un curs de Programació Neurolingüística (PNL) amb un tal Frank Pucelik, que li va fer la següent pregunta:  

--¿per què dius que sí quan realment vols dir que no? 

I va continuar: fins que no et sentis còmoda dient "no", els teus "sí" són una mentida. T'has passat la vida volent ser una persona bona, però les persones bones són aquelles que són sinceres, no les que menteixen. Cada vegada que dius una cosa quan realment sents una altra, no et fa bona, et fa falsa.

Teràpia cognitiva conductual

La teràpia cognitiva conductual desenvolupada inicialment per John B. Watson diu el següent:

Segon com penso, sento. 

Segon com sento, actuo. 

Segon com actuo, són els meus resultats.

Quan tenim un problema si només actuem sense canviar la manera de pensar, el problema persistirà. Un exemple el tenim amb algú que té sobrepès i decideix fer dieta i exercici: és molt difícil que pugui mantenir-ho a llarg termini. Tothom pot ser l'escultor del seu cervell.

[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]

14 d’abril de 2021

L'inconscient

La nostra ment guarda una infinitat d'informació, però segons estudis de neurociència només se'n pot fer conscient un 5% d'aquesta. Per tant, el 95% de la nostra informació és inconscient. Això és així perquè l'inconscient és capaç de captar la informació quaranta milions de vegades més ràpid que el nostre conscient i té lloc per emmagatzemar-la. Això seria impossible fer-ho de forma conscient.

L'inconscient vindria a ser una immensa biblioteca on s'ordena i acumula tot, amb la particularitat que aquesta es troba fosca per estalviar energia, però nosaltres tenim una petita llanterna amb la qual podem il·luminar-la. Cada vegada que fem llum a un prestatge de la biblioteca, la podem veure, és a dir la fem conscient, però quan movem la llanterna cap a una altra direcció, aquell prestatge torna a les fosques i es fa inconscient. Hi ha moments en què ens venen idees a la memòria que pensem que són noves, però ben bé podrien portar allà anys sense il·luminar. L'inconscient guarda tota la nostra història.

[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]

Preocupació o ocupació

La preocupació són totes aquelles coses que ronden pel cap que has de fer. Quan les escrius en un paper es tornen ocupació i l'ansietat baixa considerablement. Per tant, cal tenir una agenda on escriure tot el que has de fer. A mi em funciona molt bé l'app To Do pel dia a dia. I si t'agrada escriure en plan agenda-dietari i tenir més perspectiva temporal va bé el mètode Bullet Journal.