Cal ser actius

La clau per a l'èxit consisteix en crear pautes de moviment que creïn confiança, una sensació de fortalesa, flexibilitat, poder personal i diversió. Hem d'adonar-nos que l'estancament procedeix de la manca de moviment. ¿S'imagina a una persona anciana, algú que ja "no surt massa"? Envellir no és una qüestió d'edat, sinó de manca de moviment. I la manca de moviment total és la mort.

[Font: Anthony Robbins, Despertando al gigante interior]

Memento Mori

Alguns generals romans tenien servents que els deien a les seves oïdes Memento Mori mentre eren adulats pel poble, una manera de mantenir els peus a terra, a no ser arrossegats per l'ego. I tenia també l'efecte de perdre la por a la inevitable mort.

Per als estoics, tenir por a la mort era una preocupació irracional. Igual que no ens lamentem tot el temps passat abans del nostre naixement, no hauríem de lamentar que existirà un temps igual de llarg després de la nostra mort. Al morir, simplement retornem al mateix estat que teníem abans de néixer.

De fet, hem d'entendre que la mort és un procés, que morim una mica cada dia. O com deia Sèneca, mentre existim la mort no hi és present, i quan la mort es presenta, nosaltres ja no existim. Recordem sense por que algun dia morirem i agraïm el gran regal que representa despertar-nos cada dia.

[Font: Invicto, Marcos Vázquez]

Han coincidit al món diferents espècies humanes

Han trobat restes d'una nova espècie humana a Israel i recordo haver llegit a Sàpiens de Yuval Noah Harari que des de fa dos milions d'anys fins fa uns 10.000 anys, al món hi van viure, en el mateix moment, almenys sis espècies humanes diferents (sàpiens, neandertals, denisovans, soloensis, floresiensis, etc.). 

I en venen al cap tres reflexions:

1. Sembla evident que l'espècie humana que ha sobreviscut fins ara ha estat la més violenta.
2. Tinc curiositat pel què diria la religió si avui quedés algun exemplar viu d'una altra espècie humana.
3. És obvi que els sàpiens seran els propers que s'extingiran.

Homo de Nesher Ramla

Cada deu anys tenim un cos nou

Totes les cèl·lules d'un cos adult, trenta-cinc bilions, són reemplaçades cada set anys. I tot l'esquelet humà és renova completament cada deu anys. Això vol dir que tenim un cos nou, a tot estirar, cada deu anys. És curiós que ens identifiquem amb un cos tant canviant.

(Font: La llibertat interior, Gaspar Hernàndez).

La vida tendeix a buscar l'equilibri

I si tu t'aproximes a un extrem, succeirà alguna cosa per ajudar a equilibrar-te. Per això, res del que et passi a la vida, no t'espanti mai. Res roman immòbil, permet que la vida flueixi. No li donis tanta importància ni a les coses bones ni a les dolentes que succeeixin. Simplement gaudeix d'allò que vius a cada moment sense pretendre retenir res. Tot passarà, sigui bo o dolent. 

[Rut Nieves, Cree en ti]

L'ordre de la vida

 SER ⇒ FER ⇒ TENIR

Sovint les persones volen alterar l'ordre de la vida. Vols tenir alguna cosa per fer alguna cosa i llavors seràs algú. L'ordre no funciona així. Primer has de convertir-te en la persona que vols ser, fer el que has de fer per poder tenir el que vols tenir.

Com aturar la ment

Prendre consciència de la respiració diverses vegades al dia és el mitjà de transformació més poderós que tenim per aturar la ment, crear espais de vida i de consciència. El fet de prendre consciència de la respiració ens obliga a estar en el moment present completament desperts i en alerta, la clau de tota transformació interior.

[Font: Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra]

Kairós vs Cronos

Els grecs tenien dues paraules per referir-se al temps, cronos o temps quantitatiu, cronològic o seqüencial, i kairós o temps qualitatiu indeterminat i especial, com a moment precís, adequat i oportú.

El temps cronos ens obliga i estressa a "haver de fer" coses mentre que el temps kairós ens persuadeix i inspira aquí i ara a "voler fer" coses. 

El temps cronos es perd, en canvi el temps kairós te'l trobes.

Per què busquem excuses per no fer esport

Quan tenim mandra de fer esport és perquè al nostre cervell reptilià no li agrada fer activitat física ja que el seu únic objectiu és sobreviure, motiu pel qual sempre intenta estalviar la màxima energia per poder utilitzar-la en cas de perill. És aquí on entra en joc l'altre cervell més evolucionat, el cervell neocòrtex, que té la capacitat de raonar i entendre que fer exercici és bo per a la nostra salut, i en aquest cas pot convèncer el cervell primitiu que pot anar a descansar, que no hi ha cap animal salvatge que ens persegueixi.

Fer exercici sempre és una elecció personal. 

[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]

Substitució conscient

La substitució conscient ens ajuda a augmentar la nostra benevolència interior. Consisteix a reemplaçar allò que sabem que no ens fa bé per alguna cosa similar més saludable. 

Per exemple, si t'agrada la cervesa, intenta prendre-la habitualment sense alcohol, és només una qüestió d'acostumar-se al nou hàbit.

[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]

Mètode dels 4 elements

El mètode dels 4 elements, del llibre "Nutrición emocional" de Fran Sabal, és una forma d'alimentar-nos de forma saludable, ordenada, fàcil, econòmica i per a tota la família. És una manera d'assegurar-te que menges el que necessites, que tingui els tres macronutrients principals (proteïnes, hidrats de carboni i greixos saludables) i els micronutrients (vitamines i minerals).

Has de tenir els quatre elements en els tres menjars principals o, com a mínim tres, i almenys dos elements en els berenars. En quant a la quantitat, la que necessiti el teu cos. I sempre que puguis, esmorza abans de les 9h, menja cada tres o quatre hores i sopa abans de les 21h.

Els 4 elements són els següents:

1. PROTEÏNES: carns blanques i roges, peix i marisc, ous, lactis, llegums, proteïnes vegetals (tofu, seitan, carns de soja, etc).
2. HIDRATS DE CARBONI (tot integral): cereals, patates i boniatos, llegums.
3. GREIXOS SALUDABLES: oli, fruits secs sense sal, llavors.
4. FRUITES I/O VERDURES.

L'estrès crònic engreixa

L'estrès altera el sistema nerviós simpàtic, el qual activa l'estat de supervivència, produint, entre altres coses, una alteració en els neurotransmissors que augmenten l'adrenalina, dopamina i noradrenalina. I quan això passa, es deté la funció digestiva, ja que quan has de fugir d'un lleó, que seria un esdeveniment d'estrès real, el cos no pensa en digerir i absorbir nutrients, només pensa en sobreviure. A més, aquest estat de supervivència alenteix el metabolisme, afavoreix l'acumulació de greix i dificulta la generació de massa muscular.

Així doncs, mantenir un estat de calma és essencial a l'hora de voler aprimar-se.

[Font: Nutrició emocional, Fran Sabal]

Una vida amb sentit

La felicitat consisteix a veure la teva vida en conjunt com una cosa que té sentit i val la pena. Una vida amb sentit, encara que estiguem enmig de les penúries, pot ser extremadament satisfactòria, mentre que una vida sense sentit, per molt confortable que sigui, és un calvari. Tal com ho va formular Nietzsche, si tu tens un perquè viure, pots suportar gairebé qualsevol com.

[Font: Sàpiens, Noah Yuval Harari]

Activitats de risc

El passat i el futur no tenen realitat pròpia: quan recordem el passat reactiven l'empremta de la memòria, i ho fem ara: quan pensem en el futur projectem una Ara imaginat, i ho fem ara.

Dit això, la raó per la qual algunes persones els agrada fer activitats de risc, encara que potser no en siguin conscients, és que els forcen a entrar en el Ara, aquest estat intensament viscut que està lliure del temps, lliure de problemes, lliure del pensament, lliure del pes de la personalitat. Una relliscada fora del moment present, tan sols un segon, pot significar la mort.

[Font: El poder del Ara, Eckhart Tolle]

L'obesitat

En el món de l'abundància d'avui en dia un dels problemes de salut principals és l'obesitat, que afecta de manera més dràstica els pobres (que s'atipen d'hamburgueses i pizzes) que els rics (que mengen amanides orgàniques i batuts de fruita). 

L'obesitat és una victòria doble per al consumisme. En lloc de menjar poc, cosa que conduiria a la contracció econòmica, la gent menja massa i després es compra productes de règim, de manera que contribueix doblement al creixement econòmic.

[Sàpiens: Una breu història de la humanitat, Yuval Noah Harari]

Els telòmers

Els telòmers són la part final dels nostres cromosomes i regulen l’envelliment. És com si fossin aquests tubets de plàstic que hi ha al final dels cordons de les sabatilles que fan que els cordons no es desfilin. D’aquesta manera, protegeixen l’ADN d’incórrer en danys.

A mesura que envellim tendeixen a fer-se més curts i més febles fent que les cèl·lules funcionin pitjor i morin més ràpidament. Diguem que conforme els telòmers s’escurcen, la nostra vida també ho fa. Així, s’ha vist que l’escurçament dels telòmers està associat amb un risc augmentat de mort per una gran varietat de malalties cròniques freqüents, com atac de cor, càncer de pròstata, de mama, de còlon, Alzheimer, diabetis tipus 2 i moltes altres. Aquestes malalties comparteixen mecanismes fisiopatològics comuns en el seu origen.

Tanmateix, podem influir en la longitud dels telòmers; i podem fer-ho a través del nostre estil de vida, en concret, si tenim una dieta basada en aliments integrals d’origen vegetal (fruites, verdures, cereals integrals, llegums i derivats de la soja; tots en la seva forma més natural i menys processada possible), l'exercici moderat, evitant l’estrès i una bona gestió emocional.

[Font: https://www.bioecoactual.com/ca/2019/06/14/estil-vida-telomers/]

Hic et nunc

Res ha ocorregut en el passat; va ocórrer a l'ara. Res ocorrerà mai en el futur; ocorrerà a l'ara. [El Poder del ahora, Eckhart Tolle]

Dit d'una altra manera, el passat és un record i el futur és pura imaginació, i que l'únic que existeix de veritat és el present, aquí i ara. Una evidència que ens consta de veure.

Preguntes que es fan els humans des de temps immemorial

Qui soc jo? 

Què hauria de fer, en aquesta vida?

Quin sentit té, la vida?

 Són preguntes que no es fa la mongetera que té clar el seu dharma.

Decisions encertades o errònies

Cada dia prenem unes 35.000 decisions i no som conscients de la majoria d'elles. 

Per saber si són encertades o errònies, només cal observar-ne els resultats que tenim.

APP Radar Vacunats

Hem pogut comprovar com l'App Radar Covid pel rastreig de contagis no ha funcionat, entre altres perquè estava pensada en clau negativa: els afectats havien d'informar la seva situació com a infectats sense tenir en compte l'estigmatització que comporta associada. 

Ara que ens anuncien a bombo i platerets que aviat tindrem vacunes i des de la més absoluta ignorància, penso que potser sí funcionaria una App, aquesta vegada però en clau positiva, és a dir que t'avisés d'un possible contacte ja vacunat i per tant que poguessis abraçar-lo sense cap perill. Sens dubte, fer pública la teva condició com a potencial abraçador seria una gran motivació. 

Quan jo em posi la vacuna em conferirà un efecte protector directe a mi mateix, però també un efecte indirecte a tots els meus contactes (i els seus contactes, i els seus contactes...).

Suposo que les altes instàncies ja n'hauran pensat d'això...