Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Exercici i esport. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Exercici i esport. Mostrar tots els missatges

8 d’agost de 2021

L'esport és més sa que algunes mentalitats

Les imatges són del Twitter i corresponen a la marató de Tòquio en que es pot veure el francès M. Amdouni com agafa una ampolla d'aigua després de llançar totes les altres. Admeto que la primera impressió va ser pensar malament, que ho havia fet expressament per perjudicar els altres corredors. 
Com que no m'acabava de quadrar aquesta actitud negativa en un esport tant sa com és córrer, he investigat una mica. A través de www.euroesport.es he tornat a veure les imatges però aquesta vegada en el seu context. Fins i tot en aquesta web posen en dubte si l'acció del corredor és una manca de destresa o mala intenció, posant èmfasi en què aquesta acció "va impedir que alguns rivals poguessin agafar la seva ampolla d'aigua". Una interpretació de la realitat clarament negativa.
A mi m'agrada córrer i he participat en nombroses curses, incloses cinc maratons, i he pogut comprovar que no és fàcil encertar a la primera per agafar una ampolla d'aigua quan estàs molt cansat i portes un ritme alt, especialment si aquest ritme és de 3 minuts per quilòmetre com el d'aquest atleta.
A més, després de veure el context de la cursa, es pot comprovar com abans i després de la taula que apareix en aquesta imatges, n'hi ha d'altres taules amb més aigua a disposició de tothom. 
Per tant, tot és fum. No hi ha cap mala intenció ni res semblant. L'esport és sa, algunes mentalitats no. 
Així doncs, què en podem extreure de tot això:
1. Molt de compte amb les imatges que ens donen els mitjans de comunicació o xarxes socials. Poden estar manipulades per fer-nos creure el que no és. D'entrada no et creguis mai res si no tens tot el context o altres fonts d'informació de qualitat. 
2. No pressuposem mai res ni traiem conclusions precipitades. Quan pressuposem alguna cosa projectem en els altres el que no sabem. A més, allò en el que ens enfoquem determina la manera com ens sentim i es converteix en la nostra idea de la realitat. Una realitat falsa.
3. No malpensem ni jutgem mai ningú. Ens estalviarem malhumorades i discussions que no ens porten enlloc.

14 d’abril de 2021

Per què busquem excuses per no fer esport

Quan tenim mandra de fer esport és perquè al nostre cervell reptilià no li agrada fer activitat física ja que el seu únic objectiu és sobreviure, motiu pel qual sempre intenta estalviar la màxima energia per poder utilitzar-la en cas de perill. És aquí on entra en joc l'altre cervell més evolucionat, el cervell neocòrtex, que té la capacitat de raonar i entendre que fer exercici és bo per a la nostra salut, i en aquest cas pot convèncer el cervell primitiu que pot anar a descansar, que no hi ha cap animal salvatge que ens persegueixi.

Fer exercici sempre és una elecció personal. 

[Font: Fran Sabal, "Nutrición emocional"]

27 de març de 2021

Activitats de risc

El passat i el futur no tenen realitat pròpia: quan recordem el passat reactiven l'empremta de la memòria, i ho fem ara: quan pensem en el futur projectem una Ara imaginat, i ho fem ara.
Dit això, la raó per la qual algunes persones els agrada fer activitats de risc, encara que potser no en siguin conscients, és que els forcen a entrar en el Ara, aquest estat intensament viscut que està lliure del temps, lliure de problemes, lliure del pensament, lliure del pes de la personalitat. Una relliscada fora del moment present, tan sols un segon, pot significar la mort.
[Font: El poder del Ara, Eckhart Tolle]

13 de juny de 2020

Hordes de ciclistes

Després de tres mesos i dues-centes pizzes, avui era el primer dissabte que es podia pujar la carretera de Begues. I tal com era previsible, a primera hora del matí s'ha vist una quantitat espectacular d'hordes de ciclistes amb la síndrome d'abstinència i també amb algun quilo de més.

2 de maig de 2020

Primera sortida a córrer després de 50 dies

Em considero un privilegiat de ser un provincià (de poble) i poder córrer sol per camins com el de l'esquerra (la foto és d'avui). Però com el desconfinament és per província (demarcació política) i no per l'especifitat del territori, podem veure imatges com la de la dreta (de Vilaweb) que, la veritat, em fan dubtar bastant de què ens en sortirem.


17 d’abril de 2020

L'important és participar

És una manera d'amagar o endolcir la derrota, encara que de vegades, el simple fet de participar ja es pot considerar una victòria, tot depèn del tipus d'activitat. Per exemple, no és el mateix participar en una marató que en una orgia, encara que una orgia pot convertir-se en una marató, amb les "pajaras"
incloses, tot i que tant en una marató com en una orgia acabes amb les cames destrossades. Suposo.

31 de març de 2020

La marató

L'any 490 aC el missatger Filípides va córrer 42 quilòmetres i 195 metres, de Marató a Atenes, per anunciar la victòria dels grecs. Realment va ser just aquesta la distància?
En les primeres Olimpíades les distàncies eren diferents. És als Jocs Olímpics de Londres del 1908 quan es corren per primer cop els 42,195 quilòmetres. La reina d'Anglaterra fa que la sortida es faci davant l'escola bressol de palau perquè els nens puguin veure la sortida, i endarrereixen l'arribada per acabar davant la llotja de l'estadi olímpic.
La més gran, amb quaranta mil corredors, és la de Nova York. La més antiga és la de Boston, del 1897, un any després dels primers Jocs d'Atenes i no s'ha deixat de fer mai!

2 de maig de 2018

Beneficis de caminar o córrer

Caminar o córrer té un doble avantatge:
  1. físic, ja que de seguida et trobes millor que una persona sedentària, 
  2. i mental, perquè endreces el pensament si et sents bé. 
És a més l'esport més fàcil: el fas en qualsevol lloc, horari i a qualsevol edat.

22 de gener de 2016

Marxa nòrdica

No fa gaire que he descobert una nova activitat física, la marxa nòrdica (en anglès, nordic walking) o caminar amb bastons, suposo que com molts altres corredors que han tingut algun problema físic i s’han hagut d’adaptar amb algun succedani del córrer. Millor caminar que no fer res.
La veritat és que m’ha sorprès molt positivament això de caminar amb bastons: vas més ràpid, et canses menys i fas més exercici, no només les cames. L’esforç físic es distribueix de manera equilibrada pels diversos grups musculars del cos i no es castiguen les articulacions com en el córrer. Tot són beneficis. Fantàstic!
Per començar, els bastons s’han d’ajustar a una alçada en què els braços estiguin a uns 90 graus i la dragonera que agafi la mà suficientment. Si has de caminar per asfalt, s’han de col·locar els tacs de goma corresponents. I pel que fa a la tècnica, és molt senzilla: ben dret però confortable, el moviment de peus s’ha de fer primer amb el taló fins a la punta del dit gros, mentre que els bastons acompanyen els braços cap enrere, més o menys a uns 45 graus d’inclinació del bastó respecte el terra en tot moment. I a caminar!

19 de gener de 2015

Els senders

El senderisme és una activitat física que consisteix a caminar a l'aire lliure generalment seguint camins o senders marcats per tal de gaudir de la natura, els paisatges i els seus elements d'interès històric i cultural. Els senders estan classificats en tres categories:
En els tres casos, les franges en paral·lel indiquen continuïtat del sender i les franges creuades en "X" indiquen direcció equivocada.

23 de juliol de 2014

Entrenament 20' a la setmana

Amb 20 minuts d'entrenament a la setmana és suficient per estar forma. Això és el que afirma el Dr. Ricardo Cánovas en el seu llibre "20 minutos a la semana para estar en forma". L'objectiu és aconseguir un cos sa i musculat de manera ràpida i eficient amb aquests vint minuts setmanals juntament amb una dieta apta per a tots els públics que ell anomena "Dieta 5.2" (5 dies menjant normal i 2 dies menjant menys). I pel que sembla, funciona. Realment interessant! (el llibre es pot llegir en dues tardes).
Una de les rutines base que proposa:

EXERCICITEMPSCADÈNCIA
1Premsa de cames / extensió de cames -leg extensió- (quadríceps i glutis)60-90”4-2-4”
2Curl femoral (Isquiotibials)60-90”4-2-4”
3Bessons de peu / elevació de bessons (bessons)60-90”4-2-4”
4Press de pectoral (pectoral, deltoides anterior i tríceps)60-90”4-2-4”
5Politxa dorsal (esquena, bíceps i espatlla posterior)60-90”4-2-4”
6Press d'espatlla (deltoides)60-90”4-2-4”
7Curl scott (bíceps)60-90”4-2-4”
8Press francès (tríceps)60-90”4-2-4”
9Curl abdominal (abdominals)60-90”4-2-4”
10Extensió d'esquena baixa (lumbars)60-90”4-2-4”
Temps. És la duració de l'exercici.
Cadència. És la duració del moviment.

21 de març de 2012

Abans de la meva segona marató

Córrer no és de covards, sinó que és un cercle virtuós: corres, et trobes millor físicament i mentalment, per tant quan necessites sentir-te millor, corres. Aviat descobreixes que córrer es converteix en una necessitat que forma part d'una manera sana d'entendre la vida on tu portes el teu ritme i que pots practicar quan i on vulguis. I tan sols necessites roba còmoda i -això sí- unes bones vambes. I el més fantàstic de tot: pots córrer durant tota la teva vida.
Falta molt poc per fer la meva segona marató, la de Barcelona, i a dia d'avui  21 de març els nervis ja comencen a bullir ja que s'apropa el dia de tornar a fer 42,195 Km, tot una bestiesa. I si aconsegueixes acabar-la en un temps digne, llavors és una passada: tens una barreja de sensacions i d'emocions molt semblants a la felicitat perquè et demostres que has superat un gran repte gràcies al teu esforç. És llavors quan te n'adones que, malgrat les limitacions que tots tenim, si volem som capaços de quasi tot.

24 d’octubre de 2011

L'endemà de la meva primera marató

Sempre m'ha agradat fer esport, però córrer no, perquè era massa avorrit i sacrificat. Ara en canvi, córrer ha acabat sent la meva filosofia de vida. Què ha passat? És molt simple, he superat la línia que separa la realitat diària de la dimensió desconeguda de la satisfacció personal: ara em centro en els beneficis que obtinc, mentre que el cansament deixa de ser un obstacle mental. Ha estat un procés de canvi gradual, no exempt d'alts i baixos, en què la constància i la capacitat de sacrifici, moltes vegades no podien contra les excuses que la meva ment intentava trobar per evitar patiments innecessaris.
Per això, és una gran sort conèixer gent especial i amics meus com el Miki, els dos Xavis i el Manel, l'autèntic motivador que ens ha estimulat a entrenar fins i tot en aquells dies en què no tens ni ganes de moure't. Al final, tots ens hem empeltat d'aquest esperit de superació, de tal manera que quan algú tenia un dia “tonto” i era reticent a córrer, sempre apareixia algú altre que s'encarrega de treure'ns la mandra. I ni que sigui perquè et sabia greu deixar-lo sol, o per compromís, no sabies dir-li que no i te n'hi anaves a córrer. És així com, mica a mica, ens hem convertit en uns malalts de córrer.
Tractaré d'explicar el ritual que segueixo. Quan et poses les bambes, notes una sensació contradictòria i estranya. Potser, és que el cos se n’adona de l’esforç que li espera i notes com un cert temor. Fas uns petits estiraments per escalfar els músculs, que també serveixen per calmar la ment neguitosa i fer-te a la idea. Comences a trotar i et sents pesat, potser amb algun dolor muscular dels dies anteriors i de vegades amb dificultats respiratòries. Però molt aviat, aquestes sensacions negatives desapareixen a mesura que la maquina s’escalfa i s’engreixa. I la velocitat augmenta fins a arribar al ritme adequat i un patiment equilibrat, sense passar-se de voltes. És llavors quan et sents a gust amb tu mateix, una sensació difícil d’explicar. El fet de córrer pot aconseguir alegrar-te un dia trist, perquè per un moment deixes de banda les preocupacions i els problemes. En definitiva, et sents una persona lliure. I això és fantàstic.
Però el millor ve al final, quan acabes de córrer, el moment de la dutxa i la recompensa pel teu esforç. El cansament que tens, és el preu absolutament necessari i imprescindible per arribar a l’estat de benestar que et dóna un cos i una ment relaxada. És una sensació de tranquil·litat i d’eufòria. Senzillament, estàs satisfet amb tu mateix. Si a tot això, li sumes els evidents beneficis físics i de salut, oli en un llum!
El 23 d'octubre passat va ser un gran dia, ja que he tingut el plaer de participar en la meva primera marató que faig: la Marató del Mediterrani 2011. I haig de dir que m'he trobat molt bé, he conegut i superat el famós mur del Km 35 i finalment he fet un temps que mai m'hagués imaginat: 3h 40’ 56” és a dir a un ritme de 5’14” per quilòmetre! Jo! Ha estat un d'aquells dies importants de la meva vida, pel repte aconseguit, per les vivències personals viscudes i perquè he descobert que el més semblant a la felicitat és precisament la mateixa preparació de la marató i la idea del repte que significa.
I, és clar, ja estic pensant en la propera marató.

22 d’octubre de 2011

El dia abans de la marató

A un dia vista de la marató (23 d'octubre), la primera que faig, el meu estat emocional és semblant al que devia tenir el capità del Titànic, Edward John Smith, dos minuts abans d'estavellar-se contra l'iceberg. Ara mateix estic 42.195 vegades acollonit i alhora amb moltes ganes de començar d'una vegada el patiment, perquè tinc clar que patiré i molt. Sé que és difícil d'entendre això de voler patir, però de vegades els éssers humans fem coses irracionals, precisament per mantenir la raó i per tenir noves emocions. 
Mare de Déu senyor, quins nervis!

8 d’octubre de 2011

42.195

No és una xifra qualsevol, sinó que és la distància d'una marató. Diuen que els primers 30 quilòmetres els corres amb les cames, els següents 12 amb la ment i els últims 195 metres amb el cor. I per entendre-ho, cal corre'n alguna. Sempre havia dit que una marató era una bestiesa, que per fer esport no calia patir tant... i vés per on, d'aquí dues setmanes en faré la primera.
El canvi de paradigma va ser la lectura del llibre “De què parlo quan parlo de córrer” de l'Harumi Murakami, i la seva filosofia de corro, doncs existeixo, que em va excitar el cervell i em va aportar la il·lusió necessària i el repte per fer-ne almenys una a la vida per conèixer els meus límits.
I ara mateix, 8 d'octubre, la meva sensació és una barreja d'il·lusió i de pànic.

17 de juliol de 2011

Motivació per córrer

Per compensar (ni que sigui psicològicament) els excessos culinaris, no hi ha res millor que córrer una horeta per muntanya i si pot ser amb algu desnivell. Resultat: sensació de feina feta i per tant de satisfacció. Ja torno a ser el mateix. Els qui corren, ja saben de què parlo.
Ara bé, la decisió de posar-te a córrer un diumenge a la tarda no és senzilla, has de vèncer el principal escull; la mandra inicial. Després tot és més fàcil. Quan tens la idea de córrer, automàticament el cervell busca alguna excusa per quedar-te en el sofà, però avui no l'he trobat. 
Una vegada superes aquesta petita crisi, tot és més fàcil, tot i que també necessites trobar la motivació suficient per aguantar el temps previst. En aquest cas, tinc una manera per distreure'm mentre corro: fixar-me en qualsevol detall que ofereixi l'entorn. 
I quan vas per la muntanya, la vegetació s'emporta la palma. I avui, m'he fixat en un arbust mediterrani que “es troba per tot arreu. He arrencat una branca i a través d'Internet he comprovat que es tractava d'arboç. A partir d'ara, ja ens coneixem i ens saludarem per sempre més.