Si hagués..., això no hauria passat

És la típica frase associada a la culpabilitat per algun fet dolorós que encara no hem superat. La realitat és que no existeix una màquina del temps per tirar enrere i reescriure el guió ideal. La sortida d'aquesta culpa que no resol res és aprendre a perdonar-nos amb la idea següent:

"En aquell moment, 

tot sabent el que sabia, 

tot sentint-me com em sentia, 

vaig fer el que vaig poder".

[Font: Lo bueno de tener un mal dia, Anabel González]

La societat patriarcal no interessa ningú

En la societat patriarcal actual, els homes són uns privilegiats respecte les dones, excepte en com a mínim un aspecte del qual no se'n parla: l'expressió de les emocions. La mateixa societat patriarcal ens ha volgut fer creure que l'home ha de ser fort i que ha de valer-se per ell mateix. I quan la vida el sobrepassa, demanar ajut no és una opció. Quan les emocions es desborden, una forma de tractar la problemàtica és amb l'alcohol o altres drogues, que encara que l'anestesia una estona, acaba tenint efectes devastadors. En canvi les dones mostren més el seu malestar i són capaces de demanar ajuda, cosa que els homes, davant dificultats emocionals importants, tendeixen a caure per les escletxes de l'entramat social i acabar fora del sistema. Només cal veure la diferència en el percentatge existent d'homes i dones sense llar pels carrers, en albergs, amb problemes de toxicomanies, a les presons, etc.

[Font: Lo bueno de tener un mal dia, Anabel González]

Els diners no donen la felicitat

Aquesta dita potser ens faci pensar en persones riques i poderoses malhumorades, però el cert és que la manca de recursos no ajuda a la gestió de les emocions ni tampoc a la salut física. Tenir baixos recursos s'associa a més supressió emocional, i això porta a tenir més risc de malalties cardíaques.

[Font: Lo bueno de tener un mal dia, Anabel González]

Les 6 emocions bàsiques

Són les emocions que experimentem en resposta a un estímul i que tenen una correspondència en el cos amb determinades sensacions corporals:

Socials, tan positives com negatives:

• Tristesa. Posa en marxa les llàgrimes per a que els altres se'ns acostin i ens doni el seu suport. Ens diu el que sentim que els altres s'allunyen.
• Alegria. Ens fa brillar els ulls, ens activa el somriure i fa que el cos s'obri cap els altres. Ens uneixen als altres.
• Vergonya. Ens fa inclinar el cap i les espatlles per protegir-nos de la mirada dels altres i acatar el que el grup social marqui. Fomenten que fem coses que encaixin en el nostre grup de pertinença.

Desagradables que tenen a veure amb la supervivència:

• Fàstic. Genera una sensació a l'estómac, com preparant-lo per vomitar alguna cosa que el cos sent com aliè. Ens avisa, per exemple, que un aliment està en mal estat.
• Por. Activa l'organisme, accelera el cor, prepara les cames per una possible fugida. Ens avisa d'alguna cosa perillosa.
• Ràbia. S'associa a tensió en els músculs, que es preparen per a la lluita, els punys es tanquen, la mandíbula s'estreny la mandíbula. Ens avisa que ens han fet mal i ens hem de defendre.

Totes aquestes emocions són absolutament necessàries, en cas contrari l'evolució de l'espècie humana les hauria descartat. Totes i cadascuna d'elles reflecteixen una necessitat a la que hem d'atendre. A la llarga, si no ho fem, acabarem emmalaltint.

Les emocions són part de la vida

No podem navegar pel mar dient-li al mar com ha de moure's, com d'altes han de ser les seves onades, per on han d'anar els corrents marins i a quin ritme han de tenir les marees. Curiosament, sí que intentem fer això amb les nostres emocions, encara que és igual d'impossible.

Donar-li voltes sense parar al que ens fan sentir les emocions té molt a veure amb la depressió, mentre que evitar pensar en els nostres sentiments s'associa molt a l'ansietat.

[Lo bueno de tener un mal dia, Anabel González]

M'agradaria...

M'agradaria tastar el fruit del baobab.
M'agradaria arribar a vell amb una salut física i mental digna i raonable.
M'agradaria que anéssim cap a un ordre polític i un contracte social diferent i més democràtic, més racional i humà.

...

Sobre els elogis

Amb freqüència, els elogis que fem o ens fan a nosaltres no deixen de ser judicis, que encara que siguin positius ens alienen la vida. Els que defenen aquesta pràctica de l'elogi i el compliment (caps o professors) creuen que "funciona" per augmentar el rendiment ja que influeixen perquè els empleats o els estudiants es motivin i treballin o estudien més. I és cert, però només al principi. Quan se n'adonen de la manipulació que hi ha al darrere d'aquestes expressions de valoració o agraïment, que el que hi ha en realitat és la intenció d'obtenir alguna cosa d'elles, la seva productivitat baixa. 

L'agraïment s'ha d'expressar amb l'únic propòsit de celebrar l'enriquiment de la vida, per l'acció que ha contribuït al nostre benestar, les necessitats particulars satisfetes i els sentiments positius que ha generat. I la manera de rebre'l, sense sentir superioritat ni falsa modèstia. 

[Font: Comunicació NoViolenta, Marshall B. Rosenberg]

Ningú t'ensenya a gestionar emocions

En els últims 45 anys no he necessitat fer una sola arrel quadrada. 

En canvi he hagut de gestionar diàriament emocions, cosa que ningú t'ensenya.

Prendre decisions racionals

Quan arribes a una cruïlla i el teu instint et diu "gira a l'esquerra", però el Google Maps diu "gira a la dreta", ¿què fas, et refies de tu mateix o d'un algoritme que té un percentatge de precisió molt millor? 

El dia que inventin una APP o algoritme que conegui les nostres debilitats i fortaleses i prengui decisions racionals per nosaltres, siguin banals o transcendents sobre què estudiar, on treballar i amb qui casar-nos, la vida humana deixarà de ser un drama ple de decisions. 

És cert que hi ha gent que ha caigut al mar per seguir fidelment les indicacions del GPS, però també és cert que el món està ple de gent profundament infeliç per prendre decisions importants en un moment de gran inconsciència i ignorància com quan un és jove amb el cap ple de pardals i les emocions alterades.

El temps passa

L'altre dia vaig fer aquesta foto perquè em va cridar l'atenció, però encara no sabia per què.
Fins avui. Després d'una conversa que he tingut sobre el temps no meteorològic, he recordat aquell dia i he pensat en el missatge amagat que no vaig saber veure: l'espai el controles i es pot refer, però el temps no.

L'expressió facial

Quan experimentes una emoció les pupil·les es dilaten cosa que fa que el rostre augmenti l'expressió facial i sembli més atractiu.
En canvi, si només fingeixes tenir una emoció, les pupil·les continuen contretes.

Decisió racional o emocional?

L'emoció no distreu de la raó, sinó que és el fonament de la raó. Les emocions ens diuen a què atorguem valor, i sense emocions no pots adoptar decisions realment racionals.
[David Brooks, autor d'El animal social]

Confondre enamorament amb amor

Escollir parella és una cosa molt seriosa ja que es convertirà en la persona que formarà equip amb tu, en principi per molt de temps. Si tinguessis una empresa, segurament no escolliries algú impuntual, que és un gandul, que diu mentides, que t'enganya... 

En canvi, com a parella no es descarten persones d'aquesta mena. Probablement per falta d'educació emocional a l'hora d'escollir parella i per confondre l'enamorament (l'adrenalina del desig) amb l'amor o estimació que s'ha d'anar construint dia a dia. 

L'amor romàntic

L'amor romàntic ha evolucionat per garantir la unió i la cooperació entres dues persones. Certament, l'amor dificulta la infidelitat i el risc de trobar en qualsevol moment una parella millor. I encara que les parelles no tenen per què romandre juntes tota la vida, l'amor crea la impressió que és així i contribueix a estabilitzar la unió.
[Robert Frank, psicòleg]

T'estimo

Quan diem "t'estimo" gairebé sempre esperem una sola cosa: confirmar que l'altre sent una cosa semblant per nosaltres, exigir-li que ens estimi tant com nosaltres l'estimem (Apories de la vida quotidiana, Nemrod Carrasco).

La passió amorosa és l'absència

Estic apassionadament enamorat de la dona o de l’home que no tinc, que necessito, que vull posseir. Si aconsegueixo seduir aquesta persona ens anem a viure junts, ens casem, tenim fills... I aquesta persona ja no em falta, és aquí amb mi. Per tant, ja no n'estic enamorat; és l'experiència per la qual passen totes les parelles.
[AndréComte-Sponville]

Els sentiments dobleguen la ment

En la pel·lícula "21 grams" la protagonista, una jove que perd el seu marit i dues filles, que són atropellats pel cotxe conduït per un expresidiari borratxo. En el dol, el seu pare mostra la seva empatia tractant de consolar-la i dient-li que quan va morir la seva dona va sentir que el món s'enfonsava i va creure que mai més no tornaria a recuperar la il·lusió de viure, però que, amb el pas del temps, les coses van anar millorant. La vida continua diu el pare a la seva desconsolada filla. Ella, inconsolable, immersa en el seu propi i profund dolor, no resulta tan empàtica i li retreu amb injusta acritud: "El que no puc entendre quan va morir la mama és com vas ser capaç de tornar a riure, de jugar amb nosaltres, de tornar a ser una persona normal".

Fases del procés de dol

negació → ràbia → negociació o dolor → depressió → acceptació

Dissonància cognitiva

Els éssers humans tenim una capacitat més aviat limitada per viure en la contradicció, per això necessitem una certa coherència entre el que diem, observem i fem.
Una de les primeres dissonàncies cognitives que vaig tenir i recordi va ser amb l'atemptat de Carrero Blanco. Tenia 11 anys i aquell acte tenia clar que estava mal fet i no obstant això m'hi vaig alegrar. Era un nen però ja era conscient que vivia en una dictadura.

No perdem mai la il·lusió

La il·lusió és imbatible. En política, en la vida en parella, en la vida laboral i en general. Però, quan l'endemà baixa l'eufòria, cal estar preparat per evitar el desencant. La il·lusió és una planta que cal regar, que cal protegir de les glaçades i de les plagues i que cal abonar.