Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Filosofies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Filosofies. Mostrar tots els missatges

8 de maig de 2021

Satori

Satori significa literalment "comprensió" i és un terme japonès que designa la il·luminació en el budisme zen, semblant també al moment de descobriment ¡eureka! d'Arquímedes. És aquell moment de flaix de Presència, un instant en el qual deixem de costat la veu mental, el procés del pensament i la seva manifestació física en forma d'emoció. És l'aflorament d'un espai interior on abans hi residia la confusió i la pertorbació causats pels pensaments i les emocions.

1 de maig de 2021

L'error de Descartes

El "Penso, doncs existeixo" de Descartes, fundador de la filosofia moderna del segle XVII, va ser la resposta a la pregunta de si, ¿Hi ha alguna cosa que pugui saber amb absoluta certesa? Es va adonar que no hi havia cap dubte sobre el fet d'estar pensant constantment, de manera que va concloure que pensar era sinònim de Ser, és a dir que la identitat - el jo soc-era sinònim del pensament. En realitat, va trobar l'arrel de l'ego, encara que mai ho va saber.
Uns 300 anys després, un altre filòsof, Jean Paul Sartre, va reflexionar sobre la frase de Descartes i va descobrir que "La consciència que diu 'existeixo' no és la consciència que pensa". És a dir, quan som conscients que pensem, aquesta consciència no és part del pensament, sinó que ha de ser una dimensió diferent perquè si només hi hagués pensaments en nosaltres, ni tan sols sabríem que pensem. Seria com el somiador que no sap que està somiant. Sartre tampoc és va adonar del descobriment de la dimensió de la consciència perquè estava massa identificat amb el pensament. Com tantes i tantes persones que es troben atrapades en la mentalitat disfuncional que crea una i altra vegada el mateix malson de la realitat.
[Font: Eckhart Tolle, Una Nueva Tierra]

11 d’abril de 2021

Qui som

És important ser observador dels nostres pensaments i emocions i no creure que som ells, perquè no ho som: som l'ésser que genera aquests pensaments i emocions. Hem de connectar amb les nostres emocions per entendre què ens volen dir, però sense identificar-nos-en perquè no són la nostra identitat.

10 d’abril de 2021

El sentit de la vida

-- On vas?
-- Ja has arribat.
Si perds el moment present, perds la teva cita amb la vida.
[Tich Nath Hanh, mestre zen]

4 d’abril de 2021

Coneix-te a tu mateix

El consell que durant milers d'anys ens han repetit els filòsofs de "coneix-te a tu mateix", ara en el segle XXI s'ha tornat urgent si no vols que hackegin el teu sistema operatiu orgànic. Si no vols viure a Matrix o a The Truman Show, has d'anar més de pressa que els algoritmes d'Amazon i el govern de torn. 

[Yuval Noah Harari, 21 lliçons per al segle XXI]

10 de gener de 2021

Kaizen

Al Japó hi ha un concepte anomenat kaizen que es pot traduir com "millora constant". És una manera de fer canvis de mica en mica per evita la por o l'estrès. En aquest cas, per millorar la teva vida, pregunta't: "Quin petit canvi podria fer demà que faria la meva vida una mica millor?". Qualsevol cosa, tant se val si és petita. Posa't les expectatives tan baixes que siguin molt fàcils de complir. L'experiència ens ensenya que funcionen millor deu petites coses que una gran solució.

I demà fes-te la mateixa pregunta i així durant un mes. Veuràs que les petites accions tenen un impacte positiu potencial a la teva vida. Com diria el filòsof capità Enciam, "els petits canvis són poderosos".

[Font: El mètode Bullet Journal]

8 de juny de 2020

Les quatre lleis de l'espiritualitat

A la Índia existeix l'ensenyament popular de les quatre lleis de l'espiritualitat, que són les següents:
  1. La persona que arriba és la persona correcta.
  2. El que succeeix és l'única cosa que podia haver succeït.
  3. En qualsevol moment que comencis és el moment correcte.
  4. Quan alguna cosa acaba, acaba.

19 d’abril de 2020

Què és la veritat?

A l’Evan­geli de sant Joan, Jesús diu davant Pilat que Ell ha vin­gut al món per a donar tes­ti­moni de la Veri­tat. Ales­ho­res el gover­na­dor romà li pre­gunta: I què és la Veri­tat? I allò més interes­sant de la con­versa és que Jesús no va res­pon­dre (Jn 18, 37-38).

És lícit matar el tirà?

 La filosofia clàssica ja va contestar fa segles que sí

18 d’abril de 2020

Tot és relatiu

Si fos així tot el que és relatiu seria relatiu! Això obre la porta a la veritat absoluta...
Em sembla que diem que "tot és relatiu" per comoditat: evitem pensar i prioritzar. Però és molt difícil que mai valorem de la mateixa manera Atila i Francesc d'Assís, oi?
[Aurelio Arteta, filòsof]

Els àngels de Blake

William Blake, un precursor del romanticisme, quan tenia nou anys va arribar a casa dient que havia vist una colla d’àngels a l’arbre del jardí. Els seus pares (era el segle divuit, el segle de la racionalitat) el van renyar severament: “Nen, no diguis mentides!” Però la seva visió, era part de la seva realitat i la força visionària dels romàntics va tenir una influència decisiva en les “realitats” del segle dinou.

Les millors preguntes són les que no tenen resposta

Exemples:
  • Qui som?
  • D'on venim?
  • Cap a on anem?
  • Com sabem el que creem que sabem?
  • Per què creem el que creem?
Són només algunes preguntes que ens portaran a respostes que donaran lloc a noves preguntes. I la pròxima resposta donarà lloc a la pròxima pregunta i així successivament.

14 d’abril de 2020

Aurea mediocritas

El "daurat punt mitjà" és una expressió llatina emprada en la filosofia de l'antiguitat per a referir-se al desitjable punt mitjà entre els dos extrems de la conducta.

11 d’abril de 2020

Preguntes sense resposta

Qui som?
D'on venim?
A on anem?
Com sabem el que creiem que sabem?
Per què creiem el que creiem?


Teoria del contracte social

Segons Rousseau fa referència al pacte que s'estableix entre els ciutadans i l'estat, en què els primers assumeixen uns deures a canvi que el segon els garanteixi uns drets. L'estat protegeix la ciutadania.

8 d’abril de 2020

El contracte social de Rousseau.

Fa referència al pacte que s'estableix entre els ciutadans i l'estat, en què els primers assumeixen uns deures a canvi que el segon els garanteixi uns drets. L'estat protegeix la ciutadania.


5 d’abril de 2020

La idea del Yin i el Yang

Cada ésser, objecte o pensament és una unitat composta per dues facetes o "forces"; cada cosa té un complement del qual depèn per a poder existir i que, alhora, es troba en el seu propi interior. Aquestes dues forces són dinàmiques, atraient-se (quan són de natura oposada) i repel·lint-se (quan són de la mateixa natura) constantment. Això implica que no existeix res a l'estat pur ni en absoluta quietud, sinó que tot es transforma contínuament; la sola realitat existent és el canvi. Per exemple, qualsevol idea pot ser considerada com el seu contrari si se la mira des d'un altre punt de vista o, encara, tota idea acabarà convertint-se o engendrant el seu contrari.
[Viquipèdia]

El taijitu, símbol de Yin i Yang

28 de març de 2020

Argument formal i informal

Un argument formal és un raonament per justificar o refutar una proposició que té com a qualitats fonamentals la consistència (que no es pot contradir) i la coherència (estructura textual). I un argument lògic seria un conjunt de premisses seguides per una conclusió. Exemples:
  1. Si fa Sol, llavors és de dia.
  2. Fa Sol.
  3. Per tant, és de dia.
  1. Si no és divendres, llavores és dijous.
  2. No és divendres.
  3. Per tant, és dijous.
  1. Tots els planetes giren al voltant del Sol.
  2. Mart és un planeta.
  3. Per tant, Mart gira al voltant del Sol.
Com es pot comprovar, per a què l'argument sigui deductivament vàlid no és necessari que les premisses o la conclusió siguin verdaderes, únicament requereix que la conclusió sigui una conseqüència lògica de les premisses. Si aquestes són verdaderes, llavors la conclusió també ho és. En aquest cas, l'argument vàlid es diu que és sòlid.

L'argumentació informal té a veure amb la persuasió (capacitat d'influir en les persones) per convèncer a algú d'alguna cosa. El discurs persuasiu té per objectiu que l'altra persona actuï de la forma que el discurs proposa. Es tracta doncs de dirigir la voluntat i moure cap a l'acció en un determinat sentit per aconseguir alguna finalitat. Aquesta persuasió s'aconsegueix a través d'arguments emocionals (missatge emocional, estètica, fama, poder, etc.), tant o més que cognoscitius (el missatge racional), així com les característiques del receptor (edat, intel·ligència, autoestima, ansietat...). Hi ha una mescla de coneixement i d'interès. Es juga amb la equivocitat (repetició de paraules amb diferent significat) que ofereix la retòrica sense necessitat de mentir. 
L'exemple més típic seria el discurs polític, la religió o la propaganda comercial.