Al juliol millor no posar-se malalts

Recordem que l'efecte Dunning-Kruger és la relació entre estultícia i vani­tat d'aquelles persones incompetents que no només no poden reconèixer la seva pròpia incompetència, sinó que a més elles estan segures que són d'allò més competents. 

Doncs bé, segons explica Adam Grant en el llibre 'Piénsalo otra vez', els inexperts tenen mancances de confiança, però a mesura que aquesta augmenta, supera amb escreix la seva capacitat diagnòstica. Aquest és un dels motius pels quals la taxa de mortalitat en els hospitals sembla disparar-se al juliol, quan els nous residents prenen el relleu. 

Progressar d'inexpert a aficionat pot interrompre el procés de reconsideració. A mesura que acumulem experiència, perdem humilitat. A partir d'aquí, l'ego del metge orgullós d'ell mateix, rep un sobredosi d'autosuficiència. El pitjor de tot és que aquest metge ignorant ignora la seva pròpia ignorància. I tu ets qui té tots els números de rebre'n les conseqüències!

L'èxit segons Ralph Waldo Emerson

Guanyar-se el respecte de les persones intel·ligents i l'afecte dels nens.
Apreciar la bellesa de la natura i de tot allò que ens envolta.
Buscar i fomentar el millor dels altres.
Donar el regal de tu mateix a altres sense demanar res a canvi, perquè és donant com rebem.
Haver complert una tasca, com ara salvar una ànima perduda, curar un nen malalt, escriure un llibre o arriscar la teva vida per un amic.
Haver celebrat i rigut amb gran entusiasme i alegria i cantat amb exaltació.
Tenir esperança fins i tot en temps de desesperació, perquè mentre hi ha esperança hi ha vida.
Estimar i ser estimat.
Ser entès i entendre.
Saber que algú ha estat una mica més feliç perquè tu has viscut.
Aquest és el significat de l'èxit.

Si controles el temps, augmentes la felicitat

Daniel Kahnemann a 'Pensar rápido, pensar despacio' diu que la manera més fàcil d'augmentar la felicitat és controlar l'ús del temps. Així doncs, la gran pregunta que ens hem de fer fer és, ¿en la nostra situació actual, podem trobar més temps per fer coses amb les quals gaudim? La resposta és que tothom pot organitzar la seva vida de tal manera que pugui trobar temps per fer coses que li agradi fer. En cas contrari, el millor que pot fer és replantejar-se l'actual manera de viure. Es tracta de reduir tot el que puguem l'anomenat "índex U" o percentatge del temps total que passem en estat desagradable a través de millorar l'experiència i els sentiments associats a les diferents activitats.

Una de les grans contribucions de la ciència i el progrés a la humanitat ha estat l'augment de l'esperança mitjana de vida. No fa gaire, el pensament d'una persona que arribava als 60 anys era esperar la mort. Ara l'esperança de vida mitjana ens regala uns 25 anys més. No és meravellós? No es tracta de donar sentit a la vida sinó més aviat d'experimentar-la amb plenitud.

Podem fer una autoavaluació de la nostra vida actual amb una pregunta senzilla ideada per l'organització Gallup (Escala d'autoavaluació de Cantril). Imaginem una escala amb esglaons numerats del 0 al 10, en què quan més amunt siguis, representa una millor vida. La pregunta és, ¿en quin esglaó diries que personalment sents que et trobes en aquest moment? El gran objectiu d'aquests 25 anys extres hauria de ser trobar-se la majoria de dies a dalt de tot. La manera d'aconseguir-ho ja és una qüestió molt personal.

Diferència entre ansietat, angoixa i por

L'ansietat és la nostra antena emocional que ens adverteix del risc, que explora el nostre entorn en busca d'amenaces. És el radar intern que ens garanteix estar alerta davant dels fenòmens que ens poden perjudicar en el futur. També és cert que aquest radar pot funcionar malament de tant en tant. Pot estar hipervigilant o activar-se al mínim estímul de manera desproporcionada per a la gravetat de l'amenaça. O que aquesta alarma es mantingui encara que l'amenaça hagi desaparegut. Llavors estaríem davant d'una ansietat patològica i potser d'un trastorn d'angoixa o malestar profund, alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d'un perill imminent.

En quan a la diferencia entre ansietat i por, és temporal: la por és una amenaça urgent del perill en el present que ens motiva a passar immediatament a l'acció.

[Font: El poder positivo de las emociones negativas, Tim Lomas]

La programació metabòlica

Alguns estudis demostren que si en el tercer trimestre de gestació es priva a un fetus de certs nutrients, el seu metabolisme canviarà per sempre. Se'n diu "programació metabòlica". Demostra que encara que tot fos equitatiu a partir del teu naixement, si t'ha faltat aliment durant l'etapa fetal, quan tinguis seixanta anys tindràs més probabilitats de patir diabetis, hipertensió i obesitat, perquè el teu cos va decidir, quan eres un fetus, que havia d'emmagatzemar tot el que estava a la sang, per por a què necessités després aquelles calories. El teu metabolisme decideix ser estalviador, i quedes exposat en major mesura a aquestes malalties. El teu pàncrees recordarà aquell precari trimestre de quan eres un fetus.

[Font: del llibre Viaje a la felicidad, en una entrevista que li fa Eduard Punset al científic i escriptor Robert Sapolsky, l'autor entre d'altres de "Per què les zebres no tenen úlcera?"]

Cèl·lules NK (natural killers)

Les cèl·lules natural killers (matadores naturals) formen part del sistema immunitari innat i tenen un paper important en el refús de tumors i cèl·lules infectades per virus. Són les nostres grans aliades de la salut!

L'epigenètica

La paraula epigenètica (epi en llatí és per damunt) és una neurociència molt recent que representa tota una revolució per a la medicina i la biologia perquè ens diu que podem aprendre a curar-nos si canviem el medi ambient, amb independència de l'herència genètica.  

En aquest cas, cal desprogramar-nos del programa heretat dels pares i fer una reprogramació de comportaments, emocions i sentiments. I el primer que s'ha de fer és separar la persona malalta de la família, real o simbòlica. Es tracta d'un aïllament, retir o quarantena de l'ambient emocional anterior.

La família és tòxica per definició, perquè d'ella deriven els programes tòxics que enverinen la ment dels seus membres. Els vincles familiars són vincles d'interessos egoistes. La família es creu amb el dret a immiscir-se en la vida dels altres, amb el dret d'opinar, de jutjar, de fer sentir culpable al membre que desitja un canvi de vida. 

Un exemple molt típic és quan una persona malalta de gravetat és a l'hospital i s'activa la corrua de familiars que fa mesos o anys que no es veuen, però que ara venen per dir-li que es cuidi, el que ha de fer o no fer, etc. Algú creu que això li fa algun bé a la persona malalta? Realment trist.

[Font: El arte de desaprender, Enric Corbera]

L'origen de l'univers

El Big-Bang és l'esclat del punt de matèria i el moment de l'origen de l'univers, de l'espai i del temps que va passar fa uns 13.800 milions d'anys. Tot estava unit i això demostra d'alguna manera que tot i tothom està interconnectat. Abans del Big-Bang hi havia el no-res. Nosaltres abans de néixer venim del no-res i quan morim tornem al no-res. És així com es tanca el cicle de la mota de pols d'estrelles en el temps que és la vida de cadascú. No hi ha res més. La nostra existència haurà representat el 0,00000000013% del total de la humanitat i en només tres generacions no serem ni el record d'un record.

Símptomes de desequilibri físic o mental

No sempre podem confiar en el que pensem, però sí que som capaços d'identificar si ens trobem bé (en estat high o línia verda) o malament (en estat low o línia vermella) i regular millor aquests pensaments. Els símptomes per saber si tenim un dia "tonto" són els següents:

- Inquietud i nerviosisme
- Inseguretat i preocupació excessives
- Aïllament social i poques ganes de relacionar-nos amb altres persones
- Dificultats per mantenir la concentració
- Menor receptivitat
- Menor tolerància
- Irritabilitat i reaccions defensives
- Dificultats per gaudir i sentiments de malestar
- Augment de l'autocrítica
- Sentiments d'impotència, tensió, por o temor
- Fumar, beure o menjar en excés
- Canvis en els costums personals com la son, la higiene o l'alimentació
- Evitació del treball i de la resta d'obligacions
- Augment de les conductes compulsives

Si compleixes alguna d'aquestes condicions, el tema està malament. Si en compleixes dos, estàs fatal. I si en compleixes tres has de plantejar-te algunes coses i visitar un especialista.

El nostre cos i la nostra ment tracten d'avisar-nos quan perdem l'equilibri, quan tenim massa tensió o portem un ritme massa elevat. El cos ens indica quan està massa forçat, en aquest cas, podem atendre'l o ignorar-lo. Com un cotxe, si el portes al límit, tindràs un accident o el cremaràs.
[Font: Tomàs Navarro, Piensa bonito]

La vida és un regal

En una entrevista del al neuròleg Joaquim Jubert del digital catorze.cat explica el que fa amb els seus pacients per a què s'adonin que la vida és un regal:

- Desplega un metre de paper, i li pregunta al pacient "els anys que té". Si respon per exemple trenta, tallaria al centímetre trenta. I li diu, "veus el tros viscut? doncs del zero al trenta ja el pots llençar. 

- Llavors li torna a preguntar al pacient "fins quant pensa viure". Si respon per exemple setanta-cinc, doncs talla el tros que va del trenta al setanta-cinc. I li pregunta de manera retòrica, d’això que et queda què coi en vols fer? Posa’t el metre a la cartera, al costat del carnet d’identitat, i cada any talla’n un centímetre. 

- El meu metre ja no el duc perquè l’he acabat: em vaig fixar que viuria fins als vuitanta-dos i en tinc vuitanta-tres, per tant, ja estic mort. I acaba amb l'exemple de l'escultor Domènec Fita que quan tenia vint-i-sis anys pintava a l’església de Betlem de Barcelona, va caure i sempre més va ser paraplègic. Ell, que a més va créixer a l’hospici, sense pare ni mare, fins que va morir als noranta-dos anys va dir que la vida era un regal.

Genial.

L'esport és més sa que algunes mentalitats

Les imatges són del Twitter i corresponen a la marató de Tòquio en que es pot veure el francès M. Amdouni com agafa una ampolla d'aigua després de llançar totes les altres. Admeto que la primera impressió va ser pensar malament, que ho havia fet expressament per perjudicar els altres corredors. 

Com que no m'acabava de quadrar aquesta actitud negativa en un esport tant sa com és córrer, he investigat una mica. A través de www.euroesport.es he tornat a veure les imatges però aquesta vegada en el seu context. Fins i tot en aquesta web posen en dubte si l'acció del corredor és una manca de destresa o mala intenció, posant èmfasi en què aquesta acció "va impedir que alguns rivals poguessin agafar la seva ampolla d'aigua". Una interpretació de la realitat clarament negativa.

A mi m'agrada córrer i he participat en nombroses curses, incloses cinc maratons, i he pogut comprovar que no és fàcil encertar a la primera per agafar una ampolla d'aigua quan estàs molt cansat i portes un ritme alt, especialment si aquest ritme és de 3 minuts per quilòmetre com el d'aquest atleta.

A més, després de veure el context de la cursa, es pot comprovar com abans i després de la taula que apareix en aquesta imatges, n'hi ha d'altres taules amb més aigua a disposició de tothom. 

Per tant, tot és fum. No hi ha cap mala intenció ni res semblant. L'esport és sa, algunes mentalitats no. 

Així doncs, què en podem extreure de tot això:

1. Molt de compte amb les imatges que ens donen els mitjans de comunicació o xarxes socials. Poden estar manipulades per fer-nos creure el que no és. D'entrada no et creguis mai res si no tens tot el context o altres fonts d'informació de qualitat. 

2. No pressuposem mai res ni traiem conclusions precipitades. Quan pressuposem alguna cosa projectem en els altres el que no sabem. A més, allò en el que ens enfoquem determina la manera com ens sentim i es converteix en la nostra idea de la realitat. Una realitat falsa.

3. No malpensem ni jutgem mai ningú. Ens estalviarem malhumorades i discussions que no ens porten enlloc.

El parany de no tenir temps

Aprofita el temps de manera sàvia, és a dir de la millor manera possible. Cada dia tenim moltes oportunitats, però només una d'elles és la millor. Les millors oportunitats són les que ens porten cap el compliment de les nostres metes i són a elles a qui hem de dedicar-hi temps. No perdem el temps amb les coses urgents, deixant de banda les importants. És una qüestió de prioritats i si no posem atenció ens deixarem arrossegar per la tirania de les coses urgents. Depèn de cadascú ser amos del temps o convertir-nos en els seus esclaus. Proactiu o procrastrinador, tu esculls. Com diu el proverbi xinès 'excava el pou abans que tinguis set'.

[Font: Doce Pilares de Jim Rohn]

Cal ser actius

La clau per a l'èxit consisteix en crear pautes de moviment que creïn confiança, una sensació de fortalesa, flexibilitat, poder personal i diversió. Hem d'adonar-nos que l'estancament procedeix de la manca de moviment. ¿S'imagina a una persona anciana, algú que ja "no surt massa"? Envellir no és una qüestió d'edat, sinó de manca de moviment. I la manca de moviment total és la mort.

[Font: Anthony Robbins, Despertando al gigante interior]

Memento Mori

Alguns generals romans tenien servents que els deien a les seves oïdes Memento Mori mentre eren adulats pel poble, una manera de mantenir els peus a terra, a no ser arrossegats per l'ego. I tenia també l'efecte de perdre la por a la inevitable mort.

Per als estoics, tenir por a la mort era una preocupació irracional. Igual que no ens lamentem tot el temps passat abans del nostre naixement, no hauríem de lamentar que existirà un temps igual de llarg després de la nostra mort. Al morir, simplement retornem al mateix estat que teníem abans de néixer.

De fet, hem d'entendre que la mort és un procés, que morim una mica cada dia. O com deia Sèneca, mentre existim la mort no hi és present, i quan la mort es presenta, nosaltres ja no existim. Recordem sense por que algun dia morirem i agraïm el gran regal que representa despertar-nos cada dia.

[Font: Invicto, Marcos Vázquez]

Han coincidit al món diferents espècies humanes

Han trobat restes d'una nova espècie humana a Israel i recordo haver llegit a Sàpiens de Yuval Noah Harari que des de fa dos milions d'anys fins fa uns 10.000 anys, al món hi van viure, en el mateix moment, almenys sis espècies humanes diferents (sàpiens, neandertals, denisovans, soloensis, floresiensis, etc.). 

I en venen al cap tres reflexions:

1. Sembla evident que l'espècie humana que ha sobreviscut fins ara ha estat la més violenta.
2. Tinc curiositat pel què diria la religió si avui quedés algun exemplar viu d'una altra espècie humana.
3. És obvi que els sàpiens seran els propers que s'extingiran.

Homo de Nesher Ramla

Cada deu anys tenim un cos nou

Totes les cèl·lules d'un cos adult, trenta-cinc bilions, són reemplaçades cada set anys. I tot l'esquelet humà és renova completament cada deu anys. Això vol dir que tenim un cos nou, a tot estirar, cada deu anys. És curiós que ens identifiquem amb un cos tant canviant.

(Font: La llibertat interior, Gaspar Hernàndez).

La vida tendeix a buscar l'equilibri

I si tu t'aproximes a un extrem, succeirà alguna cosa per ajudar a equilibrar-te. Per això, res del que et passi a la vida, no t'espanti mai. Res roman immòbil, permet que la vida flueixi. No li donis tanta importància ni a les coses bones ni a les dolentes que succeeixin. Simplement gaudeix d'allò que vius a cada moment sense pretendre retenir res. Tot passarà, sigui bo o dolent. 

[Rut Nieves, Cree en ti]

L'ordre de la vida

 SER ⇒ FER ⇒ TENIR

Sovint les persones volen alterar l'ordre de la vida. Vols tenir alguna cosa per fer alguna cosa i llavors seràs algú. L'ordre no funciona així. Primer has de convertir-te en la persona que vols ser, fer el que has de fer per poder tenir el que vols tenir.

Com aturar la ment

Prendre consciència de la respiració diverses vegades al dia és el mitjà de transformació més poderós que tenim per aturar la ment, crear espais de vida i de consciència. El fet de prendre consciència de la respiració ens obliga a estar en el moment present completament desperts i en alerta, la clau de tota transformació interior.

[Font: Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra]

Kairós vs Cronos

Els grecs tenien dues paraules per referir-se al temps, cronos o temps quantitatiu, cronològic o seqüencial, i kairós o temps qualitatiu indeterminat i especial, com a moment precís, adequat i oportú.

El temps cronos ens obliga i estressa a "haver de fer" coses mentre que el temps kairós ens persuadeix i inspira aquí i ara a "voler fer" coses. 

El temps cronos es perd, en canvi el temps kairós te'l trobes.