Com defensar el català

És fàcil, està inventat de fa uns noranta anys, segons el setmanari “Vida Tortosina”, 1932:

1. Feu els vostres anuncis en català
2. Useu el català en totes les vostres activitats
3. Apreneu a escriure bé el català
4. Porteu els vostres infants a una escola catalana
5. Parleu el català a tot arreu
6. Feu els vostres impresos en català.

[Font: @LauraBorras / Twitter]

Diferència entre elasticitat, flexibilitat i plasticitat

Intentaré aclarir la diferència dels tres conceptes només des del punt de vista mental.

L'elasticitat està relacionada amb la resiliència, és a dir la capacitat de recuperar-nos d'una situació adversa o traumàtica. Per tant, ens habilita per alleujar tensions i relativitzar conflictes emocionals. Ens prepara per superar dificultats i encarar-les de manera positiva sense patir més del necessari.

D'altra banda, la flexibilitat és la capacitat d'adoptar un punt de vista diferent, de modificar els nostres criteris i adaptar-los a les circumstàncies canviants. És el contrari de la rigidesa de pensament pròpia de les persones dogmàtiques.

Per últim, la plasticitat és la capacitat d'aprendre i transformar-nos. És a dir, reinventar-nos en una altra persona millor.

Enlloc o en lloc?

Les formes enlloc i en lloc tenen significats diferents:

• L'adverbi enlloc significa 'en cap lloc'. Per exemple: no anem enlloc.
• En canvi, la construcció en lloc sol anar seguida de la preposició de (en lloc de), i vol dir 'en comptes de'. Per exemple: Li han donat lluç en lloc de rap. També s'usa la construcció en lloc en l'expressió en lloc segur.

Sempre en contra de la intolerància

Trobat pel Twitter a través de @gcapdevila d'un tal @WhistPlayers i com m'ha agradat, ho comparteixo.

La puta d'oros!

És una exclamació d'impotència, de rebuig, d'enuig, etc.,

I una bona opció per no haver de dir "joder!"

perquè si ens hem de queixar, que sigui amb estil.

Compersió

La compersió, un terme que no havia sentit mai fins avui: descriu el sentiment de satisfacció d'algú quan la seva parella té una relació amb una altra persona, és a dir, el contrari de la gelosia.

El model clàssic de relació monògama que tenim instal·lat la majoria al mig dels nostres pensaments, adoctrinats des de petits a cops de mall, ens dificulta pensar que potser existeixen alternatives molt més sanes psicològicament, com tenir una relació oberta. Facilitar la felicitat mai hauria de ser considerat immoral, tot el contrari. Només cal tenir una gran maduresa mental, una cosa difícil de trobar.

El català no és igual que el castellà

A mi, quan em venen a dir que el català és igual que el castellà, els hi contesto: 

Tradúceme "La silla amarilla de madera, está rota" y luego hablamos...

La consciència és dual

En català la consciència és dual: pot tenir dos significats ben diferents que no sempre sabem distingir prou bé. No és el mateix dir «tinc la consciència tranquil·la» que «estar conscient després de rebre un cop».

El primer terme (en castellà conciencia i en anglès consciousness) és aquella veueta interior --ego-- que ens diu el que està bé o malament (judici moral i subjectiu).

En canvi el segon terme (en castellà consciencia i en anglès awareness) té a veure en adonar-se que sóc aquí i ara, d'estar present i observar-se a sí mateix.
En resum, no podem regir-nos per la nostra consciència si no vivim de forma conscient.

Tenir o ser i estar

El verb 'tenir' és ambiciós i materialista, quan més té, més en vol. 

En canvi, els bessons 'ser' i 'estar' tenen un tarannà idealista i espiritual, 

i consideren que les coses importants no són les coses.

El "zasca" en català

Cleca / Clatellot / Plantofada / Moc / Bufetada / Calbot / Patapam

Figures retòriques

• Antítesis (un contrast entre dues idees).
• Apòstrofe (adreçar-se a algú que no hi és).
• Comparació (les paraules clau d'una comparació és "com..." o "més que...").
• Hipèrbole (exageració deliberada).
• Ironia (quan es diu el contrari del que es pensa).
• Lítote (figura contrària a la hipèrbole que consisteix en destacar una qualitat, traient-li importància a través d'una expressió negativa).
• Metàfora (ve a ser una comparació, però sense el "com"):
• Castells de foc verbals.
• Closca buida.
• Encantador de serps.
• Retòrica buida o inflada.
• Fum.
• Pirotècnia verbal.
• Metonímia (consisteix en la substitució d'un element per un altre que té relació):
• El duc demanà la mà de la princesa al rei. 
• Es va menjar el danone.
• Anem a prendre una copa.
• Perífrasis (és utilitzar diverses paraules per no dir-ne una).
• Personificació (consisteix en atribuir qualitats humanes a un objecte inanimat o animal).
• Pregunta retòrica (la pregunta la resposta de la qual tots saben o bé implícita).
• Sinècdoque (consisteix a expressar la part d'un objecte pel tot o el tot per la part):
• Amèrica per als Estats Units d'Amèrica
• Anglaterra per a Regne Unit
• Tautologia (consisteix en l'ús de diferents paraules per expressar un idèntic significat):
  
  • Entrar cap a dins.
  • El cadàver del difunt.
  • Un parell de bessons.
  • Ho vaig veure amb els meus propis ulls.
  • Estava envoltat per tot arreu.

Bon dia sempre

A Catalunya mai s’havia dit “bona tarda”, 

es deia solament “bon dia” quan hi havia llum, 

i “bona nit” quan ja era fosc.

Fer el negoci de na Peix Frit

S'empra en parlar d'un mal negoci que ja es veu clarament que serà ruïnós.

«Conten que Na Peix-frit comprava el peix a dotze, el fregia i després el venia a sis»

Egagròpila

Per coneixement. Els mussols s'empassen les bestioles senceres i, en acabat, en regurgiten els pèls i ossos fets una bola. D'aquesta bola se'n diu egagròpila.

Fer un "datpelsac" o la figa

En castellà, "la peineta". Els romans en van fer un ampli ús i en deien digitus infamus o digitus impudicus. I ningú discuteix que estendre el dit del mig tot replegant els altres és un signe fàl·lic que ve a dir "Fote't!" i té la virtut d'excitar-nos com a primats.

Aixecar-se o llevar-se

👉 Un es pot aixecar del llit però també del terra, del sofà, etc. En canvi, del llit només ens hi podem llevar.

Soc català

parlo en català,

penso en català,

escric en català,

somio en català,

estimo en català,

m'il·lusiono en català,

recordo en català,

imagino en català,

gaudeixo en català,

llegeixo en català,

ploro en català,

m'emociono en català,

treballo en català,

estudio en català...

visc en català!

Atonyinar

La paraula "atonyinar" ve de donar tonyina, 

la manera de rematar a cops les tonyines quan són conduïdes a l'almadrava.

Carregar el mort

Hi ha una forma enginyosa d'expressar allò de què cadascú assumeixi la  seva responsabilitat amb la dita catalana "que cadascú carregui el mort", equivalent al proverbi castellà "que cada palo aguante su vela" d'origen mariner en què el pal és allò que sosté la vela del vaixell.

I és habitual escoltar la seva traducció literal com "que cada pal aguanti la seva vela" i de vegades massa literal com "que cada pal aguanti la seva espelma" (li va passar una vegada al periodista Ricard Fernández Déu) on l'espelma no és aguantada per res sinó que com a molt ens pot donar una mica de llum en algun fanalet. Encara què sempre serà millor que la coneguda vulgaritat "que cada gos es llepi la seva cua" i que en castellà vulgar encara sona molt pitjor i per això no la traduiré.

Idioma català

1. Accents diacrítics
2. Adequat o adient
3. Aixecar-se o llevar-se *
4. Atonyinar
5. Bon dia sempre
6. Carallot
7. Carregar el mort
8. Castellanismes
9. Collons
10. Com defensar el català
11. Compersió
12. Déu n'hi do! *
13. Diferència entre elasticitat, flexibilitat i plasticitat .
14. Egagròpila
15. El català no és igual que el castellà
16. El "zasca" en català *
17. Enlloc o en lloc?
18. Fer el negoci de na Peix Frit
19. Fer un datpelsac o la figa
20. Figures retòriques
21. Idioma català
22. La consciència és dual *
23. La importància de la coma
24. La puta d'oros!
25. Parlar xaró
26. Pentavocàliques
27. Possible o probable
28. Proper o pròxim
29. Soc català
30. Sempre en contra la intolerància
31. Sonorització
32. Súmmum
33. Tal fas, tal trobaràs
34. Tenir o ser i estar *
35. Tocar el piano en un bordell
36. Tots o tothom